You are on page 1of 30

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21

This Comenius project has been funded with support from the European Commission

Lavaluaci inclusiva

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

Lavaluaci inclusiva 1. Definici del treball ...........................................................................................2 2. L'avaluaci inclusiva i les poltiques educatives .....................................................3 3. L'avaluaci inclusiva a l'escola.............................................................................4 3.1. Prctiques d'avaluaci - des del diagnstic a l'avaluaci com a aprenentatge.........5 3.2. El concepte d'avaluaci inclusiva - el paper dels pares.........................................6 3.3. El concepte d'avaluaci inclusiva - el paper dels docents .....................................8 4. Les prctiques d'avaluaci inclusiva en alguns pasos europeus...............................9 5. Una nova proposta: IRIS Aide Memoir................................................................26 6. Referncies.....................................................................................................28

1. Definici del treball. En aquest treball s'assumeix la definici d'avaluaci proposat per l'Agncia Europea per al Desenvolupament de l'Educaci Especial (Watkins, 2007, 14): L'avaluaci es refereix a la manera com els professors i altres persones involucrades en l'educaci d'un alumne recullen i utilitzen sistemticament la informaci sobre el nivell de progrs de l'alumne i/o desenvolupament en diferents rees educatives (acadmica, social i de comportament). Aquesta definici abasta totes les formes possibles de mtodes i procediments d'avaluaci inicial i continuada. Volem destacar el fet que existeixen diferents agents involucrats en l'avaluaci: Els mestres i professorat, personal de suport extern, per tamb els pares i els propis alumnes poden potencialment participar en els procediments d'avaluaci. Tots els agents utilitzen la informaci sobre avaluaci de diferents maneres, i aquesta no noms fa l'alumne, sin tamb al seu entorn d'aprenentatge (i fins i tot a vegades a l'entorn familiar).

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

Tot aix pressuposa un nou enfocament teric per a l'avaluaci i per tant canvis considerables en l'educaci i la formaci docent, donat que s un repte per a nosaltres pensar, reconsiderar i renovar la prctica de la identificaci i avaluaci dels alumnes amb discapacitats basant-nos en aquesta nova hiptesi sobre l'avaluaci inclusiva. Per assolir aquest objectiu presentem una descripci dels procediments d'avaluaci aplicat en diversos pasos europeus. 2. Avaluaci inclusiva i poltiques educatives. Des de la Declaraci de Salamanca, un important grup de pasos europeus (Lloyd, 2006; Shevlin & Rose, 2007; Watkins, 2007) i americans (Elliot, Braden i White, 2001; Luke et al., 2004; Paula & enum, 2007 ) apliquen semblants poltiques educatives, que poden ser considerades com un impacte potencial sobre l'avaluaci en l'educaci inclusiva. Per exemple, s'espera que els alumnes aconsegueixin assolir uns objectius educatius estandarditzats a nivell nacional i les proves d'avaluaci en relaci amb el rendiment dels alumnes s'utilitza com una mesura de rendiment escolar. Tamb hi ha departaments que controlen el rendiment dels alumnes, els programes, les escoles i la informaci sobre avaluaci dels alumnes s de domini oficial. Per, i aquest s en la nostra opini el factor ms important, no existeixen per separat sistemes d'avaluaci per als alumnes amb necessitats educatives especfiques, i mesures relacionades amb l'avaluaci inicial i la identificaci de les necessitats individuals (Watkins, 2007). Aix significa que els alumnes amb discapacitat tenen dret a accedir a les avaluacions nacionals de manera que sigui apropiat per a ells, per tant, les avaluacions necessiten ser degudament modificades. Seguidament exposem una srie de plantejaments que considerem importants

qestionar i investigar sobre ells. Quin tipus de pressions s'imposa en discursos pblics sobre la qualitat de l'educaci, elevar els nivells d'educaci i fer-la ms rendible?. Alguns pasos estan fent mfasi en els resultats de rendiment en l'educaci i la informaci sobre avaluaci dels alumnes s'utilitza com un instrument de mesura d'aquest rendiment. Es considera una prioritat elevar els nivells de progrs dels alumnes considerats com "desfavorits" (en oposici al identificar necessitats educatives especials).

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

El augmentar la quantitat i / o qualitat de la informaci sobre el progrs de l'alumne s considerat per molts pasos com una prioritat en curs; La formaci dels docents en mtodes i tcniques d'avaluaci en general i centrada ms especficament en la formaci en NEE s considerada com una rea prioritria en alguns pasos; Hi ha un distanciament entre la utilitzaci de proves estandarditzades i / o avaluacions criterials com a mesures de rendiment per proporcionar proves d'avaluaci sobre els progressos de tots els alumnes; Hi ha un reconeixement que l'avaluaci formativa i continuada vinculades als programes d'ensenyament individualitzada, s l'avaluaci de la informaci ms til per als alumnes amb necessitats educatives. Una qesti molt important i que s'esmenta amb freqncia, s la referida a la necessitat de recerca en l'avaluaci per tal que aquesta funcioni. Les prctiques avaluatives realitzades a gran escala que inclouen alumnes amb discapacitat, com les requerides pels departaments governamentals, poden marcar la diferncia entre l'xit o el fracs si aquestes avaluacions sn alternatives i es realitzen amb adequacions apropiades (Watkins, 2007). Tanmateix, avui en dia comptem encara amb poques directrius que especifiquin clarament com fer-les realitat. 3. Avaluaci a l'escola inclusiva. Com hem vist abans, les poltiques educatives i prctiques d'avaluaci no semblen sincronitzades (Candeias et al., 2008). Goodwin (1997) sost que "l'avaluaci i la inclusi estan connectades de forma natural" i que "l'equitat en l'educaci es basa en una adequada avaluaci", recolzant-se en el cas que les proves normatives se centren en el baix nivell, fets descontextualitzats, que proporciona una visi fragmentada d'un alumne; sn usats, amb freqncia, de forma incorrecta per presentar una imatge global de l'alumne, i per conduir i dirigir el currculum i l'ensenyament en particular cap el baix assoliment dels alumnes, els quals precisament necessiten d'un ensenyament ms enriquidora i no tan estrictament focalitzada. La sincronitzaci entre la poltica d'avaluaci i les prctiques d'avaluaci implica un procs continuat que ha d'incloure: l'educaci en les classes, a les escoles i la llar. La

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

presa de decisions ha de ser realitzada per l'equip del PEI PI que inclou a pares, professors, psiclegs i altres persones que coneguin l'alumne (Salvia, Ysseldyke i Bolt, 2007). Aquests autors proposen que la informaci sobre avaluaci hauria de ser utilitzada per prendre decisions sobre la mesura que els programes educatius en el sistema escolar puguin ser adequats per a tots els estudiants, inclosos els estudiants amb discapacitat (2007, p. 17). Per millorar l'avaluaci inclusiva com a prctica a l'escola, ser necessari canviar les prctiques d'avaluaci, aix com el paper dels pares i dels docents, tal com expliquem a continuaci. 3.1. Prctiques d'avaluaci - des del diagnstic a l'avaluaci com a aprenentatge. L'avaluaci dels alumnes en marcs inclusius sovint es refereix a diagnstic que s'associa a la informaci per desenvolupar els programes d'aprenentatge. Els psiclegs han desenvolupat proves objectives estandarditzades, per en general no estan a disposici del mestre en la seva classe i s'apliquen en situacions "clnica tpiques" fora de les aules. Bickel i Hattrup (1995) sostenen que hi ha un creixent reconeixement que la producci del coneixement s una responsabilitat compartida conjuntament per professionals de diferents comunitats de recerca i s'ha de fer en treball collaboratiu que sigui til per desenvolupar instruments d'avaluaci de diagnstic per al seu s en l'avaluaci formativa. Goodrum, Hackling i Rennie (2001) suggereixen que les proves de diagnstic poques vegades sn utilitzades per informar els professors sobre com planificar l'aprenentatge. En la majoria dels pasos la tecnologia de l'avaluaci encara no ha comenat a entendre les lleis i reglaments que regeixen l'avaluaci dels alumnes amb discapacitat. Kleinert et al. (2002) suggereixen una srie de qestions clau en relaci a l'avaluaci inclusiva: Com compleixen els professors amb la responsabilitat d'avaluar els alumnes amb necessitats especfiques mitjanant els programes normatius i requisits de l'avaluaci de la legislaci oficial?. Com garanteixen que tots alumnes amb discapacitat assoleixin, en la major mesura possible, el currculum d'educaci general?.

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

Com decideixen quins alumnes necessiten avaluacions alternatives? Com dissenyen avaluacions alternatives eficaos? Earl i LeMahieu (1997) posa de relleu el concepte d'avaluaci com a aprenentatge per a que les desitjades reformes i millores educatives siguin adequades. L'avaluaci com (o per a) l'aprenentatge permet als professors utilitzar el seu judici sobre la comprensi d'un alumne, informa del procs d'ensenyament i ajuda a determinar les propostes educatives per a cada alumne en particular. Aquests fins i objectius d'avaluaci sn exactament assumibles com les millors prctiques d'avaluaci en situacions inclusives de primria. Stanford i Reeves (2005) afirmen que una veritat fonamental en l'eficcia de l'ensenyament s que les estratgies d'avaluaci han d'ajudar al professor a determinar el tipus d'ensenyament ms apropiada, a ms d'avaluar el progrs dels seus alumnes. Pugach i Warger (2001) suggereixen que haurem de centrar l'atenci en el rendiment i el progrs de tots els alumnes i que l'avaluaci lligada als programes d'instrucci pot millorar l'ensenyament, ja que, d'aquesta manera, els professors estan ms ben informats sobre dels progressos i dificultats d'aprenentatge dels seus alumnes i, per tant, poden prendre millors decisions sobre el que un alumne necessita aprendre primer, com ensenyar i de quina manera pot utilitzar el material per optimitzar l'aprenentatge dels seus alumnes. 3.2. El concepte d'avaluaci inclusiva - el paper dels pares Falvey, (1995) proporciona diverses aportacions que recolzen el paper dels pares i els propis alumnes en tots els aspectes educatius - per molt especialment, en els procediments d'avaluaci. Hammeken, (1995) utilitza estudis de cas dels mestres, els pares i els propis alumnes per illustrar com l'ensenyament i el procs d'avaluaci pot ser enriquidor, de manera efectiva, en marcs inclusius tenint plenament en compte totes les seves opinions i aportacions. El paper dels pares en l'avaluaci de les necessitats d'aprenentatge dels seus fills cont alguns pros i contres: els pares poden ser una rica i valuosa font d'informaci per l'avaluaci dels fills, per que poden tenir les idees preconcebudes sobre el que s o hauria de ser la avaluaci. La qual cosa pot derivar en una situaci conflictiva. Wehmeyer et al. (2004) tracten el tema de la "autodeterminaci" en els alumnes amb discapacitats d'aprenentatge. Argumenten que el desenvolupament de lautodeterminaci

