You are on page 1of 24

DE COLP I REPIC

Personatjes:

Artur: vint anys, nebot de...


Blai: quaranta anys.

( Escenari d’un saló d’ actes a un poble de la Costera.

Artur, enfront d'un micròfon i un "atril", llig un text.

Blai, d’arrere, acatxat, lluita amb el cablejat per a no embrutar l’espai.)

ARTUR.- (LA VEU IX AMPLIFICADA, AMB UNA MICA DE

REVERBERACIÓ... ESTÁ LLEGINT AMB TREMP PERÒ UNA MICA RÀPID. DE

TANT EN TANT HI HA UN "ACOPLE". BLAI ALESHORES DEIXA LA FAENA I,

AMB MOLT OFICI, SENSE CAP PRECIPITACIÓ, ENTRA EN BASTIDORS I

CORREGIX LA EQUALITZACIÓ. A VEGADES ARTUR FA UN COMENTARI AL

DISCURS, DE MANERA QUE ES BERREJEN LES PARAULES PROPIES I LAS

DEL TEXT.)

"Amb la cara descoberta i arremangat, així em presente davant

de vosatros, amb la mirada neta, mireu-me els ulls. No tinc res que amagar.”

(BLAI RIU, DESPUÉS, PER A DISIMULAR, XIULA UNA

ESTONA Y PARA...)

“ No puc enganyar-vos. Us ho he dit personalment al bar, al

1
carrer, i ara, ací, en este saló d’actes us ho torne a repetir.”

Directe, si senyor, directe i amb contundencia. Lo de arremangat em sembla una

mica fora de temporada. Amb el fret que fa.

“ Esta comarca serà pròspera i deixarà d'estar oblidada per la

capital de la província.”

Carxofes...

“ Som pocs, però tenim el nostre coret.”

I el nostre equip de futbol. I el nostre club de nit club i els nostres festes de moros

i cristians que son patromoni nacional...

“ No poden posar com a excusa que mig terme municipal siga

meu...”

(BLAI XIULA I RIU ALHORA.)

”..perquè tots sabem que ací no arriben les subvencions. “

Ací no arriba ni la grip.

“ Necessitem camins esfaltats, perquè tots passem per ells.

Necessitem que l'energia elèctrica arribe fins a la meua finca ( BLAI TARAL.LEJA

UNA CANÇONETA) que està al final del límit provincial, bo, i a les pedaníes d'al

voltant, es clar. I necessitem depurar les aigües per a no embrutar el rierol.

Després el "ganao" ( ALÇA LA VEU PER A QUE BLAI ES CALLE)... el “ganao”

no pot beure en ell, perquè des dels pobles de dalt ens arriba la merda als de

baix.”

Xe, de categoría, xe. Em posa la pell de gallina...

“ Els partits grans no ens tenen en consideració. Només es

preocupen de col·locar-se per a eixir com a diputats i per al govern autonòmic,

però quan acaba la campanya, les promeses s'obliden.

2
Tot el que vos diuen perquè els voteu, després és tot mentira, i

si t'he vist no em recorde.

Ja està bé d'enganys. ...”

Ja està bé, ja está bé, ja està bé, collooooons!!!

“El meu partit és el vostre partit, un partit que no és un partit

perque a mí, ja ho sabeu prop, la política em sona a rates, un partit, pot ser, que

siga allò més que un partit, per aixó, Nou Progrés naix per a col·locar a esta

comarca en el lloc que li correspon.

Basta ja de ser només la comarca del senyoret. Qui és un

senyoret? Jo? “

( EN EIXE MOMENT BLAI PARA DE TREBALLAR I HO MIRA

FIXAMENT, COM DIENT: TINDRÁ POCA VERGONYA... ARTUR HO MIRA. BLAI

ALESHORES MIRA EL SOSTRE.)

“ Això és el que els de dalt i els meus adversaris polìtics volen

que vosatros penseu. Jo no sóc cap senyoret, jo sóc un de vosatros.”

BLAI: U no, dos... Ho dic pequè com está tan gros...

ARTUR: “ Em coneixeu de sempre. Jo sóc, simplement, un home amb

recursos que vol ajudar a tots els seus veïns.

Intentaré aconseguir l'alcaldia per majoria absoluta, i posaré al

meu fill i al meu nebot...”

Bravo. Bravo!!!! Ara els meus amics ferán la ola. Guaaaauuuu!

“... en els pobles veïns, per a que treballen al meu costat, al

costat de vosaltres,al costat de la nostra terra i això ens portarà a la Diputació, i la

nostra veu se sentirà, i podrem aprofitar-nos, es a dir, podrem negociar progrés

per a este racó que ens va vore nàixer... “

3
BLAI.- A uns en millors condicions que a altres...

( SEGUEIX TREBALLANT MENTES PARLA... ARTUR MIRA I PARLA.)

ARTUR.- Què vols dir?

BLAI.- Que uns naixen amb estrela i altres estrelats.

ARTUR.- No ho diràs per mi?

BLAI.- Tu ets un desgraciat com jo, bé, no tant, diguem mitja i quart

desgraciat, en tot cas ets nebot del senyoret,

ARTUR: Collons, Blai, no digues senyoret, que ja saps com li cabretja.

BLAI: I com cal dir?

ARTUR: No sé... Pots dir, el candidat.

BLAI: És el mateix, si jo el que volia dir es que tú has estudiat, i amb

la seua ajuda podràs tindre un treball bo. Et pareix poc?

ARTUR.- Home, un es casa si té padrins. I no vaig a despreciar la bona

posició de la meua família. Això és com la loteria, que li toca a què li toca. Si fora

al inrevés tú no acceptaries una maneta...?

BLAI: Això seria ciencia-ficció. Els desheredats com jo mai hem

tingut ajudeta...

ARTUR: Els deseheredats com tu sempre esteu plorant.

BLAI.- No se t'haurà oblidat el cassette de la sintonia? Ja has vist que

xiule que faig pena.

ARTUR.- No, està tot controlat. Este partit és molt seriós.

BLAI.- Doncs una broma de tant en tant tampoc vindria malament.

ARTUR.- El de presentar-se a política i les bromes no casa bé.

BLAI.- Si el padrí té diners, es poden fer tot tipus de bromes. Com per

exemple que un partit de dretes com el del teu tio li demane el vot als llauradors i

4
als obrers.

ARTUR.- I qui t'ha dit que el meu tio és de dretes?

BLAI.- Home no se a què li dius tu haver sigut de la Falange fins que

va arribar la democràcia...

ARTUR: El meu tio mai va a ser de Falange, en tot cas ell

s’anomenaba, tan sols, simpatitzant de la "Falange Auténtica". Simpatitzant. I de

la autèntica.

BLAI: Xe, no em fotes.

ARTUR.- A més a més, desprès de la guerra tots eren de dretes.

BLAI.- Menys els que no estaven a Espanya.

ARTUR.- Qui no estava a Espanya?

BLAI.- Pareixes tonto, doncs els exiliats.

ARTUR.- I on estaven exiliats? I per què, per què volien? No va tornar

Carrillo?

BLAI.- Carrillo va tornar, amb perruca i tot, una volta que va morir el

dictador, o és que no te'n recordes d'això? Mira, jo no sé perquè estudieu tant, si

després no sabeu res. I un en el poble, treballant i com molt sentint la ràdio i

veient la tele un ratet abans de gitar-se, sap més que vosatros.

ARTUR.- Tu estàs més assabentat perquè a tu la política t'interessa més

que a mi. Com diu el meu tio: el que molt sap, molt exigix. I alguns obrers amb el

"rollo" eixe dels sindicats vos han obert els ulls, i sabeu més que el Papa.

BLAI.- Però jo que vaig a saber? Si el més semblant a un llapis que

he tingut en les meues mans, és el mànec d'una aixada, que almenys és redó...

ARTUR.- Quina hora és?

BLAI.- Les cinc i mitja.

5
ARTUR.- I a quina hora és el míting?

BLAI.- A les set i mitja. I no és míting, collons, és un acte electoral. La

paraula míting s'ha d'usar només per a època d'eleccions.

ARTUR.- No et dic. Tu estàs al dia en açò, eh "tio"!. Aleshores el que

anem a fer pels pobles no són mítings.

BLAI.- Ni t'has llegit el pasquí. No són mítings, són actes polítics de

presentació d'un nou partit, fotre. Si per a les eleccions falta prou encara...

ARTUR.- Blai, no tens fred? Jo estic gelat. En este puesto no han

connectat la calefacció des de que van estrenar "Lo que el viento se llevó".

BLAI.- A vore si "se llevó" la calefacció?

ARTUR.- A part de llest ets molt graciós.

BLAI.- No sóc graciós, però tinc sentit de l'humor. És una cosa que

em van donar de xicotet i encara no he perdut. I mira que jo he passat....

ARTUR.- A alguns se vos passa la vida, contant com se vos ha passat la

vida.

BLAI.- M'agradaria més pensar en el futur, construir una societat més

justa, millorar les condicions de vida de la majoria, però per a això cal presentar-

se a unes eleccions, i guanyar-les. I per a això cal tindre molts diners.

