Núm. 2102. ■ Del 8 al 14 de juny del 2012. ■ Any XLVII.

www.presencia.cat

MINES
La reconversió de les antigues mines en atractives propostes pedagògiques i turístiques

Federico Mayor Zaragoza. Afirma que la societat civil està en condicions de passar de la cultura de la guerra a la de la pau.

Glamur a Canes. Les velles
estrelles deixen pas als nous mites adolescents.

Obrir-se camí. Una estudiant d’estilisme ens descobreix l’esforç i la feina de joves emprenedores en el món de la moda.

DOSSIER

Mines de turistes
La muntanya de Sal de Cardona, la mina de carbó de Cercs, la de Petroli de Riutort... Des de final dels anys 90, Catalunya ha reconvertit set antigues mines en recursos turístics de primer ordre. Ho avalen prop de 150.000 visitants el 2011.
Projectes en cartera
JOAN RUEDA

C

atalunya és terra de mines. Un estudi de la UPC xifrava en 10.000 el nombre d’explotacions que es poden documentar en el país, incloent-hi tant les d’extracció de material mitjançant pous i galeries com les graveres. Actualment, però, a Catalunya només hi ha set mines subterrànies en funcionament que donen feina a 1.320 miners i cap a 600 explotacions si hi sumem les graveres. La seva desaparició progressiva va provocar l’empobriment de comarques senceres que havien viscut bàsicament de la mineria i la degradació ambiental provocada per l’abandó de les explotacions mineres amb la maquinària, els pous i les escombreres. Des de final dels anys 90, però, en el país hi pren força la necessitat de recuperar part de les antigues explotacions mineres. Des de llavors fins ara, a Catalunya hi ha vuit museus vinculats a antigues explotacions mineres, set dels quals permeten visitar mines reals que han estat adequades. L’any 2011, aquests vuit mu-

Tot i que no és el millor moment per parlar d’inversions noves, i encara menys amb diners públics, a Catalunya encara hi ha un potencial a desenvolupar pel que fa a la recuperació d’antigues mines. Així, l’empresa Iberpotash, sota el paraigua del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, treballa en la conversió del Pou IV de Súria (Bages), l’últim que ha tancat, en un Centre d’Interpretació de la Mineria de la Potassa. A més, resten al calaix els projectes per convertir la mina de la Vajol (Alt Empordà) en un Museu de la Mineria i l’Exili, la zona de mineria del carbó d’Almatret (Segrià) en el Museu Geològic-Miner de l’Aiguabarreig. I és tancada, després d’enfonsar-se un cop museïtzada la Mina Solita de Peramea, al Pallars Sobirà.

seus van tenir prop de 150.000 visitants i algun museu com el del Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona o el Museu de les Mines de Cercs, s’han convertit en el primer recurs turístic de la seva comarca. A més, aquest mes una delegació de la Unesco visitarà el nostre país ja que el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central pot ser el primer geoparc reconegut oficialment. El doctor en Ciències Geològiques i director del departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la UPC, Josep Maria Mata-Perelló, explica que «va ser al llarg dels anys 90 que es va veure que, copiant França, es podia aprofitar el gran patrimoni miner i geològic del país per atraure turistes». Tot i que a l’Estat, l’èxit de l’experiència és sobretot visible al Parque Minero de Riotinto, a Huelva, on s’han construït restaurants i hotels vinculats a la instal·lació, Mata-Perelló també destaca l’efecte de crida pel turisme que ha generat el parc de Cardona. La muntanya de sal és la joia més preuada dels museus de la minera catalans amb una mit-

jana de 70.000 visitants anuals. De fet, i tot i la greu crisi econòmica, les expectatives a mitjà i llarg termini no són dolentes. Un estudi de la Universidad Politécnica de Madrid liderat per Octavio Puche, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Mines de Madrid, assegura que el nombre de museus miners i els seus visitants continuaran creixent. Puche assegura que a l’Estat actualment hi ha un centenar d’infraestructures culturals vinculades al món de la mineria i que reben, sumant-hi activitats lúdiques al seu entorn com el sende-

6 • PRESÈNCIA • Del 8 al 14 de juny del 2012

Milers de turistes visiten cada any els 500 metres de galeria que s’han adequat a la muntanya de sal./ PARC CULTURAL DE LA MUNTANYA DE SAL DE CARDONA.

