Grans trets del procés d’industrialització a Catalunya durant el segle XIX, dins el context espanyol, i les seves conseqüències

demogràfiques i socials (BLOC 2 de les PAU)
(Redacció del professor en base al resum fet per Xavier Pié Carrasco, alumne de 2K, a l’octubre de 2003) La Revolució Industrial, iniciada durant el segle XVIII a Gran Bretanya, es va dur a terme a Catalunya des de finals d’aquest segle i durant tot el segle XIX. El 1900, Catalunya era un país industrial, amb una societat bàsicament urbana, mentre la resta d’Espanya continuava tenint una economia principalment agrària i una societat rural tradicional. La diferent evolució econòmica de Catalunya dins Espanya s’explica per la proximitat geogràfica a Europa (d’on procedia la tecnologia), l’existència d’un esperit d’iniciativa empresarial, el dinamisme de Barcelona i, sobretot, per la inversió a la indústria d’una part dels estalvis generats per la modernització de l’agricultura catalana durant el segle XVIII. A Catalunya, durant el segle XIX, es va crear un nucli industrial de proporcions reduïdes, basat al sector tèxtil cotoner. La industrialització catalana es va beneficiar de la política econòmica proteccionista de l’Estat, que imposava el monopoli dels productors nacionals sobre els mercats espanyol i colonial (Cuba, Puerto Rico i Filipines); el proteccionisme, però, afavoria una producció de baixa qualitat, no competitiva als mercats internacionals. El mercat espanyol era, a més, d’escàs poder adquisitiu, i estava poc integrat, a causa de las dificultats en les comunicacions. Respecte de la resta d’Europa occidental, la industrialització de l’economia catalana es va produir amb retard, amb una mecanització limitada, amb empreses petites o mitjanes i, en general, amb una productivitat baixa, a casa de la manca de tecnologia pròpia i d’una menor qualificació de la mà d’obra. Un inconvenient afegit va ser la manca de recursos naturals, com el ferro i al carbó, necessaris per al sector metal·lúrgic. Aquest, però, es va desenvolupar a finals de segle, com també el sector químic. La primera fase de la industrialització a Catalunya correspon al darrer terç del segle XVIII, quan es va iniciar la mecanització del tèxtil cotoner amb màquines angleses. Entre 1808 i 1830, la guerra del Francès i la pèrdua de les colònies continentals americanes van interrompre el creixement 1

interrompuda el 1866 per l’encariment del cotó (interrupció de les importacions a causa de la guerra civil d’EUA). la seva utilització permetia estalviar els alts costos del carbó importat.Mataró (1848). Per una altra banda. cooperatives. etc. en especial Cuba. la primera línia que es va construir a Espanya va ser el tram Barcelona. Durant aquest període es va iniciar el desenvolupament de les indústries química. marcada per l’oposició de dues noves classes socials: la burgesia industrial i la classe obrera. la industrialització va crear una nova societat. doncs. la necessitat d’importar carbó va fer que les noves fàbriques (vapors) s’instal·lessin al litoral. El Sexenni democràtic (1868-1874) es va caracteritzar per la inestabilitat política i econòmica. Ed. Vicens Vives. Tot seguit. Ed. es va accelerar la mecanització de la filatura amb la introducció de la màquina de vapor. Els darrers anys del segle la indústria va patir les conseqüències negatives de la crisi de la viticultura (expansió de la fil·loxera) i de la pèrdua de les últimes colònies espanyoles (1898). Durant aquests anys van proliferar les colònies tèxtils al llarg dels rius Llobregat. Ter i Anoia. El procés industrialitzador va tenir importants conseqüències demogràfiques. paperera i elèctrica. Tanmateix. es van produir moviments migratoris dins la pròpia Catalunya (de l’interior a la costa i del mon rural a l’urbà. La creació de nous llocs de treball i la millora general del nivell de vida van accelerar el creixement vegetatiu de la població. HistoCard2. Durant els anys cinquanta es desenvolupà la construcció de la xarxa de ferrocarrils. Les condicions de vida i treball dels primers obrers eren força precàries. Aquest nou sistema de transport va unificar el mercat espanyol.). especialment durant la segona meitat del segle. Del 1875 al 1902. una immigració creixent procedent de les regions espanyoles més properes (València. on els empresaris catalans havien realitzat fortes inversions. Castellnou 2 . per la qual cosa aviat es van multiplicar les seves reivindicacions i van aparèixer organitzacions de defensa dels seus interessos i d’ajut entre els seus membres (sindicats. el moviment obrer. durant la Restauració. El decenni dels seixanta va ser un període de forta expansió. l’energia hidràulica dels quals s’aprofitava per moure les màquines. va haver-hi una nova etapa d’expansió econòmica (la ”Febre d’Or”). especialment a Barcelona) i. durant els anys trenta. revolucionant el transport de mercaderies i facilitant les migracions del camp a les ciutats. sobretot a prop del port de Barcelona.industrial. Va néixer. a finals de segle. Aragó i Múrcia). Fonts: Horitzó.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful