Bani Brusadin: «McLuhan s’equivocava, el mitjà no és el missatge!

» | CCCB Veus

http://www.cccb.org/veus/arts/bani-brusadin-«mcluhan-sequivocava-el-mitja-no-es-el-missatge»/

CCCB Veus

Català Español English

Bani Brusadin: «McLuhan s’equivocava, el mitjà no és el missatge!»
febrer 7th, 2012 Lucia Calvo 1 Comment

4 retweet

Els «influencers» són a punt d’aterrar al CCCB. Qui són? Bani Brusadin, fundador i director de The Influencers, festival d’art no convencional, guerrilla de la comunicació i entreteniment radical, ens parla en aquesta entrevista d’artistes activistes, visionaris, científics xiflats, falsificadors, impostors… que durant gairebé deu anys han format part d’aquest projecte cultural alternatiu. Ara tornen a ser aquí. Del 9 a l’11 de febrer, The Influencers al CCCB.

1 de 11

09/02/2012 12:37

Bani Brusadin: «McLuhan s’equivocava, el mitjà no és el missatge!» | CCCB Veus

http://www.cccb.org/veus/arts/bani-brusadin-«mcluhan-sequivocava-el-mitja-no-es-el-missatge»/

Bani Brusadin, fundador i director de The Influencers Aquesta és la vuitena edició de The Influencers al CCCB. Quins són els criteris que heu seguit durant tot aquest temps per programar? El criteri fonamental de The Influencers neix d’una antiga admiració pels visionaris i les seves missions impossibles, els científics guillats, els falsificadors i els impostors. Aviat ens vam adonar que no es tractava de veritables dolents, sinó de tricksters, com aquells déus estafadors respectats a les cultures més antigues. The Influencers és una manera de conèixer tricksters contemporanis que de vegades parlen el llenguatge de l’art, de vegades el de fenòmens subculturals o de l’activisme social i de vegades el de l’experimentació amb les noves tecnologies de joc i comunicació. Altres criteris determinants: que vinguin de fora de Catalunya i d’Espanya i que parlin de la seva experiència directa pel que fa a iniciadors de projectes experimentals i grassroots, és a dir independents i sense vocació comercial. En un cert sentit, l’oralitat és un dels aspectes clau de The Influencers, que fa possible transmetre idees a través d’històries i relats d’accions i projectes de comunicació no convencional. Experiències que són el resultat concret d’una reflexió sobre temes col lectius i alhora de compromisos i desafiaments personals.

2 de 11

09/02/2012 12:37

Bani Brusadin: «McLuhan s’equivocava, el mitjà no és el missatge!» | CCCB Veus

http://www.cccb.org/veus/arts/bani-brusadin-«mcluhan-sequivocava-el-mitja-no-es-el-missatge»/

Biotic Baking Brigade (BBB), grup armat amb pastissos que ataca personalitats públiques. Aquest any participen a The Influencers En l’edició d’enguany trobem projectes molt diferents: des de propostes «més amables» o conegudes com la d’Inside Out fins a projectes més radicals com Voina; des de la «tangibilitat» dels BBB fins a la virtualitat dels projectes d’Evan Roth o Constant Dullaart. Quina és la perspectiva des de l’organització del festival per fer aquesta tria? Quin tipus de projectes, artistes o col lectius són els que us interessen més? McLuhan s’equivocava, el mitjà no és el missatge! I és per això que a The Influencers barregem tot tipus de pràctica, context i època per mostrar mètodes enginyosos i sorprenents de llançar un missatge que altrament no hagués passat per aquest mur de soroll que ens envolta (tant el soroll de la propaganda com el soroll de la connexió permanent a les cada vegada més complexes comunitats digitals). Tot mitjà val, sempre que sigui capaç de generar un virus prou potent, capaç de reproduir-se en entorns hostils. Dit d’una altra manera, ens interessa investigar exemples d’ús tàctic de la comunicació i mostrar com al voltant d’una acció o d’una imatge s’incrusten històries que es poden multiplicar més enllà del radi d’acció dels seus autors momentanis. En realitat treballem a dues velocitats. D’una banda, busquem la màxima diversitat possible per descontextualitzar i contaminar les idees entre si i possiblement connectar-les amb la creativitat de Barcelona i Catalunya. És una estratègia basada en el xoc, la sorpresa i les contradiccions i requereix un treball subtil de «traducció» i transformació d’idees. D’altra banda, de manera silenciosa i gairebé en segon pla, dins de tanta diversitat suggerim enllaços entre diferents edicions del festival. Al llarg d’aquests anys hem seguit pistes com la de l’engany, del camuflatge i una certa forma de gamberrisme per una bona causa (Alan Abel, Joey Skaggs, Ztohoven, els Yes Men, etc.); els curtcircuits entre transformació de la cultura popular al segle xxi i experiències subculturals off i on line (Evolution Control Committee, Iocose, Suicide Machine, Evan Roth, etc.); la reconquesta de nous espais a través d’imatges, estètiques i altres aventures, normalment arriscades (Blu, Miss

3 de 11

09/02/2012 12:37

Bani Brusadin: «McLuhan s’equivocava, el mitjà no és el missatge!» | CCCB Veus

http://www.cccb.org/veus/arts/bani-brusadin-«mcluhan-sequivocava-el-mitja-no-es-el-missatge»/

Rockaway, Black Label Bike Club, JR, etc.); l’ús no convencional de les tecnologies especialment per redefinir els límits de l’espai públic (Ricardo Domínguez, Institute for Applied Autonomy, Marko Peljhan, Critical Art Ensemble, Survival Research Labs, Julius Von Bismarck), i la nova monumentalitat (l’art totalitari de Laibach i la trilogia dedicada al Neue Slowenische Kunst). Tots ells filons travessats també per projectes visionaris i inclassificables, com ara els de l’inoblidable James Acord, que va fer a Barcelona la seva última aparició pública. De fet, un dels projectes que tenim al calaix i en el qual treballem en els breus moments de tranquil litat és escriure una història de les relacions directes i de les genealogies accidentals entre molts dels projectes que al llarg de gairebé deu anys han participat a The Influencers. El Reverend Billy ens va visitar fa uns anys i ara torna, en plena crisi. És el seu discurs el que ha canviat o la nostra percepció de com estan les coses, afectats com estem pel nou context econòmic i social? Segurament totes dues coses. Un dels aspectes que ens interessa explorar a The Influencers és justament el treball d’artesans del que és imaginable, un procés en transformació constant que quan assoleix visibilitat i reconeixement necessita moure’s ràpidament i obrir nous espais d’intervenció quan altres es tanquen. El Reverend Billy, acompanyat de Savitri D de la Church of Stop Shopping (= Església del No Comprar), ens va visitar el 2004, en ple auge del pensament neo-con i sensibilitat post-11 de setembre, en un moment en el qual culturalment es començaven a entrellucar els límits d’aquelles tàctiques de simple tergiversació dels símbols dominants. Al cap de vuit anys, estem vivint en la que llavors hagués semblat pura ciència ficció: fallida d’estats europeus, inquietuds revolucionàries i, des del punt de vista cultural, l’aprofundiment de la revolució digital i la realització de la promesa de la connexió social permanent. En aquest sentit, la història del Reverend Billy i la seva Església és la història d’un heroi popular que ha travessat tots aquests canvis, un personatge de ficció que barreja amb orgull i bogeria accions a l’estil gonzo amb una passió absoluta per la dignitat i la llibertat (la de tothom). En el fons és un rondallaire contemporani que difumina aquella frontera tan tranquil litzadora entre realitat i ficció (fins i tot artística).

4 de 11

09/02/2012 12:37

Bani Brusadin: «McLuhan s’equivocava, el mitjà no és el missatge!» | CCCB Veus

http://www.cccb.org/veus/arts/bani-brusadin-«mcluhan-sequivocava-el-mitja-no-es-el-missatge»/

El Reverend Billy, en una de les imatges del documental Reverend Billy & The Church of Stop Shopping En tots aquests anys, s’ha popularitzat la comunicació de guerrilla o els moviments artístics subversius són minoritaris? La comunicació de guerrilla ja és totalment mainstream en el sentit que qualsevol agència de publicitat al ritme dels temps la inclou en el paquet estàndard per als seus clients. Alhora, accions de veritable guerrilla de la comunicació amb objectius no comercials o socials s’han fet cada cop més populars, cosa que per cert era el seu objectiu des del principi! Es tracta d’una situació nova en la qual és fonamental experimentar al mateix temps amb noves tecnologies, velles idees oblidades i un sentit de comunitat «connectada» en evolució contínua. En aquest quadre la distinció entre el que és minoritari i el que és majoritari sembla cada vegada menys rellevant a fins pràctics perquè canvia molt ràpidament sense arribar a ser mai realment estable. Així que, d’una banda, la subversió de la comunicació dominant està formada de pràctiques en evolució contínua que de tant en tant aconsegueixen canviar per sempre la mateixa cultura comercial, i, de l’altra, s’està enfortint la possibilitat d’anar més enllà de la simple tergiversació dels missatges del poder i assajar experiments d’una nova «imaginació popular», col lectiva i postdigital, que es pot multiplicar sense haver de passar per l’altaveu d’una cultura de masses cada vegada més repetitiva i alienant. En aquesta cruïlla és precisament on se situa en aquests moments The Influencers. Les protestes contra la crisi (15M, Occupy Wall Street) han contribuït d’alguna manera a la comunicació de guerrilla? Per descomptat. La guerrilla, fins i tot la de la comunicació, neix per la necessitat de desplaçar el conflicte quan hi ha condicions de força molt desiguals. La sorpresa, la irrecognoscibilitat, l’absència de logos i fins i tot de demandes, les identitats col lectives, múltiples i en part anònimes, l’ús sorprenent de les eines de comunicació i fins d’autoorganització en xarxa, la capacitat d’infiltrar la manipulació dels mitjans amb més manipulació (de signe oposat) són alguns dels aspectes més interessants del que ha passat en aquests últims dotze mesos i que han posat en pràctica molts dels experiments d’acció mediàtica grassroots

5 de 11

09/02/2012 12:37

Bani Brusadin: «McLuhan s’equivocava, el mitjà no és el missatge!» | CCCB Veus

http://www.cccb.org/veus/arts/bani-brusadin-«mcluhan-sequivocava-el-mitja-no-es-el-missatge»/

dels anys anteriors. I ho han fet de cop, de manera molt eficaç i per part de gent molt jove que, per raons anagràfiques, no sabia pràcticament res d’aquells debats! Tot i així, de vegades l’acció social no es pot permetre gaire experimentació. Necessita enfortir una agenda o rendibilitzar un pla d’acció, mentre que de vegades la comunicació-guerrilla necessita marge d’incertesa i experimentació. Sota el paraigua de la urgència política, un missatge massa obert suposa un problema d’identitat, posicionament, estratègia. Així que la pregunta seria: És possible experimentar sobre qüestions d’interès col lectiu a través de narracions apassionants, trencadores i controvertides, ja sia amb codis artístics o en formes menys fàcilment reconeixedores? The Influencers proposa al públic projectes que han intentat donar respostes a aquest interrogant. Evidentment, mai no són respostes definitives. En l’última edició de The Influencers vau presentar la WEB 2.0 SUICIDE MACHINE, un projecte per matar els perfils 2.0 d’un mateix. Com valoreu des de The Influencers l’èxit d’eines com el Facebook o el Twitter? Un èxit aclaparador, ja que ni tan sols la Suicide Machine les ha pogut aniquilar! Es pot ser «influencer» en temps de crisi? És clar que sí. De fet, un pla en el qual estem treballant és justament una mena d’escola de guerrilla de la comunicació, una altra d’aquestes contradiccions impossibles, com a «entreteniment radical». Pots explicar el cartell d’aquest any? El protagonista és Trollface en la seva versió Advice Trollface. El troll és la figura més odiada de tota comunitat online, el qui rebenta les converses, embussa les discussions amb objeccions contínues sobre qüestions marginals, esbronca els herois, és obscè i insulta gratuïtament i aparentment sense cap raó. És a dir, és el dolent de la pel lícula. Existeix un troll bo? El nostre Trollface és un meme que surt de la pantalla i es converteix en persona. No puc dir res més, quan ho tingueu entre les mans ho entendreu!