ARTUR.- Com el meu tio. Però des d'un partit d'esquerres també et pots

presentar. Des de la base...

BLAI.- Per desgràcia els partits d'esquerra no funcionen així de fàcil.

Hi ha molts "trepes" que no deixen respirar a les bases. Hi ha moltes famílies i

molts corrents d'opinió...

ARTUR.- Però això és bo... Que cadascú tinga la seua opinió... aixó es

la esquerra.

6
BLAI: ... Que cadascú tinga la meua opinió, aixo es la dreta.

ARTUR: Acò era abans. La dreta cavernicola. Ara la dreta es

responsable i democratica.

BLAI.- Ja.

ARTUR: Ahir mateix ho vaig a escoltar a la tele.

BLAI: El que passa es que a la esquerra quan s'arriba a la votació, el

que perd ha de saber retirar-se i deixar-li el camp lliure al guanyador. Però

després vénen les quotes de poder, el: "si em poses jo et recolze amb la meua

família...„ En una paraula, "trapitxexant" com els gitanos, i no tinc res en contra

dels gitanos, però és una expressió molt clara per a dir com funciona un partit de

classe.

ARTUR.- Veus? Això no passa en la dreta. En el partit del meu tio, com

ell posa els diners i és el fundador, el que no està d'acord amb ell no cal que

vinga.

BLAI.- I en els partits grans com a Aliança Popular i el CDS és el que

diu el President. I el que es mou, no ix en la foto.

ARTUR.- Mira que em fot a mi eixa frase, perquè el que es mou sí que ix

en la foto, però corregut...

BLAI.- A osties.

ARTUR.- Vols escoltar-la?

BLAI: Qué?

ARTUR: La sintonia?

BLAI: Home, tampoc es que’m fassa massa il.lusió, però així podem

comprobar com sona en este equip, que és de l'any "catapún".

ARTUR: La tinc a la butxaca de la caçadora. Vaig per ella. Mentres,

7
parla tu pel micròfon per a que jo puga escoltar com sona la cosa.

BLAI: Bé.

(ARTUR BAIXA AL PATI DE BUTAQUES, ON TÉ LA

SAMARRETA. BLAI DEIXA DE POSAR-LI CINTA AISLANT ALS CABLES,

S’ACOSTA AL MICRO Y PARLA EN PLA POLÌTIC...)

Ciutadans, com alcalde vostre que soc vos dec una explicació,

i eixa explicació vos la dec, perque, com Alcalde vostre que soc...

ARTUR: Això qué és?

BLAI: Benvingut Mister Marshal. Una pel.lícula genial sobre els

"yanquis"... No em digues que no l’has vist?

ARTUR: No. No m’agraden les d'indis i americans.

BLAI: No era d'indis i americans. (PAUSA.) ¡Refotre!, ara que ho

pense, crec que sí.

ARTUR: Com?

BLAI: Que nosaltres érem els indis que esperaven el miracle i ells els

americans salvadors...

ARTUR: Ja l'he trobat. La cinta.

(MENTRE ES DIRIGEIX FINS LA CABINA, PER A

COL.LOCAR-LA DINS EL RADIO-CASSETTE. )

Vulc que lliges el final del discurs... Continua on m’he quedat

jo.

(BLAI BUSCA EL RENGLÓ.)

BLAI: Podrem negociar progrés... açí.

" A vegades diuen que soc un conservador, com si eixa paraula

donase por, doncs be: si ser conservador es lluitar "per lo nostre", aleshores sóc

8
un conservador, encara que ara no està de moda. Però també sóc un lliberal...„

( LI FA GRACIA. RIU. IX EN EIXE MOMENT ARTUR.)

ARTUR: De què et rius?

BLAI: De res.

ARTUR: Continua.

BLAI: Val.

ARTUR: Un moment.

BLAI. Qué.

ARTUR: No xuta...

BLAI: Doncs, clar... Qui ha escrit este discurs? El teu tio només?

ARTUR: No, l'ha ajudat el caporal de la Guardia Civil; "Don Rosendo", el

secretari de l’ajuntament i el sagristá.

BLAI: Quina coll de lliberals... Menuda ajudeta...

ARTUR: No em referia al discurs, a mi m’agrada...

BLAI: No, si com a conte no està gens mal...

ARTUR: Sense conya, Blai, que m'estàs començant a cabretjar de

veres... En referia a que no xuta la música.

BLAI: Has vist si estava posat el "pause„?

ARTUR: No.

BLAI: Això serà. Ho he comprovat abans i sí que funcionava. Lleva el

"pause" i li dones al "play".

ARTUR: Correcte. Seguix.

BLAI: Es que em dona risa.

ARTUR: Mira el que et dic: ara mana qui mana, pero si açó canvia, i tu

saps que es molt posible que això pase, qui va a manar va a ser el meu tio. I el es

9
qui et pot donar faena. O llevarte-la. Continua.

( TORNA A ENTRAR A LA CABINA. BLAI ES CONCENTRA,

ES POSA SERIÒS I LLIG MAB UN TO GREU: )

BLAI: "Soc Lliberal perque m'agrada ser lliure com els pardalets i que

cadascú pense el que vulga, ho pense, és a dir: podem pensar allò que vulguem,

tot i que hi ha coses sagrades com la religió i els nostres valors tradicionals que

son in.namovibles i, si no mos agraden, cal amagar-los dins el fons del anima.

Això és respecte. Lo contrari seria intolerancia. El pensament, amics, es lliure. La

veu, quan pot ferir la sensibil.litat dels nostres, no.„

(ENTRE DENTS: )

Mare de Déu dels progressistes...

ARTUR: (DES DE DINS: ) No trove el "pause"...!

BLAI: Abaix, a la dreta... ( ALTRA VOLTA ENTRE DENTS...)

Com el teu tio... lliberal. Abaix, a la dreta.

ARTUR: Continua. T’escolte bé. Pareixes un ministre, tu. Ja he trovat el

"pause". Tes veu de locutor.

BLAI: (TORNA A LLEGIR. ARRUFA EL NAS I GESTICULA)

"Per això vullc des d’ací enviar el nostre agraïment mes sentit a

persones com "D. Jaume". (SONA LA SINTONIA, QUE ÉS UNA MARXA MILITAR

AL PUR ESTIL.) Recollons, i això què és?

ARTUR.- La sintonia de la campanya. L'ha compost el director de la

Banda de Música del Regiment Espanya 13. T'agrada?

BLAI.- Estic emocionat. A punt de plorar. Si la baixas una miqueta pot

ser que puguem parlar...

ARTUR.- Com?

10
BLAI.- Que la baixes, conya!

ARTUR.- Vaig, vaig...

( MENTRES ARTUR ENTRA DINS LA CABINA, BLAI

DESFIL..LA PE’L PROSCENI REMEMORANT EL SERVEI MILITAR. QUAN

TORNA ARTUR S’ENADONA DE LA ACTITUD MILITAR DE BLAI...)

ARTUR.- Xe, Blai, quina sorpresa més gran... No és per a tant...

BLAI.- Com que no és per a tant? Ja t’ho he dit: per a plorar.

ARTUR.- Home, està bé, però emocionar-te tant com per a plorar.

BLAI.- Tu no saps la quantitat de música d'este estil que he escoltat

jo.

ARTUR.- I jo.

BLAI.- En l'escola, tots els matins el "Cara al Sol" per a hissar

bandera i el "Prietas las Filas" per a arriar-la.

ARTUR.- A casa, quan s'alçava mon pare ens posava la "Marxa

d'Infants". (La taral·lareja.)

BLAI.- (Cantant.) "Ya viene el pájaro". En el quarter la cantàvem per

"lo bajini" quan arribava el general de brigada. La tinc ficada en el cervell. Díhuit

mesos de mili, tots els sants dies: "Ya viene el pájaro."

ARTUR.- Què el general de brigada eixe era un "pájaro"?

BLAI.- Deixa-ho.

ARTUR.- A mi este tipus de música m'agrada. En les festes, el que més

ens agrada als amics és un pasdoble darrere d'un altre. Tenim un "long play" de

pasdobles i marxes per a desfilada que era de mon tio que a les xiquetes els

encanta ballar-ho agarrat amb nosaltres.

BLAI.- Jo creia que vos agradava més el rock.

11
ARTUR.- Això és de bojos. Per als progres. Es fumen un porro o dos, es

beuen tres o quatre cubates i a fer el caracollons tota la nit.

BLAI.- En això et done la raó. La joventut de hui en dia ho té tot.

Cotxe, ties, "rollo", però jo crec que amb tant de porro es col·loquen i a les

xiquetes no li fan ni cas. Amb els guateques de merda que jo he viscut! Si me

agarra esta època amb la teua edat, mira..., se m'ericen els pèls només de

pensar-ho.

ARTUR.- Què faries tu amb la meua edat?

BLAI.- Déu!!! Enrotllar-me amb totes les dones que em donara la

gana. No casar-me ni per encàrrec. I viure la vida en llibertat. Déu!!!

ARTUR.- Dius les mateixes coses que diuen els "progres".

BLAI.- És que jo sóc "progre".

ARTUR.- Mira el carrossa.

BLAI.- Però per què em dius carrossa?

ARTUR.- Perquè a tu ja se t'ha passat l'arròs.

BLAI.- I tu ni tan sols tens la paella preparada.

ARTUR.- Què dius?

BLAI.- Que no t'assabentes, xaval. Que molt de pasdoble, molt de

torero, però no entreu a matar. Segur que no has estat amb una dona.

ARTUR.- No, això ho reserve jo per al matrimoni.

BLAI.- No et dic?

ARTUR.- Què passa? A mi m'agradaria que la meua dona arribara verge

al matrimoni. I als meus amics, també. Per això respectem a les xiques. El que no

vullgues per a tu, no ho vulgues per als altres.

BLAI.- No deixes per a demà el que pugues fer hui.

12
ARTUR.- No per molt matinar, ix el sol més enjorn.

BLAI.- Home refranyer, poc faener. Així és que pares o ens "pilla" el

bou. I si fas alguna cosa, millor que millor... En pocs minuts ja està la gent ací.

(PAUSA. ARTUR AJUDA BLAI SENSE MASSA

ENTUSIASME. )

Maig del seixanta-huit. Et sona eixa data?

ARTUR.- Doncs, clar, home. No em va a sonar. No sabia que tu ho

sabies.

BLAI: Què sabia?

ARTUR.- Que en eixe mes vaig prendre la comunió jo. Una data molt

important per a mi.

BLAI: Enhorabona. Però no em referia a això. A més que tu

nasqueres, eixe mes es va transformar el món, a París. Les consciències de tots

es van remoure com si estigueren dins una batedora.

ARTUR.- Pot ser, però encara no es veuen els resultats: el món continua

sent el mateix. Els dictadors a Sudamèrica, els comunistes a Russia, el mur de

Berlín.

BLAI: Eixe mur té els dies comptats.

ARTUR: Deixa’m que em riga.

BLAI: Ja voràs.

ARTUR.- Ja, ja...

BLAI: S'ha enganyat.

ARTUR.- Qui?.

BLAI.- Jo no es que tinga massa intuició però crec que el teu tio s’ha

enganyat amb el himne. T'ho dic en confiança. Has escoltat el himne d'Aliança

13
Popular...? Ara tot el que recorde als militars fa pudor...

ARTUR.- No estic d’acord amb tu. Els militars sempre son els militars.

BLAI.- Amén. Pero quan més lluny, millor.

ARTUR.- Que no t’escolte el meu tio. Ni Jaume, el seu amic de l’anima.

Bé. El so està bé.

BLAI.- Sí. Ara li posaré una mica de "rever", perquè li done més cos a

la veu.

ARTUR.- Xe, quin professional estàs fet.

BLAI.- A alguns polìtics els agrada escoltarse com si estigueren a un

púlpit. Crec que el teu tio és un d'eixos.

ARTUR.- I la llum? Falten els focus.

BLAI.- En l'amfiteatre hi ha un canó.

ARTUR.- Un canó?

BLAI.- Un canó de seguiment, com en els concerts...

ARTUR.- Te'n adones? Fins en el teatre està present la guerra, la milicia.

I qui el dispara?

BLAI.- Qué?

ARTUR.- La metralleta eixa.

BLAI.- Jo. Ja ho he fet altres vegades.

ARTUR.- Apunta bé.

BLAI.- Vaig dalt a provar-lo. Tu, col·loca't a la corbata.

ARTUR.- On?

BLAI.- Al prosceni. Entre la gent de teatre se li diu „corbata“.

ARTUR.- Xe, quin nom més graciós. I per qué?

BLAI.- Per qué, qué?

14
ARTUR.- Allò de la corbata.

BLAI.- Una bona pregunta. La veritat es que no ho sé. Imagine que

serà perquè als actors se li posen els ous de corbata.

(PUJA BLAI AL ANFITEATRE.)

Com se't van posar a tu, no?

BLAI.- Què dius?

ARTUR.- Que tu saps bé què és això de posar-se els ous de corbata.

BLAI.- Jo no he sigut mai actor. Ni he parlat mai en públic.

ARTUR.- I en privat?

BLAI.- No sé de què parles.

ARTUR.- Tu no vas estar detingut o en la presó?

BLAI.- Sí, l'any setanta-dos. Quan els manifestacions dels agricultors.

Però, tu com ho saps?

ARTUR.- Perquè me ho ha dit el meu tio.

BLAI.- Tin cuidat....

ARTUR.- De què?

BLAI.- No, que t'ho diria el teu tio. Tin cuidat del subjecte eixe, que va

estar en la presó.

ARTUR.- Així no me ho ha dit.

BLAI.- No, t'haurà dit: El subjecte eixe va estar en la presó. Tin cuidat.

ARTUR.- Però, si tu no ets agricultor. Com et van ficar en el trull?

BLAI.- Passava per allí. (Cantant com la cançó d'Aute.)

ARTUR.- I de "paso, cañaso".

BLAI.- Més d'un em van donar els grisos. Fins a posar-me morat. I tot

per roig.

15
ARTUR.- Que te vas tintar el cabell?

BLAI.- No, roig de roig, no de "rubio".

ARTUR.- I el meu tio t'ha contractat?

BLAI.- Però és que estem empestats? O estem condemnats a

desaparéixer? Si som persones normals, com tot el món.

ARTUR.- Però penseu distint.

BLAI.- O sou vosaltres els que penseu distint? Perquè quan dos

persones pensen distint, un pensa distint de l'altre i viceversa.

ARTUR.- Però nosaltres tenim la raó.

BLAI.- Acabàrem...! El canó no funciona. Crec que té la làmpara

"fundía".

ARTUR.- Doncs tot açò està acabat. El que passa és que ningú de Nou

Progrés ha vingut per ací. Ni han portat la pancarta, ni un cartell per a posar-lo en

el "atril". Ni se sent la megafonia pel carrer...

BLAI: Un moment, a vore si així funciona...

( EL CANÓ IL.LUMINA ARTUR DE SOBTE I LI DONA UN

ESGLAI...)

ARTUR: Collons, Blai, apaga això... No acabes de dir que no

funcionava...?

BLAI: Això creia, però no, tan sols estava fluixa la làmpara. Mira:

(JUGA AMB ELS FILTRES I CANVIA DE COLOR: BLAU,

VERT, VERMELL...)

ARTUR: Lleva, lleva, que açò em sembla el "puticlú".

BLAI: No pareix, ho és. Ja baixe. Ara es el moment de fer un

"estriptís" o cantar una cançoneta. Com si estigueres a la tele. Canta el himne al

16
menys, imagina’t que eres "ton" tio al terme de la cerimònia. Sona l’himne. Per a

que la gent es senta més... , como diria jo, més ... per a que l'emoció ixca a flor

de pell, "ton" tio, que eres tu, canta i jo li done un to de color... per exemple...

vermell...

(ARTUR ES TORNA VERMELL)

ARTUR: Blau, millor, blau, és el color favorit del meu tio...

BLAI: No cal que m'ho jures! Blau!

(ARTUR ES TORNA BLAU... I S’ANIMA... CANTANT A

CAPELLA, AL PRINCIPI MOLT SERIÓS...)

ARTUR.- La nostra terra

necesita un home d’esta terra

un dels nostres

que ens puga defensar.

contra els que no creuen

contra els que tan sols volen

els seus interessos engreixar.

Necessitem un dels nostres

que ens ensenye l’horitzó.

eixe futur, el nostre futur,

el futur que escrivim tots.

des d'un passat compartit.

Des d’un passat a vegades amarg

Que es tornará dolç.

( DE SOBTE, A ARTUR LI ENTRA LA VENA MELÒDICA I ES POSA A

CANTAR L'HIMNE COM SI FÓRA NINO BRAVO...)

17
La nostra terra

es la meua terra

es la terra de tots

i tots junts

construirem

el nostre xicotet mon

el millor futur

s'escriu des d'ara.

Comença per mi

i acava amb tu.

(BLAI APAGA EL CANÓ I DESPRÉS APLAUDÍX I DIU

"BRAVO“ I TOT. SALUDA ARTUR.)

BLAI: M'has posat “a cien...” xe, quina veu més valenciana,

collons...

ARTUR: Si m'agafa el meu tio em talla els ous.

BLAI: O te llança al "estrellato“. Xe, quin "show". La pancarta sí que

està.

ARTUR: Què dius?

BLAI: Darrere l'escenari, el que passa es que no la has vist. L'han

deixat este matí. Hi ha que posar-la . La tenim que penjar d'alguna vara. Està al

costat dels "dimers".

ARTUR: De què?

BLAI: Els "dimers", xe, eixes ampolletes grogues que estan davall de

l'escala de caragol...

(IX BLAI. MENTRES, ARTUR ARRIBA A L'ESCENARI. TORNA

18
ARTUR AMB LA PANCARTA ENRROTLLADA...)

ARTUR: Com pesa, refotre.

BLAI: És que el teu tio té un morro...

ARTUR: T’estàs pasant una mica... eh!

BLAI: Serà la confiança.

ARTUR: Ni un pèl més, val?

BLAI: T’ajude. Val, xaval, val.

ATUR: I no em diges xaval... que em toca els collons...

BLAI: És una manera de parlar...

( DESENROTLLEN LA PANCARTA SOBRE EL SÒL. A BLAI LI

FA GRACIA I RIU ENTRE DENTS...)

ARTUR: De què et rius?

BLAI: De res, de res... (VA DARRERE D'UNA PATA, AGAFA D’UNA

CORDA I BAIXA UNA VARA...) És necessari lligar-la, poquet a poquet.

(ELS DOS COMENÇAN A FER ELS NUCS.)

ARTUR: El intendent m'ha dit que estaria ací per ajudar-nos i col.locar

els posters al vestíbul... Això ja es passa de castany a fosc...

BLAI: Tranquil, xav..., Blai... tranquil. El més important és que la

nostra faena estiga acabada quan arriven. Cadascú té una obligació. I punt...

(PUJEN LA PANCARTA. ES POT VORE EL CARETO DEL

CANDIDAT.)

BLAI: El teu tio no té assessor d’imatge?

ARTUR: No li fa falta. Vol que el vegen com és. Sense "trampa" ni cartó.

BLAI: És que com vingen xiquets poden espantar-se.

ARTUR: Els que li tindràn por son els seus adversaris.

19
BLAI: Està paral.lel al sól?

ARTUR: Crec que sí.

BLAI: Perdona, Artur, però és que es tan lleig que el veig torçut.

ARTUR.- Blai, jo ja estic mosca. Ja passa de les sis i mitja i ací no

apareix ningú. Vaig a aguaitar-me al carrer.

BLAI.- Bé. (DEAMBULANT PER L'ESCENARI, ES VEU DE MOMENT

ENFRONT DEL MICRO.) Va, un, dos, proves. Se sent. Açò és una prova. Sí, sí,

sí.... Espanyols... Aprofite l'ocasió per a dir-vos una cosa que sempre he volgut

dir-vos. Amb l'arribada de la democràcia, pareix que ha rebrotat la convivència

entre les dos Espanyes, però no és així. Als maleïts ens seguixen mirant de dalt

a baix. Ocupem els llocs que ens deixa la societat capitalista, però sense opció a

créixer. Mentres no s'instaure un govern d'esquerres a Espanya i es restaure la

voluntat que se'ns va usurpar amb el colp d'estat del trenta-sis, Espanya no haurà

aconseguit la plena normalitat. (ARTUR HA TORNAT DEL CARRER I ESCOLTA

A BLAI.) Vos demanem el vot en estes pròximes eleccions per al Partit Comunista

d'Espanya. Santiago Carrillo ha de presidir el futur govern i ser acceptat per una

societat idiotitzada per quaranta anys de "valium". I diem "valium" a....

ARTUR.- (ENTRE DENTS.) Al que vas a necessitar per a aguantar el

que t'espera.

BLAI.- Xe, Artur. Ja has tornat? Que hi ha pel carrer?

ARTUR.- Res.

BLAI.- Res?

ARTUR.- I molt poca gent.

BLAI.- Què hi ha futbol en la tele?

ARTUR.- No crec. Hui és dilluns, i els dilluns no hi ha futbol. Blai, això

20
que estaves dient de Santiago Carrillo i del Partit Comunista...

BLAI.- Era de broma. Estava provant el micròfon...

ARTUR.- Ah! Ja. Doncs porta cura amb les paraules que utilitzes per a

provar la megafonia, no t'escolte algú, i... (PAUSA.) Blai, vaig al vestíbul que hi ha

un telèfon a telefonar al meu tio, a vore què passa, per què no vénen. Si no falta

gens per a començar...

BLAI.- Bé. (AL MICRÒFON. MENTRES ARTUR IX ...)

Nou Progrés, el partit del vostre poble... Nou Progres... el

partit del home que estavem demanant totes le persones de bona voluntat...

ARTUR..- Açò es altra cosa, vas pillant la onda...

(IX DEL TOT. S’ENADONA BLAI I CAMBIA EL TO...PARLANT

AMB UNA MICA DE PRECIPITACIO, DONAN-SE PRESA ABANS L’ARRIBADA

D’ARTUR. )

Nou Progres, res, res, res...!!!

Aprofite l'ocación que em brinden amb este micròfon per a dir-

vos que el de "Paracuellos" és mentira, que va ser una faula que la història volia

penjar com un "sanbenito" a Santiago Carrillo. La "Pasionaria"... (ENTRA ARTUR

I BLAI ARA SÍ S'ADONA.) La "Pasionaria" Confraria del Crist lligat a la Columna

processonarà el Dijous Sant després de la Santa Missa i abans de la Processó

del Silenci i Penitència. Esperem que acudiu a vore desfilar esta imatge que la

família "Más-Esteve" ha regalat a la Penitencial Confraria.

ARTUR.- No sabia que t'agradava tant la Setmana Santa.

BLAI.- Clar. És l'expressió del sentiment religiós popular. El poble fa

seu el carrer i per uns dies tots som iguals. Els capirots fan que el ric i el pobre, el

potentat i l'assalariat desfilen en l'anonimat de la nit. Tots els esforços són

21
necessaris per a portar el pas. Tots els hòmens i dones són necessaris per a...

ARTUR.- Para... collons! El telèfon està avariat que volia sentir-se un

poc, però fa un soroll infernal. Ho he intentat tres o quatre vegades, i res...

BLAI.- Doncs et vaig a dir una cosa. Açò comença a preocupar-me.

És que no s'acosten ni els voltors ací. Ha d'haver passat alguna cosa. I dius que

en el carrer hi ha poc de moviment?

ARTUR.- Poc..., cap. Per la finestra de la taquilla no he vist passar a

ningú. Un parell de cotxes, res més.

BLAI.- En els camerinos, tinc un transistor, en la butxaca de la

jaqueta. Vaig a vore si posant la ràdio... Ha d'haver-hi un partit de futbol i el teu tio

no ho tenia controlat.

ARTUR.- Que no, que no, que els dilluns no hi ha futbol. Ni amistosos hi

ha. Porta-te'l. (IX BLAI. ARTUR AL MICRÒFON LLIG UN TROS MÉS DEL

DISCURS PREPARAT AL SEU TIO.) "I sóc un liberal perquè crec que cada un té

el que es mereix, i el que més treballa més té. No vull un poble de ganduls que

volen un jornal sense suar-lo. A major esforç, major recompensa. I fidelitat al

projecte de l'empresari emprenedor. Si es necessita un sobreesforç..."

BLAI.- (QUE ARRIBA AMB EL TRANSISTOR, ESCOLTA LES

PARAULES QUE ARTUR ESTÀ DIENT SENSE ADONAR-SE ESTE DE LA

SEUA PRESÈNCIA.) No hi ha partit de futbol, tans sols aconseguex

sintonitzar sempre la mateixa musiqueta.

ARTUR.- Que passa?

BLAI.- Es sent malament. Les piles están a les acaballes.

ARTUR. Dona’m (APROPA EL TRANSISTOR ENFRONT DEL

MICRÒFON) Puja el volumen.( BLAI OBEIX, ALS POCS SEGUNS SE SENT

22
PRIMER UNA MUSICA MOLT PAREGUDA A LA DE ABANS, LA SINTONIA DE

NOU PROGRES, DESPRÉS, S’ESCOLTA LA VEU DE JAIME MILANS DEL

BOSC RECOLZANT DES DE LA SEUA CAPITANIA GENERAL DE VALÈNCIA

EL COLP D'ESTAT QUE ANTONIO TEJERO MOLINA HI HA DONAT EN EL

CONGRÉS DELS DIPUTATS A MADRID.)

Ostias, eixa veu em resulta familiar...!

BLAI.- Ai collons! Altra vegada...

ARTUR.- Qué ha passat?

BLAI.- Es que no t’endaones? Un colp militar... Altra volta tornem a

l’Africa. Ai collons!

ARTUR.- És clar... La seua veu inconfundible!!!!

BLAI: Qui? Tu tio?

ARTUR.- No, home, no , estás boig?

ARTUR.- Calla, calla. ( ESCOLTA AMB SORPRESA Y DESPUÉS AMB

UN SOMRIURE...) És el, "El senyor Jaume" , l'amic de l'ànima del meu tio.

BLAI.- Ai recollons!

ARTUR.- Me'n vaig a casa del meu tio. Arreplega açò. O no arreplegues,

dóna igual. No tinc temps que perdre...

BLAI.- Escolta, no se t'ocórrega dir-li a ningú del que m'has sentit. Fes

el favor.

ARTUR.- M'ho pensaré.

BLAI.- Dus el discurs, per si...

ARTUR.- Crec que no va fer falta ja. Crec que el meu tio ha guanyat

sense moure un dit. Posa fort el himne. A toda pastilla!

BLAI.- Clar.

23
ARTUR.- Que es senta en tot el poble!!!

(BLAI ENTRE DINS LA CABINA I COL.LOCA LA SINTONIAI QUE ES MESCLA

AMB LES PARAULES I ELS SONS DEL COLP, ELS TIROS I ALLÒ DE “TODOS

AL SUELO...!”. IX BLAI MENTRES ARTUR ES MARXA CORRENT.

I BLAI ES DILUÏX EN EL FOSC AMB LA TRISTESSA ALS ULLS.)

FIN

24