You are on page 1of 3

a) El creixement econmic ha estat constant? Sha donat a tots els pasos al mateix temps?

Noms ha crescut en els models capitalistes? Expliqui perqu sha produit el creixement econmic i els seus trets principals durant el S.XIX i XX.

La caracterstica ms destacada de levoluci de leconomia del mn en els darrers dos segles ha estat el creixement econmic sostingut. Mai no shavia produt en perodes anteriors un creixement daquesta magnitud i durada. Aquest creixement ha estat tant extensiu com intensiu. El creixement econmic extensiu s caracteritzat per lincrement de la producci total, per no per la producci per habitant. Quan aquesta tamb augmenta, parlem de creixement intensiu. Tot i que el creixement econmic dels darrers dos-cents anys no ha estat constant ni de la mateixa magnitud a tots els pasos, ha transformat completament les condicions de vida de tota la humanitat. La quantificaci daquest fenomen s molt arriscada perqu per a la majoria els pasos no comptem amb dades de producci fiables fins fa unes poques dcades. Hem pogut comprovar que respecte a lpoca preindustrial, el creixement dels segles XIX i XX ha estat molt ms intens i ha comportat una substancial millora de la producci per habitant. En els pasos ms avanats, la producci sha multiplicat per 80 en menys de dos-cents anys, mentre que noms ho havia fet per 4 en els tres-cents anys anteriors. Aix ha perms un notabilssim increment de la poblaci , i, alhora, una millora substancial de la producci per habitant. Aquesta magnitud, el PIB per cpita sha multiplicat per 17 en els darrers dos-cents anys enfront duna simple duplicaci en els tres segles anteriors. Aquesta transformaci no sha produt duna manera regular en el temps ni ha afectat amb la mateixa intensitat a tots els pasos. Justament una de les caracterstiques del creixement econmic contemporani s que est estretament vinculat a la industrialitzaci; per tant, ha afectat duna forma molt desigual els diversos pasos i continents. El creixement ha estat ms preco i globalment ms intens als pasos de lEuropa occidental i a aquells poblats majoritriament per emigrant nord-europeus (EUA, el Canad, Austrlia i Nova Zelanda). Les altres zones es van anar incorporant al creixement intensiu amb taxes significatives a partir de finals del segle XIX i, en el cas dsia i frica, ja ben entrat el segle XX. Tamb cal destacar que el punt de partida no era pas el mateix: al comenament del segle XIX hi havia notables diferncies de desenvolupament entre les diverses zones. Les condicions per la industrialitzaci shavien anat creant en els segles anteriors. La conseqncia ms notable del diferent impacte del creixement econmic ha estat un increment de les distncies entre pasos rics i pobres. Aix no vol dir que els pasos pobres no hagin millorat la seva situaci, sin que els rics ho han fet ms de pressa i que, com a conseqncia, les diferncies de nivell de vida entre els uns i els altres han augmentat. Com mostren les xifres, cap al 1820 lEuropa Ociddental tenia poc menys

del triple de producte per habitant que frica, el 1950 la proporci era de 5 a 1 i actualment se situa en 13 a 1. Una cosa semblant a passat respecte a sia, amb la diferencia que des de 1950, i especialment en els darrers 25 anys, el creixement econmic dels pasos asitics ha estat molt intens i han aconseguit escurar distncies i en algun cas arribar al nivell dels pasos occidentals ms avanats. Si el creixement daquests dos darrers segles no han estat equilibrat territorialment, tampoc ha tingut lloc de forma constant, ni tan sols als pasos ms avanats. Durant el segle XIX lexpansi econmica daquests pasos va ser ms o menys regular, tot i que ms intensa en la segona meitat que en la primera. Aix no vol dir que en aquest perode no hi haguessin fases de desacceleraci o de creixement lent, que per a alguns pasos com GB van ser molt significatives. La I GM va interrompre aquest procs de creixement i va obrir un perode dinestabilitat, que va tenir el seu punt culminant durant el 1930m quan una fortssima crisi (la Gran Depressi) va colpejar leconomia mundial, provocant una reculada profunda que molts pasos no havien encara superat quan va esclatar la II GM. Un cop acabada la conflagraci, shi enregistra la fase de creixement ms intensa de la historia contempornia, lpoca daurada de leconomia. Les taxes de creixement es van situar a nivells que eren tres vegades superiors a les de les fases ms expansives del segle XIX. Aquest perode extraordinari va trobar aturador el 1973 amb la primera crisi del petroli que aviat va quedar clar que anava ms enll dun simple problema energtic. En les darreres dcades, el creixement de leconomia dels pasos occidentals ha estat ms lent i hi ha hagut diverses fases destancament i dexpansi, mentre siniciava una profunda transformaci tecnolgica i organitzativa que encara continua. Dins el marc daquestes grans fases, cada pas ha experimentat la seva prpia dinmica, marcada per les condicions de la seva economia i per les decisions econmiques adoptades pels respectius governs. Aix vol dir que les condicions que fan possible el creixement econmic i en determinen la intensitat sn molt complexes i responen tant a factors de carcter general com a factors especfics de cada zona o pas. El canvi mental i social que significa la industrialitzaci va ser en part producte i en part causa duna profunda transformaci en lorganitzaci jurdica i poltica de les societats que la van experimenta, transformaci que va comportar una redefinici de lorganitzaci del treball dels drets de propietat. Les interrelacions entre el canvi econmic i el canvi institucional sn nombrosos i profundes. La introducci de noves tcniques, la forma de treball a la fbrica o el finanament de grans infraestructures, com el ferrocarril, no haurien estat possibles sense transformacions importants en lordenament legal.