El turisme miner a Catalunya
Arres Museu de la Mina Victòria 2.133 visitants l'any 2011 Súria. Museu d’interpretació de l’extracció de la potassa Almatret Carbonífera del Ebro Extracció de carbó. 41 miners Bellmunt del Priorat Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat 9.984 visitants l'any 2011 Cercs. Museu de les Mines de Cercs. 23.629 visitants l'any 2009 Guardiola de Berguedà. Museu del Petroli. 4.000 visitants anuals Castellar de n’Hug. Museu del ciment Asland. 9.154 visitants el 2011 Guardiola de Berguedà. Cementos Collet Extracció de ciment. 7 miners Ogassa. Mina Dolça. 200 visitants anuals Cardona. Parc Cultural de la Muntanya de Sal. 70.000 visitants anuals Cardona. Salines de Cardona. 20 miners Gualba.Dues explotacions de marbre 21 miners Gavà. Parc Arqueològic Mines de Gavà 29.629 visitants l'any 2011 Sallent Iberpotash Extracció de potassa. 640 miners Súria Iberpotash Extracció de potassa. 591 miners Visitables En projecte Mines en funcionament

risme, l’escalada o l’espeleologia, prop de dos milions de visitants anuals. Les dades de l’estudi xifren l’augment de visitants, a escala estatal, en un 36% entre el 2003 i el 2009. Tot i això, MataPerelló assegura que encara queda molt camí per recórrer i que «ara el que cal és atreure també un turisme més científic i que les administracions vegin que cal seguir-hi invertint tot i la situació econòmica». Que lluny que estan, els 800.000 visitants anuals que rep la muntanya de sal de Wieliczka, a Polònia! En aquest sentit, els gremis empresarials del sector turístic defensen que els parcs culturals de la mineria «han de ser un més a més en la nostra oferta». En aquest sentit, Toni Barat, president del Gremi d’Hosteleria i Turisme del Berguedà –on, a banda de Cercs, hi ha el Museu del Petroli de Riutort i el de la Fàbrica de Ciment Asland– assegura que «la presència dels museus de la mineria ens dóna un valor afegit però que s’ha de sumar a l’atractiu del paisatge, la gastronomia, el romànic, el senderisme, etcètera». En la mateixa línia, en el Gremi d’Hoteleria i Turisme del Bages destaquen que «la muntanya de sal ha dinamitzat la zona però l’important és treballar coordinats i sumar». És cert, però, que la situació de crisi es nota i que els grans centres turístics de la mineria catalans han perdut alguns milers de visitants els últims anys. Així, la muntanya de sal de Cardona que havia assolit 80.000 visitants o Cercs n’han perdut gairebé 4.000 del 2010 al 2011. En aquest sentit, la gerent del Parc Cultural de la Muntanya de Sal, Anna Poza, explica que s’han ressentit tant en les visites escolars –«centres que venien cada any han deixat de venir»– com en les individuals dels caps de setmana.
Del 8 al 14 de juny del 2012 • PRESÈNCIA • 7

DOSSIER MINES DE TURISTES

Cardona, la joia de la corona
La meitat de turistes que visiten mines antigues trien la muntanya de sal
JOAN RUEDA

Visitants dins de la mina i les instal·lacions exteriors / PARC
CULTURAL DE LA MUNTANYA DE SAL DE CARDONA / ORIOL DURAN

L

a muntanya de Sal de Cardona és, clarament, la joia de la corona de les mines catalanes reconvertides en recursos turístics. De fet, la meitat dels prop de 150.000 visitants que reben els diversos equipaments miners reconvertits a Catalunya trien Cardona i el seu Parc Cultural de la Muntanya de Sal. L’unicitat del complex va fer, tal com explica la seva gerent, Anna Poza, que l’any 1990, quan van tancar l’antiga explotació minera, es comencés a treballar en el seu aprofitament turístic, i el 1997 ja es va obrir al públic. L’impuls real, però, va arribar l’any 1999 quan va passar a dependre de l’Ajuntament i, sobretot, l’any 2000, quan es va crear el parc cultural. Des de llavors, i amb una inversió propera al milió i mig d’euros, l’adequació de l’antiga Mina Nieves, de l’espai museogràfic i d’altres espais industrials han generat una estructura turística de primer ordre que, en els millors anys, ha arribat a atraure 80.000 visitants. Poza defensa el paper dinamitzador de la muntanya de sal en l’economia de Cardona i la seva zona d’influència amb un argument de pes: «la sal era un monopoli i per això, entre altres raons, no es va apostar per crear polígons industrials». El fet, però, és que la mineria es va

