2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3

)

5/11/07

10:54

Página 1

Llengua catalana i Literatura

3

ESO

2. Solucionari del llibre de l’alumne

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 2

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 3

UNITAT

1
b) Treball servil o forçós: feines en règim d’esclavitud, construcció, peons... c) Indústria: manipulació de matèries químiques, fabricació de calçat en cadena... d) Plantacions: recol·lectors, carregadors... e) Feines al carrer: venedors de diaris, netejadors de parabrises... f ) Tasques rurals: pagesos, ramaders (pastors)...

COMPRENSIÓ

I EXPRESSIÓ

Pàg. 10

4 a) Servei domèstic: criats, missatgers...

1 En el món laboral, la precarietat consisteix a no

tenir cap garantia de durada o continuïtat a la feina. La inseguretat fa referència als riscos amb què es treballa quan s’ignoren les normes de seguretat en el treball. L’explotació consisteix en l’abús que els patrons o les empreses exerceixen sobre els seus treballadors en benefici propi. L’esclavitud és l’estat de submissió total d’una persona a una altra i, per tant, no és de condició lliure.
2 • Els estats que fomenten el treball infantil

5 Algunes causes del treball infantil són, segons

l’autor, el fracàs escolar, l’atur, la pobresa i el consumisme.
6 A criteri del professorat. 7 Hi ha almenys divuit milions de nens al carrer a

deuen pensar que és imprescindible obtenir mà d’obra barata i no gaire qualificada a fi que les empreses puguin créixer en beneficis i, en conseqüència, també ho pugui fer el país on estan establertes. • Els estats que comprenen el treball infantil deuen estar convençuts que els infants no han de treballar, però davant d’algunes circumstàncies, poden justificar aquest fet. • Els estats que ignoren el treball infantil solen pertànyer al món desenvolupat, no es volen enfrontar al problema ni plantar-hi cara i, per tant, no persegueixen les situacions d’injustícia que s’estan cometent.
3 Les zones amb un índex més alt d’esclavitud

infantil són, en aquest ordre: Àsia (61%), Àfrica i Amèrica Llatina.

l’Índia, quaranta milions a l’Amèrica Llatina i prop de cent milions arreu del món. Infants que neixen i moren al carrer a causa de la pobresa, l’abandonament o la desestructuració familiar (provocada per l’abús psicològic o sexual, o l’alcoholisme). Tots mostren una manca d’afecte important davant una societat que els margina. Ja sigui a Delhi, Jakarta, Durban o, recentment, a molts altres països del Nord, el nombre de nens del carrer continua creixent sense parar. Una bona part dels nens del carrer mantenen algun vincle familiar i sobreviuen robant, demanant caritat, venent diaris o enllustrant sabates per ajudar, així, a completar els ingres-

3

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 4

Llengua catalana i Literatura 3r ESO sos de les seves famílies. Són el que coneixem com a nens AL carrer. Però també n’hi ha molts d’altres que han trencat amb qualsevol tipus de vincle familiar i fan del carrer la seva vida: els coneixem com a infants DEL carrer. En aquest cas, es tracta de menors que viuen en grup amb altres nens, al voltant de la figura d’un líder, i recorren a la prostitució i els petits furts per sobreviure. La majoria d’aquests infants són addictes a les drogues, des de l’heroïna fins als inhalants. Als Estats Units i a Europa és la cocaïna; per als infants del carrer d’Amèrica Central és una substància molt més simple però igual de mortal: cola per a les sabates, narcòtics de base solvent, fàcilment disponibles. I barats. Aquests solvents suprimeixen les sensacions de gana, fred i solitud dels infants. Però també fan que els seus cervells es facin malbé, els causen danys irreversibles i fins i tot poden matar-los. Les empreses que els produeixen guanyen milions de dòlars, segons dades d’UNICEF. Hi ha uns quaranta milions d’infants del carrer a Amèrica Llatina, i més de la meitat inhalen cola de base solvent: en total, vint milions de clients que consumeixen prop de vint milions de galons de cola al mes. L’existència massiva de nens i nenes del carrer no fa més que posar de manifest l’apatia i la incapacitat dels polítics a l’hora de gestionar conflictes. La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant, ratificada per tots els països excepte dos casos lamentables (els Estats Units i Somàlia), exposa a l’article 39 que «els estats membres han de prendre totes les mesures adequades per promoure la recuperació física i psicològica, i la reinserció social d’un infant víctima de qualsevol forma d’abandonament, explotació, abús, tortura o qualsevol altra forma de tractament o càstig cruel, inhumà o degradant; o conflictes armats. Aquesta recuperació i reinserció ha de tenir lloc en un ambient que protegeixi la salut, l’autoestima i la dignitat de l’infant». Encara avui milers d’aquests infants continuen morint any rere any. I, malgrat tot, encara hi ha exemples per a l’esperança: a Luanda, Angola, es va fundar una escola per a nens i nenes del carrer el 1991. A l’Amèrica Central, Casa Alianza treballa per internacionalitzar el perfil dels nens del carrer i, al mateix temps, n’afavoreix la rehabilitació. Tots els estats haurien d’establir plans d’acció al respecte, com la publicitat i el compliment dels articles recollits a la Convenció sobre Drets de l’Infant, o crear ministeris específics d’atenció a infants i adolescents. a) Se’n poden destacar les següents: la pobresa, l’abandonament o la desestructuració familiar provocada per l’abús psicològic o sexual, o per l’alcoholisme. b) Els infants al carrer mantenen algun vincle familiar i sobreviuen robant, demanant caritat, venent diaris o enllustrant sabates per ajudar la família. Els infants que fan la vida al carrer s’anomenen infants del carrer perquè no tenen cap vincle familiar i viuen sovint en grups. c) Actualment es promulguen lleis que combaten la situació de milions d’infants que no gaudeixen d’unes bones condicions de vida, i també hi ha altres iniciatives que conviden a l’esperança. Entre d’altres, podem destacar la fundació d’escoles per a nens i nenes del carrer, les iniciatives per a la rehabilitació d’aquests infants en la societat i les actuacions (campanyes publicitàries i lleis) que porten a terme els diferents estats del món a fi de combatre la situació d’aquests milions de nens i nenes.

PARLEM

DEL TEXT

Pàg. 11-12

1 • Reportatge oral: en un reportatge oral, el so

(veus, sorolls, músiques, silencis...) té un paper fonamental. L’oient percep la informació d’una manera lineal, és a dir, rep unes dades després de les altres. Tot i que els recursos de què es disposa es poden presentar de manera simultània (música i veu en off, per exemple), la informació es dóna d’una manera progressiva, amb la possibilitat de destacar les dades que es considerin més importants. • Reportatge escrit: el text escrit presenta una disposició gràfica que el lector percep de manera simultània (fotografies, gràfics, mapes, estadístiques...). És fàcil identificar les diferents parts de què es compon: títol, subtítol, text (contingut). A més, en el reportatge escrit es recorre sovint a diferents mides i tipus de lletra per destacar alguna part de la informació respecte de la resta.

4

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 5

Solucionari del llibre de l’alumne Unitat 1
2 • Recursos d’un reportatge oral: veu en off (i

veus) amb les possibilitats d’introduir-ne de diversos timbres (èmfasis, entonacions, velocitats...); música; sorolls de fons; silencis; sintonies. • Recursos d’un reportatge escrit: mides i tipus de lletra; fotografies; color; mapes; estadístiques; esquemes.
3 • Són titulars propis de notícies: a, b, c, g.

• Brancam: branques. Pelat, talat, desfullat. • Fireta: estris de cuina petits. Bonica, metàl·lica, regalada. • Mobiliari: conjunt de mobles. Antic, sòlid, modernista.
2 • Pronoms: -lo, ell, li, tot, hi, un, altre, tots dos.

• Determinants: la, el, un, quines, els, una, l’, l’, mateix.
3 • Preposicions: per, cap a, entre, durant.

• Són propis de reportatge: d, e, f.
4 Resposta oberta. 5 En la reproducció del reportatge La humanitat

• Locució prepositiva: a favor de. • Locució adverbial: de cop i volta (ràpidament), al cap i a la fi (finalment), en lloc de, de seguida, a corre-cuita (corrents).
4 • Sí. Les conjuncions enllacen paraules de la

es trasllada a les grans ciutats, s’hi observen els elements següents: • títol • entrada o lead • signatura (autoria del reportatge) • lloc • gràfics • planisferi i xifres • text • resums i extractes informatius • fotografies i xifres

mateixa categoria gramatical. • En les tres primeres no, perquè es tracta d’una coordinació, però en l’última sí, perquè és un cas de subordinació.
5 a) … deixem-ho estar.

b) … ja haurem acabat. c) … surts a competir. d) Calleu!
6 Resposta oberta.

MORFOSINTAXI

Pàg. 13-19

7 a) vell (substantiu — > adjectiu); mort (adjectiu — 1 La resposta a la segona part de l’activitat és

orientativa. • Estol: naus. Guerrer, alineat, veloç. • Gent: persones. Curiosa, atrafegada, vagarosa. • Esbart: persones, animals. Dansaire, universitari, popular. • Aviram: ocells de corral. Esvalotat, cridaner, desganat. • Ram: flors. Vistós, floral, discret. • Eixam: abelles. Gran, compacte, sorollós. • Feix: de tiges, de branquillons, de bastons. Útil, lligat, atapeït. • Bandada: ocells. Perillosa, juganera, dinàmica. • Llenya: fusta. Seca, molla, eixuta. • Família: parents. Generosa, esquerpa, distant. • Ramat: caps de bestiar. Tranquil, rondinaire, silenciós. • Pollancreda: pollancres. Ufanosa, humida, ombrosa.

— > verb) — b) mort (substantiu — > verb); vell (adjectiu — — > adjectiu) — c) ric (substantiu — > adjectiu); pobre (subs— tantiu — > adjectiu) — d) dinar (substantiu — > verb) — e) dir (substantiu — > verb); fer (substantiu — > — — verb) f ) saber (substantiu — > verb) — g) perquè (substantiu — > conjunció) — h) pro (substantiu — > preposició); contra — (substantiu — > preposició) — i ) incisives (substantiu — > adjectiu) — j ) taronja (substantiu — > substantiu) — Aquest canvi de categoria s’anomena habilitació.
8 Resposta oberta. 9 a) morfologia

b) sintaxi c) semàntica

5

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 6

Llengua catalana i Literatura 3r ESO
10 ensems = al mateix temps

a coll = a collibè a cegues = a ulls clucs al comptat = de cop de pressa = a corre-cuita a cop calent = a l’acte a posta = a gratcient de bat a bat = de pit en ample de franc = de gorra de cor = de bona gana de reüll = de cua d’ull a les palpentes = a cegues
11 tenia (verb); però (conjunció); bellíssimes (adjec-

positiva) la llum que flota a l’aire i encalitja (verb) el pàl·lid cel i el mirall blau fosc, la nau sura lentament, mancada de vent. És una d’aquelles mars calmes (adjectiu) d’estiu que la gent de mar anomena «mar podrida» (adjectiu). Des de (preposició) dalt la cofa, un guaita ha albirat una columna de vapor. A coberta tothom corre cap a (preposició) estribord i s’aboca pel passamà de proa. El capità (substantiu) dóna ordres. Recollim drap i la nau llisca (verb) en silenci. El blau de la mar és tranquil i buit. Fins que, de sobte, després d’un esbufec, sorgeix una aleta negra de mig metre. Entre dues aigües, la balena s’apropa.

tiu); corall (substantiu); solcat (verb, participi); una (determinant indefinit); aquell (determinant demostratiu); dos (determinant, numeral); negres (adjectiu); com (adverbi); amb (preposició); pestanyes (substantiu); algun (determinant indefinit); i (conjunció); esvelta (adjectiu); aristocràtiques (adjectiu); de (preposició); per (preposició); sobretot (adverbi); a (preposició).
12 • Substantius: capellà, realitat, anys, ossos, cra-

LÈXIC
1 • Derivatius:

Pàg. 20-25

ni, expressió, cara, pòmuls, maxil·lar, barba, voluntat, dèria, exemplars, bèsties, òrbites, celles, parpelles, baró, semblança, gos, atura, gos, aire, suspensió, tendresa. • Adjectius: baix, alt, vell, decrèpit, magre, enèrgica, marcadíssims, inferior, massissa, agressiva, humans, conegudes, sant, gran, abandonat, sofert, fina, desolada.
13 • i ara!: admiració, estranyesa, sorpresa.

-er: relacionat amb el nom. -ada: acció corresponent a un verb. -issa: relacionat amb el verb. -aire: propensió. -à: gentilici. -àtic: relacionat amb el nom. -dor: qualitat. in-: negació. sub-: situat a sota. -ista: ofici. -or: relacionat amb el verb. • Gramaticals: -s, -os: marca de plural. -ies: morfema verbal, segona persona del singular de l’imperfet d’indicatiu. -a: marca de femení.
2 • veuarra: substantiu (veu)

• • • • • • • • • • • •

ha ha ha!: alegria. renoi!: sorpresa. ecs!: fàstic. uix!: repugnància, menyspreu. bravo!: aprovació, afirmació. oh!: admiració, sorpresa. llàstima!: dolor, desgrat. alça Manela!: admiració. ui!: dolor, desgrat. som-hi!: incitació, animació. ep!: atenció. tant de bo!: desig.

• • • • • • • •

pineda: substantiu (pi) drapaire: substantiu (drap) xinès: substantiu (Xina) mengívol: adjectiu (menjar) espaiós: substantiu (espai) carona: substantiu (cara) nassot: substantiu (nas) vellesa: substantiu (vell)

3 • negació: amoral 14 El mar és una seda blava (adjectiu), tensa i bri-

llant. No hi ha ni el més lleu rastre d’onades. Sembla com si la calor del juliol (substantiu) hagués solidificat el temps. Enmig de (locució pre-

• • • •

oposició: anticicló antic càrrec: exsecretari dintre: intravenós anterioritat: preromà

6

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 7

Solucionari del llibre de l’alumne Unitat 1 • • • • • repetició: reconstruir superioritat: superhome situació inferior: subsòl inferior: sotamàniga més enllà: ultratomba cretaria; cantes / cantés; dormis / dormís; avis / avís; ràbia / rabia; marques / marqués o marquès.
2 a) V

b) F c) V

d) F e) F f) V

4 terrós, encerclats, portalada, escalinata, place-

ta, campanar, encimbellat, boscatge.
5 porugament, dèbilment, brutament, espessa-

3 • dijous: diftong decreixent

ment, escassament, tendrament, durament, cortesament, comunament.
6 Resposta orientativa: ferrer, sabater, fuster, fle-

• • • • • •

vèieu: triftong coet: hiat mà: monosíl·lab tònic metxa: dígraf divisible a final de línia uns: monosíl·lab àton boia: diftong creixent e) audàcia f ) teula g) rauc

quer, bover.
4 a) xiuxiuejar 7 Emmalaltir, emplenar, curtejar, aprofundir, coi-

xejar, ajustar.
8 Tenen significats iguals: aguaitar / guaitar; enre-

b) beina c) brou d) ungüent

gistrar / registrar; alliberar / llibertar.
9 aerodinàmic, pneumòleg, retrovisor, hipocalòric,

5 • Paraules que contenen un dígraf: eixugat, dibui-

circumlocució, bucodental, topografia, arboricultura, minifundi, ciclòmetre, omnipresent, latifundi.
10

xos, gruix, faig, puig, soques, sorteig, feixes. • Paraules que contenen un diftong: avui, gaire, galifardeu, bous, neu, almoiner, coure, esglai, ionqui. • Paraules que contenen un triftong: dúieu.
6 tènue, grua, tèbia, lluent, violí, indústria, avió,

LLATÍ linea mundus dulcis lingua bucca lacte filiu pluma secundus

PRIMITIU línia món dolç llengua boca llet fill ploma segon

DERIVATS — — dolcesa llengut bocassa lletera fillol plomall segonament

PSEUDODERIVATS lineal mundial dulcificar lingüística bucal lacti filial plumífer secundogènit

Natàlia, duana.
7 quit-xa-lla, sei-xan-ta, cre-uer, des-cen-dir, re-

e-di-tar, cot-xe, tot-hom, ros-si-nyol, di-a-ble, in-flu-ï-en, vol-gués-siu, nos-al-tres, es-glai, hoquei, ad-junt, bot-xí.
8 a) Són monosíl·labs.

11 alacantí-alacantina, sitgetà-sitgetana, guatema-

lenc-guatemalenca, polonès-polonesa, vigatàvigatana, olotí-olotina, hongarès-hongaresa, ucraïnès-ucraïnesa.

b) Es tracta d’un accent diacrític. c) Déu, ei, pau, niu, sou, coit, reis, nous, blau, nau, neu, rou, veu, fruit, aus, riu, cuir, meu, seu, buit, greu, lleu. d) què, vull, llit, llet, llum, llamp, goig, fluix, lloc, ball, peix, greix, feix, gruix, llar, llor, lli, pell, lluc, llur, bell, lleig, llest, llosc, vell, moll, lleu, llarg, xaix, vull, seny.

REPÀS D’ORTOGRAFIA

Pàg. 26-29

1 atura’t / aturat; lligam / lliga’m; oliva / olivar; torro

LITERATURA
1 a) El de Guillem de Cabestany.

Pàg. 30-33

/ torró; angles / anglès; número / numero; col·locat / col·loca’t; anima’ls / animals; patí / pati; canvià / canvia; porro / porró; fàbrica / fabrica; perdó / perdo; record / rècord; bèstia / bestiar; secretària / se-

b) En el primer, quan es diu «quan partíeu irat...». No, perquè l’adjectiu irat denota conflicte.

7

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 8

Llengua catalana i Literatura 3r ESO c) «Que no heu deixat mai de fer-me delir», «que mai d’amar-vos no m’he penedit»; «que així estic de tot cor a vós rendit...»
2 a) L’elefant demana a la guineu com ho pot fer

per esdevenir rei, i ella li explica la faula següent: els habitants d’un país acordaren donar cada dia una bèstia al lleó per evitar que els fes mal. La tria es feia a l’atzar. Quan li tocà el torn a la llebre, aquesta trigà tant que enfurismà el lleó. Com a excusa li digué que un altre lleó, que deia que era el rei, la volia agafar. El lleó s’interessà per saber qui era el seu competidor i la llebre l’acompanyà fins a un gran llac. S’acostaren a l’aigua i el lleó, en veure el seu rostre reflectit a l’aigua, s’hi abraonà pensant-se que era el seu rival. Així la llebre aconseguí matar el lleó. b) Llull ens parla de l’abús del poder i de com es pot perdre per culpa de la vanitat. c) Na Renard és una guineu. És un animal que es caracteritza per l’astúcia i l’habilitat en les conspiracions. d) És una faula perquè els personatges són animals que encarnen les virtuts i els defectes dels humans.
3 a) Gràcies a la cortesia demostraràs que no ets

cap animal, sinó una persona; seràs amable, noble, lleial, de bons pensaments, tindràs amics i no rebràs càstigs. b) En línies generals, són consells d’urbanitat vigents encara en el nostre segle. L’educació facilita sempre la convivència.

a 170.000); basc (80.000); neerlandès (de 65.000 a 80.000); francoprovençal; grec. Hi ha una sola llengua oficial, el francès, i no es reconeixen els altres idiomes. Itàlia: italià (55.000.000, un nombre indeterminat dels quals parlen piemontès); sard (1.000.000); retoromànic (friülès: de 350.000 a 700.000; ladí: de 10.000 a 35.000); alemany (285.000); albanès (de 80.000 a 120.000); eslovè (de 60.000 a 100.000); occità (de 50.000 a 100.000); francoprovençal (85.000); grec (de 10.000 a 30.000); català (18.000); serbocroat (3.000). Estat amb una sola llengua oficial, però atorga cert reconeixement als altres idiomes parlats al seu territori. Regne Unit: anglès (58.000.000, un nombre indeterminat dels quals parlen escocès); gal·lès (de 510.000 a 600.000); gaèlic escocès (66.000); castellà (Gibraltar: 30.000); francès (illes Anglonormandes: 8.000); còrnic (1.000, com a segona llengua); gaèlic manx (illa de Man: 640, com a segona llengua). Té el mateix règim lingüístic que Itàlia. Suïssa: alemany (4.250.000); francès (1.250.000); italià (de 200.000 a 300.000); retoromànic (romanx: 30.000); francoprovençal (25.000). Té el mateix règim lingüístic que Bèlgica. Estat espanyol: castellà (de 30.530.000 a 30.875.000); català (5.496.000); gallec (2.500.000); basc (590.000); lleonès (de 140.000 a 485.000); aragonès (23.000); occità (4.000). Estat amb una sola llengua oficial que, en determinades parts del territori, comparteix l’oficialitat amb altres idiomes.

LLENGUA

I SOCIETAT

Pàg. 34

AVALUA’T
1 • Bèlgica:

Pàg. 35

neerlandès (6.000.000); francès (4.000.000); alemany (de 65.000 a 150.000, 15.000 dels quals parlen luxemburguès). És un estat amb més d’una llengua oficial, però cadascuna de les llengües és oficial només en una part del territori. • França: francès (55.000.000); català (128.000); occità (d’1.000.000 a 3.600.000); alemany (d’1.200.000 a 1.500.000, un nombre indeterminat dels quals parla luxemburguès); bretó (de 250.000 a 500.000); italià (cors: de 125.000

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

b b c c c a a a a b

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

a b c a a a a b a b

8

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 9

UNITAT

2
L’aïllament geogràfic i el seu caràcter desconfiat, secretista, poc amic de les visites d’estranys i gelós de les seves tradicions animistes, els ha permès conservar una societat amb estructures matriarcals. «A la terra de les Bijagós, l’expressió sexe feble no s’adiu en absolut amb els habitants femenins d’Orango», relata l’antropòleg alemany Hugo Adolf Bernatzik en la seva obra Al regne de les Bijagós, després de visitar la zona, al començament del segle passat. «Aquí és la noia qui escull l’home: tot just quan entra a la pubertat, col·loca un plat gran amb arròs sense condimentar davant la casa del seu elegit. Si el jove està disposat a acceptar l’oferiment de la noia, ho manifesta de la manera més senzilla: es menja l’arròs. En acceptar, el jove se’n va a viure amb la noia a la cabanya que ella aixecarà i la parella quedarà casada..., fins que l’esposa, un bon dia, tregui a la porta de la cabanya les pertinences del marit, gest que li indicarà que ja no està disposada a tolerar durant més temps el jou de la comunitat matrimonial.» a) F b) F c) V d) F e) V f) F

COMPRENSIÓ

I EXPRESSIÓ

Pàg. 38

1 Resposta oberta. 2 a) Es pot entendre que castigar maternalment

vol dir fer-ho amb amor, amb cautela, amb bones intencions. b) Els homes viuen amb els membres de la línia masculina de la família. c) Dit d’una altra manera, les dones de Juchitán es responsabilitzen de l’economia, que es basa en la convivència i la fidelitat que es mostren.
3 El text original diu:

1. Xina; 2. on; 3. les; 4. una; 5. qual; 6. la; 7. les; 8. l’; 9. figura; 10. no; 11. que; 12. educats.
4 Resposta oberta. 5 L’arxipèlag de les Bijagós, amb palmerars, saba-

nes arbustives, gran quantitat d’aus aquàtiques migratòries, tortugues, hipopòtams i cocodrils, és considerat Reserva de la Biosfera. Tanmateix, els seus habitants han de lluitar molt dur per tirar endavant. La població, d’uns 33.000 habitants, està repartida en cinc illes que formen Orango Grande: Orango, Imbone, Canogo, Meneque i Orangozinho. Viuen en cabanyes de fang vermell i sostre de palla, sense llum elèctrica ni aigua corrent. L’assistència mèdica és pràcticament inexistent.

6 Resposta oberta.

9

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 10

Llengua catalana i Literatura 3r ESO

PARLEM

DEL TEXT

Pàg. 39-40

1 Resposta orientativa, com a possible pentàleg

Hi ha una intencionalitat de preguntar –que es formula en imperatiu– en el cas següent: «Parli’m de més dones. Les de Juchitán».
8 • ¿I?: ¿I què hi va trobar, en aquesta illa?

de l’entrevista: 1. L’obligació d’un entrevistador és preguntar. 2. Entrevistar és, sobretot, voler saber. 3. No hi ha entrevistes curtes. Hi ha entrevistes que interessen. 4. Totes les entrevistes són humanes i exclusives. 5. Cal respectar la manera de dir, de parlar, de la persona entrevistada.
2 • Presentació: línies 1-10.

• ¿Viuen en parella?: ¿Homes i dones viuen en parella? • ¿Per què?: ¿Per què diu que s’hauria quedat a les aldees situades vora el llac Lugu?
9 Resposta oberta.

• Cos: línies 11-100. • Tancament: línia 101: «Batalladores, ardents i trempades.»
3 L’entrevistador ha organitzat l’entrevista segons

MORFOSINTAXI

Pàg. 41-47

1 • SN: la meva àvia; una capsa de sabates; dos

les tres comunitats matriarcals de què es parla i, pel que sembla, també a partir del viatge que ha fet la persona entrevistada. En primer lloc tracten de la societat africana; després parlen de la xinesa, i finalment, de la mexicana.
4 Resposta oberta. 5 Resposta oberta. 6 • Preguntes obertes:

mercats tradicionals d’alimentació; vostès. • SPrep: per correu; sense mans; per a infants; d’aquest trimestre. • SAdv: lluny del seu país; molt bé.
2

DETERMINANT alguns un – el el –

NUCLI éssers got programes riu missatge enmig (prep. introductòria)

COMPLEMENT humans de suavitzant avorrits Ebre que va arribar ahir d’un estret pendent

–¿I? –¿Per què? –¿I què diuen les dones zapoteques? • Preguntes tancades: –¿Castiguen millor les dones d’Orango Grande? –¿Viuen en parella? –¿A casa de qui es troben? –¿I el pare no se n’ocupa?
7 • En l’origen, segons alguns, manava la dona.

3 a) un gat siamès: SN (determinant + nom +

• I se’n va anar a Guinea Bissau. • I de la terra de les dones se’n va anar a la terra de les filles. • I no hi ha marits. • Tornem als marits que no existeixen. • El costum. • Parli’m de més dones. Les de Juchitán. • Sospito que Juchitán és menys paradís. Són intervencions o afirmacions que donen peu que la persona entrevistada pugui precisar, matisar o continuar el discurs que havia deixat inacabat en la intervenció anterior.

complement del nom, SAdj [adjectiu]) b) la seva llanterna: SN (determinant + determinant + nom) c) les arracades d’or: SN (determinant + nom + complement del nom, SPrep [preposició + nom]) d) sense alcohol: SPrep (preposició + nom) e) a Londres: SPrep (preposició + nom) f ) la campana de la seu: SN (determinant + nom + complement del nom, SPrep [preposició + determinant + nom]) g) per fax: SPrep (preposició + nom) h) el nucli urbà: SN (determinant + nom + SAdj [adjectiu]); preciós: SAdj (adjectiu) i ) que vaig contractar: oració; (sintagma nominal, subjecte el·líptic + sintagma verbal [complement directe, pronom + verb]); bé: SAdv (adverbi) j ) Anselm Clavé: SN (nom + nom)

10

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 11

Solucionari del llibre de l’alumne Unitat 2
4 • Demostratius: aquells (pronom), aquell.

• • • •

Articles: la, els. Possessius: son. Indefinits: alguna, un, alguns (pronom), tots. Numerals: quaranta-tres, dos-cents huitantados, quaranta-tres, deu.

c) d) e) f)

força, massa, prou, bastants prou, massa força, bastants, massa, prou massa, força, prou, bastants

9 a) Es va ficar la mà a la butxaca.

5 a) la catorzena edició

b) c) d) e) f) g) h) i) j)

la pàgina cent tres dues mil tres-centes vint-i-set hectàrees Joan vint-i-tres capítol u onzenes jornades sis-centes quaranta-dues pàgines Felip cinquè cinquanta-vuit segons primer pis segona porta

b) Ho he vist amb els ulls. c) Va abandonar la cursa perquè tenia problemes amb el cotxe. d) A l’hospital li van haver d’embenar el canell. e) La meva germana és bessona. f ) Vaig perdre el mòbil, el que m’havien regalat per l’aniversari.
10

CARDINAL dos / dues tres quatre deu

ORDINAL PARTITIU segon mig tercer terç quart desè

6 a) Aquesta (pronom) és la que volia i no aque-

lla (pronom). b) Quina (determinant) pel·lícula has vist? c) Tothom (pronom) sap la veritat. d) He gastat tots els meus (determinants) estalvis. e) Aquesta (determinant) xocolata és més bona que la teva (pronom). f ) Eren vuit (determinant) excursionistes però només tres (pronom) estaven federats. g) Alguns (determinant) textos te’ls enviaré ara mateix; els altres (pronom), demà a primera hora. h) Cadascú (pronom) haurà de treballar segons les seves capacitats. i ) Cada un (determinant) dels assistents rebrà un regal magnífic. j ) Tot (determinant) Catalunya es manifesta a favor de la pau.
7 a) amb els resultats (de l’adjectiu)

MULTIPLICATIU COL·LECTIU doble parell triple tercet, trio, tern quart, quarter quàdruple qüern, quartet dècim dècuple desena

11 a) No.

b) Sí. c) No.
12 dos: bessó, bessona.

tres: trigemin, trigèmina. quatre: quadrigemin, quadrigèmina. cinc: quintigemin, quintigèmina.
13 Les ciutats estan molt més netes si cada dia es

b) c) d) e) f) g) h) i)

de casa seva (de l’adverbi) que m’ho pensaria (del verb) de tabac (del nom) lentament (del verb) de la dona (del nom) negatius (del nom) sense complicacions (del nom) grans (del nom); fondes (del nom); d’aigua plujana (de l’adjectiu)

recull una fracció diferent dels residus; per exemple, tres dies els orgànics, un dia els inorgànics reciclables (paper i envasos), un altre dia el vidre i els residus inorgànics no reciclables (burilles, bolquers, etc.). Aquest sistema permet recuperar entre un 60 i un 80 % dels residus. L’any 2004, a Catalunya, es va recollir selectivament el 25 % de la brossa i se’n va recuperar al voltant del 20 %. Una bona recollida en origen és fonamental perquè es puguin tractar correctament les diferents fraccions de la nostra brossa a les plantes de tractament i fer un compost de qualitat.
14 La recollida porta a porta de residus és incom-

8 a) força, massa, prou, bastants

b) bastants, prou

patible amb l’actual model de vida de les famílies, sobretot d’aquelles que viuen en l’àmbit urbà, on els horaris laborals són molt estrictes. A més, els pisos són cada vegada més menuts

11

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 12

Llengua catalana i Literatura 3r ESO i no queda espai per emmagatzemar les deixalles. Les administracions, alhora, no creen cap al·licient econòmic o social per premiar els usuaris que participen en aquesta recollida selectiva i promoure-la. Aquest sistema, a més a més, hauria d’anar acompanyat d’una reducció de la generació de residus, perquè no tenen cap sentit aquestes mesures quan cada vegada comprem més envasos.
15 • Substantiu que designa un període de cinc

PRACTICA-HO
1 • Paracaigudes: verb i substantiu. Aparell en for-

anys, deu anys, noranta anys: quinquenni (cinc anys), decenni (deu anys), norantenni (noranta anys). • Substantiu que designa un període de dos mesos, tres mesos, quatre mesos, sis mesos: semestre (sis mesos), trimestre (tres mesos), quadrimestre (quatre mesos), bimestre (dos mesos). • Una persona que té cinquanta anys, noranta anys: quinquagenària (persona de cinquanta anys), nonagenària (persona de noranta anys). • Substantiu i adjectiu que designen períodes d’anys d’entitats i fets: cinquanta anys, noranta anys, cent anys: centenari (cent anys), cinquantenari (cinquanta anys).
16 • Adjectius: convertida, fet, brodades, ratllat,

• • • • • • •

Bon, emmarcada, inhabitada, tènue. • SPrep: dels cérvols; del seu casament; de marbre; de fruites, de cera; de guix; amb les rosetes, de pitimini; de polsina.

ma de gran para-sol confeccionat amb un teixit molt resistent que, deixat anar des d’un punt elevat, es desplega i permet reduir notablement la velocitat de descens o de caiguda d’un cos a l’atmosfera. Aiguafort: substantiu i adjectiu. Estampa que s’obté d’una planxa gravada sobre coure mitjançant àcids. Celobert: substantiu i adjectiu. Pati interior d’una casa, obert al cel i generalment més alt que ample, que dóna llum i aire a les habitacions immediates. Mà-llarg: substantiu i adjectiu. Que té les mans llargues. Nord-americà: substantiu i adjectiu. Natural o originari de l’Amèrica del Nord. Caranegre: substantiu i adjectiu. Que té fosc el color de la cara. Grecollatí: adjectiu i adjectiu. Que té alhora trets grecs i trets llatins. Esmaperdut: substantiu i adjectiu. Que ha perdut l’esma. Ploramiques: verb i substantiu. Que per no res plora. Tiralínies: verb i substantiu. Instrument per traçar línies.

2 Resposta model:

LÈXIC

Pàg. 48-51

1 • Escurabutxaques: màquina de joc; mot format

• • • • • •

• •

• •

per un verb i un substantiu. Substantiu. Perdonavides: fatxenda; mot format per un verb i un substantiu. Substantiu. Bocamoll: xerraire, que no pot guardar un secret; mot format per un substantiu i un adjectiu. Adjectiu. Teoricopràctic: referit alhora a la teoria i a la pràctica; mot format per dos adjectius. Adjectiu. Setciències: que es creu molt llest; mot format per un adjectiu i un substantiu. Substantiu.

caragirar (substantiu i verb): verb. gratacel (verb i substantiu): substantiu. figaflor (substantiu i substantiu): substantiu. somiatruites (verb i substantiu): substantiu. salvavides (verb i substantiu): substantiu. robavellaire (substantiu i adjectiu + sufix -aire): substantiu. • filferro (substantiu i substantiu): substantiu. • fotocòpia (substantiu i substantiu): substantiu.
3 • picaplets: advocat.

2 • Mots compostos: carn d’olla, esperit de vi,

blat de moro, gos llop, cotxe bomba, ull d’escala, lliure canvi, blau cel, mà de morter.

• • • • • • • • •

caganiu: el més petit. pelacanyes: pobre. pixatinters: oficinista. rodamón: vagabund. saltataulells: dependent. bocamoll: xerraire. perdonavides: fanfarró. cagadubtes: indecís. busca-raons: amic de baralles.

12

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 13

Solucionari del llibre de l’alumne Unitat 2
4 Resposta model: guardaespatlles, portaavions,

tallafoc, trencanous, pica-soques, xuclamel, paracaigudes, saltamartí.
5 a) menjapà

g) aigües: indica que cal pronunciar la u del grup gu: ai-gües. h) geniüt: trenca el diftong iu: ge-ni-üt. i ) agraïment: trenca el diftong ai: a-gra-ï-ment. Les altres paraules són casos d’excepcions.
3 • Laic: laïcitat, laïcitzar.

b) c) d) e) f) g)

sangglaçar-se aiguanaf culdellàntia viltenir malplà peucalcigar

6 Resposta model: portaclaus, llançaflames, co-

rrecamins, gratapeus, guardapits, obrecartes, llevaneu, ploramiques, rebentapisos, saltaterrats, tapacoll, tastavins, tocacampanes, trencaaigües, tallaungles.
7 • Objecte: parallamps, tirabuixó, llevataps, en-

• • • • • • • • •

Helicoide: helicoïdal. Fluid: fluïdal, fluïditat. Trapezoide: trapezoïdal. Homogeni: homogeneïtzar, homogeneïtat. Judaic: judaïtzar. Continu: continuïtat. Espontani: espontaneïtat. Assidu: assiduïtat. Ambigu: ambigüitat.

4 • Trenca el diftong decreixent: obeït, beneïm,

ganyamarits, escorreplats. • Manera de ser: milhomes, escanyapobres, primmirat, tastaolletes, trencapins. • Animal: pica-soques, ratapinyada, trencalòs, trencapinyes, ullverd, culblanc.
8 Resposta oberta.

traïdor, reduïssis, renunciï. • Indica que cal pronunciar la u: freqüència, qüestionari, bilingüe. • Indica que la i és vocal tònica: fruïen. • Són excepcions: restituirà, solàrium, antiimperialista.
5 be, bens; bota; coc; deu; dones, dona; es; feu;

REPÀS D’ORTOGRAFIA
1 • Crear: creï, creïn.

Pàg. 52-55

fora; joc; ma; mes; meu; molt, molta, molts, moltes; mon; mora, mores; net, neta, nets, netes; os, ossos, ossa, osses; pel, pels; que; rossa; se; sec; seu; si; soc; sol, sols; son; te; us; vens, venen; ves; veu; vos.
6 • Agudes: quocient, anís, espai, algun, indret,

• • • • • • • • •

Anunciar: anunciï, anunciïn. Efectuar: efectuï, efectuïn. Criar: criï, criïn. Associar: associï, associïn. Atenuar: atenuï, atenuïn. Perpetuar: perpetuï, perpetuïn. Menysprear: menyspreï, menyspreïn. Ampliar: ampliï, ampliïn. Pronunciar: pronunciï, pronunciïn.

hoquei, fredolic, meitat, Raimon, miop, oboè, ibers, interval, handbol. • Planes: cantàveu, produíeu, obliqües, estiméssiu, vagarívol, fenòmens, magnetòfon, rèptil, torticoli. • Esdrúixoles: desgràcia, aurèola, diòptries, brúixola, període, rubèola.
7 • fàcil, fàcilment

2 a) fluïdesa: trenca el diftong ui: flu-ï-de-sa.

b) he-ro-ï-ci-tat: heroïcitat: trenca el diftong oi (heroisme no duu dièresi perquè és una excepció). c) països: trenca el diftong ai: pa-ï-sos. d) accentuï: trenca el diftong ui: ac-cen-tu-ï. e) peüc: trenca el diftong eu: pe-üc. f ) traduïble: trenca el diftong ui: tra-du-ï-ble. Les altres paraules són casos d’excepcions.

• • • • • • • • •

difícil, difícilment feliç, feliçment gasiva, gasivament elegant, elegantment contínua, contínuament meritòria, meritòriament cortesa, cortesament comuna, comunament alegre, alegrement

13

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 14

Llengua catalana i Literatura 3r ESO
8 • arròs: aguda, acabada en -os.

• • • • • • • • • • • • • • • • •

Berlín: aguda, acabada en -in. semàfor: plana, acabada en -or. exàmens: plana, acabada en -s. justícia: esdrúixola. diríeu: plana, acabada en diftong decreixent. ràdio: esdrúixola. Natàlia: esdrúixola. còmodament: esdrúixola. atlètic: plana, acabada en -c. àrab: plana, acabada en -b. cantéssiu: plana, acabada en diftong decreixent. ràbia: esdrúixola. Mercè: aguda, acabada en vocal. revés: aguda, acabada en -es. coixí: aguda, acabada en vocal. vénen: accent diacrític. rèiem: plana, acabada en -m.

• Crònica de Ramon Muntaner: a) La frase interrogativa «Què us diré?» serveix per mantenir el contacte amb el lector. b) Les dones tenien un paper molt actiu («defensaven amb una energia extraordinària»). • Crònica de Pere III: a) L’Alguer es troba a l’illa de Sardenya. b) Les terres conquerides foren repartides entre els colonitzadors en forma de privilegi.

