You are on page 1of 24

nexe

Nmero 45 Gener 2012 2,50 euros (gratuta per als socis dAnticsUPF)

Revista de lAssociaci dAntics Alumnes de la Universitat Pompeu Fabra

Cinema, literatura, anlisi econmica i ms...

Notcies AnticsUPF Pgina 4

Convenis Pgina 6

Reportatge Pgina 14

Futbol, Internet, periodisme?

Amb la UPF i la Fundaci UPF

Els drets de la gent gran

nexe
Direcci Mnica Fernndez twitter: @monicafa Collaboradors Cristina Aced Anas Argelich Diana Argelich David A. Pujol Miquel Bestratn Thais Buforn Andreu Castellano Mrius Comorera Rosa Maria Iglesias Glria-Mireia Montany Francisco Jos Moya Anna Monreal Murphy Javier Nicols Andreu Orte Marta Parreo David Rodrguez Ferran Simarro Montse Vives Maquetaci: Flor edicions, SL

Editorial

Publicaci de lAssociaci dAntics Alumnes de la Universitat Pompeu Fabra. Gener del 2012

UPF Alumni, AnticsUPF i viceversa


QUAN A LESTIU PASSAT a AnticsUPF signarem dos convenis, un amb la Universitat Pompeu Fabra i un altre amb la Fundaci UPF (vegeu la pgina 6), no vam tenir cap dubte que els nostres dos partenaires contractuals reectien una nica realitat, la de la Universitat Pompeu Fabra, lligam com a tots els antics alumnes i socis dAnticsUPF. Aquesta mateixa visi s la que des de fa quinze anys orienta la vocaci de servei dAnticsUPF respecte del collectiu que la conforma i a qui dna servei, el dels antics alumnes de la cada cop ms gran Universitat Pompeu Fabra. Per aquest motiu, la posada en marxa daquests convenis signats a lestiu i lestabliment dun marc ferm de collaboraci i coordinaci mitjanant el Programa UPF Alumni, sn unes magnques notcies per a tots els antics alumnes de la Universitat, socis o no dAnticsUPF, Premium o no dUPF Alumni. Per part nostra, malgrat la crisi, al llarg del passat 2011 vam aconseguir fer estalviar el 100% de la quota a tots els nostres socis, tot ampliant els serveis generals i, entre daltres coses, organitzant esdeveniments de fora xit (vegeu la pgina 4, per exemple). Els reptes del 2012 passen per traspassar alguns serveis a UPF Alumni i millorar-los, per facilitar la incorporaci (amb un signicatiu descompte) a la seva modalitat Premium amb un sistema de quota nica, per ampliar conjuntament el nombre dactivitats i serveis actuals, i per continuar, des de la Junta Directiva, sent el principal canal de participaci i representaci dels antics alumnes tant a la mateixa Universitat com fora della. Estem plenament convenuts que, a diferncia del que tan mordament van reectir els Monthy Pyton a La vida de Brian, amb el dualisme del Front Judaic Popular versus el Front Popular de Judea, el treball conjunt i el fort comproms dUPF Alumni amb AnticsUPF (i viceversa) ja est donant, i continuar donant aquest 2012, els seus millors fruits. Grcies a tothom per fer-ho possible. Daniel Vidal President dAnticsUPF

Correcci: Gabinet Lingstic de la UPF. Marta Herrero Impressi: ANMAN Grques ISSN: 1886-7707 dipsit legal: B-22952-96 Suport nexe sedita amb el suport del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra Tirada: 1.500 exemplars Subscripcions Socis: gratuta. No socis: 8 euros lany, enviament incls (Espanya). Publicitat Contacta: 93 542 27 59 antics.alumnes@upf.edu
Junta Directiva de lAssociaci dAntics Alumnes de la Universitat Pompeu Fabra

> Daniel Vidal, president (DRET, 1997) > Andreu Orte, vicepresident (CPA, 2002) > Xoan Carles Cuesta, tresorer (GAP, 1994) > Joan Planas, secretari (BIO, 2003) > David A. Pujol, vocal (HUM, 1998) > Miquel Bestratn, vocal (ECO, 1998) > Mnica Fernndez, vocal (HUM, 1996 - PER, 1999) > Francisco Jos Moya, vocal (HUM, 1997 - PER, 1998) > David Rodrguez, vocal (CEE, 1995) > Ferran Simarro, vocal (EMPR, 1999 ADE, 2001) > Montserrat Vives, vocal (DRET, 1995) > Alfons Claver, vocal (COM, 1998) > Francesc Sanz, vocal (ECO, 2002DRET, 2004)

Nota legal
AnticsUPF disposa de les teves dades de carcter personal en virtut de la teva condici dassociat o en ra de la cessi feta per la Universitat Pompeu Fabra amb lespecc objectiu denviar-te aquesta revista. En aquest darrer supsit, si no ens comuniques el contrari, incorporarem les teves dades (nom, cognoms, estudis i adrea) al nostre txer per tal de mantenir-te informat de les activitats que realitza AnticsUPF. Sigui com sigui, AnticsUPF et garanteix et tot moment el dret daccs, recticaci, oposici i cancellaci daquestes dades. Per tal de fer-ho efectiu, si et plau, posat en contacte amb nosaltres. Les nostres dades surten a la contraportada.

LOPINI DE LASSOCIACI NOMS SEXPRESSA A LEDITORIAL

Continguts
Vida AnticsUPF 4

www.anticsupf.net

Futbol, Internet, periodisme?


MediaLab i AnticsUPF treballen junts

Notcies AnticsUPF
Convenis amb la Universitat i altres activitats

Emprendre per canviar el mn


La histria de quater emprenedors, antics alumnes

11

Anlisi econmica
Canvi de paradigma

Internexe 12 Ser digital s una actitud


Secci nova de la m de Cristina Aced, que ens mantindr al dia de les novetats en el mn digital

Reportatge 14 Els drets de la gent gran


Glria-Mireia Montany entrevista diferents experts en Dret

Articles dautor 16 Ni blanc ni negre


Montse Vives i David A. Pujol ens parlen de literatura i dautors

17 18 19 20 21 22 23

En el nom del pare


Mrius Comorera torna a la revista

Rac de lectura
Lectores de tots els gneres, uniu-vos!

Corresponsalia
Per Marta Parreo, nalista als Premis Goya 2012

Nautilia
Entreteniment a bord

Nico
Qu ha passat amb la crisi...

Cuina de bistrot La llei de Murphy


3

Vida AnticsUPF

nexe 45

Gener 2012

Futbol, Internet, periodisme?


AnticsUPF i BCNMediaLab organitzen una tertlia per parlar dels canvis que est experimentant el periodisme futboler. La trobada, amb ms de 100 assistents, va convertir-se en trending topic daquella tarda a Twitter a tot Espanya (un dels temes ms comentats), i tamb va tenir ms de 700 connexions per streaming (vdeo en directe).

L
Text: Andreu Castellano (PER, 1998) - www.andreucastellano.com - https://about.me/andreucastellano - @andreu_castellano

es xarxes socials, els blocs i els nous canals de distribuci dels mitjans de comunicaci, com els mbils i les tauletes, estan canviant el periodisme esportiu i molt especialment el que posa la seva atenci en el futbol. La participaci ciutadana, en forma de comentaris i crtiques, per tamb dimatges i dinformaci complementria (dades, ancdotes i accs a fonts), han transformat les retransmissions i les crniques en rdio i televisi daquest esport. Per les conseqncies van molt ms enll de la participaci i les narratives: afecten les poltiques de comunicaci dels clubs i la projecci dels jugadors; permeten la irrupci de nous lders dopini i el naixement de noves iniciatives periodstiques.

El passat divendres 25 de novembre es va parlar de tot aix a la Facultat de Comunicaci de la Pompeu Fabra. Els AnticsUPF i el collectiu BCNMediaLab van organitzar un debat que abordava els canvis que est experimentant el periodisme esportiu. La tertlia va tenir uns convidats dautntic luxe: xel Torres, de Marca i GolT; Ramon Besa, redactor en cap dEsports dEl Pas, i Aitor Lagunas, un dels impulsors de la revista Panenka, una de les revelacions del panorama periodstic esportiu de lany. De la moderaci sen va encarregar Miquel Pellicer, periodista esportiu i expert en xarxes socials. Els ms de cent assistents van rebre una lli magistral de periodisme, ms enll dels estereotips que envolten els professionals que cobreixen aquest esport.

Tot i que aquesta vegada la intenci era evitar de parlar de la crisi dels mitjans de comunicaci, en ser un tema recurrent, lAitor Lagunas, de la revista Panenka, va obrir la seva participaci al debat queixantse del fet que una part important dels periodistes amb experincia sest desencantant de la professi, i que aquest desencant s degut simplement a les resistncies, a no voler reconixer que lentorn, els mitjans, el pblic i laccs a la informaci sn diferents. Ramon Besa, el redactor en cap dEsports del diari El Pas i el ms veter de la tertlia, va reconixer que els periodistes amb ms experincia estan desconcertats, que les redaccions tal com ell les va conixer ja no existeixen, per que el

www.anticsupf.net

periodisme s el millor oci del mn i que qui lestimi ha de voler adaptar-se. Una de les conseqncies de la facilitat dedici i publicaci que comporta Internet s que els mitjans o les capaleres poden perdre rellevncia en favor de la prpia

reputaci del periodista. La marca s la teva rma, no el teu mitj. Defensa el teu producte, va destacar Ramon Besa. xel Torres ns un bon exemple. La seva trajectria mai no ha estat vinculada en exclusiva a un mitj i s que sel relaciona amb el seu paper con a expert o especialista, en aquest cas en futbol internacional. Torres, que collabora en mitjans de qualsevol suport, va reconixer que eines com Twitter li han facilitat laccs a informaci a la qual abans no tenia accs, tant perqu li serveixen aquesta informaci en un idioma intelligible o perqu li descobreixen noves vies informatives. No obstant aix, va advertir que, de vegades, se sentia desbordat per la possibilitat inabastable dinteracci amb el pblic que ofereix Twitter i la quantitat dinformaci que proporciona Internet en general: A vegades em cansa fer dxel Torres, va afegir. La desintermediaci que implica la creaci de continguts per part del pblic, els esportistes o els clubs, no solament canvia lenfocament informatiu dels professionals, sin que afecta directament els processos de distribuci i els formats. Internet permet fer mitjans a la carta, de nnxol o amb un enfocament que no tindria cabuda en els tradicionals esquemes comercials de la premsa escrita i els mitjans audiovisuals. Aix s precisament el que representa Panenka, una revista de futbol que trenca amb qualsevol altra publicaci sobre aquest esport. Panenka s una revista mensual, editada a Barcelona, en paper, que utilitza la xarxa per

promocionar-se, interactuar, conversar i vendre (tot i que est present en algunes llibreries, el procs de compra i denviament es fa per Internet). La innovaci tamb hi s present en el disseny i la narrativa: el futbol s el centre de gravetat de tota una srie dhistries que tenen a veure amb la cultura, els viatges, la poltica, la msica, els territoris, les persones...; en denitiva, el periodisme.

premsa, especialment del futbol i en qualsevol format, i una de les coses que el va animar a crear la revista va ser precisament levidncia que calia un producte de qualitat. Cada vegada els textos sn ms curts. Molts responsables editorials o de les redaccions diuen que si no s aix la gent no els llegeix. Doncs si ning no els llegeix, qu collons fem aqu els periodistes?, va apuntar. Ramon Besa va coincidir amb Lagunas en el fet que una part del periodisme futboler s pur hoolliganisme: La informaci s la realitat, lopini s la metarealitat, i ara sest fent molta metarealitat. Seguidament Besa es va declarar un fan absolut de Panenka, veig el que han fet i ploro de lemoci, va dir amb un to nostlgic. Per Internet no matar el periodisme, ni molt menys el que cobreix el futbol. Els professionals daquest tipus dinformaci tenen a favor seu que aquest esport s el fenomen de masses ms important del mn. La xarxa ha ampliat encara ms aquest poder. Mai abans no havia estat tan fcil arribar a una audincia global, accedir a informaci i estadstiques i consultar imatges. Les tecnologies mbils, a ms, exerceixen de multiplicador, tant en el procs informatiu com en el creatiu. Per no podem oblidar que en aquest nou context les fonts poden ser tan immediates com frgils. Ms informaci: www.bcnmedialab.org, on trobareu entrevistes i opinions a professionals de la informaci esportiva i el vdeo. 5

Trending topic per #bcnmedialab.

LAitor Lagunas, saragoss, excorresponsal de La Razn a Alemanya i comentarista de GolT sobre futbol alemany, va ser molt crtic amb el que ell considera una prdua constant de qualitat de la

Notcies AnticsUPF

nexe 45

Gener 2012

AnticsUPF signa dos convenis de collaboraci amb la UPF


El 7 de juliol passat es van signar dos convenis de collaboraci entre lAssociaci dAntics Alumnes de la UPF (AnticsUPF), el primer amb la Universitat Pompeu Fabra i el segon amb la Fundaci UPF.

a signatura dels nous convenis, que substitueixen el conveni ns ara vigent amb la Universitat, permetr oferir una atenci i uns serveis ms complets a la comunitat dantics alumnes. Ara b, coordinarem els nostres esforos amb el Programa UPF Alumni, un programa creat per la Universitat el 2009 per reforar la connexi entre els antics alumnes i els objectius estratgics de la Universitat.

Continuarem impulsant activitats des de lAnticsUPF i les continuarem desenvolupant, com ja s habitual, a la mateixa Universitat. Organitzarem i difondrem, conjuntament amb UPF Alumni, els seminaris, cursos i activitats que aprovi la Junta Directiva dAnticsUPF, on debatem totes les propostes que el collectiu dantics alumnes ens fa arribar. Amb lobjectiu doferir una atenci conjunta al collectiu i coordinar millor les nostres actuacions, AnticsUPF i UPF Alumni compartim espais a ledici de lESCI i, per tant, sumarem esforos i dedicaci per fer ms coses i fer-les millor. Sereu benvinguts si hi veniu. Ara b, la UPF ser qui prestar en exclusiva alguns serveis: lalta als

serveis de biblioteca i dinformtica, la gesti dadreces de correu electrnic per al collectiu dantics alumnes, i laccs a la borsa de treball.

Doble aliaci, quota nica Com a resultat daquest procs de redisseny del marc de relacions entre els antics alumnes, lAssociaci i la Universitat, AnticsUPF va optar per no cobrar cap quota aquest 2011. Els nous convenis preveuen que els associats dAnticsUPF sadhereixin al Programa UPF Alumni, en la seva modalitat PREMIUM, i que gaudeixin dun important descompte respecte a la quota ordinria els dos primers anys. A canvi, les persones que es donin dalta a UPF Alumni podran mantenir la seva aliaci a lAssociaci dAntics Alumnes a cost zero. Aquest nou escenari permetr accedir amb millors condicions a serveis propis de la Universitat, no noms mantenint els serveis actuals, sin tamb beneciantse de ms activitats, cursos i seminaris. No obstant aix, altres associacions dantics alumnes del Grup UPF (ESCI, IDEC) tamb estan arribant a acords molt similars al signat per AnticsUPF. Durant els propers mesos rebreu, si no ha passat ja, comunicacions per animar-vos a donar aquest pas i informar-vos de les millores de qu podeu gaudir.

Un marc de collaboraci per ser ms actius i ecients En la prctica, la signatura daquests convenis preveu que AnticsUPF continu sent el principal canal de participaci i de representaci dels antics alumnes de la Universitat.

Text: Redacci.

www.anticsupf.net

Conferncia-colloqui: Mrqueting de vendes en un entorn de crisi


El 26 doctubre passat, AnticsUPF i UPF Alumni van organitzar la conferncia Mrqueting en temps de crisi, impartida pel ponent Joan S. Rodrguez (CEO i soci fundador de Mrqueting UP), que va tenir lloc a la sala de graus Albert Calsamiglia de ledici Roger de Llria, al campus de la Ciutadella.
A lesmentada conferncia es va aportar una visi clara de la situaci actual dels departaments de mrqueting aix com del moment que estan passant les empreses sense aquests suports i la necessitat de potenciar-les. A ms, shi van donar idees clares sobre les eines que shan dutilitzar per subsistir en moments de mxima precarietat pressupostria de les rees de mrqueting. Linters de lactivitat provenia dels casos actuals que es van tractar i que van comptar amb fora participaci dels assistents. Podeu sollicitar ms informaci a info@mkup.es, detallant que sou antic alumne de la UPF, i nhi farem a mans un resum.

AGENDA DACTIVITATS PER AL PRIMER TRIMESTRE DEL 2012


Properes activitats dAnticsUPF El 25 de gener del 2012 tindr lloc la segona sessi del BCNMediaLab, organitzada entre aquesta entitat i AnticsUPF. Iniciem aix una srie de trobades dedicades a compartir les experincies de periodistes que han emprs projectes de tot tipus. Creiem que els seus testimonis poden ser de gran valor ara que tants periodistes busquen noves sortides professionals fora dels mitjans. En aquesta ocasi ha estat batejadaExperincies, per donar veu a aquests pioners que recorren nous camins del periodisme davui. Pots veure el programa sencer a travs de www.anticsupf.net. Sobre sia oriental Per al mes de febrer, sespera organitzar una activitat sobre la temtica de lsia oriental, les humanitats i la visi que tenen de Barcelona els coreans. Tamb estem preparant Cicle Comer Exterior (abril-maig-juny) Sobre comer, importaci i exportaci amb sia (Xina), Prxim Orient i Amrica Llatina. Cada mes es Com sempre, sabeu que teniu tota la informaci actualitzada a travs de les webs dAnticsUPF i UPF Alumni, de Twitter (@anticsupf ) i dels grups de Facebook i Linkedin. dedicar a una rea geogrca, i el cicle ser impulsat per la nostra entitat. Cadascuna de les sessions es treballar en collaboraci amb una de les diferents associacions dantics alumnes englobades al Programa UPF Alumni i, de manera rotativa, tindran lloc als diferents campus de la UPF i les seves installacions.

Vida AnticsUPF

nexe 45

Gener 2012

Emprendre per canviar el mn


Segurs, optimistes, creatius i amb moltes ganes de menjar-se el mn. No vacillen. La seva mirada, ferma i inquietant, desprn un aire de convicci i, ns i tot, de certa presumpci. Creuen sense cap aquesa en el seu projecte i ho demostren cada dia amb el seu incansable esperit de lluita.

ix sn els emprenedors nascuts dins la societat 2.0, on lherncia empresarial de la generaci anterior es troba en plena poca de canvi. Les velles lleis mercantils ja no serveixen. Shan quedat obsoletes dins dun mn on Internet i noves formes de relaci shan situat en lepicentre de les negociacions. Francesc Sanz, Gemma Murillo, Enric Baulenas i Laia Terrn, quatre exalumnes de la Universitat Pompeu Fabra, sn un exemple daquesta nova fornada demprenedors nascuts dins duna etapa de plena metamorfosi. Aquests quatre economistes han desaat les lleis de la creaci i el mrqueting amb una clara intenci: revolucionar lestructura empresarial actual.

transparncia durant tot el procs.

Les velles lleis mercantils shan quedat obsoletes dins dun mn on Internet i noves formes de relaci shan situat en lepicentre de les negociacions
Per aquesta idea de canvi va ms enll de les plataformes de negoci; es tracta duna qesti estructural. Gemma Murillo, creadora de Craft Accounting, una assessoria comptable, scal i laboral per a autnoms i pimes, opina que la clau dels negocis davui en dia s la possibilitat de prestar al client un tracte personalitzat: El que diferencia Craft de la competncia s la meva disponibilitat; atenc els meus clients fora de lhorari docina a travs de whatsapp o correus electrnics, cosa que anys enrere era impensable. Aquesta idea de proximitat es troba reforada amb lespai demprenedors Craft, on lusuari que arriba a la pgina web pot conixer un a un cada cas dels nostres clients. Fins i tot, negocis tradicionals com el de loftalmologia i lesttica han apostat per renovar-se i mirar cap a una altra direcci, com s el cas del Grup de Medicina Avanada, format per Ocular Visi i Esttic Clnic i liderat pel seu director de mrqueting, Enric Baulenas. Lxit del grup es troba a modelar la base de la seva economia a partir de la combinaci de costos xos i costos variables; s a dir, els nostres metges no estan en plantilla sin que sn collaboradors que cobren en funci de les seves operacions. Baulenas considera que aquest funcionament estratgic pot ser clau en poques de crisi, ja que

les prdues es minimitzen. A ms, aquesta llibertat permet que els metges puguin assistir a congressos i formar-se proposant un valor afegit respecte a altres clniques privades, apunta. Per, ns i tot, projectes darrels ms conservadores com s el cas de la proposta de Laia Terrn i el seu Laboratori de Lletres, un taller que pretn donar claus per millorar lexpressi escrita, han apostat per la innovaci tot apropant el mn de la literatura a un pblic majoritari. El Laboratori de Lletres defuig del pblic especialitzat en lescriptura i la literatura; lobjectiu, tal com el mateix nom de Laboratori connota, s millorar lexpressi escrita de persones que hi troben dicultats com poden ser cientcs o matemtics, conclou Terrn. Noves formes de relaci Per aquest canvi que sest gestant des de les bases de lempresa pretn revolucionar tots els seus mbits. Lhermetisme que ns ara ha marcat la direcci de qualsevol negoci ha quedat relegat a un segon pla per donar pas a un treball basat en collaboracions i intercanvi didees. En contraposici a la tradicional manera de comerciar, el treball en xarxa est guanyant terreny i sembla que vol quedar-se per molt de temps. El que mha donat la clau per tirar endavant el meu projecte ha estat sense cap mena de dubte envoltar-me duna bona xarxa de collaboradors, assegura Gemma Murillo, qui amb noms 27 anys ha fet nixer i crixer Craft Accounting. Per a aquesta jove empresria intercanviar bases de dades i punts de vista ha estat limpuls necessari per tal dactivar el seu negoci: Pots aprendre molt de gent que t en curs negocis

Actualment, no hi ha ning ms que satreveixi a fer una proposta tan radical en un mercat de tanta poca tradici com s el lloguer de pisos, assegura Francesc Sanz, fundador de LaComunity i el primer club de lloguer de pisos en lnia. Aquest jove visionari, que va deixar el seu crrec com a brand manager de Vueling per crear el seu propi projecte, ha transformat el mercat del lloguer de pisos adaptant les demandes del consumidor a la plataforma en lnia: LaComunity va ms enll duna simple agncia de pisos, elimina totes les traves del lloguer convencional permetent obtenir un pis amb un sol clic. Per els lmits dInternet no sacaben aqu, sin que LaComunity ofereix un espai o club de trobada on lusuari pot intercanviar opinions sobre pisos, llogaters i, ns i tot, de barris, sentencia Sanz. La idea s proporcionar un valor diferencial i totalment innovador que reforci el vincle de pertinena i a la vegada de 8

Text: Anna Monreal (HUM, 2009).

www.anticsupf.net

semblants als teus o, ns i tot, et poden recomanar clients si ho creuen convenient. Per el signicat del treball en xarxa va molt ms enll del pur intercanvi de clients o punts de vista; es tracta dobtenir beneci mutu del treball i els coneixements de laltre. Aix ho relata Francesc Sanz, qui creu que estar al costat de socis estratgics com el bufet Calsamiglia o Generali Seguros li ha perms crear un marc legal nic que ha situat LaComunity com lnic lloguer de pisos sense comissions, avals o dipsits. Un cas semblant s lexperincia de Laia Terrn, qui apunta que tenir a prestigiosos acadmics del mn de la cultura com la cara visible del Laboratori de Lletres lha ajudat notablement a crear una imatge consolidada del seu negoci.

Quatre projectes demprenedoria, de la m de quatre AnticsUPF

Web de Craft accounting Projecte de Gemma Murillo

Webs Ocular Visi i Esttic Clnic Projecte dEnric Baulenes

La tradicional manera de treballar ha quedat relegada per un treball en xarxa basat en collaboracions.
En el millor dels casos, aquesta nova xarxa de relaci, que estableix un tracte digual a igual, pot servir per ampliar el capital i la presncia de lempresa. Grcies a les joint ventures o collaboracions, els riscos es diversiquen, de manera que es crea un marc propici per obrir noves vies de creixement, apunta Enric Baulenas. Sense anar ms lluny, Ocular Visi i Esttic Grup pretenen internacionalitzar-se en un futur a Rssia, els Emirats rabs i el Nord dfrica mitjanant el treball conjunt amb agncies de viatge per oferir packs de turisme i cirurgia, tal com est succeint a ciutats com Londres o Pars. Comunicaci 2.0 Els empresaris que es decanten per aquesta via de promoci sn hereus duna tradici que sest replantejant. Les noves formes dentendre la comunicaci sacosten ms a una relaci entre iguals que a les estructures tradicionals distants i fredes. El consumidor ja no vol dependre dunes institucions on no

Web de Laboratori de Lletres Projecte de Laia Terrn

Web de LaComunity Projecte de Francesc Sanz

se li fa cas, sin que sha rebellat i actua per lliure a travs de la xarxa. La web ja no serveix noms com a canal dinformaci, sin tamb per captar gent, diu Baulenas. A Grup de Medicina Avanada hem considerat oport fer una forta inversi en anuncis a Facebook i a Google per estar ben posicionats als buscadors, sentencia. I s que en una societat on la gent obt la informaci a cop de clic, estar ben posicionat a la xarxa resulta fonamental per tal de captar nous clients. De la mateixa manera, Gemma Murillo assegura haver trobat nous clients, collaboradors i, ns i tot, xerrades dinters a travs de les xarxes socials. Tot i aix, tamb creu que obrir noves vies dinteracci amb els usuaris com s el cas del blog lha ajudat a donar-se a conixer: El concurs demprenedors que hem engegat a travs del blog ha fet augmentar de manera considerable el nombre de visites a la web i la nostra presncia als mitjans de comunicaci, diu. El cas ms extrem s, possiblement, el de LaComunity. La genialitat daquest projecte radica a haver transformat un concepte tan banal

i clssic com el del lloguer de pisos en un club privat totalment integrat en les xarxes socials. A travs dun espai dedicat exclusivament al soci on, a part de lintercanvi dopinions sobre pisos, restaurants i qualsevol tema dinters per a la comunitat, sescull setmanalment lusuari i el pis millor valorats del portal. A ms a ms, acull un espai on es demana la participaci activa del soci mitjanant la sollicitud de millores o dopinions. La idea s oferir molt ms que un lloguer, delitzar lusuari segons Sanz perqu continu formant part de LaComunity un cop fet el trmit.

La web ja no serveix noms per donar informaci, sin per captar clients
Amb aquest tel de fons com a punt de partida, on les velles bases sestan replantejant buscar una nova manera dactuar i de relacionar-se, aquests quatre emprenedors desembarquen amb les seves innovadores propostes disposats a marcar un abans i un desprs dins del panorama empresarial del pas. 9

Qui emprn?

nexe 45

Gener 2012

Enric Baulenas (CE, 2001ADE, 2003). Vinculat a lAssociaci Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC) i al club demprenedors de la UPF, directiu de la comissi esportiva del FC Barcelona, mster en Business Management per la Universitat de Mississip Meridional, porta la insgnia demprenedor ja des dels inicis de la seva carrera. Desprs duna experincia laboral dilatada, ocupant crrecs destacats dins del mn de lauditoria i lempresa privada, funda lany 2007 el seu propi projecte: Ocular Visi. Aquest neix a Blanes de la m del reconegut Dr. Duarte com un centre oftalmolgic destinat a donar servei als habitants de la localitat gironina. Per quan el visionari Enric Baulenas

decideix agafar les regnes del projecte, transforma la tradicional consulta del Dr. Duarte en una xarxa de clniques oftalmolgiques amb noves seus a les ciutats de Vic i Barcelona. Amb poc temps, aquest emprenedor ha aconseguit expandir la marca Ocular Visi per Catalunya grcies a la seva estratgia de reducci de costos, basada en un treball teixit per collaboracions. Anys ms tard, amb el creixement de la cartera de clients i amb la detecci de noves necessitats, es crea Esttic Clnic. Ser llavors quan Baulenas decidir emmarcar ambdues lnies de negoci sota una marca neutra: Grup de Medicina Avanada. Des de la creaci de la nova marca, Ocular Visi no noms ofereix serveis de cirurgia ocular, sin que proposa una atenci integral per a aquells que tamb vulguin millorar la seva imatge a travs dEsttic Clnic. Dentre els seus objectius immediats es troba la internacionalitzaci del grup a travs de latractiu que suposa la marca Barcelona. Webs: www.ocularvisio.com www.esteticclinic.com per a tots els pblics, amb especial mfasi en la gent de formaci no literria. Lobjectiu de Laia Terrn s oferir un punt de trobada on la gent pugui desenvolupar les seves emocions i compartir inquietuds a travs de la formaci cultural. Laboratori de Lletres proposa cursos de tot tipus presencials i virtuals, presentacions de llibres, conferncies, debats i literatura amb el suport dun professorat de referncia dins del mn cultural. Tots aquests ingredients conformen un univers que sescapa de lespai i el temps i on la cultura i la literatura es fan universals. Web: www.laboratoridelletres.com Twitter: @LaiaTM
www.facebook.com/laboratoridelletres

Gemma Murillo (ADE,2006) lidera un projecte dassessoria de pimes i autnoms anomenat Craft Accounting. Desprs danys de treball gestionant la comptabilitat i la scalitat daltres empreses, aquesta jove empresria ha decidit buscar el seu propi cam liderant el seu negoci. Ara, des del seu porttil i telfon mbil, assessora altres empreses i autnoms en lmbit de ladministraci i la gesti. El valor afegit que aporta Craft Accounting respecte a la competncia s latenci personalitzada sense horaris i sincera que ofereix als seus clients. Els emprenedors Craft, aix s com els denomina en el seu blog, poden dirigirse personalment a ella o tramitar totes les gestions per correu electrnic, telfon i ns i tot per whatsapp. Aquesta emprenedora

dIgualada, ha forjat Craft Accounting sota un lema clar: el treball en xarxa. Per aix, en un futur proper es planteja oferir serveis integrals dassessoria en comunicaci i comptabilitat a travs de la collaboraci entre professionals del sector. Web: www.craftac.com Blog: www.emprendedorscraft.com Twitter: @craftaccounting www.facebook.com/craftac

Laia Terrn (ECO, 2006), amb un mster en Integraci i Poltica Econmica, s professora de matemtiques i articulista. Va decidir abandonar el cam marcat pels seus estudis per seguir una passi interna: les lletres. s per aquest motiu que lany 2010 va iniciar els seus estudis en Humanitats i va crear el seu propi taller descriptura: el Laboratori de Lletres. Aquest espai situat al cor del Raval, tal com el seu nom indica, proposa un lloc de creaci literria

Francesc Sanz (ECO,2002DRET, 2004) s un emprenedor per vocaci que va abandonar el seu crrec com a brand manager de laerolnia espanyola Vueling per crear el seu projecte: LaComunity. Lobjectiu, revolucionar un mercat que, segons Sanz, s obsolet i caduc. LaComunity, tal com el seu nom apunta, vol ser un club privat o comunitat on llogaters de

tots el pas es trobin en aquest espai virtual per compartir opinions sobre pisos i barris per tal dassegurar-se una opci de pis que sajusti a les seves expectatives. Per lelement diferenciador de LaComunity respecte a altres portals de lloguer de pisos convencional sn les condicions que ofereix: sense avals ni comissions. Els membres que entrin a formar part daquest club de lloguer de pisos en lnia trobaran molt ms que una selecci convencional de pisos. Formaran part dun espai de debat actiu i dintercanvi dinquietuds on les persones que es decideixin per adquirir un pis, ho faran amb total convicci. Web: www.lacomunity.com Twitter: @LaComunity www.facebook.com/ LaComunityAlquiler

10

Anlisi econmica

www.anticsupf.net

Canvi de paradigma
En qesti de pocs anys estem assistint a all que molts anomenen un canvi de paradigma. De fet, no es tracta dun canvi qualsevol, sin probablement el ms important al qual ens enfrontem en tot un segle.

En qesti de mesos, o ns i tot setmanes, hem assistit a la desaparici dinstitucions que ens semblaven immunes a qualsevol canvi; hem vist com familiars, amics o coneguts han perdut la seva feina, quan ens pensvem que tenien una feina de per vida; i com canvis que eren impensables no fa pas massa acaben assumint-se com a inevitables sense massa rebombori. Tant ha canviat el mn? Probablement hagi canviat fora, i ns i tot encara canvi molt en un futur proper. Per segurament el que ha canviat ha estat la nostra percepci del mn. Bona part de les situacions a les quals ens estem enfrontant ja estaven latents anys, o ns i tot dcades, enrere. Que les caixes destalvi o que les cambres de comer acabarien desapareixent tal com les coneixem era un fet que estava ms o menys escrit des de fa com a mnim un parell de dcades. De la mateixa manera que notaries i registres canviaran radicalment en

els propers anys. O com daqu a pocs anys veure una ocina bancria ser gaireb una raresa en el nostre paisatge. El mn canvia dia a dia. Som nosaltres els qui ens entestem a fer veure que res no varia, segurament guiats per aquella por a la incertesa que ens consumeix a molts. Noms aix sexplica com un percentatge molt important de la gent de la nostra edat aspira a ser funcionria: un lloc a priori de per vida que et permeti dissenyar una carrera professional i personal a llarg termini, encara que sigui desenvolupant una tasca que probablement no existeixi daqu a deu anys. O com moltes empreses continuen produint i venent sense tenir en compte que els gustos o les necessitats dels consumidors poden haver canviat. El problema apareix quan s tota la societat qui sautoenganya dibuixant un marc immutable. I aix s preci-

sament el que ens ha passat. Hem volgut perpetuar un sistema econmic sense tenir en compte que va funcionar mentre les tres quartes parts restants del mn eren colnies o pasos autrquics. Hem volgut implementar un sistema del benestar social oblidant-nos que els incentius poden acabar pervertint el sistema. I hem volgut aferrar-nos a unes institucions del mercat de treball que potser tenien molt de sentit en una economia industrial, per que fan ga estrepitosament quan senfronten a societats postindustrials. s hora de no demorar ms els canvis. Si cal canviar radicalment el mercat laboral, canviem-lo ara. Si hem de fer canvis en lestat del benestar, fem-los com ms aviat millor. s millor una dieta rpida i contundent que no pas anar arrossegant anys i panys una situaci sense senyals de millora. Intentem refrenar la nostra aversi als canvis i llancem-nos a la piscina. 11

Text: David Rodrguez (CEE, 1995).

Internexe

nexe 45

Gener 2012

Ser digital s una actitud


Ser o no ser digital, diria Shakespeare en el context actual. Aquesta s, sens dubte, la qesti clau avui dia.

Scott Schopieray, How Does Digital Technology Affect You?, Flickr

Ser digital no s un ttol que saconsegueix en nalitzar un curs. No cal tenir uns estudis concrets ni una experincia professional determinada. Cal ser curis i tenir inters pel nou context digital. Ser proactius i no tmer els canvis, que avui dia sn una constant.

Ser digital vol dir tenir una predisposici positiva davant de la tecnologia.
Les eines van canviant. Fa uns anys parlvem de Second Life i avui Facebook s la xarxa social ms popular. Des de fa uns mesos, Google + intenta guanyar terreny a la plataforma de Mark Zuckerberg, i ja veurem si aconsegueix treure-li el lideratge. Per lactitud digital roman intacta i s indispensable per poder moures per aquest mbit amb un pas ferm. Ser digital no s una opci, s una necessitat, i implica un canvi de mentalitat, una nova forma de fer les coses, escrivem alguns anys enrere a Visibilidad. Cmo gestionar la reputacin en Internet (Gestin 2000). Suposa pensar i actuar en digital. Qui no s a Internet, no existeix, afegem. Tot i que tu no et relacionis amb les xarxes, les xarxes s que es relacionen amb tu, sentencia Manuel Castells, gran pensador sobre tot el que t a veure amb el mn digital. Diu que vivim a la Galxia Internet i que si volem continuar vivint en societat haurem de tractar amb la societat en xarxa, vulguem o no. Potser alguns esteu pensant: Jo no em vull dedicar a ser Community Manager. En realitat, tots els professionals avui dia haurem de tenir

strenem secci en la revista de lAssociaci dAntics Alumnes de la universitat que mha vist crixer. A la UPF vaig comenar els estudis de Comunicaci Audiovisual, per desprs llicenciar-me en Periodisme. I anys ms tard he tornat a les seves aules per parlar sobre noves tecnologies en alguns cursos de postgrau. (Potser aix que acabo dexplicar sona a autopromoci, per us asseguro que t relaci amb el tema que ens ocupa. I us ho demostrar al llarg de larticle.)
Text: Cristina Aced (PER, 2003).

Per treure el mxim prot dInternet el que s veritablement essencial s tenir una actitud digital.
La clau no radica a ser el ms expert en Facebook o en Twitter, a saber programar o a tenir un blog. Sens dubte, complir algun daquests requisits jugar al nostre favor, per no s indispensable complir-ne cap per poder aprotar els benecis de la xarxa. Per treure el mxim prot dInternet el que s veritablement essencial s tenir una actitud digital. Qu vol dir ser digital? Ser digital vol dir tenir una predisposici positiva davant de la tecnologia. No tenir por, per exemple, a navegar per la xarxa o a deixar un comentari en un blog.

Estrenem secci, deia, on parlarem de comunicaci digital, de tecnologia, de xarxes socials i, en resum, dInternet. Per abans de tractar qualsevol daquests temes en profunditat, s important tenir clar que les eines sn el mitj, per que lessncia s lactitud. I mexplico. 12

www.anticsupf.net

una actitud digital. No es tracta de ser geeks (fantics de la tecnologia), com ja hem apuntat abans, sin de tenir una mentalitat oberta. Ser open-minded, com diuen els americans. Vivim en lera de la informaci i la comunicaci. Les noves tecnologies inueixen en tots els mbits de la nostra vida, tant en lmbit social com en leconmic, el cultural i el poltic. El nostre dia a dia est molt lligat a la tecnologia. Consells per ser digital Arribats en aquest punt, potser ests pensant qu pots fer per tenir una actitud digital. No hi ha una denici reglada de qu signica ser digital, per aquests quatre consells et poden ser tils per esdevenir ms digital: Sigues curis. Interessat pel que es cou en lmbit digital. Cerca blogs que tractin els temes que tinteressen i la incidncia que tenen les noves tecnologies en aquests mbits. Identica els teus referents. Assisteix a xerrades, tallers; fes cursos... Sigues crtic. Lesperit crtic s essencial per separar el gra de la palla. A Internet hi ha molta informaci i s important que vagis denint criteris que et permetin saber qu s able i qu no. No tinguis por de la tecnologia. Llegeix sobre les noves eines que apareixen, informat i si creus que et poden ser tils, atreveix-te a provar-

les! I si tens dubtes, pregunta: ning no ho pot saber tot per segur que trobars algun usuari disposat a resoldre els teus dubtes. Participa-hi, ja sigui amb un blog personal o comentant en els blogs daltres; premia els continguts de valor fent me gusta en Facebook o fent piulades a Twitter. Passa a lacci! Un aprenentatge continu El context canvia constantment. Cada dia apareixen noves xarxes socials i altres desapareixen, es llancen noves eines al mercat, es milloren les existents, es creen noves aplicacions... La idea de treures un ttol i no tornar mai ms a estudiar ja s cosa del passat. Avui dia hem dentendre la formaci com una constant en la nostra vida. Mai no deixem daprendre! La tecnologia t un paper clau en aquesta realitat, per s noms una eina. s un mitj que ens permet fer coses, per per si mateixa no t valor. Per aix s important conixer els blogs i les xarxes socials per veure com ens poden ser tils en el nostre dia a dia, per no entenentlos com un objectiu en si mateixos, sin com un pont que ens permet descobrir nous horitzons. Avui dia canviem contnuament de rol, tamb en el mn digital. Ara som receptors, ms tard potser serem emissors. Ara llegim un post i desprs el citem en el nostre perl de Facebook. Ara veiem un partit de futbol i lanem comentant a Twitter.

Ara assistim a un curs o una xerrada, i potser dem som nosaltres qui impartim un taller sobre com fer servir Spotify.

Vivim en lera de la informaci i la comunicaci. Les noves tecnologies inueixen en tots els mbits de la nostra vida.
Estudiem una llicenciatura, comencem a treballar en una feina relacionada o no amb els estudis, anem aprenent i descobrint nous temes, ens anem reinventant per adaptar-nos al nou context... Quan vaig comenar la carrera ni tan sols parlvem dInternet a classe! Diu Nicholas Negroponte al llibre Being digital (1995) que quan es llegeix una novella, gran part del color, dels sons i del moviment sn creats pel mateix lector. Crec que es necessita el mateix tipus de creaci personal per sentir i comprendre qu vol dir ser digital en la nostra vida, escriu. Hi estic dacord. Aquesta actitud digital s essencial. Tota la resta (les eines, com fer servir una xarxa social...) es pot aprendre. I ho anirem aprenent en cada nmero de la revista, en aquesta nova secci on anirem descobrint els mitjans socials i les oportunitats que ofereixen, aix com les possibles aplicacions en lmbit personal i professional. Benvinguts a Internexe!

Cristina Aced s consultora de comunicaci corporativa i digital. Collabora amb la UPF, la UOC i la Universitat Abat Oliba, entre daltres universitats. Edita Blog-o-corp (www.cristinaaced.com/blog), blog sobre comunicaci digital, des del 2006. Autora de Redes sociales en una semana (Gestin 2000) i Perles profesionales 2.0 (Editorial UOC), i coautora de Visibilidad. Cmo gestionar la reputacin en Internet (Gestin 2000). 13

Reportatge

nexe 45

Gener 2012

Els drets de la gent gran


Lenvelliment de la poblaci al nostre pas s un fet irrefutable. El sector que passa dels 80 anys sha duplicat les darreres dues dcades, i es calcula que lany 2049 hi haur a lestat espanyol ms de 5 milions de ciutadans que necessitaran atencions a llarg termini. Qu representa fer-se gran? Cada dia arribem ms b a edats ms avanades i aix tamb t un llambreig jurdicament. Ara b, sabem quines eines ens ofereix la llei?
El text segent s una primera aproximaci cap a un collectiu no sempre recordat. Agraeixo lamable collaboraci del Dr. Joan C. Seuba, professor titular de Dret Civil de la UPF, i de la Dra. C. Merc Tabuea, professora titular del Departament de Treball Social de la Facultat de Pedagogia de la UB. Igualment a ladvocat especialitzat en persones grans i president de la Comissi dels Drets de la Gent Gran del Collegi dAdvocats de Barcelona, el Sr. Jordi Muoz. Les persones grans decideixen? (JORDI MUOZ) A Roma el Senat decidia i era una instituci formada per les persones de ms edat. La societat ha canviat i s freqent adonar-se que la persona gran no t conscincia de Dret. Aix s degut, possiblement, al fet que hi ha unes generacions que han viscut una guerra, una postguerra i una dictadura. Sn persones que estan ms avesades a tenir obligacions que a tenir drets. I quan necessiten assessorament, sovint no decideixen perqu daltres ho fan en nom seu. Qu pot fer la persona en aquesta situaci? Jo recomano que mentre tingui capacitat per fer-ho, decideixi. Per la realitat s que consuetudinriament estan estretament vinculades o pressionades per temes afectius. Tenen una dependncia emocional amb lentorn que afavoreix que deleguin en tercers. Com s la imatge actual de lenvelliment? (MERC TABUEA) s totalment articial i irreal. Una persona gran ha de poder arribar a ser tractada com un igual, al marge de ledat que es tingui; que pugui triar com, amb qui i on vol viure i ser atesa; mantenir lautonomia i la 14

Moltes persones grans sn usuries de les biblioteques pbliques catalanes. Luisa Ochoa, vena de Sant Gervasi des de fa ms de 50 anys, va sovint a la Biblioteca Jaume Fuster de Lesseps per llegir, trobar-se amb les amigues i prendre un tallat i un croissant a la cafeteria del mateix centre.

independncia sense sentir-se com una crrega per a la famlia i per a la societat. No podem estimar i respectar all que no coneixem. Quin paper hi juguen els civilistes? (JOAN C. SEUBA) Bsicament ens preocupem que les persones aconsegueixin els seus interessos personals i patrimonials, mitjanant la canalitzaci del que sanomena autonomia privada. El subjecte s qui es troba ms qualicat per decidir les qestions relatives a la seva persona i patrimoni i, per tant, les regles que ell adopti sn millors que les de qualsevol altra persona o instituci. Els maltractaments vers el collectiu sn visibles? (MERC TABUEA) Sobre el fenomen dels maltractaments no es coneix quasi res. Shaurien de fer campanyes de sensibilitzaci

a tota la poblaci i, en especial, vers les persones grans i tamb molta formaci als professionals de primera lnia com els treballadors socials, els psiclegs, els metges i els advocats, entre daltres. Quins mecanismes legals protegeixen les persones grans? (JOAN C. SEUBA) Pel que fa a lmbit personal hi ha dues qestions relatives al dret sanitari. La primera s el consentiment informat i la segona, el document de voluntats anticipades (DVA), amb especial incidncia al desenvolupament jurisprudencial sobre el refs de tractaments sanitaris. El DVA s un bon instrument de planicaci per a la persona que sap que en un futur no estar capacitada per decidir. Les autotuteles tamb serveixen per prevenir situacions en qu shagi perdut la capacitat de decidir. Davant notari la persona

Text i imatges: Glria-Mireia Montany i Puig (HUM, 2009).

www.anticsupf.net

estableix qui, com i en quines condicions vol ser cuidada. Pel que fa a lmbit patrimonial hi ha eines com el contracte de mandat, sobretot amb el nou redactat de larticle 1.732 del Codi Civil. Abans, una de les causes dextinci daquest contracte era precisament la incapacitat de la persona que lhavia fet. En perdre la capacitat dobrar sextingia. Ara, aix ja no passa. El Codi Civil catal preveu alguna gura especial? (JOAN C. SEUBA) S, el Codi Civil catal, al llibre segon preveu la modernitzaci dalgunes gures que sense arribar a la tutela poden ser tils per protegir les persones grans, com per exemple el guardador de fet o lassistent. Les hipoteques inverses sn un recurs conegut? (JORDI MUOZ) s un mecanisme relativament poc conegut i hi ha el risc que et portin a enganys. Sovint qui les ofereix no facilita la informaci de manera entenedora. Shan de precisar els avantatges i els inconvenients i, sobretot, que ho decideixi la mateixa persona. Moltes vegades la persona gran vol fer una hipoteca inversa perqu pot ser un ingrs complementari que lajudi al dia a dia o a tenir un cuidador. Desprs arriba lentorn familiar i desisteix: no facis una hipoteca inversa perqu qui guanya s el banc i desprs ens deixars el pis amb una hipoteca i tindrem menys patrimoni. La persona gran davant la pressi familiar renuncia a eines com la hipoteca inversa o el vitalici. Hi ha hagut canvis pel que fa als maltractaments? (MERC TABUEA) Des dun temps en es comena, tmidament, a considerar el tema dels maltractaments a les persones grans com un problema social i de salut, fet que repercuteix en la intervenci dels professionals. Com que s un fenomen escassament investigat, en desconeixem letiologia i s, a la vegada, molt incomprs. Es tracta dun tema multifactorial, complex, seris i molt greu. No obstant aix, tant per la poltica social del nostre

pas com per la societat en general s un tema que es posterga i que es minimitza. LOrganitzaci Mundial de la Salut denomina la violncia cap a les persones grans com la forma ms oculta de la violncia. Cal actuar amb ms rapidesa. Es pot concloure que la persona gran est protegida a nivell legislativament? (JORDI MUOZ) Tenim moltes normatives que si la persona gran utilitza adequadament pot ser respectada i fer all que li cal. La preocupaci ve perqu quan hi ha situacions de desprotecci o de risc, no hi ha normatives contundents. Sobretot en lmbit penal. Daltres collectius de la societat estan molt ms protegits que les persones grans. I aix les fa ms vulnerables davant possibles abusos. Per exemple, la resposta de la llei per abandonar el pare o la mare s molt lamentable i hauria de ser molt sancionat. Les obligacions dels lls en lmbit legal queden limitades a una responsabilitat merament pecuniria. Suposant que la persona tingui limitacions econmiques considerables. Situacions dincapacitat: (JOAN C. SEUBA) Les limitacions a la capacitat dobrar shan dentendre de manera molt restrictiva. Fer-se gran no comporta perdre de manera automtica la capacitat. Lnica persona que pot decidir quan alg no en disposa s el jutge. I en la mesura que no shagin establert mecanismes de protecci especcs, sha de presumir que es disposa de capacitat.

Hi ha sensibilitzaci per part de jutges, scals i advocats? (JORDI MUOZ) Hi ha certa manca de sensibilitzaci. La gent gran necessita una protecci especial. Recordo una sentncia de fa molts anys: es tractava duns delinqents que buscaven com a vctimes senyores de 80 o 85 anys, i els feien la tpica estrebada. Ho feien intencionadament perqu aix sasseguraven el resultat. Difcilment una senyora de 85 anys far una cursa per agafar el delinqent. En aquell cas el jutge no noms va condemnar per un robatori amb fora, que s el que faria la majoria, sin que va posar una agreujant dabs de superioritat. I no havia creat res de nou. s una eina que tenim a labast i que sha dutilitzar. No fem les sentncies com si fssim una mquina. Analitzem realment qui s la vctima.

Enllaos dinters
Model de residncies, comparaci dEuropa amb lestat espanyol: www.fundacionpilares.org/index.php Tesi doctoral sobre maltractaments: http://hdl.handle.net/10803/35697 Protocol marc contra maltractaments cap a les persones grans: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/ docs/2010/07/29/12/32/7a82d0515dcc-4638-97c5-8bc949d989e3.pdf Programa del curs Drets de la Gent Gran ofert a lICAB durant el 2011: http://www.icab.cat/les/242-272153DOCUMENTO/CURS-DRETSGENT-GRAN-2011.pdf

15

Ni blanc ni negre
CONFESSIONS DUNA LECTORA ADDICTA
Confesso que desprs de jurar i perjurar que no llegiria aital fullet adolescent, desprs de mirar amb aires de superioritat els qui el llegien al metro..., vaig llegir-me tota la saga Crepsculo duna tirada i gaireb sense fer res ms. No defensar ara els valors literaris duna obra que s un entreteniment fabuls, sobretot per a qui hagi estat noia adolescent, per que no resisteix una relectura. Vaja, que no t defensa possible... Abans de Crepsculo havia caigut en les xarxes de Harry Potter, en les del Senyor dels Anells i en les de Terry Pratchett. Aquests s que resisteixen relectures, i ns i tot tenen segones lectures, com passa amb les bones novelles de cincia-cci i fantasia. En el cas de Pratchett, els metges haurien de receptar la seva barreja dhumor, fantasia i sentit com. Un exemple: Malat de qualsevol aparell que pesi menys que el seu manual dinstruccions. Ara mateix, estic immersa en la febre Game of Thrones, una saga llargussima i amb grans dosis dpica, violncia, intriga... i marro en general, que utilitza tota mena de trucs perqu el lector no pugui parar de llegir. El seu autor, George R. R. Martin, havia estat guionista abans, i aix es nota en cada nal de captol, que ens fa sentir com un ionqui en el ms agut de la sndrome dabstinncia. Tamb he llegit els clssics, no us penseu: a vegades per prpia voluntat, a vegades dins daquella forma de tortura que eren les lectures obligatries. Que, per cert, no solien ser gaire exigents: un noi de la meva classe es va llegir llbum de cromos que regalava Danone sobre la srie de dibuixos animats del Quixot..., i va aprovar. Per a vegades les gaudies i tot, les lectures obligatries, o et descobrien autors que tacompanyarien tota la vida. Llegir s una activitat ntima i solitria, s viure altres vides sense moures del sof de casa. Per tant, amb els anys he arribat a la conclusi que si un llibre magrada, magrada i punt. Tant se val si s una obra que ha passat al cnon literari occidental, o si, desprs dhaver-te atrapat entre les seves pgines, decideixes dur-la a un punt de reciclatge de llibres. Aix fa difcil acceptar recomanacions literries, i encara ms fer-les. Sempre has dacabar amb un Vaja, a mi mha agradat molt, perqu all que hem llegit tolera molt malament ser explicat: sempre shi barreja la nostra subjectivitat. Llegir s, en el fons, un entreteniment, que a vegades pot ser molt enriquidor. Tots els lectors de Rayuela confessen haver passat per una poca dintrospecci personal desprs de llegir-la, per no cal arribar a tant. Nhi ha prou amb la sensaci de no voler acabar el llibre, de no voler deixar aquells personatges. Amb els anys he aprs a llegir sense prejudicis, perqu, al cap i a la , qu s un best seller? La darrera novella de Jaume Cabr, Jo confesso, ho seria, si mirem la llista dels ms venuts, per la seva densitat i qualitat literria ens farien dir que no ho s. I s que els llibres acaben sent com les persones que trobem a la vida: algunes fan cam amb nosaltres, daltres simplement creuen el nostre cam; per totes ens enriqueixen.

nexe 45

Gener 2012

EL MILLOR PRIMER PARGRAF DE LA LITERATURA UNIVERSAL


A la meva biblioteca noms hi ha un llibre en francs, catal i castell, s Lamant, de Marguerite Duras. I s que la Duras s per a mi, ms que una autora, una mestra. Sempre he sostingut que el millor primer pargraf de la literatura universal s el que obre Lamant, un pargraf que mobsessiona, que he llegit centenars, potser milers, de vegades i que diu aix: Un dia, quan ja era gran, al vestbul dun lloc pblic, sem va acostar un home. Es va donar a conixer i em va dir: Us conec des de sempre. Tothom diu que reu bonica de jove, he vingut per dir-vos que jo us trobo ms bonica ara que de jove, magradava menys el vostre rostre de noia que el que teniu ara, devastat. Igual que ella es reconeix i sencisa en aquesta imatge, della en va nixer el meu reconeixement i vaig quedar encisat per aquesta darrera paraula que capgira el text. Igual que, de vegades, tot el plaer duna composici musical es concentra en una sola nota i ens la posem una vegada i una altra per desactivar el dolor que ens produeix tant de plaer. Al tercer pargraf, Lamant torna a comenar: Molt aviat a la meva vida va ser massa tard. I continua a la frase una pgina magistral. I, nalment, a la tercera va la venuda, enla i comena la novella, ara suaument, travessant el Mekong. La Duras s una mestra dels noms: Hlne Lagonelle, Lol V. Stein, Emily L., Aurlia Steiner, Vera Baxter, Tatiana Karl..., rebateja el seu company convertint-lo en cci a Yann Andra Steiner i tamb a si mateixa. Duras ser per a mi la sibilla que em portar, a travs dHiroshima mon amour a Jorge Semprn i a tota la literatura dels supervivents dels camps nazis, que mantenen, no s com, la fe en la humanitat malgrat lhorror. Laure Adler en va publicar una biograa lany 1998: 900 pgines; va treballar molt per no va entendre res, no vaig arribar gaire lluny en la seva lectura ja que, a cada pas, intenta explicar la veritat dels fets que samaga sota la falsedat de la literatura, cosa que, per a mi, no tenia cap inters. La Duras no s per a mi una nena de quinze anys i mig que sedueix un burgs xins, una mare que posa en perill la vida dels seus lls, la por al germ gran i el temor per la vida del petit, la injustcia de lamor, lalcohol, la bogeria... La Duras s el misteri de la bellesa: Aqu s S. Thala ns al riu. Ms enll del riu encara s S. Thala.

Montse Vives

Ni blanc ni negre

David A. Pujol

Nota al peu: La Montse Vives (DRET, 1995) i el David A. Pujol (HUM, 1998) presenten les dues cares de la moneda
sobre temes dactualitat, molts dels quals ens afecten en el nostre dia.
16

En el nom del pare

www.anticsupf.net

He fet coses que no creureu


ABANS DENTRAR EN MATRIA deixeume donar les grcies per la conana als responsables editorials de NEXE per permetrem perpetrar aquesta secci paternal en una revista dexestudiants universitaris, cosa que a alguns els pot semblar, si ms no, de dubts gust. Res ms lluny daix: s la plasmaci de la diversitat generacional de la massa social que conforma lAssociaci dAntics Alumnes de la UPF, el que demostra que lentitat no va nixer ahir i que atresora una respectable trajectria. I a ms, qu carai, la carrera vital de ser pare pot arribar a ser tan feixuga, tan realitzadora o tan frustrant com ho pugui ser una carrera universitria i, posteriorment, professional. En denitiva, aquesta s la secci que faltava i que tothom estava esperant. Mentre rumio com omplir el blanc de la pantalla veig passar per la porta del despatx de casa la mare de la Joana. I dic despatx, pomposament, tot sigui dit, perqu s on ara mateix hi tinc lordinador i el cul enganxat a la cadira. En realitat estic dokupa a lhabitaci de la nena molt ben acompanyat de cargolets, pianets, cuquets, ninetes i vaquetes i immers com mai en un mn de color i fantasia. Deia que passava la mare de la criatura i ho feia amb els ulls clavats en la deposici per dir-ho en llenguatge tcnic de la nena impresa en el bolquer mentre semblava estar intentant desxifrarne les claus que shi amagaven. Ho feia com qui llegeix un esps mai millor dit article de fons tot intentant de treuren lentrellat sense sortir-sen. A voltes em demana que sigui jo qui faci una segona lectura a larticle tot i que, aviat mensumo literalment que no lentendr. Fins i tot un cop vam recrrer a un professional de la medicina; en aquest cas, la pediatra de gurdia del CAP, perqu ens en fes una valoraci ms professional i cientca. Quan li vam oferir la possibilitat de donar una ullada a la mostra en qesti ens va respondre textualment que no tenia cap inters a

La Mam Pata sha convertit en un membre ms de la famlia.

llegir-lo i acte seguit ens va amollar un full imprs amb el receptari sencer de qu calia fer en casos de complicacions intestinals. A partir daleshores els draps bruts ens els rentem a casa, o millor dit, els llencem directament al cubell del rebuig. Per, poca broma, nhi ha que s que sels renten. O si no que els ho preguntin al grup de les Mares gracioses i als seus bolquers ecolgics. En efecte, algunes de les progenitores que es reuneixen regularment al barri de Grcia amb la companyia dels seus nadons per dur a terme activitats de diversa ndole autoanomenades Mares gracioses opten per un retorn al bolquerisme res a veure amb el bolxevisme naturalista. Una opci que faria posar els pls de punta a Elisabeth Badinter, autora de La dona i la mare, un llibre interessant i polmic que descriu la maternitat com a nova forma desclavatge, anttesi dels postulats de la criana natural defensats pel gur Carlos Gonzlez. I qui coi s Carlos Gonzlez, us preguntareu. Aix mateix mhagus preguntat jo amb prou feines fa un any. I ara ja em veus, enviant textos ensucrats al Ser Padres amb linconfessable objectiu de guanyar una Mam Pata per a la nena. Ja us ho deia: he fet coses que no creureu. Jo a ella, de bona i bonica que s, encara no me la crec. 17

En el nom del pare

Mrius Comorera

Rac de lectura

nexe 45

Gener 2012

Lectors de tots els gneres, uniu-vos!


El Quixot, El petit prncep o La bblia, amb un seient assegurat dins la histria de la literatura occidental, van ser xit de vendes en el moment de la seva publicaci. Molts daquests han arribat a ser, a ms, un long-seller: no shan deixat de vendre des que van veure la llum.
ARA QUE JA ENS CONEIXEM una mica ms, lector, no et sabr greu que parlem sense complexos dels llibres que cada cert temps nodreixen les llistes de vendes. Aix s, haurem de partir de la teoria adorniana que les creacions intellectuals produdes industrialment esdevenen mercaderies. Despullat, abans, de qualsevol prejudici. No hi ha cap frmula mgica que garanteixi lxit editorial dun ttol per, si ets observador, haurs vist que hi ha temtiques que en els darrers temps han tendit a acariciar-lo: les catedrals, el llibre com a tema literari, la del mn, lpoca medieval, les conspiracions vaticanes, els amors impossibles, els paratges extics, la denncia poltica i social, els relats dautoajuda... El secret? Uns personatges crebles i un conicte central per resoldre. Per tamb el suposat renom de lautor, el segell editorial, el moment en qu apareix el llibre i, evidentment, el ress meditic que se li dna. Perqu, ja ho saps, lector: tot s mrqueting, tant si es tracta de vendre un cotxe com un llibre. Fins i tot els lectors ms puristes hauran llegit, potser sense saber-ho, un llibre supervendes que desprs ha esdevingut un clssic indiscutible. Que no salarmin! Perqu la qualitat no sempre ha destar renyida amb el gran pblic (encara que hi estiguem fora acostumats). Per ara em dirs que lexigncia literria dels lectors de best-sellers est a anys llum de la de qualsevol lletraferit, i que la 18 digesti daquesta literatura no passis la pgina si lanomeno aix s indirectament proporcional al seu gruix. En aix tens tota la ra, per quants autors de lanomenada alta literatura voldrien treure hores de son als seus lectors, absorbits per la lectura, tal com ho aconsegueixen alguns supervendes? Pensa que mai no sha llegit tant com ara, malgrat la invasi visual i les profecies gaireb nietzscheanes que proclamen la inevitable mort del llibre. Mentre puguem retardar aquest retorn a ledat mitjana amb imatges i icones com a nic canal dinformaci intelligible i es continun comprant llibres, estarem salvats. Possiblement el lector del best-seller lnic que vol s distreures. Oi que la gana la mates igual si et menges un arrs mar i muntanya que una hamburguesa doble amb patates? Noms has de triar amb qu vols omplir lestmac; tu prens la decisi nal. Conscient que lart perdura i que la vida s breu, jo he elaborat una llista mental, per ordre de preferncia, de tots aquells llibres que vull llegir abans de morir. Et confessar que en els primers llocs no hi gura cap supervendes de les darreres dcades, per s el risc que he decidit crrer: cada tria implica una renncia. I si les Parques decreten que no tinc temps per arribar al nal, on tant shi pot trobar El cdigo Da Vinci de Dan Brown, com la Crtica de la ra pura de Kant, doncs qu hi farem. Haur intentat gaudir del viatge. Era aix, del que es tractava, oi?

Algunes dades1
Llibres ms llegits - 1r semestre del 2011
1. Los pilares de la Tierra, Ken Follett 2. El tiempo entre costuras, Mara Dueas 3. La cada de los gigantes, Ken Follett 4. El nio con el pijama de rayas, John Boine 5. Un mundo sin n, Ken Follett 6. Los hombres que no amaban a las mujeres, Stieg Larsson 7. La Catedral del Mar, Ildefonso Falcones 8. El secreto, Rhonda Byrne 9. La sombra del viento, Carlos Ruiz Zafn 10. Dime quin soy, Julia Navarro 11. A tres metros sobre el cielo, Federico Moccia 12. La reina en el palacio de las corrientes de aire, Stieg Larsson 13. La chica que soaba con una caja de cerillas y un bidn de gasolina, Stieg Larsson 14. Perdona pero quiero casarme contigo, Federico Moccia 15. La mano de Ftima, Ildefonso Falcones 16. El perfume, Patrick Sskind 17. El smbolo perdido, Dan Brown 18. Luna nueva, Stephanie Meyer 19. El ocho, Katherine Neville 20. ngeles y demonios, Dan Brown

Alguns dels ttols ms venuts de tots els temps


La bblia El Quixot, Miguel de Cervantes Conte de Nadal, Charles Dickens Els tres mosqueters, Alexandre Dumas Siddartha, Herman Hesse Moments estellars de la humanitat, Stefan Zweig El petit prncep, Antoine de Saint-Exupry El guardi en el camp de sgol, Salinger El vell i la mar, Ernest Hemingway El senyor dels anells, J. R. R. Tolkien El nom de la rosa, Umberto Eco Doctor Givago, Boris Pasternak El gatopardo, G. T. di Lampedusa El diari, Anna Frank

Text: Diana Argelich (HUM, 2007). Fotograa: Anas Argelich.

1) Dades extretes de linforme de resultats Hbitos de lectura y compra de libros en Espaa 2011. 1r semestre de 2011 (juliol del 2011), per la Federacin de Gremios de Editores de Espaa.

Corresponsalia

www.anticsupf.net

Petits racons per als curtmetratges

Al pot petit hi ha la bona contura. Aix ho saben b els curtmetratgistes, directors de cinema petit (en durada, no en qualitat). I ho saben molt b a Madrid, ciutat engolida pel cinema llarg i curt, pels actors grans i petits i tamb pels festivals, que oreixen a teatres, bars i sales despectacles diverses. Cortogenia, Cortos con , Gessas, Angelika, el Barb, Crtate, Festival de Cortos de Getafe, de Arganzuela, etc. Avui, des daquest article humil vull reivindicar els festivals petits, els que des de redudes sales i bars fan arribar al pblic histries meravelloses a preus molt assequibles o ns i tot de manera gratuta. Vull reivindicar els espais que fomenten la divulgaci dun gnere tan bonic com complicat. Tan interessant com injustament apartat de les sales de cinema. A Madrid el circuit es mou. La gent surt de casa. Busca els curts, els coneix, els critica. A la capital, qui no veu curtmetratges s perqu no vol. No estan al cinema i a la televisi, queden relegats a espais molt concrets; per cada cop sn ms els espais dedicats a difondre aquestes histries. Un festival petit pot arribar a rebre gaireb 300 curtmetratges darreu dEspanya

(dels grans ja no parlem). 300 histries enviades per 300 persones amb ganes dexplicar coses amb imatges i sons. 300 pellcules de pocs minuts de les quals se nhan de seleccionar una petita part. 300 mons inventats amb esperances darribar a la gent. Afortunadament sn molts els que sestan adonant que aquest gnere no s noms un planter de futurs directors de llargs, sin un gnere en si mateix. Podria un gran director passar-se tota la vida dirigint curts sense necessitat de passar al llarg? S, podria. Podrien les sales de cinema projectar un curt davant de cada llarg i guanyar espectadors? S, podrien. Podria la gent gaudir daquestes petites grans histries a la televisi en un programa dhora punta? S, podria. Noms necessitem temps. I ganes. I conana. De moment haurem danar a aquests bars i teatres que s que ho han sabut veure. PD: I ja que estem, a Barcelona i a Solsona, al mes de gener comena el festival Curtmiratges, organitzat per una servidora. 30 curts dels futurs mestres del nostre cinema al cor del barri de Grcia.

Text: Marta Parreo DRET, 2002). Illustracions: Rosa Maria Iglesias.

Corresponsalia

Marta Parreo: guionista i directora del curtmetratge Una or en recepcin, nalista als Premis Goya 2012. 19

Marta Parreo

Nautilia

nexe 45

Gener 2012

Entreteniment a bord: el mapa de posici i molt ms


UN DELS CANALS MS hipntics de la programaci de qualsevol vol s el que cont un mapa en el qual es mostra constantment la posici de lavi. Veiem un petit avi que avana per una ruta i, de fons, una imatge satllit del mn o una simulaci del relleu. Va variant lescala el zoom i surt cada poc informaci sobre el temps que queda per arribar, laltura a la qual es vola, la temperatura a lexterior per si alg vol sortir a fumar... Fascinant. Amb el temps, les versions daquesta cartograa a bord han millorat estticament. Ara nhi ha amb avions en 3D, perspectives variades, imatges fotogrques de la Terra a lestil Google Earth i hi surt informaci turstica de les ciutats que se sobrevolen. A Nautilia, que som una mica friquis, ens hem preguntat qui fa aquests mapes i aqu va la resposta. Es tracta de les mateixes empreses que creen el sistema informtic que gestiona tot lentreteniment de bord (In-Flight Entertainment [IFE en les seves sigles en angls]). Dacord amb el que hem sabut a travs de la revista Avionics i daltres consultes, quatre companyies es reparteixen el mercat de lIFE: Rockwell Collins (el seu mapa es diu AirShow i s, potser, el ms freqent), Honeywell (JetMap), Panasonic Avionics (iXplor) i Thales. Els sistemes IFE estan connectats als sistemes de navegaci de lavi, que s don obtenen les coordenades de posici (cal dir que aquelles empreses tamb proveeixen la resta del programari i aparells que fan funcionar els avions). Aquestes dades es representen sobre uns mapes que es guarden dintre del servidor informtic de bord. No hem descobert quan es va comenar a emetre el primer mapa de bord, per a canvi us 20

expliquem algunes curiositats sobre lentreteniment de bord. Per exemple, que la primera pellcula que es va passar en un avi va ser Howdy Chicago al... 1921, en un vol dAeromarine Airways. Tot i aix, no va ser ns al 1961 que LIFE senlaira, quan la TWA va programar per primera vegada en un vol regular una pellcula. Des de llavors, la cosa es va accelerar per arribar al dia davui. El 1975 van aparixer els videojocs. Lany 1984 hi entrava el telfon. A cavall entre el nal dels anys vuitanta i el comenament dels anys noranta es comencen a installar pantalles a cada seient, tot i que amb programaci prexada. No s ns al 1997 que shi introdueix el primer sistema de vdeo sota demanda (a Swissair). I el 2004 hi arriba la primera connexi a Internet. Ara, loferta s molt sosticada i amb moltssim material per escollir ns i tot en classe turista. Les pantalles permeten accedir a dotzenes de pellcules en el moment que es vulgui, jugar, encarregar el dinar, aprendre idiomes, veure les ltimes notcies, sentir centenars de canons, llegir guies de les nostres destinacions..., o veure el mapa de situaci. En alguns casos, ns i tot hi

ha editors de textos, ports USB per connectar-hi la nostra cmera o una clau de memria. I de vegades es pot navegar per Internet. Un punt ms geek (friqui): no hi ha un sistema operatiu com a aquests sistemes. Segons el fabricant, pot ser Windows, una adaptaci de Linux o, des de fa poc, per amb popularitat creixent, Android (estrictament, una variant de Linux). I, de fet, lIFE dun avi funciona duna manera similar a la xarxa duna ocina: hi ha un ordinador central que actua de servidor i una srie de terminals tontos, que sn les pantalles del seient. Els cables sn els mateixos que a locina (Ethernet) i fan servir els mateixos protocols TCP/ IP per parlar entre ells. El servidor fa demissor multimdia sota demanda (de manera domstica, igual que connectar-se a YouTube per mirar un vdeo quan ens vingui de gust) i tamb pot fer les funcions de router, per accedir a Internet. Consegentment, com qualsevol ordinador, el sistema es pot penjar. Ehem. Ho deixem aqu. La propera vegada que us trobeu en un avi i veieu una pelli o el mapa de posicionament, penseu en tota la tecnologia complexa que hi ha al darrere.

Text i foto: Francisco Jos Moya (HUM, 1997-PER, 1998).

Nico

www.anticsupf.net

Qu ha passat amb la crisi...

AMB LA CRISI HEM descobert aeroports fantasmes, com si alg els hagus amagat; autopistes que noms utilitza la fauna autctona; trens que transporten aire; marbre car en infraestructures, i tramvies a ninguna part. Es van construir com a instrument poltic amb una competncia ferotge entre territoris. Fins i tot es va construir un aeroport privat amb diners duna entitat nancera controlada per un govern autonmic, que nalment paguem tots. Ara tothom sembla escandalitzat per aquelles inversions, per ns fa molt poc cada ciutad les reclamava per al seu jard a canvi dun vot. Recordem que vam viure una poca en qu la vigilncia intensiva del ve tenia com a resultat la demanda de tot el que tenia laltre i viceversa. Sense avaluar els costos i les conseqncies de tot plegat. La interpretaci del concepte dequitat portat a lextrem com una denici del caf per a tots ha esdevingut en un escenari amb joguines que ning no pot pagar. Si el tema dels aeroports impressiona per les seves grans terminals de disseny fantstic i les seves grans extensions dasfalt amb tecnologia que no serveixen per a res, lassumpte de ferrocarril de gran velocitat tamb ha aixecat algunes veus en contra. La inversi milionria que suposa el quilmetre construt t un cost similar al del quilmetre dautovia ha fet que molts daquells que volien lAVE a casa seva, encara que sigui en el desert ms deshabitat, ara comencin a criticar desaforadament aquell dispendi. Desprs de dissenyar una

xarxa daltes prestacions parallela a la tradicional, veiem que tenim traats ferroviaris duplicats pels quals no passen gaireb trens, ni tan sol de mercaderies, perqu en aquest pas tot ha danar per carretera. Shan coms molts errors en aquest sentit. Els camions continuen matxucant gratutament les autovies i les carreteres en beneci propi i el tren de mercaderies no ha fet els canvis necessaris per fer-lo sostenible econmicament. Encara recordo que es van comprar 100 locomotores noves, tot i tenir un excedent infrautilitzat de locomotores repartides en els tallers i les estacions de tot Espanya. Per si el transport de mercaderies per ferrocarril sembla un problema que no t soluci, malgrat el corredor del Mediterrani, el transport de viatgers per ferrocarril continua amb el mal endmic dun sistema burocrtic.

Aquesta organitzaci de transport ferroviari que s RENFE continua patint les conseqncies de tenir una estructura tradicional, burocratitzada i inexible. En una nota de premsa van comunicar que havien incorporat a la seva poltica comercial les tcniques de yield management tan habituals a les companyies aries. Doncs, si s aix, tenen una manera molt peculiar daplicar aquesta tcnica. Noms cal comparar-lo amb algun ve com lSNCF. Per tampoc no han treballat sucientment loferta de serveis, poc planicada, amb canvis improvisats i poc adaptats a les necessitats. No entenc lestructura de tres classes en els trens dalta velocitat. Tampoc no entenc el pas duna hostessa repartint auriculars als passatgers de turista o oferint una safata amb el dinar al mateix seient en preferent i club. Un altre exemple daquesta losoa s la quantitat de persones que treballen dins dun AVE directe de Madrid a Barcelona, on el control dels viatgers es fa abans dentrar a landana. Ara el tren s ms que un avi i les estacions, com un aeroport. Potser toca simplicar algun element, i abandonar la sndrome del nou ric. I tot aix ho hem construt sense planicar globalment, en crear una xarxa de transport pblic realment interconnectada i complementria. Aqu preferim les estacions en la del mn, autobusos que paren en estacions subterrnies fantstiques sota un centre comercial, i que per transbordar entre tren i autobs hem dagafar un taxi i esperar una migdiada. 21

Nico

Javier Nicols

Cuina

nexe 45

Gener 2012

Cuina de bistrot
Els bistrots sn la versi francesa de les fondes de tota la vida. Cuina honesta, plats senzills, racions generoses i bon producte: una combinaci dxit segur. Ara que a Barcelona han obert alguns restaurants que volen introduir aquesta frmula, he pensat que estaria b fer un men tpic de bistrot. La cuina dels bistrots s la tpica cuina regional francesa. I aquesta descripci s tan mplia i tan poc concreta com si parlssim de cuina espanyola. Frana s un pas molt gran, molt variat geogrcament i, per tant, amb una gran diversitat de climes i de productes. Ms enll de la cuina pagesa, la de Frana s la cuina de referncia a tot el mn. Des dels banquets versallescos, passant per la haute cuisine fundada per Carme, ns a la codicaci que en va fer Escofer, amb ella es formen els cuiners professionals. Per no parlarem daquesta cuina de Cordon Bleu, sin de les fonts populars don aquesta va beure. I el nostre men es compondr de tres plats ineludibles si parlem de cuina francesa: la sopa de ceba, la blanqueta de vedella i el pasts Tatin. La primera, la sopa de ceba, s, a ms de barata, un excellent reconstituent desprs dels excessos nadalencs, i un bon remei natural per als refredats, grcies al seu contingut en sofre. La segona, la blanqueta de vedella, es pot fer en realitat amb qualsevol carn blanca. Si b s una mena destofat-bullit, la seva salsa cremosa s tot menys lleugera. Pel que fa al pasts Tatin, hi ha diverses versions sobre el seu origen; per totes coincideixen en el fet que les senyoretes Tatin, propietries dun hostal a la vall del Loira, es van equivocar i van fer el pasts de poma del revs. Recordeu que les receptes sn per a quatre persones.

Sopa de ceba (Soupe a loignon)


Uns 100 grams de ceba per persona (una ceba mitjana sol ser sucient); un bric de brou de pollastre o de carn de bona qualitat (o un litre de casol); un raig de conyac; 50 grams de mantega; unes dotze llesques de pa de barra, lleugerament torrades; sal; formatge gruyre ratllat.

garni); 60 grams de mantega; 60 grams de farina; dos rovells dou; un got de llet; 15 cl de nata lquida per cuinar; sal i pebre.

Pasts Tatin
Dos quilos o dos quilos i mig de pomes golden o reineta; 150 grams de mantega; 150 grams de sucre; un paquet de pasta brisa o pasta de full.

Text: Montse Vives (DRET, 1995). Fotograa: Anas Argelich.

En una cassola, fonem la mantega i hi fem suar les cebes, a foc suau, tallades a rodanxes tan nes com sigui possible (tamb ho podem fer amb oli). Quan comencin a agafar color, hi afegim el conyac, i quan shagi evaporat, hi afegim el brou. Ho fem bullir uns 20 o 30 minuts a foc suau. Mentrestant, prepararem quatre cassoletes que puguin anar al forn, i hi colloquem artsticament quatre llesques de pa en cadascuna. Hi aboquem la sopa, posem el formatge per damunt, i ho gratinem un parell de minuts.
Blanqueta de vedella (Blanquette de veau)
Un quilo i mig de carn de vedella tallada a trossos, adequada per a estofats; 12 cebetes petites; tres pastanagues; tres porros prims; una branca dapi; 250 grams de xampinyons; julivert, farigola, i llorer, lligats amb un l de cot blanc (bouquet

Colloqueu la carn en una cassola, i cobriu-la daigua (noms laigua necessria per cobrir-la); feu-ho bullir. Treieu lescuma que es forma a la superfcie. s el moment dafegir-hi la verdura: les cebetes, polides; el porro, lapi i les pastanagues, a trossos, i el farcell dherbes. Ho deixem coure suaument durant una hora i quart, ns que la carn sigui tendra (si sesmicola entre els dits). Tornem a treure lescuma, i reservem la carn i la verdura a part del lquid. En una altra cassola, fondrem la mantega i hi afegirem la farina. Quan comenci a agafar color, a foc molt suau, hi afegim a poc a poc el brou. Aix evitarem que faci grumolls. Ho deixem espessir uns 15 minuts. Aprotant aquest temps, haurem barrejat els rovells dou, la nata i la llet. Apartarem la cassola del foc i hi afegirem a poc a poc la barreja, sense deixar de remoure, i de la mateixa manera la tornarem al foc ns que el conjunt sespesseixi, al cap duns 5 minuts. A part, haurem saltejat els xampinyons. Ho barrejarem tot en la mateixa cassola, ho deixarem escalfar junt una mica, i ho servirem.

Necessitarem un motlle que pugui anar al foc i al forn alhora. s ideal una paella de mnec desmuntable. Pelem les pomes i les tallem a quarts, treient-ne els cors. De cada quart en farem dos. Posem el motlle damunt el foc, i preparem un caramel utilitzant el sucre i la mantega. Procurem que el foc sigui suau, i quan estigui ben barrejat tot, hi afegim les pomes. Quan comenci a agafar color, donem un parell de voltes i ho apartem del foc. Cobrim les pomes amb la pasta brisa, prement b per les vores. Si s pasta de full, lhaurem estirada una mica abans. Fem un forat al mig, i ho posem al forn preescalfat (180-200 graus) uns 20 minuts o ns que la massa es comenci a daurar. La deixem refredar una mica i la servim, tbia. Amb aquesta mateixa frmula es poden fer pastissos Tatin de pera, de mango, de pinya...

Nota: una versi ms luxosa daquesta sopa va ser servida al president Valry Giscard dEstaign per Paul Bocuse, amb el nom de Soupe VGE. En realitat, s una sopa de verdures i moltes ms coses, per en comptes de pa, la cassoleta es recobreix amb pasta de full, que es cou al forn, i cal trencar la crosta per prendre la sopa.

22

La llei de Murphy

www.anticsupf.net

El bosc encantat..., per no de conixer-vos

HI HA UNA ACTIVITAT GRATIFICANT, gratuta i amb fora grcia, perdoneu les redundncies, que els humans podem fer i que pot esdevenir el substitut ideal de les quotes de gimns (que no sempre equivalen a hores al gimns), de documentals davant del televisor (que sovint coincideixen amb lhora de la migdiada i, per tant, mai no sacaben de veure del tot) i de parcs temtics diversos o dhores mortes amb la canalla resoltes amb consoles de tota mena. Parlo, s clar, de passejar pel bosc. Si, a ms a ms, s una activitat que es pot fer diriament perqu el bosc s literalment el jard de darrere de casa teva, aquest hum pot considerar-se afortunat. I emprenyat. Mexplico. Sembla ser que les activitats a laire lliure de certs grupuscles no sempre sn compatibles amb el benestar de la natura, que t tot el dret del mn a ser respectada. Bsicament, per dret dantiguitat en aquest planeta. Durant els meus habituals passejos per la muntanya evitant els caps de setmana perqu llavors la muntanya es converteix en la Rambla de Barcelona, he pogut identicar tres grupuscles ben diferenciats: Boletaires incvics: estimats senyors boletaires de caps de setmana i estas de guardar Els bolets no sn innits. Els bolets no shan inventat per ser menjats, tot i que sn ben bons I menys per ser arrencats a la babal, i si ho veig clar, me lenduc; si no, el lleno a terra. Ajupin-se. Si ho veuen clar, el cullen. Si no, deixin-lo en pau. De vegades he desitjat que hi visquessin gnoms i que mosseguessin el nas a segons quin boletaire llepals. Ah, per cert.

Si tenen necessitats siolgiques, si us plau, no utilitzin les modernes tovalloletes humides i les llencin a terra. Com els ho puc explicar Oi que no han vist cap cadena penjant dun arbre per ser estirada, perqu la tovalloleta desaparegui dins dun forat empesa per un petit torrent daigua? Doncs, aix. Caadors valents: estimats valents caadors que lluiten cos a cos amb animals ferotges Ai, no, que no s aix. B, sigui com sigui Serien tan amables dajupir-se, com els seus companys boletaires, a recollir els casquets de les seves no silencioses armes? Biodegradable no signica instantniament biodegradable. Les pells de mandarina, de poma i la cellulosa tampoc no ho sn, per cert. I fan lleig. Cardadors nocturs: estimats cardadors nocturns, que feu quelcom tan natural en un marc tan natural No creieu natural recollir les restes (aquestes, gens biodegradables) dels vostres actes furtius i potser remunerats? El bosc, potser per educaci, no us envia un parell de senglars ben cremats de batudes de caadors valents. Per, personalment, jo us nenviaria un bon tropell, vist el mantell de residus que us oblideu un cop consumat un acte que podreu mirar dorganitzar en un lloc un xic ms cmode per a tothom. Segurament moblido de ms grupuscles: esportistes que no poden carregar amb els envasos de begudes isotniques; quads i motos de trial que regalen als ocells i daltres animals espantadissos la msica estrident dels seus motors Dacions nhi ha un munt. Per com va dir Shakespeare, els actes contra la naturalesa engendren disturbis contra la naturalesa. 23

La llei de Murphy

Text i fotos: Murphy.

exen
Vinyeta de Javier Nicols
(nico@anticsupf.net)

AnticsUPF
Passeig Pujades, 1. Despatx 19.513 08003 Barcelona Tel.: 93 542 27 59 / Fax: 93 542 25 32 A/e: antics.alumnes@upf.edu Web: www.anticsupf.net Pots trobar-nos a Facebook, Twitter: @anticsupf i Linkedin.

Rate