You are on page 1of 4

Unitat 2.

Característiques generals de l'art grec
1. L'art grec: La cultura i l'art occidentals han estat marcats pel llegat clàssic (base sòlida de la civilització occidental). A l'evolució de l'art europeu han estat presents conceptes com l'home, natura, raó, harmonia i bellesa (pilars de l'art grec). Segons Protàgores: “L'home és la mesura de totes les coses”. 1.1. Etapa arcaica (S.VII-475 a.C.): Fixació dels estils arquitectònics i s'inicia l'evolució artística grega. 1.2. Etapa clàssica (475-323 a.C.): Període comprès entre el fi de les guerres mèdiques i la mort d'Alexandre el Gran. Moment de màxima esplendor artística grega. 1.3. Etapa hel·lenística (323-31 a.C.): Exportació de l'art grec als regnes orientals formats després de la mort d'Alexandre el Gran i fins que és conquerida per Roma. 2. Urbanisme: la construcció de la democràcia: Tres factors condicionants a l'urbanisme grec: caràcter independent de les polis, topografia muntanyosa del terreny i introducció de la democràcia a Atenes. Dues zones importants: l'acròpolis (zona alta i fortificada amb edificis sagrats) i l'àgora (plaça pública on es fan celebracions, assemblees públiques, transaccions mercantils o administració de la justícia). 3. Hipòdam de Milet i la seva obra: Va reconstruir la seva ciutat (475 a.C.). La ciutat tenia un traçat ortogonal (de carrers rectilinis que es creuaven en angles rectes). Desig d'integració de la política, l'urbanisme i la geometria en una societat igualitària. Model de ciutats posteriors. Aquest espai al servei al ciutadà tenia en compte: l'escala, les dimensions, la perspectiva, la funcionalitat de les edificacions i la seva relació amb l'espai que l'envolta. L'urbanisme, segons es diu, va néixer a la Grècia clàssica. 4. Característiques de l'arquitectura grega: Arquitravada (estructura dels edificis basada en línies horitzontals i verticals), cerca de l'harmonia visual, feta a mesura de l'ésser humà (rebuig de la monumentalitat), dóna forma artística a l'exterior dels edificis i els classifica en ordres arquitectònics (sorgeix de la necessitat de fixar una relació entre cada una de les parts de l'edifici. En l'època clàssica grega l'ordre fixava la relació entre l'element que sustenta, la columna, i el sustentat, la llinda o l'arquitrau), els materials més usats són la pedra i el marbre, les tipologies són els temples, els teatres, les àgores, els gimnasos i els estadis. 4.1. Vocabulari dels temples: Base (element esglaonat que eleva el temple del terra), columna (element arquitectònic de suport, generalment de secció circular. Tres elements: base [excepte el dòric], fust i capitell), entaulament

equí. la sima i l'acròtera. Corinti: Estereòbat.2.VII a. el timpà. una estructura rectangular dividida en tres espais: pronaos (entrada que precedeix l'accés al lloc sagrat). l'arquitrau amb tres platabandes. estilobat. la cornisa.). tetràstil (quatre columnes). el capitell amb fulles d'acant i l'àbac i la caulicle. Els temples circulars són els toros. naos o cel·la (espai sagrat amb la imatge de la divinitat) i l'opistòdom (cambra posterior on normalment es guardava el tresor del temple). la sima i l'acròtera. àbac. el timpà. la cornisa. el fris. el timpà. fust (amb estries d'aresta viva [les línies d'amunt a avall]). escòcia. fris (amb la mètopa i el tríglif). el capitell amb volutes i l'àbac.L'arquitectura religiosa: Els temples guardaven la imatge de la divinitat. fust (amb arestes aplanades). toro. Les columnes als temples grecs: Segons les columnes els dividim en: dístil (dues columnes). la sima i la gàrgola. estilobat. Dòric: Estereòbat. Segons les files de columnes laterals els dividim en: perípter (una fila) i dípter (dues files). 4. el fris i l'arquitrau). la cornisa. el fris.3. collarí. .(part superior d'una construcció que costa de tres elements: la cornisa. 4. estilobat. toro. el frontó. Els tres ordres grecs: [Situat d'avall a dalt].4. Segons la localització de les columnes a les façanes frontal i darrera els dividim en: pròstil (només columnes a la façana frontal) i anfipròstil (columnes a ambdues façanes). Hi ha temples que són IN ANTIS (té dues columnes que sostenen la teulada del porxo). El nombre de columnes dels temples eren parells.C. La forma més comuna de fer els temples deriva del mègaron micènic. Primàriament eren de fusta i després de pedra (S. Jònic: Estereòbat. 4. el frontó. Els laterals dels temples tenen el nombre de columnes igual al doble del nombre de la façana més una. arquitrau. el frontó (element triangular a la part alta del temple) i el timpà (zona compresa dins del triangle que formen el frontó i la cornisa). l'arquitrau amb tres platabandes. el frontó. escòcia. fust (amb arestes aplanades). hexàstil (sis columnes) i octàstil (vuit columnes).

