You are on page 1of 8

Q4: solucions llibre

Tema 10. El Noucentisme 1.4. Ideologia. Factors bsics: classicisme i mediterraneisme. El mn clssic contextualitza amb una arrel cultural i uns avantpassats ideolgics i de treball. Base que servir de guia per a lelaboraci de la normativa del catal. Mediterrani t valor dorigen i espai com. 2. Ideleg. DOrs va exposar les teories esttiques, poltiques i culturals a La Veu de Catalunya, que van donar nom i contingut al Noucentisme i es van convertir en el referent duna generaci. 4. Josep Carner: prncep dels poetes. Als dotze anys, collabora en publicacions literries, als divuit es llicencia en dret i als vint en filosofia i lletres, als vint-i-dos triomfa amb el tercer recull, als vint-i-sis s mestre en gai saber, als vint-i-set ingressa a la Secci Filolgica de lInstitut d'Estudis Catalans. Es coneix com el prncep dels poetes perqu va situar la poesia catalana a lalada de la europea, emplenant amb saviesa i habilitat els buits de segles dabandonament del catal com a llengua de cultura. Uneix la tradici literria europea des de la clssica de Petrarca fins a la prpia passant pels romntics anglesos i la poesia didctica francesa del XVIII, tot filtrat pel seu talent individual que li permet assolir gran perfecci lingstica i un estil personal. Els fruits saborosos: esdevingu un model per als escriptors joves i, coincidint amb la publicaci del Glosari de Xnius i Horacianes de Costa i Llobera, contribu a arraconar el Modernisme i desvetllar una nova sensibilitat clssica. Lligant el dest de cada fruit al duna figura humana, incorpora elements del simbolisme francs i ressonncies orientals. 5. La Poesia desprs del Noucentisme. Corrents. El simbolisme vol substituir la realitat per la idea i introdueix el concepte de poesia pura, independent de la realitat racional i vlida per si mateixa sense necessitat de significat. Al voltant dels anys vint va desembocar en el Postsimbolisme on sextrem lhermetisme i la dificultat. 6. Josep Maria de Sagarra: mestre de la llengua. Recorre a composicions estrfiques i de vers llarg i a esquemes i temes populars. La seva poesia sallunya del Noucentisme: saproxima al meravellament maragalli davant la realitat; lenlluernament per les paraules i la facilitat per una imatgeria en relleu lallunyen de la contenci expressiva. 7. Carles Riba: poeta hellenista. Estableix la voluntat de tractar lamor com a element potic, amb referncies cultes que en mostren la cultura clssica i anglogermnica. Parteix de models diferenciats en el temps i lespai: clssics grecs, Ausis March, Petrarca, Dant o poesia moderna catalana, Carner. SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS Activitats del text 1 1. La Ben Plantada esdev una metfora del Noucentisme, del qual en fa apologia, ja que el considera la millor ideologia per al pas res no hi ha comparable a aquesta influncia. La influncia, lensenyament de la Ben Plantada!. 2. Els que es poden reduir als mots clau del Noucentisme sn noblesa, ordre, acord, ensenyament, serenitat, estil, normes de bellesa i ben viure. Tots sn conceptes positius, els valors que servien de base a lideari noucentista. 3. Quan parla dels errors passats, es refereix a poques considerades negatives del Romanticisme i el Modernisme, en els aspectes que els noucentistes criticaven.

file:///C|/Documents%20and%20Settings/Administrador/M...documentos/Miret/Curs2009-10/1Cat1r910/4Q/annex41.htm (1 de 8)19/03/2010 11:03:26

Q4: solucions llibre

4. La ideologia noucentista aspira a controlar i dirigir aspectes culturals i poltics de la vida catalana, per tant accions i obres de ciutadans, poetes i artistes han destar dacord amb els punts programtics: per al poble, vol crear un marc general dordre i harmonia i daspiraci a la feina ben feta, i desvetllar la voluntat de construir una naci moderna; per als artistes, idea un model esttic particular, basat en el classicisme i el treball de les formes. Activitats del text 3 1. Poema de 3 estrofes de 8 versos en qu alternen els de 8 sllabes amb els de 4. A cada estrofa rima el primer vers amb el tercer, el segon amb el quart, el cinqu amb el set i el sis amb el vuit. 2. Sn cam, drecera del gosat, rossola ingrata, cam denamorat i recer per adormir qui passi pena. 3. Una allegoria s una figura retrica consistent en un conjunt de metfores referides a un mateix terme real; en aquest poema, totes es refereixen a la vida. Activitats del text 5 1. En el primer vers associa al pensament el fet de volar el pensament que voli, imatge tpica; a partir del segon, trenca aquesta imatge per convertir el pensament en pesant i immbil; en aquest sentit, es pot parlar danttesi. Transmet la idea de pesantor i immobilitat mitjanant una personificaci jeu, una comparaci com una bassa doli, i una comparaci dins de la comparaci que sembla de quitr. Oposant-se a lassociaci tradicional del pensament amb imatges aries, lleugeres, el poeta escull un lxic referent a lquids ms pesants que laire i laigua, al costat de la qual imaginriament sn situats vora un mar. 2. Fa un joc de paraules amb lexpressi bassa doli, ja que t un significat real i un de figurat (tranquillitat, immobilitat). La fusi de significats li dna fora especial. Les sensacions que evoca el mot quitr, sn semblants a les de bassa doli per intensificades, i shi afegeix un component dopacitat, de negror particularment desagradable. 4. Lestructura parallelstica s palesa en els parells i el pensament que voli, i el pensament no pot volar; enll hi ha llumetes de lencesa, en el poble adormit; en les enumeracions per la pell, per la sang, per lesperit, i tan fosc, tan sensible, tan desert!. Dna ritme i musicalitat i un aire de can popular al poema. 5. El ritme s molt marcat, per la constncia resulta escaient al contingut que evoca immobilitat; dna mfasi especial als versos finals, que apareixen reforats tamb pel fet dacabar amb rima masculina, i lanfora del darrer. Activitats del text 6 1. El sol s qualificat de lleial, la sal s exaltada i el marbre s absolut. Es pot parlar dadjectiu metafric, i en els dos primers casos, de personificaci. 2. Les exclamacions, amb el seu poder emftic, fan la funci de donar caire emocional molt fort. 3. En els dos darrers versos culmina lemmirallament entre el poeta i el temple de Snion. Ric del que ha donat fa referncia al passat gloris de ledifici i al del poeta, que constitueix la base de lelement dorgull, de dignitat que posseeixen tant lun com laltre malgrat les circumstncies adverses, idea que queda recollida en lexpressi en sa runa tan pur. 4. Ms que una identificaci, Riba construeix la imatge dun emmirallament amb el temple. El poeta sidentifica ms aviat amb els personatges que cerquen el temple i el prenen com a referent, i en especial lexiliat que entre arbredes fosques talbira. Aquest darrer, observant les restes magnfiques de Snion, shi emmiralla, en la mesura que comparteixen la runa i la fortalesa que els fa romandre encara en peu malgrat totes les adversitats.
file:///C|/Documents%20and%20Settings/Administrador/M...documentos/Miret/Curs2009-10/1Cat1r910/4Q/annex41.htm (2 de 8)19/03/2010 11:03:26

Q4: solucions llibre

Activitats del comentari de text 1. Un s la repetici dun mateix vers al comenament i al final de cada estrofa. Laltre s el tipus de frase, poc travada, simple i fins i tot sense verb, acabant amb una mena de reticncia. 2. Es diu anfora. 3. Al principi, les vinyes sn fresques, perqu el dia saixeca: el vent encara no remuga i tenen la fulla poruga; al final, arriba la tarda i el pmpol s dor, perqu hi toca el sol capvespral. 4. s una interpretaci del poema, perqu el cicle de la natura coincideix essencialment amb el de la vida humana. 5. La tcnica s la mateixa i es diu impressionisme. 6. Personificacions el vent no remuga, comparacions ms fines que la userda, metonmies vora la vela que passa, sinestsies lhora calenta, paradoxes que ara neix i que ara fina, enumeracions ram negre, pmpol dor, aigua, penyal i basarda. Tema 11. Els moviments davantguarda SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS Activitats del text 1 1. Sestructura en versos alexandrins de dos hemistiquis, dividits per sintaxi i rima en tres estrofes de quatre versos. Grficament no s visible, perqu els versos 1, 3, 5, 8 i 10 presenten salts de falla i els versos 5 i 12 espais en blanc a lnterior. Rima assonant, la mateixa en els parells i renovada en els senars abba: cbcb; dbdb. Es detecta rima falsa, als versos 6 i 8: crema (e tancada) i plena (e oberta), amb una diferncia de timbre que la impossibilita. 2. Els espais en blanc dels versos i els salts de falla sn recursos introduts per les avantguardes per dirigir la lectura. El poeta explicita la importncia que cal atorgar a les paraules afectades. Salvat trenca dins dun ordre les normes tradicionals: fa coincidir els salts de falla amb la cesura. Reserva lespai en blanc per a les intervencions tipogrfiques en linterior dun mateix hemistiqui, el vers, i per intervenir en el vers final, probablement sense salt de falla per qestions esttiques de distribuci dels versos. 3. Metfores. Sento el fred de la nit: explica de manera indirecta que la nit s freda, el poeta no sent nicament el fred sin el fred i la tristesa que pot ser associada a la nit com a espai de reflexi. Sento la simbomba fosca: li atribueix una qualitat subjectiva corresponent a la percepci, el so s fosc i inclina a la tristesa. Sento el carro dels apis | que lempedrat recolza: atribueix el so del carro per damunt de lempedrat a lempedrat mateix en recolzar-lo. 4. Paradoxa: un enunciat que cont dos conceptes veritables s presentat formalment de manera que en aparena cont una contradicci. Obliga a aturar-shi per refer la ra lgica duni que ha estat amagada per lautor. Dem posats a taula oblidarem els pobres / i tan pobres com som: afirmaci paradoxal, en principi no s possible que oblidem els pobres si nosaltres tamb ho som. Hi ha una ra oculta que hi dna sentit: enmig de lopulncia del dinar de Nadal oblidarem els que sn pobres en laspecte material (concepte 1); nosaltres (concepte 2) tamb som pobres. i ells recullen les plomes | i ja enyoren dem: aplica el sentiment denyorana a un fet futur, en comptes del sentiment pertinent, el de desig, li dna sentit el fet que el Nadal es repeteixi any rere any, de manera que el desig que ja sigui Nadal es deu a lenyorana dels Nadals ja viscuts. Activitats del text 4 1. Diversos elements permeten afirmar que s un poema en prosa. Contingut: to lric; ambient onric amb una frontera no clara entre la narraci dels fets i la conscincia del narrador, plantejament duna qesti tan elevada com la relaci entre humans i natura,

file:///C|/Documents%20and%20Settings/Administrador/M...documentos/Miret/Curs2009-10/1Cat1r910/4Q/annex41.htm (3 de 8)19/03/2010 11:03:26

Q4: solucions llibre

intensitat dels sentiments del narrador. Forma: brevetat del text, utilitzaci de la primera persona per aconseguir un to ms sincer en lexpressi dels sentiments, ritme de lectura proper al de la poesia shavia posat, com quan dinfant anava a les processons, un vestit de llustrina rosa amb una escampadissa destels. 2. No es pot considerar coherent la histria relatada perqu lautor ha prescindit dels detalls per aconseguir una estructura lgica que gui el lector: Qui s aquest personatge misteris a qui sadrea?, per qu apareix de cop davant del narrador?, per qu el narrador no li diu res sin que noms pensa qu li diria?, per qu no parla?, quines intencions t?, quin sentit t el transport daquestes lletres? Per justificar-la i acabar de reblar-la, acaba amb una referncia explcita al mn onric: les lletres formen el nom dun personatge somiat. 3. El tema que domina el text s langoixa dels humans moderns davant del mn artificial que han creat, per ms que, paradoxalment, sigui tan acollidor o confortable enfront del desordre de la natura. Noms aquests humans onrics que fan figures tubulars, que escampen graciosos utensilis de ferreteria i que carreguen lletres semblen haver resolt la dicotomia entre el mn artificial creat i el mn real preexistent. Activitats del text 5 1. Sonet estructurat en dos quartets i dos tercets de versos dart major amb cesura, cada un dels quals constitueix una unitat semntica; la rima, consonant, lliga les estrofes 1 i 2 duna banda i la 3 i la 4 de laltra, segons lesquema ABBA ABBA CDC DDC. Foix recorre al vers decasllab clssic de la poesia catalana medieval, amb dos hemistiquis de 4 i 6 sllabes. s un exemple de fusi de la tradici prpia amb els cnons generals. 2. Catalunya s descrita en el segon quartet, com fa explcit el segon hemistiqui del tercer vers on ma gent erra, fragment que permet afirmar que sadrea a lescenari on viuen els seus. Dacord amb aquesta estrofa, Catalunya t la forma de triangle, ests des de ponent fins al mar i tancat pel lmit superior pels Pirineus. s el fet de tenir una forma de figura geomtrica el que en fa una estructura perfecta als ulls del Foix avantguardista que exalta lenginy hum. 3. Versos que es podrien considerar referits als exiliats: on ma gent erra i signa / el teu rescat, i el retorn a la Idea. Pel que fa al primer, aquesta interpretaci ha de ser descartada malgrat el verb errar, perqu s clar que es refereix als que hi viuen. Pel que fa al segon, t linconvenient de trobar-se en linterior duna apstrofe en qu el poeta es dirigeix al pas mateix. Aix fa que el retorn es pugui referir als que van marxar o b a la necessitat ms abstracta que el pas recuperi els ideals que havia tingut. El conjunt del quartet porta a pensar en una invocaci al pas i no als exiliats. 4. En conjunt s un cant patritic, situa el tema al primer quartet, on anuncia que es refereix al seu pas, en defineix a continuaci els lmits geogrfics i fa referncia a la histria medieval dexpansi pel Mediterrani. Com a conclusi, el darrer tercet exposa qu s el que ha de fer aquest seu pas en el present: refer-se, recuperar el vigor de lestirp, retornar a lideal que lhavia impulsat sempre. s a dir, superar el present desclavatge i entroncar amb el passat, dacord amb laspiraci de Foix de fer coincidir tradici i innovaci. Activitats del comentari de text 1. Shi en reconeix els elements segents del coneixement lric: Expressi del desig de concentrar-se en la recerca de lamor, que implica primer deixar la ciutat, abandonar els elements que fascinen els humans per no responen a un sentiment profund i, segon, el joc de la seducci amb la noia que ara arriba. Recurs a elements tradicionals de la poesia amatria per a la seducci, amor ents com una copa de vi embriaga lenamorat, perqu en lamor no hi ha lloc per a la ra, referncia sensual ms o menys velada, atribuci duna cara pllida a lenamorat com a reflex del patiment interior em far el rostre pllid, referncia a lamor juvenil com
file:///C|/Documents%20and%20Settings/Administrador/M...documentos/Miret/Curs2009-10/1Cat1r910/4Q/annex41.htm (4 de 8)19/03/2010 11:03:26

Q4: solucions llibre

lamor ms pur el rostre pllid com si fos un miny i la frase amatria dirigida directament a la persona estimada posada com a conclusi per donar-li ms importncia. Experiment futurista: Formalment, abunden els elements de la poesia avantguardista, absncia de puntuaci que obliga a un treball de reconstrucci del discurs, utilitzaci de salts de falla per destacar determinats elements i contrarestar la falta de puntuaci i lespai a linterior del penltim vers per compensar-ne estticament la brevetat. Lxicament, desig de recrrer a termes que denominen invents moderns: voltmetre, avi, autmnibus, i stylo. 2. La ciutat, escenari dels elements moderns, simbolitza la modernitat, el mecanicisme, la innovaci. Aix la converteix en un espai fascinant, el poeta reconeix el lligam amb aquests invents, ja que porta un voltmetre i una stylo a la butxaca, afirma que lavi s el ms bonic ocell. Tamb s un espai que allunya els humans de passions profundes, que distreu Deixar la ciutat que em distreu de lamor. Deixar la ciutat significa abandonar la fascinaci per les creacions mecniques i tornar al mn ntim dels sentiments, de lamor. 3. Expressa la fascinaci pel mecanicisme futurista simbolitzat en la ciutat i lamor, per anuncia la tria en favor de lamor. Es tracta duna oposici tan gran que no les pot fer compatibles i la tria s excloent: ho indiquen els versos Deixar la ciutat i i veur que ara lleno la stylo i no la cullo. Oposici que es deu a la fora absorbent de les dues passions, de tal manera que cal escollir entre la capacitat de la ra o els sentiments ntims que no es deuen a la ra ni sn innovadors. 4. Lanunci que abandona el mecanicisme en benefici de lamor, i tractant-se dun dels primers poemes del recull, ha de ser interpretat com una declaraci dintencions: malgrat el seu passat com a escriptor avantguardista i la fascinaci que sent per les creacions de la modernitat, en el moment de sentir-se obligat a escollir perqu ha descobert que la ciutat el distreu de lamor, escull lamor. s a dir que La rosa als llavis no ser un llibre avantguardista com ho havien estat els seus llibres anteriors, sin que ser sobretot lric. La fascinaci per la novetat deixar lloc a la recerca dels propis sentiments. Tema 12. La poesia a la segona meitat del segle XX 1. Condicionants histrics: exili va ser doble: interior i exterior. La noci de literatura de lexili, com la de la guerra, no representa unitat de sentit esttic, determina una irregularitat cultural que modifica completament les condicions de lactivitat literria. 2. SALVADOR ESPRIU Lobra: meditaci sobre la mort. Caracteritzada per la barreja dun intellectualisme extrem i un descriptivisme custic, t gran singularitat, riquesa idiomtica, complexitat temtica i de fonts, capacitat per retratar en termes transcendents la histria collectiva. En mostra la gran cultura i la passi pel mn antic. Cementiri de Sinera evoca un mn perdut, la Sinera mtica del record ja que s com identifica Arenys de Mar, don procedeix la seva famlia, lloc dels estius del poeta i on est enterrat. 3. PERE QUART. Obra marcada per lactitud crtica, la ironia punyent, la versatilitat lingstica, demostrada en la versi de Pigmali, on els diferents registres es combinen amb habilitat. Va decantar-se a partir de la guerra cap al realisme i el comproms, mitjanant un humor punyent, un esperit iconoclasta i individualista, i van condicionar-li la potica uns marcats pressupsits tics que van afavorir-lo als anys seixanta, per van perjudicar-lo desprs, amb leclosi de moviments interessats en lautonomia del fet literari. 4. GABRIEL FERRATER. El poeta de linstant. Constant en la seva obra: preocupaci pel pas del temps i lobservaci de la bellesa moridora de linstant, erotisme franc. Els poemes In memoriam i Poema inacabat sn testimonis valuosos de la guerra civil i les
file:///C|/Documents%20and%20Settings/Administrador/M...documentos/Miret/Curs2009-10/1Cat1r910/4Q/annex41.htm (5 de 8)19/03/2010 11:03:26

Q4: solucions llibre

seves conseqncies. 5. VICENT ANDRS ESTELLS. El gran mural de les terres valencianes. Temtica que el fascina i obsessiona: la mort, el seu ritual i les allegories corresponents; atracci obsessiva per lamor, que esdev el nucli de la seva lrica, en una gamma diversa de sensacions. En el tractament estellesi de la matria amorosa cal destacar principalment els encerts expressius plens d'intensitat, tant quan parla d'amors furtius, vivament pintats per la seva imaginaci, com quan evoca un amor conjugal llargament viscut i fidel com la mort mateixa. SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS Activitats del text 1 1. Sestructura en set estrofes, la primera actua dintroducci i segueix un patr mtric diferent, s un dstic de pentasllabs, mentre que les restants sn quartets amb un primer i un quart vers trisllab i un segon i un tercer vers hexasllab. La rima no es regeix per cap regla fixa, hi domina lassonncia. 2. La llum del migdia, hora de mxima intensitat de radiaci solar, s un engany perqu empeny a creure que la vida s forta i indestructible, res no fa preveure que arribaran el vespre i la nit. s un engany lexpressi de la mxima vitalitat de la vida. 3. El nou timoner de la nau que representa la vida del poeta s la mort, que, un cop lembarcaci ha perdut tots els pals, shi enrola per dirigir-la cap a la fi. I perqu el veler ha perdut un a un tots els pals, no hi ha possibilitat doposar resistncia als designis de la mort. 4. La ubicaci en el mar respon a la tradici literria del tema del viatge per mar com a imatge de la vida. Es tracta dun tema propi dels pobles mariners, per als quals un viatge en mar, sobretot si era en terres llunyanes, no deixava de ser de final incert. La desproporci entre la resistncia de lembarcaci i la fora del mar s tan gran, que, per ben feta que sigui la barca i per expert que sigui el mariner, sembla inevitable que sacabi enfonsant. Shi ha de sumar lexperincia personal pel temps passat a Arenys de Mar 5. En mitologia grega, els morts travessaven el riu Aqueront cam de lHades, portats per Caront, barquer que feia la travessia entre el mn dels vius i el dels morts. Els Posaven una moneda a la boca perqu li paguessin el transport de les nimes pels rius de lHades. Pel que fa a als egipcis, en el Llibre dels Morts hi ha referncies a una barca mgica i un barquer que transporta lnima al parads dOsiris, du de la mort i la resurrecci, desprs que sigui trobada justa en un judici. A ms, destaca la funci de la barca de Re, du del sol, que acull el difunt en el moment de la mort on descobreix els secrets que li permeten viatjar a les regions subterrnies i conixer-ne els misteris, finalment, s condut davant dOsiris per testimoniar la seva innocncia i puresa en un judici. Si en surt absolt, ser transportat al ms enll i cada nit podr navegar per les aiges del submn, en la barca de Re i en companyia de difunts justos. Es pot establir un parallelisme entre la barca que transporta els morts segons la mitologia grega i egpcia i la barca dEspriu, smbol de la vida del poeta, que s comandada per la mort, i s conduda en un ltim viatge a la seva destinaci definitiva. Activitats del text 4 1. Agrupa els versos en estrofes de manera irregular, nhi ha una primera de quatre versos salt de falla, una segona de sis, una tercera de deu, una quarta de dotze i una ltima dun vers. El motiu de la irregularitat s la voluntat diniciar el poema com una lletania, de manera que la primera estrofa es converteix en una mena de pregria collectiva delimitada pels salts de falla; enumerar els tipus de mentides en la segona estrofa, i distingir clarament entre les mentides prpiament humanes de la tercera estrofa i les dmbit religis de la quarta. Lltima estrofa es reserva a la funci de sntesi del significat ltim del poema pel fet de compondres dun sol vers. 3. Lletania s una splica consistent en una srie de peticions o invocacions breus, a les
file:///C|/Documents%20and%20Settings/Administrador/M...documentos/Miret/Curs2009-10/1Cat1r910/4Q/annex41.htm (6 de 8)19/03/2010 11:03:26

Q4: solucions llibre

quals es respon amb un refrany. Dacord amb el ttol, la primera estrofa pren exactament aquesta forma, amb un salt de falla en cada vers que separa la invocaci Per als infants, Per als amors, Per als amics, Per als clients del refrany de resposta mentides. El parallelisme absolut amb una lletania religiosa anuncia lopini que t de la religi, abans dabordar-la especficament en les dues darreres estrofes. Desprs daquesta lletania religiosa estrafeta, es decanta cap al segon sentit de lletania, tirallonga, enumeraci montona, ja que no recorre ms a la forma invocaci-refrany per va repetint el tema Mentida. 4. Dexpressions irniques nhi ha poques, per hi ha una utilitzaci de recursos amb voluntat cmica, el vers 5 de la segona estrofa, en qu recorre a dues denominacions populars de les mentides: guatlles i bfies. Com a ironies es poden indicar: Mentides literries / a cada vers dues mentides, amb qu indica la possibilitat que el poema contingui mentides; la trista gran misericrdia / del cel per als sofrents, ha deixat ben clar no que no cregui en la gran misericrdia del cel, sin que ni tan sols no creu que sigui gens misericordis; altes mentides fabuloses / que un dia, no s com / diu que seran certeses escepticisme evident; Grcies, Senyor, per endavant, / per si aix fos s obvi que no veu cap possibilitat dhaver de donar les grcies a Du. 5. Mostra un escepticisme absolut envers el tema div, atenent al ttol, la forma de lletania, la llargada de la penltima estrofa i el sentit de la darrera, es pot afirmar que s a aquest mbit que va dirigit principalment el poema. Ni existeix la misericrdia per als que pateixen, en la lnia dEspriu, ni hi ha cap mena de transcendncia, ja que tot sn mentides fabuloses impossible que siguin certes. La invocaci directa a Du Ou el clam, Senyor? remarca la idea que Du no existeix, diferncia respecte dEspriu, per al qual la invocaci no servia perqu Du existia allunyat dels humans. Lltim vers resumeix amb contundncia tot el sentiment antireligis: s duna evidncia inatacable que la mort s el final absolut, no noms mata sin que remata, de manera que noms s un joc potic el fet dexpressar el seu regraciament a Du per un si de cas results que tamb fos una mentida la mort. Activitats del text 6 1. Sestructura en setze versos heptasllabs, sintcticament corresponents a sis dstics i una quarteta. Rima assonant en e en els versos parells noms, igualment, bolquers, res, pronunciat amb e tancada en valenci, meu, ve, carrer i taronger, combinada amb senars sense rima. 2. Dacord amb el ttol i la pertinena al poemari La nit s la reacci a la mort de la seva filla, cal entendrel com una interpellaci a la filla morta. A partir daquest moment, la mort ja no s una idea abstracta ni un concepte sense fsic, sin que assumeix els trets de la filla. s per aquesta identificaci que parla de la Mort petita, nena de mesos i la considera prpia noms dell. Com que ja no es tracta duna mort general sin duna petita mort que noms lateny a ell, la denomina amb majscules, igual com amb els noms propis, com si fos el nom de la filla. 3. La mort de la filla no causa noms un profund dolor al poeta sin que tamb el singularitza a ell com a persona davant del mn. Des del moment que ha hagut de posar un rostre a la mort, ha passat a tenir-ne una que no s compartida amb ning Jo tinc una Mort petita, / meua i ben meua noms. La fora daquest record, present en tota la seva vida, fa que en comptes de la clssica nica certesa de ser viu, la mort, que no se sap quan vindr, s del tot incerta, ell prengui com a nica certesa la mort de la filla ja que aix no pot ser canviat i, per contra, no es pot afirmar res amb seguretat sobre all que ens portar la vida. Amb les paraules Jo tinc una mort petita / i s, dall meu, el ms meu. / Molt ms meua que la vida. La mort, per tant, s present en la vida i ben propera als vius. I, ats que porta tamb bons records, el poeta no noms no la rebutja sin que la reivindica gaireb amb orgull i se lapropia. La vida s guardar amb tendresa

file:///C|/Documents%20and%20Settings/Administrador/M...documentos/Miret/Curs2009-10/1Cat1r910/4Q/annex41.htm (7 de 8)19/03/2010 11:03:26

Q4: solucions llibre

el record de les persones estimades. 4. En els quatre darrers versos, expressa tota la importncia del record daquells que han mort i de la seva filla petita s la meua ama, i s lama / del corral i del carrer / de la llimera i la parra / i la flor del taronger. Igual com la mort s seva, ell s propietat del record de la mort: ell, corral, carrer, arbres, jard de casa i flors. No hi ha mbit de la seva vida, ni privat ni pblic que no hagi quedat afectat pel succs i en el qual ell no hi porti, sempre, el record. Activitats del comentari de text 1. Estructura mtrica prcticament idntica en tots dos poemes, fet que demostra lhabilitat en la pardia de Pere Quart. I cal estudiar la poesia original: el vers presenta variaci de llargada i la rima sense esquema ordenat. Fins i tot trenca grups sintctics Oh, que cansat estic de la meva / covarda, vella, tan salvatge terra, i estimo a ms amb un / desesperat dolor. El que importa s ladequaci de la llargada amb el que considera una unitat mnima de sentit, la distribuci separa i subratlla lestructura de sentits. 2. Lelement triat com a referncia fa patent la diferncia de visions respecte de la prpia. Espriu pren com a terme de comparaci els pasos lliures dEuropa, probablement Frana, i en dedueix que la manera de fer dels seus conciutadans s molt censurable i dun orgull injustificat els germans dirien / desaprovant. Pere Quart pren com a terme de comparaci les terres de lEstat espanyol i considera que Catalunya en surt guanyadora. El resultat daquesta oposici s que Espriu accepta quedar-se a la seva terra en un exercici de dignitat i renncia, pel sentiment del deure, mentre que per Pere Quart no s una renncia sin una sort. En un cas hi ha una visi pessimista i imbuda de sentit de responsabilitat i, en laltre una visi optimista, vitalista i de valoraci voluntariosa del que es t ms que no pas del que es podria tenir.

file:///C|/Documents%20and%20Settings/Administrador/M...documentos/Miret/Curs2009-10/1Cat1r910/4Q/annex41.htm (8 de 8)19/03/2010 11:03:26