Informe dIntegraci de la Teoria i la Prctica

La formaci necessria per ensenyar cincies requereix coneixements tant terics com prctics de la didctica de les cincies, a ms dels coneixements relatius als continguts cientfics. La didctica de les cincies engloba grans quantitats dmbits i conceptes, tots ells digual importncia i sovint interrelacionats. No obstant, lensenyament de les cincies no consisteix noms en aplicar aquests coneixements, sin que s necessari reflexionar sobre quins cal aplicar, quan aplicar-los, com aplicar-los i com avaluar el resultat de laplicaci. s a dir, sha de trobar un equilibri entre la teoria didctica i la seva prctica sense perdre de vista lobjectiu principal: aconseguir que laprenentatge dels alumnes sigui significatiu. La selecci, doncs, dalguns daquests continguts no s senzilla. No obstant, sempre hi ha algun dels aspectes que es troben de ms utilitat en un cert moment. Concretament, els conceptes dautoregulaci, construcci social del coneixement i els diferents estils daprenentatge sn alguns dels punts que shan intentat aplicar dalguna forma a les diverses intervencions a laula en les fases dintervenci acompanyada i autnoma. Els grups-classe amb els que es va interactuar al llarg de les fases anteriors mostraven una gran dependncia del professor en el procs daprenentatge. Aix doncs, les seves oportunitats per aprendre a ser conscient daquest procs i reconixer els seus obstacles eren baixes. Per tant, des de les primeres observacions i reflexions realitzades, va sorgir el foment de lautoregulaci com un dels objectius que es volien intentar assolir amb aquests grups; sels volia motivar en aprendre a aprendre. En aquest sentit, la teoria indica que un dels objectius principals del procs densenyament ha de ser ensenyar, a ms dels continguts, a controlar i sser conscients de les seves activitats daprenentatge. En conseqncia, es van dissenyar tasques en les que els alumnes prenguessin conscincia del que sabien i del que anaven a aprendre, on haguessin de planificar la seva prpia activitat i on calgus aplicar diferents estratgies daprenentatge, a ms dincloure activitats dautoavaluaci i coavaluaci. Per aconseguir les fites anteriors es van introduir tasques on sutilitzaven mapes conceptuals i bases dorientaci com a activitats per prendre conscincia del que sabien o del que estaven fent. A ms es va intentar deixar clar en tot moment el sentit del que sestava aprenent, mitjanant la contextualitzaci dels continguts o incidint en laplicaci quotidiana o real daquests. A ms, per tal de promoure la planificaci de la prpia activitat, es va intentar aconseguir mitjanant diverses activitats de recerca dinformaci i daplicaci dels coneixements en les que els alumnes, treballant cooperativament, havien dorganitzar-se per trobar els continguts necessaris i aplicar-los per a obtenir un producte final: una presentaci PowerPoint, la creaci duns apunts comuns per a tota la classe o la creaci de lestructura dun element o molcula. A ms, en tots els casos, tot i que havien de seguir unes pautes mnimes proposades pel professor (al no ser suficientment autnoms), es deixava triar als estudiants el format daquestes produccions. Pel que fa a laplicaci de diferents estratgies daprenentatge, els materials dissenyats afavorien formes diverses daprendre; per exemple, la unitat desenvolupada a 4t dESO proposava una representaci teatral per introduir lestudi de la taula peridica, mentre que la seqncia corresponent a lenlla qumic finalitzava amb la creaci dun model de plastilina i escuradents de lestructura dun element ds habitual a la societat. Daltra banda, la didctica de les cincies indica la necessitat de no considerar el procs densenyamentaprenentatge com un procs en el que noms intervenen el professor, que detecta els obstacles, i lalumne, que intenta superar-los. Un grup-classe est constitut per persones que interaccionen entre elles en cadascuna de les tasques que realitzen dins de laula i aquesta interacci afavoreix laprenentatge. Per tant, s important afavorir situacions que fomentin interaccions que promoguin la regulaci mtua, ja que la

confrontaci didees i parers amb la resta de companys i el professor poden facilitar laprenentatge. s a dir, la presa de conscincia per part de cada alumne i la autoregulaci del seu aprenentatge es produeix, tamb, com a conseqncia de les diferents interaccions socials que es donen a laula. Des daquest punt de vista, tant els alumnes de 1r de Batxillerat com els de 4t dESO eren receptors passius de la informaci i difcilment arribaven al coneixement a partir de la seva interacci amb els companys. De fet eren repropis a treballar en grup o a treballar en un grup diferent als que ells havien establert. Daquesta forma, molts dels alumnes no es mostraven participatius a laula. Per fomentar la interacci social i, en conseqncia la construcci social del coneixement, es van voler elaborar els recursos amb activitats on shavia de treballar en grup o cooperativament combinades amb activitats individuals. Els alumnes es van distribuir heterogniament en aquests grups. El canvi de la dinmica no va ser senzill, per rpidament es va observar una tendncia a trencar la dinmica anterior: la participaci dalumnes que abans era gaireb inexistent; va sorprendre bastant el cas, al grup de 4t dESO de dues noies ndies nouvingudes que noms es relacionaven entre elles. Desprs de dues o tres sessions de treball cooperatiu, aquestes dues noies, que a ms comptaven amb coneixements en cincia superiors a la mitjana, van augmentar les seves aportacions a classe i la seva influncia va quedar palesa de forma positiva en els grups amb els que treballaven. Els debats en petit i gran grups, aix com la realitzaci de pluges didees, van ser altres dels recursos desplegats per afavorir les relacions socials a laula. En aquest cas, cal destacar els beneficis de conixer diferents punt de vista i la visi dels mateixos continguts des dun prisma diferent. Aquestes activitats va provocar, en moltes ocasions, un augment de la motivaci i de la participaci dels alumnes. Finalment, els estils daprenentatge. Aquest aspecte es refereix al fet de que cada alumne tendeix a desenvolupar certes preferncies o estratgies per a seguir el procs daprenentatge. Aquestes preferncies defineixen un estil daprenentatge que, en general, dependr dels trets cognitius, afectius i fisiolgics. Aquests trets influeixen en la forma amb la que els alumnes estructuren el continguts, formen i utilitzen conceptes, interpreten la informaci, seleccionen els mitjans de representaci (visual, auditiu, kinestsic), etc. Daquesta forma caldria buscar els mtodes ms adients per a facilitar laprenentatge. Les actuacions a laula van intentar tenir en compte aquest punt de la teoria. Per a tal efecte, es va diversificar la forma de presentar i realitzar les tasques. Algunes, comenaven amb la projecci dun vdeo, com s el cas de la seqncia de 1r de Batxillerat, seguides duna lectura dun article i continuant desprs amb la identificaci de dibuixos. Daltres, implicaven lexpressi corporal per a representar els diferents tipus de xocs o, tal i com sha comentat, per a introduir la taula peridica i la seva histria mitjanant una representaci teatral. En el mateix sentit, tamb es van dissenyar tasques en les que es combinava la reflexi i el debat, amb explicacions a travs de PowerPoint o amb la consulta dinformaci rellevant al llibre de text o a la xarxa.