You are on page 1of 7

MIRA-t’ho amb lupa

RESPOSTES A LES QÜESTIONS I CRITERIS DE CORRECCIÓ


Defineix els següents conceptes:

Definir vol dir: fixar amb claredat i exactitud la significació d'una paraula,
enunciant les propietats que designen unívocament un objecte, individu, grup o
idea:
Al definir mai no s'ha d'incloure el definit en la definició.

- Horda: Grups humans que van néixer en el paleolític per la necessitat de


protegir-se uns a uns altres. Generalment eren conformats de 20 a 40 persones,
les quals eren dirigides per líders espontanis, ja que mancaven d'una bona
organització social. AL principi les hordes eren promíscues i no tenien en compte
les relacions amb persones de la seva mateixa sang, això va conduir a dificultats i
que es desintegressin, pel que els líders van establir prohibicions amb la finalitat
de millorar les relacions.

- Relativisme ètic: actitud respecte a l’ètica que nega l'existència del Bé en


sentit objectiu, per la qual cosa considera que caldria esborrar a l'Ètica com
activitat intel•lectual que busca un camí per a arribar-lo a conèixer .

- Relativisme cultural: Actitud en relació a la diversistat cultural que considera


que no existeix una cultura millor que una altra, pel que tampoc hauríem
d'acurar-nos per buscar-la.

Alguns autors estimen que, en el nivell epistemològic , el relativisme sorgeix


d'una actitud escèptica, mentre que en el nivell moral suggereix una actitud
cínica.

- Segregació: forma de discriminació que consisteix a separar, excloure i apartar


a determinats grups socials: minories racials, dones, homosexuals (gais,
lesbianes), minories religioses, persones amb incapacitats, entre altres de la
resta de la població humana, en base principalment a plantejaments de tipus
racial, sexual, religiós o ideològic.

- Platonisme: relatiu al pensament de Plató (s. IV ac) i els seus seguidors. És


també la doctrina filosòfica desenvolupada pels seguidors de Plató a partir del
segle I a. C. que va arribar a ser el moviment intel•lectual dominant en els
primers segles de la nostra era afavorit per la influència poderosa que va exercir
sobre el cristianisme i judaisme
AQUI S’ADMET QUE FEU REFERÈNCIA A QUALSEVOL ASPECTE DEL PENSDAMENT DE
PLATÓ QUE CONEGUEU (IDEALISME, DUALISME,ETC)
- Hedonisme:del grec hedoné (plaer, goig, voluptuositat) és una concepció ètica
que considera que plaer es la via per a aconseguir la felicitat. L’hedonisme
identifica el bé amb el plaer, que passa a ser considerat com el fi últim que
persegueix l’acció humana.

AQUÍ PODIEU FER REFERÈNCIA A L’ÈTICA D’EPICUR.

Monoculturalisme (extrem): visió de la cultura basada en l’etnocentrisme i la


hipervaloraació de la pròpia cultura que justifica polítiques de segregacionisme
(separació de barris residencials en les ciutats amb la consegüent conformació
d'illes urbanes o "guetos").
PODIEU FER REFERÈNCIA A LES POLÍTIQQUES ASSIMILACIONISTES PERÒ FIXEU-VOS
QUE EL QUE CALIA DEFINIR ERA EL MONOCULTURALISME EXTREM.

- Existencialisme: moviment filosòfic el postulat fonamental del qual és que són


els éssers humans, en forma individual, creen el significat i l'essència de les seves
vides.
El corrent, de manera general, destaca el fet de la llibertat i la temporalitat de
l'home, de la seva existència en el món més que de la seva suposada essència
profunda.
PODIEU FER REFERÈNCIA A SARTRE.

Ataràxia: (Ἀταραξία) és la disposició de l'ànim proposada segons els epicuris i


d’altres autors del período hel.lenistic. Gràcies a la qual arribem a l'equilibri
emocional, mitjançant la disminució de la intensitat de les nostres passions i
desitjos i la fortalesa de l'ànima enfront de l'adversitat, i finalment la felicitat,
que és la fi d'aquests tres corrents filosòfiques. És, per tant, tranquil•litat,
serenitat i imperturbabilidad en relació amb l'ànima, la raó i els sentiments.

- Clan: grup de gent unida per parentiu i ascendència, està definida com la
percepció de ser descendents d'un ancestre comú. En les comunitats primitives
constituïen una forma d’organització social i econòmica. Escullien la parella fora
del clan (exogàmia)

- Empatia: L'empatia (del vocable grec antic εμπαθεια, format εν, "en l'interior
de", i πάθoς, "sofriment, el que se sofreix"), cridada també intel•ligència
interpersonal en la teoria de les intel•ligències múltiples de Howard Gardner, és
la capacitat cognitiva de sentir en un context comú el que un individu diferent
pot percebre.
PODIEU DEFINIR-LA D’UNA MANERA MÉS SENZILLA COM: “POSAR-SE EN EL LLOC DE
L’ALTRE”, “ENTENDRE ELS SENTIIMESNTS D’ALTRES PERSONES”,ETC.

Marxisme: conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques


encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels. L'anàlisi
marxista es caracteritza per un enfocament materialista, estructuralista i
dialèctic del món. L'aplicació d'aquesta doctrina en el camp del Socialisme inicià
un nou corrent ideològic anomenat socialisme marxista, que cresqué durant tota
la segona meitat del segle XIX i s'anà situant al poder al llarg del segle XX.

Quines són les principals característiques de la cultura ? Explica-les.


LES IDEES BÀSIQUES SÓN LES QUE S’EXPOSEN A LA PÀG. 31 DEL LLIBRE DE TEXT:
És social: es crea i s’hereta col.lectivament; és plural: cada grup i cada època té
les seves pròpies formes de ser de veure i de viure; és simbòlica: s’expressa
mitjançant paraules; és apresa: passa de pares a fills i històrica: parteix d’una
tradició comunitària.
PODIEU AMPLIAR-LES SI HO JUSTIFICAVEU. S’HA VALORAT LA PRECISSIÓ EN
L’EXPLICACIÓ I QUE L’EXPOSICIÓ DE LA RESPOSTA NO FOS ESQUEMÀTICA.
ESTÀ MOLT BÉ QUE ESTUDIEU AMB ESQUEMES PERÒ DESPRÉS HEU DE REDACTAR LA
RESPOSTA.

Quins són els trets fonamentals del procés d’hominització ? Explica’ls.

LES IDEES BÀSIQUES SÓN LES QUE S’EXPOSEN A LA PÀG. 28 DEL LLIBRE DE TEXT:

El procés d’hominització és el conjunt de transformacions anatòmiques,


fisiològiques, psicològiques i socials que es van produir durant l’evolució de la
nostra espècie, des dels primers homínids fins a l’humà actual. Va començar
aproximadament fa uns cinc milions d’anys.
Trets fonameentals:
Modificacions corporals (posició erecta, mans lliures, augment de la capacitat
cranial, desenvolupament del cervell). Fabricació i ús sistemàtic d’eines.
Aparició i desenvolupament del llenguatge i la intel•ligència abstra. Formes de
relació social basades en la cooperació i els vincles culturals.

Segons Mircea Eliade, quins son els trets fonamentals del pensament mític?
Explica’ls

La resposta és a la pàg. 31: coneixement directe, emocionalment compromés,


etc.

En grec mythos vol dir expressió, missatge, alguna cosa que es narra) Narracions
extraordinàries de fets extraordinaris, generalment referents als orígens, el que,
en la mentalitat primitiva, també significa justificació. En els mites es recreen, a
través de faules o ficcions al•legòriques, els fets primordials que, suposadament,
donen explicació i fonament tant a les normes socials com a les creences,
costums, etc. mitjançant l’exposició de la genealogia de les esmentades normes i
funcions, o de l’origen o gènesi del món i de l’home. Generalment van associats
a l’activitat d’éssers sobrenaturals o de poders excepcionals, i permeten la
justificació de valors, institucions i creences, que les societats construeixen
mitjançant representacions simbòliques que generalment expressen les
característiques pròpies de la societat que els engendra. En aquest sentit, els
mites reprodueixen de manera ideològica les bases de la mateixa societat que els
engendraQuin va ser el pas decisiu en el procés d’hominització? Argumenta la
resposta.

És l’aparició del llenguatge.


S’HAVIA DE JUSTIFICAR EN BASE ALS ARGUMENTS DE LA PÀG. 28 I ELS COMENTARIS
REFLEXIUS SOBRE QÜESTIONS QUE S’HA PLATEJAT A CLASSE.
Pex.:Llenguatge: el bipedisme i la nova configuració de la columna pel que fa al
crani va fer que es desenvolupessin les estructures físiques fonadores que
possibilitessin l'articulació dels sons. També va propiciar la lateralitat en el
cervell (hemisferi esquerre) , el que va desenvolupar la zona cerebral on residia
la capacitat de parlar.
El lingüista Noam Chomsky, pensa que venim al món amb un dispositiu
específicament destinat a l'adquisició del llenguatge, com si es tractés d'un
instrument perifèric al servei de l'expressió de la ment. El filòsof Ludwig
Wittgenstein afirmava “els límits del meu llenguatge són els límits del meu
món”...

Quines dues formes d’organització social i econòmica apareixen a l’època


moderna?

RESPOSTA: CAPITALISME I SOCIALISME ( Pàg. 46). US AMPLIO UNA MICA LA


DEFINICIÓ QUE SURT AL LLIBRE.

El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la


seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció,
distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici
màxim en un mercat lliure i competitiu. S'hi inclouen factors de producció com
ara la terra i altres recursos naturals, així com la mà d'obra i els béns capitals.
Diverses teories han intentat explicar el concepte de capitalisme, justificar o
criticar la propietat privada del capital i explicar l'operació dels mercats per
afectar l'aplicació o eliminació de la regulació governamental sobre la propietat i
els mercats
El Socialisme és una doctrina política lligada a la classe social del Proletariat,
oposada al capitalisme i a la classe social de la Burgesia, que té com a objectiu
la socialització dels mitjans de producció, canvi i transport, la supressió de les
classes socials i el repartiment de la riquesa segons l'aportació de cadascú en el
treball.
Assenyala tres tipus de família que podem trobar a la societat actual. Digues
què caracteritza a cadascuna.

Nuclears modernes, monoparentals i pluriparentals. Les caracterísqus les teniu a


la Pàg. 49

“L’home és la mesura de totes les coses”. Quins pensadors creus que podrien
subscriure aquesta afirmació? Justifica la resposta.
Els sofistes. La paraula “sofista” prové del mot grec sophos que significa "saviesa"
o "experiència" en un camp del coneixement.
Els sofistes eren una mena de mestres ambulants que oferien els seus
ensenyaments a canvi de diners.Eren especialistes en el debat d'idees i
preocupats per la definició del significat de les paraules, partien d'una crítica
dels valors tradicionals com el bé, la justícia, la veritat, la llei, la bellesa, etc.
que consideraven relatius.
El mètode o tècnica d'ensenyament de retòrica que usaven, rep el nom d'Erística.
Els sofistes consideraven que la validesa absoluta del coneixement és dubtosa.
L’autor d’aquesta frase és Protàgores.

El marxisme té una visió dualista sobre la condició humana?


Justifica la resposta.

No és dualista, és materialista i reduccionista: només existeix el còs, nega que hi


hagi una ànima o qualsevol altra entitat immaterial.

Què caracteritza l’ètica d’Aristòtil?

Eudemonisme: Aristòtil sosté que el fi de l’acció humana és la felicitat, entesa


aquesta com la millor vida que pot viure l’home; eudaimonia és la «vida bona»

Aristòtil creu que totes les coses i totes les accions tendeixen a un fi o bé que
estan subordinades a altres fins o béns superiors i, en última instància a un fi
últim o bé suprem i constata que hi ha un acord general en anomenar-lo felicitat,
encara que no hi ha acord en el que pot ser aquesta felicitat.
l'ètica d'Aristòtil és una ètica finalista o Teleològica perquè parteix del supòsit
que tot tendeix a un fi. Per tant, una acció és bona o dolenta si aconsegueix la
seva finalitat; per exemple:
Estudiar - Serà bo si s'aconsegueix la finalitat proposada: Aprovar, assolir nous
coneixements...

El bé de qualsevol cosa s'ha de cercar en allò que la fa apte per complir amb la
seva funció natural = virtut, per la qual cosa el bé de l'home s'haurà de cercar en
la seva funció pròpia que és l'activitat racional. Dit d'una altra manera, la virtut
ens permet aconseguir la felicitat i aquesta consisteix en actuar d'acord amb la
virtut.
La virtut, segons Aristòtil, és trobar el terme mitjà entre l'excés (vicis) i el
defecte; aquest terme mitjà s'aconsegueix amb la pràctica o hàbit (ethos). En
definitiva, la virtut es presenta com l'hàbit d'evitar els extrems en les nostres
accions.

"La felicitat és l'activitat de la intel.ligència segons la virtut que li és pròpia,


és a dir, el pensament". Quin filòsof podria fer aquesta afirmació? Jutfica a
resposta.

És una frase d'Aristòtil. Surt a la pàg. 51 i és un exemple de la importància que


concedia l'autor a la racionalitat.

"Vols ser ric? Doncs no t’entestis a augmentar els teus béns, sinó a disminuir
la teva cobdícia.”. Quin filòsof grec creus que va fer aquesta afirmació?
Justifica la resposta.

L’AUTOR DE LA FRASE ÉS EPICUR. Una possible interpretació des de laa seva ètica
seria que no hem de perseguir el plaer (riquesa) sinó disminuir el patiment o
dolor(cobdícia).

Quines formes d’organització social caracteritzaven a les comunitats


primitives?L’horda, el clan i la tribu. Pàg. 46

Què caracteritza l’ètica d’Epicur?

Epicur remarca la importància del cos com a fonament de l'existència i afirma


que la felicitat de l'ésser humà consisteix en el plaer. Aquest plaer es basa en
l'evitació del dolor mitjançant l'automoderació dels desigs. La felicitat
s'aconsegueix mitjançant l'autosuficiència de la persona (autarquia) i la mesurada
a l'acció dels plaers naturals i necessaris, i es manifesta en l'ataràxia o serenitat
de l'ànima.Per abastar aquest estat de serenitat recomana l'allunyament de la
política, la indiferència davant dels déus i el conreu de l'amistat. Veure pàg. 70

Demòcrit (s. V aC) creia que la felicitat no depèn tant de la sort o de les
circumstàncies externes , del destí o d’un déu, com de la nostra estructura
mental. Dona un argument a favor i un altre en contra de l’opinió d’aquests
filòsof grec.
Exemple d’un alumne:-A favor: organitzar la nostra ment de manera que no
tinguem desitjos ni esperancen vanes que dificultin la felicitat al no poder-los
assolir i conformar-nos amb més poc.
-En contra: a vegades una circumstància com la mort d’un ésser estimat ens pot
fer patir molt, independentment de com tinguem organitzada la ment.

De les visions següents sobre l’ésser humà tria’n una i argumenta-la:


Un animal racional, un animal que s’emociona, un animal que parla, un
animal social, un animal que treballa, un animal que és lliure, un animal
espiritual.
Pàg. 62,63 i 64

LA CORRECCIÓ ATENDRÀ A L'ORIGINALITAT I L'ESFORÇ PER INCLOURE CONCEPTES


TEÒRICS. NO ES VALORA QUE OPTEU PER UN PUNT O ALTRE, SINÓ LA CORRECTA
ARGUMENTACIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES RESPOSTES.

Les diferències entre l’espècie humana i la resta d’éssers vius, són de caire
qualitatiu o quantitatiu? Què afirma Harvin Harris? són de caire quantitatiu.
Segons aquest essencialment no som diferents de la resta d’animals Què en
penses tu? PODEU OPINAR LLIUREMENT SEMPRE I QUAN LA VOSTRA RESPOSTA
SIGUI COHERENT I DEGUDAMENT JUSTIFICADA.