convertir en residual –ara només dóna feina a 20 persones de l’empresa Salinera de Cardona mentre que Ercros extreu sal sòdica reciclant el runam salí– i ara és el turisme i el petit comerç que, en una altra dimensió, torna a ocupar els veïns del poble. I justament per això, explica la secretària municipal, Brígida Manau, el gran objectiu del Parc Cultural de la Muntanya de Sal, «a banda de continuar produint continguts, millorant infraestructures i recuperar els 80.000 visitants, és que almenys un 10% dels visitants també passin pel nucli històric». Actualment, molts dels turistes, sobretot dels que hi arriben amb grups organitzats, només visiten la muntanya de sal i el castell, convertit en parador. Com passa amb la majoria dels recursos turístics de la Catalunya interior, gran part dels visitants del complex miner són del país, i hi predomina el turista familiar el cap de setmana i l’escolar entre setmana. De fet, un dels efectes de la crisi ha estat que algunes de les escoles «més fidels» s’han vist obligades a descartar aquesta excursió. El parc de la muntanya de sal, però, es pot veure beneficiat per la creació recent del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, tot i les deferències polítiques que hi va haver a l’inici entre els

Feina a la mina. La foto mostra com treballaven els miners a l’interior de la mina. Fotografia de l’Arxiu Històric de Cardona, Fons Antoni Badia i Merli. Fotògraf: L. Roisin, any 1929.

8 • PRESÈNCIA • Del 8 al 14 de juny del 2012

El nou parc arqueològic es va obrir al febrer del 2007 i va suposar una inversió de nou milions. A sota, la Venus de Gavà, la peça més destacada / JUANMA RAMOS / J. CASANOVA - MUSEU DE GAVÀ

Els miners del neolític L
J.R.

seus promotors, el Consell Comarcal del Bages i l’Ajuntament de Cardona. A Cardona aspiren a fer que el turisme vinculat al seu principal valor, la sal, els ajudi a sortir de la crisi. No en va, el nom de la ciutat sempre s’ha vinculat a un mineral que ja s’explotava abans de l’arribada dels romans. Primer, durant segles, a cel obert i, des del 1902, en pous, en què també s’hi van trobar vetes de potassa i magnesi. Avui 500 m de galeries permeten fer memòria.

a visita a les antigues mines de carbó, sal, potassa o galena permet, entre moltes altres coses, descobrir la duresa del treball sota terra. La visita al Parc Arqueològic Mines de Gavà, però, el que permet és fer un tast de com era la vida al neolític. Les de Gavà són les mines amb galeries més antigues d’Europa, amb 6.000 anys d’antiguitat. Els homes del neolític hi van trobar variscita, un mineral de color verd pàl·lid, semblant a la turquesa, molt apreciat en aquell temps i que s’utilitzava per fer joies. Es feia servir com a element d’intercanvi i, segons els experts, s’exportava a diversos indrets de la Mediterrània. Les mines es van descobrir l’any 1972 en el decurs de les obres d’urbanització del barri de Can Tintorer. La superfície de túnels seria l’equivalent a uns 280 camps de futbol i encara hi ha zones per descobrir. Després d’anys d’excavacions i sota el paraigua del Museu de Gavà, creat l’any 1978, les mines van

obrir al públic l’any 1993. Per tant, van ser les primeres mines catalanes que es van convertir en museu. L’èxit d’aquestes primeres mines, que s’havia estabilitzat en uns 16.000 visitants anuals, va animar l’Ajuntament de Gavà a impulsar el parc arqueològic com un centre d’interpretació del neolític. El nou

