CONDUCCIO SEGURA i SEGURETAT VIARIA

MANUAL

www.fastparcmotor.com

INDEX 1. PROLEG.....................................................................................................................1 2. INTRODUCCIÓ ..........................................................................................................2 3. ELS ACCIDENTS DE TRANSIT.................................................................................3 3.1 FACTOR HUMÀ. ..................................................................................................5 3.2 FACTOR VEHÍCLE...............................................................................................6 3.3 FACTOR VÍA ........................................................................................................7 4. SISTEMAS DE SEGURETAT ....................................................................................8 4.1 SEGURETAT ACTIVA..........................................................................................9 4.2 SEGURETAT PASSIVA .....................................................................................13 5. POSICIÓ DE CONDUCCIÓ I ACCIONAMENT DE VOLANT I PEDALS ................15 5.1 PAUTAS A SEGUIR PER A UNA CORRECTA POSICIÓ AL VOLANT.............15 5.1 PAUTAS A SEGUIR PER A UNA CORRECTA POSICIÓ AL VOLANT.............16 5.2 EL QUE NO HEM DE FER .................................................................................19 6. MANIOBRES DE FRENADA....................................................................................23 6.1 FRENADES NORMALS D’APROPAMENT A CORBA......................................25 6.1.1 Vehicles sense sistema ABS........................................................................25 6.1.2 Vehicles equipats amb ABS .........................................................................27 6.2 FRENADES D’EMERGENCIA...........................................................................28 6.2.1 Vehicles sense sistema ABS........................................................................29 6.2.2 Vehicles amb sistema ABS ..........................................................................30 6.3 FRENADAS EN CORBA ....................................................................................31 6.3.1 Vehicles sense ABS .....................................................................................31 6.3.2 Vehicles amb ABS........................................................................................33 6.4 FRENADA ASIMÈTRICA....................................................................................34 7. DINÀMICA DE L’ AUTOMÒBIL ................................................................................35 7.1 SUBVIRATGE PER CANVI DE PESOS.............................................................42 7.2 SOBREVIRATGE PER CANVI DE PESOS........................................................43 7.3 SUBVIRATGE PER EXCES DE TRACCIÓ........................................................45 7.4 SOBREVIRATGE PER EXCES DE TRACCIÓ...................................................45 7.5 SUBVIRATGE PER BLOQUEIG ........................................................................46 7.6 SOBREVIRATGE PER BLOQUEIG ...................................................................46 8. TRAÇAT I ORDRE EN LA CONDUCCIÓ................................................................47 8.1 ORDRE EN LA CONDUCCIÓ ............................................................................47 8.2 ANÀLISI DE TRAJECTORIES............................................................................48 9. MANTENIMENT BÀSIC DEL VEHICLE ...................................................................50 9.1 ESMORTEIDORS...............................................................................................50 9.2 ALINEAT.............................................................................................................50 9.3 PNEUMÀTICS ....................................................................................................50 9.4 FRENS................................................................................................................51 9.5 MOTOR ..............................................................................................................52 10. CONCLUSIÓ ..........................................................................................................53

1. PROLEG En el nostre afany per millorar la seguretat en carretera, Formació de l’automòbil i serveis tècnics “FAST”, ha reflectir en aquest manual les idees bàsiques i els principals fonaments de la conducció de vehicles. Per tal d’aconseguir entre tots, una conducció mes segura, ecològica i confortable. Per aconseguir aquest objectiu, el circuit escola FAST-Parcmotor compte amb unes modernes instal·lacions i amb els coneixements d’un equip humà amb gran experiència en el mon de la formació en conducció.

1

te com a objectiu resumir de forma esquemàtica i amena. hem pogut constatar una sèrie d’errors que els conductors. l’ajudin a conèixer millor el seu vehicle i les seves pròpies reaccions 2 . cometen amb freqüència y que a grans trets podem resumir en els següents apartats: • • • • • • • Manca de prevenció front a possibles situacions de risc Utilització i accionament inadequat de pedals i volant Desconeixement de les prestacions i possibilitats dels nous sistemes d’ajut electrònic a la conducció Manteniment deficient del vehicle Excés de confiança en el vehicle i en un mateix Manca d’experiència en situacions inesperades Conducció rutinària i amb menys atenció de la requerida Amb la finalitat de solvatar en la mesura del possible aquesta problemàtica. inclosos el mes experimentats. esperem que aquest manual i les pràctiques realitzades en el curs de conducció. INTRODUCCIÓ Aquest manual.2. No obstant. Al llarg de la nostra experiència en la formació. els ensenyaments que es realitzen en el nostre centre des de el punt de vista de la física del vehicle. hem de insistir en el respecte a la normativa vigent en mataria de transit i apel·lar al nostre civisme com a persones.

la seva velocitat. greus o malauradament víctimes mortals. o la manca de conscienciació i responsabilitat a l’hora de conduir un vehicle en d’altres. Degut a la inexperiència en la conducció en algun casos. La gravetat dels accidents pot arribar a ser molt variada. Per aquest motiu. el tipus de impacte. són aquells que es produeixen amb vies protegides i d’un mateix sentit que normalment son menys lesius que aquells que es produeixen a les vies de doble sentit i que sovint tenen com a conseqüència els fatídics xocs frontals.3. la densitat del trànsit. els accidents de trànsit suposen la primera causa de mortalitat entre els joves. Altre exemple de les diferents tipologies d’accidents. Actualment. aquell produït en les vies publiques en el que es veu afectat com a mínim un Vehicle en moviment. des de danys material dels vehicles afectats. que poden ser ferits lleus . etc. fins a lesions dels ocupants o vianants involucrats en l’accident. ELS ACCIDENTS DE TRANSIT Entenem com a accident de transit. 3 . Això reflecteix la fragilitat dels conductors de motocicleta que estan exposats a patir danys personals molt greus en cas d’accident. La gravetat de l’accident depèn de molts factors. el seu entorn. el tipus de vehicle. com poden ser: el tipus de via per on es circula. Com a exemple clar. recomanem sempre adoptar totes les mesures de prevenció. la gravetat d’un sinistre en el cas de un cotxe o una motocicleta son totalment diferents. donant lloc a un accident on les persones poden sortir il·leses o amb lesions greus o mortals en el cas de les motocicletes. tots aquests aspectes intervenen amb major o menor mesura en la gravetat del sinistre. sigui quin sigui el tipus de vehicle que conduïm i independentment de la situació o la vis en que es circula. seguir amb atenció les indicacions i senyalització de la via i circular amb precaució per anticipar-nos a les situacions de risc amb l’objectiu d’evitar possibles accidents. en unes condicions determinades.

4 . Les principals causes que intervenen en un accident de trànsit. on el risc d’accident i la seva gravetat es màxima. es podem classificar en tres grans grups: • • • Factor humà: quan l’origen de l’accident es degut a un error en la conducció. un accident que te com a origen un mal estat de manteniment del vehicle depèn del propi conductor que no ha fet el manteniment adequat. Cal destacar que sovint les causes d’un accident son força complexes i no es poden atribuir purament a un únic factor. Factor via: l’accident es generat per mancances en la via.També volem destacar la perillositat de les anomenades vies ràpides i les vies de doble sentit. Factor vehicle: l’origen de l’accident te a veure amb les condicions dels vehicle. o un accident degut a un obstacle a la carretera podria ser evitat si el conductor presta la màxima atenció a la carretera i alhora circula a una velocitat que permet reaccionar en front de imprevistos. Per exemple. registrant els nivells mes alts de mortalitat a les nostres carreteres com a conseqüència de impactes frontals de vehicles que circules en sentits oposats sense separació física. de forma que en la majoria de casos hem de parlar d’una interacció dels tres factor esmentats.

substancies estupefaents o medicaments que disminueixen els nostres reflexos . especialment quan la densitat de transit es elevada. Aquesta es de fet la principal causa d’accidents de transit a la via publica i es a l’hora una de les causes evitables. etc.1 FACTOR HUMÀ. Amb el vehicle que ens precedeix i que en cas de frenada brusca pot generar un accident per encalç. Condir sota els efectes de l’alcohol. Fatiga en la conducció con a conseqüència de viatges llargs o cansament general que pot induir a una manca d’atenció e inclòs el risc de adormir-se al volant. especialment en ferms lliscants. que influeixen en el desenvolupament normal de la conducció i que sovint aconsellen la no utilització del vehicle. Aspectes físics i mentals. indueixen somnolència. que pot donar lloc a la pèrdua de control del vehicle. Conductes imprudents: o temeràries en desobeir les indicacions i els senyals de transit de la via per on circulem i que ens adverteixen dels perills i de la interacció amb d’altres vehicles. Velocitat inadequada al conduir. Fa referència als accidents de trànsit degut únicament al conductor.3. Distancia de seguretat insuficient. influencien en la percepció del risc. amb les greus conseqüències que pot ocasionar. • • • • • • 5 . Per aquest motiu cal prestar especial atenció als següents aspectes: • Distraccions i manca d’atenció mentre conduïm que no ens permeten prevenir ni reaccionar a temps front a situacions de risc en la conducció diària.

