Intervenció psicopedagògica en l’adquisició del llenguatge: desenvolupament lèxic, semàntic i morfosintàctic.

PAC 1 del PRCII-Educació escolar 0-18 anys Anna Iglesias Castelló

Què és el llenguatge?

Com veurem hi ha moltes definicions de llenguatge segons l’enfoc i el nivell d’anàlisi que s’adopti, però de forma general podríem dir que és una capacitat humana que es desenvolupa a diferents nivells per establir comunicació intrapersonal i interpersonal. Són un conjunt de símbols establerts en una societat determinada.
orgànic

social

psicològic

Enfocs teòrics

Enfocs del desenvolupament del llenguatge

Associacionisme

Cognitivisme

Funcionalisme

Innatisme

Modularisme

Construccionisme genètic

Construccionisme emergentista

• Associacionisme: s’adquireix a través de condicionaments. • Innatisme: la naturalesa humana té coneixements i habilitats genèticament determinades. • Modularisme: el cervell disposa d’una estructura genètica amb unitats especialitzades, autònomes i de domini específic. • Constructivisme genètic: hi ha canvis mentals possibles a partir de la interacció dels subsistemes.

• Constructivisme emergentista: a més de l’anterior, poden emergir noves estructures i habilitats prèvoiament inesxistents.
• Funcionalisme: és resultat de la interiorització de les habilitats i els coneixements que la cultura posa a la disposició dels nens.
I moltes més, en veurem només algunes.

Així doncs, el llenguatge és una habilitat innata o adquirida?

Arguments a favor de l’innatisme
• Habilitat específica espècie humana. • Generalment present a tots els individus. • L’adquisició acostuma a ser uniforme i automàtica. • No es requereix instrucció específica. • Pot existir un període crítica per la seva adquisició. • Tendeix a ser funcional.

Períodes crítics o sensibles
Lenneberg (1967), després de certa edat (varia segons els autors, segons Krashen, 1973, al voltant dels 5 anys), l’habilitat per aprendre el llenguatge disminueix (amb l’excepció de nens sord sense llenguatge de signes, “nens salvatges” i immigrants que han d’aprendre un segon idioma).

El desenvolupament cognitiu: Piaget
• Habilitat que resulta de la maduració cognitiva. • Es desenvolupa de l’interior cap a l’exterior. • Es pot establir una relació tant causal? • Varietat d’arguments en contra.

Vygotsky
• De l’exterior, el nen, va integrant a l’interior a través de la mediació.

“No n’hi ha prou que se te n’hagi presentat l’evidència per tal d’adquirir [el llenguatge]… Hem de descobrir què és el que cal perquè el sistema funcioni.”
Noam Chomsky

Arguments a favor de la importància del context
• Bruner (1975): la comunicació és anterior al llenguatge i el llenguatge no es troba aïllat sinó en un context d’interacció social. • El llenguatge té diverses funcions (social, instrumental, interactiva,...). • És una eina de comunicació. • Els humans som éssers socials i la interacció social és auto-impulsor i autorecompensant.

La insuficiència de l’estímul
• Chomsky: evidències • El llenguatge és creatiu (podem construir frases que mai abans havíem escoltat). • És una capacitat complexa que es desenvolupa en poc temps (nens petits poden produir moltes estructures de frase). • Degeneració de l’estímul: els nens escolten frases agramaticals produïdes pels adults. • Pobresa d’estímuls: les propietat i principis del llenguatge són molt abstracte (el nen/a no els pot deduir a partir només de l’experiència).

La learnability
• Gold és necessària la: • Presentació que informa: donar informació de quan una frase és gramatical i quan és agramatical. • Presentació del text: només rep frases gramaticals que es poden generalitzar.

Teoria de la interacció social
• La interacció social té un paper fonamental en el procés d’adquisició.

• Els adults produeixen situacions d’interacció amb un format (pautes predictibles, repetitives, amb pauses, torns,...).
• L’infant ha de participar activament per adquirir el llenguatge i l’adult ha d’adaptar la seva intervenció per facilitar-li’ l’adquisició i fer així la seva funció de mediador entre l’infant i l’entorn; ja que els humans estan especialment preparats per adquirir el llenguatge, però no ho poden fer fins que no tenen un cert nivell de desenvolupament cognitiu. • Mediació, “l’adult fa d’intermediari entre el món de significats lingüístics i l’infant, amb la finalitat que aquest hi accedeixi gradualment”. Alguns autors com Vigotski, Kaye i Bruner descriuen aquest procés a través de metàfores (Zona de Desenvolupament Proper, l’aprenent d’ofici i la bastida) que expliquen els sistemes d’ajudes a l’adquisició del llenguatge i a l’aprenentatge en general.

El llenguatge és una activitat humana que es desenvolupa gràcies a un procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta forma d’entendre el llenguatge “permet identificar els principals elements que intervenen en les situacions comunicatives i dóna opció a intervenir-hi quan es detecta la possibilitat de facilitar, ajudar, intercedir, negociar, construir significats conjuntament, etc”.

Marc teòric del projecte

• •

• • • •

Teoria de la interacció social Quan els nens/es inicien l’escolaritat, l’entorn escolar s’afegeix a aquesta tasca de desenvolupament iniciada a l’entorn familiar oferint relacions socials, presentant situacions per a l’exercici de registres formals i informals del llenguatge, proposa situacions de planificació, regulació i avaluació del llenguatge, requereix negociar els significats, utilitza la llengua oral com a principal vehicle de transmissió de coneixements,... Els contextos que poden influir més en el desenvolupament del llenguatge i que estan al nostre abast són: el Centre psicopedagògic, l’escola i la família (model ecològic de Bronfenbrenner, 1987). Així doncs, es treballarà des d’una perspectiva sistèmica (Nicolas Luhmann) on els diferents entorns de l’alumne formen un conjunt integral que cal tenir present per a la seva intervenció. A més es tindrà en compte la competència lingüística i la LOE i la LEC. Per tant, és una intervenció naturalista ja que es duu a terme en el context en què es produeixen les interaccions naturals dels infants amb les persones habituals del seu entorn ja que augmenta les possibilitats de generalització. Les hores de docència partiran del marc teòric basat en el constructivisme i l’aprenentatge significatiu d’ Ausubel des del que s’entén que és necessari atribuir un significat a un nou contingut, mitjançant l’assimilació de noves idees i l’acomodació d’aquestes en les estructures mentals de l’individu.
Finalment també es tindrà en compte la perspectiva construccionista.

Nivells d’anàlisi del llenguatge

Nivells d’anàlisi del llenguatge

Fonologia i fonètica (component sonor)

Semàntica (significat)

Pragmàtica (ús)

Lèxic (paraules)

Morfologia (flexió paraules)

Sintaxi (combinació Paraules)

Desenvolupament de la capacitat lingüística: fases
Pragmàtica

Desenvolupament morfosintàctic

Etapa prelingüística

ACTUACIÓ: en el context en el què es produeixen les interaccions quotidianes per augmentar:

• el valor ecològic de les intervencions • les possibilitats de generalització i manteniment.

Desenvolupament lèxic
Projecte = semàntica: els infants comencen a conèixer i a produir les paraules i les combinen (edats semblants a les dels subjectes del projecte i és on aquests presenten dificultats).

Desenvolupament fonològic

Objecte d’estudi del projecte

Semàntica
Procés que ens permet l’accés al significat de les paraules i a utilitzar-les amb una varietat de funcions (instrumental, simbòlica, referencial,...).

Lèxic
Conceptes, trets conceptuals i estructura conceptual
Per àrees: camps semàntics

Relacions lògiques

Per paraules: antónims, Sinònims, contraris,…

Conceptes i funció propositiva (rols)

Per nivell d’abstracció: subordinades, coordinades,…

Paraules aïllades (noms propis, comuns, ...)

Paraules combinades (compostes, verbs, frases fetes, refranys,…)

Lèxic
Procés mitjançant el qual accedim a tota la informació. Algunes de les variables que intervenen en aquest procés són: la freqüència, la familiaritat, l’edat d’adquisició, la freqüència acumulativa, la longitud, la lexicalitat, el veïnatge, la imaginabilitat i la facilitació semàntica.

• Relacions lògiques: informen sobre la identitat, oposició, inclusió, exclusió,... Per exemple alt i baix, ... Són bàsiques per una bona organització interna del lèxic. • Tipus de rols: agent, objecte, pacient,... • Paraules aïllades: categories, qualitats,... • Paraules combinades: inflexives, preposicions, conjuncions, pronoms, significats no literals,...

Morfosintaxi
Prefixos i sufixos Categories estables Flexió (gènere, nombre,..)

Substitució i correferència

Pronoms en context extralingüístic

Pronoms en context intralingüític Categories gramaticals

Sintagmes

Subjecte i predicat i concordància entre sintagmes

Modalitats oracionals (declaratives, interrogatives,…)

Agrupació d’oracions (coordinació i subordinació)

Morfosintaxi
Morfologia és la manera com es construeixen les paraules en una llengua.

