You are on page 1of 15

MOTIVACIÓ

La motivació és com una força vital orientada a aconseguir uns objectius. Quan una persona està motivada, s’esforça més. Per tant, la motivació és propositiva

CARACTERÍSTIQUES
- És propositiva, orientada a un propòsit.

- Trobem motius: o Intrínsecs  aquella que cerca un enriquiment personal, interior. Ex: Nota de batxillerat per benefici personal

o Extrínsecs  depèn d’uns objectius que no pertanyen a la pròpia persona, sinó que venen de l’exterior. Ex: Quan vols animar a algú.

- És preferent, quan desitges quelcom que li dónes una preferència, t’esforces més. La preferència augmenta igual que l’esforçament.

- Emprèn una conducta teleològica, és a dir, la motivació sempre està orientada a un fi per perfeccionar-se.

- És forta i persistent, segons el grau de desig és equivalent al grau d’esforç

L’última escola psicològica que em vist és el conductisme, que presenta un problema, té una visió mecanicista, es pensa que som màquines. Es van oblidar de tot allò que no pot ser demostrat empíricament.

és a dir. TIPUS DE MOTIVACIÓ Motivació biològica Trobem motius: Primaris. es produeix un desequilibri homeostàtic que genera un impuls. Aquest impuls també es diu pulsió o desig. A partir d’aquí s’aplica un hàbit de trobar aigua o menjar (quan ja hi ha aprenentatge). Mai acabem de realitzar-nos. I per últim. A mesura que una persona va madurant. reproduir-se. Finalment arribem a l’equilibri homeostàtic. Que tenen a veure amb la supervivència de la pròpia espècie. el menjar o la beguda (set i gana). Dins la piràmide de Maslow tenim 5 registres: .El 4 primer (de baix) són necesitats de carència . sempre volem més. Una motivació biològica és un estat de carència. Torna a recuperar la subjectivitat de la introspecció. Ens parla de la carència de Hull (set i gana) Parla que a partir d’una necessitat. del plaer per aprendre. Motivació humanista Trobem la teoria de l’home autorealitzat de Maslow. augmenta la seva motivació intrínseca. Sempre tenim una necessitat. protegir-se. Això permet que sempre anem perfeccionar-nos. que el conductisme va deixar de banda La clau de l’aprenentatge és que les persones és motivin de manera intrínseca.El cognitivisme torna a reprendre el valor del subjecte i de l’activitat interior del subjecte. Sempre hi ha la necessitat de sentir-se realitzat. Ex: menjar. trobem l’incentiu.

o Original. tornem el quart registre per realitzar-nos.1. creativa i sap resoldre problemes  creatiu en la resolució de problemes. En un sentit positiu. .Poc a poc anar incrementant. Quan aconseguim un objectiu. si vull aconseguir molt de cop. en canvi. Necessitats de valoració (que ens valorin els esforços. no et sents realitzat.Una persona autorealitzada té: o Visió clara i eficient de la realitat  una persona frustrada ho veu tot negatiu. Necessitats de protecció 3. Necessitats fisiològiques 2. Sempre tenim necessitats. si estàs realitzat. no en sentit d’artista o Estima la soledat o Necessita tenir una vida privada . no ho aconseguiré i em frustaré. etc) 5. o S’accepta a sí mateix  si no. Necessitats de pertinença (formar part d’un grup) 4. ho veus tot tal i com és. . és natural o Oberta a noves experiències  o Autònoma i independent  actuar per ella sola. que se’ns estimi. Necessitats de creixement o autorealització Ens fan una persona plena. o Espontània  no te manies. ens satisfà.

intentaré afavorir les relacions amb els altres. DISTORCIONS COGNITIVES i eficient de la realitat) (dins la característica visió clara .o Se sent be en sí mateixa o Manté bones relacions interpersonals  sap relacionar-se amb els altes. Si el cap li diu que s’ha de quedar una hora més per feina. o una baixa autoestima. o Té actituds democràtiques  si tinc bona relació amb els altres. dons ho accepta. no pots veure els demés o Distingeix el bé del mal o No és un “idiota moral”  que sap diferenciar el bé del mal. o Bon sentit de l’humor o No és agressiva o Sap estimar  si estàs frustat. o Molt receptius al canvi o Lluita contra les injusticies o Respecte l’autoritat  respecte les funcions de cada persona.

