You are on page 1of 2

Economia U16 Globalitzaci i integraci econmica

INTEGRACI ECONMICA La globalitzaci s un procs econmic, social i poltic dmbit mundial , pel qual cada vegada hi ha una interrelaci econmica ms gran entre llocs i altres, i pel qual cada vegada sn ms nombrosos els mbits de la vida regulats pel lliure mercat. La integraci econmica s el procs d'uni de mercats que tenen com a objectiu la formaci d'espais econmics supranacionals ms competitius i eficients que els de origen. Aquest procs implica diversos avantatges, comuns a tot el bloc dintegraci entre diferents pasos: L'aparici de les economies d'escala. En ser ms gran el mercat, les empreses aconsegueixen una major eficincia i abarateixen la seva producci, ja que reparteixen els costos entre ms unitats de producte. Major poder de negociaci enfront d'altres potncies. Negociant en bloc es t ms poder i per tant els avantatges sn ms grans que si els pasos negocien individualment. Major eficincia productiva. En suprimir-se les barreres aranzelries, hi ha ms empreses que competeixen al mateix mercat, amb la qual cosa augmenta la competncia. Estructures dintegraci econmica Podem distingir sis graus dintegraci a partir del nivell ms baix: 1. Comer preferencial. Forma dintegraci econmica ms bsica. Sarriba a un acord entre dos o ms pasos per reduir els aranzels entre ells. 2. rees de lliure comer. Consisteix en la desaparici dels drets aranzelaris per als productes dels pasos integrats a l'rea establerta, per mantenint els aranzels propis respecte als de fora de l'rea de lliure comer. 3. Uni duanera. s un rea de lliure comer els membres del qual adopten un aranzel com respecte de les importacions procedents de tercers pasos. 4. Mercat com. Consisteix en una uni duanera on a ms existeix lliure circulaci dels factors de producci(mercaderies, treballadors i capitals). Aquest tipus d'integraci implica la cessi de sobirania, per la qual cosa cal crear institucions o organismes supranacionals que assegurin la viabilitat d'aquesta estructura econmica. 5. Uni econmica. s un mercat com on a ms sn comuns la moneda i les poltiques econmiques i monetries. En aquest cas la cessi de sobirania s encara major que al mercat com perqu, en adaptarse una moneda nica, cada pas se sotmet a una disciplina monetria comuna per mantenir els tipus de canvi. 6. Integraci total. Implica la unificaci de les decisions de poltica fiscal i poltica monetria sota una autoritat supranacional. La Uni Europea (UE) s l'nica uni econmica que existeix al mn. Avui en dia, reflecteixen les conseqncies, tant positives com a negatives, que proporciona la integraci econmica. Es va formar en 1957 per 6 pasos i actualment t 27 membres.

TRILEMA MACROECONMICO El trilema de la poltica monetaria (Mundell, 1963) consiste en que la poltica monetaria est enfrentada a tres objetivos, cada uno de estos objetivos es deseable en s mismo aunque los tres son imposibles de lograr al mismo tiempo. El primer objetivo es el de lograr determinado nivel de tasa de cambio, el segundo, lograr determinado nivel de la tasa de inters, el tercero, tener movilidad de capitales.
Codi: EC-FT-GEN-000-O20-401

Pgina1 / 2

Por tanto, las opciones son a. Circulacin de capitales y soberana monetaria, sin tipos de cambio fijos b. Tipos de cambio fijos y poltica monetaria, sin libre circulacin de capitales c. Tipos de cambio fijos y libre circulacin de capitales, sin poltica monetaria propia Esta ltima situacin es la que se aplica en la eurozona: se renuncia a la poltica monetaria a cambio de una estabilidad de tipos de cambio y un acceso de capital y mercados impresionantes. La perdida de la poltica monetaria autnoma requiere unas polticas fiscales sobre todo, en lo referente al dficitcoordinadas, as como unas economas ms flexibles para hacer frente a las recesiones.

CONSENS DE WASHINGTON S'entn per Consens de Washington un llistat de poltiques econmiques considerades durant els anys 90 pels organismes financers internacionals i centres econmics amb seu a Washington DC (Districte de Columbia), Estats Units, com el millor programa econmic que els pasos llatinoamericans haurien d'aplicar per impulsar el creixement. Aquest llistat consistia en deu poltiques econmiques, que sn les segents: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. Els pressupostos pblics no poden tenir dficit. Replantejament de la despesa pblica cap a la inversi productiva. Reforma impositiva: gravar ms el consum i menys les rendes altes i les empreses. Liberalitzar els tipus dinters Establir un tipus de canvi competitiu. Aix, safavorir un bon flux dimportacions i exportacions. Menys barreres duaneres, s a dir, ms accessibilitat al comer internacional. Eliminar les barreres a les inversions directes per part de lestranger. Privatitzar les empreses pbliques i els monopolis de lEstat. Desregular els mercats, s a dir, afavorir la privatitzaci dalguns sectors econmics. Protecci de la propietat privada.

LA TAXA TOBIN La taxa Tobin s un impost especial sobre cadascuna de les transaccions financeres (enteses com a especulatives) en les operacions de canvi de divises. En la idea original, la taxa proposada per Tobin era entre el 0,1% i el 0,25% sobre limport de la transacci realitzada, ja que aproximadament s aquest el guany de les entitats dedicades a les operacions especulatives. Els objectius principals eren la reducci de la pobresa amb aquesta recaptaci, ja que els diners sutilitzarien amb fins socials, i tamb desestimular el flux de capitals per a operacions a curt termini, ja que els guanys reals de les transaccions saconsegueixen grcies a la gran rapidesa amb la que es mou el capital. Daquesta manera, tamb es buscava lestabilitat. Els liberals no estan dacord amb aquesta taxa perqu asseguren que obstaculitza el lliure comer i veuen com un problema la reducci del flux de capital. Tamb hi hauria problemes per definir quins capitals sn productius o quins sn especulatius, per no parlar de problemes de doble gravaci al passar duna moneda a una altra, per exemple: alg vol canviar euros per una moneda dun pas pobre. Aquestes monedes estan subjectes al dlar, per tant, el que hauria de fer seria canviar els euros per dlars (primera gravaci) i els dlars per la moneda del pas pobre (segona gravaci).

Pgina2 / 2