You are on page 1of 23

El tresor malet del Montg

Enric i la seua famlia vivien a Xbia, un dels pobles ms alegres de la Marina Alta. La famlia d'Enric estava formada per la seua dona: Maria, i els seus dos fills: Guillem, el fill menut, i Ferran el major. Vivien al centre del poble, en el carrer major. Aquest estiu, havien danar a Galcia, concretament a Lugo, a passar l'estiu amb el pare d'Enric, que l'estiu passat havia i mare d'Enricperdut la seua dona, Roser...

Arribaren a el 5 de juliol a la vesprada, sobre les 18:30. El pare d'Enric els va rebre amb un pasts que compr en la pastisseria del costat. Estigueren a Lugo fins al 20 dagost, que tornaren a Xbia. Quan arribaren, es quedaren sorpresos. La seua casa, l'ajuntament, l'esglsia, totes les cases, no hi havia res, havia desaparegut tot. Enric, sense pensar-ho dos segons, va dir a la famlia que tornaren a Galcia, per el cotxe estava sense gasolina. No sabien qu fer. Al final, decidiren quedar-se a la cova del Montg.

Al cap d'una setmana, quan Maria estava collint pomes en un pomer que hi havia prop, va veure a unes persones baixant del cotxe. Tenien una pinta molt rara, tots menys un que duia un barret. Maria comen a crrer cap a la cova del Montg a avisar Enric. Estaven tapats per una manta negra i no va poder veure'ls la cara, sols sabia que eren molt alts i grans.

Va passar una setmana i no van tornar a veure aquelles persones. Aix i tot, seguien mantenint-se alerta i sols eixien de casa pel dia i no sols. Passaven prcticament tot el dia en la cova, que ja pareixia una casa, de la decoraci que tenia.

Va passar quasi un mes des que van veure aquelles persones, i ja s'havien oblidat d'aix. Un dia, Guillem, el fill menut, va eixir un moment a la nit a agafar unes rames per fer foc. Quan estava agafant unes rames d'un arbre ja mort, per un raig que va caure en una tempesta que hi va haver feia poc, va sentir uns sorolls estranys a poc ms de 10 metres. Es va acostar all i va veure unes persones, grans i altes, com a la descripci que va fer Maria, que estaven cavant, per no portaven la tela negra, aix que Guillem decid acostar-se ms per veure'ls la cara. No els l'hauria vista de no ser per la llanterna que duien. Es va quedar parat, no sho podia creure, aquelles persones que estaven cavant sols tenien un ull!

Una vegada Guillem va poder reaccionar, se'n va anar corrents a la cova a contar-ho als seus pares. Els pares no el creien, deien que no era possible, per desprs de insistir i insistir, decidiren anar all on dia Guillem a veure si era veritat el que havia dit. Arribaren, i all no hi havia ning. Guillem no ho entenia, i seguia convenut del que havia vist. Al final, tornaren a la cova.

Mentre tornaven, de sobte, Ferran, el fill major, caigu per un forat. Maria, que anava darrere, caigu tamb. Enric i Guillem es quedaren mirant-se i a l'acte es tiraren pel forat. Caigueren en una gran sala, molt lluminosa, en la qual es podien distingir 5 portes.

La famlia no es creia encara el que estava passant. Desprs de comprovar que no es podia tornar a pujar, decidiren seguir endavant. Havien delegir per quina porta entraven. En cap moment pensaren a separar-se, estaven bastant espantats.Al final decidiren anar per la que tenien davant, que era la primera.

Les portes estaven igual dilluminades que la sala, la qual cosa era una avantatge. El passads era bastant ample. No sabien on anaven, per sabien que, si pegaven la volta, no els serviria de res, havien de veure fins on duia el passads, per trobar l'eixida.

Portaven hores caminant, Guillem i Ferran estaven molt cansats ja, i Enric i Maria a penes podien seguir, aix que decidiren parar a descansar, perqu portaven tota la nit sense dormir. Passaren les hores i seguien dormint. Ferran es va alar amb ganes d'orinar. Va avanar uns metres, perqu ning el vera, i va orinar. Mentrestant, aquelles persones d'un sol ull van passar pel passads, i van veure Enric, Maria i Guillem dormint. Sense despertar-los, se'ls van endur cap a fora. Guillem va acabar d'orinar, i va tornar on estaven dormint, i va veure que all no hi havia ning.

Enric es despert i vei la mar des don estava. Es va girar i va veure Maria dormint. Durant un moment es pens que tot havia sigut un somni, i que res d'all havia passat. Per de sobte va veure que no estava Ferran. Va comenar a mirar per tots els llocs, per no estava. Va despertar Guillem i Maria, i van comenar a buscar-lo entre els tres. No el trobaven.

Passaren hores buscant Ferran, i no el trobaven. Havien corregut tot el Montg, i no el van trobar. Van decidir entrar al clot. Van baixar i van anar entrar pel passads per on havien entrat abans.

Van arribar on es van adormir i Ferran no estava all. No sabien si seguir endavant, o anar a un altre passads. Decidiren seguir endavant.

Ferran, desprs d'orinar, va anar on estava la seua famlia, per no estava all, els havia perdut. De sobte, va sentir unes persones parlant, i de seguida es va amagar darrere un pilar que hi havia en el passads. Parlaven igual que les persones normals. Va sentir parlar de la seua famlia, que l'havien trobada dormint, per ja no va poder escoltar res ms. Decid seguir avant pel passads.

Van arribar on es van adormir i Ferran no estava all. No sabien si seguir endavant, o anar a un altre passads. Decidiren seguir endavant.

Ferran estava caminant, i de sobte es va girar el peu. Per poc pega un crit, per es va resistir i es va amagar darrere d'un altre mur. All es va adormir una bona estona. A diferncia de la seua famlia, ell sols va dormir 3 o 4 hores. En despertar-se, decid tornar cap on havia anat. Comenava a dubtar que aquell passads tinguera fi.

Enric, Maria i Guillem seguien caminant quan, de sobte, sentiren que alg s'acostava. De seguida es van amagar. En veu baixeta, van acordar que es tirarien damunt de aquella persona per esbrinar on estava el seu fill. Aix eu van fer, i es van adonar que aquella persona era Ferran.

Ferran els cont el que havia passat i seguiren endavant. Passaren hores i hores fins que veren una espcie de garrafa amb una inscripci: Agafeu-me, i quan arribe el moment, beveu-me.

L'agafaren i seguiren caminant. En poc menys de mitja hora arribaren a una sala gegant, molt diferent de la primera. All al final de la sala es veia una cadira, i assegut, lhome amb el barret que deia que va veure Maria. Enmig de la sala, hi havia una caixa tancada i aquelles persones d'un sl ull rodejant-la. De sobte, aquell home del barret es va alar i amb un gest, i aquelles persones comenaren a dirigir-se cap a la famlia amb una mirada enfadada.

Aquells "monstres" es dirigien cap a ells. De sobte, Enric record aquella garrafa d'aigua que es trobaren al passads. Se la begu i es convert en un drac gegantesc. Desprs, agaf els monstres, els tir i els deix inconscients. Desprs, agaf aquell home amb el barret, disposat a obligar-lo a contar tota el que passava.

Els va contar tota la veritat. Ell, la seua dona, i els seus amics, eren de Dnia. All a Dnia, hi havia molt de mal estar, tot era infelicitat. Aleshores, sentiren parlar d'un tresor que hi havia al Montg i que feia que el poble que el tinguera fra el ms feli de tots, i que aquell poble era Xbia. Ells sempre havien pensat, i seguien pensant, que el Montg era de Dnia, i que aquell tresor els pertanyia. Aleshores, anaren all disposats a agafar-lo aquest estiu. Ho aconseguiren, i Xbia caigu en la runa, fins que tothom se nan, per a ells els caigu una maledicci. Els seus amics, els convert en monstres, a ell, en mag, i la seva dona, la feu invisible i muda, perqu ning la poguera trobar mai.

Se'n van anar d'all, per es van adonar que la seua dona no havia vingut. Aleshores van tornar, per desprs de dies buscant-la, no van aconseguir res, aix que van decidir deixar de buscar-la. Com a penitncia pel que van fer, els van imposar que estarien all, vigilant el tesor, fins que la maledicci els desapareguera.

La famlia d'Enric va eixir per on els va indicar aquell "mag". Ell mateix els va deixar un cotxe perqu anaren a algun lloc on regnara la pau i tranquillitat. Aix que decidiren tornar a Lugo amb lavi d'Enric.

FI