You are on page 1of 3

3 2 1

Viquilletra

26 d'abril de 2012
Donem grcies a la Natlia per haver respost totes les preguntes que li vam proposar. N'hem pogut extreure moltes coses de la seva vida, els seus amors, la seva feina, etc. Ha estat molt interessant

Natalia: la seva vida


L'altre dia vam tenir una magnfica xerrada amb la protagonista de la novella "La plaa del Diamant", la Natlia, sobre la seva vida. Desprs de contestar-nos unes quantes preguntes que li havem preparat, vam arribar a la conclusi que no havia estat del tot sincera amb si mateixa i havia tingut una srie de problemes durant la histria. Quan en Quimet li va dir a la plaa del Diamant que es casarien, es va sentir molt confosa ja que li deia un desconegut. Al mateix temps es va espantar una mica i no se l'acabava de creure, per el noi era atractiu i no li va disgustar la idea de casar-s'hi. Sobre el seu canvi de nom, al principi no li agradava que li diguessin Colometa per s'hi va acabar acostumant. Com que havia de decidir entre el Quimet i el Pere, va optar per aquell que tenia millor posici econmica i doncs, va escollir en Quimet. A ms, li semblava ms atractiu. La senyora Enriqueta tamb li va aconsellar sobre qu havia de fer i per qui s'havia de decantar. A la histria, en Quimet es va fer mal a la cama i ella no s'ho creia. I s que realment es va arribar a preocupar per va passar el temps i va comenar a tenir certs dubtes, sobretot per la senyora Enriqueta, que li deia que ho feia per cridar la seva atenci. Hi va haver una poca en qu intentaven tenir fills i no ho aconseguien. La Colometa va arribar a preocupar-se ja que li feia por no complir els desitjos d'en Quimet. A ms, la seva mare la pressionava molt, fins i tot massa. La Colometa va estar preocupada per la Rita perqu l'Antoni estava molt gels i ja havia intentat ofegarla un cop. En deixar la pastisseria es va entristir molt. La van fer fora de la feina perqu anava a venir el seu marit i es va sentir realment malament perqu considerava que feia la feina b, s'esforava i era injust perdre-la per culpa del seu marit i la seva ideologia. Tamb estava en desacord amb ell perqu no pensava que el pastisser la mirs com deia en Quimet. Creu que es va passar una mica i que era innecessari.

2 1

VIQUIPEDIA La plaa del Diamant


Amb el rerefons de l'arribada de la Repblica i de la guerra civil, narra la histria de la Natlia, una jove com d'altres de la seva poca, que accepta sense rondinar tot all que la vida, i el seu marit Quimet, li imposa. Arriba a acceptar que li canvin el nom pel de Colometa. Aquesta resignaci acaba amb l'arribada de la guerra. La Natlia es rebella per fi contra tot all que considera injust. Al final de la novella deixar de ser la Colometa per convertir-se en la senyora Natlia. Un canvi de nom que significa tamb un canvi de personalitat. La novella s tamb una crnica fidel de la Barcelona de postguerra i de com va marcar aquest perode histric la vida dels seus habitants. Fent servir com a recurs expressiu l'escriptura parlada amb receptor mut, Merc Rodoreda permet que els lectors coneguin els sentiments ms profunds de la protagonista. L'autora se serveix d'un estil narratiu simple i planer, carregat de poesia, adequat a la innocncia i ingenutat de la protagonista. Malgrat el dramatisme de l'obra, Merc Rodoreda utilitza un cert grau d'humor, adient tamb al carcter de la Natlia.
Li vam preguntar que si hagus tingut l'oportunitat, hauria fet fora els coloms i ens va comentar que s, perqu el soroll que feien, l'olor i tot el que embrutaven la posava nerviosa. Tamb enyorava tenir la casa neta com la tenia abans de l'arribada d'aquests. En Mateu va ser un psicleg amb qui va passar molta estona arreglant el pis i ens va explicar que li queia molt b. Era molt amable. L'ajudava en tot el que podia i va arribar a agradar-li, sobretot per com tractava la seva filla, perqu el comparava amb en Quimet i creia que era molt ms bon marit. En trobar-se en Pere, minuts desprs d'estar casada, es va penedir d'haver-lo deixat perqu creia que l'hauria tractat, i l'havia tractat, molt millor que en Quimet. I sap que els recursos econmics d'en Pere eren inferiors als del seu marit, per hauria estat molt ms feli amb ell. El seu marit la sotmetia a una repressi molt gran per ella pensava que una dona havia d'obeir al seu marit encara que no hi estigus d'acord i ho veia normal. Quan en Quimet era a la guerra i no sabia res d'ell durant molt temps i hi havia moments en qu arribava a pensar que podria estar mort i que no el tornaria a veure. Tamb li preocupava no poder tirar endavant amb els nens ella tota sola. Per sempre va mantenir l'esperana.