6 de 11

09/02/2012 12:37

Bani Brusadin: «McLuhan s’equivocava, el mitjà no és el missatge!» | CCCB Veus

http://www.cccb.org/veus/arts/bani-brusadin-«mcluhan-sequivocava-el-mitja-no-es-el-missatge»/

Posted in Arts escèniques, Festivals, programació el febrer 7th, 2012 Tags: art, Bani Brusadin, comunicació, política, The Influencers Compartir
25

7 de 11

09/02/2012 12:37

Bani Brusadin: «McLuhan s’equivocava, el mitjà no és el missatge!» | CCCB Veus

http://www.cccb.org/veus/arts/bani-brusadin-«mcluhan-sequivocava-el-mitja-no-es-el-missatge»/

Comentaris 1. Bani Brusadin: «McLuhan se equivocaba, ¡el medio no es el mensaje!» | hub_01 | mediateca online - pensamiento y arte contemporáneo febrer 7th, 2012 a les %H:%M [...] Leer en la fuente original… AnteriorConversaciones 15M.cc – Chema Ruiz SiguienteNancy Fraser nos sugiere… justicia Síguenos [...]

Leave a Reply
Name (required) Mail (will not be published) (required) Website

8 de 11

09/02/2012 12:37

Bani Brusadin: «McLuhan s’equivocava, el mitjà no és el missatge!» | CCCB Veus

http://www.cccb.org/veus/arts/bani-brusadin-«mcluhan-sequivocava-el-mitja-no-es-el-missatge»/

CCCB lab
Pol linització creuada i coneixement 5-2-2012

Blog I+C+i
Síntesi de la sessió I+C+i #7: La propietat intel lectual al segle XXI 5-12-2011

Kosmopolis
Paul Auster presenta "Diari d'hivern"

Categories Amics CCCB Arts escèniques
9 de 11 09/02/2012 12:37

Bani Brusadin: «McLuhan s’equivocava, el mitjà no és el missatge!» | CCCB Veus

http://www.cccb.org/veus/arts/bani-brusadin-«mcluhan-sequivocava-el-mitja-no-es-el-missatge»/

Arxius CCCB CCCB 2.0 Cinema i audiovisuals Debats Educació Exposicions Festivals Inside CCCB La Teva Veu Música programació Publicacions

Andrés Hispano Anella Cultural Any Cerdà art Barcelona BookCamp Brangulí cccb ciutat Claudio Magris Crisi debat democràcia el(d)efecte barroc el

segle del jazz Emergència!2011 Emergència!2012 europa Festivales fotografia Félix-Pérez Hita gandules Globalització guerra Internet Ivan de la Nuez

jam sessions jazz Josep Ramoneda kosmopolis laberints literatura Música now Pantalla Global participació política Soy Cámara Todorov Trieste twitter urbanisme virtuts world press photo xcèntric

Salvador Cardús: «La paciència és l’habilitat per domesticar el temps» LAS BUENAS NOCHES A L’EMERGÈNCIA!2012 Nancy Fraser ens suggereix… #justícia Bani Brusadin: «McLuhan s’equivocava, el mitjà no és el missatge!» Josep Ramoneda i l’exposició «Totes les cartes», premis Ciutat de Barcelona 2011 MURSEGO A L’EMERGÈNCIA 2012 Salvador Cardús ens suggereix… #paciència Claudio Lomnitz: «Surt molt car quan els polítics minen la dignitat dels seus càrrecs» PEGASVS A L’EMERGÈNCIA!2012 Joanna Bourke: «Hem de mirar al passat per veure com la gent va superar les crisis»

10 de 11

09/02/2012 12:37

Bani Brusadin: «McLuhan s’equivocava, el mitjà no és el missatge!» | CCCB Veus

http://www.cccb.org/veus/arts/bani-brusadin-«mcluhan-sequivocava-el-mitja-no-es-el-missatge»/

▼ 2012 (19) ▼ febrer (7)
Salvador Cardús: «La paciència és l'habilitat per domesticar el temps» LAS BUENAS NOCHES A L'EMERGÈNCIA!2012 Nancy Fraser ens suggereix... #justícia Bani Brusadin: «McLuhan s'equivocava, el mitjà no és el missatge!» Josep Ramoneda i l'exposició «Totes les cartes», premis Ciutat de Barcelona 2011 MURSEGO A L'EMERGÈNCIA 2012 Salvador Cardús ens suggereix... #paciència gener (12) 2011 (104) 2010 (72) 2009 (24)

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona - www.cccb.org Montalegre, 5 - 08001 Barcelona - Tel. 93 306 41 00 - Fax 93 306 41 01 Avís legal

11 de 11

09/02/2012 12:37

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful