You are on page 1of 20

PROTOCOL DETECCI I ACTUACI EN LA PRODUCCI SEMNTICA DEL LLENGUATGE (LXIC I MORFOXINTAXI)

en nens/es dentre 6 i 8 anys

NDEX Nom i cognoms: ................................................................................................................ Edat: ............ Data de naixement: ............................ Data exploraci: ........................ Escola: ................................................ Curs: ................. Poblaci:................................ Llengua materna: .............................................. Nom de la persona que fa lexploraci: .......................................................................... Relaci amb lalumne: ......................................................................................................

1. Qu sn les dificultats en ladquisici i el desenvolupament del llenguatge?....pg. 3 - 4 2. Qu s el retard lleu o moderat? ................................................................ pg. 4 - 5 3. Quines sn les dificultats en el desenvolupament semntic? .................... pg. 5 - 6 3.1.
5 Lxic ..................................................................................................... pg.

3.2.
6

Morfosintaxi .......................................................................................... pg.

4. Necessitat duns protocols dobservaci, detecci i instruccions ds ........ pg. 7 8

5. Protocol dobservaci per a detectar dificultats en la producci semntica del


llenguatge.................................................................................................. pg. 8 - 10

6. Pautes dactuaci per als mestres i professionals................................... pg. 11 15

6.1.
14

Tipus destratgies ............................... ...................................... pg. 11 -

6.2.

Situacions on aplicar-les ............................... ............................. pg. 14 - 16

7. Pautes dactuaci per als pares i mares ........................................................ pg. 17 8. Per saber-ne ms: recursos, materials i bibliografia .............................. pg. 18 - 19 9. Bibliografia i fonts electrniques ............................................................. pg. 19 - 20

1. Qu sn les dificultats en ladquisici i el desenvolupament del llenguatge?1


Sha de tenir en compte que no es disposa duna classificaci universal dels trastorns del llenguatge oral, per tenint en compte les aportacions de diferents autors sobre les alteracions en la comunicaci, el llenguatge i la parla, els podem classificar de la segent manera:

1.1.

Alteracions en lmbit comunicatiu:

a. Autisme: trastorn que afecta qualitativament a la interacci social. b. Psicosi: estat mental que provoca una prdua de connexi amb la realitat, c. Retard mental sever: capacitat intellectual significativament inferior al
promig (QI entre 20 i 40).

d. Mutisme (selectiu o electiu): incapacitat persistent per parlar en situacions


socials tot i fer-ho en altres situacions. e. Trastorn del llenguatge expressiu: la capacitat del llenguatge expressiu s inferior a les capacitats intellectuals no verbals. f. Trastorn mixt del llenguatge receptiu-expressiu: la capacitat del llenguatge receptiu i expressiu s inferior a les capacitats intellectuals no verbals. 1.2. Alteracions en lmbit del llenguatge:

a. Retard lleu del llenguatge: el nivell de llenguatge, comprensi i


expressi verbal s inferior a all que sespera per la seva edat cronolgica (reducci del sistema fonolgic, emissions a nivell morfosintctic, comprensi lleugerament ms escassa i llenguatge til i funcional). b. Retard moderat del llenguatge (disfsia): trastorn global: dexpressi, vocabulari pobre, paraules simples, frases curtes, dificultats a nivell morfosintctic, omissi dels plurals i dels nexes, vocabulari redut i imprecs que dificulta les funcions pragmtiques del llenguatge. c. Retard greu del llenguatge: afectaci en la capacitat de produir o comprendre el llenguatge. Existeixen diferents tipus: congnita, adquirida, sensorial, motora i mixta. 1.3. Alteracions en lmbit de la parla (trastorns fonolgics): a. Disllies: alteracions el larticulaci de fonemes ocasionades per alguna dificultat en pronunciar. Tipus: evolutiva, audigena, funcional, orgnica (disglssia) o funcional.

Clasificacin de enfermedades mentales de DSM-IV-TR. Centre de psicologa. Recuperat a 2 dabril de 2012, a: http://www.psicoarea.org/dsm_iv.htm Educaci especial, logopdia i audici de llenguatge. Recuperat a 5 dabril de 2012, a: http://sboltra.wordpress.com/dificultatslligades-a-ladquisicio-i-el-desenvolupament-del-llenguatge/

b. Disrtries: trastorn de la parla que satribueix a una lesi de sistema


nervis central i perifric. c. Afsia: prdua de la capacitat de produir o comprendre el llenguatge degut a lesions en les rees cerebrals especialitzades en aquesta tasca d. Disfmies (tartamudeig): alteraci del ritme de la parla i de la comunicaci caracteritzada per una srie de repeticions o bloquejos espasmdics durant lemissi del discurs.

1.4.

Problemes de la veu: a. Disfonies: alteraci de la veu momentnia o duradora. Poden ser orgniques o funcionals. b. Afonies: prdua total de la veu.

2.

Qu s el retard lleu o moderat?2

El retard lleu del llenguatge s un retard que es produeix en infants sense que hi hagi dficit intellectual, sensorial o conductual, per tant no hi ha un motiu clar que justifiqui aquest retard. Aquests nens i nenes, comencen a parlar ms tard, tenen un vocabulari molt pobre, una estructuraci sintctica molt simple i la fontica s molt reduda. Si aquestes alteracions encara es produeixen desprs des dels 6 o 7 anys, parlarem dun retard moderat del llenguatge. Per aquest motiu, per poder determinar de quin tipus de retard es parla, sha de tenir en compte: Ledat. Les possibles causes: prdues auditives profundes o severes; sndrome de Down; alteracions fisiolgiques, context, El component lingstic afectat. No obstant aix, s possible trobar alumnes que, tot i no presentar unes necessitats de llenguatge especfiques, el seu llenguatge no s ladequat pel que fa a ledat cronolgica. Sha de tenir present que a les aules shi pot trobar una varietat de comportaments amb nivells diferents de coneixement del llenguatge, s a dir, de competncia lingstica. El nen/a que preocupa i que hauria de ser identificat per aquest protocol s aquell que en: La seva evoluci i adaptaci: hauria de mostrar un comportament prcticament normal. La seva atenci i la comprensi de lentorn: sembla adient, per pot disminuir quan lactivitat s principalment verbal. La seva comunicaci: no evoluciona al mateix ritme dels altres companys. La seva parla: presenta dificultats en larticulaci de sons, t un vocabulari redut, realitza majoritriament frases curtes, utilitza poc els connectors, comet errors de concordana entre paraules o sintagmes o temps verbals,...
2