semblança amb el natural (el cànon és l'ideal de l'home) 5. . espiritual). marbre i altres pedres. influència de les cultures asiàtiques. 5.2.1. El més conegut és el d'Epidaure (millor conservat i més gran). 7. consistia en pintar les estàtues de diversos colors. rigidesa (hieratisme).) Evita la simetria. es produí l'aparició de l'escultura monumental. més enrere hi era la escena (on és representava la obra) i frent l'escena estava el prosceni. frontalitat. V – IV a. Materials: Bronze. 8. valora el “phàtos” (intensitat extrema dels sentiments).3. L'escultura monumental i les tres etapes per les que passa: Al S. la simetria. més moviment i dinamisme. no en queden restes. Tipologia: Relleu (per decorar timpans i frisos de temples i altars) i l'exempta (reflex del cànon de bellesa hel·lènic amb la proporció. Petites figures de caràcter religiós o votiu. Període arcaic (S. atletes. músculs esquemàtics i policromatisme. ulls atmetllats.) Trenca amb la serenitat i l'equilibri clàssic. Tema central: Figura humana (motiu principal d'estudi i reflexió dels grecs. or i marfil. de marfil.C.C.4. flexibilitat anatòmica. 7.C. el volum. Policromia: S'ha perdut amb el temps. braços enganxats al cos.).. base per a les de metall.5.) Cama avançada. el moviment. Període hel·lenístic (323 a. l'altre està flexionat). VIII a. terracota o cera. fetes per Dèdal segons la mitologia. on es situava el cor). Període clàssic (S. 5.4. L'arquitectura civil: El més significatiu és el teatre (representació de tragèdies i comèdies). l'equilibri. després estava l'orquestra (part central del teatre. importància als grups escultòrics. amb la que es van representar els déus i deesses. herois i heroïnes de la mitologia clàssica. fusta. (primeres manifestacions escultòriques). que va evolucionar a partir de l'estatuària egípcia.C. somriure arcaic. materials marbre i bronze. proporció o cànon (Policlet). Hi havia de fusta (xòanon). Característiques de l'escultura grega: 5. homes nus. Les tres etapes són: 7. 7. perd frontalitat. VII – VI a. Es situaven aprofitant el relleu muntanyós i d'aquesta manera situaven la càvea recolzada a la muntanya en forma semicircular. naturalisme. temes anecdòtics (El nen de l'espina).C... contrapposto (un peu aguanta el pes del cos. 6. 5. els artistes es recreen en el seu art i busquen resoldre problemes tècnics.C. busquen provocar sensacions immediates.1. dinamisme i moviment (Miró).2. influència egípcia. escultura equilibrada en l'expressió (Fidies) ademés Fidies usa la tècnica dels "Draps mullats" (per remarcar les formes femenines estan aquestes vestides).3. braços separats del cos. Període geomètric: S. La ceràmica el testimoni pictòric i les tres etapes: .VII a.. a l'entrar en contacte amb les cultures del Pròxim Orient. l'expressivitat.31 a. es basa en la proporció i l'equilibri. teatralitat. grandiositat. considerats model de bellesa física.

Mosaics de còdols: De petites pedres naturals blanques o lleugerament acolorides de platges o rius secs. Les pedres cada cop es van fer més petites sorgint l'opus vermiculatum.): Formes micèniques enriquides amb sanefes geomètriques i dinàmiques. més realistes i detallades).3. i el màxim esplendor va ser durant l'època hel·lenística. V a. Van anar substituint el mosaic de còdols. sent utilitzades totes dues tècniques pels romans. Estil geomètric (S. 9. però moltes ceràmiques pintades. Etapa clàssica (S.1.C.Hi ha poques pintures gregues. Arran el S. S'estima que el mosaic grec va aparèxier a finals del S.C. Dos tipus: 9. 8.. VIII a. Petites peces de diferents colors tallades amb més o menys regularitat (tessel·la)... VII – V a.2.): Domini de les figures negres sobre fons vermell.. més complexitat.. Representacions d'escenes mitològiques d'Homer) i figures vermelles sobre fons negre (Escenes més quotidianes. X – VIII a. Dues fases: figures negres sobre fons vermell (Àtica. Etapa arcaica (S. 9. .): Figura humana més gran i detallisme.C. Els mosaics i els tipus: Tècnica artística per decorar terres i murs en àmbits públics i privats.C. 8. es comença a representar figures humanes esquematitzades.2. expressivitat. Mossaic de tessel·les: (Opus tesselatum).C. Les figures ocupen tot l'espai. V a. Tres etapes: 8.1.