You are on page 1of 1

LA TÈRMICA DE SANT PERE

01. El combustible

LA DEFINICIÓ,
tal com es recull a la sol·licitud de llicència ambiental
La instal·lació podrà tractar entre 49.000 i un màxim de 65.000 t/any
de biomassa forestal (productes de boscos i/o forests), amb possibilitat
de tractar residus de silvicultura, escorces, suro, poda de parcs i jardins i
residu net de primera transformació de la fusta, com encenalls, fulloles,
costers i retalls.
Això vol dir que el 100% del combustible serà fusta neta i que no hi ha cap
percentatge que pugui ser cap altre producte. Només està prevista la reserva
de 50.000 litres/any de gasoil, per alimentar una caldera subsidiària en cas de
parada, avaria o manteniment de la caldera principal.

CARACTERITZACIÓ DEL COMBUSTIBLE,


tal com es recull a la sol·licitud de llicència ambiental

COMBUSTIBLE PRINCIPAL
Biomassa forestal Màxim 65.000 t/any
COMBUSTIBLE SECUNDARI
Silvicultura (CER 020107)
Residus biodegradables
Màxim 16.000 t/any
de parcs i jardins (CER 200201)
Escorça i suro (CER 030101)
Residus fusta neta (serradures,
Màxim 6.000 t/any
encenalls, retalls, ...) (CER 030105)

■ Com es veu a la imatge, dins del combustible hi ha dos grans blocs


de biomassa: el combustible principal, que és la fusta com a producte,
comprada al bosc, i amb la qual es podria cobrir el 100% de la càrrega
anual de la caldera, i el combustible secundari, que és exactament igual
de net que el primer però que ja passa a ser un subproducte d’una gestió
principal prèvia: la mateixa gestió forestal, la poda de parcs i jardins o
les restes d’escorça i suro.
■ Per això, aquest segon bloc ja porta incorporat un número, que co-
rrespon al catàleg europeu de residus (CER), però que no vol dir res
respecte a la composició de la fusta. És exactament com passa amb un
diari: quan es compra és un producte, però quan es llença al contenidor,
encara que estigui intacte, es converteix en residu amb el seu número
de codi.
■ Dins del combustible secundari es fa, encara, una divisió per definir
les 6.000 tones/any que podran cremar-se, com a màxim, procedents
de la indústria de primera transformació de la fusta. Es tracta, com es-
pecificia clarament el projecte, de residus que no contenen substàncies
perilloses.
■ Com queda també molt clar en el projecte, el màxim consum anual de
biomassa secundària no pot superar les 22.000 tones (16.000 + 6.000)
en el total de combusible, mentre que la biomassa principal pot arribar
a ser el total, és a dir, un màxim de 65.000 tones, deixant aleshores el
combustible secundari en 0.
■ En la roda de premsa del 2 de desembre de 2008, va quedar clar que
el Consorci Forestal de Catalunya, a través de la seva cooperativa de
serveis, té la capacitat de subministrar el 100% de la fusta
f que neces-
siti la planta de Sant Pere. Només en els boscos privats agrupats des de
l’Associació de Propietaris Forestals Serra de Bellmunt-Collsacabra, el
potencial d’extracció anual de fusta arriba a les 20.000 tones.
Quan es qüestiona que sigui sostenible que bona part de la fusta hagi de venir
de la resta d’Osona i de comarques veïnes, caldria preguntar-se si no ho és, com
a mínim, molt més que amb el gas i el petroli, del qual l’Estat espanyol n’ha
d’importar el 99,8% del que consumeix, i que prové majoritàriament del nord
d’Àfrica, Orient Mitjà, Rússia i Sudamèrica, per acabar-ne consumint també
a la Vall del Ges. Si es valoren els costos ambientals, econòmics i d’eficiència
energètica d’un i altre model, s’ha acabat el debat.

http://termicaspt.blogspot.com