EL NEOCLASSICISME – LUCRÈCIA

Lliçó per a una classe de secundària Objectius • • • • Establir els límits històrics, geogràfics i intel·lectuals del neoclassicisme i la Il·lustració. Analitzar i entendre els vincles que una obra literària manté amb el període que s'estudia. Comprendre i relacionar entre elles les diverses trames que es donen en una obra literària Sintetitzar idees i conceptes relacionats als objectes d'estudi de la matèria, i comunicar-los de forma clara. • Identificar trets lingüístics propis que identifiquin un text diatòpicament i diacrònica. L'il·luminisme. • Punts de contacte i diferències entre l'il·luminisme i l'escolàstica, i entre l'il·luminisme i el positivisme. • Trets característics principals de l'il·luminisme, i llur aplicació a diversos àmbits de la societat. • El neoclassicisme • • • • Trets estètics característics del neoclassicisme El neoclassicisme a terres de parla catalana El neoclassicisme a Menorca: Joan Ramis i Lucrècia Continguts •

Vinculació amb altres matèries • Trets dialectals a les variants literàries.

Competències • Competència estètica i literària, com a eina d'expressió pròpia de la llengua i de coneixement. • Competència en la recerca i tractament de la informació, centrada en els àmbits de la producció literària Avaluació • Fer una exposició escrita o multimèdia –aplicada a un fragment d'una obra literària– sobre els trets del neoclassicisme. El fragment haurà de ser una escena íntegra de l'obra Lucrècia i caldrà relacionar-lo argumentalment amb la resta de l'obra; i també caldrà detectar i enumerar (i si s'escau catalogar) les diferències morfosintàctiques de la llengua emprada per Ramis i la llengua emprada pels alumnes.

TEMPORITZACIÓ DE LES SESSIONS DIDÀCTIQUES SESSIÓ I La Il·lustració (20') Antecedents: • Abaratiment dels costos de producció de textos escrits: generalització de publicacions periòdiques. • Racionalisme i empirisme com a reacció a l'ontologia escolàstica. Descartes i Spinoza, Locke i Hume. • Implementació definitiva de la burgesia com a classe social, i primers indicis d'una nova classe social: el proletariat Característiques principals: • Antropocentrisme: establiment de l'home com a mesura de totes les coses; secularització de la societat i desenvolupament d'una cultura exclusivament laica: es difonen l'agnosticisme, l'ateisme, el deisme, etc. • Imperi de la raó: Tot coneixement ha de tenir el seu origen en la raó i l'experiència estètica. Allò que no s'hi sotmeti no podrà considerar-se veraç, i tota actitud no racional (passions i sentiments) es considera nociva i perjudicial. Igualment, només allò que pugui resultar útil o tenir una aplicació té raó de ser. La literatura també ha d'acomplir aquesta funció social i esdevenir didàctica i moralitzant. El neoclassicisme literari (30') Característiques principals: • Límits temporals i geogràfics: té el seu origen al Regne Unit i a França, des d'on s'estengué a la resta d'Europa, si bé en alguns casos (com Espanya), només arribaria sota la forma del despotisme il·lustrat. • Doctrina: L'art esdevé un instrument social, i la literatura adquireix una funció doctrinal, enfocada a l'educació de la població lectora. Es cultiva l'assaig com a mètode divulgatiu a la prosa (enciclopedisme), i prolifera la composició de faules doctrinals similars a les clàssiques (Fedre, Isop, etc.) • Imitatio: Es reprèn la pràctica d'emular, adaptar, re-crear i enriquir obres anteriors seguint les directrius de la poètica d'Aristòtil.1 Les creacions artístiques, doncs, han de presentar harmonia i unitat tant en la forma com en el contingut.

1

Com a mètode literari, rep el nom de l'obra “Sobre la imitació” (Perì mimēseōs), de Dionís d'Halicarnàs, qui defensà com a mètode retòric no la imitació de la natura, sinó la imitació d'altres autors.

SESSIÓ II El neoclassicisme en català (10') Implementació de la il·lustració • A Espanya en general, i a terres de parla catalana en particular, la il·lustració no s'implementà amb força fins el regnat de Carles III (1759-88) a l'empara del despotisme il·lustrat. • El Rosselló i Menorca, que no es trobaven sota domini espanyol, sí tingueren un període il·lustrat més ampli. Context sòcio-econòmic. Lucrècia com a exemple del neoclassicisme menorquí (40') Característiques del text. • Obra netament neoclàssica, lliure d'influències barroques: • Desapareix la polimetria i s'empren dístics alexandrins en rima consonant; es respecta la unitat d'acció, espai i temps; i narratològicament manté l'estructura aristotèlica (introducció, nus i desenllaç) amb un punt d'inflexió argumental just a la meitat. • Exerceix una funció didàctica, bo i reivindicant la virtut matrimonial i l'oposició a la tirania. Exposició de la trama argumental (vid. infra) Fragments de l'obra per comentar a l'aula: • A-I, E-I; Parlament de Col·latinus. A-I, E-III, §6-11; Diàleg entre Tarquino i Lucrècia. Trobeu les similituds entre la descripció del setge de la ciutat d'Ardea per part dels exèrcits romans i l'assetjament que Tarquino fa de Lucrècia. Identifiqueu també els atributs de la ciutat que es poden aplicar a la castedat matrimonial. Tarquino descriu a Lucrècia les tàctiques militars que empren els romans. Compareu-ho amb l'actitud de Tarquino vers Lucrècia, i la resistència d'ella. Identifiqueu els adjectius i les qualificacions que dóna Tarquino a Ardea i que també es poden aplicar a Lucrècia. • A-III, E-III; Diàleg entre Tarquino i Lucrècia És el punt d'inflexió narratiu de l'obra, el punt de no retorn dins l'evolució argumental. Detecteu quins elements fan impossible que es produeixi un retorn a la situació anterior. Si cal, consulteu A-IV, E-V-VI. • A-I, E-IV; Parlament de Brutus. A-V, E-III, §43-55; Parlament de Brutus, final de l'obra. Brutus s'oposa des del començament a Roma i a Tarquino. Analitzeu la seva vàlua moral: sospita que Tarquino entrarà en còlera contra Lucrècia, però no ho evita. Brutus fou qui occí Cèsar; jutgeu el valor de Brutus com a símbol contra la tirania, i argumenteu si pot tenir algun referent contemporani a l'obra.

Resum de l'obra Lucrècia, de Joan Ramis Personatges principals: Tarquino, príncep hereu de Roma; Col·latinus, capitost de l'exèrcit romà; Lucrècia, esposa de Col·latinus. Personatges secundaris: Manlius, confident de Tarquino; Brutus, parent de Col·latinus; Junia, confident de Lucrècia. Acte I S'hi presenten tots els personatges, i també el conflicte subjacent a l'obra: el setge de la ciutat d'Ardea per part de l'exèrcit romà. Diversos capitosts de l'exèrcit romà (entre ells Tarquino i Col·latinus) es dirigeixen a la vil·la de Col·latinus per reposar de l'esforç bèl·lic. Tarquino, dolgut per com la seva muller li ha estat infidel, comprova que Lucrècia, en canvi, sí ha romàs fidel a Col·latinus. Acte II Tarquino confessa a Manlius el desig que sent per Lucrècia. Manlius li aconsella que se n'oblidi, i que no traeixi esposa i fills. Tarquino no li fa cas, i envia Col·latinus de nou al setge d'Ardea, de manera que pugui quedar a soles amb Lucrècia. Acte III Tarquino confessa a Lucrècia el seu amor per ella, i ella el refusa. L'Escena III és on es produeix la inflexió argumental que precipitarà el desenllaç de l'obra: Tarquino proposa el matrimoni a Lucrècia i ella el rebutja. L'acte es tanca amb Lucrècia lamentant-se de la seva sort i sortint d'escena amb Junia. Acte IV Lucrècia fa avisar Col·latinus perquè torni del front. Mentre espera, Tarquino torna a fer-li proposicions, i les torna a rebutjar. Tarquino finalment l'amenaça, i li deu que, per haver-lo rebutjat, no solament li causarà la mort, sinó que també macularà el seu honor posant als seus braços un esclau mort (i acusant-la, per tant, d'adulteri). Finalment, abans d'abatre-la, Tarquino s'atura i Lucrècia fuig. Manlius avisa Tarquino que Lucrècia ha fet cridar Col·latinus, i que ja està prest a arribar. Tarquino accedeix a partir, però, a l'última escena, decideix venjar-se de Lucrècia abans de marxar. Acte V Lucrècia confessa que ha estat violada, que li han arrabassat l'honor, i anuncia que vol donar-se mort per acabar son sofriment. Tarquino ja és partit, i quan arriben Col·latinus i Brutus Lucrècia els explica què ha passat i es dóna mort. Col·latinus es vol matar també, però finalment accedeix a venjar-se i enderrocar els Tarquins de tron de Roma, i occir qualsevol que vulgui ocupar-lo.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful