You are on page 1of 4
COGNOMS i NOM —_____ DN! ‘SETEMBRE 2008 (Escriviu a cada ful: nimero, nom, cognoms | ON!) NIVELL 3 (SUPERIO! FULL 4 1.- Expressio escrita Ourada ‘de lexamen: 2h 30°. Cada tex té una valoracié de 30 punts (10 per r'adequacid, 10 per cohesid i 10 per coheréncia textuals). La puntuacié maxima és de 60 punts i es descompta 1 punt er cada incorreccié gramatical comesa, incloses questions d'accentuacid. Escriviu dos textos de 350 paraules cada un, Trieu entre les tres possibilitats: a. Els segles XIV i XV estan farcits d'exemples del que anomenem /iteratura de tematica religiosa i moralitzant. Este qualificatiu amaga perd, molts continguts annexos que trobaren vehiculacié davall I'embolcall de loratéria de I'época. Expliqueu tots els continguts i les tematiques que podem trobar en este tipus de literatura. b. L'época modernista aporta moltissimes novetats en I'ambit de totes les arts i ciéncies (musica, pintura, arquitectura, ciéncia...), de les quals beura la literatura. Redacteu el plantejament metodoldgic inicial de una unitat didactica que done cabuda a totes estes aportacions multidisciplinars per a I'area de Valencia: llengua i literatura, a partir de la lectura de I'época modernista que hageu fet durant el curs. ¢. Comenteu el text segiient i feu-ne una aplicacié en el camp de I'ensenyament sobre les implicacions sociolingiiistiques que deriven de les actituds lingiiistiques que sen puguen deduir: In spanish, please, Als espanyols, millor és que els parlem en castella, perqué la meitat d'elis tan sols coneix esta llengua. Encara que el 94% admet que saber idiomes és una necessitat en un mén globalitzat, és ben cert que només un 49,7% afirma no dominar cap llengua estrangera. Les xifres empitioren quan parlem dels castellanomanxecs (67%), els andalusos (64,4%) i els cantabres (63,7%). Els millor situats sén els catalans (23,7%) i els balears (24,6). El document assenyala que la renda per capita, la coexisténcia de dos llengues Oficials en la comunitat auténoma i la major apertura culturals sén factors decisius en la desigualtat lingUistica entre autonomies. Els idiomes també sén qUestié d'edat, a favor dels joves, L'estudi assenyala finalment que els sistemes educatius no han corregit ni a temps ni amb eficacia els entrebancs en ensenyament didiomes estrangers. Premsa, 29-07-2008 COGNOMS i NOM ONI SETEMBRE 2008 (Escrivia a cada full nimero, nom, cognoms | DNI) NIVELL 3 (SUPERIOR) FULL 2 2.- Modernitzacio d'un text medieval Tapartat 16 una puntuacio maxima de 10 punts. Cada incorreccié descompta 1 punt. Adapteu el text antic a la normativa actual. Com les galeres ageren bé voltejat, una amunt, altra avall, vengueren a dar la escala en terra, E ixqué vestit aquell dia Tirant ab un gesaran de malla e les manegues de franja de or e, sobre lo gesaran, una jornea feta a la francesa, ab spasa senyida, e al cap portava un bonet de grana ab un gros fermaill guarnit de moltes peries e pedres fines de gran stima. Diafebus ixqué en semblant manera, sind la jomea, que era de ceti morat. E Ricart ixqué tan bé: abillat com negui de tots los altres, e portava la jornea de domas blau. Totes: aquestes jornees eren brodades de orfebreria e de perles orientals molt grosses. E tots los altres cavallers e gentilshomens anaven molt ben abillats. ‘Com Tirant fon en terra, troba a la vora de la mar lo comte de Affrica, qui! stava sperant ab molta gent, qui:l rebé amb molta honor (...] Joanot Martorell - Marti Joan de Galba, Tirant lo Blanc. COGNOMS i NOM ON! ‘SETEMBRE 2008 (Eserviu a cada fall mer, nom, cognoms | DN) NIVELL SUPERIOR FULL 3 3.- Traduccio Tapariat t una puntuacio maxima de 10 punts. ‘Cade incorreccié descompta 1 punt. Traduiu al valencia el text segiient: El bienestar todavia es privilegio de una minoria {Qué es el bienestar? Este concepto tan decisivo resulta particularmente dificil de definir 0 medir. Ante todo, estén las necesidades: comida, agua potable y techo. Casi todos sabemos, ademas, lo que nos hace felices, ya se trate de bienes materiales, de la familia y los amigos, de un trabajo interesante ‘0 de cualquier otro factor; pero el éxito no significa lo mismo para todas las personas, y las relaciones sociales varian de un lugar a otro. Pocos prestan atencién a la libertad y la seguridad cuando las tienen, pero los que carecen de ellas apenas pueden pensar en nada mas. Los investigadores utilizan diferentes criterios para cuantificar la calidad de vida, desde sencillos calculos basados en los ingresos y el consumo de alimentos hasta evaluaciones més subjetivas. La mayoria de los estudios hacen depender directamente la “felicidad” de la salud, de un relativo desahogo econémico y del acceso a la educacion. Con casi cualquiera de los criterios empleados, y en la mayor parte del mundo, se observa una tendencia dominante: la brecha entre ricos y pobres sigue creciendo. En Estados Unidos, desde los afios setenta, el 20% mas rico de la poblacién se ha enriquecido un 50% mas que el resto de la sociedad. A medida que ascienden las economias asiaticas, millones de personas ganan fortunas, pero otros cientos de millones permanecen en la pobreza. National Geographic, 2008, El estado del planeta.