Intervencin en las dificultades del lenguaje oral. Psicoarea. Recuperat a 10 dabril de 2012, a: http://www.psicopedagogia.com/articulos/?articulo=395 Jan, P. (2010). Alteracions en el desenvolupament del llenguatge. Coorporaci Parc Taul. Recuperat el 2 de febrer de 2012, a: http://www.tauli.cat/tauli/Cat/Lacorporacio/elscentres/HS/webs/CADI/CDIAP/InfProf/cursos_conferencies/Escola_Bressol_ alteracions_llenguatge.pdf

Desprs de seguir el protocol dobservaci, hauria de ser ms fcil decidir si el nen/a noms s una mica immadur i tan sols cal seguir la seva evoluci, o b ens trobem davant dun nen que t un possible retard i per tant ens cal fer una revisi ms complerta en els CREDA perqu determinin les dificultats concretes i les actuacions necessries. s desperar que cap nen encaixi perfectament en el protocol. Per aquest motiu es deixen unes lnies dobservaci en cada apartat. Daquesta manera es pot precisar la informaci que no queda reflectida en cada nivell danlisi o es poden anotar aquells dubtes que puguin sorgir per tal de proporcionar ms informaci als professionals.

3. Quines sn les dificultats en el desenvolupament semntic?


3

Podem classificar el llenguatge en tres nivells: Fonologia i fontica (component sonor) Semntica (significat): procs que permet laccs al significat de les paraules i utilitzar-les amb una varietat de funcions (instrumental, simblica, referencial,...). Lxic: procs mitjanant el qual es connecten correctament les seqncies de sons (significants) a un conjunt de situacions (referents) utilitzant com a intermediaris les representacions mentals (significat) per tal daccedir a tota la informaci. Algunes de les variables que intervenen en aquest procs sn: la freqncia, la familiaritat, ledat dadquisici, la freqncia acumulativa, la longitud, la lexicalitat, el venatge, la imaginabilitat i la facilitaci semntica. Morfologia: s la manera com es construeixen les paraules en una llengua. Sintaxi: s un codi formal de combinaci dunitats lingstiques duna frase necessari per determinar el contingut proposicional o el missatge expressat per la frase (qui va fer qu a qui). Pragmtica (s) Aquest protocol es centra en les dificultats a nivell semntic: lxic i morfosintaxi.

3.1. Lxic:
La importncia del lxic s permetre laccs a les diferents funcions comunicatives. Les paraules es formen a partir duna relaci arbitrria a partir dels usos habituals i repetits i els nens/es aprenen a segmentar-les i identificar-les com a unitats (via, no lvia) a travs de patrons sillbics o pistes prelxiques. Aquesta adquisici permet conixer el mn: objectes, accions, qualitats i relacions; i afegir informaci nova o extreure informaci ja coneguda, aix com fer inferncies.

Serra, M., Serrat, E., Sol, R., Bel, A. i Aparici, M. (2000). La adquisicin del lenguaje. Pg. 18, 39, 44 i 48. Barcelona:

Ariel.

Lxic
Conceptes, trets conceptuals i estructura conceptual
Per rees: camps semntics

Relacions lgiques

Per paraules: antnims, Sinnims, contraris,

Conceptes i funci propositiva (rols)

Per nivell dabstracci: subordinades, coordinades,

Paraules allades (noms propis, comuns, ...) Paraules combinades (compostes, verbs, frases fetes, refranys,)

Morfosintaxi
3.2. Morfosintaxi
Categories estables Prefixos i sufixos

Es refereix al conjunt delements i regles que permeten construir oracions amb sentit a travs de les relacions gramaticals, les concordances i Flexi (gnere, jerrquica dels lestructura nombre,..) elements sintctics.
Substituci i correferncia Pronoms en context extralingstic

Pronoms en context intralingtic Categories gramaticals

Sintagmes

Subjecte i predicat i concordncia entre sintagmes Modalitats oracionals (declaratives, interrogatives, ) Agrupaci doracions (coordinaci i subordinaci)

4. Necessitat duns protocols dobservaci i detecci, i instruccions ds


Aquest protocol s senzill (no ha estat validat) i t la finalitat observar la producci oral de lmbit semntic del llenguatge en nens/es dentre 6 i 8 anys, per tal dajudar a decidir fins a quin punt els nens que ens preocupen necessiten ser revisats per un especialista que en faci un examen complert, o b tan sols cal comunicar-ho per fer-ne un seguiment; amb lobjectiu de fer una detecci preco de les dificultat i poder intervenir com ms aviat possible. A ms, tamb t la finalitat doferir pautes i orientacions als mestres, professionals i pares per afavorir el desenvolupament lxic i morfosintctic per desenvolupar el seu progrs acadmic i personal. 4 Abans dutilitzar aquest protocol s convenient llegir-lo sencer i observar amb atenci el nen/a durant uns dies. Daquesta manera ser ms fcil i fiable respondre cada qesti dels apartats. Tot i aix pot haver-hi observacions que seran difcils danotar i que demanaran ms atenci o fins i tot alguna activitat addicional per conixer levoluci i /o lestat actual del llenguatge que manifesta el nen/a observat. 5 Lavaluaci del llenguatge sentn com un procs en el qual es necessita de la intervenci de diversos professionals, per les seves dificultats intrnseques, i les seves implicacions educatives. Entendre lavaluaci com un procs significa que est interelacionada amb la intervenci i consta de tres nivells que poden ser cclics ja que desprs de qualsevol intervenci s convenient tornar a realitzar una avaluaci: La detecci del problema lingstic inicial (apartat 1 3). La valoraci daquest segons el context (apartat 5). Les recomanacions per a la intervenci (apartat 6 8). Aquest punt de vista parteix de la teoria de la interacci social que percep que linfant ha de participar activament per adquirir el llenguatge i ladult ha dadaptar la seva intervenci per facilitar-li ladquisici i fer aix la seva funci de mediador entre linfant i lentorn; ja que els humans estan especialment preparats per adquirir el llenguatge, per no ho poden fer fins que no tenen un cert nivell de desenvolupament cognitiu. Juntament amb el context familiar, lescola s un dels contextos que ms influeixen en ladquisici i el desenvolupament daquesta capacitat ja que ofereix relacions socials, presenta situacions per a lexercici de registres formals i informals del llenguatge, proposa situacions de planificaci, regulaci i avaluaci del llenguatge, requereix negociar els significats, utilitza la llengua oral com a principal vehicle de transmissi de coneixements,... Aix doncs, s necessari adoptar una perspectiva sistmica (Nicolas Luhmann) ja que els diferents entorns de lalumne formen un conjunt integral que cal tenir present per a la seva intervenci. 6
4

Protocol d'observaci del llenguatge. Departament deducaci de Generalitat de Catalunya. Recuperat a 4 dabril de 2012, a: http://www.xtec.cat/serveis/eap/e3900132/centres/protocolp4.doc 5 Serra, M. i Prez, E. (1998). Protocol dobservaci per a la detecci de dificultats de llenguatge als 3 anys. Recuperat a 3 dabril de 2012, a: http://www.xtec.cat/serveis/eap/e3900132/centres/protocolp3.doc 6 L's del llenguatge a l'escola. Proposta d'intervenci per a l'alumnat amb dificultats de comunicaci i llenguatge. Generalitat de Catalunya. Recuperat a 4 de mar de 2012, a: http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Monografies/Us_llenguat_escola/Us_llenguat_e scola.pdf

El protocol, doncs, sadrea a mestres, professionals i pares que poden observar i detectar els problemes en laprenentatge, en general, i donar el suport de forma adequada en el seu desenvolupament. Factors que fan preveure un millor pronstic:7 Una detecci preco i una intervenci de qualitat. Habilitats per mantenir latenci. Un bon suport familiar i escolar. Una conducta que afavoreixi que linfant comprengui all que passa. Oferir jocs i tasques que facilitin el llenguatge. Oferir un model de parla estructurada i ric en vocabulari. Establir formats rutinaris.

5. Protocol dobservaci per a detectar dificultats en la producci semntica del llenguatge (lxic i morfosintaxi)
A continuaci es mostren les graelles danlisi del lxic i la morfosintaxi. Desprs de llegir totes les categories i observar el nen/a durant un temps, es pot procedir a marcar la casella ms adient per a cada element segons la freqncia (generalment, ocasionalment, mai) o es pot recrrer a lobservaci directa en el context escolar (dirigit i no dirigit), a la famlia, a altres contextos significatius, testos estandarditzats i/o procediments no estandarditzats (preguntes, tasques proposades,...). De forma ombrejada es marca la resposta esperable per ledat. Al final de la graella, es troba la frmula per extreure la informaci. Si hi ha una divergncia de ms dun 30% entre la resposta observada i lesperada, es recomana derivar lalumne a un especialista per tal que faci una valoraci ms exhaustiva i una orientaci. Si la diferncia s menor al 30%, es recomana fer un seguiment per observar com evoluciona el nen/a per determinar si est desenvolupant la capacitat a un ritme una mica inferior a lesperat o acaba suggerint un trastorn de llenguatge o unes dificultats especfiques. Davant, per qualsevol dubte, es recomana la derivaci a un professional. Al costat de cada tem hi ha un apartat dobservacions, aix com al final de cada graella per anotar la informaci que es cregui oportuna pel diagnstic o seguiment. 8

Lxic
7

Observacions

Observaci, detecci i intervenci en la dislxia. Generalitat de Catalunya. Recuperat a 14 dabril de 2012, a: http://www.upf.edu/upfinclusio/pdf/presentdislexia.pdf
8

Currculum educaci primria. Decret 142/2007 DOGC nm. 4915. Recuperat a 2 de febrer de 2012, a: http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/llengues_pri.pdf%20 Departament d'ensenyament. Recuperat a 10 de febrer de 2012, a: http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Monografies/Us_llenguat_escola/Us_llenguat_e scola.pdf DOGC nm. 2528 Decret 299/1007. Departament densenyament. Recuperat a 2 de febrer de 2012, a: http://educacio.gencat.net/extranet/dogc/decret_299_1997.html Aymerich, R., Lllur, J.M. i Roca, E. (2012). Junts a laula? Present i futur del model deducaci comprensiva a Catalunya. Informe de Fundaci Bofill. Recuperat a 17 dabril de 2012, a: http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/Pol%2073Dossier_premsa_Junts_aula.pdf Puyuelo, M. i Rondal, J.A. (2003). Manual de desarrollo y alteraciones del lenguaje. Aspectos evolutivos y patologa en el nio y el adulto. Pg. 40 50. Barcelona: Masson. Puyuelo, M., Rondal, J.A. i Wiig, E. (2000). Evaluacin del lenguaje. Pg. 23 38. Barcelona: Masson.

T un ampli vocabulari de paraules bsiques Fa servir comparacions (ms que, menys que,...). Fa servir adverbis (a poc a poc, sovint,...) Comprn el vocabulari concret. Comprn el vocabulari abstracte. Fa s de sinnims. Coneix les categories semntiques (fruites, verdures,...). Realitza sobreinclusions (gos per a tots els mamfers de 4 potes). Realitza sobreextensions analgiques (pilota per a tots els objectes rodons). Realitza subextensions (sabates per noms les de la seva mare). Utilitza una relaci temtica (relaci contextual entre dos objectes: gos i caseta). Utilitza una relaci taxonmica (relaci entre conceptes de la mateixa categoria: pera i poma). Realitza el principi dexclusi mtua (dificultat per entendre que un mateix concepte pot ser anomenant duna manera diferent a la que coneix). Dificultat objecte total (aplica una nova paraula a lobjecte complet ms que a una propietat). Dificultat daccs al lxic. (G= Generalment O = Ocasionalment M = Gaireb mai) Observacions:

Conclusions: (nombre tems no coincidents amb els esperats / nombre total dtems x 100) > 30% = derivaci x 100 = 15 < 30% = seguiment

Morfosintaxi

Observacions

Realitza frases molt simples. Fa servir correctament els pronoms personals forts (jo, tu, nosaltres,...). Fa servir correctament els pronoms personals febles (els, se, ens,...). Fa un s correcte de totes les preposicions (a, de, cap a,...). Utilitza correctament adverbis i connectors (desprs, per, quan,...). Comet errors de gnere en algunes paraules. Concorda correctament el gnere i nombre de les paraules. Concorda correctament el gnere i nombre entre els sintagmes. Concorda correctament la persona i nmero entre el subjecte i el predicat. Utilitza correctament els temps verbals (regulars i irregulars). Omet elements obligatoris en loraci. Comet errors dordre. Fa una correcte distinci entre lacci en curs i la intemporal. Fa una distinci entre centrar latenci en el resultat de lacci o en el desenvolupament. Fa falses subordinades de relatiu. Construeix subordinades sense pronom relatiu. Realitza correctament frases subordinades. Expressa desitjos (G= Generalment O = Ocasionalment M = Gaireb mai) Observacions:

Conclusions: (nombre tems no coincidents amb els esperats / nombre total dtems x 100) > 30% = derivaci x 100 = 18 < 30% = seguiment

10

6. Pautes dactuaci per als mestres i professionals 9


Aquest protocol es basa en una intervenci naturalista ja que les orientacions i pautes que proposa sn per aplicar en el context en qu es produeixen les interaccions naturals dels infants amb les persones habituals del seu entorn per tal daugmentar les possibilitats de generalitzaci. A continuaci es presenten diferents estratgies i tasques per facilitar el desenvolupament del llenguatge que es poden utilitzar en tres nivells dintervenci diferents: Nivell 1: Fer un treball especfic a tot el grup classe per beneficiar tots els alumnes i sobretot els que presenten dificultats. Nivell 2: Tasca en petits grups. Nivell 3: Intervenci personalitzada.

6.1. Tipus destratgies (nivell 1, 2 i 3):


En un enfocament interactiu, els ajuts no es proporcionen de manera uniforme a qualsevol alumne, sin atenent el seu propi nivell de desenvolupament i les seves particulars necessitats comunicatives. s a dir, el professional avalua la situaci comunicativa de lalumne i busca la millor estratgia per comunicar-se amb ell i ajudarlo en laprenentatge. Per fer un s adequat de les estratgies cal incorporar-les a lestil docent i utilitzar-les quotidianament en la relaci amb lalumne. Tipus destratgies: Estratgies per potenciar lajust i la comunicaci. Estratgies dajuda perqu es participi en la conversa. Estratgies educatives dinteracci verbal. Estratgies per potenciar lajust i la comunicaci: Fan referncia al paper asimtric entre ladult (amb funcions deducador) i lalumne. Correspon a lorganitzaci del context i es poden dividir en: ESTRATGIES PER POTENCIAR LAJUST Estratgies relatives a les caracterstiques fsiques de lentorn: Adequar lentorn cercant els horaris i els espais adients: garantir les condicions ambientals que permetin un entorn adient i un horari adequat Seleccionar els materials curriculars seguint la iniciativa de lalumne: buscar linters i la motivaci de lalumne per les activitats. Adoptar una proximitat fsica que permeti copsar els senyals comunicatius i agiliti la intervenci (cara a cara, taula del costat, rotllana,... buscar la millor postura per afavorir la interacci i comunicaci). Estratgies relatives als aspectes socials del context : Mantenir una actitud acollidora. Integrar lalumne amb dificultats de llenguatge amb els seus companys: Cal afavorir que lalumne amb dificultats se senti respectat i considerat entre els

L's del llenguatge a l'escola. Proposta d'intervenci per a l'alumnat amb dificultats de comunicaci i llenguatge. Generalitat de Catalunya. Recuperat a 4 de mar de 2012, a: http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Monografies/Us_llenguat_escola/Us_llenguat_e scola.pdf Eines i recomanacions per a la detecci de les necessitats dintervenci en el llenguatge. Recuperat a 13 de febrer de 2012, a http://www.xtec.net/eap-terrassa/documents/.../docprioritzacio02-03.doc Estratgies per a linclusi de lalumnat amb trastorns que incideixen en laprenentatge. Pg. 125 169. Departament densenyament de la Generalitat de Catalunya. Recuperat a 4 dabril de 2012, a: http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/dtap/modul_4/practica_4 Galeote, M. (2002). Adquisicin del lenguaje. Problemas, investigacin y perspectivas. Pg. 85 91. Madrid: Psicologa Pirmide. Snchez, E. (2000). Dificultats daprenentatge i intervenci psicopedaggica. Mdul 1: Les dificultats daprenentatge: noci i naturalesa. Pg. 43. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Soler,O. (coord). (2006). Psicologia del llenguatge. Pg. 43 51. Barcelona: Editorial UOC.

11

companys. Sovint sha dexplicar a la resta de la classe perqu aquests ho entenguin, evitar mofes i fomentar la collaboraci entre iguals. Mantenir unes expectatives realistes i valorar els avenos que es produeixen. Crear rutines interactives.

Estratgies dajustament del llenguatge dirigit als alumnes: Ajustar el lxic a les possibilitats de lalumne; amb la finalitat de mantenir pautes dinteracci estables amb els alumnes per facilitar la percepci de regularitats i potenciar la seva implicaci (moments de salutaci, inici de la sessi, de comenament i acabament de les tasques, de comiat,...). Estratgies dajustament del llenguatge dirigit als alumnes: Utilitzar enunciats breus i destructura senzilla, per sobre de la capacitat de linfant per tal destimular-lo i enriquir-los de forma progressiva adaptant-se a lalumne. Parlar clar i a poc a poc i amb una pronuncia clara i entenedora ja que facilita la comprensi, per tamb afavoreix la informaci sobre el gnere, nombre, temps i mode verbal. Introduir pauses i esperes estructurades per donar temps de resposta i evitar la inhibici. Utilitzar recursos paralingstics (acompanyar el missatge oral amb la informaci gestual pertinent, onomatopeies, comparacions,...) per activar latenci, la comprensi i afavorir ladquisici lxica. ESTRATGIES PER A LA GESTI DE LA CONVERSA EN GRUP Estratgies dajuda perqu es participi en la conversa: Ajudaran a lalumne ha desenvolupar el llenguatge a travs de la prctica i permetran la modificaci destructures i laprenentatge a travs dels companys. Cal tenir en compte, per, les circumstncies en qu t lloc lintercanvi oral comunicatiu.

Oferir indicadors verbals i gestuals per comenar el torn de lalumne (indicadors verbals: Va, Rafa, ara tu. I a tu, quin tagrada ms?; indicadors gestuals: assenyalar lalumne amb la m o amb la mirada.). Esperar la seva resposta amb un somriure, etc. Fer les pauses necessries perqu lalumne tingui temps per respondre. Com a criteri general, abans de fer un segon requeriment verbal (comptar mentalment fins a cinc). Fer preguntes obertes, en detriment de les que noms esperen un s o un no. Deixar la frase inacabada perqu lacabi lalumne. Iniciar el que podria ser la resposta de lalumne. Repetir les darreres paraules pronunciades per lalumne amb una entonaci que convidi a continuar. Evitar preguntes rutinries o sense sentit per a lalumne. Reduir la densitat de les intervencions docents, evitant explicacions excessives, repetitives o suprflues. Ajustar, tant com sigui possible, la longitud de les prpies intervencions a les de lalumne, utilitzant torns lleugerament ms llargs que els seus. Triar intervencions que seleccionin la informaci pertinent per a cada cas. Donar oportunitats perqu sigui lalumne qui tri el tema de conversa o el tipus dactivitat en qu vol participar. Crear oportunitats que facilitin que sigui lalumne qui prengui la iniciativa en la conversa mitjanant ls adequat de lespera i el silenci. Estirar un tema mitjanant preguntes o expressions genriques de lestil: explicam alguna cosa ms, qu deu haver passat?, explicam aix que magradava tant, etc.

12

Ajudar a intervenir a tots els alumnes en la conversa, donant cobertura i suport als alumnes que presenten ms dificultats per participar en aquestes activitats, com poden ser els que presenten retard en ladquisici de llenguatge. Donar ajuts per regular i mantenir el tema de la conversa i, si cal, evitar interferncies dels altres companys.

Estratgies educatives dinteracci verbal: Fan referncia a la informaci de retorn (feedback) que els docents utilitzen en les interaccions verbals amb els alumnes. ESTRATGIES EDIVES DINTERACCI VERBAL Sobreinterpretaci: s de les estratgies ms generals i consisteix a atribuir significat a les actuacions verbals i no verbals de linfant. s una interpretaci de ladult en base all que han ents. Daquesta manera, ladult indica a linfant que ha connectat amb ell i es crea una situaci en la qual ambds actuen dacord amb la significaci que se li ha atribut. Deixar espai perqu lalumne faci noves aportacions si la interpretaci no ha estat ladequada. Pot ser til per expandir, reformular, corregir o imitar un enunciat de linfant. Expressions valoratives: s una informaci de retorn respecte a lacceptaci de les seves expressions lingstiques i comunicatives. Contribueixen a lobjectiu que lalumne se senti acceptat i es trobi b amb ell mateix i amb el seu interlocutor, factors que sn imprescindibles per activar els mecanismes densenyament-aprenentatge. De vegades, ladult desaprova lexpressi verbal de linfant, amb la intenci que sadoni dall que no diu b. Elogi i confirmaci: Aquestes expressions contribueixen a lobjectiu que lalumne se senti acollit, valoren el seu intent comunicatiu, deixant de banda la qualitat dexecuci i, per tant, reforcen que linfant continu adreant- se a ladult com a destinatari dels seus missatges. Expressions delogi: molt b, magrada molt, estic molt content,... Expressions de conformaci : s clar que s,... Cal tenir en compte que lexpressi genrica b, molt b, etc., aplicada a qualsevol expressi verbal, amb independncia del contingut, t un escs valor educatiu. En canvi, lexpressi del docent que recull la producci verbal de lalumne, alhora que lelogia pel fet de parlar, t un alt valor dajuda a ladquisici del llenguatge. Valoracions negatives: tenen la finalitat de reprovar o censurar algun aspecte del seu comportament. Cal tenir present la repercussi que aquestes expressions poden tenir sobre lautoestima de lalumne i la necessria entesa que ha dhaver-hi entre ambds en la relaci educativa. Aquest tipus dexpressions, en general, sn desaconsellables pel poc valor educatiu que tenen (Molt malament, aix no magrada, aix/aix no es diu, no es fa, etc).

Imitacions idntiques: tenen com a base la repetici: repetici idntica, imitaci amb substituci, repetici del contingut, perseverana en les paraules i formes gramaticals de nova adquisici, etc. Aporten abundncia de presentacions de les formes que es troben en perode dadquisici. En el context escolar, la repetici de les darreres paraules o enunciats de lalumne assoleix diverses funcions: lestimulen perqu continu parlant, destaquen els elements rellevants, fan denlla entre la frase i el discurs i regular latenci del grup classe. Expansions: reelaboraci de lenunciat afegint-hi els elements estructurals o semntics que hi falten i que sn necessaris. Les expansions representen una eina dall ms important per aprendre. Poden ser: reelaboracions que afegeixen un element nou

13

reelaboracions que hi afegeixen un contingut informatiu expansi amb correcci implcita.

Reformulaci: t com a finalitat construir amb correcci sintacticogramatical els enunciats que fa linfant de manera incompleta o incorrecta. Per tal que els enunciats del docent vagin lleugerament per sobre dels de lalumne, aquests han desmenar les omissions ms significatives. Correccions: s una eina dajustament psicopedaggic molt til. Cal tenir en compte: qu, com i quan corregir. Aix, doncs, cal tenir present: el nivell evolutiu de lalumne, el procs daprenentatge que est fent i el context afectiu i comunicatiu en qu es realitza. Tipus: Implcita: incorpora els elements corregits de lenunciat infantil en la resposta de ladult, sense cap indicador explcit sobre la incorrecci daquell. Sn particularment indicades per incidir sobre els aspectes formals. Explcita: afegeixen o matisen aspectes de contingut informatiu, semblen ser ms indicades per corregir aspectes semntics. Substitucions instructives: ladult ofereix a linfant uns usos del llenguatge ms apropiats que els que aquest feia servir fins en aquell moment. Aquesta estratgia t dues finalitats: Oferir demostracions prctiques de la utilitzaci de les formes gramaticals que tenen com a missi substituir termes concrets: el pronom al nom, el relatiu a lobjecte de referncia, etc. Ampliar la diversitat lexical de lalumne. Encadenaments: Lenunciat resultant s fruit de les aportacions dels dos interlocutors. Aquesta estratgia sutilitza perqu ladult t la visi global de la frase acabada i presta a lalumne lajut necessari perqu la pugui construir. Iniciats pel mestre per tal que lalumne lacabi amb lobjectiu daugmentar e la participaci i latenci de lalumne i/o del grup-classe, treballar rutines i aprenentatges memorstics o iniciar-lo a les estratgies de treball. Iniciats per lalumne: lalumne qui inicia un enunciat i el mestre lacaba aportant algun element informatiu a la frase que faltava.

6.2. Situacions on aplicar-les (nivell 2 i/o 3):


Les estratgies anteriors es poden aplicar en diferents situacions i realitzant diferents tipus de tasques afavoridores del llenguatge: Situacions habituals a laula. Situacions relacionades amb el desenvolupament dactivitats. Altres situacions escolars. Situacions habituals a laula: Sn activitats quotidianes que requereixen utilitzar estructures lingstiques breus i de tipus repetitiu. Permeten a lalumne reproduir models, anticipar esdeveniments, inserir la seva activitat en un marc adequat, intervenir-hi amb ajuda i, progressivament, prendre iniciatives i el control de la situaci. Exemples: entrades i sortides, inici/acabament de la jornada, canvis dactivitat, esmorzar i esbarjo,...

14

Situacions relacionades amb el desenvolupament de les activitats: Sn aquelles activitats en qu caldria posar un mfasi especial en la dimensi interactiva per ajudar lalumne a aprendre les estratgies de gesti de la conversa. Racons: situacions que tenen lloc en petit grup (4 o 5 nens), planificades pel mestre i amb una presncia i actuaci, en general, poc directiva per part seva. El mestre planifica quins racons hi haur durant un temps determinat, organitza la presncia de lalumnat i participa activament en algun rac i, en daltres, hi fa una funci de suport. Linters del treball en racons recau sobre les possibilitats que ofereixen per establir la relaci entre pensament, acci i llenguatge (planificar lacci, dur-la a terme i verbalitzar el que sha fet). s convenient que els espais disposin dels objectes i detalls que ajudin a la tasca de representaci i s del llenguatge. s important que en el grup hi hagi companys amb ms competncies comunicatives que serveixin de model en relaci amb els companys que no en tenen tantes. Sha de potenciar que en el desenvolupament de les activitats dels racons es portin a terme els diferents rols que es poden representar en aquests tipus de situacions. Tamb sn molt tils per treballar vocabulari, frmules socials, estructures interrogatives,... Tallers: permet concretar activitats iniciades en situaci de gran grup. Poden ser tallers de treball o de joc, en els quals el nen o la nena ha de portar a terme una activitat organitzada que es pot fer individualment o en collaboraci dins de grups reduts. Es diferencien dels racons en el sentit que els tallers solen constar de tasques ms organitzades i dirigides pel mestre. s convenient afavorir que en el mateix taller hi hagi companys amb diversos graus de competncia per tal que disposi de models dactuaci diversos i dajut quan li calgui. Conte: s una activitat que permet treballar tots els aspectes de la comunicaci i el llenguatge, des de la comprensi oral del lxic i les seqncies narratives que va explicant el mestre fins a les aprxies bucofonatries, a travs donomatopeies de forma contextualitzada, aix com encetar un dileg sobre el que el nen ha memoritzat a partir de les diverses presentacions de la narraci. Precisa ladequaci de les produccions orals de ladult per adaptar-se a les competncies lingstiques del nen. Diferents tipus de contes permeten lobtenci de diferents realitzacions lingstiques: el contes relacionats amb la vida quotidiana permeten al nen o nena relacionar el que veu amb experincies prvies, afavorint duna banda la comunicaci i el gust per parlar, i de laltra ls destructures i vocabulari conegut i experimentat. En canvi, els contes fantstics (que donen lloc a petites i grans narracions) donen models lingstics per a relacions temporals, explicar situacions o accions en un ordre determinat, imaginar dilegs entre els personatges o establir relacions causals. Es poden diferenciar diferents maneres dexplicar contes: amb referents visuals, sense cap referent visual o llegir el conte. Poden ser tils per estructurar les produccions orals, la temporalitat, les relacions de causa-efecte, de conseqncia, de comparaci,... i per tant doracions subordinades. Aix com lampliaci del vocabulari i lestructura doracions. Joc dramtic o de representaci : es tracta duna situaci planificada pel mestre a partir de centres dinters treballats a laula i que es basa en el coneixement de fets i esdeveniments del seu entorn. s important que cada activitat de joc dramtic tingui una varietat de rols potencials o que aporti activitats variades, de manera que shi puguin incloure diferents nens. Els suports manipulatius ajuden a mantenir linters del joc. Un dels objectius daquesta situaci s relacionar el coneixement nou amb el llenguatge i aix ampliar el seu nivell de vocabulari i aprendrel en una situaci ds. Aquest tipus de situaci facilita el desenvolupament cognitiu (nous coneixements),

15

lingstic (lxic i estructures lligades als nous coneixements) i social dels infants. Can: aquesta activitat educativa facilita i permet la comprensi i conceptualitzaci duna situaci concreta a travs dun llenguatge amb ritme i melodia. Aquest aprenentatge pot servir tant per gaudir del fet de cantar (passar-sho b) com per facilitar el suport i la prpia funcionalitat a altres tasques (rutines, contes, histries, jocs). Tamb permet desenvolupar la capacitat de memoritzaci i utilitzaci del llenguatge en una altra vessant que no s la comunicaci. Aix com a ajudar en lestructuraci de frases. Conversa collectiva: s una situaci guiada pel mestre amb una planificaci prvia, o b aprofitant aportacions dels infants amb lobjectiu dafavorir la comunicaci i lintercanvi dinformaci. s convenient anticipar informaci sobre el tema de qu es parlar per part del mestre. Projectes: s una situaci educativa on es dna la confrontaci lingstica que ens permet lenriquiment de la competncia comunicativa a travs de la negociaci, els pactes i la incorporaci de nous coneixements. Es tracta dun procs en qu sinterrelacionen diferents moments educatius (conversa, visites, sortides...) i que requereix tenir presents els elements de la gesti de la conversa, del dileg i daltres estratgies especfiques dintervenci en el llenguatge. s rellevant la intervenci del mestre per potenciar les diverses situacions dinteracci que puguin generar conflicte, contrasts i intercanvis comunicatius, per tal de facilitar el progrs collectiu, social i comunicatiu. Activitats especfiques de llenguatge: explicar, mirar i produir contes amb SPC per tal de facilitar lestructuraci de les frases, ampliar el vocabulari i millorar la concordana entre sintagmes. Utilitzar material didctic com el Jeu des famlies mots de NATHAN per facilitar lestructura sintctica. Jocs adaptats al desenvolupament del llenguatge: el joc s una opci que facilitar generalitzar el llenguatge ja que es produeix en un ambient ldic i informal que facilita ladquisici del llenguatge. Alguns jocs que es poden adaptar s loca, el memory,... de manera que a cada torn lalumne hagi de produir una frase. Altres jocs destructura de llenguatge perqu sempre es reprodueix una mateixa estructura de frase sn: la frase maleda, el joc dels disbarats, sim diu,... O daltres que podem crear com crear un conte conjunt a travs de diferents imatges o paraules, descriure objectes de la classe,...

Altres situacions escolars: Sn aquelles activitats que durant el curs escolar permeten afavorir, de forma espordica o estable, lintercanvi de vivncies i experincies de linfant amb el mestre i els seus companys i acostar lentorn familiar a lescola. A ms, consten duna programaci, execuci i avaluaci que sn tils per incorporar adverbis (de temps, causa,...), afavorir la correcta formulaci dels temps verbals, les oracions subordinades,... Algunes daquestes ocasions sn: celebraci daniversaris, sortides fora de lescola, gesti de conflictes,... En concret les sortides per permeten ampliar el lxic, afavorir les nocions de temporalitat, les estructures morfosintctiques, els temps verbals, adverbis de temporalitat i nocions dordenaci duna seqncia. CIONS

16

7. Pautes dactuaci per als pares i mares10


Lentorn familiar s el lloc on sinicia el desenvolupament del llenguatge. Les orientacions a les famlies van en la mateixa lnia que les orientacions anteriors sobretot les que inclouen les estratgies i les tasques que es puguin desenvolupar de forma individual o en parella. Per tal de facilitar la collaboraci de la famlia en el desenvolupament del llenguatge, cal: Ajudar-los a identificar les necessitats que manifesta el seu fill/a, evitant dramatitzar, per donant informaci comprensible que els pugui facilitar la representaci ajustada de la situaci. Atorgar valor al seu paper educativoformatiu per facilitar la seva implicaci en els objectius que es proposen. Adaptar-se a la capacitat i a lestil de la famlia per tal dajudar-los a analitzar i identificar els moments i estratgies particulars que poden utilitzar. Donar informaci del valor educatiu i lingstic de determinats moments: joc simblic, conte, compres, rutines... Algunes de les propostes que es poden fer als pares i mares sn: Donar valor a les necessitats de comunicaci de linfant. Tenir inters i mostrar-lo per saber qu vol explicar el seu fill. Mostrar inters per descobrir els interessos i motivacions que manifesta el nen. Tenir disponibilitat per parlar i escoltar. Jugar i compartir jocs amb el nen/a. Organitzar-se per tenir-hi moments de conversa. Fer servir fotografies familiars, llibres, objectes, vdeos, etc., que facilitin la conversa amb el nen amb referents viscuts i compartits. Parlar i explicar coses concretes que els passen, que han passat, o que shan de fer, motivant-lo perqu hi participi. Utilitzar un llenguatge contextualitzat (al moment o referit a situacions viscudes). Utilitzar les accions, jocs, materials, per establir-hi conversa. Interpretar les seves accions i verbalitzacions. Oferir models i expressions diferents per a les seves produccions. Realitzar expansions i reelaboracions de les produccions. Fer-li preguntes. Facilitar-li materials variats: joguines, objectes, contes, fotografies...

8. Per saber-ne ms: recursos, materials i bibliografia


10

Bruner, J. (1985). La Parla dels infants. Com saprn a fer servir el llenguatge. P`ga. 67 70. Barcelona: Eumo

Editorial. Direcci General dOrdenaci i Direcci Educativa. (2004) 2a Ed. Ladquisici del llenguatge en el context escolar. Propostes dintervenci per a lalumnat amb dificultats de comunicaci i llenguatge. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament deducaci.

17

Recursos: Shan desenvolupat quatre programes dintervenci per a les escoles que descriu comportaments i necessitats lingstiques diferents i comparteixen la possibilitat de millora a partir dintervencions qualitatives a nivell daula: Programa especfic de comunicaci. Programa destimulaci global. Programa destimulaci global del llenguatge dins laula i/o en petit grup. Programa destimulaci per al desenvolupament fonolgic dins laula i/o en petit grup. Ho podeu trobar a: Ls del llenguatge a lescola. Proposta dintervenci per a lalumnat amb dificultats de comunicaci i llenguatge".Generalitat de Catalunya. Departament densenyament. Materials:
Contes SPC (per exemple a: http://www.edu365.cat/primaria/contes/contes_spc/index.htm ) Jeu des famlies mots de NATHAN Memory Joc de loca Activitats de llengua de Zona Clic (http://clic.xtec.cat/ca/index.htm )

Bibliografia:

Badia, A; Mauri, T; Monereo, C. (2004). La prctica psicopedaggica en educaci formal. Barcelona:UOC. Bisquerra, R. (Coord.). (1988). Modelos de orientacin e intervencin psicopedaggica. Bilbao: Praxis. Bonals, J. i Snchez-Cano, M. (Coords.) (2007). Manual de asesoramiento psicopedaggico. Barcelona: editorial GRA. Servei de comunicaci, difusi i publicacions de la Generalitat deCatalunya. http://competentes.wordpress.com/ Monero, C. i Pozzo J. (2007). La practica del asesoramiento edcucativo a examen. Barcelona: Ediorial Gra. Moreneo, C, et.al. (2003). Models dorientaci i intervenci psicopedaggica. Barcelona: Editorial UOC. Monereo, C. i Sol, l. (Coords.). (1999). El asesoramiento psicopedaggico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza Editorial. Sol, I. (1998). Orientacin educativa e intevencin psicopedaggica. Barcelona: ICE/Horsori. Prez, E.; Serra, M. (1998). Anlisis del retraso del lenguaje. Barcelona. Ariel Prcticum. Ro, M. J. del (1997). Lenguaje y comunicacin en personas con necesidades especiales. Barcelona. Martnez Roca. Rondal, J. A. (1990). La interaccin adulto-nio y la construccin del lenguaje. Mxic. Trillas. Snchez-Cano, M. (1999). Aprenent i ensenyant a parlar. Ajuda a la comunicaci i el llenguatge alescola. Lleida: Pags editors. Snchez-Cano, M. i Bonals, J. (Coord.). (2005). La evaluacin psicopedaggica. Barcelona: Gra.

18

Secall, M. V.; Crespi, F. (1987). La parla de linfant. Ciutat de Mallorca: Universitat de les Illes Balears. Vila, I. (1989). Adquisicin y desarrollo del lenguaje. Barcelona: Gra. Onrubia, J. et al. (1998). Criteris pedaggics per a latenci a la diversitat. Barcelona: Departament dEnsenyament, Generalitat de Catalunya. Traveset, M. (2007). Pedagoga sistmica, fundamentos y prctica. Zabala, A.; Arnau, L. (2007). 11 ideas clave. Cmo aprender y ensear competencias. Barcelona: Gra.

9. Bibliografia i fonts electrniques

Bruner, J. (1985). La Parla dels infants. Com saprn a fer servir el llenguatge. Barcelona: Eumo Editorial. Direcci General dOrdenaci i Direcci Educativa. (2004) 2a Ed. Ladquisici del llenguatge en el context escolar. Propostes dintervenci per a lalumnat amb dificultats de comunicaci i llenguatge. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament deducaci. Galeote, M. (2002). Adquisicin del lenguaje. Problemas, investigacin y perspectivas. Madrid: Psicologa Pirmide. Snchez, E. (2000). Dificultats daprenentatge i intervenci psicopedaggica. Mdul 1: Les dificultats daprenentatge: noci i naturalesa. Pg. 43. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Soler,O. (coord). (2006). Psicologia del llenguatge. Barcelona: Editorial UOC. Serra, M., Serrat, E., Sol, R., Bel, A. i Aparici, M. (2000). La adquisicin del lenguaje. Barcelona: Ariel. Puyuelo, M. i Rondal, J.A. (2003). Manual de desarrollo y alteraciones del lenguaje. Aspectos evolutivos y patologa en el nio y el adulto. Barcelona: Masson. Puyuelo, M., Rondal, J.A. i Wiig, E. (2000). Evaluacin del lenguaje. Barcelona: Masson.

Fonts electrniques:

Aymerich, R., Lllur, J.M. i Roca, E. (2012). Junts a laula? Present i futur del model deducaci comprensiva a Catalunya. Informe de Fundaci Bofill. Recuperat a 17 dabril de 2012, a: http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/Pol%2073Dossier_premsa_Junts_aula.pdf Clasificacin de enfermedades mentales de DSM-IV-TR. Centre de psicologa. Recuperat a 2 dabril de 2012, a: http://www.psicoarea.org/dsm_iv.htm Currculum educaci primria. Decret 142/2007 DOGC nm. 4915. Recuperat a 2 de febrer de 2012, a: http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php? file=docs/primaria/llengues_pri.pdf%20 Departament d'ensenyament. Recuperat a 10 de febrer de 2012, a: http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Mon ografies/Us_llenguat_escola/Us_llenguat_escola.pdf DOGC nm. 2528 Decret 299/1007. Departament densenyament. Recuperat a 2 de febrer de 2012, a: http://educacio.gencat.net/extranet/dogc/decret_299_1997.html Educaci especial, logopdia i audici de llenguatge. Recuperat a 5 dabril de 2012, a: http://sboltra.wordpress.com/dificultats-lligades-a-ladquisicio-i-eldesenvolupament-del-llenguatge/

19

Eines i recomanacions per a la detecci de les necessitats dintervenci en el llenguatge. Recuperat a 13 de febrer de 2012, a http://www.xtec.net/eapterrassa/documents/.../docprioritzacio02-03.doc Estratgies per a linclusi de lalumnat amb trastorns que incideixen en laprenentatge. Departament densenyament de la Generalitat de Catalunya. Recuperat a 4 dabril de 2012, a: http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/dtap/modul_ 4/practica_4 Intervencin en las dificultades del lenguaje oral. Psicoarea. Recuperat a 10 dabril de 2012, a: http://www.psicopedagogia.com/articulos/?articulo=395 Jan, P. (2010). Alteracions en el desenvolupament del llenguatge. Coorporaci Parc Taul. Recuperat el 2 de febrer de 2012, a: http://www.tauli.cat/tauli/Cat/Lacorporacio/elscentres/HS/webs/CADI/CDIAP/In fProf/cursos_conferencies/Escola_Bressol_alteracions_llenguatge.pdf L's del llenguatge a l'escola. Proposta d'intervenci per a l'alumnat amb dificultats de comunicaci i llenguatge. Generalitat de Catalunya. Recuperat a 4 de mar de 2012, a: http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Mon ografies/Us_llenguat_escola/Us_llenguat_escola.pdf Observaci, detecci i intervenci en la dislxia. Generalitat de Catalunya. Recuperat a 14 dabril de 2012, a: http://www.upf.edu/upfinclusio/pdf/presentdislexia.pdf Protocol d'observaci del llenguatge. Departament deducaci de Generalitat de Catalunya. Recuperat a 4 dabril de 2012, a: http://www.xtec.cat/serveis/eap/e3900132/centres/protocolp4.doc Serra, M. i Prez, E. (1998). Protocol dobservaci per a la detecci de dificultats de llenguatge als 3 anys. Recuperat a 3 dabril de 2012, a: http://www.xtec.cat/serveis/eap/e3900132/centres/protocolp3.doc

20