3.2 FACTOR VEHÍCLE Es refereix als accidents de transit que tenen com a origen un mal funcionament del sistemes del vehicle, originant una fallada mecànica que pot desencadenar un accident com a conseqüència del mal estat d’algun o varis dels següents sistemes: • Pneumàtics: Amb el relleu suficient i amb la pressió adequada per garantir l’adherència del Vehicle, igualment el pneumàtic ha de presentar un aspecte lliure de talls, pessics o zones de desgast irregular. Sistema de frens: Amb els discs, les plaquetes i nivell i qualitat del líquid hidràulic amb perfectes condicions, per tal i garantir una frenada optima en qualsevol circumstància. Sistema de suspensió: Amb els esmorteïdors en bon estat per garantir-nos un comportament dinàmic òptim, així com unes condicions d’estabilitat i frenada tal i com el fabricant va preveure en el disseny del vehicle. Sistema de direcció: Aquesta cal que es trobi ben alineada, es dir, amb les cotes i angles d’avanç, caiguda i convergència que el fabricant del vehicle prescriu. Motor: Es Importantissim respectar les pautes de manteniment que el fabricant ha previst pel nostre model, de forma que la resposta del motor sigui optima en qualsevol circumstància. Per aquest motiu es molt important un manteniment periòdic i preventiu del estat mecànic del vehicle per tal d’evitar una hipotètica fallida mecànica que doni lloc a un accident que en la majoria de casos es totalment evitable.

6

3.3 FACTOR VÍA Es refereix als accidents deguts al tipus de carretera i el seu estat, que poden abocar-nos a un accident en que poden concórrer diversos factors: • Punts negres: En carretera o es registren un nombre d’accidents estadísticament elevat, com poden ser corbes especialment perilloses, interseccions amb baixa visibilitat, incorporacions de vehicles lents a la Nostra via...etc Climatologia adversa: Que pot augmentar la perillositat de la via per disminució de la nostra visibilitat (boira, turmenta), igualment pot inestabilitzar el vehicle (ratxes de vent) o disminuir dràsticament l’adherència disponible (gel, neu, fang) Funcionament incorrecte: De la senyalització, com poden ser semàfors inoperants o senyalització horitzontal poc visible con a conseqüència del pas del temps. Brutícia: Com poden ser taques d’oli o restes de carburants deguts a fugues o fallides d’altres vehicles. Obstacles: A la via tals com esllavissades o moviments de talussos, fins i tot animals salvatges en zones de muntanya.

• •

Arribats a aquest punt, cal recordar que circulant amb precaució i prestant atenció a la via podem minimitzar els accidents d’aquest tipus. .

7

4. SISTEMAS DE SEGURETAT En front de la problemàtica dels accidents de trànsit, son molts els esforços encaminats a reduir l’elevat índex de sinistralitat a les carreteres. En els darrers anys ha disminuït el nombre d’accidents mortals i per continuar amb aquesta tendència, administració i fabricants de vehicles estan implantant noves mesures. Pel que fa referència als fabricants d’automòbils, aposten per equipar en els seus models, sistemes capaços de reduir la possibilitat de patir un accident en front d’una situació de risc (elements de seguretat activa) i de igual forma s’equipen elements amb una funció protectora per minimitzar danys dels ocupants, en el cas que l’accident arribi a materialitzar-se. Per avaluar els sistemes de seguretat que actuen en cas de impacte, a l’any 1995 va sorgir el Programa Europeo de Evaluación de Vehiculos Nuevos (EuroNcap). Aquests assajos consten de varies proves estandarditzades de xoc frontal, lateral, etc. on s’avaluen els hipotètics danys patits pels ocupants o fins i tot vianants. En aquestes proves, cada vehicle que surt al mercat rep una puntuació, que va de una estrella (mínima protecció) fins a cinc estrelles (màxima protecció), amb la finalitat que el futur comprador sigui coneixedor de la seguretat que ofereix cada vehicle en cas d’impacte. Degut a la gran quantitat de nous sistemes de seguretat que any rere any apareixen en els nous vehicles, a continuació passem a descriure els dos grans grups de sistemes de seguretat comentats anteriorment. Els sistemes que ens ajuden a prevenir els accidents, seguretat activa. I els sistemes que tenen com a finalitat minimitzar els possibles danys dels ocupants, seguretat passiva. Així doncs, podem entendre de forma genèrica i per fer-nos una idea, que els elements de seguretat activa intervenen abans que es produeixi l’accident i els sistemes de seguretat passiva intervenen durant i desprès d’haver-se produït l’accident

8

Sistema de suspensió: o Suspensió independent: Es generalitza la utilització d’aquest tipus de suspensió. a tots aquells mecanismes i dispositius destinats a disminuir el risc d’accident en front de qualsevol tipus de situació. o Pneumàtics runflat que mantenen gran art de les propietats del pneumàtic desprès d’una punxada o pèrdua de pressió. • 9 . o EBV: Repartiment electrònic de frenada per optimitzar la capacitat de parada del Vehicle. entre d’altres que conformen el paquet de seguretat activa d’un vehicle son: • Pneumàtics: o Aparició del control de pressió per alertar al conductor de problemes a les rodes tals com punxades o pressions inadequades. o Pneumàtics de contacte que permeten circular amb relativa seguretat per vies nevades. ajudant al conductor a conservar el control del vehicles en front de situacions límit. augmentant notablement la capacitat de tracció de gir i de frenada del vehicle. on el conductor intervé sovint de forma directa. Així s’aconsegueix mes estabilitat general del vehicle. Aquests sistemes. on cada roda absorbeix les irregularitats de forma autònoma i sense interferències de l’altre roda del mateix eix. • Sistemas de frens: o ABS: Evita el bloqueig dels frens per poder mantenir el control del Vehicle en recta o corba en cas de frenades d’emergència i a l’hora optimitza la distància de frenada. es dir tots aquells sistemes que actuen per ajudar al conductor a mantenir el control de la forma mes eficaç possible. Els principals elements. es centren bàsicament en dispositius que interfereixen en el control dinàmic del vehicle.4.1 SEGURETAT ACTIVA Ens referim als sistemes de seguretat activa. arribant a frenar cada roda de forma independent en funció de la situació.

tant a nivell d’adherència com a nivell de comoditat. Tot això en fraccions de segon i amb l’objectiu de corregir el derrapatge. repartint d’aquesta forma la potència del motor a les quatre rodes. per compensar les possibles pèrdues de tracció i evitar que el vehicle patini degut a aquesta circumstància. • Sistema de direcció: o Direcció activa: per augmentar la maniobrabilitat en ciutat de forma que cal girar menys per aconseguir fer maniobres ajustades i a l’hora augmentar la precisió de la direcció a velocitats elevades on caldrà girar el volant amb mes quantitat Sistema de tracció: o Tracció total: Es generalitza l’ús d’aquest sistema de tracció. Cassis. especialment en ferms lliscants. on totes les rodes son motrius. o TCS: Control electrònic de tracció.etc detecta quan el vehicle comenta a patinar i aleshores intervé prenent una sèrie de mesures d’emergència. o Diferencials actius: Reparteixen el parell motor òptim a cada una de les rodes tractores segons l’angle de gir i la velocitat del vehicle. direcció. • 10 . que per mitjà de diferents sensors a les rodes. Amb aquest sistema s’aconsegueix disminuir notablement la possibilitat de lliscament dels pneumàtics per excés de potència. D’aquesta manera s’aconsegueix facilitar la pressa de corbes i augmentar considerablement les tendències subviradores o sobreviradores del vehicle.o Suspensió Activa: Regula la duresa de la suspensió en tot moment i circumstància per mantenir un comportament òptim del vehicle. Entre les que es troben l’acció de anular la hipotètica ordre del conductor d’accelerar o fins i tot accionar el sistema de frens de forma independent per cada roda sense la intervenció del conductor. • Sistema de estabilitat: o ESP: Es tracta del conegut control Electronic d’estabilitat. motor..