Sintaxi com a un codi formal de combinació d’unitats lingüístiques d’una frase necessari per determinar el contingut proposicional o el missatge expressat per la frase (qui va fer què a qui).

Desenvolupament lèxic

Coneixement i producció de paraules
• El nen abans de les primeres paraules (a través dels sentits) percep les persones, objectes,… de l’entorn i crea una representació simultània anomenada protoconcepte. Aquest protoconcepte, però ja permet devincular-se del context, identificar-lo, comparar-lo,… i més endavant establir-lo com a concepte. • Els nens aprenen a segmentar i identificar les paraules com a unitats (àvia, no làvia) a través de patrons sil·làbics o pistes prelèxiques. • Les paraules es formen a partir d’una relació arbitrària a partir dels usos habituals i repetits.

Condicions necessàries
• Coneixement del món: objectes, accions, qualitats i relacions.
• Reconeixement de patrons sonors: aIllar paraules i morfemes. • Plantejar, acceptar i verificar les relacions arbitràries i simbòliques i els patrons sonors. • Situar la paraula dins del sistema lèxic.

Estructura del sistema lèxic
• El coneixement no només verbal i verbalitzable, sinó també d’altres, permeten afegir informació nova o extreure informació ja coneguda.
• El sistema conceptual permet captar les relacions de jerarquia, oposició, exclusió,… i fer inferències. • Un registre de la freqüència d’ús de les paraules afavoreix la seva selecció. • Ha de seguir l’organització dels sons de la fonètica. • Ha de tenir informació morfològica per conèixer la formació de les paraule si processar-les segons el significat. • Ha de disposar d’informació sintàctica per identificar la seva funció i extreure el significat.

Per què és tant important?
Perquè dóna accés a diferents funcions comunicatives.

Funcions comunicatives (pragmàtica)
Personals, socials i expresives

Regulatives

Informatives

Accions socials (hola)

Rebuig (no)

Acceptació (sí)

Acabament (ja està)

Objectes i accions (té, vine)

Inespecífics (més)

Localització (aquí)

Temporalitat (ara)

Identificació (això, jo)

Denominació objectes (aigua)

Denominació accions (vaig)

Possessió (meu)

Principis que guien la formació de les paraules

Pragmàtics

De processament

Inicials

De convencionalitat (models socials)

De contrast (cada paraula té un significat)

De freqüència d’ús (paraules per allò més freqüent)

D’efectivitat funcional (per necessitats)

De transparència (més perceptiu i representable)

De simplicitat (estructura simple)

Extensibilitat Àmbit (representa més (objectes complets, d’un grup) no parts)

Desenvolupament morfosintàctic

Evolució de la morfosintaxi
Edat 0 – 12 mesos Etapa Tipus de construcció Característiques

Pregramatical: comprensó d’algunes paraules.
Holofràstica Ús d’una única paraula Més d’una paraula per predicat. Línia entonativa única. Ús morfologia i sintaxi generalitzada a altres contextos. Expressió de les intencions comunicatives. Pregramatical: paraules aïllades Gramatical: combinacions de dues paraules.

12 – 18 mesos

18 – 24 mesos

Telegràfica

24 – 36 mesos

Productivitat parcial

Gramatical

36 – 48 mesos

Competència adulta

Gramatical: ús correcte dels mecanismes gramaticals.

Així, què és necessari per l’adquisició del llenguatge?

•Formació de noves connexions •Eliminació neuronal •Retenció de les connexions excedents •Reprogramació de les connexions existents •Compensació o redistribució de les funcions

Bases Bases neurològiques perceptives

•Maduració de les vies sensorials •Audició prenatal •Física dels cons •Percepció categòrica •Estructura física de les vocals

•La veu •Percepció de la parla dels nens •Maduració i aprenentatge de la parla •Aprenentatge per selcció •Sensibilitat a la freqüència d’ús

Suports
• Donar inputs. • Parla organitzada. • Afavorir que l’infant comprengui allò que passa. • Oferir jocs i tasques. • Modelatge. • Establir formats rutinaris.

El joc i el llenguatge
• Són una forma d’interacció que serveix per distreure, preparar per la vida, intercanviar llenguatge,… • Ofereixen la primera ocasió d’utilitzar el llenguatge de forma sistemàtica amb un adult. • Donen l’oportunitat d’explorar la manera d’aconseguir que es facin coses amb les paraules. • Permet establir torns de paraules i rols perquè mantenen una seqüència. • Són significatius.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful