You are on page 1of 8

LA GUERRA DE SUCCESSI

Des de fa molts anys hi ha un debat a sobre de la taula a Espanya. Catalunya: s Espanya o est a Espanya? Naci o Autonomia? s evident que cap dels dos bndols sha posat dacord, per que els dos tenen unes conviccions molt fermes. s per aix que la informaci sobre el passat, s a dir, la histria s molt important. Cal saber. Cal saber per comentar. Perqu s cert que molts espanyols i catalans comenten sense saber; ms espanyols que catalans per no entrarem en una discussi de nens petits. Parlarem sobre el que va iniciar el conflicte Catalunya-Espanya, el desastre catal i la victria espanyola: La Guerra de Successi. Aquesta guerra ja sestava coent molt abans de la mort Carles II; el comte-duc dOlibares, valido del rei Felip IV, ja pensava en reduir la naci de La Corona dArag i els altres regnes que tenia en el poder, a un sol, el dEspanya; com ho demostra en el seu memorial. Ell mateix va provocar el descontentament del poble catal i la posterior revolta del 1640 anomenada la Revolta dels Segadors, on en acabar la guerra contra Castella , la qual la va guanyar Frana ( aliat dels catalans), al rebre el Rossell perqu no segus ajudant a Catalunya. La Guerra de Successi s la conseqncia de la falta de descendncia del rei de la Corona de Castella i dArag, Carles II, que li deien lEchizado, perqu es veu que no era gaire rpid de ment, encara que els experts no shan posat dacord per decidir si tenia una deficincia mental o no. Com que no era una persona forta genticament parlant, no va tenir cap fill, i al morir als trenta-cinc anys sense hereu, va deixar una incgnita a dos pobles diferents amb idees i preferncies molt distants. Varen sorgir dos pretendents per a la corona: lArxiduc Carles dustria i Felip V, de la dinastia francesa dels Borbons. Per una banda hi havia els partidaris de lArxiduc Carles, la coalici formada inicialment pel Regne d'Anglaterra (desprs Regne de la Gran Bretanya, la Repblica de les Provncies Unides i el Sacre Imperi Romanogermnic) units pel seu desig d'evitar l'hegemonia del Regne de Frana en el continent, i la Corona d'Arag ja que lArxiduc oferia garanties sinceres de respecte a les llibertats tradicionals; i per laltre, el de Felip V, amb tot lexrcit francs i el Regne de Castella fent-li costat. A partir daqu, esclata una guerra civil per escollir qui ha de ser el nou monarca. Els primers anys de la guerra van ser favorables a l'arxiduc Carles. Durant la guerra sobren varis fronts: lArxiduc Carles dustria acompanyat d'un exrcit angls i d'una esquadra anglo-holandesa (lanomenada laliana de la Haia), va desembarcar a Lisboa el 1704 i amb participaci catalana, va prendre Gibraltar. Un any ms tard els aliats proclamaren rei l'arxiduc Carles, amb el suport de la poblaci civil. Un cop guanyaren Barcelona que capitul i la poblaci es declar a favor de lArxiduc, nomenaren a ell Carles III. Ms tard, les Balears i el Pas Valenci van fer el mateix, menys Arag, que havia jurat fidelitat a Felip V.

Ms tard, l'arxiduc Carles fou proclamat rei a Saragossa. A partir daqu, la guerra comen a anar a favor dels borbons. Llavors s quan van reconquerir els regnes dArag i Valncia. La causa daquesta deserci s, a part de la que comentarem ms endavant, a que lavi de Felip V, Llus XIV de Frana; havia pactat amb Anglaterra que si retirava les tropes, el seu nt en el tron, ara s, dEspanya i no de Castella i la Corona dArag; deixaria via lliure al comer desclaus angls per lAtlntic del qual la Corona Anglesa depenia, i que es quedaria amb Menorca i Gibraltar. Aix doncs, podem afirmar que la llibertat de Catalunya va ser venuda per tractes comercials. Tamb podem afirmar que la victria de Felip V s grcies, en part, del seu estimat avi, que li va treure les castanyes del foc en la taula de negociacions i ms tard lajudaria, com ms endavant direm, en el setge de Barcelona enviant reforos del seu exrcit. A la pennsula, la guerra es desenvolupava entre atacs i contraatacs dels dos bndols. Carles III ocup Madrid, per Felip V la recuper. Mentrestant els anglesos ocuparen Menorca. Mentrestant, Catalunya i les Balears es mantingueren aguantant; fins que, Josep I, lemperador i germ de lArxiduc va mor i lArxiduc heret el seu imperi. Llavors, Anglaterra retir les seves tropes, a favor dels borbons, ja que a partir dara no li interessava que lArxiduc guanys la guerra, que ajuntaria de nou tot el territori que formava part del gran imperi de Carles I de Castella - Corona dArag - Sacre Imperi Rom. Per no ho va fer gratutament: es va quedar Gibraltar i Menorca ( que ms tard es recuperaria). Aix, tot i que el Regne d'Arag i el Regne de Valncia havien estat annexionats a Castella, Catalunya resistia encara a favor de l'Arxiduc i estava disposada a lluitar fins al final. Tanmateix, va abandonar els catalans a la seva sort. Al cap d'un temps, el mateix Arxiduc es va desinteressar i els catalans del Principat i les Balears es van trobar sols, resistint a Barcelona contra les tropes filipistes. El setge de Barcelona Primera fase: arribada del duc de Ppuli El setge de Barcelona va ser una de les darreres operacions militars de la Guerra de Successi Espanyola, l'11 de setembre de 1714, i va enfrontar els defensors de Barcelona, compostos l'exrcit regular catal, de tropa procedent de la resta de territoris de la Corona d'Arag, i soldats d'altres territoris que recolzaven a Carles III. Molt sobrepassats en nombre, i completament envoltats de soldats borbnics, els catalans van escollir la resistncia fins la mort. Un cop les tropes Angleses i lArxiduc es varen retirar, els comandaments Barcelonins es van reunir per discutir si devien presentar resistncia a les tropes borbniques o no. Desprs de dos dies de reunions van decidir que mantindrien la resistncia per defensar la llibertat del poble catal.

Aquest setge el podem dividir en dos parts: la del Duc de Ppuli, i la del Duc de Berwick. Aquestes parts, sn, el temps en que els dos ducs van estar al comandament de les tropes que assetjaven Barcelona.

La ciutat, fou assetjada per l'exrcit borbnic,comandat pel duc de Ppuli. El general borbnic va realitzar un atac infructus a la ciutat per culpa de lescassetat dartilleria dels atacants. El cap catal dels defensors, fou el valenci Joan Baptista Basset. Durant els primers mesos de setge les tropes borbniques foren comandades pel duc de Ppuli, que tot i la seva experincia, es vei incompetent a l'hora de mantenir un setge efica a la ciutat. A causa de les guerrilles de la Plana de Vic i el Lluans, va obligar a Ppuli a afluixar el setge per socorre linterior. A ms, el setge martim era insuficient i els catalans pogueren rebre queviures i plvora i munici de Mallorca. Entre el 9 d'agost i el 5 d'octubre del 1713 s'inici l'anomenada Expedici del Bra Militar, encapalada per Antoni de Berenguer i el general Rafael Nebot, que volien revoltar linterior del Principat i atrapar el setge borbnic en dos focs. A causa de lafebliment del setge, pogueren desembarcar a Arenys tot i que anaven perseguits pels borbnics. Aquests, realitzaren grans matances pels pobles on passaren, i cremaren pobles sencers, com Sallent. Aix, causar un gran rancor dels catalans envers els borbnics i anim a sumar-ne a la causa, ara anomenada pels borbnics rebelli, considerant ja el principat com a seu. Els catalans noms pogueren reclutar 5000 voluntaris, aix que lintenta fracass. Finalment, decidiren quedar-se a linterior i defensar la plaa de Cardona, que seria ms tard la ltima plaa forta que resistiria en contra dels borbons al principat de Catalunya. A partir daqu, el monarca Llus XIV de Frana, avi de Felip V va implicar-se a fons i implicant implcitament a Frana en la guerra, enviant ms soldats i armament per ampliar el bloqueig martim i terrestre de la ciutat i reforar tamb les guarnicions de ciutats com Vic, Manresa, Martorell, Matar, Ripoll, Lleida, Hostalric o Vilafranca. Primer Ppuli, va intentar estrnyer el setge conquerint els convents i masos del voltant, per fou un infern per les seves tropes a causa de la poderosa artilleria catalana, comandada per Joan Baptista Basset que provoc vertaderes matances a les tropes borbniques. El clar exemple fou la batalla del convent dels Caputxins, amb la victria prrica dels borbnics i posterior conquesta del convent. Grcies a aquesta conquesta, Ppuli, pogu avanar les trinxeres i inici, amb els canons francesos, arribats de feia poc, el bombardeig de la ciutat. Lobjectiu era les cases i la gent de Barcelona, fet que demostr el rancor que Felip V i Ppuli tenien pels catalans, cosa que caus el mateix envers els borbnics. La gent, es refugi principalment a la Barceloneta, i, Ppuli orden a lalmirall Jean Baptiste du Casse que els bombardegs pel mar, per ell es neg a cometre tal brutalitat. El 30 de novembre de 1713, Rafael Casanova fou nomenat Conseller en Cap de Barcelona, mxima autoritat de la ciutat. El crrec duia aparellat el grau de coronel de la Coronela, la milcia ciutadana, que era la base ms nombrosa de la guarnici, amb uns 4.700 membres que formaven part dels gremis professionals.

El 24 de febrer del 1714, hi va haver davant de Barcelona una batalla naval de la Marina de Catalunya contra els vaixells britnics, que volien fer desistir de la resistncia als catalans. En el combat va sortir vencedora l'esquadra catalana sobre la l'anglesa, que tingu moltes baixes i a la que li foren capturades 13 naus menors i 2 navilis artillats.[26] Segona fase: arribada del duc de Berwick El mariscal duc de Berwick, el millor militar del moment, arrib a Barcelona el dia 6 de juliol per substituir al duc de Ppuli. Amb ell arribaren ms reforos francesos, fet que demostra la definitiva implicaci de Llus XIV de Frana en la conquesta del Principat de Catalunya en benefici del seu nt Felip. Aix convert la majoria de lexrcit borbnic en tropes fanceses. Llus XIV no escatim esforos per sotmetre el Principat: va incorpor en lexrcit francs importants oficials i coronels, grans enginyers i nobles militars de gran reputaci; a ms va refor la repressi i el control de linterior de Catalunya, elevant-se als 47.000 efectius, i aix controlar les revoltes. En total l'exrcit borbnic arribava a l'increble xifra de 86.000 efectius en un pas que no arribava al mig mili d'habitants. Hi havia, si fa no fa, un soldat per famlia. Cartes com la que va escriure un cop Felip V a Berwick demostren la voluntat frria de Felip de sotmetre Catalunya i els catalans. La repressi posterior fou l'exemple aix com l incompliment dels acords de capitulaci sn l'exemple ms grfic de l'obsessi del monarca contra els territoris de la corona d'Arag. Amb tot, Berwick es prengu al peu de la lletra les indicacions de Felip V i inici un setge a tota regla. Berwick decid centrar els esforos de l'assalt a la banda del Bess, al nord-est de la ciutat, ja que era, per les seves condicions geogrfiques i lestat de les muralles, el millor lloc per entrar a la ciutat. Berwick inici, doncs, l'excavaci de la primera parallela a la nit del 12 al 13 de juliol amb 2500 sapadors (el que seria la meitat de la Coronela de Barcelona) . Al mat segent la trinxera estava ja acabada. El Duc de Berwick es va prendre amb molta seriositat el setge de Barcelona, utilitzant maniobres de gran dificultat per eficcia per conquerir fins i tot, simples places sense importncia. L'obertura de la primera parallela signific el comenament del vertader setge contra la ciutat, per els barcelonins no sarronsaren i a primera hora intentaren atacar-la, per aquest intent, fracass. Aviat comenaren l'excavaci de la segona parallela, que estigu enllestida el 16 de juliol de 1714. La precisi de l'artilleria catalana a mans del general Basset torn a destacar a causa de la mortaldat que caus entre els borbons. Les feines d'excavaci i el moviment de tropes causaren importants baixes entre els borbnics. L'eficcia de la defensa de Barcelona resultava visible fins i tot entre les files borbniques, que veien amb estupor com feines rutinries amb perill nul o molt redut es convertien en un infern. No obstant aix, Berwick fu installar un gran nombre de bateries, morters i canons de gran calibre, a la segona parallela que bombardejaren la muralla i els baluards de Santa Clara, de Llevant i del Portal Nou. Aviat s'obriren bretxes importants en els baluards i, sobretot, a la llarga muralla que unia els baluards

de Santa Clara i Portal Nou: la bretxa reial. Finalment s'obr la tercera i ltima parallela, a pocs metres de la muralla, i que serv als sapadors borbnics per iniciar les excavacions de tnels per tal d'installar mines al peu dels baluards i les muralles. Mentrestant, Basset havia ordenat la construcci d'una travessera a l'interior de la ciutat que serviria per reforar les muralles en cas d'assalt.

Finalment, Berwick decid assaltar la ciutat el dia 12 d'agost, desprs d'haver patit moltes baixes, en comparaci de lestat de les defenses i de, va ordenar la retirada pel nombre de baixes que li estava costant el setge i de la dificultat de la realitzaci. Aix provocar que ell volgus, abans, assaltar la ciutat conquerir el Baluard de Santa Clara per tenir ms garanties dxit. Aix sinici la batalla amb el nom del baluard, on guanyaren els catalans per patint un gran nombre de baixes. Per tant Berwick decid allargar unes setmanes ms els bombardejos a les muralles per tal de fer ms grans les bretxes i no exposar les seves tropes a les carnisseries dels dos assalts fallits. L'efectiu bloqueig martim i la impossibilitat de trencar el setge per part del Marqus de Poal amb la resistncia de l'exterior situ Barcelona al lmit de les seves possibilitats. Les reserves de plvora eren nfimes i l'aliment escassejava fins al punt que la gent moria d'inanici pels carrers. Davant la desesperada situaci de la plaa, el duc de Berwick, comandant de les forces assaltants, propos obrir negociacions de capitulaci el 3 de setembre. El conseller en cap de Barcelona Rafael Casanova, remarcant l'estat en qu es trobaven i anunciant que la reserva de plvora no cobria sin les necessitats de dos o tres dies, expos a l'assemblea de trenta membres dels Tres Comuns la convenincia de gestionar un armistici de dotze dies. Aquesta proposta no fou compartida per la majoria de membres de l'assemblea i, a travs del Coronel Gregori Saavedra, s'envi als assetjants un text el qual explicava que els Tres Comuns no volien escoltar cap proposta de lenemic. Aix demostrava que acceptaven lluitar fins a la mort. Arran d'aquesta decisi dels Tres Comuns, el tinent mariscal Villarroel dimit com a general comandant de l'exrcit i sollicit la seva evacuaci de la ciutat; els consellers li anunciaren que s'esperava el segent comboi procedent de Mallorca per la tarda de l'11 de setembre. Durant l'assalt general borbnic de l'onze de setembre tornar a agafar les regnes de la defensa de la ciutat. La matinada de l'11 de setembre, les tropes borbniques van llanar l'assalt general. Al cap dunes hores els baluards van caure i la infanteria borbnica comen a penetrar dins dels carrers de la ciutat de Barcelona. A les 8 del mat les tropes catalanes van llenar el primer contraatac, estaven liderades pel Conseller en Cap Rafael Casanova que arengava les tropes mentre onejava la Senyera de Santa Eullia, venerada pels barcelonins (segons la tradici, l'estendard de Santa Eulalia tant sols es podia treure en el moment en qu Barcelona corregus un greu

perill); el flanc dret, nic sector de l'atac borbnic en el que el mariscal francs Duc de Berwick confi a les tropes espanyoles, comen a retirar-se desordenadament davant l'escomesa de les tropes catalanes que acab provocant un desbandada general de les tropes espanyoles a tot el sector.

L'assalt a la ciutat dur tot el dia amb ferotges combats pels carrers. Els principals focus de batalla es situaren al Convent de Sant Agust, amb el Coronel Pau de Thoar al capdavant del Regiment de la Concepci amb la missi de contenir l'avan de les tropes borbniques pel centre de la ciutat. Entre el Baluard del Portal Nou i el Baluard de Sant Pere, on se situ Rafael Casanova amb l'estendard de Santa Eullia; i finalment a les barricades del Palau Reial Nou, prop del port, on se situ la bandera de Sant Jordi i caigu ferit el General Joan Baptista Basset. Cap a les dotze del migdia del mateix dia Casanova result ferit d'un tret a la cuixa, fet que l'oblig a retirar-se de la batalla.

El comunicat ems pel Consell del Tres Comuns, on no hi participaren ni el general en cap Antoni de Villarroel, ni el conseller en cap Rafael de Casanova, que estaven ferits, deia que tots els soldats deixarien la vida defensant la ciutat fins a lltim home, dient amb paraules textuals: se confia de tots, com vertaders fills de la Ptria, amants de la llibertat, acudiran als llocs senyalats, a fi de derramar gloriosament sa sang i sa vida, per son Rei, per son honor, per la Ptria i per la llibertat de tota Espanya. Cap a les dues del migdia, el so dels canons i dels fusells va fer-se sentir menys per la ciutat; aix va permetre als comandants catalans fer un anlisi de la situaci. Antoni de Villarroel va proposar dues sortides viables: realitzar un doble atac per recuperar els baluards del Portal Nou i de Llevant o la capitulaci. Desprs de pensar una bona estona, la majoria dels membres del Govern de Catalunya i del comandament de lexrcit, van decidir comenar les negociacions amb els comandants de lexrcit borbnic per exigir les capitulacions. Les converses amb l'exrcit borbnic van prolongar-se fins al dia 12 de setembre del 1714, ja que a aquestes altures Felip V volia noms la rendici incondicional dels catalans. Encara que, finalment, el Duc de Berwick cedir una mica i en una carta als comandants catalans avala que es respectaria les vides de tots els Barcelonins i que per vigilar les pertinences valuoses de la ciutat posant vigilants a les portes dels edificis que les custodiessin. Tamb, va dir que es faria el mateix amb Montjuc. Finalment parla de que enviaria una carta a la plaa forta de Cardona per exigir la capitulaci. Barcelona va caure oficialment el 13 de setembre de 1714. Noms d'aquesta manera, el 13 de setembre de 1714 i rebutjant frontalment una rendici incondicional, accediren les autoritats catalanes que les tropes borbniques entressin a Barcelona. Tot i que la ciutat no fou saquejada, els acords de respectar la vida i la llibertat dels defensors de Barcelona no foren respectats.

Tots els alts crrecs de la comandncia van ser empresonats. Antoni de Villarroel va ser empresonat durant dotze anys i el general Basset rest a la pres durant tota la seva vida. Moragues, amb els capitans Jaume Roca i Pau Macip, va ser jutjat, torturat i mort a cops de garrot i un cop mort esquarterat. Per fer escarni, els seus caps restaren durant dotze anys en una gbia de ferro que es va penjar al Portal del Mar de Barcelona. Rafael Casanova va ser ats mdicament al collegi de la Merc, i, temorosos de la repressi enemiga, familiars i amics de Casanova van decidir que farien passar-lo per mort, ja que era impossible organitzar-li una fugida. Poc desprs de la caiguda de la ciutat va comenar lenderrocament duna part de la ciutat per construir la Ciutadella, sobre part del barri de la Ribera. Aquesta ciutadella, tenia la funci de vigilar la ciutat i no protegir-la, cosa que no havia passat mai a Europa. Les Pitisses i Mallorca caigueren un any ms tard i van ser annexionats a Castella, com si duna guerra docupaci es tracts. Com que Menorca restava sota locupaci anglesa va poder conservar durant un segle una certa llibertat nacionalitat tutelada i la legalitat histrica. La resistncia oferta a Barcelona i els altres territoris de la Corona d'Arag va aprofitarla Felip V d'Espanya per destruir les muralles de les ciutats que s'havien resistit a l'avan borbnic, i tamb per poder establir una durssima repressi que va culminar amb la crema de ciutats, com Xtiva, la derogaci de lleis i furs, i l'empresonament i assassinats de molts ciutadans, establint definitivament un estat sota les lleis de la Corona de Castella,. El 1716, amb els Decrets de Nova Planta es va crear doncs, l'estat espanyol amb capital a Madrid. El juny del 1707 es van publicar els Decrets de Nova Planta referents al Pas Valenci i Arag i el 1716 es van publicar els de Catalunya i Mallorca, que van posar fi a la independncia poltica de la Corona dArag, on prohibia ls del catal i que posava un sistema legislatiu que seria uniforme amb els diferents regnes dEspanya. La defensa de Barcelona i la seva batalla per la defensa sutilitza actualment com a smbol de la resistncia del poble catal per defensar el pas, i s el que sha utilitzat per fixar la data de la Diada Nacional de Catalunya, per recordar lefemride. Aquesta Diada Nacional es celebra el dia 11 de setembre commemorant la caiguda de Barcelona, ja esmentada. Amb aix, tamb es commemora la prdua de les llibertats de la naci i labolici de les institucions civils catalanes. Amb aquest reportatge he volgut fer recordar, la memria histrica, per poder comprendre el present poltic, per poder demostrar les raons de les bases del catalanisme, tant qestionat per uns i tant defensat pels altres. Per arriba un moment en que tots dos bndols obliden perqu sestaven barallant, i segueixen fent-ho amb ms rbia, sense raons ni motius. Aquests temps, cal saber recordar, cal saber estudiar el passat, i sobretot, cal saber escoltar als altres per poder entendre els seus argument i rebatrels em fermesa i

solidesa. Perqu ara hi ha catalans que reivindiquen sense tenir present el dolor de les tantes famlies catalanes que van patir una repressi brutal per defensar la seva naci; que tamb hi ha espanyolistes que parlen sense saber qui s Catalunya, una naci que va dominar el Mediterrani, que ha estat un gran referent de lart i la cultura i que sobretot, ha mantingut el sentiment catal sota una repressi de ms de tres segles, una gesta quasi b impossible de realitzar, gran smbol del catalanisme. Tampoc cal oblidar que qui guanya escriu les regles del joc, que a la guerra hi ha un guanyador i un perdedor, perqu els catalans tamb haguessin pogut guanyar, i, de fet, vam estar-hi a prop. Per tamb que el guanyador es pot equivocar i els errors shan de corregir o arriben a un bucle dodi sense soluci. Ara, sha de saber resoldre les diferncies, apartar lodi intercultural com i solucionar els errors que perduren des de fa segles.