You are on page 1of 1

6 LA VANGUARDIA

T A R R A G O N A

DIVENDRES, 16 MAR 2012

CIUTADANS ANNIMS

SERGI SERRA MONN

Sc un pastor romntic
LAURA CASADEVALL Capafonts

firma una frase per tots coneguda, que cabra avesada a saltar fa de mal desavesar. En Sergi Serra personalitza, amb la seva experincia, la dita popular. Nascut a Reus fa quasi 38 anys, el seu medi natural mai no ha estat el formig de la ciutat. Els millors records els guarda dels caps de setmana i els estius de la infantesa, quan els pares el portaven a la casa que tenien llogada a Prades. Molt a prop, a la tranquilla localitat de Capafonts, al cor de les muntanyes de Prades, en Sergi ha trobat la seva llar, un refugi ideal per complir el seu somni de convertir-se en pastor. Jo sc una mica estrany. De ms jovenet no sortia de nit ni anava a la discoteca. Anava a la muntanya, a escalar o simplement a passejar, diu somrient. A Capafonts va arribar-hi lany 1997, amb noms 23 anys. Va llo-

Cabres amb nom. Sergi Serra ha

posat nom a moltes de les seves cabres

Sergi Serra va deixar la feina delectricista i des de fa vuit anys t una petita explotaci de 180 cabres
gar-hi una caseta i, de seguida, va comenar a treballar delectricista, per la feina no acabava de satisfer-lo. Al final em passava el dia al cotxe, muntant installacions per tot arreu. Molts dies havia danar a Reus o Tarragona, aix que la feina no momplia. Desprs dun dia sencer a la ciutat, tenia la necessitat vital de veure pins, explica. Loportunitat li va baixar del cel fa una dcada, quan va assabentar-se que un pastor dAlbarca, petit nucli de Cornudella de Montsant, es jubilava i volia vendres el ramat de cabres. Tot i desconixer lofici, en Sergi es va posar a les ordres del ramader: Seguia treballant com a electricista, per quan tenia una mica de temps lliure anava a Albarca a aprendre i, els caps de setmana, em dedicava en exclusiva a pasturar. Desprs dun any formant-se a la Serra del Montsant, el vell pastor li va passar el testimoni. Em va dir que ja estava preparat i que nespavils. El primer dia que vaig portar el ramat, el gos datura no em feia ni cas, reconeix. Fa vuit anys, va comprar les 200 cabres del seu mentor no tenia ni un cntim al banc, vaig haver de demanar un prstec, confessa, i les va portar en transhumncia fins a Capafonts, durant tota una jornada. Daquesta manera, un jove que tot just acabava darribar a la trentena es convertia en el primer pastor de Capafonts del segle XXI. Feia 32 anys que al poble no hi havia

VICEN LLURBA c Nascut a bres i, finalment, fem ramat, recorda. PaReus (Baix un tast de formatges a rallelament a la forCamp) el 31 la botiga. maci den Sergi, la sede mar del La feina de pastor va dona, lEva, va rea1974 s sacrificada, per en litzar un curs delaboc Treballava Sergi no la canviaria raci artesana de forcom a per res del mn. El matges. Jo sense la electricista mat el passo als cormeva dona no sc res. quan va rals i al migdia surto a Si tots dos no anssim decidir donar pasturar. Quan torno a una ja ens hagusun gir a la al vespre, encara messim estavellat, asseseva vida pera feina a la granja, gura. c Des de fa afirma. I afegeix: TreI s aix com en vuit anys fa de ballo ms i guanyo Sergi i lEva van fer repastor a menys diners que alitat el seu somni. Capafonts quan feia delectricisAls baixos de casa sei explica les ta, per aqu sc feli. va van obrir una forseves Crec que no podria matgeria, on venen vivncies a treballar en una fbriels productes que ells http://granjas ca, acabaria deprimateixos elaboren erra.blogspot. mit. No cal que ho amb la llet de les cacom juri. Per tots els porus bres. Els animals els c Casat de la seva pell traspua tenim en dos corrals c Sense fills autntica passi per situats a uns 500 melofici que espera tres del poble, al cam poder fer tota la vida. que es dirigeix cap a lermita de Barrulles. I a la boti- Jo s que sc un romntic de ga venem formatge fresc, curat i lofici, potser perqu sc nou, mat. Jo el denomino formatge adverteix. Sestima tant les seves cabres de muntanya, perqu respectem tot el cicle natural de les cabres: que, quan sn velles, es veu incano els hi donem hormones, ni les pa de sacrificar-les. Aquests forcem a parir. A ms, els ani- animals mhan fet un servei, i no mals surten a pasturar cada dia i, puc liquidar-les. Les deixo al corexcepte en poca de cria, els mu- ral i, si no pateixen alguna malalnyo diriament a m, com es feia tia, moren de velles, explica. El antigament, explica en Sergi, or- vincle entre el pastor i el seu ragulls. Hem patit molt, per es- mat s estret, fort i ntim. Ploro tem molt contents. Shan de sa- quan sem mor alguna cabra per ber veure les oportunitats, des- la qual sento un afecte especial, taca. Des del setembre de lany reconeix. De fet, moltes de les sepassat, promou una nova iniciati- ves 180 cabres tenen nom. Mira, va, de caire turstic: Portem la ara estic envoltat de la Msica, la gent a pasturar, els hi explico el Griseta, la Burrita, la Bruna... Les meu dia a dia, fem munyir les ca- conec a totes, diu.c

Rate