parc es va inaugurar el febrer del 2007 i va suposar una inversió de nou milions d’euros, finançats pel mateix Ajuntament, la Generalitat, la Diputació de Barcelona, els ministeris de Foment i Cultura i fons europeus. El recorregut a l’equipament, que va tancar el 2011 amb 29.629 visitants, comença pel un jardí poblat amb espècies que podrien correspondre a fa 6.000 anys segons el pol·len i les llavors trobades. Un audiovisual fa d’introducció, i després es penetra en la mina que s’ha restaurat. Al llarg dels treballs, s’han documentat més d’un centenar de boques d’entrada, però només una ha estat reconstruïda. El vessant didàctic del projecte, però, va fer que s’hi construís una rèplica que permet l’entrada a tot el públic i on s’explica quin era el procés que els homes del neolític feien servir per extreure la variscita. La visita es complementa amb audiovisuals i l’exposició de les reproduccions de les peces trobades.

Del 8 al 14 de juny del 2012 • PRESÈNCIA • 9

DOSSIER MINES DE TURISTES

Passat i present a Cercs
El Museu de les Mines de Cercs mostra, a l’antiga colònia i entrant en vagonetes en una galeria de 450 metres, el passat de la minera del carbó i, amb un audiovisual futurista, el present
JOAN RUEDA

C

adascuna de les mines que s’han restaurat per al gaudi dels turistes a Catalunya té el seu encant, però sens dubte, el Museu de les Mines de Cercs, dedicat monogràficament al carbó, és una experiència única tant per l’entrada a la galeria de Sant Romà amb un minitren originals, com per L’espectacle de la mina, una ampliació de l’exposició amb projeccions, hologrames i efectes in-

novadors d’imatge i so. En 140 metres quadrats i amb una inversió propera als 500.000 euros, el museu mostra amb tecnologia 3D com es treballa a la mineria del segle XXI. Les imatges es van enregistrar a l’última empresa minera que va tancar al Berguedà, a Saldes, l’octubre del 2007, i a Terol, en mineria a cel obert. De fet, i tal com explica la directora del museu, Alba

Boixader, «quan la darrera mina del Berguedà va tancar, els miners als quals els quedaven pocs anys de cotització per la jubilació es van desplaçar a treballar a Terol». Aquesta ampliació, que es va inaugurar el mes de setembre de l’any passat, ha suposat l’arribada al museu de 233 peces de mineria, la majoria de les quals són eines restaurades cedides per Carbones Pedraforca, l’última empresa minera del Berguedà. Les portes del Museu de les Mines de Cercs es van obrir l’any 1999 i, des de llavors, ha rebut

10 • PRESÈNCIA • Del 8 al 14 de juny del 2012

L’audiovisual 3D i obrers a l’entrada de la mina / O.DURAN /
ROISIN-MUSEU DE CERCS

més de 440.000 visitants, 23.629 l’any passat. Boixader recorda com la idea de recuperar per a ús turístic les mines de Cercs va ser del mateix Ajuntament i que es va tirar endavant, d’entrada, sense ajut extern. L’empresa Carbones de Berga, que va tancar l’explotació l’any 1991, va cedir la colònia al consistori. La feina d’aquests anys, però, ha convertit el museu en el recurs turístic amb més visitants de l’Alt Berguedà. Entre els usuaris del museu hi destaca el públic familiar i català. La joia de la corona de l’equipament, però, és la galeria Sant Romà, tancada el 1990. Boixader explica que la reobertura va ser prou complicada ja que «l’Estat ens denegava permís rere permís per a usos turístics al·legant raons de seguretat». Finalment, però, va arribar i ara un minitren amb mitja dotzena de vagonetes entra 450 metres galeria endins. Dins de la galeria, així com en la resta del museu, es pot observar com n’era de dura la vida dels miners. Tal com explica una de les guies del museu, Gemma Pons, els visitants entren amb el minitren fins al final de la galeria i mentre van sortint, a poc a poc, es van fent una idea, gràcies a la teatralització de diferents escenes, de com era la vida dels miners. Torns de treballs de 12 hores amb nens de nou anys i ambient irrespirable amb sofre que cremava els pulmons els primers anys; les millores de l’arribada de l’electricitat, la dècada dels anys 30 del segle passat, que permet fer tubs de ventilació i allargar la mina i els martells pneumàtics, són alguns dels elements que s’hi poden observar. Amb el pas dels anys, extreure el carbó, de poca qualitat comparat amb l’europeu, és massa car i la mina tanca.

