1

TEATRE

El passat dia 29 pares, mares i amics vam poder assistir a l’espectacle de fi de curs
de l’activitat extraescolar de Teatre, organitzada per l’AMPA de l’escola i impartida
enguany per Towanda Dreams. La trobada fou al teatre del Centre Sant Pere Apòs-
tol. Vam gaudir de valent amb la representació dels animals del Circ, la Rateta que
escombrava l’escaleta...

Vestuari i posta en escena, excepcionals i un públic generós i agraït. Nens i nenes

artistes s’ho van passar de valent, i no cal dir que nosaltres també. Moltes gràcies i
enhorabona companys de Towanda Dreams pel formidable treball realitzat amb els
alumnes d’infantil i primària. L’experiència ha estat molt satisfactòria i enriquidora.
Esperem tornar-vos a veure el proper curs....

2
EDITORIAL SUMARII
SUMAR
Festa Tornaveu 2 .....................4
En un col•legi amb tan pocs espais oberts com
el Cervantes, on el parc més proper és el de la El reportatge ..........................6
Ciutadella, i el camp de futbol, el que hi ha darrere
de l’Estació del Nord, el tema dels esports i altres Carta als genis .................... ...8
activitats físiques ha estat sempre un maldecap,
especialment tenint en compte la proximitat dels El comiat dels genis .................9
veïns. Com en moltes altres parts de la ciutat sense
zona verda, la solució més òbvia era el bàsquet.
Sortides musicals....................10
L’Escola de Bàsquet ha estat un èxit rotund. Ha
col•locat el Cervantes entre els primers equips de
Palmeres ...............................12
bàsquet de les escoles de primària de la ciutat. Hi han
participat uns 60 nens en les diverses categories,
des de 1er fins a 6è, i aquesta temporada han jugat Les poetesses del Cervantes......15
amb equips de tota la ciutat i l’àrea metropolitana.
En el campionat de bàsquet que va celebrar-se Els campions del Cervantes.......17
a l’escola hi van participar 240 nens de diverses
escoles, en una sèrie de partits d’eliminatòria. Jocs florals.............................18

Aquesta temporada l’equip de 4art va millorar Els pirates dels profes..............22

molt en la classificació respecte de l’any passat i
va arribar a quarts de final, on va ser eliminat per
un equip que, tot i ser molt bons, els passaven un
bon pam d’alçada. Mentrestant, com ja van fer la
temporada passada, els equips de 5è i 6è continuen
arrasant.
Gran part del mèrit d’aquests èxits cal atribuir-lo
a les persones que treballen fent la feina fosca,
Merche Canas, Koni Franco i Elena Calvo, que han
dedicat molt de temps i energia al projecte. Però
l’estrella de veritat és Glòria Fillat, que ha sabut
estimular el pur entusiasme i l’energia dels nens
més petits i estructurar-los en una força col•lectiva
que conjuga alhora talent i disciplina. Per damunt
de tot ha sabut transmetre als jugadors l’ètica
fonamental del treball en equip, de jugar per l’equip
i no pel lluïment personal. Hem d’agrair igualment a
la Caixa, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament
de Barcelona pel seu ajut econòmic i esperem amb
delit la propera temporada, que ha de tornar a ser
una collita d’èxits. Endavant, Cervantes!
Internet per a la familia II........24
Elefants.................................25
Equip de redacció:
Oriol Garcia, Stephen Burgen, Inés Caravia, Cristina
Ferrer, Ester Martí, Miguel Vega, Elena Mendiz, Pere
Carbonell
Col.laboren:
Laia Arnal, Víctor Obiols, María Sol, Raquel Anderson,
M. Amparo Tello, Marta Barba, Anna Nogueras, Àlex
Alesso, Cristina Fons, Montse Montiel, Pilar Boix, Silvia
Ibañez, Nur
El Tornaveu és la vostra revista. Si teniu
qualsevol idea per a un proper article envieu-
lo a la nostra adreça electrónica
tornaveu@miguelvegal.jazztel.es
Trobareu una versió electrònica del Tornaveu
al blog del ampa:
http://ampacervantes.blogspot.com/

3
 FESTA TORNAVEU 2

Qualsevol nit pot sortir el sol

Fa una nit clara i tranquil·la,

hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant
i van omplint tota la sala
de colors i de perfums…
(...)
Oh! Benvinguts! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra
si és que hi ha... cases d’algú.
(...)

Com si de la mítica cançó del Sisa es tractés,

comença la segona festa del Tornaveu...

Se celebra un 25 d’abril, només dos dies després

de Sant Jordi. De fet, l’atmosfera de la rosa i el
llibre encara es respiren.

Una sorprenent, irreconeixible i espectacular Inés

ens recull les entrades i ens ven els tiquets. Les
opcions són diverses: menú, vi, cava, cervesa o
aigua…

Val a dir que el sopar és excel·lent i la música, què

us diré...

La ja habitual i explosiva parella Oriol i Rut ens

presenten les també habituals i fantàstiques
actuacions musicals dels diversos artistes del
Cervantes.

La gran novetat és el blues penetrant del Jonathan

Glanzberg, el pare de l’Arlo, de P-3, que és, de fet,
el públic més jove... Quina gran veu!

Continuen l’Elena Vilallonga i la Sarah Davison

amb un parell de temes esplèndids... Llàstima, no
es pot allargar més, ja que justament avui fa cinc
anys que van néixer els bessons de l’Elena i ha de
marxar per celebrar-ho... el pastís no espera...

Però aleshores salta una Rut indignada i farta de

festes, amb un extens ordre del dia, intentant
convocar una assemblea general extraordinària
sobre el mític forat de la vergonya, que ella
anomena... “pou de la vergonya” (i no de la
figuera...). També pretén combatre el canvi climàtic
amb una vocalia d’espelmes... El lema principal és:
“Prou de festes!”.

Afortunadament, la súper veu de la fantàstica

Sandra Rehder, la reina del tango a Barcelona,
aconsegueix fer callar la histèria de la Rut... “No
te olvides que el camino es pal que viene y pal que
va”; “Vino, amor y amigos”; “Qué es eso que llaman

4
 FESTA TORNAVEU 2
agua, descolorida y sin gusto...”, són algunes de les
lletres de les cançons que ens brinda...
L’inesperat homenatge a l’Stephen Burgen, que rep
el premi als jocs florals dels pares per un text brillant
sobre la lluita matutina diària i l’art de la resistència
passiva, sorprèn al mateix protagonista.
I després, més blues del Jonathan... uau!!! Ara
sembla que a la presentadora ja li agrada més la
festa... i no només la festa...
Però quants artistes! Més d’un es pregunta com és
possible que en una mateixa escola hi hagi tants
pares i mares artistes...
Després d’un breu descans, perquè els músics
puguin emborratxar-se, segons paraules de la
Hilda Inés, les sorpreses continuen... De fet, hi ha
sorpreses per a tothom...
Una Isabel pletòrica sap sortir amb brillantor de la
pressió a la qual és sotmesa per l’Oriol i la Rut...
No esperàvem menys de “la Magna...”. Després de
la festa sentim com a la pregunta: “Què, t’ho has
passat bé, Isabel?”, respon: “Bé, sí, vosaltres millor
a costa meva...”.
El quartet de música clàssica de l’Àlex i
companyia ens deixa a tots amb la boca oberta...
Impressionant...
En plena “depre” de la Rut (“Aquí tothom sap
fer alguna cosa menys jo...”, es lamenta entre
llàgrimes), em veig obligada a sortir a l’escenari per
animar-la… tot improvisant unes quantes passes
El Tornaveu vol agrair la col.laboració desinteresada del Centre Sant
Pere Apòstol
de claqué...
Però res, la noia no aixeca cap...
I arriba l’hora del gran Víctor Bocanegra, al piano,
amb unes ulleres fosques, al més pur estil Stevie
Wonder, i el seu sarcàstic i irònic “petita cosa
emprenyadora, que per la fam copuladora, ens
treus la son”... Fantàstic, com sempre... La Deborah
ens llegeix en anglès les seves àcides lletres, per
tal que la comunitat “guiri” del Cervantes capti el
missatge de les seves cançons...
I encara més sorpreses... Unes emotives paraules
de la Sara, dedicades a la Rut i la seva vitalitat,
energia i alegria, emocionen a més d’un. Fins i tot
la Rut, que ara es treu la perruca, cohibida, i diu:
“Ho veus com ho deia jo, que no m’agradava gens
aquesta festa...”.
I amb aquest final emotiu d’agraïments a tothom,
la festa s’acaba amb tots els artistes a l’escenari...
Diuen que “segundas partes nunca fueron buenas”,
però sempre hi ha excepcions… Ara el dubte és:
repetirem?? Tindrem una tercera part?? Esperem
que sí...
(...)
Benvinguts passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n’adono
que tan sols hi faltes tu ...
També pots venir si vols.
T’esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l’espai...
Qualsevol nit pot sortir el sol.
Maria Sol
5
 EL REPORTATGE

Sant Pere Mitjà i la Dolors Monserdà

Escriure sobre la història del carrer Sant Pere

Mitjà no és un repte fàcil. Molts de nosaltres
preferim passejar-hi, evitant carrers més
sorollosos i transitats, però d’això a fer-ne un
article...

Tampoc és fàcil trobar-ne documentació o

bibliografia. Buscant i rellegint velles guies de
Barcelona vaig trobar referenciada una antiga
novel•la anomenada “La Fabricanta”, de Dolors
Monserdà, on semblava que aquest carrer hi
tenia cert protagonisme... Vaig córrer a la llibreria
a buscar aquesta obra però, per desgràcia,
està descatalogada. Desesperat, remeno la
biblioteca personal que tenia el meu avi i... trobo
un exemplar de l’any 1904 signat per l’autora,
dedicat... al meu besavi!

Però, qui era aquesta dona, i com se li va acudir

escriure sobre Sant Pere Mitjà?

Al segle XIX aquest carrer, com tants d’altres

del barri, va acollir tallers, petites factories,
magatzems i habitatges de famílies dedicades
al món del tèxtil. Les dones van contribuir de
manera activa a tot aquest desenvolupament,
i van ser sovint víctimes d’una industrialització
deshumanitzada. Una dona de l’època, Dolors
Monserdà i Vidal de Macià (1845-1919), que fou
escriptora, periodista i, sobretot, una reformadora
“La Teixidora”, oli de Gabriel Planella.

social, retratà en les seves obres les tensions de

classe i gènere que li va tocar viure. L’Antonieta,
la protagonista de “La Fabricanta” viu al carrer
de Sant Pere Mitjà, i de la seva mà l’autora ens
retrata com era el carrer, ara fa més de cent anys:

(Hem respectat l’ortografia d’abans de la reforma

de Pompeu Fabra)

Mes la Antonieta, que havía nascut en la casa

que habitava, la que’l seu avi comprá ab sols dos
pisos, y’l seu pare havía pujat un altre i de las
d’uas quadras ahont hi tenían los telers; si’l carrer
Mitjá, no li pareixía lo més hermós de Barcelona,
trobava que, pera viurehi ella, no n’hi agradava
cap altre. Era tan quiet!... Hi havía tan bon
vehinat!... Era tan alegre ab los vols de coloms
que, aixecant los ulls enlayre,’s veyan passar en
las mitgdiadas, eixint d’aquell seguit de colomars
que s’estenían de cap á cap del carrer!... i si be
era cert que al hivern, sols per l’indret dels pisos
I
Il·lustració d’Enric Monserdà d’un balcó del carrer, per
alts hi passava una llepadeta de sol, al estiu...
al capítol 2 de “La Fabricanta”.
oh al estiu!no sols baixava als primers pisos i als
6
 EL REPORTATGE

llindars de las botigas, sinó que, com una catifa

d’or, s’estenia per las rústegas llambordas del
empedrat.

I pera contemplar tan extraordinarias boniquesas,

la noya Corominas, se passava una bona estoneta
cada mitgdía, tan prompte guaytant la tireta de
cel qu’ensostrava’l carrer, com las xicas finestras
y’ls esquifits balcons i las encofurnadas botigas
que, sense la més insignificant variació, feya
vintisset anys que constantment tenía al devant
dels ulls.

En un altre moment l’autora parla dels veïns:

...restá com atontada, mentres que’l fuster del

devant i la mestressa de la botiga de plats i olles
i la planxadora de mes avall, mancats de major
novetat, sortían á la porta mirant com una cosa
extranya al minyó del rodet.

Potser no han canviat tantes coses, en cent

anys... o potser sí. Avui, per sort, els veïns ja no
pateixen el soroll constant dels telers, ni veuen
nens treballant als tallers, de sol a sol. Ara els
veuen anar i venir de l’escola, corrent amunt i
avall, i donant vida, almenys dos cops al dia, a
aquest carrer tan tranquil. L’autora de “La Fabricanta”, Dolors Monserdà.

Oriol Garcia i Quera

Dedicatòria de l’autora.

7
 UNA PROFESSORA GENIAL
CARTA OBERTA DE COMIAT ALS MEUS GENIS

RIPOLL 3/4/2008

E STIMATS GENIS
I GÈNIES (em
sembla que aquesta
expressió última no
és correcta, però no
sigui que la Pilarín
se’ns enfadi...). Ara ja
ha arribat el temps en
què la mestra que us
ha acompanyat durant
dos anys (365 x 2...),
48 mesos (24x2...), ....
dies....., hores....(això
us ho deixo per
calcular-ho vosaltres. (
Ep! Li hem de restar el
temps de vacances!).
Doncs, com us deia, ha
arribat el moment de
dir-nos A REVEURE.

No oblidaré el temps
en què vàrem
començar a compartir experiències i, pels qui
vulgueu tenir memòria, va ser el setembre
de 2006, quan vam anar marcant territori
(vosaltres i jo mateixa), perquè vosaltres
éreu i sou molt vostres... quan vam haver
d’escollir el nom de la classe, com us voldríeu
dir durant dos anys...
Si recordeu el núm. 1 del TORNAVEU, en què
la nostra estimada OUMAYMA ho va voler
explicar (molt bé, per cert), jo em vaig
espantar, marejar, i més coses, amb el nom
que vàreu triar: “Els CRACS”.(“Déu meu- vaig
pensar- com pugen de forts els nois d’avui en
dia..”.)
Després de parlar-ne i parlar-ne, ho vam
suavitzar amb el de “Genis”. Tela marinera
amb aquest grupet -vaig tornar a pensar-.
En aquest moment de comiat, em vénen
a la memòria tantes i tantes experiències
que hem compartit junts: algunes molt,
molt agradables i enriquidores; d’altres,
agradables; algunes no tan agradables i, fins
i tot, algunes de desagradables.
Recordo amb especial emoció totes les
tutories que hem compartit: els padrins
i les padrines de 5è, les inquietuds, les
vivències, les angoixes, les preocupacions, les
complicitats, moments de molta sinceritat,
compromís i ganes de fer les coses ben
fetes...
Ara que estem a punt d’arribar al final
d’aquesta etapa del vostre camí, que per a
mi suposa dur a terme un nou embaràs que
culmina en l’ESO i, per a vosaltres, començar
una nova vida fora del Cervantes... en aquest
moment sento que els meus Genis (jo ja no
en tinc cap dubte que ho sou) començaran a
volar sols i arribaran, així us ho desitjo a tots
i totes, allà on s’hagin proposat.

Que els Aires del nostre estimat “CERVANTES” us duguin a totes i a tots,
Bon Vent en allò que us proposeu. Per sempre,

Pilar.
8
 LLETRA MENUDA/GENIS (6é)

Records i reflexions de la classe de 6è (Genis) quan ja falta poc perquè deixem

l’ escola.

Vam ser uns pàrvuls

encisadors... !!!

Aula de P-3. Curs 99-2000

Ai! Els anys passen, ens anem fent
grans... cada vegada més responsables
i molt aviat, el Cervantes haurem de
deixar. Nou anys en aquesta escola i
grans experiències hem viscut. Moments
de tot... alegres i tristos... divertits i
avorrits. Però ha valgut la pena. I ara...
tot ja ha acabat.

L’ escola ens ha ajudat a fer un gran pas

cap endavant. Aquest pas ha estat com
la clau per obrir un dels grans panys de
la nostra vida. Hem trobat obstacles que
hem anat superant amb esforç per poder
tirar endavant.
Colònies a Planoles. Abril de 2008

El primer d’ aquests meravellosos nou

anys va començar quan teníem tres
anys.

A P-3 érem 23 nens. Quan vam

arribar, no coneixíem ningú; estàvem
desorientats perquè no vèiem cares
conegudes. Tots teníem aquella petita
curiositat que ens empenyia a conèixer
els altres companys. Érem els més
petits de l’ escola. La nostra tutora era
L’Anabel; ens agradava molt estar amb
ella perquè era molt divertida i ens
agradaven molt les classes que feia.

A P-4 vam seguir amb l’Anabel. Van

arribar dos nens nous: l’Ariel i el Jose, Aquest curs vam tenir una sorpresa desagradable quan l’Amparo
però va marxar la nostra amiga Sara. es va posar malalta.
P-4 va ser un curs divertit, ja que no
havíem d’estudiar i ens passàvem tot el A Tercer ja no hi havia la Lídia, la Verònica ,la Nati, el Rolando
dia jugant. i l’Enzo. Van arribar el Diego, el Walid i el Jorge. Vam tenir per
primera vegada un mestre: es deia Víctor i a vegades es posava
A P-5 van arribar la Valentina i el molt nerviós. Vam ser la classe de l’Univers.
Franklin. Ara recordem que el Franklin va
venir amb la motxilla de l’inrevés i tots A Quart van venir la Chaima, el Dip, el Paulo i el Fraumer. Van
ens vam posar a riure; ell es va posar marxar el Jorge i
nerviós i nosaltres li vam explicar el que l’Enzo. La nostra tutora va ser la Gemma, una persona divertida i
passava i llavors ell es va posar a riure alhora exigent.
també.
Van marxar el Nicolàs, la Mònica i la A Cinquè vam entrar en el Cicle Superior: Començàvem a ser els
Cristina. grans de l’escola i vam decidir dir-nos “Els Genis”. La nostra tutora
va ser, i continua sent, la Pilar. Van passar coses inexplicables...
A Primer va arribar la Hena i el Marco i meravelloses... Se’n van anar el Cristian, la Valentina i el Yahia.
van marxar la Madia , l’Enzo, la Javiera, A Sisè, “Els Genis” ja som els grans de l’ escola. Tenim una
la Lídia i la Verònica, que eren bessones, classe ben maca i diversa amb persones de diferents llocs del
i el Rolando. Érem la classe dels Dofins món: Equador, Bolívia, Marroc, Bangladesh, Anglaterra, Pakistan,
i la nostra tutora va ser l’Amparo. Van Filipines, Santo Domingo... i alguns que hem nascut aquí, és clar!
passar moltes coses en aquest curs ja Aquesta escola ens ha ensenyat moltes coses, a més a més d’allò
que havíem entrat al Cicle Inicial i vam que se suposa... ens ha ensenyat a ser més solidaris i a millorar
començar a utilitzar llibres. com a persones.
Estem molt agraïts a la ”Nostra Escola” i ara, cada dia que passa
A Segon van arribar l’Ali i la Nati i vam és un dia menys d’escola.
continuar tenint com a tutora l’Amparo.

9
 SORTIDES MUSICALS

I A FORA DE L’ESCOLA?
Sovint veiem fileres de nens i nenes del Cervantes que surten de l’escola. On van?
Doncs de vegades a la biblioteca Bonnemaison, d’altres a dibuixar pel barri, o a fer
alguna visita cultural per la nostra ciutat, o fins i tot més lluny, com els que van anar
de colònies.
nies. Aquest curs, hi ha hagut classes que han sortit per compartir amb altres
nens i nenes de la ciutat el que s’ha treballat a l’aula de música. És el cas de la classe
de les Palmeres (2n), de la classe dels Genis (6è) i de la classe de les Papallones
(P5).

Palmeres

Les Palmeres han participat en una activitat

que es diu DANSA ARA, amb altres escoles
de Barcelona. La feina va començar el mes
de novembre, quan els mestres de música
vam ser convocats a una sessió de formació
on vam aprendre un repertori de danses, que
després nosaltres vam ensenyar als nostres
alumnes de 2n. Les coreografies són de dansa
contemporània, són riques, variades i vistoses.
Hi trobem música clàssica, tradicional i moderna.
Quan vaig començar a explicar el que faríem
als nens i les nenes de les Palmeres, faltaven
encara molts mesos per a la ballada final i els
costava imaginar-se la situació. Poc a poc a
la classe anàvem assajant els moviments, els
memoritzàvem, i ens anàvem familiaritzant
amb les diferents músiques. Joc i treball es
fusionen; cal anar prenent consciència que
el treball col•lectiu passa pel compromís
individual i que, és gràcies a l’esforç de tots
i cadascú de nosaltres, que aconseguirem un
resultat bonic. Finalment arriba el dia de la
ballada. Però deixem que siguin ells que us
expliquin com ho recorden:

El dilluns 14 d’abril vam anar al Poble

Espanyol, que semblava un castell, quan vam
entrar per la porta, perquè té una muralla.
Hi havia moltes escoles i vam haver d’esperar
una mica i cada escola portava un pal de cintes.
Feia molt bonic.
Estàvem molt nerviosos i molt contents.
No només hi havia nenes i nens de 2n, també
hi havia nois grans de l’Institut del Teatre, que
estudien dansa i van ballar per a nosaltres.
Ho van fer molt bé. Llavors ens va tocar a
nosaltres. Vam ballar sis danses (una ens la
van ensenyar allà mateix). Si voleu us les
podem ensenyar.
Ho vam fer molt bé i els pares que ens van
venir a veure ens van fer fotos.
Ha valgut la pena i, si poguéssim, ens agradaria
poder-ho tornar a repetir el curs vinent.
Dos moments del dia de la Dansa i unes il.lustracions
de les palmeres que han inclós en la seva valoració de
l’activitat

10
 S0RTIDES MUSICALS
Genis

El dia 5 de maig els Genis de 6è van

participar a CANTÀNIA, una activitat que
es fa l’Auditori i en la qual 800 nens i nenes
d’escoles de primària canten plegats una
cantata, que és un conte amb cançons.
També ells s’hi han dedicat de valent. A
classe de llengua s’anava llegint el text,
buscant les paraules difícils al diccionari i
fent el treball de comprensió. A classe de
música hem après i assajat les cançons, a
més dels moviment escènics. Aquest curs
s’ha interpretat la cantata “El motí”, escrita
per Josep Pedrals i amb música de Josep
Vila. Els cantaires representava que érem
pirates. En les fotografies podeu veure
que anàvem vestits de negre, dúiem un
mocador al cap i un pegat a l’ull. A més,
ens vam fer una espasa. Ens acompanyava
una petita orquestra, composta per
instruments de corda, vent i percussió.
L’Elisenda Carrasco, la directora, es va
encarregar que anéssim tots alhora; feina
no gens fàcil, per cert. Ens ho vam passar
molt bé i els pares que ens van venir a
sentir van quedar molt contents. Ha estat
un treball dur, però ho hem aconseguit i
veiem que ha valgut la pena.

Papallones

I les Papallones de P5? Sí, sí! Han anat A

LA RECERCA DEL JOC PERDUT, que és
una trobada per a nenes i nens de P5 de
diferents escoles, on han de buscar el joc
perdut. Aquest està format per cançons i
jocs tradicionals d’aquí i d’arreu del món.
S’ho han passat molt bé, han cantat i
ballat, i s’han trobat amb personatges
molt curiosos, com la Gallina Gegant,
un pagès molt divertit... Han compartit
aquests jocs amb nens d’altres escoles.
Si els pregunteu, potser a l’hora del
pati us en poden ensenyar algun, de
joc.

Anna Nogueras i Àlex Alesso

11
 LLETRA MENUDA/PALMERES (2on)

ELS METGES ENS VISITEN

A la classe de les Palmeres hem estat

treballant el cos humà.

Ens hem fixat en l’Esquelet i hem volgut

contestar una pregunta:
Què necessitem per moure’ns?

- Hem consultat llibres.

- Hem vist un dvd.
- Hem fet experiments.
- Hem mirat un os amb la lupa binocular.
- Hem llegit una notícia al diari.
- Hem fet un titella i hem après els noms
dels ossos del cos.
- Hem mirat radiografies.

Ara ja sabem que en el moviment del

nostre cos (quan saltem, caminem,
agafem coses, escrivim...) no només
treballen els ossos, sinó que calen
els músculs, les articulacions, la sang
i un munt de coses més... ordenats
pel sistema nerviós, amb el cervell al
capdavant.

És tot un sistema de sistemes que ens

ajuda a funcionar.

Quan algun d’aquests sistemes no

funcionen gaire bé, anem al metge.

Ens vam preguntar com és la feina dels

metges i per això vam estar preparant
una entrevista a una doctora i un doctor
molt joves que ens van venir a visitar a
l’escola: L’Anna de Tudela i en Roger Boix.

Quan l’Anna i en Roger ens van venir

a veure ja estàvem a punt per fer les
preguntes que havíem estat preparant a
l’aula uns dies abans. En vam triar unes
quantes.

12
 LLETRA MENUDA/PALMERES (2on)

Aquesta és l’entrevista:
Per què vàreu estudiar medicina?

Anna: A mi m’agradava molt estudiar,

m’agradava molt llegir i aprendre coses i
considerava que aprendre sobre nosaltres
mateixos (com som, de què estem fets,
quines són les malalties que patim i com
curar-les) era molt interessant. Per a mi, era
el més important que podia saber.

Roger: Jo, quan era petit com vosaltres

sempre m’agradava veure per què i com
funcionaven les coses. Quan em feien un
regal, el primer que feia era desmuntar-lo per
veure com era per dins, encara que després
no sabés tornar-lo a muntar. Per això sempre
m’ha interessat saber com són les persones
per dins.

Quina feina feu a l’hospital?

Anna: La meva especialitat es diu Radiologia.

El que fem és diagnosticar o mirar les
persones a través d’imatges (fotografies que
poden ser radiografies o altres) per saber què
ens passa, què ens fa mal. Podem mirar els
ossos però fins i tot el cervell, el cor...

Roger: Jo sóc cirurgià. Quan una persona es

posa malalta i s’ha d’operar per curar-la, fem
l’operació i li arreglem allò que s’ha espatllat.

A quin hospital treballeu?

Anna: Tots dos treballem en un hospital

força gran que es diu Hospital Germans Tries
i Pujol, a Badalona. També li diuen Can Ruti.

Us agrada la vostra feina?

Anna: Sí, molt. A més, si t’agrada la feina

que fas el temps passa molt ràpid.

13
 LLETRA MENUDA/PALMERES (2on)
A quina edat vàreu entrar a treballar a diagnosticat?
l’hospital?
Anna: Per desgràcia, hi ha moltes malalties
Anna: Per fer la carrera de Medicina has greus. Del càncer n’heu sentit a parlar tots?
d’estudiar 6 anys i després preparar-te un Sabeu què és? És una malaltia que consisteix
anys més per fer un examen molt important. en què, al cos, hi ha un tipus de cèl•lules
Després de fer tot això, vam entrar a molt rares que creixen molt més que les
treballar als 25 anys a l’hospital. normals. Si creixen tant, al final la persona
Per ser metge es comença a treballar acaba morint.
una mica tard. Ara tenim 28 anys. El càncer és una de les malalties més greus
que es veuen cada dia.
Què haig de fer per ser metge? El més impactant, el que fa més impressió,
són els accidents de moto i cotxe. Se’n veuen
Anna: S’ha d’estudiar molt. Per entrar a la força i també n’hi ha de greus.
carrera has de treure molt bones notes des
de sempre i, durant
la carrera, has Durant la seva visita, l’Anna
d’estudiar molt. i en Roger ens van explicar
Però, quan t’agrada altres coses relacionades amb
una cosa, no et fa el nostre cos. Ens van explicar
res estudiar i cada quin és l’os més gran i el més
cop vols saber més petit, com n’és de complicada
i més. l’acció d’empassar un aliment i
També has moltes coses més.
d’estar disposat
a treballar moltes A més, ens van ensenyar
hores perquè fem com interpretar algunes
guàrdies i també radiografies, ens van deixar
ens quedem a utilitzar l’estetoscopi. Vam
dormir a l’hospital amb un telèfon al costat poder sentir el cor i la respiració d’alguns
per si hi ha alguna urgència. nens i nenes de la classe.

Quantes hores estàs a l’hospital? També ens vam vestir com si fóssim
cirurgians.
Roger: Cada dia, com a mínim 12 hores.
Arribo a les 9 del matí, Com vosaltres, i no Ha estat molt divertit.
marxo a casa fins la tarda del dia següent.
Anna: Un dia normal treballo 8 o 9 hores i, Hem après moltes coses i ens ho hem passat
quan tinc guàrdia m’hi estic 24 hores. Em molt bé.
quedo a l’hospital i dormo allà.
A l’hospital sempre hi ha gent: els malalts,
MOLTES GRÀCIES!!!
els metges, les infermeres...

És difícil la vostra feina?

Anna: com moltes feines. La medicina no

és gaire més difícil que altres feines. En el
nostre cas, però, has de seguir estudiant
i llegint perquè sempre es van descobrint
coses noves. Cada dia hi ha malalties noves o
nous tractaments i has de saber-ho perquè, si
no, et quedes molt enrere.

Quina és la malaltia més greu que has

14
 LES POETESSES DEL CERVANTES
El Tornaveu es complau en presentar una nova secció dedicada als pares /
mares amb gust per la poesia. Las dues pioneres de la iniciativa son, és clar,
mares. Si teniu algun text arxivat, sigui quin sigui la llargada, estil, no dub-
teu en compartir-lo amb nosaltres

El BARRI DE SANT PERE, UN ESPAI DE TROBADA

I ENCONTRES

Com m’agrada la meva barriada,

la de Sant Pere....

Per cert, que ja fa un temps em van fer saber,

que la meva àvia Ventura per part de pare,
va arribar a aquesta barriada procedent dels camps
del Vallès,
i es va instal·lar al carrer de Mònec, el número no ho
sé, no el conec,
Ai, la vida és un encadenament de casualitats
coincidents...
L’ avi Brasó va obrir una botiga de plats i olles al 37 de
la Baixa de Sant Pere,
després de fer aventura per les terres de l’Uruguai.
Ai carai, potser van coincidir,
i segur no sospitaven
que futurs descendents
es tornarien a trobar,
a la mateixa barriada,
la de Sant Pere, ai com m’agrada....

I heus aquí que aquests descendents, Botiga de plats i olles al carrer de Sant Pere més Baix,
tot fent travesses per la natura,
nº 37 . Foto de l’any 1933, cedida per Jaume Brasó.
van conèixer en Cèsar, un gran amic d’aventures,
i quina casualitat, havia estat veí de Sant Pere quan
era infant,
havia jugat amb germà i cosins davant del mercat,
el de Santa Caterina.
I a més, entre els anys cinquanta-cinc i seixanta,
havia estat alumne de l’Escola Cervantes,
on ara van els nostres fills,
on aprenen l’ofici de viure.
Ai carai, la vida és com una rutina,
uns que hi eren i ara altres que hi són.
Aquest barri nostre és com un mocador,
Què petit és el món !!

Uns que van, uns que venen, altres que retornen.

Uns que neixen, o apareixen, altres que ens
abandonen.
Uns que fan, o desfan, i altres també refent,
i així anem fent.
La vida viu, el món segueix,
procurem fer el millor, o el mateix,
potser alguna cosa diferent,
això sí,
fem-ho amb il·lusió, amb amor,
el nostre vertader motor !!!

Silvia Ibáñez Perez

1954, Martín i Amador jugant davant el Mercat de
Sta. Caterina. F
Fotos cedides per Cèsar Martínez.

15
 LES POETESSES DEL CERVANTES

El segundo trabajo que os presentamos es un cuento que nos ha enviado una

madre que firma con un seudónimo. La traducción en árabe es posterior al
original en castellano. Muchas gracias por tu hermoso cuento, Nur!

El Mago Magias

Había una vez un mago que había estudiado

tan poco y tan mal, que sus magias eran un
desastre y nadie quería estar cerca de él.
Después de recorrer medio mundo, llegó a un
sitio donde los árboles estaban llenos de mo-
nos y las praderas llenas de ciervos, gacelas
y muchos animales.

Un día se encontró con un hipopótamo y un

rinoceronte que huían de los gritos de un
elefante al que se le había partido un colmillo
y tenía un terrible dolor. El mago enseguida
decidió ayudarlo y le lanzó un hechizo. Al
elefante le desapareció el dolor y de nuevo
le creció el colmillo, aunque eso sí, un poco
retorcido.

El mago se encontró con una serpiente que

se había hecho un nudo imposible de des-
enredar y que le producía un fuerte dolor
de barriga. El mago le lanzó un hechizo y la
serpiente quedó desenredada y sin dolor de
barriga. Aunque eso sí, a la pobre le crecie-
ron más patitas y quedó más tiesa que un
palo.

Un día vio a una pobre cebra que había per-

dido sus rayas. El mago, que tenía muy buen
corazón, enseguida trató de ayudarla. ¡Zas!
De nuevo la cebra lucía su piel de blanco y
negro. Aunque en vez de rayas, la pobre ce-
bra tenía una hermosa piel de cuadros.

Los animales pronto se enteraron de la magia

de aquel hechicero y leones, tigres y pante-
ras se escondían con precaución cuando lo
veían.

Unos monos, que jugaban en lo alto de un

árbol, oyeron a una jirafa quejarse de que
le dolía mucho la garganta. También lo oyó
el mago y deseó ayudarla. ¡Ajá! ¡Zas! Solu-
cionado: ya no le dolía la garganta, aunque
con aquél cuello tan cortito, jamás volvería
a comer aquellas hojas de los árboles que
tanto le gustaban.

Ah! Qué feliz era el Mago allí y cómo le gus-

taba ayudar a todo el mundo…

Nur

16
 ELS CAMPIONS DEL CERVANTES

Només els que puguin completar les frases en aquesta página poden entendre l’esperit dels
nostres campions:

ZIPI, ZAPE...

MOR
MORTADELO, FILEMÓN...

17
 JOCS FLORALS / POESIA
Unn cop més els alumnes de primària de l’escola han celebrat els Jocs Florals coin-
cidint amb la diada de Sant Jordi. Tots els nens i nenes van participar amb magnífi-
ques creacions literàries, fós en gènere de poesia o bé de prosa. Enguany l’acte de
lliurament de premis es va celebrar al teatre de la Biblioteca Francesca Bonnemai-
son. El jurat va tenir dificultats per escollir els guanyadors entre tots els treballs
presentats. Gaudiu de les obres finalment seleccionades....

EL GAT
El gat s’ha comprat un gelat
i de sobte s’ha amagat,
molt espantat.
Ha vist un cranc despentinat,
el gelat li ha relliscat
i al cap del cranc s’ha aixafat.
EL RATOLÍ
El meu petit ratolí
ha passat per un camí,
i ha trobat el seu veí,
que li ha dit: Véns amb mi?
Sí, ha dit el ratolí.
I tots dos van anar a casa del veí

Uma Talluri
Categoria: A Lidia Martin
1er premi Categoria : A
2on premi

EL MARINER

Quan bufa el vent LA TORTUGA I EL CARGOLET

inflant la vela del meu vaixell,
les ones endormiscades La tortuga lenta
desperten de la seva calma, Com un cargolet,
i m’arroseguen mar endins. No són família
Però tenen casquet.
El núvol m’avisa
quan arriba la tempesta, Els dos mengen herba
recullo la xarxa I també fruits secs.
i me’n vaig a port. Les mares els cuiden,
Si tenen fred.
Vaig deixant aquest mar
que m’encisa i m’abraça, Emma Coudel
al que admiro i desconfio, 1er premi
i a vegades m’acovarda. categoria B

Aina Torres EL MAR

Categoria : A
1er premi El mar llueix
com un raig de sol,
i les onades arrosseguen
L´ARANYA totes les coses que troben a prop.

Aranya, aranyeta, Una tempesta de vaixells s´acosta

molt peludeta. els peixos xisclen i s´amaguen,
Amb les teves manetes, els vaixells ja estan a prop
pots fer una teranyina. el mar crida de dolor.

Tens quatre ulls negres, Els peixos es moren a poc a poc

pell negra i marró. ploren i ploren sense consol,
Quan jo la miro, el mar vol lluir com un raig de
em moro de por. sol,
les onades estan de dol.

Jose Valerozo. Habiba Iqbal

Categoria: B Categoria: C
2n premi 2n premi
18
 JOCS FLORALS / PROSA
EL MEU DRAC

H i havia una vegada un nen que es deia Max.Tenia 10 anys i vivia en un poblet petit
d´Anglaterra.
A en Max li agradaven molt les bèsties fantàstiques, com per exemple els dracs, els unicorns i
els monstres marins.
Cada nit somiava que montava un drac o un unicorn, però quan es despertava tornava a estar
al seu llit en comptes d´estar volant en una bèstia fantàstica de la seva imaginació.
En aquell poble d´Anglaterra, a l´hivern, sempre nevava.
Una nit que nevava, quan en Max feia un ninot de neu amb la seva mare que es deia Elena,
va veure una cosa brillant al cel. Era un estel fugaç!.
-Corre i pensa un desig abans que s´en vagi!- va cridar la seva mare.
En Max tenia molt clar el seu desig: M´agradaria poder muntar un drac- es va dir dintre seu.
Quan en Max estava a punt d´anar-se´n a dormir va veure que el seu desig no s´havia
complert i es va posar molt trist.
L´endemà en Max va trobar que el seu llit era una mica estrany:la manta era com d´escates i
el llit es movia.
Quan els seus ulls es van acostumar a la llum del sol, va veure que estava damunt d´un
drac!. Estava tant content que es va posar a cridar.
Quan es va tranquilitzar li va preguntar al seu portador:
-On anem?
-Al país dels dracs- va contestar el drac.
Quan van arribar a aquell país tant estrany, en Max no s´esperava gens que aquell país fos
així. Els dracs estaven armats amb armadures fins a les dents, hi havia elfs afilant espases, i
a sobre de cada drac hi havia un o dos elfs amb llances, arcs i flexes, destrals, etc.
-Per què està tot així?- va dir en Max.
-Els orcs ens han declarat la guerra- va respondre el drac que l´havia portat des de casa seva fins a aquell
país tan estrany.
Al cap d´uns minuts, en Max va dir al drac:
-Mentre hi hagi guerra en aquest país, no hi vull tornar.
-Doncs si així ho vols, cridaré un drac perquè et porti a casa teva- va dir el drac.
Quan en Max va arribar a casa, el drac li va preguntar si es podia quedar a viure amb ell.
-Es clar que si-va dir el nen.
I des d´aquell dia el nen, el drac i la mare van viure feliços.
I vet aquí un nen, vet aquí un drac, aquest conte s´ha acabat.

Alex Bedford
Categoria: B
1er Premi

LA IMPORTÀNCIA DE LA GENT QUE ESTIMO

L a gent que jo estimo és molt especial per a mi perquè m´ha fet experimentar diverses
emocions. M´ha fet sentir que de veritat serveixo per alguna cosa donant-me tot el suport
que necessito. Són gent normal i corrent, per això els fa ser encara millors. Jo ja sé que
no duraran per sempre, per tant intento passar bones estones sense discussions ni crits. A
vegades estic molt enfeinada i em sap greu no mostrar-los-hi l´atenció que es mereixen.
S´ha d´estimar la gent que és important per a tu, perquè això li donarà
sentit a la teva vida. Aquesta gent procura que totes les coses tinguin sentit
comú.

Nom : Sonia Cussó

Categoria : C
2n premi
19
 JOCS FLORALS / PROSA

L A IMPRUDÈNCIA DEL REI

Hi havia una vegada, en un bosc molt espès, lluminós i amb molta vegetació, un poble
d´animals governat pel seu rei. Però no era un rei qualsevol, sinó el rei del bosc.
A la selva hi havia molts animals, com per exemple la cacatua, les serps, els mussols, que
sortien de nit, els conills...bé, tot un bosc.

El cas és que tenien un rei imprudent i malcarat. Ho feia tot sense pensar i quan un
animaló li demanava ajut, ell feia com si no hi fos (ja m´enteneu)..

Els animals, cada cop més preocupats i desconfiant que aquell lleó de pa sucat amb oli
podés defensar la selva amb valentia, van quedar tots en que les quatre llunes noves que
quedaven, es reunirien per pensar algun pla per defensar-se d´aquell rei vulgar.
A la primera lluna nova, els follets i la resta d´animals van estar parlant sobre què els hi
havia fet el rei aquella vegada.A la segona, igual; tots els animals i follets van quedar per
investigar el rei, les seves intenciuons i demés..

A la tercera lluna nova, tots els animals van sortir amb milions de propostes per
contrarestar tot allò que el seu rei havia fet malament.
A la quarta lluna, cadascú tenia la seva idea en ment per dir-la en qualsevol moment.
Hi havia un follet que anava escrivint totes les propostes. Quan la sessió va finalitzar, el
follet secretari va llegir totes les propostes, d´una en una, sense pressa, i ho van fer per
eliminació. Les dues que van quedar en peu van ser : o canviem el rei o el matem.
Llavors va començar una discussió:

-Doncs jo no hi estic d´acord!- va dir un animal indignat.

-És l´única manera. Ha de ser així per força- va dir el follet, arronsant-se d´espatlles.
-O potser no…
Aquell follet va començar a pensar i entre tots van tenir una idea: cridarien a tots els follets
i animals del bosc i farien votacions per escollir un nou rei. A la lluna següent es farien les
votacions i he de dir que ho feien amb una urna com a les eleccions.

Els animals, cada cop més impacients pel gran dia, anaven repartint fulles amb la invitació
per anar a votar i , mireu que ecologistes, que no van tallar cap arbre, sinó que ho van
escriure en fulles, perquè van pensar que així no contaminarien tant.
Quan va arribar la primera lluma nova de l´any, el rei va pujar al seu tron imperial i tots,
animals i follets, van seure en cercle davant del tron… Quan tots van haver votat, van triar
per majoria un nou rei. Bé, que hi farem, a veure com anirà….

Akane Lahuerta
Categoria: C

20
 JOCS FLORALS / PROSA

C ALAVÈ R I C I E S C A L È T I C

Fa temps hi havia dos morts que es deien Calavèric i Escalètic.

En Calavèric era un mandrós, només menjava i dormia. En canvi, a l´Escalètic li agradaven
els esports i els videojocs.
Era un Halloween de 1998, en un poblet de les afores de Londres.
En Calavèric només sortia disfressat de persona perquè li donessin caramels. Quan va ser
l´hora del concurs de disfresses sempre guanyava perquè no calia ni que es disfresses,
perquè ell mateix ja era un esquelet.
L´Escalètic es quedava sorprès quan li netejava l´habitació de tants trofeus que tenien.
Sempre pensava per dins:”sempre està estirat al sofà i cada any té una copa més”. Es va
proposar que l´espiaria sempre en cada festa.
Va passar un any i ja tornava a ser Halloween. Ell va espiar.
Quan va arribar el concurs, l´Escalètic va anar a apuntar-se per veure si tenia sort i el
descobria.
El presentador del concurs va anunciar el guanyador i va resultar que hi havia un empat entre
el Calavèric i l´Escalètic. Llavors en Calavèric va confessar que ells dos eren
monstres de veritat i per això l´Escalètic sempre guanyava.
Des d´aquell dia, durant la festa de Halloween, cada nen i cada nena es
disfressa de Calavèric o d´Escalètic.

Marc Varona
Categoria: B
2n premi

PER QUÈ NO AGAFO AIXÒ? ELS TRES AMICS

H i havia una vegada a l´any 2000 un nen llest
que li agradava anar a la platja amb el seu
banyador i la seva galleda.
Agafava sempre les mateixes coses i va dir:
-Per què he d´agafar sempre el mateix?. Per què
no agafo altres coses?
I va començar a agafar peixos, sorra, coloms, de
tot el que li agradava.
Tantes coses va agafar que es va comprar una
peixera i ho va ficar tot a dins.
Al dia següent va anar a agafar les coses de la
peixera i ...sorpresa! no hi havia res, llavors va
agafar el sol i se´n va anar a casa seva.
Una vegada dins de casa va ficar el sol a a la
peixera, va fer un salt i es va ficar ell també.
Amb un peix i un porc farem un menjar molt bo.
Anton Vega
Categoria : A
2n premi
Recordo que un dia que passejava pel Montseny
em vaig trobar tres personatges estranys i
divertits.
El primer era un esquelet molt presumit, portava
corbata i un clavell entre les costelles.
El segon era una nena que sempre estava
mamant amb el dit aixecat.
L´últim dels personatges era una marieta molt
polida que es passava l´estona netejant amb
l´escombra i la pala.
Els tres es van trobar a la muntanya.
L´esquelet deia:
-Heu d´anar més elegants!!.
La marieta deia:
-Heu d´anar més nets!!.
I la nena sempre pensava com els podia donar
una sorpresa.
Llavors va agafar una caixa i hi va posar un
eriçó.La va embolicar i quan dormien els va tirar
la caixca per sobre i van riure molt tots junts.
Després van parlar i van pensar que era millor
riure que no pas estar enfadats i fent el prèssec.
Conte contat, ja s´ha acabat.
Lola Guamis
Categoria: A
1er premi

21
 ELS PIRATES DELS PROFES
Van ser dos dijous de Maig...
Hi van participar un grup de valents i valentes...
Diuen que eren una colla de mestres de l’Escola...
Ningú sabia què podia passar....
No les tenien totes...
Van esmolar els llapis...
Es van posar a l’altre costat de l’aula...
... i quan el nou professor els va preguntar quin personatge volien dibuixar, la resposta va ser
unànime: UN PIRATA!

GABI 1 GABI 2

Realment fan por aquest pirates d’en Gabi!. El de la dreta és la clara evo-
lució ferotge del de l’esquerre.

MARTA 1 MARTA 2

La Marta pot clarament reorientar la seva professió (esperem que no sigui així). El pirata de la dreta
sembla un professor a la fi de curs.

22
 ELS PIRATES DELS PROFES

Aquí teniu una petita mostra dels resultats del taller de dibuix que va impartir el nostre company de
l’equip de redacció, l’Oriol Garcia, a uns quants mestres de l’Escola.

Es van treballar aspectes com l’expressió, el moviment, els personatges, les cares...

Observeu vosaltres mateixos la diferència entre el pirata dibuixat el primer dia i el del segon. La millora
és espectacular!!

A partir d’ara, els dibuixos de les pissarres del Cervantes seran una altra cosa!

Enhorabona a tots i totes!

Equip de redacció.

MONTSE

ANNA 1

AMPARO

ANNA 2

Fixeu-vos en l’evolució del pirata de l’Anna. En

una setmana s’ha comprat un barret, unes botes,
I després diuen que les espases són coses de
una espasa i ha après a córrer
nens!
23
 INTERNET PER A LA FAMILIA II

La nostra “presi” / experta en telemàtica infantil (entre moltes altres

disciplines) ens presenta la segona part del seu article sobre les
possibilitats de l’internet per als nens i les nenes.

http://www.totcontes.com/

Projecte amb més de 200 contes en català traduïts també al

castellà i a l’occità. Estan classificats per contes clàssics, de
lectors, en vers i faules d’Isop. Des de la pàgina també pots
enllaçar a pàgines de jocs o d’activitats. Els contes estan
ordenats per ordre alfabètic.
Valoració: Pàgina de capçalera. Pots trobar-hi gairebé tots
els contes de la nostra tradició literària. És interessant
l’apartat de contes de lectors on hi podem participar tots els
que ens agrada escriure.

http://www.bibgirona.net/salt/contes/xarxa/xarxa.
htm

Pàgina de la biblioteca de Salt. Hi ha enllaços a moltes

pàgines de contes de l’Estat Espanyol i algun d’Europa. Per
triar i remenar, hi ha molta informació , els enllaços es van
obrint al centre de la pàgina i sempre tens l’índex a mà.

Valoració: Projecte interessant però que no està posat al

dia, li fallen alguns enllaços. De tota manera, com que n’hi
ha molts, d’enllaços, la feina no s’acaba en un dia ni en dos
d’entrar-hi.

http://www.xtec.cat/recursos/cultura/contes/
arreu/

Pàgina ja molt antiga, va ser de les primeres en fer un re-

cull de contes interculturals. La part interessant és que està
escrita per gent de diferents procedències o que han recollit
els contes de la tradició oral dels diferents països.

Valoració: Tot i que continua essent tan actual com quan

es va crear, al cap i a la fi els contes de tradició oral són tan
vells com la humanitat, es troba a faltar una posada al dia,
encara que només fos estèticament.

http://quellegeixes.cat/

A partir del dia de Sant Jordi, s’ha activat una altra vegada
un joc que va tenir molt bona acceptació ara fa dos anys. Es
tracta que t’inscriguis i que comencis a fer totes les activitat
que se’t proposa. Hi ha la possibilitat de comentar els llibres
que més t’han agradat (a més, ja classificats per gènere),
participar en fòrums de seguiment de llibres, concursar en
la súperpregunta...

Valoració: Molt interessant per a la gent que ens agrada

llegir però que al mateix temps tenim l’ànima de jugador.
Descobreixes llibres que no coneixies, fas amics virtuals i...
intentes guanyar algun dels premis proposats. Apte per a
totes les edats i condicions, l’únic requisit és que t’agradi
llegir.

24
 LLETRA MENUDA / ELEFANTS (P3)

Per tancar el cicle de converses presentades pels nens i nenes d’infantil,

aquí teniu una dels més petits de l´escola i amb el nom del mamífer més
gran del món, “ els elefants”.

Les mestres de parvulari compartim el criteri de que la conversa amb els

nens és un bon mitjà perquè ells coneguin coses partint dels seus interes-
sos.

I és que també els més petits tenen coses a dir i pensaments a expressar, i
aquí va una mostra del que creuen ells que tenim dintre del nostre cos.....

HEM TREBALLAT L’ESQUELET DE L’ELEFANT, I ABANS HEM FET UNA CONVERSA:

“QUÈ CREIEU QUE TENIM A DINS DEL NOSTRE COS?“

MARTINA: TENIM OSSOS

LLUC: SÍ, OSSOS
EMMA: SÓN EL QUE MENGEN ELS GOSSOS.
ÀNGELA: NO EM VEIG L’ESQUENA
TAZIA: ELS OSSOS SÓN A LA PANXA.
ARLO: A LA PANXA HI HA BEBÈS
MARINA: LA PANXA ÉS TOVA I NO HI HA OSSOS
ÀNGELA: ELS BEBÈS SURTEN PER LA PANXA
MARINA: NO, SURTEN PER LA VULVETA
KIRAN: NO VEIG EL MEU CABELL.
EMMA: AL COLL TENIM OSSOS.
KIRAN:: TINC UN OS PETIT AQUÍ (ES TOCA L’ESTERN)
MARINA:: SI NO TINGUÉSSIM OSSOS, EL CAP ENS CAURIA
OMAR: EL CAP NO EL PODEM TREURE.
CAMILA: ELS OSSOS SÓN RODONS.

(MIREM L’ESQUELET HUMÀ EN UN LLIBRE)

CARME: SÓN OSSOS

LLUC: ÉS UNA PERSONA
EMMA: ESTÀ MORT, SE LI VEUEN ELS OSSOS.
OMAR: NO SE LI VEUEN ELS ULLS PERQUÈ ESTÀ ADORMIT
Mª JOSÉ: ELS ESQUELETS ESTAN MORTS.

(MIREM L’ESQUELET DE L’ELEFANT)

Mª JOSÉ: TÉ UNA TROMPA

EMMA: NO, ÉS L’ULLAL.
OMAR: SI SÓN ELS ULLALS, NOMÈS N’HI HA UN.
ARLO: NO, N’HI HA DOS
KIRAN: ESTAN LES DENTS.
AMIRA: NO SÓN OSSOS, PERÒ SÓN “DURES“.
Mª JOSÉ: LES DENTS DELS ELEFANTS NO SÓN OSSOS.
LLUC: ELS OSSOS SÓN MARRONS.
ÀNGELA: NO, BLANCS
EMMA: I UNA MICA GROCS
25
LLETRA MENUDA / ELEFANTS (P3)

EM SEMBLA QUE ELS ELEFANTS

26
LLETRA MENUDA / ELEFANTS (P3)

PER DINTRE SÓN AIXÍ

27
 A TOTS ELS NOSTRES COL.LABORADORS:

GRÀCIES!
LLIBRERIA MONTSERRAT
EDITORIAL STUDIUM

C/BEATES, 8
TEL/FAX-933190078

ENMARCACIONES
MARCS ARIAS SL
933190061
SANT PERE MES BAIX 16

St. Pere Més Baix 90

T. 933102673

FRUTERIA LA MAÑA KIOSKO ANGEL AV FRANCESC CAMBÓ 30-36

ALVAREZ DE CASTRO 10 FRANCESC CAMBÓ 23

AMB LA COL.LABORACIÓ DE L’AYUNTAMENT DE BARCELONA