la lluminositat dels llums indicadors varia. ESP son molt eficaços i pràcticament tots els fabricants de vehicles els ofereixen en els seus models. així en girar cap a un costat. especialment en horari nocturn. etc. Cal destacar que no tots els vehicles disposen d’aquests sistemes. el vehicles que venen de front. D’aquesta forma podem veure i anticipar-nos a possibles obstacles a la via. les llums del Vehicle giren de forma proporcional al gir que el conductor acaba de ordenar. posta de sol o crepuscle. encara que en alguns casos son opcionals. • Habitacle: o Climatització: Sistemes de ventilació i temperatura que proporcionen unes condicions de confort adequades en el viatge de forma que es retarda el cansament i l’aparició de somnolència o Sistemes d’alerta a la fatiga: es tracta de sistemes de fase experimental per alertar al conductor amb senyal acústics de la possibilitat de fatiga o somnolència segons el seu comportament durant la marxa. A dia d’avui. o Llums actives: Il·luminen en tot moment en la direcció on el vehicle es dirigeix. en dies de visibilitat precària o situacions de boira o forta tempesta. com ara túnels. sistemes com el ABS.• Visibilitat: o Autoencesa de les llums: Per evitar descuits i circular sempre amb les llums enceses quan la situació ho requereix. senzillament es una descripció dels principals sistemes de seguretat activa existents. o Llums de fre variables: Segons la intensitat de la frenada. alertant d’aquesta forma als vehicles que ens precedeixen. TCS. 11 . o Càmeres de visio nocturna: Per visualitzar la carretera a traves d’una pantalla auxiliar situada al panell de control i ajudar-nos a localitzar obstacles o altres vehicles. o Llums adaptatius: Variant diferents paràmetres de las llums davanteres en funció del tipus de via per on circulem.

ha de ser el conductor el responsable de la seva conducció. però en tot moment i situació. En qualsevol cas. senzillament ens ajudaran a fer front a situacions imprevistes. prendrà la responsabilitat de conduir per nosaltres. no significa que haguem d’abusar d’elles. 12 . El fet de la intervenció d’aquests sistemes ens esta indicant que hem sobrepassat el límit del vehicle i per tant ens estem exposant a patir un accident. cap dels sistemes exposats anteriorment.Altre aspecte important es que tot i equipar les darreres tecnologies en matèria de seguretat.

d’aquesta manera es prepara al conductor per un impacte subjectant-lo fermament al seient. etc. • Cinturó de seguretat o Cinturons pirotècnics: Eviten possibles fulgures amb el tensat del cinturo mer mitja de una petita càrrega de explosiva.). bigues laterals.). • 13 . taulell de control. Airbags o Airbag conductor y acompanyant: Son bosses d’aire que s’inflen en cas d’impacte amb la finalitat d’esmorteir els cops que els ocupants poden donar-se en diverses zones frontals del vehicle (volant. • Reposacaps o Reposacaps actius: Es col·loquen per ells mateixos. etc.4. per a definir el grau de protecció que ens aporta cada vehicle en cas de impacte. o Airbag lateral o de cortina: Bosses d’aire que s’inflen per esmorteir impactes del cap amb elements sòlids Del vehicles situats als laterals (finestres.2 SEGURETAT PASSIVA Ens referim al sistemes de seguretat passiva com aquells dispositius o mecanismes que en cas de impacte entren en funcionament par tal de minimitzar els danys personals. prop del cap dels ocupants per prevenir la coneguda fuetada cervical que afecta a molts implicats en accidents de transit. Així doncs passem a descriure els principals sistemes de seguretat passiva. Aquests sistemes son els que assagen i avaluen les proves comentades anteriorment de la EuroNcap. o Airbag posterior: Funcionen de la mateixa forma que els altres però esta dissenyat i pensat per les places del darrera.

14 . o Materials deformables: La Tria dels materials que conformen l’habitacle. o Volant y pedals retràctils: Aquests dispositius s’allunyen del conductor en cas d’accident. o Barres laterals: Es tracta de barres situades a l’interior de les portes per fer-les mes rígides i evitar la intrusió i deformació excessiva de la pròpia porta. Es molt important l’ús de cinturó de seguretat en qualsevol desplaçament. es fa amb l’objectiu de no causar danys als ocupants. donat que tot aquests sistemes que hem descrit estan dissenyats per funcionar de manera conjunta i complementaria. per deixar lliure la zona dels peus de parts metàl·liques. es dissenyen formes lliures d’arestes i materials Tous i absorbents. Poden fins i tot resultar inoperants o contraproduents si no s’utilitzen de forma correcta. Així.• Habitacle: o Deformació programada: El xassís esta especialment dissenyat per deformar-se de tal manera que absorbeixi gran part del impacte mantenint en la mesura del possible l’habitacle intacte per conservar la integritat dels ocupants. o Materials ignífugs: L’ utilització d’aquest material a l’interior del Vehicle retarda la possibilitat d’incendi del materials mes sensibles. per curt que sigui.

ja que ens permet reaccionar amb moviments ràpids i de forma eficaç davant de qualsevol imprevist. donat que els cinturons de seguretat. ens permet una fàcil i correcta resposta en front dels comandaments. De igual forma. recomanem roba còmode i calçat de sola fina i flexible. Una vegada a l’interior del vehicle. airbags i altres elements de seguretat podran complir el seu objectiu. 15 . una posició correcta tal i com es descriu a continuació. hem de buscar una postura eficaç per accionar els instruments de que disposem i còmode per evitar cansament prematur. però que alhora disposi de una mica de taló.5. Una posició correcta ens ajudarà en cas d’accident a minimitzar les conseqüències físiques del mateix. POSICIÓ DE CONDUCCIÓ I ACCIONAMENT DE VOLANT I PEDALS Per posar-se al volant.

hem de ser capaços de accionar l’embragatge amb tot el seu recorregut sense cap esforç. Només ha de tocar l’embragatge quan requerim el seu us. els braços també han de quedar semeflexionats per tal de accionar el volant. • • Amb la pelvis ben encaixada antre l’angle que formen el seient i el seu respatller. sota els pedals o reposant lleument sobre el pedal de l’embragatge.5. es una bona referència estirar el braços per sobre del volant i amb l’esquena recolzada al seient. 16 . hem de ser capaços de tocar amb el canell la part superior del volant . Per buscar la distància correcta. anem a fer un repàs començant pels peus i acabant pel cap: • Peu esquerre recolzat sempre a l’esquerra de l’embragatge i a la seva alçada. quedant-nos la cama semi flexionada (mai estirada completament) L’esquena ha d’estar ben recolzada al respatller del seient. tampoc es correcte portar-lo sobre el terra del cotxe.1 PAUTAS A SEGUIR PER A UNA CORRECTA POSICIÓ AL VOLANT Per aconseguir una posició correcta.

17 .• Els recolza caps han de fixar-se de forma que quedin a prop del cap (sense arribar a molestar-nos) i en la seva part mes sortint a l’alçada dels ulls per permetre un bon recolzament occipital. D’aquesta manera en cas d’accident per encalç podrem evitar-nos lesions cervicals.

fent el símil amb un rellotge. En les zones virades accionarem el volant amb moviments amplis de les mans.• Les mans han d’anar col·locades a les nou i quart. especialment si son pesants. tal i com s’ha exposat a la sessió teòrica. • • • No portar objectes solts a l’interior de l’habitacle. tivant i empenyent el volant de forma coordinada. Aprofitem per recordar la prohibició de usar telèfons mòbils mentre conduïm. cosa que passa sovint en zones de corbes tancades. ja que poden interposar-se entre els pedals i en cas d’accident poden causar-nos greus lesions. Cal evitar també els recorreguts curts que ens resten agilitat o quedar-nos “travats” amb les dues mans a un costat i a la part baixa del volant. evitant que presenti fulgures. de forma que s’aniran rellevant entre si. Hem de ajustar-nos el cinturó de seguretat tant en la seva banda abdominal com en la banda toràcica. 18 .

mentre la dreta reposa sobre la palanca del canvi sense fer res.5.2 EL QUE NO HEM DE FER Ens trobem molts errors i mals costums en la conducció diària. a la llista següent fem un recull dels mes freqüents i dels que hem de fer especial atenció: • Conduir únicament amb la mà esquerra. 19 .

• Girar amb el palmell de la mà. 20 .• Agafar el volant per l’interior del mateix o amb els polzes per dintre.

• Col·locar les mans dins del volant i recolzar-les al radis del mateix.• Deixar anar el volant a la sortida de un gir i permetre que giri sol. 21 . aprofitant l’efecte de auto alineat de la direcció.

22 . de forma que el seient no ens recull el cos Aquets accions son molt perilloses en cas que haguem de reaccionar de forma ràpida i eficaç en front de imprevistos i poden suposar un perill en cas d’accident. comportant lesions greus que podríem evitar amb una bona posició de conducció.• Separar l’esquena del respatller i anar movent el cos d’un costat a l’altre en les corbes.

donat que depenent de si disposem o no d’aquest element en el nostre vehicle. alhora. especialment en frenades d’emergència. hauríem de sambar algunes pautes d’actuació en les maniobres de frenat. esta integrat per una sèrie de sensors a les rodes que informen a una centraleta electrònica de l’estat de gir de cada roda. MANIOBRES DE FRENADA Abans de endinsar-nos en aquest apartat. comentarem el funcionament del sistema ABS.6. Frenada sense sistema ABS: Les rodes es bloquegen davant una forta frenada. 23 . El sistema ABS. la centraleta electrònica també esta connectada a un mòdul amb un conjunt de vàlvules que tenen la capacitat de obrir-se o tancar-se segons les instruccions rebudes per la centraleta.

gel. es dir. superant la que pot tolerar el pneumàtic en funció de l’adherència disponible i alguna roda tendeix a bloquejar-se ( en Superficies lliscants com fang. la roda es boqueja amb facilitat amb poca pressió sobre el fre. es requereix una pressió molt superior per arribar al bloqueig). En aquest moment. Ara bé. els sensors detecten l’inici del bloqueig i informen a la centraleta electrònica. està a la expectativa. 24 .Quan el conductor condueix amb normalitat. el sistema no intervé per res. en terrenys secs i amb bona adherència. neu. vigilant. i no actua en el procés de frenat. si en alguna frenada el conductor aplica excessiva prensió al fre. que donarà les instruccions oportunes al mòdul de vàlvules amb la finalitat que regulin la pressió de frenada i evitin els bloqueig de la roda o les rodes que tendeixen a aturar-se Frenada amb sistema ABS: Les rodes no es bloquegen en cap moment. en canvi.

25 .1. La frenada d’acostament a la corba ha de ser única.6. les frenades que realitzarem conjuntament amb la maniobra de reducció de velocitats. alliberem el peu del fre definitivament Cal evitar qualsevol tipus de bloqueig durant el procés de frenat (vehicles sense sistema ABS No bombejar el fre sense motiu (alguns conductors ho fan sistemàticament) provocant transferències de masses longitudinals que afavoreixen els bloquejos indesitjats • • • • 6. Mia s’han de baixar dues o tres marxes de cop.1 FRENADES NORMALS D’APROPAMENT A CORBA En general. tant si disposem com no de sistema antiblocatge. Una vegada hem arribat al punt de gir que dona accés a la corba i amb la velocitat adequada. el Vehicle seguirà recte si les rodes directrius resten bloquejades. però sempre desembragant suaument en cada una d’elles. que son : • Pèrdua de la capacitat de direcció del Vehicle (encara que girem el volant. cosa que es fàcil que passi en ferms lliscants (en els turismes de sèrie es bloquegen primer les rodes del davant per efecte del compensador de frenada). No obstant hem de intentar que sigui homogènia i progressiva de mes a menys. ja que la mecànica es veu forçada fins al punt que es pot trencar . En cas de produir-se aquest bloqueig indesitjat. el nostre principal enemic es el bloqueig de alguna de les rodes per excés de pressió sobre el pedal de fre. el conductor es trobarà amb una sèrie de problemes. han de complir els següents requisits basics:: • Ordre en la conducció: Primer cal frenar i conforme el motor va perdent revolucions es van inserint de forma escalonada les marxes inferiors que el conductor consideri oportunes.1 Vehicles sense sistema ABS En aquest cas. tant si es suau o intensa i mes o menys llarga.

especialment quan per excés de velocitat hem de fer-ho de manera intensa Evitar frenar a la entrada de corba (abans de iniciar la corba hem de anar deixant el fre progressivament. Ara be. en conseqüència haurem de substituir-los per uns de nous. • Intentar en la mesura del possible frenar amb el cotxe recte. el sentit comú ens indica que el millor remei per evitar-lo es frenar amb la suficient anticipació abans de les corbes. es quan molts conductors tenen problemes greus. en aquest cas. per tant. però en mullat o Superficies lliscants es possible que no facin soroll. amb el conseqüent cost econòmic. prestem atenció als següents consells. debuts a la possible diferencia d’adherència de les rodes de un costat o de l’altre Un cop conegut el bloqueig i els seus efectes. I si arribem massa ràpid a una corba?. amb la qual cosa el vehicle s’apropa a la corba perillosament sense perdre velocitat • 26 . • Si per efecte de frenar massa fort es produeix el perillós bloqueig. (cal tenir en conte que en asfalt sec les rodes xisclen escandalosament en bloquejar-se. Un error freqüent es deixar de frenar totalment. be sigui perquè ens hem distret o senzillament ens hem equivocat a l’hora de valorar-la i resulta que es mes tancada del que pensàvem.Haurem d’alleugerir la pressió exercida sobre e pedal de fre amb la major celeritat possible fins que notem que les rodes tornen a girar (deixaran de xisclar immediatament). Doncs be. sense apurar la adherència del pneumàtic. Possible moviments desestabilitzadors a un o altre costat. per tant ens haurem de guiar pel tacte de la direcció). de manera que puguem fer-ho de forma suau progressiva (augmentant la comoditat dels ocupants).• • • Augment de la distancia de parada (si be es cert que aquest fenomen no es dóna en algun tipus de ferm) Possible deformació dels pneumàtics per efecte de la fricció amb l’asfalt.

pel fet de conduir vehicles equipats amb ABS. Alguns conductors corren mes. ho sabrem immediatament perquè notarem unes intenses vibracions en el pedal de fre. De manera que el sistema ens ajuda moltíssim. Si el sistema detecta algun principi de bloqueig. de manera que la maniobra es simplifica i podrem pressionar el pedal amb tanta intensitat com velocitat desitgem perdre. donat que el límit ve imposat per les lleis físiques. actitud totalment irresponsable i extremadament perillosa. NO FRENA MOLT MES que un altre sense aquest sistema. haurem de tenir molt clar que si notem l’entrada en acció del sistema ABS en alguna frenada. En tot cas. serà símptoma de que estem conduint a un ritme perillós per nosaltres i per la resta de usuaris de la via. donat que el sistema s’encarrega de que cap roda es bloquegi per molta pressió que exercim sobre el pedal de fre. El sistema ABS únicament evita el bloqueig de les rodes per un possible error del conductor i gestiona millor el repartiment de frenada entre els eixos del davant i del darrera. 27 . en front les quals actuarem com si no passes res i continuarem frenant intensament si es el nostre desig.2 Vehicles equipats amb ABS En aquest cas la tècnica ens brinda un ajut important. Altre aspecte que desitgem aclarir i que el conductor ha de tenir molt clar.6. però no fa miracles.1. es que un vehicle equipat amb ABS.

Quantes vegades hem vist un accident. el vehicle que xoca te normalment les rodes girades perquè el conductor buscava instintivament aquest voral en forma d’escapatòria durant la frenada. aquella en la que existeix un perill imminent de col·lisió o atropellament. i impacta contra els vehicles que es troben en retenció just al costat de un gran voral. sobretot en retencions de entrada a les ciutats. on un conductor distret o que circula a gran velocitat bloqueja les seves rodes en adonar-se que davant seu estan parats. en aquestes frenades. A mes. es freqüent disposar de espais als costats del vianant o del obstacle que s’interposa en el nostre camí. 28 .6.2 FRENADES D’EMERGENCIA Entendrem com una frenada d’emergència.

el cotxe no obeirà a la direcció. el motor es calaria i s’agrejarien encara mes els nostres problemes. especialment si el terra es lliscant. haurem de trepitjar l’embragatge. buscant possible escapatòries. donat que si les rodet s’arriben a bloquejar sense haver xafat l’embragatge. en aquest tipus de frenades (no en frenades normals d’apropament a corba). el conductor alliberi el pedal de fre i intenti sortejar l’obstacle. D’altra banda.1 Vehicles sense sistema ABS En aquest cas la única solució serà que en front d’un impacte imminent.6.2. Si no traiem el fre. 29 . i les rodes estan bloquejades tal i com hem comentat anteriorment. Frenada d’emergència sense ABS: Les rodes es bloquegen i perdem el control de la direcció del vehicle.

2 Vehicles amb sistema ABS En aquest cas. el Vehicle respondrà a les sol·licituds de la direcció (dintre del que permeten les lleis de la física). Es dir. 30 . amb la qual cosa podrem evitar l’obstacle sense necessitat de deixar de frenar pera aconseguir que el Vehicle giri.2. encara que frenem intensament. la maniobra de sortejar l’obstacle es mes fàcil. dins del risc de la situació.6. Ara les rodes del Vehicle ja no es bloquejaran per efecte del sistema ABS. Frenada d’emergència amb ABS: Les rodes no es bloquegen en cap moment i no perdem el control de la direcció del vehicle.

31 . per tant hem de alliberar e fre amb l’objectiu que el vehicle torni a recuperar la trajectòria.1 Vehicles sense ABS En aquest cas poden ocórrer dues coses: a) Bloqueig del tren davanter.3 FRENADAS EN CORBA Tal i com veurem en el capítol corresponent de “traçat i ordre en la conducció”. El nostre vehicle patinarà recte per la tangent al punt de bloqueig de la corba que estem abordant.. haurem d’atendre els següents consells: 6. obstacles imprevistos.6.etc. Frenada en corba sense ABS: Les rodes davanteres es bloquegen y el vehicle es desplaça al exterior de la corba. sinó que hem d’haver frenat prèviament i arribar a la corba a la velocitat adequada i amb la marxa correcte. haurem de procurar no frenar en corba.3. Si per causes de força major ens veiem obligats a frenar degut a una manca de previsió.

Frenada en corba sense ABS: Les rodes posteriors es bloquegen i el vehicle es desplaça al exterior de la corba. 32 .b) Bloqueig del tren posterior Originat per la transferència de masses i habitualment un repartidor de frenada generós en el eix del darrera. En aquest situació cal alliberar el fre i aplicar les correccions corresponents al contravolant detallades a l’apartat de dinàmica de l’automòbil.

Aquest extrem.6. implica frenar fort per provocar la seva entrada en funcionament.3.2 Vehicles amb ABS El vehicle frenarà en corba sense problemes a condició que el sistema ABS s’activi. Frenada en corba amb ABS: El vehicle obeeix la direcció del volant en tot moment. Hem de prestar especial atenció als vehicle de batalla curta i amb poc recorregut de suspensió degut al risc de que la roda interior del darrera s’aixequi i el vehicle perdi eficàcia en la seva frenada. pot allargar la frenada mes del que desitgem. en zones irregulars o amb bruticia a la via. 33 . un vehicle equipat amb sistema ABS de les primeres generacions. En alguns casos.

Frenada asimètrica sense ABS: El vehicle patina del darrera obligant a deixar el fre i a realitzar contravolant fins adreçar-lo de nou. el nostre cotxe pot començar a efectuar un moviment de rotació respecte l’eix vertical. el vehicle comença a patinar del darrera (val a dir. taques d’oli o bruticia en la zona de frenada que només afecten a un costat del vehicle. Com a conseqüència de aquesta possible diferència de adherència de un costat respecte l’altre del vehicle. Si es necessari.4 FRENADA ASIMÈTRICA Aquest situació es dóna en ocasions molt puntuals com poden ser plaques de gel a un costat de la via. que si no hi ha bloqueig d’alguna roda. En aquest cas haurem de alliberar el fre per eliminar el problema i aplicar contravolant per corregir la situació. un cop corregit el lliscament frenaren novament per detenir el vehicle. es dir.6. la situació que estem descrivint no es dóna). 34 .

Ja hem vist que passa amb el canvis de pesos longitudinals al frenar. encara que no trepitjem el fre.. segons la nostra frenada sigui mes o menys intensa. Però comte. observem que el cotxe capcineja cap el davant. l’angle que forma la carrosseria amb la horitzontal. Aquest repartiment depèn de varis factors com son. En aquesta nova situació hem cambiat el repartiment de pesos de cotxe mitjançant una frenada. es genera a efectes dinàmics el mateix efecte que al frenar. però transferència a la fi) . Doncs en accelerar passa el mateix però en sentit contrari. en conseqüència hem augmentat l’adherència de les rodes davanteres. que s’han quedat amb poc pes. Veiem que passa quan frenem: des de l’exterior del vehicle. Aquest efecte serà mes o menys intens. té un repartiment de pesos determinat . per facilitar la comprensió. Aquesta força normal podem entendre-la com “pes”.. llavors les rodes davanteres ofereixen una adherència determinada en funció del pes que gravita sobre elles i les posteriors n’oferiran una mica menys. de manera que en treure el gas. com si el pes del cotxe s’acumulés a la part davantera. DINÀMICA DE L’ AUTOMÒBIL Sabem que la força de fregament en sentit lateral i longitudinal (“adherència”) que ens ofereixen els pneumàtics en contacte amb l’asfalt.etc Imaginem un turisme amb motor davanter. quan traiem el peu del gas en un vehicle en moviment.7. doncs be. perquè ara reben mes pes. depèn del coeficient de fregament disponible entre ambdues Superficies (pneumàtic i asfalt) i de la fóra “normal” (perpendicular al terra) que actua sobre la roda. la suspensió davantera es comprimeix i la posterior s’estira. la disposició del motor. incrementarem el pes al darrera i el disminuïm en l’eix davanter. 35 . Quan el cotxe es troba parat o viatjant a velocitat constant (no tenim en conte efectes aerodinàmics). el motor ofereix una retenció (mes o menys intensa depenent de si la marxa engranada es curta o llarga) i si el motro reté. perquè reben menys pes. Aquest fenomen resultant de les forces que interactuen en el vehicle. però en contrapartida hem disminuït l’adherència disponible a les rodes posteriors. l’anomenen “transferència de masses” . el tren davanter suporta una part del pes del cotxe i el posterior la resta. el cotxe desaccelera i si desaccelera també es genera una transferència de masses (suau. es dir.

en prendre una corba veiem que la suspensió s’enfonsa en el costat exterior del vehicle. del radi de la corba i d’altres factors geomètrics del nostre vehicle. estem fent cavis de pesos transversals que seran mes o menys grans en funció de la velocitat. 36 . en aquest cas.Anàlogament.

37 . quan el cotxe patina pot fer-ho del davant o del darrera. diferenciant entre: • Subviratge: Es quan el vehicle patina del davant. girant menys del que desitgem i amb la sensació de que el vehicle segueix recte.¿Com i per quin motius pot patinar el cotxe? Intentarem descriure-ho de manera esquemàtica i senzilla. Subviratge: El vehicle patina de davant realitzant una trajectòria cap el exterior de la corba.

• Sobreviratge: Es quan el vehicle patina del darrera. 38 . girant mes de conte i donant la sensació de que la part posterior ens sobrepassa. Sobreviratge: El vehicle patina del darrere realitzant una trajectòria cap al interior de la corba.

aquest excés pot donat lloc a un subviratge o un sobreviratge segons el tipus de tracció. Patinant del davant en vehicles de tracció davantera o del darrera en cas de vehicles a propulsió. En aquest cas el sistema de seguretat associat per disminuir el risc es el control de tracció. i per últim. Cal afegir que el cas de vehicles que equipen ESP també disposen de TCS i de ABS. conegut com TCS Bloqueig en alguna o varies rodes: Es produeix quan el Vehicle patina degut al bloqueig de les rodes com a conseqüència d’un excés de frenada. degut a la manca de pes en un dels eixos. ESP Excessos de tracció: Es dona quan el Vehicle patina degut a l’excés de potencia provinent del motor. el vehicle pot patinar de davant o del darrera. com a conseqüència de tres causes diferents: Canvis de pesos. ja que segons cada cas actuarem de diferent manera. que anomenen subvratge o sobreviratge respectivament.Ara ja sabem que el vehicle podrà patinar del davant o del darrera. 39 . Inclús pot ser degut al fre motor en Superficies lliscants. excessos de tracció o bloqueig de rodes. veiem els motius pels quals pot començar a patinar • Canvis de pesos: Es dona quan el Vehicle patina com a conseqüència de la transferència de pesos del eix posterior al davanter o viceversa. Es molt important conèixer les especificacions de cada vehicle per saber quins sistemes de seguretat disposem per un correcte control del cotxe. Això dóna lloc a 6 combinacions diferents on cada una requereix d’una correcció diferent per recuperar el control del vehicle tal i com hem vist en el curs. però en canvi hi ha vehicles que equipen ABS i pot ser que no equipin TCS i ESP. es el control electrònic d¡estabilitat. davantera o posterior respectivament. En aquest cas el sistema electrònic de seguretat associat per disminuir el risc. alguns vehicles poden equipar ABS i TCS i per contra no disposen de ESP. En aquest cas el sistema que s’encarrega de solucionar el problema en la mesura del possible es el sistema ABS • • Així doncs.

40 . per facilitar la comprensió del lector. il·lustrarem totes variants possibles de forma molt esquemàtica. mai sabem quan els haurem de necessitar i en algunes circumstancies ni tan sols els conductors mes experimentats poden salvar algunes situacions de risc sense l’ajut d’aquests sistemes. les Sobreviratge amb contravolant: El vehicle patina del darrera però l’adrecem mitjançant la tècnica del contravolant. A continuació.En qualsevol cas s’aconsella portar sempre connectats els sistemes electrònics de seguretat.

Sobreviratge treient el contravolant massa tard: Adrecem el vehicle però al treure massa tard el contravolant trompegem cap al altre costat. 41 .Sobreviratge sense contravolant o començant massa tard el contravolant: El vehicle patina del darrera fins realitzar un trompo.

estem generant un vector acceleració (un nou esforç) que condueix al col·lapse d’adherència del pneumàtic. 42 . b) Tracció posterior Acostuma a produir-se si accelerem a la entrada de corba sense tenir el vehicle convenientment recolzat del davant (p. el subviratge es produeix únicament per canvi de pesos i per la conseqüent disminució del potencial d’adherència del tren davanter (responsable d’inscriure el cotxe en corba) Solució: • Eliminar l’ origen del problema (gas) • NO girar mes la direcció • En firmes molt lliscants inclús podem frenar suaument per recuperar pes a la part davantera. es produeixen dos fenòmens. En aquest cas.ex. el primer es la pèrdua de” pes-adherència” al eix davanter per transferència cap a l’eix posterior i el segon es que en aquesta situació de menor adherència disponible. els antics models de Porsche 911) i suposant que accelerem sense que les rodes posteriors arribin a patinar . es pot produir al accelerar en corba: a) Tracció davantera Si quan estem prop del límit d’adherència del pneumàtic accelerem amb el vehicle recolzat lateralment. inclús podem frenar suaument per recuperar pes a la part davantera.7.1 SUBVIRATGE PER CANVI DE PESOS Es independent del tipus de tracció del vehicle. Solució (vehicles sense diferencial autoblocant): • Eliminar l’origen del problema (gas) • NO girar mes la direcció • En ferms molt lliscants.

Al no accelerar va perdent velocitat.Possibilitat de caure en subviraje per excés de gas. del contrario s’originen violentes bandades. .Soluciona el cotxe mes ràpidament al atorgar pes a les rodes que estan patinant. a) Tracció davantera Les possibles “solucions” o actuacions per part del conductor: i algunes característiques de cada cas. . El repartiment de frenada entre trens del nostre Vehicle en concret.Increment de la velocitat. . Contravolant sense gas: .Perdona certs errors al recollir el contravolant. • Contravolant amb gas: .2 SOBREVIRATGE PER CANVI DE PESOS Es independent del tipus de tracció del Vehicle. NO controlar el vehicle). especialment en la entrada o meitat de corba. . l’accident serà mes greu. La batalla del cotxe. 43 .Requereix precisió absoluta en la devolució. . si no surt be. La quantitat de frenada que apliquem (transferència de pesos).Possibilitat de recuperar el cotxe inclús en angles de deriva molt grans.7. segons hem vist en les pràctiques: • • • Atenció amb el gas. (increment de velocitat=accident mes greu) Frenar en cas de descontrol evident (amb l’objectiu de PARAR. e pot produir quan frenem o traiem el gas (inclús suaument) amb el cotxe recolzat en corba.Cal començar molt a temps. en funció de: • • • • La adherència disponible. .El cotxe “triga “ mes en recuperar-se ( canvi de pesos permanent ) .

Tècnicament es possible realitzar aquesta maniobra a condició que el contravolant compensi el derrapatge suficientment Contravolant + Fre: .Requereix començar el contravolant en el moment precís FRENO en caso de descontrol evident i amb l’objectiu de parar Contravolant + gas: . • Contravolant amb fre (per exigències del traçat): .• Gas sense contravolant: .Igual que en tracció davantera • 44 . en conseqüència cal compensar-ho amb el contravolant necessari b) Tracció posterior • • • Contravolant sin gas: .Estem donant instruccions antagonistes . .El freno tendeix a augmentar el llisament del darrere.Nomes realitzable en funció de la trajectòria del cotxe respecte la carretera. .Atura la deriva del tren posterior per transferència de masses.Per un conductor mitjà això significa completar una virolla .El cotxe es recupera relativament ràpid.

7.4 SOBREVIRATGE PER EXCES DE TRACCIÓ Tindrà lloc en vehicles de tracció posterior al aplicar excessiva acceleració amb el cotxe fent una corba Solució: • Eliminar el origen del problema (gas) • Aplicar contravolant si es necessari 45 . En aquest cas el subviratge acostuma a ser molt acusat. especialment en Superficies lliscants. donat que ajuntem l’excés de tracció amb el corresponent canvi de pesos. Solució: • Eliminar l’origen del problema (gas) • NO girar me la direcció • En ferms molt lliscants inclús podem frenar de forma suau per transferir pes a la part davantera.3 SUBVIRATGE PER EXCES DE TRACCIÓ Es produirà en vehicles de tracció davantera. 7.

Aquesta situació es produeix en reduir de marxa de forma brusca de tal manera que les rodes tractores. 46 . mes que un subvratge. ens trobarem que el cotxe no gira en absolut. les actuacions a realitzar es troben detallades al apartat de frenades. i inserint les marxes adequades a la velocitat adequada També es pot donar amb vehicles que per la seva configuració tenen un repartiment de frenada generós a l’eix posterior. en aquest cas les posteriors. 7. • Reduir de forma suau amb l’accionament de l’embragatge. Aquesta circumstància es produeix quan bloquegem les rodes davanteres per excés de frenada en corba.. tendeixen a bloquejar-se o col·lapsen el seu potencial de adherència Solució: • Reduir sempre en recta per minimitzar el risc.7. sobretot si el ferm esta moll o patina. tal i com hem comentat en l’apartat de frenades.5 SUBVIRATGE PER BLOQUEIG En aquest cas.6 SOBREVIRATGE PER BLOQUEIG Es una situació de risc en vehicles amb tracció posterior. En aquest cas seguirem les indicacions descrites a l’apartat de frenades.

Un cop hem inscrit el cotxe en corba i amb la seguretat de que tot va correctament. Per aquest motiu. Evidentment abordarem la corba a la velocitat adequada. Cal respectar el temps de espera necessari per recolzar el tren davanter a la entrada de corba. Ens hem de situar amb temps a l’exterior per maximitzar l’angle d’atac a la corba. ja que podríem induir a subviratges indesitjats. Començarem a accelerar a la sortida de corba. TRAÇAT I ORDRE EN LA CONDUCCIÓ De la nostra experiència en la formació de conductors. mantindre la velocitat però encara no accelerarem. Al inici de corba no hem d’accelerar.1 ORDRE EN LA CONDUCCIÓ Es molt important mantenir un ordre bàsic en la conducció. fora del fre i hem de tenir inserida la marxa adequada. llavors haurà de ser MOLT suau i progressiva Durant la corba evitarem brusquedats amb el volant així com moviments o correccions innecessàries. ens crida especialment l’atenció el desordre generalitzat i la manca de criteris o pautes a seguir a l’hora de circular en carretera . Es molt important tenir en conte que primer es frena i durant el procés de frenada es van inserint de forma esglaonada les marxes inferiors.8. 8. sense brusquedats amb l’embragatge Al moure el volant per iniciar la corba. ens proporcionarà un comportament òptim per part del vehicle per circular amb seguretat i a l’hora per reaccionar de la millor manera front d’un imprevist • • • Cal que mirem lluny amb freqüència per valorar amb temps i anticipació la configuració de la carretera. el peu ha d’estar ja. aquest ordre que es descriu a continuació. anem a descriure alguns dels consells mes rellevants per a una conducció segura. Aquesta acceleració ha de ser suau i progressiva. Frenar i reduir abans de la corba. si el terreny patina o el nostre cotxe es molt potent. especialment si la corba es llarga. • • • • • • 47 .

No pel fet de traçar les corbes hem de córrer mes. Si la corba tendeix a tancar-se al final.. anirem traient direcció progressivament Si tenim corbes enllaçades.8. Aquestes pautes son valides en qualsevol situació i tipus de conducció. Si en una corba no passem per un punt o zona de contacte interior. no ens acostem al punt de contacte. es recomana tancar la corba una mica tard. cal que circulem amb mes seguretat i marge de maniobra. llavors possiblement anem circulant excessivament ràpid i posantnos en perill. Si una corba tendeix a obrir-se.2 ANÀLISI DE TRAJECTORIES A continuació. serà indicatiu de que hem entrat a la corba massa aviat. • Si la corba es de radi constant. amb la finalitat de sortir el mes rectes possible i facilitar la fase d’acceleració. per estar ben col·locats i en posició correcta per abordar la segona • • • • • • • • • 48 . llavors la corba la podem considerar mal executada. abordarem definitivament la part final de la corba. moment en qual. Si a la sortida ens sobra molta carretera (sempre referint-nos al nostre carril disponible). hauríem de ser capaços de aconseguir una trajectòria general tipus: “exterior-interior-exterior) amb les mínimes correccions de la direcció. guardarem l’exterior fins assolir la part mes tancada. Si a la sortida ens falta carretera i hem de girar mes el volant. Amb el volant quiet. Si per molt que girem la direcció. hem de saber que la trajectòria que descriu el vehicle no es simètrica (sempre obre una mica en la fase d’acceleració) En cotxes molt potents o amb problemes de tracció. llavors ens indica que hem girar molt tard al iniciar el viratge. sinó tot el contrari. anem a donar unes pautes de traçat de corbes. sacrificarem la trajectòria de la primera.

en corbes a esquerra. • Augment del marge de seguretat de pas per corba • Es recomanable no “exagerar” en circulació quotidiana per carretera oberta al trànsit (graves a les cunetes. entre el que destaquem els següents.. coixinets. així com unes trajectòries ben executades.) • Menys desgast mecànic de les peces mòbils...6. a mes de un augment significatiu de la seguretat global de la nostra conducció.etc 49 . ens aporten beneficis a tots nivells. proximitat del carril contrari..2 OBSERVACIONS Un correcte ordre en la conducció. pneumàtics. : • Augment de la visibilitat general abans d’abordar les corbes • Augment de la zona de seguretat respecte el carril contrari. • Mes comoditat i menys tendència al mareig dels ocupants.

Igualment. de la correcta geometria del tren davanter. 9.2 ALINEAT Els diferents angles que formen les rodes davanteres del vehicle poden variar Per diferents motius (grans sotracs. Per això. ens podran diagnosticar el seu estat i grau d’eficàcia de manera senzilla i econòmica. A continuació veurem alguns aspectes a tenir en conte • Hem de fer una revisió visual periòdica per assegurar-nos que no existeixen talls als laterals de la roda ni a la banda de rodatge.. a més el seu dibuix ha de tenir la profunditat mínima adequada. es el manteniment estricte del vehicle. passant per la estabilitat en les frenades.etc).9. i de nosaltres depèn que es trobin en estat òptim de treball. 9. No obstant anem a comentar alguns aspectes que el conductor acostuma a oblidar. el pneumàtic no ha de presentar deformacions ni esquerdes. De manera que haurem de substituir-los per uns de nous si els resultats no son acceptables.. MANTENIMENT BÀSIC DEL VEHICLE Una de les claus per circular de forma segura. depenen molts aspectes que van des de el desgast dels pneumàtics fins a la resposta de la direcció. En el taller habitual.1 ESMORTEIDORS D’ells depèn en gran mesura el comportament del nostre vehicle. voreres forats a la calçada.3 PNEUMÀTICS D’ells depèn el contacte del nostre vehicle amb la carretera. 9. Per tant. cal revisar periòdicament les cotes del tren davanter. 50 . res millor que seguir les recomanacions que el fabricant del nostre cotxe ens facilita als manuals de manteniment i funcionament. especialment en frenades i zones de corbes o amb irregularitats.

segons si el Vehicle ha de circular o plena càrrega o buit. afavoreix els efectes negatius del subviratge i el sobreviratge. empitjorant la capacitat de frenada del nostre vehicle.• • • La pressió de inflat es primordial. Per aquest motiu hem de demanar al nostre taller oficial la seva revisió i possible substitució. endureix la direcció i augmenta el desgast entre altres nefastes conseqüències.4 FRENS A mes de la reposició de pastilles de fre quan aquestes es troben en avançat estat de desgast. Arribat el moment de substituir els pneumàtics. Un altre element important es el líquid de frens. Igualment maximitza el perill de desllantar. el disc s’ha deformat. haurem de prestar especial atenció als discs. llavors haurem de procedir al la seva substitució immediata. donat que del contrari podem tenir problemes d’estabilitat i no superar la inspecció tècnica de vehicles. També tindrem en consideració la mitjana de temperatures en funció de la estació de l’any en que ens trobem. Una pressió baixa a les rodes. cal assessorar-nos per un expert. 9. cal seguir els consells del fabricant i adaptar les pressions a les diferents exigències de la conducció. muntarem uns de dimensions homologades pel fabricant de vehicle i de bona qualitat. Si per uns utilització intensiva dels frens. 51 . (en frenar notaríem un moviment de vaivé al pedal) o senzillament es troben molt desgastats. Si decidim variar les mesures. el qual pot perdre propietats amb el decurs del temps.

(uns minuts circulant amb poc oli pot danyar el motor irremediablement) Es necessari respectar escrupolosament els intervals de canvi d’oli i filtre La causa mes important que provoca el desgast prematur de un motor son els períodes de treball en fred. Del contrari el nostre cotxe consumirà molt mes carburant i el seu rendiment serà pitjor. De manera que hem de ser curosos i esperar uns minuts circulant a un regim de revolucions molt moderat fins que l’aigua de refrigeració i l’oli. Cal assegurar-se que sempre s’ha de trobar al nivell adequat. estabilitzant la seva temperatura optima de treball . passem a descriure un quants consells • Cal fer servir oli lubricant recomanat pel fabricant i de la màxima qualitat.9. per aconseguir una llarga vida a aquest element. El filtre d’aire s’ha de trobar perfectament net.5 MOTOR En aquest cas la seva longevitat esta a les nostres mans. • • • 52 .

10. augmentant les distàncies de seguretat i posant l’atenció necessària en tot moment. Per això. CONCLUSIÓ Estem convençuts que desprès d’haver realitzat el nostre curs. moderant la velocitat. 53 . tindrem una referència mes real de on es troben els límits i de com de difícil es controlar un vehicle en determinades condicions. entenem que la millor manera de controlar un cotxe es assegurant que no es descontroli.

NOTES I OBSERVACIONS 54 .

Per aquest motiu. Es molt important tenir en conte que primer es frena i durant el procés de frenada es van inserint de forma esglaonada les marxes inferiors. llavors haurà de ser MOLT suau i progressiva Durant la corba evitarem brusquedats amb el volant així com moviments o correccions innecessàries. • • • • • • 47 . Al inici de corba no hem d’accelerar. especialment si la corba es llarga. anem a descriure alguns dels consells mes rellevants per a una conducció segura. Cal respectar el temps de espera necessari per recolzar el tren davanter a la entrada de corba. TRAÇAT I ORDRE EN LA CONDUCCIÓ De la nostra experiència en la formació de conductors. ens crida especialment l’atenció el desordre generalitzat i la manca de criteris o pautes a seguir a l’hora de circular en carretera .1 ORDRE EN LA CONDUCCIÓ Es molt important mantenir un ordre bàsic en la conducció. ja que podríem induir a subviratges indesitjats. sense brusquedats amb l’embragatge Al moure el volant per iniciar la corba. ens proporcionarà un comportament òptim per part del vehicle per circular amb seguretat i a l’hora per reaccionar de la millor manera front d’un imprevist • • • Cal que mirem lluny amb freqüència per valorar amb temps i anticipació la configuració de la carretera. Aquesta acceleració ha de ser suau i progressiva. Frenar i reduir abans de la corba. si el terreny patina o el nostre cotxe es molt potent. el peu ha d’estar ja. Evidentment abordarem la corba a la velocitat adequada. aquest ordre que es descriu a continuació. mantindre la velocitat però encara no accelerarem. Ens hem de situar amb temps a l’exterior per maximitzar l’angle d’atac a la corba. Començarem a accelerar a la sortida de corba. fora del fre i hem de tenir inserida la marxa adequada. Un cop hem inscrit el cotxe en corba i amb la seguretat de que tot va correctament.8. 8.

serà indicatiu de que hem entrat a la corba massa aviat. llavors ens indica que hem girar molt tard al iniciar el viratge. No pel fet de traçar les corbes hem de córrer mes. cal que circulem amb mes seguretat i marge de maniobra. es recomana tancar la corba una mica tard. hem de saber que la trajectòria que descriu el vehicle no es simètrica (sempre obre una mica en la fase d’acceleració) En cotxes molt potents o amb problemes de tracció.2 ANÀLISI DE TRAJECTORIES A continuació. amb la finalitat de sortir el mes rectes possible i facilitar la fase d’acceleració. Si una corba tendeix a obrir-se. llavors possiblement anem circulant excessivament ràpid i posantnos en perill. Si a la sortida ens falta carretera i hem de girar mes el volant. • Si la corba es de radi constant. llavors la corba la podem considerar mal executada. Si la corba tendeix a tancar-se al final. Si a la sortida ens sobra molta carretera (sempre referint-nos al nostre carril disponible). guardarem l’exterior fins assolir la part mes tancada. anem a donar unes pautes de traçat de corbes. per estar ben col·locats i en posició correcta per abordar la segona • • • • • • • • • 48 . Si per molt que girem la direcció. no ens acostem al punt de contacte. moment en qual. Amb el volant quiet. sinó tot el contrari. anirem traient direcció progressivament Si tenim corbes enllaçades. hauríem de ser capaços de aconseguir una trajectòria general tipus: “exterior-interior-exterior) amb les mínimes correccions de la direcció. abordarem definitivament la part final de la corba. Aquestes pautes son valides en qualsevol situació i tipus de conducció. sacrificarem la trajectòria de la primera.8.. Si en una corba no passem per un punt o zona de contacte interior.

.6.) • Menys desgast mecànic de les peces mòbils. • Augment del marge de seguretat de pas per corba • Es recomanable no “exagerar” en circulació quotidiana per carretera oberta al trànsit (graves a les cunetes. a mes de un augment significatiu de la seguretat global de la nostra conducció. pneumàtics. entre el que destaquem els següents. proximitat del carril contrari.etc 49 ... ens aporten beneficis a tots nivells. coixinets. • Mes comoditat i menys tendència al mareig dels ocupants.2 OBSERVACIONS Un correcte ordre en la conducció. : • Augment de la visibilitat general abans d’abordar les corbes • Augment de la zona de seguretat respecte el carril contrari.. en corbes a esquerra. així com unes trajectòries ben executades.

de la correcta geometria del tren davanter.3 PNEUMÀTICS D’ells depèn el contacte del nostre vehicle amb la carretera. ens podran diagnosticar el seu estat i grau d’eficàcia de manera senzilla i econòmica. 50 . 9. 9. especialment en frenades i zones de corbes o amb irregularitats.etc). En el taller habitual. MANTENIMENT BÀSIC DEL VEHICLE Una de les claus per circular de forma segura. i de nosaltres depèn que es trobin en estat òptim de treball. De manera que haurem de substituir-los per uns de nous si els resultats no son acceptables. cal revisar periòdicament les cotes del tren davanter.1 ESMORTEIDORS D’ells depèn en gran mesura el comportament del nostre vehicle. a més el seu dibuix ha de tenir la profunditat mínima adequada. Per tant.9. res millor que seguir les recomanacions que el fabricant del nostre cotxe ens facilita als manuals de manteniment i funcionament. depenen molts aspectes que van des de el desgast dels pneumàtics fins a la resposta de la direcció.. voreres forats a la calçada. passant per la estabilitat en les frenades. 9. el pneumàtic no ha de presentar deformacions ni esquerdes. es el manteniment estricte del vehicle. A continuació veurem alguns aspectes a tenir en conte • Hem de fer una revisió visual periòdica per assegurar-nos que no existeixen talls als laterals de la roda ni a la banda de rodatge. No obstant anem a comentar alguns aspectes que el conductor acostuma a oblidar. Igualment.. Per això.2 ALINEAT Els diferents angles que formen les rodes davanteres del vehicle poden variar Per diferents motius (grans sotracs.

(en frenar notaríem un moviment de vaivé al pedal) o senzillament es troben molt desgastats. llavors haurem de procedir al la seva substitució immediata. afavoreix els efectes negatius del subviratge i el sobreviratge. Una pressió baixa a les rodes.4 FRENS A mes de la reposició de pastilles de fre quan aquestes es troben en avançat estat de desgast. Si per uns utilització intensiva dels frens. Un altre element important es el líquid de frens. el disc s’ha deformat. Per aquest motiu hem de demanar al nostre taller oficial la seva revisió i possible substitució. segons si el Vehicle ha de circular o plena càrrega o buit.• • • La pressió de inflat es primordial. 9. Igualment maximitza el perill de desllantar. Si decidim variar les mesures. cal assessorar-nos per un expert. També tindrem en consideració la mitjana de temperatures en funció de la estació de l’any en que ens trobem. 51 . empitjorant la capacitat de frenada del nostre vehicle. haurem de prestar especial atenció als discs. endureix la direcció i augmenta el desgast entre altres nefastes conseqüències. el qual pot perdre propietats amb el decurs del temps. muntarem uns de dimensions homologades pel fabricant de vehicle i de bona qualitat. donat que del contrari podem tenir problemes d’estabilitat i no superar la inspecció tècnica de vehicles. cal seguir els consells del fabricant i adaptar les pressions a les diferents exigències de la conducció. Arribat el moment de substituir els pneumàtics.

(uns minuts circulant amb poc oli pot danyar el motor irremediablement) Es necessari respectar escrupolosament els intervals de canvi d’oli i filtre La causa mes important que provoca el desgast prematur de un motor son els períodes de treball en fred. estabilitzant la seva temperatura optima de treball . passem a descriure un quants consells • Cal fer servir oli lubricant recomanat pel fabricant i de la màxima qualitat. per aconseguir una llarga vida a aquest element. Cal assegurar-se que sempre s’ha de trobar al nivell adequat. De manera que hem de ser curosos i esperar uns minuts circulant a un regim de revolucions molt moderat fins que l’aigua de refrigeració i l’oli.5 MOTOR En aquest cas la seva longevitat esta a les nostres mans.9. • • • 52 . Del contrari el nostre cotxe consumirà molt mes carburant i el seu rendiment serà pitjor. El filtre d’aire s’ha de trobar perfectament net.

Per això. entenem que la millor manera de controlar un cotxe es assegurant que no es descontroli. tindrem una referència mes real de on es troben els límits i de com de difícil es controlar un vehicle en determinades condicions. augmentant les distàncies de seguretat i posant l’atenció necessària en tot moment. 53 . CONCLUSIÓ Estem convençuts que desprès d’haver realitzat el nostre curs.10. moderant la velocitat.

NOTES I OBSERVACIONS 54 .

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful