You are on page 1of 5

EDUCACI FSICA (2n dESO)

IES PERE dESPLUGUES (La Pobla Llarga)

LA PILOTA VALENCIANA EL NOSTRE ESPORT

APROXIMACI HISTRICA AL JOC DE PILOTA VALENCIANA Els orgens del joc de pilota Els utensilis esfrics constituxen l'element ldic ms repetit en tota mena de cultures independents i mtuament desconegudes. Aix, els esquimals feien pilotes amb pell de foca, els indonesis amb fulles de palma i els asteques amb cautx. Al Mxic precolomb, la variant del joc ms ben documentada s aquella en qu es colpejava la pilota d'hule, massissa per molt elstica, amb el colze, el genoll o el maluc. Els maies construren nombrosos tlachcos, trinquets, situats als centres cerimonials. Ara b, si hem de buscar l'origen del joc de pilota practicat pels valencians, amb poques variacions, des de l'Edat Mitjana, ens haurem de cenyir a l'antiguitat clssica grecoromana, fonament de la cultura occidental. Hi havia el joc de l'episkiros, on el camp estava dividit per una ratlla central i a cada costat n'hi havia una altra que servia de lmit. Els jugadors de cada part llanaven la pilota des del punt que l'arreplegaven a l'aire cap al camp oposat, quan ms lluny millor, perqu, si aconseguien que algun contrincant xafara la lnia de fons, guanyaven el punt.

EDUCACI FSICA (2n dESO)

IES PERE dESPLUGUES (La Pobla Llarga)

Una altra modalitat era la denominada feninde, que guardava similitud amb l'anterior si exceptuem que els lmits hi eren variables i que els jugadors canviaven de posici en fer ratlla, s a dir, en parar a l'aire o al primer bot la pilota dels adversaris. Aquestes varietats de pilota eren practicades per persones de totes les edats, des dels xiquets i jvens fins als ms majors; i de tota classe social, sense exceptuar aquelles de ms alta representaci, com Juli Csar o Marc Aureli. A ms, es jugava pertot arreu: places, carrers, als gimnasos o a les termes, on hi havia unes installacions adequades.

MODALITATS En aquest curs anem a centrar-nos en la varietat de RASPALL. Installaci Es juga al carrer i al trinquet.

Per jugar a raspall al carrer, es marquen dos ratlles de quinze separades 70-75 passes, les quals limiten el terreny de joc. A una part est el traure i a l'altra el rest. Darrere les ratlles de quinze es marquen dos corredors per poder passar els jugadors i delimitar la collocaci de la gent. Cap al mig del carrer (depn de pobles i campionats) s'assenyala una ratlla de falta, la qual ens indica que la pilota no ha de fer el primer bot ms enll d'ella en l'acci del traure. Per jugar a raspall al trinquet cal considerar el dau, ja que s on es botar la pilota per a traure; els tamborins, per ser objectiu del colpeig, ja que tota pilota que toque el tambor s quinze; i l'escala, on tota pilota que es queda entre el pblic es collocar parada al centre del triquet i siniciar el joc amb una raspada..

EDUCACI FSICA (2n dESO)

IES PERE dESPLUGUES (La Pobla Llarga)

Desenvolupament La partida comena quan un jugador realitza el traure botant la pilota a la pedra, si est al carrer, o al dau, si es troba al trinquet. No importa el nombre de bots que pegue i, es pot jugar a l'aire, per terra, etc. Els contraris, els del rest, la tornaran colpejant-la amb la m intentant que la pilota passe ms enll de la ratlla de quinze dels seus adversaris (els del traure), els quals intentaran aconseguir el mateix amb la ratlla del rest. Cada vegada que la pilota passa la ratlla de quinze i fa ms d'un bot sense ser tornada a l'aire, es guanya un quinze. Al trinquet tot s igual sols que s'inicia des del dau i els objectius sn el tambor de l'adversari, o el front, evitant que la jugue al rebot i, a ms a ms els del rest poden aconseguir quinze enviant la pilota a les llotges o a la galeria, o per terra ms enll de la lnia frontal del dau. Si la pilota es para entre el pblic o a la portalada d'una casa, es posar al centre del carrer, en lnia d'on s'havia parat i, parada en terra, la colpejar amb la m no dominant un jugador de l'equip adversari del que l'havia jugada per ltima vegada. Al trinquet, quan la pilota va a l'escala es parar i es jugar amb la m dominant. Jugadors La composici s variable, per la ms habitual s la de tres o dos jugadors per equip. El jugador ms endarrerit s el saguer, davant de tot est el punter, i entre el saguer i el punter es troba el mitger. Curiositats A raspall es juga normalment al sud del Xquer: a les comarques de La Costera, La Safor, La Vall d'Albaida, L'Alcoi i part de La Marina. Destaca, per la seua importncia i especificitat, el trinquet el Zurdo de Gandia, on cinc dies de la setmana es juguen partides de raspall. s la modalitat ms dura per la intensitat del joc i l'especificitat dels moviments. Cal dir que reunix tots els colps de totes les modalitats, a ms dels propis (raspar, enganxar, carxot, etc.), la qual cosa ha fet que fra la primera modalitat practicada per grans figures de la pilota, sobretot del poble de El Genovs. s una modalitat bsica i fonamental per iniciar-se d'una manera progressiva i estructurada en la prctica de qualsevol modalitat de pilota valenciana.

EDUCACI FSICA (2n dESO)

IES PERE dESPLUGUES (La Pobla Llarga)

LA PUNTUACI DE LA PARTIDA En una partida de pilota es dna un doble sistema de puntuaci: els jocs o tantos i els quinzes. Dins cadascun dels jocs hi ha una puntuaci parcial que es comptabilitza amb els quinzes i, per altra banda, l'equip que aconseguix un joc assolix tamb uns tantos, uns punts de cara a la puntuaci general de la partida. L'objectiu s aconseguir quatre quinzes (15, 30, val i joc) amb dos de diferncia sobre l'adversari per poder guanyar un joc. Cada joc es comptabilitza de 5 en 5. Les partides solen jugar-se a 5 jocs (25 tantos) al trinquet i a 8 jocs (40 tantos) al carrer. Cada joc s'inicia canviant els papers dels adversaris, s a dir, els del traure passen al rest i els del rest al traure i ja no tornaran a canviar fins el joc segent. El sistema de puntuaci dins un joc est constitut per quatre moments: - Quinze, - Trenta, - Val, - Joc o tantos, amb el qual acaba el parcial. Cal tindre present, per, que per a guanyar un joc s'han de tindre dos quinzes d'avantatge sobre l'adversari. Si aix no es produx, el joc s'allarga fins que un dels dos equips adquirix un avantatge de dos quinzes sobre l'altre. En qualsevol de les modalitats s'anomena quinze al transcurs d'una pilotada i al fet de guanyar-la.

MANERES DE COLPEJAR LA PILOTA Carxot El carxot o calbot. Aquest colp sutilitza en la treta de raspall. Consistix a pegar a la pilota desprs que bote en terra. Per aix el jugador replega el bra en espiral, inclina exageradament el cos i colpeja la pilota en situaci de desequilibri, per aconseguir un colp potent.

EDUCACI FSICA (2n dESO)

IES PERE dESPLUGUES (La Pobla Llarga)

Raspada Consistix a pegar a la pilota que va rodant per terra, posant la m exactament entre la pilota i el terra, amb la qual cosa es raspa realment la superfcie del pis. Per a protegir-se d'eixes perilloses jugades el jugador de raspall duu la m totalment protegida. Palma La palma s un colp que simprimeix a la pilota per baix amb la m oberta, desprs de descriure un gir semicircular de darrere cap avant. La jugada pot ser feta tant a l'aire com al bot, s a dir, abans o desprs de pegar el primer bot. Volea El colp que es dna a major altura s, sense cap dubte, la volea. La volea s el colp que s'assesta a la pilota, abans que bote, amb el bra elevat, els peus fixats al sl i el cos tirat enrere.

EL JOC DE PILOTA I EL VALENCI La llengua utilitzada al joc s el valenci, encara que s'han introdut castellanismes, sha de dir que s un dels nics mbits d's on s'ha mants el valenci com a llengua prpia i exclusiva. El nivell de llengua que es fa servir, en el joc, s el colloquial, com correspon al registre lingstic emprat tant pels jugadors com pels espectadors, sorgits de les capes ms populars de la poblaci, i a la relaci planera i amistosa que s'establix entre tots ells. El fet que les partides de pilota constituxen un dels pocs mbits on s'ha mants el valenci, ha provocat que perduraren algunes formes clssiques oblidades en la parla actual. Aix, es mant la forma clssica de l'ordinal en - quan es produx dins un joc un empat a quinze i el marxador crida a quinzens!