LLENGUA

I SOCIETAT

Pàg. 60

1 • Francès: Andorra, França, Mònaco.

LITERATURA
1 • Jaume I:

Pàg. 56-59

a) El cavaller que destaca per sobre dels altres és sant Jordi, que segons els llibres d’història ha participat en moltes batalles entre cristians i sarraïns. b) En l’últim paràgraf es narra que un sarraí que parlava català va demanar ajuda a les tropes de Jaume I. • Crònica de Bernat Desclot: a) Els almogàvers eren uns guerrers professionals que, des del segle XIII, utilitzaven els regnes cristians de la península Ibèrica per a la lluita fronterera contra els musulmans. b) Resposta oberta. c) Porten un bon coltell i una bona corretja, i un foguer a la cintura.

• • • • • • • • • •

Occità: França, Mònaco. Català: Andorra, França. Suec: Suècia. Danès: Suècia, Dinamarca. Alemany: Dinamarca. Feroès: Dinamarca. Finès: Suècia, Noruega. Sami: Suècia, Noruega. Noruec: Noruega. Bretó: França.

AVALUA’T
1 b 2 b 3 a 4 a 5 c 6 a 7 a 8 a 9 a 10 a 11 a 12 b 13 a 14 a 15 b 16 a 17 a 18 a 19 a 20 c

Pàg. 61

14

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 15

UNITAT

3
• Publicitat positiva: És tot allò que difon una bona imatge d’un producte, d’una marca, d’un país, d’una cultura... Per exemple, és publicitat positiva que els carrers d’una població es mantinguin nets sense necessitat de destinarhi un exèrcit d’escombriaires.

COMPRENSIÓ

I EXPRESSIÓ

Pàg. 64

1 a) Repeteixen campanyes perquè els viatgers

b)

c)

d)

e)

cuidin les formes durant els seus viatges a l’exterior, i elaboren guies de bones maneres per a turistes. Els hàbits que es persegueixen són escopir, menysprear les cues, llençar escombraries o portar pijama a la via pública. S’han d’eradicar els hàbits de parlar a crits, descalçar-se als transports públics, netejarse les sabates amb tovalloles o llençols dels hotels, ignorar els senyals de trànsit i les papereres, i no respectar els costums religiosos, perquè danyen la imatge del país. A l’Àsia, com el nou turista americà, perquè el consideren prepotent i ignorant de les cultures alienes. A Europa i a Amèrica se’ls veu com persones poc respectuoses amb la civilitat perquè no respecten les cues, escupen... Volen posar fi a les escopinades amb filmacions dels infractors, amb multes i amb l’obligatorietat de netejar-les.

3 Resposta oberta. 4 Resposta oberta. 5 Resposta oberta. 6 «Tants caps, tants barrets», afirma la dita

2 • Publicitat negativa: És tot allò que perjudica la

imatge o bé el coneixement que es pot tenir d’un producte, d’una marca, d’un país, d’una cultura... Per exemple, és publicitat negativa la imatge que donen del seu país alguns aficionats al futbol que van a veure un partit a la ciutat de l’equip contrari.

moderna. I també sabem que «l’home és un animal de costums». Però cada home té els seus, que són producte, d’una banda, de la seva lliure elecció, i de l’altra, d’una sèrie de circumstàncies més o menys imposades per la vida. S’ha d’evitar de creure que els costums dels altres són el «model» –l’únic model, o el millor– que tothom hauria de seguir. L’instint coactiu de l’ésser humà es manifesta, subtilment, en la crítica habitual d’aquells que han organitzat l’existència d’una manera que no coincideix amb la nostra. No ens referim aquí als desastres expressius d’una ideologia, d’una creença religiosa o d’altres concepcions importants sobre la persona o el món, sinó a les simples activitats que podríem qualificar de quotidianes i pràctiques. La gent pot ser casolana o

15

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 16

Llengua catalana i Literatura 3r ESO rural, televident addicta o adversa, esportista o sedentària, estalviadora o gastadora, gastronòmica o indiferent al menjar, etcètera. Cal tenir en compte que les opinions són discutibles per definició, però que els gustos no, i que la civilitat social demana que es respectin els gustos i els costums dels altres. Ningú no està obligat a compartir-los, però és abusiu voler que algú renunciï als seus costums per adaptar-se als nostres. És bo no oblidar que en un costum no hi ha una «veritat», sinó simplement una «opció», i que respectar la diversitat d’opcions en l’ús del temps o dels propis recursos és l’últim pas en l’aprenentatge social de la democràcia. Els cinc errors són els següents: • En lloc de moderna, popular. • En lloc de costums dels altres, els nostres costums. • En lloc de desastres, costums. • En lloc de rural, viatgera. • En lloc de l’últim, el primer.
7 Resposta oberta. 3 • Informatius: a, b, d, f, g, i.

• Valoratius: c, e, h, j.
4 • Titular: Proposta als EUA per multar els via-

• • • • •

nants amb auriculars. Entrada: Un senador suggereix sancionar amb 100 dòlars qui vagi absort amb l’iPod. Els novaiorquesos s’hi oposen de forma radical perquè ho consideren «ridícul». Signatura: Idoya Noain. Lloc: Nova York. Cos: Des de «La mort recent...» fins a «no la solen aplicar». Fotografia. Peu de foto: Un vianant de Nova York escoltant música amb l’iPod.

MORFOSINTAXI

Pàg. 68-72

1 • Abrac-em: del verb abraçar, primera persona

• •

PARLEM

DEL TEXT

Pàg. 65-67

• • • •

1 Té més els trets de crònica perquè qui signa

el text aporta algun comentari propi de la seva particular òptica sobre el tema.
2

MALÀISIA
VOL PROHIBIR...

UNS 300 PAGESOS... RESCATATS 442... • Uns 300 pagesos 442 pescadors de la cooperativa atrapats en una agrària Asaja. placa de gel. Es van manifestar. Són rescatats.

Qui? El ministre d’Informació. Què? Vol prohibir la publicitat del fast food. Quan? Actualment. On? A les cadenes de ràdio i televisió estatals. Per Per afavorir què? una vida més saludable. Com? No acceptant la publicitat d’aquests productes.

plural del present d’indicatiu. Perdr-ia: del verb perdre, primera o tercera persona del singular del condicional. Hauria sorprès: del verb sorprendre, primera o tercera persona singular del condicional perfet. Vine: imperatiu del verb venir, segona persona singular de l’imperatiu. Lleg-ia: del verb llegir, primera o tercera persona del singular de l’imperfet d’indicatiu. Busqu-en: del verb buscar, tercera persona plural del present d’indicatiu. Interess-a: del verb interessar, tercera persona singular del present d’indicatiu. Sap: del verb saber, tercera persona del singular del present d’indicatiu.

2 a) Cal caminar de pressa: obligació.

Fa poc. A l’illa de Sakhalín, al Pacífic. Per reclamar una A causa del desrenda digna. preniment d’una llenca de glaç de 25 km2. Llançant uns Un centenar de 8000 kg de taron- socorristes, tres ges i clementines. helicòpters i una vintena de llanxes.

Ahir. Al centre de Barcelona.

b) No podem arribar a l’hora: possibilitat. c) Deuen ser quarts de set: probabilitat. d) Ara em poso a pensar en el tema: imminència. e) Les noies continuen presenciant l’espectacle: durada. f ) Has de parlar més clar i alt: obligació.
3 • s’havia anat tapant: perífrasi verbal, tercera

persona singular de l’imperfet d’indicatiu. • queia: tercera persona singular de l’imperfet d’indicatiu.

16

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 17

Solucionari del llibre de l’alumne Unitat 3 • començaven de tenyir: perífrasi verbal, tercera persona plural de l’imperfet d’indicatiu. • triàrem: primera persona plural del passat simple. • vam descobrir: primera persona plural del passat perifràstic. • preguntà: tercera persona singular del passat simple. • volíem: primera persona plural de l’imperfet d’indicatiu. • rient: gerundi. • escollí: tercera persona singular del passat simple. • era: tercera persona singular de l’imperfet d’indicatiu.
4 s’havia de preparar; podem presentar; vam con9 • Construïm, conduïu, creïn, induït, fiïs: la dière-

si trenca el diftong decreixent. • Obeíem: la i és el nucli sil·làbic. • Fóra, féu: l’accent és diacrític. • Navegàveu: s’accentua perquè és una paraula plana acabada en diftong decreixent. • Argüeix: la dièresi indica que la u s’ha de pronunciar.
10 • Construint: perquè és un gerundi.

• Agrairia: perquè és un condicional. • Produirà: perquè és un futur. • Conduir: perquè és un infinitiu.
11 • Rèiem: riure, rient, rigut.

tinuar assajant; es va posar a plorar.
5 Resposta oberta.

• Correguessin: córrer, corrent, corregut. • Beguis: beure, bevent, begut. • Admetràs: admetre, admetent, admès.

LÈXIC
6 • Transitius: regalar, dissuadir, reflexionar, viure,

Pàg. 73-76

• • • • •

jugar, alinear, al·lucinar, passar, conèixer, córrer, convèncer, pesar, xiular, aconsellar, albirar, veure, escortar, entendrir, nomenar, anomenar, baixar, abaixar, creuar, encreuar, desguassar. Intransitius: reflexionar, viure, jugar, seure, passar, morir, córrer, pesar, xiular, néixer, dormir, baixar, pertànyer, galopar, desguassar. Impersonals: llampegar. Reflexius: dutxar-se. Pronominals: asseure’s, apaivagar-se. Copulatius: semblar, ésser. Defectius: soler.

1 • Abreviatures: adj.; núm.; loc. adv.; d. d’o.

• Sigles: ESO, OPA. • Acrònims: Incasòl. • Símbols: km.
2 a) F

b) c) d) e)

F V F F

3 • Misericòrdia — > Coia —

7 lleg-íeu; analitz-ares; menj-àvem; esten-ies;

rent-en; salt-aren; col·loc-ava; fregu-és; concert-i; obr-ireu; atrap-aré; disseny-o.
8 PRESENT
D’INDICATIU

PRESENT
DE SUBJUNTIU

FUTUR

IMPERFET IMPERFET CONDICIONAL DE D’INDICATIU
SUBJUNTIU

• • • • • • • • •

Joaquim — > Quim — Hilari — > Lari — Ignasi — > Nasi — Montserrat — > Rat — Onofre — > Nofre — Francesc — > Cesc — Salvador — > Vador — Teodora — > Dora — Marcel·la — > Cela —

cuso cuses cus cosim cosiu cusen

pugui puguis pugui puguem pugueu puguin

naixeré naixeràs naixerà naixerem naixereu naixeran

sortís sortissis sortís sortíssim sortíssiu sortissin

treia treies treia trèiem trèieu treien

voldria voldries voldria voldríem voldríeu voldrien

4 a) ACMCB

b) c) d) e) f)

ME INEF ONCE IVA UEFA [de l’anglès Union of European Football Associations]

17

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 18

Llengua catalana i Literatura 3r ESO g) h) i) j) UB DOGC IBI CD [de l’anglès compact disc]
9 • NBA: /ena-be-a/ — > National Basketball —

5 • Dies de la setmana: dl.; dt.; dc.; dj.; dv.; ds.;

dg. • Mesos de l’any: gen.; febr.; març; abr.; maig; juny; jul.; ag.; set.; oct.; nov.; des.
6 • metres per segon — > m/s —

• • • • • • • •

mil·ligram — > mg — segon — > s — hectàrea — > ha — cavall de vapor — > CV — tona — > t — habitant per quilòmetre quadrat — > hab./km2 — hora — > h — minut — > min —

Association ‘Associació Nacional de Bàsquet’ • IPC: /i-pe-ce/ — > índex de preus de consum — • KGB: /ca-ge-be/ — > Comitè de Seguretat de — l’Estat Rus • UPC: /u-pe-ce/ — > Universitat Politècnica de — Catalunya • IBM: /i-be-ema/ — > Institut de Biologia Mole— cular • BMW: /be-ema-ve/ — > Bayerische Motoren— werke ‘Fàbrica Bàvara de Motors’ • VHS: /ve-hac-essa/ — > video home system — ‘sistema de vídeo domèstic’ • RFA: /erra-efa-a/ — > República Federal d’Ale— manya • FMI: /efa-ema-i/ — > Fons Monetari Internacio— nal
10 EUR (€); DNI; dir.; dept.; SA; c.; entl.; tel.; CP;

c/c; núm.; ag.; pl.
7 • M. Hble.: Molt Honorable

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

ctra.: carretera a. C.: abans de Crist aj.: ajuntament apt.: apartat aprox.: aproximadament batx.: batxillerat av.: avinguda c/: carrer c.: carrer s/à: sobreàtic rda.: ronda núm.: número àt.: àtic bxs.: baixos bda.: baixada dir.: director s/d: sense data pl.: plaça pta.: porta ptge.: passatge pg.: passeig urb.: urbanització tel.: telèfon vol.: volum

11 a) c. de la Pena, núm. 9, 1r 2a

b) c) d) e) f) g)

av. St. Jordi, 1, núm. 70 -72 pg. de St. Joan, s/n, 2n 3a rda. d’Europa, núm. 5, àt. ptge. dels Enamorats, 2, s/à trav. de les Corts, 46, 3r 3a urb. La Maresma, 77

REPÀS D’ORTOGRAFIA

Pàg. 77-80

1 adreces equivocades; carretera nacional; calvície

imparable; malenconia patològica; assemblea antidemocràtica; davantal rebregat; maragdes valuoses.
2 En el català central:

• e oberta: terra, reprendre. • e tancada: carrer, barbers, reixes, valent, atmosfera. • o oberta: reposa, microsolc, platjota, compost, abdomen. • o tancada: dolor, rossa, hecatombe, sonora.
3 races úniques; pigues negres; platges lletges; ti-

8 Són acrònims, sigles pronunciables com un mot

ordinari formades per segments inicials o finals dels mots que componen una frase.

ges blanques; corretja fantàstica; mànigues amb arrugues.
4 • juvenització: jove

• bosquerol: bosc

18

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 19

Solucionari del llibre de l’alumne Unitat 3 • bucal: boca • curvatura: corba • esportista: esport • dulcificar: dolç • mucositat: moc • titular: títol • enrossir: rossa • forner: forn • consular: cònsol • pomer: poma Hi observem que la majoria d’aquests derivats no s’escriuen igual que el primitiu.
5 Resposta oberta. 6 a) puguem

b) c) d) e) f) g) h) i) j)

podràs, cuso escopiu cullen collit sortim tossia, sortir vulgueu naixeran obre

mortal i, per demostrar-ho, es presenta a Bernat Metge després d’haver mort. c) Sí. L’autor manifesta obertament el seu escepticisme sobre la immortalitat de l’ànima i això, a l’època medieval, era impensable. d) Perquè el mateix rei li ho diu quan afirma «jo sóc aquell que et penses». e) Orfeu era el cantor per excel·lència que embadalia tot el que l’envoltava amb les seves cançons. Tirèsies era un personatge cec que tenia la facultat d’endevinar el futur. Ambdós tenen la funció, en l’obra, de recordar al rei el seu amor per la música i l’astrologia, perquè se’n pugui penedir per aconseguir anar al cel. f ) Té la intenció de demostrar la seva innocència o defensar-se de les acusacions i guanyar-se la confiança del nou monarca i, en conseqüència, poder tornar a treballar a la Cancelleria Reial, cosa que va aconseguir.

LLENGUA

I SOCIETAT

Pàg. 84

1 És un tema per debatre a classe, però en línies

7 a) escullera

b) c) d) e)

barnús ebenista robí resplendir

generals haurien d’arribar a la conclusió que una llengua sense normativa acaba sent un camp sense llaurar, abandonat a les males herbes. Consegüentment, és difícil de normalitzar en tots els àmbits d’ús que la societat exigeix.

LITERATURA

Pàg. 81-83

AVALUA’T
1 a 2 a 3 b 4 a 5 b 6 a 7 c 8 a 9 c 10 a 11 b 12 a 13 c 14 b 15 a 16 b 17 b 18 a 19 c 20 b

Pàg. 85

1 a) Segons explica l’autor a les quatre primeres

línies, era a la presó perquè els seus perseguidors i envejosos li tenien mala voluntat o per algun secret judici de Déu, i no pas per alguna cosa que hagués fet malament, tal com s’ha pogut demostrar després. b) El tema central és la immortalitat de l’esperit/ànima. Bernat Metge no creu que sigui immortal i que pugui existir més enllà de la mort; el rei Joan I creu que l’esperit és im-

19

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 20

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 21

UNITAT

4
h) El bon humor del professor provoca, immediatament, una sensació d’alleujament en els alumnes (línies 69-73 i 100-106). i ) Sembla que amb la informació que s’aporta d’en Timm es vulgui destacar la innocència del noi (línies 93-96). j ) Cal destacar el contrast entre la ingenuïtat de la resposta d’en Lüders i la rèplica del professor.

COMPRENSIÓ

I EXPRESSIÓ

Pàg. 89-90

1 • Hanno: línies 61-62.

• Catedràtic Mantelsack: línies 63; 80-87; 117118; 126; 131-138. • Timm: línies 99; 122. • Lüders: línies 78-79.
2 Resposta orientativa:

a) La descripció de l’entrada del professor a l’aula sembla un ritual (línies 1-7). b) La minuciositat en la descripció de les accions anuncia un estat d’expectativa a l’aula: tothom està esperant endevinar el bon o mal humor del professor (línies 19-23). c) Es presenta com una personalitat amb una aurèola de saviesa que inspira respecte, tant pels seus detalls físics com per la seva indumentària (línies 9-18). d) Pot sorprendre la impunitat amb què es descriu la seva actuació. No sembla que hi hagi cap mostra de penediment per una actitud tan discriminatòria (línies 22-53). e) És falta de coratge dels alumnes o potser és l’estat de temor o terror que domina l’aula? (línies 54-62; 88-92; 100-106; 114-116). f ), g) Cal destacar el canvi de tractament que fa el catedràtic quan s’adreça a en Lüders, tutejant-lo (línies 80-87), i quan tracta de vós en Timm (línies 126 i 131-138). El catedràtic no dissimula la seva actitud diferent davant d’aquests dos alumnes.

3 1. Línia 126: «Doncs, concentreu-vos i conti-

nueu». 2. Línia 132: «Es veu que heu estudiat». 3. Línies 133-138: «Llàstima que esteu totalment mancat del sentit del ritme, Timm. Us adoneu de les sinalefes i, tanmateix, no heu observat l’hexàmetre. Tinc la impressió que ho heu après de memòria com si fos prosa... Però, com he dit, us hi heu aplicat, us hi heu esforçat i qui s’esforça per anar endavant... Podeu seure».
4 a) Tutejant-los i dient-los pel nom de pila.

b) Perquè obliga el professor a buscar un altre candidat per a la recitació dels versos d’Ovidi i tots els alumnes de la classe en són candidats. c) Llatí. d) Perquè tem que el professor vegi que no recita de memòria, sinó que llegeix en veu alta amb el llibre amagat.

21

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 22

Llengua catalana i Literatura 3r ESO
5 Resposta oberta. 6 a) L’humor canviant del professor provocava 5 • Text A: punt de vista extern.

• Text B: punt de vista intern. • Text C: punt de vista extern.
6

una expectativa constant entre els alumnes de la classe. b) L’estat de temor que imposava el professor impedia qualsevol mostra de queixa o protesta. c) La resposta d’en Lüders afavoria el canvi d’humor del professor. d) Les ganes de dissimular que recita el text quan, en realitat, el llegeix en veu alta, fan que la «recitació» estigui mancada de ritme.
7 A criteri del professorat. 8 Resposta oberta. 9 L’edat d’or va ser la primera, quan no s’imposava
l’autoritat, i la fe i el bé sense lleis produïa. No es coneixien la por ni la pena, ni en bronze es guardaven comminadors decrets, ni temia els criteris dels jutges la multitud suplicant, i vivien segurs sense càstigs.

CRIM DE GERMANIA ELS EMIGRATS narrador omniscient narrador protagonista Temps segle XVI segle XX Espai Aragó Anglaterra Personatges avis (moliners) passatgers i Antonio de l’avió Narrador

OLIVER TWIST narrador omniscient segle XIX Anglaterra Oliver i altres joves

MORFOSINTAXI

Pàg. 94-99

1 a) No és una oració perquè no està completa.

b) c) d) e) f)

Oració simple. Oració simple. Oració composta. No és una oració perquè no hi ha verb. No és una oració perquè els elements estan desordenats.

De les tres lectures que es fa d’aquests versos, la correcta és la segona. Algunes de les raons que es poden aportar, entre d’altres, són les següents: • Respecta els versos. • Fa les pauses on correspon. • La velocitat de lectura és adequada. • No es produeixen pauses que trenquen el sentit de l’oració.

2 El president (SN) anava a dir-ne alguna de gros-

sa quan de sobte una campana eixordadora (SN) va començar a sonar. Sonava tan fort que fins i tot la conversa (SN) era impossible. Van sortir els guàrdies armats (SN) de les seves dependències, la gent del carrer (SN) s’acumulava a la porta i un parell de fotògrafs (SN) van disparar els seus primers flashs a la parella que formaven el president i el secretari (SN).
3 a) Interrogativa.

PARLEM

DEL TEXT

Pàg. 91-93

1 Resposta oberta. 2 • Punt de vista: un narrador relata la història.

• Espai: una aula d’una escola. • Temps: en el segle XIX. • Personatges: en l’escena, a més del catedràtic Mantelsack, hi ha un personatge col·lectiu, que és el grup dels alumnes, però se’n singularitzen els següents: en Hanno, en Lüders i en Timm.
3 Resposta oberta. 4 Narrador omniscient.

b) c) d) e) f) g) h)

Imperativa o exhortativa. Enunciativa afirmativa. Enunciativa afirmativa. Enunciativa afirmativa. Interrogativa. Exhortativa. Exclamativa.

4 Totes són interrogatives retòriques. 5 Em va dir que necessitava que li trobés tres

homes i em va allargar un paper amb una xifra, mentre em feia seure. Feia una calor endimoniada. A mi em sobrava fins i tot el rellotge i adesiara m’havia d’eixugar la suor de la barbeta i del coll. El front d’en

22

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 23

Solucionari del llibre de l’alumne Unitat 4 Quim brollava. En canvi, a ella semblava que la temperatura no l’afectés, com si estigués per damunt d’aquestes misèries humanes. Li vaig preguntar qui eren sense demostrar gaire la meva curiositat. Ella em va respondre que havia vingut precisament perquè ho esbrinés jo i que només tenia aquest número de matrícula. De Barcelona. Un cotxe verd metal·litzat. No sabia ni remotament la marca ni el model. En Quim va intervenir amb to fatxenda i va preguntar per què els volia, els tres homes, però la dona se’l va mirar amb tal altivesa que al meu soci se li va ensopir la cresta cop en sec. La senyora em digué que era un assumpte molt confidencial i en Quim, recuperat de l’estocada visual, afegí que no hi havia secrets entre ell i jo, i que podia parlar tranquil·lament.
6 –Què m’està insinuant, que em fot al carrer? 8 Resposta orientativa:

a) Aquest ocell tan petit, que m’agrada tant, fa el niu cada primavera. b) Van coure la carn que van comprar al mercat en un fogonet de butà. c) M’arribava la remor d’aquell parell de bordegassos com si fossin al meu costat. d) Anava vestit amb un davantal blanc que era l’enveja de tothom. e) La vella escriptura alfabètica no morirà mai, ni que hi hagi detractors.
9 a) Omple el qüestionari.

b) c) d) e) f)

Ajuda’m a carregar el paquet. Demana quatre pastissets de cabell d’àngel. Riu fort. Balleu amb en Joan. Dutxa’t amb aigua freda.

(interrogativa, pot ser general). –Tranquil·litzi’s, Romà... (exhortativa). –Senyor Vidal! Res de confiances...! (exclamativa i exhortativa). –Només tracto d’avançar-li que, per voluntat dels compradors, vostè no entrarà en la relació de personal a transferir (enunciativa negativa dintre d’una enunciativa afirmativa). Però no s’hi amoïni (exhortativa), ja sap que hi ha pactades indemnitzacions, i molt importants! (exclamativa), per als que estaran en la seva mateixa situació... (enunciativa). –I una merda bizantina! (exclamativa). –Ro... Senyor Vidal, pensi-s’ho bé (exhortativa), tal com giren les coses, encara pot ser l’oportunitat de la seva vida! (exclamativa).
7 a) Avui al migdia, els resultats seran comuni-

10 a) No us begueu la llet.

b) c) d) e) f) g)

No No No No No No

els escrigueu una carta de condol. vagis a comprar demà. corris més de pressa. obris la boca. segueu aquí. reduïu els pressupostos.

11 a) [Nosaltres] (SN) no ens havíem vist mai (SV).

b)

c)

d)

e)

cats als aspirants al lloc de treball per la Conselleria d’Interior. L’aparell d’aire condicionat va ser arreglat per uns operaris especialitzats en menys de mitja hora. Les carrosses reials eren acompanyades per la comitiva de la festa major pels carrers de la localitat. L’incendi que cremava des d’aquesta matinada als afores de la ciutat ha estat sufocat pels bombers. Una partida d’haixix ha estat decomissada pels Mossos d’Esquadra al port de Barcelona.

b) Ningú (SN) no li deia l’hora (SV). c) Demà ho recolliran (SV) els escombriaires (SN). d) Deu vegades t’hem avisat (SV), la Tònia i jo (SN)! e) Va arribar (SV) aquell dia temut (SN). f ) Les coses (SN), de vegades, surten millor del que ens pensàvem (SV). g) Entre en Martí i en Carles (SN) van repartir tota la informació (SV). h) Se senten (SV) sirenes alarmants (SN). i ) L’entusiasma (SV) el conte publicat (SN). j ) El trencalòs (SN) no va sobreviure a l’impacte amb el cable d’alta tensió (SV). k) L’aparició d’aquella criatura grotesca (SN) m’omplí de fàstic (SV).
12 a) Neva? Neva! Neva.

b) Vindràs! Vindràs? Vindràs. c) N’han vingut quatre. N’han vingut quatre? N’han vingut quatre! d) En Biel és molt eixerit. En Biel és molt eixerit! En Biel és molt eixerit?

23

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 24

Llengua catalana i Literatura 3r ESO e) Avui anem d’excursió? Avui anem d’excursió! Avui anem d’excursió. f ) He tret un deu! He tret un deu? He tret un deu. cals perquè no és tracta d’un sol mot, sinó d’una seqüència. b) És un joc de paraules homònimes en què el significat de la frase no té res a veure amb el camp semàntic dels nombres. No és fàcil deixar de banda els nombres, ja que, com en el cas anterior, formen una seqüència.
8

LÈXIC

Pàg. 100-104

1 a) Fenomen acústic que acompanya el llamp. /

b) c) d) e) f)

Ser un belluguet, mogut. Obrir molt els ulls. / Fer veure que no es veu una cosa. Estar sec. / No comprometre’s. Tenir les dents punxegudes. / Ser molt agressiu. No fer cap pintura. / No ser tingut en compte. Tenir la llengua més llarga del normal. / Parlar més del compte.

ala ala ala ala ala ala

de l’ocell de la taula d’un molí de vent d’un edifici d’un barret d’un exèrcit

a x x x x x x

b x x

c x

d x x x x

e x x

x

x

9 a) fil

2 • Homònims: a, b, e, f.

• Polisèmics: c, d, g.
3 a) homònimes

b) c) d) e) f) g)

pinya pinya fil pinya pinya fil

b) c) d) e)

homònimes polisèmiques homònimes homònimes

10 • aviador: homònima

4 Resposta oberta. 5 • la vocal (lletra) / el vocal (membre d’una junta)

• • • •

la fi (l’acabament) / el fi (l’objectiu) la paleta (eina) / el paleta (ofici) la salut (estat físic) / el salut (la salutació) la son (ganes de dormir) / el son (acció de dormir)

• • • • • • • •

avial: monosèmica avern: monosèmica averany: monosèmica aurèola: polisèmica axis: homònima aviciar: polisèmica ast: polisèmica àtic: homònima i polisèmica

11 • serra: línia trencada.

6 a) La Maria li va donar una bona carbassa:

carbassa és una paraula polisèmica i en la frase no queda clar si es refereix al fruit o al fet de refusar el pretendent. b) La burra de la teva mare m’ha mossegat: burra és una paraula polisèmica que tant es pot referir a un animal com ser un insult, i en aquest cas no queda clar qui mossega, si un animal o la mare.
7 a) És un joc de paraules homònimes en què el

• • • • •

pota: serveix per sostenir una cosa. illa: un tot compacte i aïllat. fulla: làmina prima. antenes: capten senyals. coet: disparat per un impuls.

12 a) 4

significat de la frase no té res a veure amb les notes musicals. Costa, però, deixar de banda el camp semàntic de les notes musi-

b) c) d) e) f) g) h) i)

8 2 5 9 1 3 2 2

24

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 25

Solucionari del llibre de l’alumne Unitat 4

REPÀS D’ORTOGRAFIA

Pàg. 105-109

1 capatassa, estudiant, cònsol, caporala, pedia-

tra, delineant, oficiala, auxiliar de vol, fiscal, sergenta, assistenta social, funcionària, bombera, mossa d’esquadra, jutgessa, advocada, arquitecta, poetessa.
2 anàlisis, races, complexos, robins, troques, ma-

c) d) e) f) g) h) i) j)

una una una una una una una una

forastera cordial jaqueta purulenta discussió cruenta acció impune gateta alegre professora equànime reacció anòmala actitud infame

niquins, bisturís, individus, índexs, safareigs/safaretjos, camins, tèlexs, lluços, bafs, raigs/rajos, esquís.
3 • [s]: gossos, trossos, arrossos, óssos, embaras-

8 • cavall - euga

sos, gamarussos, esbossos, estressos, accessos, cabassos, rossos, russos. • [z]: avisos, gasos, masos, nusos, casos, abusos, països, gimnasos, pisos, envasos.
4 a) La marquesa era neboda de l’alcaldessa.

b) c) d) e) f) g) h) i) j)
5

La protagonista era l’heroïna. La generala no era prou audaç. La comtessa era molt amable. La fabricant era extraordinària. La teva sogra és molt espontània. L’alumna suïssa és òrfena des dels set anys. M’han presentat una baronessa molt aspra en el tracte. Aquesta advocada és molt tranquil·la. És digna de ser ministra?

• • • • • • • • • • • •

ruc - somera guatllot - guatlla perdigot - perdiu cadernera mascle - cadernera femella toro - vaca porc - truja marrà - ovella boc - cabra ànec - ànega colom - coloma cérvol - cérvola corb - corba

LITERATURA

Pàg. 110-113

1 a) El poeta explicita l’estat d’ànim d’un preso-

MASC. SING. tebi anàleg magribí filòleg tranquil vague nul poruc cortès fondo gris culte

FEM. SING. tèbia anàloga magribina filòloga tranquil·la vaga nul·la poruga cortesa fonda grisa culta

MASC. PL. tebis anàlegs magribins filòlegs tranquils vagues nuls porucs cortesos fondos grisos cultes

FEM. PL. tèbies anàlogues magribines filòlogues tranquil·les vagues nul·les porugues corteses fondes grises cultes
2

ner de guerra dominat pels sentiments contradictoris de la por al futur i del consol d’haver sobreviscut a un desastre militar. A més, s’hi entreveu la indefensió, la desemparança i la convicció de tenir la consciència tranquil·la en relació amb els seus actes. b) En aquesta situació de desemparança, el poeta pensa que si en temps passats havia sentit que no li plaïa res, ara, en canvi, s’acontenta amb allò que li provoca tristesa. Avui valora més els grillons lleugers que en el passat les boniques robes brodades. c) Tot i reconèixer que se sent abandonat i desesperat, no deixa de confiar en Déu perquè l’alliberi, i en última instància, en el seu rei, perquè intercedeixi per ell i el deslliuri de les condicions que imposa el vencedor. a) Xaloc, llevant, grec, migjorn, tramuntana. Mestre i ponent. b) «Amor, de vós, jo en sent més que no en sé.» c) La capacitat d’estimar: «aprés [després] ma mort, d’amar perdau poder». No cal que ho perdi mentre ell visqui perquè l’estima.

6 Totes són invariables i s’escriuen igual en singu-

lar que en plural.
7 a) una butaca còmoda

b) una veïna sagaç

25

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 26

Llengua catalana i Literatura 3r ESO d) No veure l’estimada: «tot lo meu mal serà vós no veer». e) Que només aquells que l’han coneguda poden fer-se càrrec de què significa la seva absència. • argent — > plata — • suara — > fa poc —

AVALUA’T
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Pàg. 115

LLENGUA

I SOCIETAT

Pàg. 114

1 • ambdós — > tots dos —

• • • • • •

àdhuc — > fins i tot — esdevenir — > tornar-se — car — > perquè — esguard — > mirada — trametre — > enviar — mancar — > faltar —

b a b a c c b b a b

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

c a c c b a c c b b

26

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 27

UNITAT

5
Des del llagut es veu el poble franc, ara que el sol hi bat de cara; es veu el poble tot pintat de blanc, ara que el sol no el desempara. I darrera el pujol fet de graons, vestit de vinya retallada i neta; el poble ran de blau, la vinya al fons i al cel un xiscle d’oreneta. Des del llagut es veu tot petitet; els mariners són com un cap d’agulla, la campana sospira molt baixet i cada cep sembla una fulla. Poble estirat a vora de la mar, oh delicada ratlla fina, que te la menges amb un sol esguard i et cap sencera dintre de la nina! Blanc fistonet damunt de blau marí, esmortuint la gresca i la baralla, et sento més del cor, vist des d’ací, des del llagut que balla. Et veig a tu, i penso en tu només, el blau i el blanc m’han esborrat les penes, des del llagut encara t’estimo més, i em lligues més les venes.

COMPRENSIÓ

I EXPRESSIÓ

Pàg. 118

6 El poema és el següent:

1 • Per al poema Dóna’m la mà: c, e.

• Per al poema Com un puny: b, f, h, i.
2 Resposta orientativa:

a) Al llit tan gran d’italiana mida / passe les nits sentint la teua absència. b) Dóna’m la mà que anirem per la riba / ben a la vora del mar / bategant, / tindrem la mida de totes les coses / només en dir-nos que ens seguim amant. c) Dóna’m la mà i arrecera la galta / sobre el meu pit, i no temis ningú… d) Entenc molt bé, desgraciada sort, / l’última arrel d’aquest trist pensament, / el seu perquè atàvic, jove, fort / jo sent en mi corprès profundament. e) Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia / el dolor ve a fer-me companyia / i no se’n va, que creix en sa llargària, despert de nit somou, somort, de dia. f ) i jo, aleshores, besaré ta galta; / i la besada ens durà el joc d’amar.
3 Resposta oberta. 4 A criteri del professorat. 5 Resposta oberta.

27

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 28

Llengua catalana i Literatura 3r ESO Des del llagut que té un si és d’atzar, un si és de recança... Totes les coses vistes des del mar, quina mena de mel i d’enyorança!
3 a) He portat un batut de maduixa a la Laia. — > —

PARLEM

DEL TEXT

Pàg. 119-122

1 Mon cor estima un arbre! / Més vell que l’olivera,
més poderós que el roure, / més verd que el taronger, conserva de ses fulles / l’eterna primavera, i lluita amb les ventades / que atupen la ribera, com un gegant guerrer.

Li he portat un batut de maduixa. — b) Digues a la Teresa que no hi aniré. — > Diguesli que no hi aniré. c) Donaré una clau als veïns. — > Els donaré — una clau. d) No deixaré mai més cap llibre a les teves cosines. — > No els deixaré mai més cap — llibre. e) Desa els compassos al calaix. ø
4 A la seva filla li van regalar un gatet amb els ulls

2 Tots els versos tenen set síl·labes mètriques. 3 a) Dotze.

b) Deu. c) Dotze (sense comptar, però, el vocatiu Súnion!). d) Deu. e) Dotze. f ) Deu.
4 a) t a a t t a a t a t

rodons i verds. La nena no s’ho esperava, perquè els pares sempre s’havien negat a tenir animals a casa tot i que ella en demanava un cada dos per tres. Quan se’n va anar a dormir, es va trobar una capsa sobre el llit, ben embolicada amb un llacet de color blau, amb una nota que deia: «Sóc teu». Va sacsejar la capsa. Pesava. No va esperar més, va estripar el paper i va obrir-la... De dins en va sortir un miol prim. No podia ser... però era veritat. A ella, a la Maria, per fi li havien regalat allò que més desitjava: un gat. CD (en negreta): • SN = un gatet / animals / una capsa / la capsa / el paper / allò / un gat • pronom feble = ho / en / la • oració = sóc teu CI (subratllats): • SPrep + SN = a la seva filla / a ella / a la Maria • pronom feble = li / li — 5 a) Pinta quadres. — > En pinta. / Pinta’n.

b) c) d) e) f)

ataaattttta ttataataat aatatata atataaatat atatatataaata

5 Resposta oberta. 6 7a 7b 7b 7a 7c 7c 7d 7e 7e 7d

Aquest mateix esquema es reprodueix en les quatre estrofes restants del poema.

MORFOSINTAXI

Pàg. 123-129

— 1 a) Vaig divulgar la notícia de seguida. — > La vaig divulgar de seguida. b) Desa els llibres al primer prestatge. — > Els — desa. / Desa’ls al primer prestatge. c) Pensa en la prova d’esforç. d) Aquell periodista ha escrit dos articles. — > — Aquell periodista n’ha escrit dos.
2 a) el text

b) Pinta el cotxe. — > El pinta. / Pinta’l. — c) Pinta alguna cosa. — > En pinta alguna. / Pin— ta’n alguna. d) Pintarem els finestrons. — > Els pintarem. — e) Pinta dos dibuixos. — > En pinta dos. / Pin— ta’n dos. f ) Pinten les portes. — > Les pinten. — g) Pinta la finestra! — > La pinta! / Pinta-la! — — h) Pinta això. — > Ho pinta. / Pinta-ho.
6 a) Dóna les entrades a la nena. — > Li dóna les —

b) netejar tot el gimnàs c) la teva opinió d) als jugadors

entrades. / Dóna-li les entrades. b) Dóna la postal a les noies. — > Els dóna la — postal. / Dóna’ls la postal.

28

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 29

Solucionari del llibre de l’alumne Unitat 5 c) Dóna les entrades al nen. — > Li dóna les — entrades. / Dóna-li les entrades. — d) Dóna la cadena als nois. — > Els dóna la cadena. / Dóna’ls la cadena.
7 a) En Robert va fer un pastís de xocolata

i)

Alguns polítics foren escridassats pels mateixos militants. — > Els mateixos militants — escridassaren alguns polítics. f) g) h) i) j) V F F V F

12 a) F

boníssim. — > Un pastís de xocolata bonís— sim va ser fet per en Robert. b) Regaré les plantes cada nit. — > Les plantes — seran regades cada nit [per mi]. — c) Aquesta tarda desaré la roba d’estiu. — > La roba d’estiu serà desada aquesta tarda [per mi]. d) En Gerard va rebre un paquet misteriós. — > — Un paquet misteriós va ser rebut per en Gerard.
8 a) la — > CD: la llibreta, la goma... —

b) c) d) e)

V V V F

13 Resposta oberta. Les frases e i f no poden por-

tar aquests complements.

LÈXIC

Pàg. 130-133

1 • Sinònims totals: capritx / caprici; oculista /

b) c) d) e) f) g) h)

els — > CD: els fills, els amics... — ho — > CD: allò, això, que vindrien... — li — > CI: a ell, a ella... — les — > CD: les postres, les maduixes... — los — > CI: a ells, a elles... — en — > CD: pastissos, telèfons... — ’n — > CD: sucre, cafè... —

oftalmòleg. • Sinònims parcials: clenxa / ratlla; estrènyer / prémer; medecina / medicina. • Falsos sinònims: mitjà / medi.
2 • Lexicals: distret — > atent; plorar — > riure; <— <—

9 a) Ens — > CI —

b) c) d) e)

Et — > CD — Em — > CD — Us — > CI — Es — > CD —

discret — > ostentós; assolellat — > ombrívol; <— <— gegant — > menut; tens — > distès. <— <— • Gramaticals: descosir — > cosir; asimètric — > <— <— simètric; enterrar — > desenterrar; tranquil — > <— <— intranquil.
3 a) colpejar (donar cops) = pegar

10 tornar, dir, treure, mirar, portar, investigar, en-

senyar, estirar.
11 a) Les circumstàncies de l’acusat van ser valo-

rades pel jutge. — > El jutge va valorar les — circumstàncies de l’acusat. b) El vestit fou dissenyat per Toton Comella. — > Toton Comella dissenyà el vestit. — d) Aquestes idees són defensades per molta — gent. — > Molta gent defensa aquestes idees. f ) El partit va ser guanyat, amb comoditat, pels jugadors del nostre país. — > Els jugadors — del nostre país van guanyar el partit amb comoditat. g) La reunió va suspendre’s per falta d’assistents. — > Es tracta d’una oració passiva re— flexa, sense complement agent. Una possibilitat de passar-la a activa seria: Hom va suspendre la reunió per falta d’assistents.

b) assolit (arribar a fer o a obtenir allò que es desitja) = aconseguit c) argent (metall preciós) = plata d) cercar (provar de trobar, de descobrir) = buscar e) cloure (cobrir l’obertura d’alguna cosa) = tancar f ) emprar (servir-se, usar...) = utilitzar g) masticava (prémer reiteradament amb les dents) = mastegava h) mormolejava (parlar en veu molt baixa, especialment queixant-se) = murmurava i ) car (introdueix una proposició que dóna la raó a una d’anterior) = ja que
4 • va feinejar — > va gandulejar, va mandrejar... <—

• • • • • • •

riallera — > ploranera, trista... <— dissimular — > mostrar, manifestar... <— freda — > apassionada, vehement... <— hipòcrita — > sincera, franca... <— tard — > aviat, d’hora... <— va arribar — > va marxar, va sortir... <— van anar plegats — > van anar separats... <—

29

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 30

Llengua catalana i Literatura 3r ESO • • • • estrany — > conegut, familiar... <— l’amoïnava — > la tranquil·litzava... <— alleugerida — > apesarada, greujosa... <— van marxar — > van tornar, van arribar... <—
11 5 a) dictadura — > democràcia <—

minso baladrer erudit

migrat brunzent savi

immens silenciós llec

b) c) d) e) f) g) h) i) j)

atacar — > defensar <— augmentar — > minvar <— perspicaç — > totxo <— flegmàtic — > impacient <— malaurança — > felicitat <— aproximat — > exacte <— dissoldre — > constituir <— equilibri — > vaivé <— acatar — > vulnerar <—

insuficient matí ressec gegant
12

suficient migdia sec gran

bé tarda humit mitjà

notable vespre mullat petit 6. 7. 8. 9. 10.

excel·lent nit xop diminut

1. 2. 3. 4. 5.

petita corbat arremangat malparlat estricte

prudent exaltat xerraire agressiu prims

6 • prim — > botiró <—

• • • •

malmetre — > adobar <— esquerp — > amable <— ronsejar — > cuitar <— maquiavèl·lic — > càndid <—

REPÀS D’ORTOGRAFIA
1 • trobar, troballa

Pàg. 134-137

7 • Desitjar: anhelar, cobejar, ansiejar, delejar,

aspirar. • Reunir: sumar, agrupar, congregar, compilar, concentrar. • Cloure: obstruir, acabar, barrar, clausurar, tancar. • Errar: espifiar, equivocar, fallar, marrar, confondre.
8 a) mèdic

• • • • • • • • • • •

gravació, gravar núvol, ennuvolat arribar, arribada trèvol, trevolat moviment, movible acabar, acaballes mòbil, mobilitat tramvia, tramviari blavenc, blavós pavelló covard, covardia

b) farciré c) sucar

d) got e) terminis f ) posaré

2 • Plataforma que es posa al sostre d’un cotxe:

9 • rigorós = estricte — > clement <—

• • • • • • •

abatut = moix — > altiu <— enginyós = sagaç — > totxo <— corroborar = ratificar — > negar <— admirar = enaltir — > menysprear <— burla = befa — > elogi <— òptim = magistral — > incorrecte <— seny = prudència — > rauxa <— oportú cobdícia congregar adjacent anul·lació atapeït lascívia inadequat generositat disgregar allunyat validació buit continència

• • • • • • • • •

baca. Femella del bou: vaca. Vas sanguini: vena. Tira de teixit per embolicar una ferida: bena. Bonic: bell. Ancià: vell. Set més un: vuit. Espai no ocupat: buit. Groller: bast. Extens, dilatat: vast.

10 idoni

3 Gràcies a l’acció revolucionària que vas empren-

gasiveria reunir annex abolició abarrotat disbauxa

dre, B majúscula, estalviaràs que en Jonàs passi un bon mal tràngol. [...] Al principi eres una b minúscula, com totes, però en arribar la primavera vas créixer i et vas estirar molt. Vas florir esponerosa i bella amb dos pits.

30

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 31

Solucionari del llibre de l’alumne Unitat 5 Però no vas voler posar-te sostenidors perquè no t’hi acabaves de trobar lliure. L’actitud laxa i desvergonyida d’una joveneta consonant com tu va remoure els fonaments tan sòlids de l’alfabet català i ferí la sensibilitat de les lletres menudes i de tantes lletres de canvi. El teu cas fou portat a discussió en una assemblea general d’abecedaris. I vas ser acusada d’indecència per unes velles lletres cursives i unes altres de versaletes. Tu, una mica ingènua, no vas comprendre l’abast del problema, i recordo que els vas dir: Si sóc l’única lletra que tinc dos pits, què hi puc fer! Les altres Bes vestides, en sentir les teves paraules, van despullar-se en un acte de solidaritat. En canvi, les Pes i les Erres (R) dissimularen l’únic pit que tenien sota grossos jerseis de llana. La confusió abecedària fou total. S’escoltaren insults de «lletragues boges» i «escandaloses». Les lletres més tradicionals, sobretot les gòtiques elzevirianes, van plantejar la necessitat d’expulsar-vos, a tu i aquelles bagasses, del Diccionari general de la llengua (del «Pompeu Fabra», vaja). La votació fou guanyada per majoria absoluta. [...]
4 • almívar (aliment) 6

PRIMITIU avortar calb cervell corb (substantiu) corb (adjectiu) deure escriure llavi lliure moure provar

DERIVAT avortament calba, calbesa cervellet corbató corba devíem escrivim, escrivent llaviejar lliurement moviment aprovar

PSEUDODERIVAT abortiu calvície cerebral, cerebel còrvids curvatura, curvilini dèbit escriba labial llibertat mòbil probable (és possible)

7 a) En Jordi té uns mobles plens de calaixos al

b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l) m)

• • • • • • • • • • • • • •

trèvol (planta) cavall (animal) rovell (aliment) ceba (planta i aliment) bambú (planta i aliment) voltor (animal) ovella (animal) rave (planta i aliment) avet (planta) abella (animal) boc (animal) berbena (planta) fava (planta i aliment) civada (planta)

despatx del passeig principal de la Garriga. Si faig el treball aviat, pel maig anirem a la fageda d’en Jordà. Al mig de la riera vaig trobar una cartutxera plena de cartutxos. Es va enutjar tant que semblava boig. Les sardines escabetxades m’empatxen. El dia del bateig van donar-nos xocolata i em va fer mareig. Vigila que no t’esquitxin els cotxes quan passin. El dia de l’assaig vaig sentir un desig irrefrenable de besar-lo. És molt capritxosa i no pot satisfer-li tots els desitjos. Porta unes mitges de seda que ni es veuen. Tot el poble fa olor de maduixes. A mitjanit va fugir havent-se pres un plat de gaspatxo. Fes cas al seny: segueix la rauxa.

8 La solució que es proposa es basa en la varie-

tat central. • Sonen com joc: pujar, jauré, gegant, injectar, Jordi, jardiner, pluja, boges, girafa, justícia. • Sonen com xoc: xocolata, punxar, moix, planxa, caixa, coixa, rauxa, xinès, boix.
9 mig

5 a) probable

b) provable c) provable d) probable

boig complex lleig perplex roig gavatx

mitja boja complexa lletja perplexa roja gavatxa

mitjos bojos complexos lletjos perplexos rojos gavatxos

mitges boges complexes lletges perplexes roges gavatxes

31

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 32

Llengua catalana i Literatura 3r ESO

LITERATURA

Pàg. 138-141

1 a) Plaerdemavida, donzella de Carmesina, vol

b) c) d)

e)

f)

g)

h)

que Tirant vagi al llit amb la princesa. Per incitar-lo, el tanca dins una caixa gran que hi ha al bany tot obrint-la una mica per tal que pugui veure tot el que passa a fora. La princesa i altres donzelles es despullen i es banyen, i Plaerdemavida va tocant el cos de Carmesina tot fent esment del desig que sentiria Tirant si pogués tocar-la com ella feia. Quan totes dormen, Plaerdemavida treu Tirant de la caixa i el fa despullar amb la intenció que vagi al llit de la princesa. La princesa Carmesina, Tirant, Plaerdemavida, la viuda Reposada. Perquè, tot i que desitja la princesa, no està convençut del que li proposa Plaerdemavida. Sí, perquè tal com se’ns presenta en aquest fragment de l’obra, és una noia amant dels plaers de la vida. «Plaerdemavida entrà a la cambra molt contenta, agafà Tirant de la mà, que duia un gipó de setí carmesí, s’abrigava amb una capa i tenia una espasa a la mà». En aquest fragment, Tirant es deixa conduir com un infant per la donzella, actitud que contrasta amb el fet de dur l’espasa a la mà. «A Tirant li tremolava tot el cos, especialment les mans i els peus». Se’ns presenta un cavaller espantat, temorós i insegur. La princesa demanaria a Tirant que marxés, però si ell no volgués marxar permetria que es quedés a fi que no hi hagués un escàndol que perjudiqués el seu bon nom. Tirant diu que, tot i que desitja la princesa, no vol posseir-la per la força, i que creu que quan la princesa sabrà que no ha volgut abusar d’ella per sorpresa li estarà agraïda. Plaerdemavida s’enfada. El paràgraf que descriu com Plaerdemavida va resseguint el cos nu de la princesa i que comença així: «Oh, senyor Tirant! On us trobeu, ara?». El lèxic d’aquest fragment descriu les parts del cos de la princesa –els cabells, la boca, les mamelles, el ventre, les

i) j)

cuixes i el lloc secret–, que la donzella besa en nom de Tirant. Resposta oberta. Resposta oberta.

LLENGUA

I SOCIETAT

Pàg. 142

1 • in situ = en el lloc

• • • • • • • • •

ipso facto = immediatament in fraganti = en l’acció a priori = d’entrada sine die = sense data fixa vox populi = rumor popular alter ego = l’altre jo modus vivendi = tipus de vida inter nos = entre nosaltres conditio sine qua non = condició indispensable

2 Estàndard. Perquè, pel fet de ser una obra que

s’adreça a la totalitat dels parlants d’una llengua, cal garantir i assegurar la comprensió dels enunciats i les definicions que s’hi presenten.

AVALUA’T
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

Pàg. 143

b b a a c c c c b a b a b c c a c b c a

32

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 33

UNITAT

6
són les següents: gentilesa-raresa; amagar-escoltar; gustos-disgustos; desplaent-moment; ara-cara; embutscorromputs; pocavergonya-vergonya; excusaresgarrifar; subjecte-afecte; juraments-compliments; tracta-exacta; interès-res; esborronapersona; semblant-instant; lletra-permetre; suau-plau; riure-viure; tort-cor; alegria-falagueria; amabilitat-grat; maleïda-distingida; horroramor; fútils-inútils; balders-és; acaroni-doni; esclatant-bergant; borda-llorda; regal-general; solta-volta; contagiat-costat; estimable-veritable; entès; pes; pecats-amistats; malversa-conversa; sentiments-compliments; franquesa-permesa; pecat-amagat; parença-pensa; camí-sí. La resposta a la segona part de l’activitat és oberta i es confia en el criteri del professorat.

COMPRENSIÓ

I EXPRESSIÓ

Pàg. 147

4 Algunes de les parelles de paraules que rimen

1 a) Perquè tracta amb afalacs una persona que

b)

c) d)

e)

f)

g)

gairebé no coneix, i l’Arnau considera que aquesta actitud és falsa i hipòcrita. Al fet de tractar amb una educació potser desmesurada una persona que gairebé no es coneix. L’Arnau pensa que rebaixar-se consisteix a mentir i trair el que sent el cor. Amb generositat i corresponent a la bona educació que els altres ens mostren amb la mateixa educació. Per l’Arnau, l’amistat es fonamenta en la sinceritat i en la singularitat de la relació amical. No. Només cal anar amb la veritat i la sinceritat per davant, tot esquivant la hipocresia social. L’Arnau acusa en Ferran d’hipòcrita. El motiu que desencadena la discussió és que en Ferran, davant l’Arnau, ha guardat les formes i les convencions socials de l’educació quan ha tractat una persona que gairebé no coneixia.

5 Resposta oberta.

2 Resposta orientativa:

• Arnau: intransigent, sincer, esquerp. • Ferran: comprensiu, educat.
3 • Arnau: b, c.

• Ferran: a.

Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com a Molière, va néixer a París el 15 de gener de 1622, en el si d’una família burgesa (el seu pare era un ric tapisser). Va ser educat en humanitats i en dret, però va decidir orientar-se cap al teatre. Amb vint-i-un anys feia d’actor en una companyia que representava tragèdies neoclàssiques i farses, amb l’única finalitat de fer riure i divertir la gent. La seva etapa de maduresa dramàtica comença amb l’estrena, l’any 1662, de L’escola de les dones, obra amb què es va acceptar defini-

33

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 34

Llengua catalana i Literatura 3r ESO tivament la fórmula còmica. Però tal maduresa va fer que la seva visió còmica de la vida es fes més fosca i les seves consideracions sobre l’home més filosòfiques. El seu mèrit es troba en l’habilitat que mostra per provocar la rialla reflexiva, on el somriure amaga la riallada i fa reflexionar l’espectador. El desenllaç, feliç en aparença, oculta una amarga realitat: mostrar que el vici és incorregible. Poquelin feia caricatura dels defectes i les ridiculeses de la societat francesa del segle XVII, defectes i ridiculeses que, tot i ser suposadament inofensives, eren grotesques perquè eren el producte de la pedanteria, com ara les necessitats dels nous rics, la petulància dels metges, etc. No obstant, Molière no s’interessava tant per la trama de les seves comèdies com pels caràcters, de manera que feia aparèixer aquests personatges en tota la seva ridícula dimensió. Per no ferir ningú, els seus tipus eren només això: l’hipòcrita, l’avar, el savi, l’ignorant, el refinat..., i oferia així un ampli quadre de costums de l’època. La seva mort és plenament dramàtica. El malalt imaginari, la seva última comèdia, tracta d’un hipocondríac que té por de la intervenció dels metges. Irònicament, pocs dies després de l’estrena, el 17 de febrer de 1673, Molière va morir sobre l’escenari mentre la representava.
6 A criteri del professorat. 2 Resposta oberta. 3 Resposta oberta. 4 Resposta oberta. 5 Ordre dels fragments corresponents a l’obra

Romeu i Julieta. • Introducció: e, g, j. • Nus: d, f, h, c, i. • Desenllaç: a, b.

MORFOSINTAXI

Pàg. 152-157

1 b) En Josep és el més estrafolari de tots.

e) El fill petit és l’amo de mig poble. g) El seu cosí era de Manresa. i ) Les ametlles són de Vilafranca.
2 (Els atributs estan subratllats, i els complements

predicatius, en negreta.) En Joan era un noi força tranquil. A la nit es quedava a llegir fins molt tard i això feia que sovint semblés cansat. Els seus amics el consideraven una mica ensopit perquè mai no jugava a futbol amb ells. En Joan, si tenia un llibre a prop, ja se sentia satisfet. En Pere era el seu millor amic i quan sortien de l’escola feien el camí junts fins a casa seva parlant de l’última novel·la llegida.
3 a) Els més petits estaven relaxats. — > atribut —

PARLEM

DEL TEXT

Pàg. 148-151

1 • Ambientació: l’escena es produeix a l’exterior.

b)

• To de veu: es pot deduir que és més aviat alt. • Entrades i sortides: en Ramon ja és a escena; qui hi entra és la Julieta, per la banda posterior del cotxe. • Moviment a escena: l’entrada de Julieta a escena; l’estacionament del cotxe. • Efectes sonors: soroll del fre, clàxon. • Decorats: paisatge d’arbres arrenglerats, gairebé homogeni. • Objectes: un cotxe de la marca Alfa Romeo, nou de trinca, descapotable i descapotat. • Vestuari: vestit de sastre escarlata (per a la dona). Com a resposta orientativa, podem suposar que l’home porta un vestit blanc i un mocador al coll.

c)

d)

e)

Els més petits dormien relaxats. — > com— plement predicatiu En Pep sembla el més espavilat de la classe. — > atribut — En Pep passa pel més espavilat de la classe. — > complement predicatiu — La nena anava tota bruta. — > complement — predicatiu La nena estava tota bruta. — > atribut — La teva amiga passeja sola. — > comple— ment predicatiu La teva amiga està sola. — > atribut — Aquell noi sembla un tanoca. — > atribut — Aquell noi és considerat un tanoca. — > com— plement predicatiu S’assemblen perquè tots dos concorden amb el subjecte.

34

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 35

Solucionari del llibre de l’alumne Unitat 6
4 a) descordades: CD 10 a) arenyenc

b) c) d) e)

rossa: subjecte desafortunada: CD plantada: CD entusiasmades: subjecte

b) c) d) e)

estiuenques gèlid alacantí senyorívol

5 a) Eren a l’estació quan va arribar el tren. — > —

11 a) La sopa de peix t’hi ha quedat. — > exquisida —

CC lloc Eren les tres de la tarda. — > atribut — b) Són a la casa de la platja. — > CC lloc — — Són les seves sabates. — > atribut c) És a Blanes. — > CC lloc — És de Blanes. — > atribut — d) No s’hi està. — > CC lloc — No ho està. — > atribut —
6 bé: CC; cansada: predicatiu; desgraciada, sola i

b) Hi anava molt, perquè s’havia espatllat la calefacció. — > abrigada — c) Quan s’ha quedat en blanc, diu que s’hi ha sentit. — > ridícul — d) Hauries hagut de coure més el pastís, perquè avui t’hi ha quedat. — > cru — e) A la dutxa sempre hi vaig, perquè no vull agafar fongs. — > calçat —
12 • hi: CC lloc (al carrer)

buida: predicatius; sense ganes: CC; asseguda: predicatiu; sense mirar: CC; avorrida: predicatiu; malament: CC.
7 a) l’Ernest: CD; als seus oncles: CI.

• • • • •

ho: atribut (miserable) ho: atribut (pobre) hi: CC lloc (allà) hi: CC lloc (a l’hostal) ho: atribut (que hi estaria bé)

b) c) d) e) f) g) h) i)

ho: atribut. en Joel: CD; de covard: predicatiu. que no vindria: CD. de lladres i serenos: atribut. desconcertats: atribut. neguitosos: predicatiu. els exàmens: CD; als alumnes: CI. d’or: atribut.

LÈXIC

Pàg. 158-160

1 • Família: oncle, tia, padrina, cosí, néta, nebot,

àvia, germana. • Estat civil: solter, casada, divorciada, separat, vidu.
2 garsa (ocell); roure (arbre); mestral (vent); nespra

8 • Adjectius: desconcertats, neguitosos.

• SN: l’Ernest, en Joel, els exàmens. • SPrep: als seus oncles, de covard, de lladres i serenos, als alumnes, d’or. • Oració: que no vindria. • Pronom: ho.
9 a) En Martí el presenta als seus oncles. / En

(fruita); buldog (gos); enciam (verdura); taula (moble); dinou (nombre); oboè (instrument musical); braçalet (joia/complement); mocassí (calçat/sabata); bibliotecari (ofici).
3 • Flors: gardènia, margarida, rosa, dàlia, mag-

Martí els presenta l’Ernest. b) No ho semblava gens. c) Sempre el tracten de covard. / Sempre hi tracten en Joel. d) Ho va dir. e) Aquest llibre ho és. / Aquest llibre n’és. f ) Els assistents a la reunió ho estaven. g) Els polítics s’hi mostraren. h) El professor els va ensenyar als alumnes. / El professor els va ensenyar els exàmens. i ) La moneda ho era / n’era.

nòlia, lliri, tulipa, nard, gladiol. • Eines: clau anglesa, tornavís, alicates, tenalles, martell, bec de lloro, maça. • Rèptils: serp, llangardaix, sargantana, iguana, camaleó.
4 • cavall — > renilla —

• • • • • •

tórtora — > parrupa — ratolí — > xiscla — gat — > miola — gos — > borda — porc — > gruny — mussol — > esgaripa —

35

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 36

Llengua catalana i Literatura 3r ESO • • • • • • • ovella — > bela — vaca — > mugeix — lleó — > rugeix — llop — > udola — gallina — > cloqueja — pollet — > piula — granota — > rauca — c) d) e) f) g) h) bufa murmuri espetega cruix xerrica dringava

5 En Joan estava descansant sota un pollancre

REPÀS D’ORTOGRAFIA
1 Essa sorda

Pàg. 161-165

on cantava un oriol. Va pujar al camió i, si es descuida, atropella una llebre. Tenia gana i va demanar un palpís i magrana. El dissabte va trobar cinc pinetells.
6 a) fantasia

b) c) d) e) f) g) h)

somni deliris quimeres miratge al·lucinacions ficció utopia

7 • Amistat: congeniar, intimar, fraternitzar, aliar,

avenir-se, simpatitzar, concordar, fer-se. • Enemistat: intimidar, detestar, avorrir, repugnar, trair, desavenir-se, odiar.
8 L’agrupació de paraules pertany al camp se-

setze sabata drecera cel calçat interessar entusiasme Cèsar cabeça dissoldre consonant anestèsia signe cent trossos adreça missa metgessa
2 pisos

Essa sonora setze casa mesura alzina ase entusiasme Àsia Cèsar hipòtesi anàlisi anestèsia misèria asil posar

màntic de cotxe.
9 • Vista: fosc, opac, refulgent.

• • • •

Oïda: melodiós, grinyolar, xerricar. Olfacte: aromàtic, pestilent. Gust: amarg, saborós, agre. Tacte: aspre, vellutat, flonjo, rugós.

usos trossos mesos casos arrossos interessos grossos
3 comtessa

rossos gasos traços nassos anissos russos llaços

10 a) renda

b) c) d) e)

salari mensualitat pensió honoraris

11 • Hipònims: futbolista, cadira, oftalmòleg, pia-

nista, infermer, martell, migranya, flautista. • Hiperònims: eina, músic, malaltia, moble, esportista.
12 a) repicar

metgessa princesa alcaldessa jutgessa poetessa baronessa marquesa
4 medusa-musa

b) brama

frase-rasa russa-puça

36

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 37

Solucionari del llibre de l’alumne Unitat 6 massa-classe passi-faci topazi-oasi
5 cervesa 10 enfront, gegant, gran, renten, polígon, fecund,

ban, violent, esperant, esperen, pintant, gormand. mestressa anglesa disset cosir Saragossa pòlissa desembre gasosa
11 sol·licitud

dissabte carnisser església grossa desig divisió bossa

solitud exactitud saberut plenitud geniüt rabiüt lentitud pelut
12 • Caber: cabo, caps, cap, cabem, cabeu,

6 gentilesa, l’ocell, l’elegància, irisat,

sense fressa, cases desertes, cosetes, tresor, ciutat, garsa Parla de la garsa.
7 • Essa sorda: ocell, elegància, sense, fressa,

caben. • Concebre: concebo, conceps, concep, concebem, concebeu, conceben.
13 a) L’avorriment és un mal amic.

ciutat, garsa. • Essa sonora: gentilesa, irisat, cases, desertes, cosetes, tresor.
8

P M O Ç Z R I S M B C O C E

A M B A J

I

C R R A

A U A R I

V E

Q R T N A X I Y

B W E O N F I

N Ç E Ç H E T

b) Li suaven els peus i es va treure les vambes. c) Un ànec perseguia una serp verda pel jardí. d) Si et fa fàstic és millor que mengis el préssec ràpid. e) La Maria probablement va tenir un avortament espontani. f ) Si vols aprovar, t’has d’espavilar de valent. g) El mag va fer sortir un ocell groc i verd d’un tub de plàstic.

M A A L A I S I A I

D O N Z A I R E C N

B M A V S T L U A X U E B E Z

R M K I S S S I A S S S L A T I A T O Ç S

N Q D X A S R J

N U T E J P F

LITERATURA

Pàg. 166-169

E W B L A I R Z E R U B N Y R

1 a) La guerra de Successió fou un conflicte

O S I N

• Essa sorda: Moçambic, França, Macedònia, Suïssa, Suècia, Veneçuela. • Essa sonora: Zimbabwe, Zàmbia, Tunísia, Malàisia, Zaire, Tanzània.
9 profund, absència, club (excepció), àcid, fang,

espàrrec (excepció), estúpid, retard, verd, càstig, quietud (excepció), glop, nebot, paret, pessic.

bèl·lic hispànic i europeu originat pel litigi successori a la corona hispànica. Carles II, darrer monarca dels Àustria hispànics, féu testament a favor del nét de Lluís XIV de França, Felip, duc d’Anjou. El testament, però, no va ser acceptat per Anglaterra, les Províncies Unides i Àustria, que tenien un altre candidat, l’arxiduc Carles d’Àustria. Bac de Roda era el nom de Francesc Macià i Ambert. Guerriller seguidor de l’arxiduc Carles III d’Àustria, durant la guerra de Successió, amb el grau de coronel, participà en les accions militars contra les tropes borbòniques a la Plana de Vic i el Lluçanès. Denunciat i sense procés, fou penjat el 2 de novembre de 1713. El romanç ens explica la seva mort.

37

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 38

Llengua catalana i Literatura 3r ESO b) Don Joan de Serrallonga (Viladrau, 1594 Barcelona, 1634) es deia Joan Sala i Ferrer. Es dedicà activament al bandolerisme, perpetrà nombrosos robatoris i segrestos, sovint al servei dels dirigents nyerros. En la cançó apareix una hostalera que es queixa que li han robat. c) És un romanç amb cesura, cada hemistiqui té set síl·labes.
2 a) El sonet conté sis acròstics verticals (Teresa

LLENGUA

I SOCIETAT

Pàg. 170

1 • Estar borratxo: pitof, content, marejat, alegre,

gat, pet. • Ser poc espavilat: taujà, obtús, dur, beneit, totxo, tòtil.

AVALUA’T
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Pàg. 171

de Jesús) i un d’horitzontal (Teresa). És un hipotètic diàleg entre Jesucrist i Teresa de Jesús. b) Li retreu un excés de misticisme. Teresa no li fa cas i insisteix en la seva posició d’esclava del Senyor. c) Resposta orientativa: «sou, sens dubte, senyor, sol de Teresa»; esclava; torre; glòria; descans; fortalesa. d) Nou.

a b a b a b a c a c

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

b a b b a c a b a b

38

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 39

UNITAT

7
• La pell la té resseca i moltes parts del seu cos –les orelles, la cara, les galtes, els llavis, el nas, el coll, cames i braços inclosos– estan plenes de petites ferides i llagues sagnants. Etc. Caràcter narratiu (Com a comentari general, cal destacar la profusió de verbs que conté el fragment. Les oracions són curtes, fet que afavoreix l’agilitat narrativa del fragment.) • Només d’entrar a l’habitació, l’he vist estirat amb la resta de petitons del grup damunt de l’estora que fan servir per a dormir. • S’està despertant. • Obre i tanca els ulls. • Els altres se’n van a dinar i ell es queda sol. • M’hi acosto. M’ajupo i li xiuxiuejo suaument el seu nom. • M’assec. L’agafo i me’l penjo al coll. • No es queixa ni plora. Etc.

COMPRENSIÓ

I EXPRESSIÓ

Pàg. 174

1 Resposta orientativa sobre la informació sub-

jectiva que hi ha en el text: • Línies 34-35: «Aquest any el retrobament amb en Ravi ha estat molt dur, però al mateix temps encoratjador». • Línia 39: «Tot i que no hi ha gaire per menjar». • Línies 47-48: «… amb expressió de tristesa que ja conec, i trenca l’ànima». • Línies 70-71: «Sento la impotència de no poder-li alleujar aquest patiment».
2 Resposta orientativa:

a) b) c) d) e)

fraternitat il·lusió, ànsia dolor tristesa, enveja tendresa

3 Resposta orientativa:

Caràcter descriptiu • Porta la part de dalt d’un pijama blau i uns pantalons curts ratllats. • Ulls negres, rodons, grossos. • Té totes les parts del cos malaltes. • Obre els ulls, immensos i expressius. • La panxa, lleugerament inflada. • Porta cotó fluix a les orelles. • Són excessivament prims (les cames, els braços, els dits).

4 Resposta oberta. 5 Resposta orientativa:

a) b) c) d) e)

difícil; confortant. reduïdes, minses; propera, pròxima. menut; rampellut. feble i delicada; solcada. llest i tendre; encantador.

39

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 40

Llengua catalana i Literatura 3r ESO
6 A criteri del professorat. 7 Com a directora de Pau a la Terra, et demano la

teva col·laboració urgent. Espero que puguis dedicar-me un minut del teu temps llegint aquesta carta. T’escric per demanar-te que ajudis les famílies que estan en situació d’emergència a Darfur, on milers de persones han hagut d’abandonar les seves cases i ara depenen de l’ajuda humanitària per sobreviure. En aquesta regió del Sudan, tres milions i mig de persones pateixen les conseqüències d’un conflicte violent que s’ha agreujat en els últims mesos, per la qual cosa aquesta ajuda ara encara és més indispensable. Als camps de refugiats del Txad, on hi ha especialment dones, nens i gent gran que han fugit de la violència del seu país, hi escasseja l’aigua, hi falten aliments i no hi ha pastures per als animals. Les temperatures arriben a pujar per sobre dels 50 ºC i les condicions higièniques faciliten l’expansió d’epidèmies. La regió viu immersa en una veritable emergència i hi està esdevenint una crisi humanitària devastadora que té atrapades milers de persones. La teva ajuda tindrà un impacte més gran del que t’imagines. Ajudarà totes aquestes famílies que viuen en situació d’extrema emergència a aconseguir aliments, tenir accés a l’aigua potable i evitar greus epidèmies. La teva aportació, per petita que sembli, és clau per salvar les seves vides. Gràcies per llegir la meva carta. Rep una salutació cordial. Carme Bornau Directora de Pau a la Terra

• Línia 81: «Entenc». • Línia 82: «Pregunto». • Línia 85: «El baixo i l’assec a terra. Li atanso una tassa». • Línia 123: «li dic».
2 Resposta orientativa:

• • • • • • • • • •

Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia

1: «No ha sabut». 16: «Des que va arribar…». 28-29: «Ravi ha empitjorat...». 35: «Resisteix els embats...». 46: «Obre i tanca els ulls...». 72: «No es rendeix...». 86: «N’engoleix el contingut...». 95: «Ha vist la padrina...». 109: «S’agafa fort a la reixa...». 114: «Veu passar els cotxes...».

3 Resposta orientativa:

1. Quan el narrador entra a l’habitació on dorm en Ravi fins que en surt. 2. El berenar d’en Ravi. 3. Quan el narrador i en Ravi són a les portes de l’orfenat. La segona part de la resposta és oberta i es confia en el criteri del professorat.
4 Resposta orientativa:

• • • • • • • • • •

Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia

11: anciana dèbil i fràgil. 17-18: marrec espavilat i sensible. 31: evolució natural. 38: mort imminent. 63: pell resseca. 66: llagues sagnants. 91: llavi ferit. 105: text religiós. 112: mà esquerra. 117: estona llarga.

5 Resposta oberta. Es confia en el criteri del pro-

PARLEM

DEL TEXT

Pàg. 175-177

fessorat.
6 Resposta orientativa: tristesa, dolor i tendresa. 7 Resposta oberta. Es confia en el criteri del pro-

1 • Línia 42: «l’he vist estirat».

• Línia 51: «M’hi acosto. M’ajupo i li xiuxiuejo…». • Línia 52: «M’assec. L’agafo…». • Línia 53: «me’l penjo al coll». • Línies 61-62: «li miro les cames». • Línia 70: «Sento la impotència...». • Línia 72: «El crido». • Línia 75: «mentre camino per l’habitació». • Línia 77: «L’obeeixo».

fessorat.
8 Resposta oberta. Es confia en el criteri del pro-

fessorat.

40

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 41

Solucionari del llibre de l’alumne Unitat 7

MORFOSINTAXI
1 • fer-se: amb, de, a

Pàg. 178-184

• • • • • •

adonar-se: de lluitar: per pensar: en, a, per acostumar-se: a avenir-se: amb, a oblidar-se: de

2 • a la saleta: CC lloc.

• • • •

davant la porta: CC lloc. fixament: CC manera. a terra: CC lloc. amb la cara blanca de por girada cap a Friedrich: CC manera. • dins el matalàs: CC lloc. • com una estàtua: és una comparació. Es poden eliminar: fixament, a terra.
3 a) Els mossos van col·laborar en el desallotja-

b) Ahir vaig sentir una cançó preciosa de Vinicius de Moraes. (CC temps) c) Sempre passeja pel parc. (CC temps / CC lloc) d) Tots els vols arriben amb retard. (CC manera) e) Pintarà el quadre amb aquests pinzells gruixuts. (CC instrument) f ) Dilluns va ploure moltíssim. (CC temps / CC quantitat) g) Circulava per la carretera amb la bicicleta nova. (CC lloc / CC instrument) h) L’altre dia vaig haver de caminar a peu coix fins a casa meva. (CC temps / CC manera / CC lloc)
8 Resposta model:

ment de la casa. b) Ningú no es conformava amb les excuses donades per l’inculpat. c) El jutge va acusar de negligència el propietari del pis. d) No creien en la innocència de l’acusat. e) Va declarar contra la seva companya d’habitació. f ) Intentava recordar-se de la cara de l’agressor. g) No parava de pensar en la noia danesa.
4 a) Els mossos hi van col·laborar.

... ara mateix al prestatge. ... amb força contra el rellotge de paret. ... al jardí aquesta tarda. ... ràpidament al lloc de l’assemblea. ... d’hora per arribar abans. ... amb retolador a les plantes dels peus dels amics.
9 a) Els organitzadors es van posar nerviosos.

b) c) d)

b) c) d) e) f) g)

Ningú no s’hi conformava. El jutge en va acusar el propietari del pis. No hi creien. Hi va declarar. Intentava recordar-se’n. No parava de pensar-hi.

e) f)

CPred Es mostraven avergonyits de les seves accions. CPred La núvia es vestia tranquil·lament mentre ell l’esperava. CC manera L’operari fa la seva feina força bé. CC manera El magistrat va exposar el tema amb claredat i precisió. CC manera L’Anna va sortir indignada de la conferència. CPred

10 a) CRV

5 a) del conflicte: CRV

b) c) d) e) f)

del forense: CN dels seus actes: CRV de matemàtiques: CN de la seva joventut: CRV de Llavaneres: CN

b) c) d) e) f) g) h)

CC manera CN CD CI CPred CRV CC temps

6 Resposta oberta. 7 a) Quan acabi els estudis, seré llicenciada en

11 a) El pare en posa al prestatge. CD

Farmàcia. (CC temps)

b) Diumenge els vam col·locar. CD c) La riera hi baixava. CPred d) Hi contribueixen. CRV

41

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 42

Llengua catalana i Literatura 3r ESO e) f) g) h) i) j) Aquest gos ho sembla. Atr Hi va viatjar. CC companyia En treia el llapis. CC lloc Li escrivia. CI Ens ho va explicar. CD Hi escriu un poema. CC lloc e) f) g) h) i) j) prim plena bé, perfecte molt vermell, roig sol

12 de l’escola (CN); a l’últim toc (CC temps); el lli-

5 Resposta oberta. 6 a) vell

bre (CD); Sense pressa (CC manera); pensatiu (CPred); després (CC temps); -vos (CI); una cosa (CD); li (CI); -nos (CD); interrogativament (CC manera); girat d’esquena a nosaltres (CPred); la pipa (CD); de la butxaca (CC lloc); de l’americana (CN); -la (CD); els arbres (CD); del pati (CN); de l’escola (CN); excitats (Atr); Quan va veure (CC temps); ocupats (Atr); somrient (CC manera); Aquests darrers temps (CC temps); dels jueus (CRV); avui (CC temps); dels jueus (CRV).

b) c) d) e) f) g) h)

llarga tremolava pet avorrir adormir ballar fidel

7 • de debò — > sincerament —

LÈXIC

Pàg. 185-189

• • • •

a mans besades — > feliç, satisfet — de pet — > precipitadament — a bell ull — > aproximadament — a la babalà — > irreflexivament —

1 • Termes reals: el pastís (nom), fi (adjectiu), [ell o

ella (el·líptic)] (pronom), ràpida (adjectiu), [ell o ella (el·líptic)] (pronom), fals (adjectiu). • Nexes: com, més ... que. • Termes figurats: una flor, la seda, una baldufa, el vent, un vell, la mentida.
2 a) A la tarda va fer quatre ratlles. = escriure

8 • amb quatre queixalades — > ràpidament —

b) Sempre mira de reüll. = esbiaixadament, obliquament c) T’ho regalo de tot cor. = sincerament d) He vist situacions de tots colors. = variades, diverses e) Ho va fer en un tres i no res. = ràpidament f ) De cop i volta es va posar a ploure. = sobtadament g) En Fèlix remena les cireres. = mana h) Van estar dues hores fent-la petar. = xerrant i ) Demà em llevaré d’hora. = aviat
3 • Temps: a, f, h, j.

• • • • • • • • • •

de pes — > important — amb prou feines — > escassament — amb tots els pèls i senyals — > detalladament — de bon humor — > content — amb un pam de llengua fora — > cansat — un cul de mal seient — > belluguet — d’allò més — > molt — de cap a peus — > tot — entre nosaltres — > confidencialment — cavall de batalla — > essencial — f) g) h) i) j) conjura, alçament reacció violenta mirada ràpida puntada dictadura militar

9 a) pagament

b) c) d) e)

decidir-se acció espectacular ajut rematar

10 Resposta oberta.

• Diners: b, c, i, k, l. • Amistat: d, e, g, k.
4 a) content

11 1. b; 2. a; 3. b; 4. b; 5. a; 6. a; 7. b. 12 a) Nadal

b) fredes c) refredat, constipat d) rossos

b) c) d) e)

gener carnestoltes Nadal Pau

f) g) h) i) j)

juny setembre carnaval Nadal Llúcia

42

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 43

Solucionari del llibre de l’alumne Unitat 7
13 a) Cal donar exemple.

b) S’ha de complir el que es diu. c) És millor ser previsor.

REPÀS D’ORTOGRAFIA

Pàg. 190-193

6. a) om: substantiu (arbre); b) ohm: substantiu (unitat elèctrica); c) hom: pronom (una o més persones). 7. a) o: conjunció; b) oh: interjecció; c) ho: pronom. 8. a) ah: interjecció; b) ha: verb haver; c) a: preposició.
6 coet, orfe, subhasta, hivernacle, orxata. 7 Resposta oberta. Els diferents significats són els

1 a) La Susanna em va confessar que encara

l’estima. b) Hi va haver una amnistia general que els va deixar indemnes. c) A Lisboa hi ha molts tramvies. d) He d’escriure una columna de cinc línies sobre l’atemptat. e) El comte i la seva esposa han anat de viatge. f ) De petit m’explicaven un conte cada nit. g) És molt presumptuós; sempre que pot et refrega tot el que té. h) Tanmateix la impressora no té tinta i se m’acaba el temps. i ) L’Anna juga un partit de tennis o tenis cada setmana. j ) Va inflar tant el globus que va explotar.
2 El comte em conta un conte i després compta el

següents: • Al·ludir: referir-se. • Eludir: evitar. • Vil·la: casa més o menys luxosa situada fora de la ciutat. • Vila: població. • Anul·lar: declarar invàlid o sense efectes. • Anular: que té forma d’anell.
8 a) til·la

b) c) d) e)

celebrarem o celebrarà bèl·lic aquarel·les solució

f) g) h) i) j)

excel·lent milió pàl·lid il·luminar pala

compte.

LITERATURA
3 futur

Pàg. 194-197

coneixerà dirà trencarà voldrà durà dormirà prendrà sabrà dibuixarà

passat conegué digué trencà volgué dugué dormí prengué sabé dibuixà

perifràstic va conèixer va dir va trencar va voler va dur va dormir va prendre va saber va dibuixar

1 a) A la Mare de Déu de Montserrat.

4 alzinar, refredar, emmudir, ennegrir, endolcir,

venedor.
5 Resposta oberta. Les diferències són les se-

güents: 1. a) hala: interjecció; b) ala: substantiu. 2. a) he: verb haver; b) eh: interjecció. 3. a) hem: verb haver; b) em: pronom feble, primera persona del singular. 4. a) hi: pronom feble; b) i: conjunció. 5. a) aprehendre: verb (copsar mentalment); b) aprendre: verb (adquirir coneixements).

b) Rosa d’abril (perquè la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat s’escau el 27 d’abril); Morena de la serra (perquè la imatge de la Mare de Déu de Montserrat és negra); de Montserrat estel (perquè l’autor considera la Mare de Déu de Montserrat com la guia que il·lumina la serralada). c) A més de les tres metàfores de la tornada, al poema trobem altres denominacions: reina del cel, alba naixent, princesa, estrella d’orient, pilar de fortalesa, port de salvament, mística font de l’aigua de la vida, Maria, rosa del cel, cedre gentil i corona del Líban. d) Als de la serralada de Montserrat. e) Els angelets. f ) Amb raigs del sol, un mantell blau (el cel) i una corona (estrelles). g) És un prec adreçat a la Mare de Déu de Montserrat perquè consoli els qui són lluny de Catalunya –i de Montserrat– i s’enyoren.

43

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 44

Llengua catalana i Literatura 3r ESO h) La muntanya del Sinaí es considera sagrada perquè és on, segons la Bíblia, Déu va lliurar els deu manaments a Moisès. Montserrat, per als catalans, és una muntanya emblemàtica, perquè forma part dels inicis de la història de Catalunya, quan, l’any 1025, l’abat Oliba, bisbe de Vic i abat de Ripoll, hi va fundar el monestir de Santa Maria de Montserrat.
2 a) En un prat del Canigó, Gentil veu Flordeneu,

• Abat Oliba (Besalú, c. 971 - Sant Miquel de Cuixà, 1046). Bisbe i comte de Berga i Ripoll (998-1003). Ingressa a l’orde benedictina del monestir de Ripoll i n’és escollit abat l’any 1018. Funda el monestir de Montserrat, que annexiona al de Ripoll i dirigeix les obres de la basílica de Santa Maria de Ripoll. • Bernat Tallaferro (c. 970 - 1020), comte de Besalú i de Ripoll. Germà de l’abat Oliba.

una fada, ballant i se n’enamora. La fada el sedueix sota la figura de la seva estimada, la pastora Griselda. Quan es recorda dels seus companys, el Pelós, Oliva i Tallaferro, Gentil intenta fugir, però els llaços de les fades li ho impedeixen. b) Les dues figures femenines són Flordeneu i Griselda. S’assemblen perquè la fada, Flordeneu, adopta la figura de l’estimada de Gentil, Griselda. c) L’acció transcorre als Pirineus, concretament al massís del Canigó, que es troba a la comarca del Rosselló. Versos: – «En un pradell, al cim de la carena». – «En Canigó tu ets presoner des d’ara». – «lo Rosselló a sos ulls que bell se mostra». d) • Guifré I el Pelós (840 - Navès, 897). Comte de Barcelona, Urgell i Cerdanya. Se’l considera el fundador de la dinastia comtal del casal de Barcelona.

LLENGUA

I SOCIETAT

Pàg. 198

1 Resposta oberta.

AVALUA’T
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Pàg. 199

a b a a b c b b c b

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

a b c b b b b c b a

44

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 45

UNITAT

8
KISS línies 1-15 línies 16-40 línies 41-48 MY RED JOYSTICK línies 1-24 línies 25-46 línies 47-56

COMPRENSIÓ
1 Kiss:

I EXPRESSIÓ

Pàg. 202

2

a) A les dotze, la noia, de sobte, se’n va, com si desaparegués. (6) c) S’aturen en un parc de la ciutat. (5) e) Té la moto a l’aparcament de la discoteca. (3) f ) S’adreça a una noia que no havia vist mai a la discoteca. (1) h) El noi troba una sabata de vidre a prop del lloc on van aturar-se. (7) k) Tots dos van a donar un volt amb la moto d’ell. (4) m) Surten de la discoteca per prendre la fresca. (2) o) El noi lliura la sabata de vidre a l’oficina d’objectes perduts. (8) My red joystick: b) Els dies de pluja, s’avorreix. (1) d) Se sent un rei quan té el joystick a les mans. (5) g) Es compra un ordinador japonès. (3) i ) No va a treballar amb l’excusa que té angines. (7) j ) Passa tot el cap de setmana tancat a casa. (4) l ) Quan la dona li porta cafè, se’l troba a la pantalla de l’ordinador. (6) n) Quan plou, sempre acaba discutint amb la seva dona. (2)

Introducció Nus Desenllaç

3 Resposta oberta. 4

Double fantasy El cambrer de la pizzeria A és el més ràpid que hi ha al món. Ho puc jurar. El tipus fa sempre una cara de prunes agres com si se li acabés de morir el gos; a més, està prim con un filaberquí i sempre duu barba de tres dies i l’americana blanca amb el coll brut. Però quan té una safata de pizzes sobre la mà dreta és un coet. Carrega tres plats i les respectives gerres de cervesa en una safata metàl·lica rodona, ho alça tot amb el palmell de la mà dreta i surt disparat contra el menjador esquivant taules i clients com un esquiador que fa eslàlom especial. I quan arriba a la teva taula no s’ha vessat ni una gota de cervesa, ni ha caigut de la salsera cap regalim de quetxup. Jo no havia vist mai res així, i sovint convidava diversos amics de la pizzeria, només perquè veiessin el cambrer més ràpid del món. De primer, quan els ho explicava, sempre em deien que era impossible que ningú fos tan ràpid servint sense que es vessés res. Però quan el veien

45

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 46

Llengua catalana i Literatura 3r ESO actuar sobre el terreny, al·lucinaven completament i gairebé perdien tota mena d’afició pel menjar, per dedicar-se tot el vespre a contemplar aquella meravella de la natura. M’hauria agradat un dia preguntar-li com s’ho feia per anar tan de pressa, però no era precisament un home d’aspecte afable i mai no m’havia atrevit a dirigir-li la paraula si no era per fer la comanda i per dir-li coses com «gràcies» o «el compte, sisplau», i obvietats d’aquest estil. Però un dia vaig convidar un col·lega de la feina, que és un dels tipus amb més cara dura que he vist mai. De primer no s’ho va creure, després va al·lucinar, i finalment li vaig proposar de preguntar-li com s’ho feia per anar tan i tan de pressa servint pizzes. El meu company de feina no es va tallar gens, i quan l’home ens va portar els cafès, li va demanar que s’esperés un moment. En qüestió de segons, perquè parlava tan de pressa com servia les taules, ens va dir que aquella velocitat amb la safata i per entre les taules l’havia adquirida a còpia de practicar molt perquè volia ser el cambrer més ràpid del món, i no pas per guanyar un concurs. No. És que un dia va sentir a parlar del do de la ubiqüitat i va pensar que allò li interessaria en la seva feina. Va acabar dient que li feia l’efecte que li faltava poc per aconseguir-ho, però no el vaig entendre gaire bé, de tan de pressa com parlava. Resposta orientativa: a) ... se sorprenien quan veien el cambrer en acció. b) ... ser el més ràpid del món. c) ... tan de pressa que era difícil entendre’l. d) ... vaig convidar un company de la feina, amb molta cara dura, perquè ho fes. e) ... era la seva rapidesa. f ) ... del do de la ubiqüitat i va pensar que li seria útil per a la seva feina.
5 Resposta oberta. A criteri del professorat.

PARLEM
1

DEL TEXT

Pàg. 203-205

KISS Personatges el noi de la Yamaha de 1500 cc la noia de setze anys dues amigues de la noia un conegut un funcionari de l’oficina d’objectes perduts Principals el noi de la Yamaha de 1500 cc la noia de setze anys Secundaris les dues amigues de la noia un conegut un funcionari de l’oficina d’objectes perduts Protagonista el noi de la Yamaha de 1500 cc la noia de setze anys

MY RED JOYSTICK ell la seva dona

ell

la seva dona banda de packmans

ell

2 Resposta oberta. 3

Passat Present Futur

KISS (una hora, aproximadament) Ell i ella es van trobar a la discoteca X. Fan un volt amb la moto fins que s’aturen en un parc públic. La noia desapareix a mitjanit i el noi, que troba una sabata de vidre al mateix lloc on va desaparèixer la noia, la lliura a l’oficina d’objectes perduts.

MY RED JOYSTICK (aproximadament, uns dies) Passat Es compra l’ordinador. Present S’hi entreté i perd qualsevol altra afecció. Futur És perseguit per uns malèvols packmans, senyal inequívoc que l’ordinador se l’ha empassat!
4 Resposta oberta. A criteri del professorat. 5 Resposta orientativa:

KISS Aparcament: la falta d’espai Discoteca: en un racó del local Carrer: carrers deserts de la ciutat / les grans avingudes / en un parc

MY RED JOYSTICK Només esmentats: barri, centre de la ciutat, casa, hipermercat, club de tennis, l’interior de l’ordinador

46

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 47

Solucionari del llibre de l’alumne Unitat 8
6 • Espai: a dalt, a l’esquerra, al costat, al mig,

aquí, davant, dins, en un extrem, enmig, fora. • Temps: a continuació, abans, finalment, aleshores, avui, després, llavors, mentre, quan, sovint.
7

i) j)

Porta’ls roses, a les homenatjades. Hi pensa sempre, en aquell viatge.

6 a) deixa’ns

A • dos graus al sud de les illes Mestresses • en el pont de comandament del vaixell «Panoràmic»

B • a la cambra • sota els vidres... • a la tauleta... • enfront de l’armari, l’escriptori...

b) c) d) e) f)

dóna’n me’ls en portarà -vos-n’hi obriu-los

7 • CD: les mostres (les), l’esmorzar (el), la vacu-

na (la), caramels (en), els paquets (els). • CI: a l’encarregat (li), al seu fill (li), a la pacient (li), als nens (els), als veïns (els). a) b) c) d) e) En Pere les hi ensenya. L’Alba l’hi porta. La infermera la hi posa. Els Reis els en donaven. El carter els els deixava.

MORFOSINTAXI
1 a) la hi

Pàg. 206-211

b) els hi c) els els d) li ho
2 a) adoneu-vos-en

e) f) g) h)

els en les hi els les li’n

8 a) En Jordi va dir-los-ho.

b) c) d) e)

emporteu-vos-els reciteu-los-el els l’ensenyaré És correcta. k) l) m) n) o) p) q) r) s) t) Els les deixes? Els en deixes? Els els deixes? Els el deixes? Els la deixes? Deixa-les-hi. Deixa-li’n. Deixa’ls-hi. Deixa-l’hi. Deixa-la-hi.

b) c) d) e) f)

No va ensenyar-vos-la. Va presentar-nos-la. Va amagar-los-les. Va confiscar-nos-en. Vull donar-vos-les.

3 a) Me les deixes?

b) c) d) e) f) g) h) i) j)

Me’n deixes? Me’ls deixes? Me’l deixes? Me la deixes? Ens les deixes. Ens en deixes. Ens els deixes. Ens el deixes. Ens la deixes.

9 a) posa-l’hi, posa-la-hi, posa’ls-hi, posa-les-hi.

b) doneu-l’hi, doneu-la-hi, doneu-los-hi, doneules-hi. c) fes-l’hi, fes-la-hi, fes-los-hi, fes-les-hi. d) obre-l’hi, obre-la-hi, obre’ls-hi, obre-les-hi. e) guarda-l’hi, guarda-la-hi, guarda’ls-hi, guarda-les-hi.
10 prepara’ns-el

4 • l’hi llegeix, la hi llegeix, els hi llegeix, les hi lle-

geix, li’n llegeix, li ho llegeix. • els el llegeix, els la llegeix, els els llegeix, els les llegeix, els en llegeix, els ho llegeix.
5 a) Van comprar-ne cinc, de gelats.

b) c) d) e) f) g) h)

En parla sempre malament, d’ella. Deixa-ho al rebost, això. Els van fer dimarts, els exàmens. Vas anar-hi ahir, al cinema? Vull preparar-los després, els comentaris. En posa massa, de problemes. Les va repartir a la tarda, les fotografies.

troba’ns-el copia’ns- el compra’ns-el omple’ns-el va preparar-nos-el va trobar-nos-el va copiar-nos-el va comprar-nos-el va omplir-nos-el prepareu-nos-el trobeu-nos-el copieu-nos-el compreu-nos-el ompliu-nos-el

47

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 48

Llengua catalana i Literatura 3r ESO
11 a) L’hi (CD + CC) treia. 4 a) patxuxo: pioc, empiocat

b) c) d) e) f) g)

Els hi (CD + CC) ha posat. Els les (CI + CD) ensenyarem. Van tallar-les-hi (CD + CI) o Les hi van tallar. Els músics els els (CI + CD) han deixat. Endreça-les-hi. (CD + CC) Ningú no se’n (CRV) va adonar o Ningú no va adonar-se’n. h) Els l’ensenyaré. (CI + CD) i ) Sempre la hi (CD + CPred) he considerat. j ) Els la (CI + CD) regalarà.

b) c) d) e) f)

albornús o albornós: barnús sacatapos: tirabuixó, llevataps lejia: lleixiu berberetxos: escopinyes sótano: soterrani i) j) k) l) m) n) o) p) pària comanxe afalagar coala cangur barbacoa gautxo patata

5 a) anorac

12 No en tenia ni els havia conegut. Tant podia

haver nascut en un racó del rial com en un clot de sorra de qualsevol platja. Dels seus primers anys, en recordava una que bevia i l’apallissava [...] Un dia se li ajuntà una companya cega i mig beneita, però manyaga. La dona n’aprenia i les hi gemegava. Aviat la companya n’esperà un d’ells dos, un fill que no havia de veure. Una caiguda de tarda, mentre la feixuga dona s’endormiscava, el rodamón l’abandonà, cansat d’ella. Els crits de l’enganyada l’esquinçaren i hi arribaren, que corria rost avall tapant-se-les per no sentir-los. • • • • • l’apallissava (el rodamón / a ell) li ajuntà (a ell) les gemegava (les cançons) l’abandonà (la dona) sentir-los (els crits)

b) c) d) e) f) g) h)

iglú brindis gimcana acròbata menhir eslògan orangutan

6 a) carinyós

b) tacany c) xulejar d) xivato
7 a) monitor: pantalla de l’ordinador.

b) doble: actor que en substitueix un altre en el rodatge. c) mòbil: telèfon mòbil. d) memòria: dispositiu que serveix per emmagatzemar dades.
8 • Jocs i lleure: jaquet, mahjong, mancala, al-

querc, xaturanga. • Audiovisuals: màster, tràveling, flaix, lector, píxel. • Esports: ariet, blocar, esmaixar, triplet, tatami.
Pàg. 212-215

LÈXIC
1 a) forma alternativa

9

b) adopció c) adaptació d) adaptació

e) f) g) h)

adaptació adopció forma alternativa adaptació

2 cloïssa, voral, sala d’operacions, malson, tulipa,

selló, cinturó, pitet, acidesa (o coragre).
3 a) bric

b) c) d) e) f) g) h)

xat xip discjòquei derbi disquet lísing màrqueting

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11.

sombrilla: para-sol colilles: burilles sentar-se: asseure’s xupete: xumet metxero: encenedor arrastrava: arrossegava sombrero: barret traje de bany: vestit de bany, banyador frambuesa: gerd bolso: bossa mitja: mitjana

10 a – 10; b – 5; c – 1; d – 3; e – 2; f – 4; g – 8; h – 7; i – 9;

j – 6.

48

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 49

Solucionari del llibre de l’alumne Unitat 8

REPÀS D’ORTOGRAFIA

Pàg. 216-221

5 • Se’t veu satisfeta.

1 a) Hem presentat la instància a l’oficina de

l’Ajuntament. b) Demà aniré a l’hospital perquè em facin les anàlisis que el metge va indicar. c) Havia quedat amb ell a la porta de la universitat a la una. d) El iode és a la farmaciola. e) Plovisqueja; m’enduré l’impermeable. f ) La iaia m’ha fet un jersei de llana. g) Han renovat els senyals de trànsit. h) La imaginació al poder! i ) Alcanar és l’últim poble de Catalunya. j ) En Ramon s’ha pintat l’ungla de color negre. k) No m’interessa ni l’una ni l’altra.
2 la essa

• • • • •

Se’ns veu satisfetes. Se’m veu satisfeta. Se’l veu satisfet. Se’ls veu satisfets. Se us veu satisfets.

6 • Me’l posaré al barret.

• • • • •

Te’ls emportes a la Garriga? Te n’hi poso una mica? Se’l troba a tot arreu. Se’ns van posar els pèls de punta. Me l’estudiaré de memòria.

7 trenta-quatre; trenta-sis; dos-cents setze; mil

la Irene el iogurt l’Enric l’illa l’11 la anormalitat la UB l’illot l’interès l’avaria l’hivern

la indústria la CEE l’aeroport l’IPC la història la hiena l’institut la erra l’esquimal l’origen l’urpa l’italià

nou-cents noranta-sis; tres mil cinc-cents quaranta-vuit; dos milions tres-cents disset mil noucents seixanta-set.
8 1. l’aurora

2. 3. 4. 5. 6. 7.

d’amor m’obririen del món l’ombra m’enduria prendre’n

9 poti-poti; penya-segat; caragirat; llepafils; nord-

3 a) Pregunta-ho a la Isabel.

americà; gira-sol; rodamón; socioeconòmic; somiatruites; busca-raons; xino-xano; eixugamà; prehistòria; vicepresident

b) c) d) e)

Visc als afores de Granollers. M’agrada l’ambient que hi ha a l’aeroport. Les estrelles brillen a l’Univers. Al poble del costat hi ha una gran festa a la una. f ) He anat a l’Empordà a passar el cap de setmana. g) Han marxat de la urbanització. h) Sembla que vingui de l’hort. i ) No era problema de la instal·lació elèctrica. j ) Ha tret una brossa del iogurt. k) Han donat una nova versió de la història.
4 • S’ha enfilat a l’arbre.

LITERATURA
1 El meu àlbum, Àngel Guimerà.

Pàg. 222-225

• • • • •

Va donar-me records per a l’Ignasi. Us ensenyaré la imatge que més m’agrada. No ens va explicar res de l’aventura. Hem sopat a l’hotel. No l’he vist des de l’any passat.

a) «Avui t’han dit que em casava i t’has posat a plorar»; tot el poema «De ton fill damunt dels llavis...»; el poema «Quan te trobo pel carrer...». b) En els versos «… i ets meva! ets meva!». c) «mes ai, aquell mocador /serà amb mi tota la vida»; «mes encara veig la llàntia / com s’engronxa dolçament». d) «Sóc com un que s’ofega /i en res fa fort amb la mà.»
2 Les fulles seques, Àngel Guimerà.

a) La tramuntana. b) Amb una cobla, pel soroll que fa.

49

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 50

Llengua catalana i Literatura 3r ESO c) Les dues primeres estrofes es refereixen a la tardor; les dues següents (3 i 4), a l’hivern; les estrofes 5 i 6 fan referència a la primavera, i les dues últimes, a l’estiu.

AVALUA’T
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Pàg. 227

LLENGUA

I SOCIETAT

Pàg. 226

1 Resposta oberta.

a c a b c c b a b b

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

a c a b b b a b b c

50

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 51

UNITAT

9

COMPRENSIÓ

I EXPRESSIÓ

Pàg. 230

4 Resposta oberta. 5 Resposta oberta. A criteri del professorat. 6 Resposta oberta. A criteri del professorat. 7 Txèkhov va néixer l’any 1860 a Taganrog, una

1 a) El funcionari es disculpa fins a sis vegades.

b) Resposta oberta. c) Manté una actitud temorosa i insegura. La insistència a disculpar-se el fa semblar culpable. d) L’esquitx d’un esternut. e) El fet desencadenant, l’esquitx d’un esternut que va a parar a la calba del principal, es produeix a l’inici del conte.
2 Resposta orientativa:

• Funcionari Txerviakov: insegur, servil, inquiet, poruc, temorós. • Principal Brisjàlov: comprensiu, ocupat, arrogant, resignat, displicent.
3 a) comprensió: l’actitud que manté el principal

davant la primera disculpa del funcionari. b) ràbia: quan el funcionari pren el determini d’escriure la carta al principal. c) servitud: la sisena vegada en què el funcionari es disculpa. d) obediència: l’actitud que té el funcionari davant el consell de la seva dona. e) respecte: la primera vegada que el funcionari s’adreça al principal a fi de disculpar-se. f ) desesperació: la intervenció del principal després d’escoltar per sisena vegada la disculpa del funcionari.

petita ciutat al sud de Rússia. Tenia quatre germans i una germana, i els seus pares no tenien prou mitjans per proporcionar el benestar a tota la família. De tots els germans, Txèkhov era el més obedient i el més responsable i, cada matí, treballava a la botiga del pare. Tanmateix, a pesar de tots els esforços, el negoci familiar va anar a parar a la ruïna, i l’any 1876, per escapar-se dels creditors, tota la seva família va fugir a Moscou. Anton es va quedar a Taganrog per acabar els estudis secundaris, vivint a casa d’un amic de la família al fill de la qual feia classes. Es guanyava la vida ensenyant llengua i literatura a alumnes privats i enviava una gran part del sou als seus pares, que vivien en la misèria. Als disset anys va patir una malaltia greu, cosa que va despertar el seu interès per la medicina i el va impulsar a escollir la carrera de metge. L’any 1879 va obtenir una beca i va poder ingressar a l’Escola Superior de Medicina de Moscou, ciutat on es va reunir amb la família, sense deixar de donar suport material i moral als pares i als germans. En aquella època va començar a escriure sàtires, obres lleugeres i, sobretot, contes humorístics

51

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 52

Llengua catalana i Literatura 3r ESO que publicava en revistes i diaris còmics de poca volada, bàsicament per aconseguir un sobresou. Txèkhov compaginava els estudis de medicina amb la feina de contista, dedicant-se amb el mateix entusiasme a les dues vocacions. Als vint-i-nou anys, després d’un intent fracassat de fer una novel·la, Txèkhov va escriure el seu primer drama, Ivanov, amb el qual va obtenir el premi Puixkin –el premi literari més prestigiós de l’època. L’inici de la fama literària de Txèkhov va coincidir amb l’inici de la seva malaltia. Va contreure la tuberculosi abans dels trenta anys, però no va voler que la seva família se n’assabentés i se’n preocupés. Ocultant als parents i als amics un malestar que es feia cada vegada més greu, Txèkhov seguia treballant intensament, tant en el camp del conte com en el del teatre. La seva obra era aclamada tant pels literats més exigents i sofisticats de l’època com pels lectors més senzills. A banda d’una feina literària constant, Txèkhov no deixava de dedicar-se a la medicina, a més de portar a terme també un gran nombre d’accions socials amb objectius humanitaris. L’any 1901 es va casar amb Olga Knipper, actriu de la companyia del Teatre d’Art de Moscou. S’adonava que li quedaven pocs mesos de vida i va adoptar una actitud humil, discreta i resignada. Esperant que un bon tractament encara pogués salvar-lo, la seva esposa el va convèncer de passar una temporada al sanatori per a tuberculosos de la ciutat alemanya de Badenweiler, on va morir l’any 1904. a) F b) V c) F d) F e) V f) V g) V h) V
4 En el conte de Pere Calders, hi ha un narrador

que relata la història, però deixa que els personatges que hi intervenen la protagonitzin. En aquest cas, les diferents veus estan representades pel narrador i els personatges següents: la infermera, el doctor i l’home del barret.
5 Resposta orientativa:

• Estil indirecte: «un vespre esplèndid, el no menys esplèndid funcionari Ivan Txerkiakov seia a la segona fila de butaques observant amb els binocles Les campanes de Corneveille». • Estil directe: «Disculpeu excel·lència, us he esquitxat... ha estat un accident».
6 Resposta oberta. A criteri del professorat.

MORFOSINTAXI

Pàg. 234-240

1 a) Encara no he anat a casa, // però // hi aniré

aviat. b) Estic força cansada, // tanmateix // aniré al cinema. c) A Lleida fa boira // i // a Girona fa sol. d) Aniràs de vacances a Tarragona // o // et quedaràs a Sabadell? e) Va topar amb la paret // i // va recular de cop. f ) M’agrada la música, // per tant // m’he regalat un disc. g) Me’n vaig a dormir // perquè // m’hauré de llevar d’hora.
2 a) o: disjuntiva.

PARLEM

DEL TEXT

Pàg. 231-233

b) c) d) e) f) g)

ni … ni: distributiva. d’una banda … de l’altra: distributiva. doncs: il·lativa. però: adversativa. i: copulativa. o … o: distributiva.

1 Resposta oberta. 3 • Ni vol anar a la festa ni m’hi deixa anar a mi. 2 • Personatge únic: el funcionari Txerviakov.

• Únic esdeveniment: l’esquitx d’un esternut. • Única o sèrie d’emocions: l’actitud i el comportament servil del funcionari. • Situació única: el temor de ser castigat i les disculpes a què el fet obliga. 3 El punt de vista és extern. Un narrador omniscient relata la història.

• Tinc la feina enllestida; per tant, me’n vaig a fer un tomb. • Vols que hi anem amb tren o prefereixes anarhi amb avió? • Vols aprovar els curs? Doncs estudia una mica més. • És un home intel·ligent; no obstant això, no el tenen per res.

52

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 53

Solucionari del llibre de l’alumne Unitat 9 • Vols trucar-li però no t’atreveixes. • S’ha enfadat i ha marxat sense dir adéu. • Li ha costat 256 €, és a dir, més del que es pensava.
4 • Coordinació: a) però; b) i; e) o. 12 El pas següent va ser cercar l’animal que havia

• Subordinació: c) on; d) si; f ) encara que; g) abans que; h) perquè.
5 a) La claror envaeix l’espai; neix un nou dia.

b) La boira ho enteranyina tot: hem arribat a Lleida. c) En Pere està distret; l’Anna se’l mira. d) El vent no s’atura; els pollancres es gronxen. e) Avui he anat a la peixateria. Les gambes eren d’Arenys. f ) Sospiten que has estat tu; en tenen proves.
6 a) on

estat el causant d’aquella tremenda desgràcia, perquè, finalment, havia resolt matar-lo. Si en aquell moment l’hagués pogut trobar, no hi hauria hagut cap dubte sobre el seu destí, però semblava que l’astut animal, davant la violència de la meva còlera, s’havia alarmat i procurava no aparèixer, desafiant el meu humor actual. És impossible de descriure o d’imaginar, la meravellosa sensació de benestar que l’absència d’aquella detestable bestiola causava en el meu pit.

LÈXIC
1 a) Polir.

Pàg. 241-244

b) que c) com d) si
7 a) angoixant

e) f) g) h)

qui perquè quan malgrat que

b) És un verb. c) v. (verb); tr. (transitiu); fig. (sentit figurat); col·loq. (ús col·loquial); pron. (ús pronominal) d) Les diverses accepcions de la paraula. e) L’entrada està en negreta; les abreviatures van en cursiva; els exemples també van en cursiva, i les definicions, en lletra rodona.
2 a) En un diccionari enciclopèdic.

b) científica c) xerraire d) danesa

e) fascinant f ) insuportable g) de piquets taronges

8 a) Cada dia espero que torni.

b) Els han facilitat que accedeixin a l’habitatge / que puguin accedir a l’habitatge. c) Ha satisfet els oients que l’exposició fos cohesionada. d) Li han assegurat que li mantindran el preu. e) Les anàlisis demostraran que ha millorat.
9 a) sinó

b) c) d) e) f) g)

En En En En En En

un un un un un un

diccionari diccionari diccionari diccionari diccionari diccionari

etimològic. de pronúncia. de sinònims. de barbarismes. especialitzat. visual.

3 No existeix un diccionari bilingüe català-occità,

català-basc i català-ucraïnès.
4 • fonamentalment = bàsicament; ofici = feina;

b) si no
10 a) doncs

c) si no d) si no e) f) g) h)

e) sinó f ) si no doncs perquè doncs perquè

g) si no

b) perquè c) perquè d) doncs
11 a) simple

franquejat = sincerat; importants = fonamentals; colla = grup; vexat = humiliat; lleugeresa: irresponsabilitat. • Poden ser sinònims: discreció i reserva; vexat i ultratjat; lleugeresa i inconsciència.
5 xatejar, polo (esport), mampara, ciberespai. 6 colesterol, coliflor, collarí, col·lidir, col·lisió,

b) c) d) e) f) g)

composta: composta: composta: composta: composta: simple

que (subordinada) quan (subordinada) el punt (juxtaposada) però (coordinada) i (coordinada)

collita, collnegre, col·locat, colltorçar, colomí.
7 • a la babalà

• assassí • sandvitx • Carnestoltes

• biquini • xerinola • carambola

53

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 54

Llengua catalana i Literatura 3r ESO
8 • Llatinismes: persona non grata, lato sensu,

• • • •

odi et amo. Popular: esmirriat, calçasses. Argot: grifa, fati. Barbarismes: desetxable, dominguero. Termes literaris: al·literació, oxímoron, haiku, catàfora.

9 • habilitat, salze, menovell, confiscar, silencio-

sament, raucar, baldufa, oreneta. – reflexos: reflex; traurem: treure; atees: ateu; tisores: tisora; eugues: euga
10 • modest ≠ fatxenda

h) On vas a dinar? (Li demana on dinarà.) On vas? A dinar? (Li pregunta si se’n va a dinar.) i ) Què t’agrada cuinar? (Li pregunta quin plat li agrada cuinar.) Què, t’agrada cuinar? (Li pregunta si li agrada cuinar.) j ) Els alumnes, que estaven en contra de la vaga, van alçar la mà. (Són tots els alumnes.) Els alumnes que estaven en contra de la vaga van alçar la mà. (Només uns quants estaven en contra de la vaga.) k) En Daniel és un farsant. No és honest. (Afirma que és un farsant.) En Daniel és un farsant? No. És honest. (Afirma que és honest.)
2 a) De la butxaca sortien tot de foteses: un tiquet

• • • • • • • • •

habitual ≠ intermitent fastiguejar-se ≠ adelitar-se arruïnat ≠ acabalat estantís ≠ fresc pesantor ≠ lleugeresa il·lusió ≠ decepció candir-se ≠ reanimar-se compliment ≠ refús abrusador ≠ gèlid

b) c) d) e) f) g) h)
Pàg. 245-251

11 Resposta oberta.

de metro, una entrada de cinema, un clip, un mocador rebregat... (enumeració) L’Albert treballa a Banyoles; la Rut, a Flix. (verb elidit) En Salvador, el de la farmàcia, ha mort. (incís) Tu, deixa’l estar! (vocatiu) Dosrius, 7 de novembre de 2007 (data) Passatge Pompeu Fabra, 5, baixos (adreça) El veredicte del jurat, però, no era previsible. (Delimita el significat d’adverbis i conjuncions.) Que no volia tornar a veure’l, li va dir. (elements desplaçats) e) punt i coma f ) cometes g) guió

REPÀS D’ORTOGRAFIA

3 a) coma 1 a) No és meu. (Diu que no és seu.) No, és meu.

(Diu que és seu.) b) Els estudiants, disfressats, van celebrar el Carnestoltes. (Són tots els estudiants.) Els estudiants disfressats van celebrar el Carnestoltes. (Només ho van fer els disfressats.) c) Com tornes! (S’estranya de la manera com torna.) Com? Tornes? (S’estranya que torni.) d) Quan arribi, el paquet estarà a punt de sortir. (Fa referència a l’arribada d’algú.) Quan arribi el paquet, estarà a punt de sortir. (Fa referència a l’arribada del paquet.) e) Quan arribi el sopar, estarà preparat. (Es refereix a l’arribada del sopar.) Quan arribi, el sopar estarà preparat. (Es refereix al fet que el sopar estarà preparat.) f ) Qui ha vist, l’Arnau? (No se sap a quina persona ha vist l’Arnau.) Qui ha vist l’Arnau? (No se sap on és l’Arnau.) g) Què vols? Menjar? (Li demana si vol ara menjar.) Què vols menjar? (Li demana què vol per menjar.)

b) punt i a part c) cometes d) punts suspensius

4 a) Fals, hi fem servir la lletra cursiva.

b) c) d) e)

Fals, són tres. Cert. Fals, escrivim minúscula. Fals, només al final. Cal tenir en compte que, en alguns casos, quan es pot produir alguna confusió en la lectura, s’admet que també es pugui col·locar al davant. f ) Fals, acaben amb un punt. g) Cert. h) Cert. i ) Fals, davant no hi va mai, pot anar al darrere. j ) Cert. k) Cert.
5 Perquè s’utilitzen en sentit figurat.

• esforçar-se • enemics (era la paraula exacta)

54

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 55

Solucionari del llibre de l’alumne Unitat 9 • desenvolupar • va prendre el determini / es va decidir
6 Ella no podia evitar de pensar en les paraules

d’en Joan: «la vida, de vegades, et proporciona experiències que perduren per sempre més». Tenia raó, i aquella n’era una. Caminava al seu costat d’esma; es deixava endur. Li mirà els ulls, el rostre, el perfil del front, el nas, la boca. Ell se n’adonà i es girà cap a ella. Ajuntaren els cossos en una abraçada suau i llarga, sense dir-se res. Se sentiren l’un de l’altre sense necessitat de dirs’ho. Després, quan el perfum d’aquell moment començava a perdre’s en algun racó dels seus cors, en Joan obrí els ulls, i amb la vista feta a la llum dèbil del recinte, anà distingint els objectes que, escampats en un discret desordre, eren sens dubte els estris i atuells d’aquell home.
7 L’analfabetisme ha estat, al llarg de la història,

– Així, com? – A la defensiva. – Jo no estic a la defensiva. Estic emprenyada –va treure una tona de foc pels queixals–. L’Anna va morir per culpa de tots, de tots! Ho entens? Això és el que més m’empipa. I per això no entenc de què serveix parlar-ne.

LITERATURA

Pàg. 252-253

1 a) bromuro: bromur; nada: res; codejat: rela-

un factor de marginació. Encara avui dia hi ha, al món, milions de persones que pel fet de ser analfabetes estan sotmeses a l’explotació per part dels il·lustrats. Saber llegir i escriure és fonamental. Però no n’hi ha prou de saber-ne: s’ha de practicar. Per als qui no llegeixen mai cap diari ni cap llibre, s’ha inventat l’expressió d’analfabets funcionals. Tenen una aptitud, però no l’exerceixen, i ja se sap que quan no són exercitades amb la suficient constància, les aptituds es van debilitant. Contra els pessimistes, jo crec que a Catalunya es llegeix bastant més que fa 30 anys –o més que en fa 20 o 50, és igual–. I aquest canvi no s’explica, només, per l’increment de la població. En qualsevol cas, és evident que s’editen molts més llibres i que es venen molts més exemplars, a més d’haver-se produït una expansió de les biblioteques, i això passa tot i l’atracció televisiva i la seducció que exerceixen les noves tecnologies audiovisuals. […]
8 – Em va explicar que aquella nit va anar a bus-

cionat; sigle: segle; palàcio: palau. b) El protagonista s’ha tornat boig. La novel·la és l’estudi d’un cas clínic de bogeria, com diu el títol. c) Comença tractant el metge de vostè, però a mesura que perd el control utilitza el tractament de tu. Li ha perdut tot el respecte. d) El protagonista és un entusiasta del general Prim. El general Prim nasqué a Reus l’any 1814 i morí a Madrid el 1870, víctima d’un atemptat. Fill d’una família benestant, es dedicà a la política i a l’exèrcit. D’ideologia liberal, fou elegit diputat a Corts en diverses ocasions.

LLENGUA

I SOCIETAT

Pàg. 254

1 a) tertúlia

b) debat c) tertúlia d) tertúlia

e) f) g) h)

debat tertúlia tertúlia debat

i) j) k) l)

debat debat debat debat

2 Resposta model: «Ei!»; «Ei! Com va això?»; «Per

cert, et volia preguntar una cosa»; «Ep!»; «Escolta!», etc.

AVALUA’T
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Pàg. 255

– – – –

car preservatius a la farmàcia i que no n’hi van voler vendre cap, i que després l’Anna va anar a l’hospital a demanar la píndola de l’endemà i no la hi van voler donar. Ja. Ho sabies, això? Jo ho sé tot. Per això estàs així?

a c b a b a b b c b

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

c b a b a b b c b b

55

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

5/11/07

10:54

Página 56

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful

Master Your Semester with Scribd & The New York Times

Special offer for students: Only $4.99/month.

Master Your Semester with a Special Offer from Scribd & The New York Times

Cancel anytime.