Ex: la amiga m’ha deixat tirat.Inferència arbitrària  deduccions incorrectes. No veiem la realitat de manera objectiva . .Hipergeneralització  generalitzar les qüestions negatives (sobretot).Abstracció selectiva  abstraure amb alguna cosa que ha succeït però fora de context. Ex: dir que la teva mare no et deixa sortir mai quan només tu a dit un cop. Ex: dir que no has fet res dolent. Ex: interpretar coses. . . Ex: suspens un examen i dius que no podies fer res Motivació cognitivista .Evasió de control  pensar que no tenim control de les coses que ens passen. Et trobes amb la teva amiga i fa mala cara i dius que està enfadada.Personalització  pensar que sempre tens la culpa de tot. per això és dolent. que tenen aquestes distorcions. no tenen la característica. Com “anar de víctimes”.“Hauries de…”  demanar impossibles. Ex: el meu pare m’ha castigat.Raonament emocional  pensar que les coses són tal i com les sento. . potser es que s’acaba de morir el seu pare.Pensament dicotòmic  dir que o tot és blanc o tot és negre. . Has estat estudiant. Ex: tinc gana i la mare es que hauries d’haber menjat. .Maxificació o minimització  reduir o engrandar les coses. però potser es perquè ha tingut un accident. Persones amb baixa autoestima. Ex: típic dels nens. . . A vegades no es fa conscientment.Les persones que pensem d’aquesta manera.

Però no parlarem d’això sinó que direm: Motivació  estímul Conducta  resposta Diuen que la resposta esdevé abans que l’estímul. Calcular la motivació de les persones és calcular tot el que puc esperar i la valència. També recupera les seves volicions (desitjos). parlem que a partir d’un estímul es donava una resposta. Dos model explicatius de la motivació cognitivista: MODEL D’EXPECTÀNCIA – VALÈNCIA L’individu té unes expectatives i estableix unes relacions causals entre una conducta i allò que vol aconseguir (entre el que fa i el que vol). ESTÍMUL (anticipat)  COGNICIÓ  RESPOSTA  ESTÍMUL Ex: vull nota  penso que puc fer per tenir-la  les faig (conducta)  aconsegueixo la nota La psico cognitiva recupera el valor del subjecte. també intervenen l’estímul i la resposta. D’alguna manera ens anticipem. Estímul  causa Resposta  efecte A partir de la psico cognitiva. Torna a la subjectivitat. Elaborem un pla d’acció (cognició) per tal d’assolir uns objectius.Les forces d’aproximació  EXIT .Amb el conductisme. La valència  el valor que li dóna el subjecte als resultats que vol esperar. Com més pugui esperar i com més valor li doni  més gran serà la motivació Expectativa  la seguretat en què la resposta farà que es produeixi l’estímul Teoria d’Atkinson Les persones es mouen per un conflicte entre dues forces: .

humiliació. o L’educació o Interacció pares – fills o L’ambient familiar “tendència a l’èxit” .Més responsables dels seus resultats.No atribueixes el seu èxit a factors externs (sort.Factors escolars o Modelatge   Companys Professors o Comparació social o Expectatives de cada professor Diu que les persones amb una alta tendència a l’èxit són: .Són més conscient de l’esforç que fan..Factors familiars o La criança.Són més esperençats i positius (saben que poden arribar i lluiten per arribar). vergonya.) . .Trien tasques amb una dificultat moderada (poc a poc). Ell defensa que la motivació és producte de l’aprenentatge (que aprenem a motivar-nos). Ens motivem per: . MODEL D’ATRIBUCIÓ . . .Les forces d’evitació  FRACÀS Volem aconseguir l’èxit i evitar el fracàs Amb l’èxit s’aconsegueix satisfacció Amb el fracàs s’aconsegueix frustració.Estableixen les seves metes d’una forma més realistes . etc. insatisfacció.

No són negatius. Com no pots elaborar un pla d’acció. Diu que l’èxit l’atribuïm a un esforç nostre i el fracàs l’atribuïm a factors externs (sort. TEORIA DE WEINER . fracasem o Estables  dificultat d’una tasca. la nostra conducta sempre és direccional. etc.) Si no comprenem la relació causal es produeix una incertesa cognitiva. El que fem és buscar les causes de l’èxit i les del fracàs. Implica tots els coneixements acumulats. no se que fer per no aconseguir. Sempre desenvolupem una conducta en funció d’un objectiu. . Són perillosos. Com que no se perquè he suspès. a un objectiu. com una persona està dotada per aconseguir l’èxit.Factors extern per mala sort) (solen relacionar-se amb el fracàs.Cerca la relació causal entre els objectius plantejats i la conducta que desenvolupem per aconseguir-ho (entre cognició i resposta). o Motivació  àmbit del “voler”. perquè ja hi contes amb això o Inestables  atribuir les coses a la sort. Ens explica els factors de l’èxit i el fracàs: . Teoria ingènua de la conducta També anomenat model d’atribució ingènua. no et podràs motivar. tenim èxit per nosaltres mateixos) o Capacitat  àmbit del “poder”. tendeix a una direcció. perquè et penses que no ho pots controlar i que no hi ha res a fer.Factors interns (els solem relacionar amb l’èxit.

