You are on page 1of 16

Desenvolupament Socioafectiu

Juan Miguel Garca

Ingrid Espinoso, Jos Sarroche Maite Birn, Olga Moruelo, Fran Lpez i Vanessa Vaquero 7/5/12

INTRODUCCI En aquest treball hem plantejat tres dilemes, dos per adults i un per infants, per esbrinar si les diferents teories del desenvolupament moral dels diferents autors, sadapten a la realitat de la nostra societat. Un cop decidits els dilemes, hem entrevistat i plantejat els dilemes a 12 subjectes, 6 infants (que hem analitzat tenint en compte a Kohlberg principalment, per tamb a Turiel, Eisenberg i Daimon) i 6 persones adultes (les quals noms hem analitzat segons Kohlberg) A continuaci us presentem les diferents entrevistes i les seves respostes dels subjectes, per veure fins quin punt els entrevistats ens demostraven si les teories de Kohlberg, Turiel, Eisenberg i Damon sn certes un cop posades a la prctica (mencionar que en aquest anlisi ens hem centrat ms en les teories de Kohlberg i els seus estadis). Els dilemes que hem plantejat han sigut els segents: Dilema 1. Ets testimoni dun accident de trfic dun familiar teu envers a una altre persona. Qu fas? El denuncies? Socorres a la persona o marxes? Et canviaries per ell/a? A el teu familiar li queden cinc anys per acabar la edat penal, que fas? Tinculparies tu per anar a la pres en el seu lloc amb la intenci que no passs els seus ltims anys de vida empresonat?

Dilema 2. Trobes un lbum de cromos amb el nom dun/a nen/a de la teva classe dels quals daquests, et falten a la teva collecci uns quants. Qu fas? Li tornes tots? Li dones al professor? Et quedes els que et falten? Li dius que tels has trobat aix? Li dones els cromos a una altre persona? Els vens? Els comparteixes?

Dilema 3. Et trobes a la teva cunyada amb el teu millor amic al llit. El teu germ esta a punt de casar-se amb ella i ell esta delicat del cor, una mala noticia podria comportar-li problemes a la seva salut. Qu fas? Parlaries amb ells? Amb el teu germ? Parlaries noms amb el teu amic/cunyada? Et deixaries convncer per ells? Aniries tu a dir-li o deixaries que fossin ells que ho facin? Imaginat que tens una mala relaci amb el teu germ, que fas?

A continuaci us presentem el buidatge de les entrevistes i les nostres conclusions.

Entrevistes fetes als sis infants menors de 12 anys als que nicament plantegem el dilema nmero 2. Subjecte n: 1 Edat: 4 anys. Sexe: mascul. En tot moment lentrevistat contesta que no sel quedaria i lhi donaria a la professora ja que no s seu encara que tinguin cromos que li falten. Segons la teoria de Kohlberg el entrevistat est a lestadi 4 ja que en la seves respostes es veu que li tornaria llbum de cromos no per el cstig sin per qu est malament quedar-te alguna cosa que no s teva i lestadi 4 es refereix aix quan diu : les persones han de complir les seves obligacions socials i actuar en conseqncia i aix s ser bon ciutad, encara que entrin en conflicte amb el que tu desitges. I dic lestadi 4 i no el 3 per qu en cap moment el nen diu que el tornaria per qu s del seu company sin que el tornaria independentment de qui fos ja que la seva ra per tornar-lo s que no s seu i aix fa que lacte de tornar-lo sigui des de el punt de vista de relacions social ms amplies, s a dir, per tothom. Comparant amb Turiel, crec que est al domini moral ja que la seva resposta est orientada cap a normes morals inamovibles (ho torna per qu no s seu i est mal fet quedar-se una cosa que no s seva). Segons el que diu Eisenberg , crec que estaria al nivell 3 ja que les seves accions les realitza per rebre laprovaci social. El nen en aquest cas decideix tornar llbum de cromos per qu no esta be quedar-se alguna cosa que no s seva per qu aix fa que el seu grup social laprovi dient que s un bon nen. En quant a Damon per edat ell diria que est en el nivell 1 (de 3 a 4 anys) on lo just es el que vol individualment, per amb el dilema que em presentat no es pot reflexionar sobre aquesta teoria ja que no fa referncia al repartiment just, que s el que va reflectir ell en la seva teoria.

Subjecte n: 2 Edat: 4 anys. Sexe: mascul. Agafaria la caixa amb els cromos i se la donaria al seu propietari. En el cas que fos un company del colegi li donaria a la seva professora perqu ella s'els dones al seu propietari. No sels quedaria en cap cas, ni sen els cromos del company de classe que mes pega. Linfant segons la meu punt de vista estaria en el cinqu estadi de Kohlberg. Estaria tan amunt perqu el seu pensament es el be en els altres. Creu que si una cosa es de l'altre vol dir que no se la pot quedar. En veritat aquest pensament es tpic de infants, encara son molt petits y no pensen massa en les conseqncies que els pot portar quedar-se els cromos. Tamb he de dir que per aix mateix depenent que infant se'ls quedaria. He trobat relaci en el comportament del Hamza en la conducta prosocial de Eisenberg. Els nens realitzen conductes dajuda entre ells i amb adults. Si aquest cromos fossin molt important per al en a lo millor si que no sels donaria. En el meu cas l'infant ma dit que si llavors no entra del tot amb relaci de Einsberg ja que segons la seva edat li tocaria esta en el nivell hedonista i en veritat esta en el nivell emptic. Els nens segons Turiel reconeixen els lmits de l'autoritat. Encara sabent aix els infants saben el que esta be i el que no. Hi encara sabent que podrien aconseguir-ho sense cap conseqncia decideixen fer el que moralment es correcte.

Subjecte n: 3 Edat: 5 anys. Sexe: femen.

Plantejat aquest dilema a la nena, davant la qesti de qu faria si es trobs aquests cromos, ens ha dit que li agradaria molt aix i que sels quedaria per a ella. No els tornaria, a no ser de que siguin de la seva millor amiga. Davant de la possibilitat de donar-los a la professora o quedar-se amb els que li falten tampoc ho ha contemplat. Noms sels quedaria per a ella, i els tornaria si la professora o la seva mare sadons de que aquells cromos no sn seus. Aquesta nena es trobaria segons els estadis de Kohkberg en 1, dintre del nivell preconvencional. Mafirma que es quedaria amb els cromos davant totes les situacions plantejades, per noms els tornaria si alguna figura dautoritat sap daix que ha fet. Aquesta actitud es mostra davant la por davant un possible cstig per part duna figura dautoritat. Davant aquest dilema, puc situar a aquest infant dintre del domini moral de Turiel, ja

que les prohibicions incideixen en la seva manera dactuar. Des de el punt d vista dEisenberg, podria parlar duna visi hedonista, ja que solament pensa en el benefici personal que el portaria quedar-sels i no tornar-los En quant a la teoria Damon, no compto amb suficients dades per poder situar a aquest infant.

Subjecte n: 4 Edat: 6 anys. Sexe: femen. El subjecte va respondre que li tornaria llbum a la seva companya, ja que no era seu. Davant daquesta resposta vaig plantejar-li el fet que si agafaria les cartes que a ella li faltessin en el cas que tamb sestigus fent la collecci i que aquesta nena ja la tingus acabada, retornant-li llbum amb les cartes restants tot dient que sel havia trobat aix, la seva resposta de nou va ser negativa, no les agafaria, li tornaria tal i com realment se lhavia trobat perqu no son seus i a ella no lhi agradaria que sho fessin.

Pel que fa a les seves respostes considero que en quant als estadis de Kohlberg aquest

subjecte el puc situar dins lestadi 6: Principis tics universals, ja que en cap moment ha pensat en el seu propi benefici i ha remarcat lidea de: a mi no magradaria que mho fessin. Ella entn que si no es seu no sho pot quedar, ja no per por al cstig, sin per que sap posar-se a la pell de la seva companya i arriba a la conclusi que a ella no li agradaria gens que sho fessin, per tant, est demostrant una gran empatia amb tan curta edat. Mha semblat molt important i a la vegada sorprenent situar a una nena tan petita dins lestadi ms alt, per per molts cops que analitzi la seva resposta sempre acabar concloent que realment, el seu raonament es propi de lestadi nmero 6. En quant a Turiel considero que aquest subjecte entn que aquesta decisi de tornar-li llbum a la companya estava dins del domini moral, en el que ha de pensar en el benestar de laltre persona i sempre shauria dactuar aix. En quant a Eisenberg considero que dins dels seus 5 nivells de raonament aquesta nena es situa al ms alt de nou, al nivell fortament interioritzat (encara que segons la seva teoria hauria de situar-se per edat dins del primer: nivell hedonista), ja que actua aix per que sap que s com sha dactuar, t clar que li agradaria que actuessin aix per ella si es trobs a la mateixa situaci i si no hagus actuat daquesta manera, shagus sentit malament amb si mateixa ja que estaria fallant a un principi que mostra tenir molt interioritzat. Per ltim, en quant a Damon i la seva justcia distributiva, per edat es situaria dins de la franja 6-7 on all important alhora de repartir els recursos s el mrit, per sincerament no puc opinar ja que aquest dilema no deixava entreveure aquesta noci.

Subjecte n: 5 Edat: 7 anys. Sexe: femen. Ella diu que li tornaria llbum ja que s de la seva companya de classe i aquesta segurament estaria trista i el trobaria a faltar, tot mostrant molta empatia al acabar dexplicar que a ella mateixa per l anteriorment esmentat, li faria molta pena que la seva companya els hagus perdut. Aix que s li tornaria tots, perqu no sn d ella i es sentiria culpable si sels queds. A part diu que li donaria directament seva de classe, ja que aquesta es sentiria molt trista per haver-los perdut i li faria illusi tornar-los ella mateixa. No sel quedaria per que esta malament fet quedar-se una cosa que no es seva, per tant tampoc no els regalaria ni els vendria. Segons Kohlbherg estaria en l estadi 6 ja que ella li dona molta importncia all moral i legal i actuar dacord el considera ella per no ho far influda per els altres si no ho fa perqu sap posar-se en la pell de la seva companya i arriba a sentir fins i tot la seva tristesa, a ms, te clarssim que a ella no li agradaria que li fessin.

Crec que Turiel t ra, ja que des de petits saben i reconeixen els lmits del poder de lautoritat i tenen conscincia que no s el mateix incomplir una norma del domini convencional que del moral. Aquesta nena es sent emptica amb la seva companya de classe, i diu que no tamb li agradaria que li fessin a ella, per tant reconeix que aquesta decisi entra dins del domini moral. Considero que Eisenberg no t ra ja que en aquest cas per l edat que t aquesta nena segons Eisenberg hauria destar al nivell 2 orientat a les necessitats, per considero que es troba dins en nivell 4: nivell emptic, ja que t una forta empatia amb la seva companya i li vol tornar ella mateixa, sense mostrar cap por al cstig ni obedincia a l autoritat.. Per ltim en quant a Damon i la seva teoria de justcia distributiva, per l edat es situaria dins de la franja dels 6-7 anys, on all important alhora de repartir els recursos s el mrit, per sincerament no puc saber si s cert o no ja que aquest dilema no deixa entreveure aquesta noci.

Subjecte n: 6 Edat: 12 anys. Sexe: mascul.

Dilema 2, adaptat. Trobes una motxilla plena de videojocs de Play d'un nen de la classe amb el seu nom, dels quals d'aquests, et falten a la teva collecci uns quants. 1. Qu fas? 2. Li tornes tots? 3. Li dones a la profe? 4. Et quedes els que et falten? 5. Li dius que te'ls has trobat aix? 6. Regals els cromos a una altre persona? 7. Els vens? 8. Els comparteixes?

En Victor hem diu que en principi els tornaria a el seu amic ja que no sn seus. Per quant li comento que del tots els jocs que hi ha en la motxilla, nhi ha tres que li falten, en Victor en principi diu que tamb els tornaria, per aviat canvia de opini dient que si no els t, sels quedaria per provar-los i desprs tornar-los. Finalment, a mida que anem parlant, em diu que els tornaria tots, ja que si li passes a ell, li agradaria que li tornessin tots el jocs. Tamb li faig pensar, que si no torns tots el jocs el mateix dia, potser el seu amic sospitaria que ha sigut ell, en Victor, qui li a tret els jocs i no que els hagi perdut. Llavors en Victor, contesta que podria ser que el seu amic arribes a aquesta conclusi, i es quan tornar a dubtar en tornar-li els jocs sense jugar abans, tot i aix acaba determinant en tornar-li i a canvi demanar-li que sels deixi per poder jugar. Per finalitzar lentrevista, li preguntem a en Victor, que shi aquesta situaci es realitzes amb un amic que no li caigus b, o que tingui una mala relaci, llavors en Victor no dubtat ni un segon a respondre dient-me que no, que si te una mala relaci amb aquest nen, llavors no creu que aquest nen li torns els jocs si la situaci fos a linversa. La meva conclusi, es que aquest subjecte actuaria duna forma o duna altre depenent de qui sigui la motxilla de jocs. Si aquesta es dun amic amb qui t bona relaci, presenta dubtes per finalment retornaria els jocs. Per si la motxilla s duna altre persona amb qui tingues una mala relaci sels quedaria ja que creu que aquesta no li tornaria els jocs. Llavors, depenent de a qui li pertanyi la motxilla, el seu punt de vista es veur influenciat pels sentiments que tingui cap el propietari dels jocs. En Victor, es troba en lestadi 2 de Kohlberg, ja que ell sempre esta pensant en laltre persona a exceptuant que shi aquesta no t una bona relaci. Si parlem de Turiel, direm que es troba en el nivell emptic ja que en Victor t fora empatia per als altres i no es sent b si no els pot ajudar. Segons el que diu Eisenberg , crec que estaria al nivell 5 ja que les seves accions les justifica basant-se en principis morals i les seves prpies conviccions, ja que per ell, com diu Eisenberg, no ajudar pot afectar a la seva prpia imatge respecte els altres.

En quant a Damon hem trobo que si hem fixo en la edat den Victor, 12 anys, aquest es capa de contemplar els diferents punts de vista dun mateix problema. Per al mateix temps hem trobo que les diferents respostes que dona en Victor durant lentrevista, en lltima pregunta concretament, no estaria realitzant un acte de justcia, ja que prefereix fer una infracci i quedar-se els jocs, en compte de tornar-los per esperar el mateix tracte daquesta persona.

Entrevistes fetes a adults majors de 12 anys als qui hem plantejat el dilema 1 i 3.

Subjecte n: 7 Edat: 17 anys. Sexe: mascul.

Dilema 1 El nostre entrevistat el que primer faria seria trucar a una ambulncia. Desprs si fos sa mare qui ha atropellat a una persona i es dones a la fuga, ell no la culparia. Si que es canviaria per la seva mare en la situaci per que no la pillessin a ella. Si el seu pare li quedessin 5 anys de vida per acabar l'edat penal ell aniria 20 anys a la pres per ell. Aix ho fa per por a que el seu pare al estar apunt de acabar l'edat laboral es quedi sense pensi o alguna cosa aix per anar a la pres. Segons el meu punt de vista, aquest subjecte estaria en el tercer estadi de Kohlberg, el de concordana interpersonal. Tamb a vegades ma semblat que estava en el segon, per al final me quedat en el tercer per el seu comportament de posar-se en el lloc de un familiar. Encara sabent que ell perdria mitja vida a la pres, aniria ell per el familiar.

Dilema 3 En el tercer dilema ma semblat ms que es situava en el 2 estadi de Kohlberg per la seva actitud de que en veritat no pensa en el seu germ si no en ell mateix. Ho fa per fer patir al germ, no per l intenci de avisar-lo. Considera que no parlaria amb la seva futura cunyada ni amb el seu amic. Tamb va dir que continuaria la relaci amb al seu amic (encara i sabent el que ha fet) ja que creu que no seria culpa d'ell. La seva intenci es la satisfacci de veure com al seu germ lhan trait. Aquesta posici dalegrar-se pel mal del seu germ es donaria perqu la relaci amb ell s dolenta, si per lo contrari fos bona, a lo millor canviaria la seva opini sobre els fets.

Subjecte n: 8 Edat: 20 anys. Sexe: femen.

Dilema 1 En quant al dilema nmero 1, aquest subjecte va respondre que el primer que faria seria atendre a la vctima de laccident sense cap dubte. Llavors vaig preguntar-li com actuaria si el seu pare volgus marxar (per por a les represlies legals) i em va contestar que intentaria fer-li canviar didea i que es fes responsable del que havia fet, si no ho arribs a aconseguir i el pare marxs, ella si es quedaria i quan vingus la policia i aquesta li pregunts sobre el que havia passat, diria que la persona que va cometre latropellament havia marxat i que no va poder veure-la. Es a dir, mentiria per salvar al seu pare de la pres. Desprs, vaig proposar-li el cas que el seu pare tingus 60 anys i noms li quedessin 5 anys per que se li acabs ledat penal, es a dir, nicament podrien condemnar-li a 5 anys, el seu pare estaria molt delicat de salut i potser aquests fossin els seus ltims 5 anys de vida, el tema esta en si ella sinculparia per evitar que aix passs i el seu pare pogus morir all dins, i la seva resposta va ser negativa, a ella li caurien potser uns 15 anys, aix que considera que qui hauria de complir la condemna seria el seu pare, primer per que va ser ell qui va cometre latropellament i segon per que ell hauria de complir molts menys anys que ella. Per ltim vaig plantejar-li el mateix cas que anteriorment per al revs: si ella fos la que hagus atropellat a la persona (remarcar que la negligncia ha estat de qui condua), i el seu pare li proposs inculpar-li a ell per que noms compliria 5 anys (en canvi ella hauria de patir uns 10 anys ms), va contestar que no sho permetria, ella es quedaria a esperar que vingus la policia i es faria crrec de les conseqncies que li vinguessin desprs.

Pel que fa a les seves respostes, sembla que respecta bastant les normes, comenant pel fet de socrrer a la vctima, seguint per intentar convncer al seu pare a que assums la seva culpa, continuant pel fet que faria pagar la pena al culpable de latropellament

(es a dir, no sinculparia ella falsament) i acabant amb que si hagus estat ella la que condua, no hauria deixat que el seu pare sautoculps falsament per ella. Amb aquestes respostes sembla que estigui situada a lestadi 4 de Kohlberg: Manteniment de lordre social. Per clar, si ens fixem en el tema dencobrir al seu pare, ella noms seria capa de ferho en un cas, amb el fet de dir-li a la policia que no havia vist qui havia estat el conductor del cotxe, mentida que a ella no li aportaria cap conseqncia negativa. Quan li proposo el fet dinculpar-se ella per salvar-lo em va dir que no i el seu primer motiu va ser ella, ja que li caurien uns 10 anys ms que a ell i jo seria just. Amb aquestes respostes per, sembla que estigui dins lestadi 2: Orientaci individualista i instrumental, ja que pot entendre que hi hagin altres punts de vista (com el del seu pare), per no sentrega sense obtenir benefici (que no sempre ha de ser obtenir una cosa bona, sin que tamb pot tenir la lectura devitar-ne de dolentes). En aquest estadi tamb es tenen molt en compte les normes ja que les raons de fer el b estan molt lligades a aquestes i per aix han de complir-se (fet que es correspon al pargraf) anterior), per aix puc afirmar que segons la meva visi general de les seves respostes a aquest dilema, es situa dins lestadi 2.

Dilema 3 En quant al dilema nmero 3, aquest subjecte va respondre que el primer que faria seria parlar amb la seva cunyada perqu deixs al seu germ sense dir-li la veritat (ja que tindria por que li pases alguna cosa ja que est delicat del cor). Llavors jo li vaig plantejar que faria si la seva cunyada no li volgus dir tot excusant-se amb que noms havia estat un cop i que no tornaria a passar etc, i hem va contestar que li acabaria dient ella mateixa, sinventaria alguna excusa, per en cap moment li diria la veritat. A continuaci vaig plantejar-li el mateix cas per amb la variant que ella amb el seu germ es ports molt malament, que no tinguessin gaireb relaci, aquesta em va respondre que llavors li explicaria a algun altre membre de la seva famlia perqu aquest sho expliqus al germ, si es portessin tant malament, ja no li preocuparia tant si sassabents de la veritat o si se lacabs mentint per no fer-li tant de mal (que escolls el familiar).

Pel que fa a les seves respostes, demostra que ella vol que el seu germ no comparteixi la vida amb una persona que lesta enganyant, es a dir, no vol que visqui enganyat, per alhora de dir-li el que passa, tenint en compte el seu estat de salut decideix mentir-li. Es curis com canvia quan li plantejo el fet que es portessin malament, encara que per ella el ms important seria que talls la relaci amb aquesta dona, i ho mant, la forma de dir-li ja no li importaria tant, ja que lestima i la preocupaci que sentiria envers ell no seria la mateixa ni de bon tros. Amb aix puc deduir que es troba dins lestadi 5: Contracte social i drets de lindividu, ja que mant

per sobre de tot que no pot viure un matrimoni amb una persona que no lestima (ja que estaria basat en infidelitats) i per ella s molt important que el respectin ja que considera que ning es mereix aix (drets universals per tots) i en primera estncia, es preocupa molt tamb per la seva salut i per aix encara que amb una mentida intenta protegirlo. Tamb havia pensat situar-la dins lestadi 6 en quant aquest dilema, per al matisar que si es portessin malament ja no patiria tant per lestat de salut del seu germ, mha fet pensar que llavors no s un sempre i per tots igual ni un far el que magradaria que fessin per mi fets que defensa molt aquest ltim estadi. En definitiva, segons el dilema he situat a aquest subjecte dins dos estadis de Kohlberg diferents i la veritat que molt allunyats, passant de lestadi 2 a lestadi 5. Puc sobre entendre que potser a aquesta persona li afecten molt ms els dilemes morals (com ha estat aquest ltim) que els legals. Per aix crec que es mostra ms sensible i emptica en aquest ltim que en lanterior i per tant considero que en quant al compliment de les lleis es situa dins lestadi 2 i en quant la importncia que t per ella la moralitat, al 5.

Subjecte n: 9 Edat: 30 anys. Sexe: femen.

Dilema 1 El subjecte entrevistat ens diu que auxiliaria a la persona, ja que el primer que hem de fer es procurar que la persona estigui el millor possible dintre de la gravetat de la situaci. A mida que avana la entrevista, deixa constar en varies ocasions que coneix les lleis, i que ella el primer que far sempre es complir la llei, independentment qui sigui la persona que hagi provocat laccident. Per aix, la Carol, no es donaria la culpa del accident ja que considera que no s la seva culpa i per tant la persona que provoca laccident a de pagar pel que ha fet. Tamb t molt clar, que si la persona es dons a la fuga, no dubtaria en denunciar-lo. Per tot i aix, quan es tracta dun familiar que t una malaltia terminal on hi cap la possibilitat que pugui morir a la pres, llavors si es canviaria per ell per que no voldria que els seus ltims dies els passes a la pres. La Carol en aquest dilema es troba en lestadi 4 de Kohlberg.

Dilema 3 Aquest subjecte ens deixa ben clar que primer parlaria amb la seva cunyada i el seu amic, per que siguin ells que li diguin al seu germ el que ha succet o per contra si ells no satreveixen, o far ella. Ella tamb t molt clar, que independentment que el seu germ estigues malat o no, ella igualment li diria, per si ella mantingus una mala relaci amb el seu germ, li comentaria el que ha succet a la seva germana per qu sigui ella qui li digui ja que segons la Carol, a ella no li creuria, per a la seva germana si. Aquesta noia tamb ens diu que t molt clar que la relaci amb el seu amic es trencaria, ja que per ella el primer s la sang. La Carol en aquest dilema tamb es troba en lestadi

4 de Kohlberg.

Subjecte n: 10 Edat: 33 anys. Sexe: femen.

Dilema 1 La persona entrevistada ens ha dit, davant el primer dilema i la pregunta sobre que faria, que abans de tot aniria a veure a la persona que ha estat atropellada, i que la socorreria. Quan li hem preguntat si es canviaria per el seu familiar, i deixaria que li acusin a ell, ens ha dit que igualment acusaria al seu familiar, encara que sigui el seu pare, perqu ha de pagar per el que ha fet. Li hem plantejat que al seu pare li queden 5 anys per acabar ledat penal, i que tamb existiria lopci de donar-se a la fuga amb e; a lo que ens a contestat encara que el seu pare es passes els seus ltims anys a la pres no es canviaria, i tampoc no es donaria a la fuga perqu el crrec de consciencia davant la vctima seria molt gran. Considero que les respostes es troben dintre del nivell convencional, en lestadi 4 segons les teories de Kohlberg, ja que el subjecte intenta conservar la llei i fer-la respectar davant el que proposa la seva societat. Ens afirma que el seu familiar ha de pagar per aix que ha fet. Aix ens porta a una concepci d una llei justa i equitativa per tots. Aquesta persona creu que s ms important lideal de ser un bon ciutad ajudant al prxim, encara que existeixi la possibilitat destar implicat en un delicte. La seva moral no li permet deixar de banda una persona que necessita ajuda.

Dilema 3: Aquesta persona ens ha dit que davant aquesta situaci, parlaria directament amb el seu germ i li contaria el que ha vist, encara que es plantegi el supsit de que no pugui rebre disgustos per la seva salut delicada. Davant la possibilitat de que el seu millor amic i la seva cunyada li diguin que ha sigut nomes un cop i que no tornar a passar, pensa que potser no li diria res al seu germ. Per altra banda, s que considera que el que ha fet el seu amic est malament per no creu que la situaci plantejada sigui del tot culpa dell. Per ltim li hem plantejat qu passaria si es ports malament amb el seu germ, i pensa

que si la relaci amb el seu germ s dolenta no li diria res. Aquestes respostes podrem situar-les davant un nivell pre-convencional, per dintre de lestadi 2 de Kohlberg. Aquest home creu que li contaria tot el que sap al seu germ, per finalment ens diu que si es ports malament amb ell, no diria res. Posa els seus interessos davant el benestar del seu germ. Podrem parlar duna orientaci individualista, ja que les raons per a fer el b en aquest estadi estan relacionades en certa mesura amb una idea dull per ull.

Subjecte n: 11 Edat: 39 anys. Sexe: Mascul. Dilema 1 Desprs dexplicar-li el dilema la primera pregunta que li vaig fer va ser que qu faria en aquesta situaci, la resposta de lentrevistat va ser que es quedaria a ajudar al ferit i que no es donarien a la fuga ja que si tenxampen la pena seria ms greu. Seguidament el vaig proposar que si fos ell el que ha tingut laccident i el seu pare vol canviar-se per ell, ja te 65 anys que noms estaria ala pres 5 anys per qu ledat mxima per estar a pres sn el 70 anys, o faria? I la seva resposta va ser que si ell tingues carreges familiars, com fills i dona, si que ho faria per qu sn la seva responsabilitat, per si no tingues carreges familiars no ho faria per qu no veu just que el seu pare tingui que carregar amb les conseqncies duna cosa que ha fet ell. Segons la teoria de Kohlberg en la primera pregunta proposada al entrevistat estaria en lestadi 2 ja que te por a que el cstig sigui ms greu si marxa, per respecte a la segona qesti plantejada estaria en el estadi 3 ja que fa referncia al benestar de la seva famlia ms propera. La meva conclusi s que encara que sembli que passa dun estat a laltre depenen de la qesti preposada, crec que est en lestadi 3 per qu quan no sap (primera qesti) qui s el familiar opta per acatar les lleis imposades per la societat en la que viu per quan s alg de la seva famlia ms propera opta per trancar aquestes normes per ajudar-lo.

Dilema 3 Lentrevistat diu en tot moment que li diria al seu germ independentment de la seva salut ja que sin seria un engany ja no sols per el germ sin per tota la famlia i que no parlaria amb el seu amic ni amb la seva cunyada ja que no ja que per ell no sn

importats, per qu el important per ell s el seu germ encara que fos el cas que no tinguessin bona relaci. Segons la teoria de Kohlberg lentrevistat est en el estadi 3 ja que les seves respostes estan dirigides a la confiana de les relacions ( respecte , lleialtat, gratitud..etc) sobre tot en les relacions ms properes ( la famlia) i aix es veu clarament reflectit quan contesta que li diria al seu germ per qu sin seria una mentir pel seu germ i per la famlia.

Subjecte n: 12 Edat: 70 anys. Sexe: Mascul.

Dilema 1 s testimoni d'un accident de trfic d'un familiar a una altre persona. Ell tractaria desbrinar el que ha passat, i es quedaria per ajudar als accidentats i donar suport al seu familiar. Si marxs es sentiria culpable, perqu pensa que fer aquesta acci est penalitzada per la llei. Desprs li vaig preguntar si el seu familiar estigus borratxo qu s el que faria en aquesta situaci, i va respondre que igualment es quedaria per esbrinar el que realment ha passat i donar suport moral al seu familiar. Quan se li presenta la pregunta si es canviaria per el seu familiar ja que nicament li quedarien 5 anys de pres si ell tingus 60 anys, en va contestar que s es canviaria per el familiar i aix podria salvar el seu fill de la condemna. Conclou dient que per ell la famlia est per sobre de tot.

Crec que est en els estadi 3 de Kohlberg diu que els interessos personal i deixen pas a interessos compartits. Per aix crec que aquesta persona esta en l estadi 3 ja que t 70 anys i ell l enfoca d aquesta forma. Dna-li ms importncia a la famlia i deixa els interessos personals de costat.

Dilema 3. El que faria ell, es no explicar-li al seu germ ja que pateix perqu aquesta noticia pogus perjudicar-li la salut. Diu que no li diria ja que est en joc la salut del seu germ, i el ms important en aquest moment per ell s la salut. Si es ports malament amb el ell tampoc li diria perqu li posaria en perill igualment i li podria provocar fins i tot la mort (amb un atac de cor provocat pel disgust) i ell es sentiria molt culpable. Pensa que la salut est per sobre de tot. Quan li vaig preguntar si els deixaria que es casessin, el va respondre que s, per estaria atent a la relaci, ja que tindria por que la dona li fes mal

al i aix li pogus comportar conseqncies negatives per la seva salut. Penso que est en l estadi 3 de Kohlberg, ja que diu que els interessos personals deixen pas a interessos compartits i es pot donar algun conflicte. Es veu clarament per ledat que li don ms importncia a la salut de seu germ que a un matrimoni ple de mentides. T molt definits els principis bsics de la persona ja que li don molt importncia com anteriorment he anomenat a la salut i li dona menys importncia al matrimoni, justificat clarament, per la seva elevada edat i leducaci que potser ha tingut.

CONCLUSIONS Considerem que no estem dacord amb la teoria de Kohlberg, basant-nos en que ens hem trobat que una mateixa persona pot estar en diferents estadis segons les situacions plantejades, tant en el mateix dilema, com en els diferents, ja que les prpies experincies tenen un paper primordial en les decisions personals. Considerem que aquestes vivncies varien depenent de diferents factors. Aquests factors podrien ser ledat de la persona en qesti, ja que no es el mateix la postura i el raonament dun nen, que dun jove de 25 anys o dun adult de 70. Lentorn en el que la persona hagi crescut o estigui creixent actualment. Com ja sabem, els agents socialitzadors tenen mxima importncia en el desenvolupament social i personal del subjecte, i aquests poden influir de diferents formes, fent-nos actuar i comportar-nos segons les circumstncies. Tanmateix, les relacions interpersonals que anem forjant al llagar de la nostra vida ens faran tomar diferents decisions i valorarem duna forma u altre, segons la intensitat del vincle afectiu tinguem. Per altra banda, la cultura definir la moralitat de cada persona, en quant actuarem duna forma determinada, responent als models morals establerts per la nostra cultura. Cada cultura tendeix a establir aix que esta b o malament i nosaltres actuarem en conseqncia. Hem de tenir en compte tamb que les prioritats personals de cadasc influeixen en les nostres decisions. Actuem i decidim en funci daix que t ms valor per nosaltres i podem deixar de banda altres coses que pot ser per a un altre en la mateixa situaci seria impensable. Per exemple una persona pot entendre a la famlia com el mes important de la seva vida, i en canvi altre pot considerar altres persones com a prioritries. Considerem que tamb influeixen en les nostres decisions i actuacions, la situaci econmica, lalfabetitzaci, la possibilitat de tenir accs a estudis superiors si s el cas. Creiem que existeixen altres factors que encara que nosaltres no hem pogut comprovar amb aquestes entrevistes tamb considerem importants: com lestat fsic o psicolgic en el que es troba la persona (depressi, malalties, etc.) religi, ideologies poltiques, etc. Per altra banda, pensem que les edats que Kohlberg estableix per cada dilema no es corresponen amb les reals que ens hem trobat, ja que per exemple un infant de 4 anys no lhem situat al mateix estadi que ell, ja que encara que coincideixi en franja dedat no ho fa en moralitat (mes concretament: nen de 4 anys deia que li tornaria llbum de cromos a la seva companya i una nena de 5 que sel quedaria sense dubtar-ho). Aquest raonament tamb el podem utilitzar amb Eisenberg, ja que ell en el cas anterior tamb situaria al petit en el primer nivell, es a dir, lhedonista en el que mostra una actitud egoista i egocntrica, quan nosaltres hem considerat que no el seu nivell real (lhem situat en el nivell 3: Orientat a laprovaci). En quant a Turiel considerem que si te ra amb la seva teoria (encara que no hgim tingut la oportunitat de comprovar-ho amb tots tres dominis) ja que veiem clarament com els infants tenen noci de que existeixen tots tres i que es poden combinar al no especificar cap edat per domini. Finalment, no lhem pogut analitzar des de la perspectiva de Damon ja que els nostres dilemes no ens han donat opci de contemplar-ho.