L’espectacular mina de petroli de Riutort, a Guardiola de Berguedà / CARME SELLÉS

Petroli a l’Alt Berguedà
É
1938, quan va tancar pel poc J.R. rendiment, ja que el màxim s única a Catalunya però, a que se’n podia extreure eren més, és de les poques visita70 litres de petroli per cada tobles que hi ha a Europa. Amana de marga, la roca sedimengada en un paratge idíl·lic, a tària en què es trobava. l’Alt Berguedà, hi ha la Mina L’alcaldessa de Guardiola de del Petroli de Riutort. Visitable Berguedà, on hi ha ubicada la des de l’any 2004, rep, a part mina, Montserrat Ribera, exdel públic familiar habitual en plica que la idea de recuperar aquests tipus d’instal·lacions, la mina va sorgir de l’Ajuntapúblic científic «d’universiment a final dels anys 90 «amb tats catalanes i franceses i geòla intenció de fer visible que a legs», explica la guia de la mina, Carme Sellés. La idiosin- Catalunya no només hi ha mines de carbó». La recuperació cràsia de la mina de Riutort fa no va ser dificultosa com en alque no pugui rebre multitud tres tipus de mina en tenir, bàde visitants. Tot i això, es manté en una inèrcia a l’alça des sicament, sostre de pedra. L’empresa minera Carbons del que va obrir, i l’any passat va Pedraforca va pagar més de la assolir els 4.000 visitants. Sellés hi afegeix que «també s’ha treballat en material didàctic per a les escoles», cosa que es complementa amb un audiovisual. «Els escolars associen el petroli amb el desert, i aquí s’ha d’associar amb el mar, perquè aquesta zona era un mar», hi afegeix Sellés. La mina es va explotar des del 1905 al Detall de la mina / CARME SELLÉS meitat de la inversió mentre que la resta va arribar, a través del Consell Comarcal, de la Generalitat. Ribera defensa que la reobertura de la mina de petroli amb intenció turística permet «estirar el sistema econòmic» tot i que, en cap cas, no es podrà recuperar la inèrcia de la zona quan existien Carbons de Berga i Carbons del Pedraforca. La recuperació econòmica de l’Alt Berguedà «ens ha d’arribar de la suma del senderisme, els bolets, els recursos turístics vinculats a la mineria i al romànic, etcètera», sentencia Ribera. A la mateixa zona, però a Castellar de n’Hug, s’hi troba el Museu de la Fàbrica de Ciment Asland, el Clot del Moro, que pertany a la xarxa de museus del Mnactec, on es pot observar el procés de fabricació del ciment. En aquest museu, hi ha el projecte que podria ser una realitat amb vista a l’any vinent de fer visitables les antigues galeries subterrànies.

Del 8 al 14 de juny del 2012 • PRESÈNCIA • 11

DOSSIER MINES DE TURISTES

Sal, carbó i... plom
Q
JOAN RUEDA

uan parlem de mineria, es pensa sobretot en l’extracció de carbó, però històricament, a Catalunya s’han extret del subsòl molts altres materials, com la variscita a Gavà, el petroli a Guardiola de Berguedà, el cobalt a Peramea o la galena per processar-ne plom a Bellmunt del Priorat. El Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat, obert l’any 2001 tot i que ha

El gran centre d’extracció de plom a Catalunya es va concentrar al Priorat

estat ampliat en diferents fases, forma part del sistema del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya com a centre d’interpretació de la mineria del plom a la comarca del Priorat. El museu va néixer gràcies a la rehabilitació d’alguns edificis del conjunt industrial de la mina Eugènia, la més important del Priorat per les seves dimensions –uns 14 quilòmetres de galeries

subterrànies i fins a 620 metres de profunditat en 20 plantes– i pel seu rendiment extractiu. Les obres, amb una inversió inicial de 212.000 euros aportats per la Generalitat, l’Ajuntament de Bellmunt i els ajuts europeus Feder, van permetre poder gaudir d’uns 700 metres de galeries a la primera planta de la mina, a uns 40 metres de profunditat. Fent un recorregut a peu per la part més antiga de l’explotació es poden apreciar les característiques

12 • PRESÈNCIA • Del 8 al 14 de juny del 2012

A Bellmunt del Priorat es poden visitar uns 700 metres de galeries / X.J.

geomorfològiques de la mina i el mètode extractiu del mineral, la galena. La visita guiada es fa seguint una sèrie d’escenografies que representen les diferents tasques que els miners duien a terme a l’interior de la mina. El conjunt de la mina Eugènia va estar actiu fins a l’any 1972. A la boca de la mina s’aixeca el conjunt industrial minerometal·lúrgic, construït entre finals del segle XIX i principis del XX, on es processava, in situ, la galena que es convertia en lingots de plom. El conjunt està format pel castellet d’extracció, la sala de màquines, el rentador del material, els tallers, els magatzems, la foneria i les xemeneies de conducció dels fums. És aquí on es troba el museu. A més, la visita es pot complementar amb una passejada per la colònia minera, edificada entre els anys 1920 i 1960 per rebre els treballadors que, provinents d’arreu de l’Estat, arribaven al Priorat de la mà de l’empresa Minas del Priorato SA. Tot i la seva tradició agrícola, el Priorat va ser al llarg del segle XX un dels centres miners més importants de Catalunya, el primer pel que fa a la galena. La conca minera s’estén entre els termes de Bellmunt del Priorat i el Molar, amb una vintena de mines. De fet, l’explotació de plom en aquesta zona data de 3.000 anys d’antiguitat. Tot i això, la museïtzació de la mina no va ser fàcil. Tal i com explica el catedràtic de la UPC Josep Maria Mata-Perelló, l’alcalde de Bellmunt i impulsor del projecte, Joaquim Torné, va rebre més d’una carbassa de la Generalitat abans que s’aprovés l’ajuda. «Està massa lluny», li deien. Torné, que hi havia treballat de jove, va morir el 2003, però, havent vist la mina Eugènia convertida en museu.

Imatge de la mina Victòria, a Arres / MUSÈUS DERA VAL D’ARAN. CONSELH GENERAU D’ARAN

Mines d’alta muntanya D
J.R.

ues de les mines que han estat adequades per a la visita turística més recentment tenen una característica en comú que les fa diferents i els dóna, encara més, aquest plus de turisme cultural que es busca en aquest tipus d’installacions: són mines d’alta muntanya. Es tracta de la mina Victòria, ubicada a Arres, a la Val d’Aran, i que va obrir les seves portes l’any 2004, i la mina Dolça, a Ogassa, Ripollès, restaurada el 2007. En el cas de la Val d’Aran, de fet, la visita al Museu de la Mina Victòria és el final d’una ruta de senderisme que dura unes dues hores i que, «tot i que és considerada de nivell baix, és a alta muntanya», tal i com indica la seva directora, Carolina Desel. Aquesta condició provoca que l’equipament només pugui obrir de juliol a

setembre. Tot i això, l’any 2011 va rebre 2.133 visitants i ja n’acumula 16.500 des de l’obertura. Desel afegeix que el públic que rep «és familiar, amb majoria de catalans, valencians i bascos». A començaments del segle XX es va començar a extreure zinc de la zona d’Arres i Bossòst; l’any 1912 s’extreien 80 tones de mineral brut al dia i hi

treballaven entre 100 i 150 persones. L’any 1953, amb la caiguda del preu del zinc, es van tancar unes mines que el Colselh Generau d’Aran va reobrir l’any 2004 amb una inversió inicial de 345.978 euros. En el cas d’Ogassa, l’alcalde de la població, Josep Tremps, ha explicat que «ara fa uns cinc anys es van arranjar uns 200 metres de la mina, dels quals 50 són visitables». La visita, però, només es pot fer el cap de setmana i a l’agost, cosa que fa que aquesta mina sigui de les que té menys visitants, 200 l’any 2011, segons l’alcalde. Tremps, però, tot i admetre la davallada de turistes a causa de la crisi, defensa que la visita a la mina es pot complementar amb la de l’antiga colònia. A més, l’Ajuntament treballa en el Museu de les Mines, el projecte del qual estarà acabat aquest mateix estiu.

Del 8 al 14 de juny del 2012 • PRESÈNCIA • 13

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful