You are on page 1of 5

EL LLE I EL RATOL

Un ratol petit, petit, vivia en un cau tot fosc. Cada nit sortia a donar un vol. Li agradava molt de jugar i de crrer a la claror de la lluna, per dins de l'herba de plata. Una nit com sempre feia, va sortir del seu cau. Quin espant! Un gros lle d'ulls brillants i boca oberta era ajaat a prop del seu forat. El lle aixeca la pota i atrapa el ratol amb les seves urpes. Pobre ratol! Tot ell tremolava de por. El lle anava a menjar-se'l! Amb un fil de veu, el ratol va demaanar: - Si us plau, senyor lle! Deixeu-me anar. Sc massa petit. No us arribar ni a les dents i, a ms, com podr tornar a judar, a veure la lluna, a crrer i a saltar? Sigueu bo, vs que sou el Rei de la Selva!

El lle se'l va escoltar, aixec el cap enlaire i l'espols. A la fi, va obrir la pota i va deixar anar el ratolinet. - Apa -li diu-, vs-te'n a jugar, a crrer i a saltar. A mi tamb m'agradaria fer-ho, per haig d'anar a caar. - Moltes grcies, senyor lle. Si mai em necessiteu, crideu-me. - No em facis riure, tan petit! Com vols que et necessiti? Au vs, vs a jugar! Tot content, el ratol gir cua i va comenar a crrer buscant la claror de la lluna. De cop, va sentir uns rugits terribles i s'atur espantat. - Qu deu ser aix? Sembla la veu del senyor lle. I corrents, sense pensar-s'hi ni una mica, va tornar enrere. Quan hi arrib, trob el pobre lle presoner a dins d'una xarxa molt gruixuda. Havia volgut sortir-ne i

encara s'havia enredat ms. Tenia les ungles enganxades a les malles i no podia fer res. No tingueu por, senyor lle -crid el ratol en veure'l-. Jo us ajudar! - Tu? Ets massa menut. Val ms que te'n vagis abans que arribin els caadors. - De cap manera! Deixeu-me fer. Ja veur el que far! El ratol comen a rosegar una corda de les malles. Hi va passar molta estona; les dentetes anaven serrant, serrant. A la fi es va trencar la corda! Rosega que rosega, ara una malla ara l'altra les va anar segant. El ratol estava molt cansat, per no volia pas parar. Havia de salvar el pobre lle. Quan va haver desfet moltes malles, a la xarxa hi havia un forat molt gros. - Corre, senyor lle, prova ara de sortir li digu el ratol-. Rpid, que ja sento els caadors!

I el lle, estirant-se, a poc a poc va anar sortint. A la fi, va fer un salt i va ser fora! El lle estava molt content. - Moltes grcies, ratolinet! Si no arriba a ser per tu els caadors m'haurien mort. - Jo tamb seria mort si tu no m'haguessis deixat anar. I ara, corre, marxem que els caadors ja sn aqu! Aquella nit, a la claror de la lluna, van sortir-hi dos amics: el lle i el ratol.