Que pot el professor per motivar? . motivació per fer-la. 3. Captem el fracàs com el resultat de factors externs. Implica desmotivació. Si percebem el fracàs com resultat de factors interns però incontrolables. S’utilitza molt en l’àmbit escolar per afavorir la motivació dels alumnes. que no pots controlar. per tant.Deriva de la teoria de Heider i d’Atkinson. per aconseguir el que vols. ràbia. Et penses que no depèn de tu i per tant. No és un teoria de la motivació sinó que es basa en conèixer les causes i efectes que tenen les nostres pròpies accions. Per tant. no hi ha motivació. 1. ja t’ho sàpigues. sigui controlable. Saber què és el que haig de fer. Les causes internes i controlables sempre depenen d’un mateix i alhora tu les pots controlar Reforça el paper causal del subjecte  el saber que ets l’agent causal del teu èxit. inseguretat. rebel·lia contra l’altre. Quan sabem causes i efectes de les accions. En el fons el que volem és que tot sigui controlable per nosaltres. jo domino la situació. Ex: treus un 10 perquè has estudiat i depèn exclusivament de tu. Conèixer les causes d’una acció. Com tot depèn de mi. puja 1 punt de la nota. Si ens pensem que depèn d’agents externs. ens ajuda a motivar-nos. implica més motivació per esforçar-se 2. Ex: estudiar al dia a dia perquè si et poses malalt. es pot aconseguir el que jo em proposi. Ex: si fem aquesta activitat d’ampliació. implica desmotivació. El que hem de fer és que el que es torna incontrolable.

Quan estem frustrats. controlable i estable) i no per manca de possibilitat (intern.. La motivació i la frustració és la clau per l’èxit o el fracàs acadèmic La frustració és el resultat d’una conducta motivada davant de la no consecució d’uns objectius determinats. La motivació i la frustració són com les dues cares de cada moneda. No depèn del nostre coneixement (no és cognitiva). Hi ha una desorganització de la conducta perquè no saps quina conducta has de tenir per aconseguir l’estímul.Cal sempre que l’alumne associï el fracàs com a manca d’esforç (intern.Cal que l’alumne consideri les causes de l’èxit com a internes. Perquè sinó ens desmotivarem. És un sentiment. una emoció. I aquest porta a la frustració La frustració ve quan no aconseguim allò que volem. ve una desorganització de la conducta. Una persona motivada  entrena Si no ho aconsegueixes  fracàs. decepció o una desorganització de la conducta. amb un mateix o amb els altres. falta de capacitat (jo no serveixo per això) .La clau de l’èxit sempre és entendre l’esforç com una causa inestable i controlable (fer un esforç extra cada cop més) . És un sentiment molt desagradable que implica ràbia. incontrolable i estable) FRUSTRACIÓ Vols guanyar la marató. Per al proper examen. Per això quan es dóna una situació de fracàs hem de saber que són controlables. També ens desorienta. Una persona que està motivada es dirigeix cap a situacions de . Això és degut a que pensem que són factors incontrolables.L’alumne ha de conèixer les causes de l’èxit i del fracàs. Si estudies moooooolt per l’examen per un 10 i tens un 7. l’enfrontes sense motivació.El professor ha d’impedir que l’alumne consideri les causes del seu fracàs com a estables i incontrolables. . . és a dir.

els profesors. M’agraden els dos. La motivació ens empeny a aconseguir uns objectius determinats. 2.Conflictes (quan no saps com actuar) Ex: t’agraden dos persones per =. Dos estímuls que un exclou l’altre. . fins que arribem a la frustració.Per insuficiències físiques o psicològiques Ex: no ets prou alt per ser jugar a la NBA Ex: ets molt tímid i vols cantar en un grup. vaig corrents a la tenda. . . i està tancada Ex: Vaig a una disco i no et deixen entrar perquè no tens la edat.frustració. i cada cop aspirem a més.Demora de reforçament Ex: tarden molt en donar-te l’examen. no saps q fer. Conflicte d’evitació-evitació.Obstacles físics o socials Ex: em regalen diners. . CAUSES DE LA FRUSTACIÓ . TEORIA DELS CONFLICTES DE KURT LEWIN Es troba dins l’apartat de conflictes de la frustració.Extinció del reforçament Ex: l’anna balla amb l’Albert i quan veu el xavier se’n va amb ell . Diu que els conflictes venen per la incompatibilitat entre diferents interesos 1. Conflicte d’atracció-atracció.

S’ha de donar a la persona una visió més natural perquè no entri en conflicte. Si en un conflicte no trobes una solució.Un estímul exclou l’altre. A vegades necessitem que algú ens guiï. . o vaig al cine i gasto diners. Trobem diferents tipus: 1. Conflicte d’atracció-evitació. apareix la histèria (com a malaltia). Tens dos opcions. Quan la voluntat del allò es contrària del jo i del superjò es produeix un conflicte No sempre que hi ha un conflicte s’acaba amb un trastorn. Compensació. però són necessaris els mecanismes de defensa per canalitzar l’energia que sorgeix amb el conflicte. Ex: un profe té un alumne amic i suspen. cada una amb algo bo i algo dolent. Ex: per aprimar 4. Si s’utilitzen correctament els mecanismes. per veure si estem fent quelcom dolent o no. MECANISMES DE DEFENSA DEL JO Es crean mecanismes de defensa que serveixen per protegir-nos de manera inconscient d’un conflicte que es dóna entre el jo (conscient) i el superjò (moral) amb l’allò (instints). No m’agraden cap dels dos i trio el millor 3. L’has de suspendre. Ex: o em quedo a casa i no gasto diners. Intentar aïllar-te afectivament davant de certs temps perquè els teus sentiments no et facin guiar-te per una banda. 2. Aïllament afectiu. Doble conflicte d’atracció-evitació. es resol correctament el conflicte. Quelcom que és bo però tens que passar per un malt moment. A vegades és un conflicte per coses positives.

6. 7. Negar els teus propis sentiments davant dels altres i a tu mateix. Formació reactiva. En el fons l’estàs negant. Fantasia. Negar el que és una realitat desagradable. Ex: una persona molt lletja. et pillen. Imitar a algú que admires. Fas a la teva imaginació el que no pots fer en la realitat.Consisteix en potenciar la part positiva per reduir la negativa. Ex: admires a algú que té molt amics i l’imites. Et desfugues amb qui no té la culpa. Ex: imagina’t que ara ve la Carolina i expulsa a una persona q no et cau bé. Imaginar-se situacions amb el que t’agradaria que passés per sentir-te millor. Ex: que passa? No passa res. Projecció. Ex: copies en un examen. la veus menys lletja. Ex: tens malas notes. 5. Desplaçar la ira o la ràbia d’una situació a una altra. Negació. Vols ser com aquella persona. 4. i dius sempre que no. 3. Ex: quan t’enfades i ho pagues amb els altres. 8. Identificació. . i fas veure com si no existissin. Aïllar-se dels seus problemes i centrar-se en altres coses. Desplaçament. quan ets molt amic seu. O expressar sentiments contraris als que tens.

Ex: quan treus una màquina a algú a classe. dius que altres parlen més. Procés mitjançant el qual les persones donen un canal de sortida a tot el conflicte intern i tot el potencial que es genera (energia) el dediquen a activitats superiors: art. Ex: Desig de ferir una altra persona. etc. 9. Racionalització. Regressió. literatura. . 12. Repressió. Ex: si jo parlo molt a classe. aquest conflicte va sortir en l’art. Ex: Dalí tenia un trauma amb el seu pare. si tens una obligació. projectar-los. Dóna explicacions a algún defecte racionals per por a que els altres no ho entenguin. Actuar com un nen petit. 11. Impedir que desigs dolorosos entrin en la consciència. monta una pataleta.Atribuir als altres els nostres defectes. 10. Algú adult no diu aquestes excuses de nen petit. Ex: copies en un examen i dones explicacions perquè els altres entenguin per què ho has fet. Posa una barrera perquè allò doloros del inconscient no surtin a la consciència. i em renyen. Sublimació. Tornada a una etapa anterior (infància). Ex: no fas la missa perquè estàs cansat.