El quadre "Novella romntica", pintat per Santiago Rusiol l'any 1894 i exposat al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC),

serveix de base al programa "Una m de contes" per illustrar el relat "El dilema de la Teresa". A partir d'aquest quadre i d'aquest conte, hem escrit els nostres relats: UN DILEMA PERSONAL.

LA DECISI DE LA MRIAM
Els pares de la Mriam dubten si es volen quedar a viure al camp com des que la Mriam era petita o anar a viure a Nova York, a prop duns seus familiars. Com que no es decideixen, ho han preguntat a la Mriam. Tot i aix, la Mriam no sap qu fer: si quedar-se amb la Mriam natural (guapa i fresca, que viu en un camp) o amb la Mriam elegant (guapa tamb, de famlia rica i que viur a Nova York). Viure aventures a la natura o una vida amb tots els diners que es puguin demanar. Una caseta de fusta familiar al camp o una gran casa envoltada de gratacels i tecnologia. Ella pot triar: Quedar-se amb tots els seus amics, o comenar una nova vida amb nova gent i nou estil de vida? Encara no ho sap, ella noms t quinze anys. Un pensament, per li diu que all que realment la pot fer feli no es paga amb diners, sin amb lamistat dels que lenvolten i el que ha tingut al costat durant tants anys. Per aix ha decidit quedar-se al camp. AIDA COLL

COMENAR DE ZERO, O VIURE DIFERENT?

Joana, haig de parlar amb tu duna cosa! em va citar la mare. Dacord. Escolta, saps que no tinc feina, i mhan ofert de treballar a Anglaterra per molts diners. Vols venir amb mi o quedar-te amb loncle Josep i la Marta? Vaig pensar en loncle. Brut, desmanegat, i amb una barba punxeguda. En canvi, la Marta, la xicota de loncle, era neta, ben vestida i tendre. I cuinava de meravella! No magradava gaire lidea de marxar de casa, i, a ms, a un pas estranger! Canviar de costums, aprendre la llengua, i sobretot, canviar descola. De moment, li vaig dir que mho pensaria. A lescola vaig estar pensant, que potser estaria b canviar dambient. Al arribar a casa, li vaig respondre a la mare: Mare, vinc amb tu a Anglaterra! Aix va ser com vaig solucionar el problema. Magal Penalba Bover

UN GRAN DILEMA I NOMS DUES OPCIONS

Qu fas quan tens dues grans oportunitats a la vida? Viatjar a llocs esplndids i amb persones que testimes, aquest s el meu dilema. Qu trio: amigues o familiars? Nova York o Sussa? Ciutat o camp?, tinc un gran problema i no s qu triar. A veure: amb les amigues anirem a comprar roba moderna cada dos per tres, soparem a restaurants luxosos que ning podr pagar. En canvi amb la famlia anir a veure el pas, visitarem catedrals, esglsies i coses precioses, anirem a sopar a un restaurant curis amb menjars tpics dall. Amb les amigues anirem a dormir a lhotel a les tantes i descansarem per lendem podernos aixecar tard i tornar a anar a comprar. Per amb els familiars anirem a dormir a lhora de sempre per poder descansar per lendem aixecar-nos aviat i poder veure mn. Aquest s el gran dilema i crec que lhe solucionat. Triar el que em digui el cor. LENA BOIX i TORR

NOMS UN DELS DOS

Un dia, passejant pel carrer em vaig trobar un gos molt petit i buf, per a laltre punta hi havia un gatet blanc mb taques negres. Quan vaig arribar a casa li vaig preguntar a la mare si em podia quedar el gat i el gos, per em va dir que noms em podia quedar amb un dels dos. Llavors vaig intentar pensar en el que em podien donar tenint-los a casa. El gos em donava un amic amb qui poder jugar, i el gat tamb. Tots dos em podien donar el mateix, per noms men podia quedar un. Aix que lendem vaig anar on eren tots dos, i vaig decidir quedar-me amb el primer que vingus cap a mi. Vaig estar molta estona esperant, fins que de cop... Pol Ovide i Figueras

EL MEU DILEMA
Era un dia en el que tenia un dilema . A lescola tenia un problema amb un nen que mhavia donat molts disgusts perqu minsultava La meva mare al veure el meu problema em va propasar dues opcions: una era canviar-me descola i perdre tots els amics que havia fet o amb el suport dels meus amics no fer-li cas a aquell nen. No sabia qu triar perqu tot i que la ms fcil era no fer cas a aquell nen, amb el canvi descola mel treuria de sobre. Aquell mateix dia van venir els meus companys i amics per a ajudar-me a prendre la decisi. Van dir que amb qualsevol decisi que tris seguiriem sent amics. Finalment al veure la manera que es van interessar vaig decidir no canviar descola. ALFONSO SNCHEZ

A LES MEVES MANS

Estic sola, sota d'un vell cirerer, amb la pluja que m'envolta. Em va caient al cap, gota a gota, l'aigua que hi ha entre les fulles. Quan em preocupa alguna cosa, vinc aqu a pensar perqu em relaxo i miro les estrelles passar. Per avui em sembla impossible relaxar-me. Tinc a les meves mans la vida d'una altra persona. Fa tres dies, vaig anar a palau, on eren la reina i el rei. Quan va comenar la visita, jo em vaig perdre entre les sales. Vaig entrar en una, plena d'or i joies, i, no vaig poder evitar agafar-ne una mica. El problema va ser, que el meu amic Josep, tamb s'havia perdut. Els gurdies de seguretat ens buscaven a tots dos, a mi, em van trobar al lavabo(desprs d'agafar or i joies). Per en Josep, el van trobar dins la sala on jo abans havia robat. Els gurdies, es van adonar que alg havia robat, i com que en Josep estava dins la sala, on havia passat el robatori, el van acusar. La reina i el rei, van denunciar al meu amic, el jutge, li ha posat la condemna de morir enverinat, perqu no torna l'or i les joies. Per en Josep no t res a veure amb aix, qui va robar vaig ser jo. Crec, que el millor que puc fer s dir la veritat, els dir que vaig ser jo qui va robar. Si tinc sort, tornant l'or i les joies, em perdonaran la vida. Espero que aix sigui! M'aixeco. Caminant lentament i amb la pluja que m'envolta, vaig decidida cap a palau, per entregar-me. MARIA MARTIL BELTRN