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

implica ajudar els estudiants a tenir un paper central en la seva prpia avaluaci. Per aix, els professors i els pares han d'estar interessats en l'aprenentatge dels alumnes i sobre com participar en lautodeterminaci - no noms com un mitj per millorar l'avaluaci, sin tamb per al desenvolupament de l'aprenentatge de la independncia d'aquests alumnes . Aix mateix, Darling-Hammond i Faulk (1997) tenen clar el tipus de poltiques avaluatives necessries per donar suport a l'ensenyament i l'aprenentatge per a tots els alumnes. Exposem alguns dels principis fonamentals que segons ells han de sustentar les poltiques d'avaluaci: -L'avaluaci hauria de basar-se en les normes per a l'aprenentatge; -L 'avaluaci del rendiment de la comprensi haurien de presentar mitjanant "autntics" i adequats mitjans. -L'avaluaci ha d'estar integrada en el currculum i l'aprenentatge. -L'avaluaci hauria de tenir com a finalitat oferir mltiples formes d'evidncia sobre l'aprenentatge dels alumnes; -Els nivells d'educaci haurien de ser avaluats, sense imposar estandarditzaci. -Les persones que duen a terme l'avaluaci (Ex.: els professors) haurien de ser persones que dissenyin, decideixin i a continuaci elaborin informes sobre els resultats de la valoraci. -Els innovadors i les millors prctiques s'haurien d'utilitzar per informar els poltics i conduir el sistema avaluatiu. Recentment, l'Agncia Europea per al Desenvolupament de l'Educaci Especial - EADS (Watkins, 2007), va desenvolupar un dels debats crucials sobre com els marcs inclusius aborden el tema de la modificaci o "acomodaci" de les avaluacions de rellevncia que s'utilitzen per als alumnes, la classe o l'escola, com Madaus proposa en el 1988. L'avaluaci rellevant consisteix en proves i procediments que donen la informaci percebuda pels alumnes, pares, mestres, poltics, o el pblic en general que s'utilitza per prendre decisions importants que afecten directament, immediatament i en un futur a les

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

experincies educatives de dels alumnes (Watkins, 2007, 26). EADS proposa que l'avaluaci inicial dels alumnes que es creu que tenen alguna discapacitat poden tenir dues possibles propsits: 1. La identificaci vinculada a la decisi oficial de "reconixer" un alumne que t necessitats educatives i que requereix recursos addicionals per recolzar el seu aprenentatge; 2. Informar dels programes d'aprenentatge, en qu l'avaluaci es centra en destacar els punts forts i febles que l'alumne pot tenir en les diferents rees de la seva vida educativa. Aquesta informaci s'utilitza sovint d'una manera informativa - i com a punt de partida per als Plans d'Educaci Individual (PEI PI) o per altres mitjans en els que es marquen objectius - i no com una configuraci d'objectius o referncia d'avaluaci. Avui en dia les proves d'avaluaci estan ms a prop oficialment a efectes comparatius i aix pot ser degut a les pressions nacionals per una major rendibilitat en l'educaci, que condueix a un creixent mfasi en el rendiment dels alumnes com un factor direccional en de la formulaci de poltiques educatives. Els educadors reclamen una noves practica avaluatiu que recolzi l'aprenentatge dels alumnes, que gui la millora educativa i augmenti l'equitat per a tots els alumnes, la inclusi social proposada per Lloyd (2006). 3.3. El concepte d'avaluaci inclusiva - el paper dels docents Pel que fa als docents, la formaci - tant a necessitats especfiques d'aprenentatge i tcniques d'avaluaci especialitzada sembla ser un aspecte crucial per al

desenvolupament d'actituds i habilitats docents que donen suport a l'xit de la inclusi (Kemp & Carter, 2005 ). Perlman (1996) fa que les demandes fetes pels professionals de l'avaluaci sn molt superiors a la seva capacitat per complir amb els requisits oficials. Browder et al. identifiquen les rees clau per a l'ulterior desenvolupament en l's de l'avaluaci inclusiva: millora de la formaci dels docents en la realitzaci d'avaluacions; vinculaci de l'avaluaci alternativa als plans d'estudi i els programes d'aprenentatge. vincular l'avaluaci als Plans d'Educaci Individual.
Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

Hattie (2005) sost que si les proves d'avaluaci seran utilitzades per donar suport de forma efica l'ensenyament i l'aprenentatge s necessari canviar la forma de pensar dels docents des de la mera obtenci de dades cap a la seva interpretaci, dels resultats dels estudiants als xits i les millores de l'ensenyament i des dels models de rendibilitat situats a les escoles a uns models situat en primer lloc a l'aula. Aix significa que la formaci ha de dirigir-se, tant cap a les actituds dels professors com a les seves habilitats. Potser un dels arguments ms slids per a la formaci de docents en tcniques d'avaluaci prov del treball de Browder et al. (2005) que va investigar si la formaci especfica, intensiva de professors en la distinci entre l'ensenyament i l'avaluaci tenia algun impacte en els resultats dels alumnes. Van trobar que els alumnes en els quals es realitzaven avaluacions alternatives milloraven els seus resultats quan els mestres rebien formaci sobre prctiques docents. 4. Les prctiques d'avaluaci inclusiva en alguns pasos europeus. Basant-nos en el grup de treball del projecte IRIS recollim les segents descripcions sobre l'aplicaci de l'avaluaci a les escoles i les aules en les diferents regions de diferents pasos d'Europa (Portugal: Alentejo; Espanya: Catalunya; Blgica: Bussels; ustria: Graz ; Regne Unit: Tiverton) (Candeias et al., 2009). Per facilitar l'organitzaci de la informaci es presenten les segents taules (1-5) que descriuen el concepte principal, la prctica d'estratgies d'avaluaci i el procs d'avaluaci en cada una de les regions que integren el projecte. 4.1. Portugal Taula 1: Avaluaci a Portugal Concepte Procs d'Avaluaci Inclusiva La actual 2008) determina legislaci Els alumnes amb Recollida (3 / dificultats d'aprenentatge els qualsevol l'SPO, els d'informaci psiclegs 1) En Llei: 46/86 d'octubre i Enfocament l'avaluaci de Procs, etapes i estratgies Legislaci

recullen 14

o informaci a travs de: "Anlisi Llei: 3 / 2008

altre de Procs" de cada estudiant;

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

alumnes l'educaci especial, base distinci els amb permanents a

de problema al llarg entrevistes del seu

amb

professors

procs pares, observaci de l'alumne en classe o contextos d'esbarjo i al / o l'anlisi pels de dels treballs

en educatiu la s'orienten entre Departament

de elaborats i l'aplicaci

estudiants, o

alumnes Psicologia

qestionaris

NEE Orientaci (SPO), escales per a pares i mestres. 2) i pel professor de / Quan un estudiant s derivat a la educaci especial, l'Equip es

NEE temporals. director Para primers, escoles

els classe i / o pares, reuneix amb el SPO, per definir les que han de la necessitat de l'avaluaci. Si un s aix, l'equip multidisciplinari

estan completar

disponibles han

i "Informe de ruta. sempre est constitut per un 2) Quan un professor d'Educaci Especial,

d'adaptar, "

l'escola mitjans

i alumne

presenta un psicleg (o un altre SPO), el professor, pares i altres

necessitats

educatius, a la especials flexibilitzaci de justifiquen l'ensenyament i l'adopci la diferenciaci, l'acci en relaci

que especialistes que pertanyen al grup (per exemple, el logopeda) de o serveis externs (per exemple,

educativa serveis de salut). En una reuni

a en el context de l'equip es completa la "Full de com l'Educaci Ruta per a l'avaluaci" i quins avaluar i es qui

mesures els plans

de Especial, que es decideix la fa referncia

recuperaci, supervisi

a avalua i qu valorar. Avaluaci per dels Estudiants 1) La SPO,

l'Escola,

individualitzada, l'Autoritat vies alternatives, cursos Gesti realitzaci de "Formulari a

de desprs de l'esmentada reuni la d'informaci, fa l'avaluaci

d'un directa de l'alumne. Comena de amb les entrevistes individuals (entrevistes semi-estructurades en funci dels alumnes i els seus

formaci i altres referncia". recursos. alumnes NEE permanents Els Aquesta

amb referncia es pot problemes) i se segueix amb fer els pares, els l'aplicaci d'instruments formals mestres, els d'avaluaci qestionaris (tests ...) psicolgics, o proves

(alta intensitat i serveis

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

10

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

baixa freqncia), que un

d'intervenci primerenca

informals (execuci d'algunes de o les tasques). 2 ) Els equips d'Educaci Especial, duen a

necessiten altres serveis. suport

terme una avaluaci tcnica de cada categoria i de que la van seva ser

especfic al llarg de la seva

jurisdicci

formaci acadmica, la

prviament establerts en una reuni d'equip ( "Guia per a l'Avaluaci"). Aquesta avaluaci es realitza segons la CIF,

llei defineix que el professional el

proporcioni

utilitzant

instruments

suport adequat des de

d'avaluaci formals i informals (inclosos els exmens mdics, proves d'avaluaci psicolgica i psicopedaggica, d'observaci, elaborats pel els propi escales treballs alumne,

l'ensenyament pre-escolar fins a l'educaci

secundria (centres pblics, privats i concertats).

entre d'altres). Devoluci de la Informaci 1) El SPO conclou el procs d'avaluaci amb

Amb referncia al concepte de funcionalitat FIC es basa en un enfocament

l'elaboraci d'un informe sobre les rees avaluades, conclusions les i

principals

suggeriments per a la soluci dels problemes. Aquest informe s presentat i discutit amb el professor / el Consell de classe i els pares i altres responsables de l'educaci. Les dades tamb sn discutits amb l'estudiant , explicant el que es considera necessari s'escolten suggeriments. fer per els 2) ajudar i

bio psicosocial.

seus L'equip

d'Educaci Especial es reuneix

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

11

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

per examinar conjuntament les dades recollides per cada tcnic i es prepara l'Informe TcnicPedaggic, que identifica la

funcionalitat del perfil estudiant, i els factors ambientals en Aquest raons les que

influeixen caracterstica. explica determinen les

aquesta informe que

necessitats

especials i els seus tipus, aix com les respostes i mesures educatives que s'adoptin, el que sustentar el desenvolupament del Programa d'Educaci

individualitzada (PEI) 4.2. Espanya Taula 2: Avaluaci a Espanya. Catalunya. Concepte Procs d'Avaluaci Inclusiva Cada escola t El accs serveis d'avaluaci, EAP s procs S'utilitzen diversos RESOLUCI de 30 de juny i Enfocament l'avaluaci de Procs, estratgies etapes i Legislaci

als d'avaluaci comena un

mtodes per a identificar de 2008 per la qual les quan a l'alumne com de a instruccions per i a el

professor, susceptible

rebre l'organitzaci

un pares / tutors, o serveis un metge

especials, funcionament dels centres pblics infantil i i

servei comprensiu, de

els planificar l'ensenyament, educatius avaluar els seus d'educaci

i preocupa que un i pot

suport nen

tenir progressos. Etapes: a) La primria a fase d'avaluaci inicial es especial,

d'educaci d'educaci

professional les

a problemes

necessitats l'aula. professor

El refereix als procediments secundria i l'organitzaci ho dissenyats per localitzar i el funcionament dels

especials

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

12

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

d'aprenentatge per escoles primria, secundria escoles especials. EAP a

notifica

al els nens petits que poden serveis o necessitar els

educatius

(CRP,

les conseller

serveis EAP, ELICS, CREDA i CDA)

de psicleg escolar. d'intervenci primerenca del Programa de mestres El primer pas s i i reunir programes. b) itinerants per a deficients

dades Diagnstic: la informaci visuals per al curs 2008en s'obt a travs de 2009. Catalunya

especfiques Els relaci amb

el l'observaci, entrevistes, http://www.xtec.cat/dnee de histria, i les proves http://www.xtec.cat/eap i no- http://www.xtec.cat/creda Els de

inclouen progrs

psiclegs, pedagogs, treballadors socials

l'estudiant o els estandarditzades problemes acadmics. i es pot estandarditzades. Aix avaluadors

tracten

fer

a determinar la naturalesa

fisioterapeutes. travs de: * una de les dificultats del nen, Tamb hi ha un reuni amb els la gravetat del problema,

servei especfic pares i / o amb el que sustenta la base que proporciona l'alumne, observaci * per a determinar

dels l'elegibilitat per a serveis i d'educaci especial. El

l'avaluaci dels alumnes alumnes estrangers (ELICS). l'anlisi l'acompliment escolar.

de diagnstic ajuda tamb a la planificaci . es de la El realitza

Amb intervenci. diagnstic

Aquests serveis aquesta ofereixen seguiment d'avaluaci les un informaci

es pels membres de l'equip

poden dissenyar multidisciplinari (EAP). C) de estratgies les intervencions (PI / per PEI): Si que el hi diagnstic ha una d'una primerenca, etapa

necessitats especfiques

educatives,

a l'estudiant. Si indica no

emocionals i de aix comportament

fos necessitat

suficient, el nen intervenci observat i la

del nen, basats ser

segent

en un model de avaluat (per un consisteix en l'avaluaci servei d'avaluaci, treball sistmics equip i multidisciplinari) que ajuden per a la planificaci del programa i de les

a intervencions. Les rees la considerades en el

i determinar

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

13

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

enfocaments preventius.

qualificaci

de procs de planificaci de

serveis especials. pre-escolars inclouen: important * Desenvolupament

Aquests serveis s tamb ofereixen

assenyalar, per, Sensorial / fsic. que la presncia * Llenguatge i habilitats de comunicaci no * Desenvolupament

avaluaci sobre d'una les dificultats discapacitat

experimentades garanteix pels professors automticament dels nens amb un dificultats nen

motor prim i gruixut. * Habilitats cognitives

rebr * Conductes adaptatives serveis. i d'autoajuda El desenvolupament

aquests

emocionals i de Per ser elegible, * comportament ms

la discapacitat ha social-emocional el d) Programa es de realitza el nen

situacions d'afectar difcil de funcionament

a supervisi: Els desprs de segueixi

treballar a les l'escola. escoles inclusives professionals formar

que un

programa Inclou controls,

l'equip d'intervenci. sn mltiples

d'avaluaci psiclegs,

observacions, llistes de control i de les

fisioterapeuta,

un logopeda, un desenvolupament, educador especial, especialista

escales de qualificaci un e) Programa d'avaluaci: de s un procediment

visi o audici i objectiu i sistemtic per d'altres que es determinar el progrs

requereixin. Una dels alumnes i l'eficcia vegada que els de la intervenci global membres l'equip completen seves avaluacions individuals, de del programa. S'adapta fent els canvis i

les modificacions necessries al progrs de l'alumne.

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

14

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

desenvolupen un ampli informe

d'avaluaci (Dictamen), que recull les seves conclusions esbossa habilitats i i les el

suport i recursos que l'alumne va a necessitar. 4.3.Austria Taula 3: Avaluaci a ustria Concepte i Procs Enfocament l'avaluaci de Procs, estratgies procs -Avaluaci etapes; inclusiva: nivell 3 Schulpflichtgesetz etapes i Legislaci

d'Avaluaci Inclusiva

Cada escola t accs El als serveis d'avaluaci d'avaluaci

escolar, 8 Els alumnes necessitats de el

de psiclegs escolars comena quan un d'aula i dels alumnes. 1) amb (proporcionats

per professor de pre- NIVELL ESCOLAR * NDEX especfiques mestre, DE INCLUSIN (El ms suport tenen

l'administraci escolar escolar,

del comtat), metges pare o el metge li adequat), promoguda per dret a assistir a de (proporcionats l'administraci ciutat) i el de l'escola preocupa que un pedagogical Hugo school i classe, b en una per nen pot tenir SPZ a ustria, que sn integraci en una a responsables i de la escola regular o

la problemes

Centre l'aula,

el formaci .. * Educaci de en una classe en retroalimentaci (Mag una escola Els el i

d'Educaci (SPZ). El

Especial professor notifiqui la

SPZ la SPZ o psicleg. Wilhelm Prainsack, 2007), especial. a sorgida recolzada recentment, pel i pares tenen d'escollir

(Sonderpdagogisches (semblant Zentrum) escola s una Catalunya).

ministeri dret

especial

que El rendiment del austrac * Gesti de la l'administraci de pedaggica l'escola ha de

preveu les necessitats nen en les proves qualitat especfiques estandarditzades

"(Wolfgang Tietz, 2007). donar nivell de assessorament i

d'aprenentatge per a i quantitatives s El

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

15

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

tots

els

serveis

de valorat

pels desenvolupament aix escoles -

de

les suport

fi

de el

suport secundari i

primari, psiclegs,

tant i

en proporcionar

escoles com les tasques l'organitzaci

la suport necessari. necessitats

especials. El personal diries, com ara pedagogia - Ara s'avalua Les de l'SPZ consta de exmens, treballs de forma peridica

pel especfiques d'un 2) nen s'exposen en avaluacions abans

pedagogs de diferents de camps de

classe, servei

d'inspecci. D'AULA

l'educaci tasques i proves NIVELL

Aquests les

especial. Estos serveis qualitatives sobre processos d'avaluaci sn inicials se sustenten en un les competncies una part essencial de la descrites. model de servei bsiques sistmica realitzen i professors d'educaci Aquests especial. tamb professionals que vida quotidiana de en i la la de

d'avaluaci de

prctica

l'aula tant

treball

participaci

enfocaments preventius. serveis

docents com d'alumnes en Els la reflexi, el dileg i la de presa de decisions. amb En

ofereixen la valoraci l'equip sobre les dificultats d'avaluaci

comparaci

altres

que han tingut ms xit s

experimentades

pels sempre inclouen: poc probable per motivar un professor als alumnes. Avaluar el

professors dels nens * amb emocionals comportament

dificultats especialitzat (que nivell de l'ensenyament i i de realitza les l'observaci, l'aprenentatge inclusiu en el cam de l'avaluaci per a l'aprenentatge no s un i nou camp que ja

ms difcils d'incloure proves en les escoles qualitatives

inclusives. Per tant, es quantitatives, realitza una avaluaci check coherent entre

existeixen molts i diversos list, instruments avaluar d'avaluaci el nivell

els entrevistes ....) * per

diferents serveis que un s

metge d'estudis en els diferents temes. Les proves

imprescindible. (entrevistes,

(semblant Catalunya).

a observacions ..) * curriculars, van des de les un psicleg llistes de control

(voluntari) -- (les quantitatiu a les proves proves d'habilitats matemtiques,

estandarditzades, lectura i escriptura i aix les proves successivament. Aquestes

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

16

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

quantitatives,

proves estan dissenyades donar un perfil de

observacions ....). per L'avaluaci

classe i un perfil per a

psicolgica noms cada nen. 3) NIVELL DE es pot fer amb L'ALUMNE S'utilitzen una l'acord dels pares. varietat de mtodes per Si els pares no recollir la informaci sobre estan amb la d'acord avaluaci. seva mtodes Aquests poden ser

signatura, l'avaluaci necessitats educatives especials

entrevistes quantitatives o de qualitatives. Etapes: a) La fase d'avaluaci inicial es refereix als procediments noms dissenyats per localitzar

s realitzada pel els nens petits que poden mestre d'educaci necessitar especial metge. d'acabar avaluacions individuals, informes enviats i els serveis

el d'intervenci primerenca i En aquesta s'usen a del per a

Desprs programes. les fase, a

ustria,

recursos els l'avaluaci

orientats

sn desenvolupament

a obtenir una visi general les fortaleses d'un nen i en

l'administraci de de l'escola l'inspector

i dificultats

signa forma d'exmens. Poden quantitatius o

el document legal ser que atorga a

les qualitatius. b) Diagnstic: les La informaci de s'obt a

atencions necessitats educatives especials

travs

l'observaci, histria, i

entrevistes, per

al proves estandarditzades i c) PEI, Si les el

nen o ho nega. . informals Aquestes avaluacions

intervencions:

sn diagnstic indica que hi ha

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

17

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

sempre orientades dficit i no

una

necessitat

de

una

al intervenci primerenca, la als segent etapa consisteix en l'avaluaci per a la

recursos.

planificaci de programes i intervencions. avaluacions proves d' * Habilitats motores * Habilitats cognitives * Habilitats SociAquestes les

abasten

emocionals * Els coneixements

lingstics * habilitats perceptives i sensorials. d) Programa similar de a

supervisi: Catalunya

e) Programa d'avaluaci: semblant a Catalunya 4.4. Blgica Taula 4: Avaluaci a Blgica Concepte i Procs Enfocament de l'avaluaci Procs, estratgies .El El procs d'avaluaci -Avaluaci inclusiva: 3 etapes i

d'Avaluaci Inclusiva Avaluaci objectiu formativa l'elecci formativa de s del

l'avaluaci comena quan un mestre facilitar de pre-escolar, professor, tipus pare o el metge li

etapes: nivell de l'escola, aula i els alumnes 1) NIVELL ESCOLAR *

d'aprenentatge

que preocupa que un nen pot

NDEX DE INCLUSIN (El ms adequat),

l'elecci en donar prioritat tenir problemes a l'aula, i a determinades activitats. el professor ho notifica a Contribueix a millorar la SPZ o psicleg.

promoguda per l'escola secundria de pedagogia

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

18

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

l'aprenentatge,

la (semblant a Catalunya) El

i el SPZ a ustria, que sn responsables de la formaci * edu(Mag

informaci al mestre de les rendiment del nen en les millores que es produeixen proves estandarditzades i en relaci amb la carrera, quantitatius s valorat

retroalimentaci Wilhelm

l'xit i / o les dificultats de pels psiclegs i per la seva l'alumne. formativa t L'avaluaci tasca un diria, com ara

Prainsack,

2007), de creaci recent i recolzada pel ministeri austrac * Gesti de la qualitat pedaggica

doble proves, les classes, deures

objectiu: * anima l'alumne i proves qualitatives que a adonar-se xits per * dels seus realitzen al d'educaci els professors Els

propis

ajuda avaluar

especial. en

"(Wolfgang Tietz, 2007). El nivell de

professor

la professionals

l'equip sempre

seva prpia pedagogia i les d'avaluaci mesures adoptades s un inclouen: * un

desenvolupament de les escoles tant en

mestre assaigs

instrument per a l'educaci, (d'observaci,

l'organitzaci com en la pedagogia - ara s'avalua de forma peridica pel servei d'inspecci. 2)

una eina de formaci i de qualitatius i quantitatius, regulaci. formativa L'avaluaci llistes compara de comprovaci, ....) * un

les entrevistes

habilitats de l'alumne amb metge la competncia esperada. observacions S'analitzen intermedis, previs, treball els els els

(entrevistes, ..) * un

NIVELL D'AULA Aquests processos d'avaluaci

objectius psicleg (voluntari) - ( les requisits proves estandarditzades,

sn una part essencial de la prctica de la vida quotidiana de l'aula i la participaci tant de

mtodes i

de les proves quantitatives, aix observacions Les Avaluaci ....) psicolgica

successivament. decisions forma es prenen

docents com d'alumnes en la reflexi, el dileg i la presa de decisions. En comparaci amb altres

de noms es pot fer amb

estrictament l'acord dels pares. Si els no la estan seva d'acord

pedaggica on el mestre pares pot modificar i el seu amb

signatura,

que han tingut ms xit s poc probable als el que

mtode

l'alumne

pot l'avaluaci de necessitats s pel noms mestre i el

modificar la seva manera educatives de dur a terme la missi. realitzada En l'avaluaci formativa d'educaci

motivi Avaluar

alumnes. nivell de i

especial

l'ensenyament

dels alumnes considera que metge. Desprs d'acabar els errors poden ser tils les per a ells. s un instrument individuals, avaluacions els informes

l'aprenentatge inclusiu en el cam de l'avaluaci per a l'aprenentatge no s un

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

19

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

de

regulaci

que:

* sn

enviats

nou

camp

que una

ja gran

Desprs de cada activitat l'administraci de l'escola i informa al docent i l'alumne l'inspector en el signa el

existeixen varietat

d'instruments

grau de capacitat document legal que atorga les necessitats

d'avaluaci per avaluar el nivell d'estudis en els Les van de

assolit * Permet precisar on a

resideixen les dificultats en educatives especials per al l'individu * determina quins nen o ho nega. Aquestes alumnes necessiten suport avaluacions per poder avanar aprendre sn sempre

diferents proves des de

temes. curriculars, les llistes

* orientades al dficit i no a als recursos.

control quantitatiu a les proves d'habilitats

permet

adaptar-se al

ritme i la

matemtiques, lectura i escriptura i aix

capacitat de l'alumne Les estratgies per l'avaluaci formativa: * l'organitzaci d'aprenentatge basada en les competncies dels * La

successivament. Aquestes proves per estan donar

dissenyades

un perfil de classe i un perfil per a cada nen. 3) NIVELL S'utilitzen DE L'ALUMNE varietat

formulaci

objectius * la

d'aprenentatge

comunicaci amb l'alumne sobre la finalitat de la i el

una

de mtodes per recollir la informaci avaluaci. poden ENTREVISTA QUANTITATIVA i ser sobre Mtodes en

contingut

seva

educaci * La prctica de la pedagogia diferenciada * el procs d'observaci, com a indicador per mesurar els resultats i el progrs * la construcci d'avaluaci del criteri a

QUALITATIVA Etapes: a) La fase d'avaluaci inicial es fa a els procediments dissenyats per localitzar els nens petits que poden necessitar els serveis

contribueix

un resultat satisfactori * Utilitzaci de diverses

tcniques adequades i de qestionaris Procediments interdisciplinaris promoci de * l'auto*

d'intervenci primerenca i programes. En aquesta fase, a ustria, les

avaluacions s'orienten a

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

20

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

avaluaci

per

l'alumne

l's

de

recursos

de

que fomenta la motivaci i la responsabilitat,

desenvolupament per a obtenir una visi general de les fortaleses i

requereix d'auto-anlisi, es poden utilitzar i escales d'auto-

dificultats d'un nen en forma d'exmens. Poden ser quantitatius o b)

d'auto-anlisi

avaluaci. Les estratgies de re-avaluaci sn

qualitatius.

diversificades, de vegades sobre el contingut, en la a de

Diagnstic: La informaci s'obt a travs de

vegades

manera vegades

l'observaci, entrevistes, histria, i informal i les proves estandarditzades. c) PEI, les intervencions: Si el diagnstic indica

d'aprendre,

ambds. No ens ensenyen a avaluar, per s avaluar per ensenyar. (o Certificat sumativa) de

d'Avaluaci avalua l'alumne habilitats requisits programa. les i

que hi ha una necessitat d'una primerenca, etapa intervenci la segent en a la

habilitats si

aquestes els del les

compleixen bsics Reconeix

consisteix per

l'avaluaci

planificaci de programes i intervencions. Aquestes avaluacions abasten les proves d'* Motor

competncies socials i es dna al final de l'escolaritat de l'estudiant incloent

l'avaluaci formativa i de re-avaluaci. En lloc de

habilitats - * Habilitats cognitives * Habilitats * Els

referir-se a les capacitats normals o la comparaci de les capacitats d'un alumne amb les d'altres, s ms adequat referir-se al criteri i comparar el resultat amb el nivell requerit. El

Soci-emocional coneixements

lingstics

* Habilitats perceptives i sensoriales d) Programa semblant e) de a

supervisi: Catalunya

Avaluaci

certificat de l'avaluaci est vinculada a l'avaluaci

de programes: semblant a Catalunya

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

21

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

sumativa.

L'avaluaci

sumativa proporciona una avaluaci general de les

capacitats assolit. Es tracta d'una observaci, final, una una

avaluaci

avaluaci acumulativa del que l'alumne ha aprs. 4.5. El Regne Unit. Taula 5: Avaluaci al Regne Unit Concepte i Procs Enfocament de l'avaluaci Procs, estratgies tenen Hi ha una major atenci Els nens poden ser referits de als canvis en el temps per per avaluaci legal quan hi diferncies etapes i

d'Avaluaci Inclusiva Totes accs les a escoles un

equip

psiclegs de l'educaci, un tal d'avaluar l'impacte de ha equip sords, d'assessors deficients per

a l'educaci i la intervenci significatives i sostingudes l'aprenentatge dels i els petits ajustaments no

visuals, en

dificultats fsiques, de la nens. Els pares participen satisfan les necessitats del parla i la comunicaci, un tant com els professionals nen. Tots els professionals equip d'especialistes per a en totes les etapes del que treballen amb el nen l'autisme i els serveis de procs d'avaluaci. suport als alumnes per als quals en angls s el seu segon idioma en i per als contribueixen a

l'avaluaci. Es requereix un equip multiprofessional per avaluar del el nen.

estudiants especialment immigrants Tamb hi

minoria, els

funcionament

Aquest procs pot trigar fins a 6 mesos en dur a terme i cada etapa es

i ha

viatgers. suport

d'extensi de les escoles especialitzades alumnes amb amb dificultats

completa en un termini determinat de temps. Els pares tenen la possibilitat d'impugnar les decisions de l'avaluaci completa un

d'aprenentatge profundes i moderades, emocionals, de

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

22

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

comportament i dificultats socials. Team El Joint Agency un

cop

hagi

finalitzat.

El

Formulari

d'Avaluaci

(JAT)

dna

com (CAF) s'ha introdut a nivell nacional amb per els

enfocament avaluatiu que vincula l'educaci amb els professionals mdics i

vincular

processos educatius i per evitar massa duplicaci a la famlia. Una clau de treballador s responsable de supervisar aquest. Les conclusions de l'avaluaci sn una supervisades base anual, als sobre de 6

socials per accedir a les necessitats holstiques dels nens. (Similar a Catalunya)

mesos

per

nens

menors de 5 anys. L'IEP s'actualitzen peridicament en relaci amb el nen i el seu cas.

4.6. Comparaci entre pasos. L'anlisi de les dimensions de les taules (1-5): Concepte i Procs d'Avaluaci Inclusiva, Enfocament de l'avaluaci, Procs, etapes i estratgies i Legislaci s'ha realitzats en base a tres punts, Dimensi 1 - Concepte i Procs d'Avaluaci Inclusiva. Tots els pasos assenyalen l'accs als serveis d'avaluaci (sempre per part dels mestres d'educaci especial, psiclegs i altre personal). Els procediments per millorar el procs d'avaluaci t caracterstiques especfiques, d'acord amb la legislaci i les normes administratives dels diferents pasos, per la intencionalitat que l'avaluaci inclusiva es basa en el treball en equip s eminent en les descripcions, aix com la concepci del procs d'avaluaci inclusiva.

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

23

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

Dimensi 2 - Enfocament avaluatiu. En totes les descripcions es pot identificar que quan un alumne presenta necessitats especfiques dels professors, la famlia o altres professionals poden adrear-se als equips d'avaluaci, des del nivell pre-escolar. Podrem concloure que en els pasos que participen en aquest treball hi ha un vincle entre l'escola - comunitat - i les famlies per identificar les necessitats especfiques dels alumnes. Una vegada ms, el tipus de procediments t caracterstiques especfiques, d'acord amb la legislaci vigent, les normes administratives i els valors culturals dels pasos, per la idea principal s el vincle comunitari per identificar i suggerir un enfocament avaluatiu en aquests pasos. Dimensi 3 - Procs, etapes i estratgies. Com podem veure a les taules (1-5) s'utilitzen una srie d'etapes, mtodes i estratgies per a identificar a un alumne com a elegible per a serveis especfics, la planificaci de la instrucci, i avaluar els seus progressos. El que pressuposa que l'avaluaci inicial es refereix als procediments dissenyats per localitzar els nens petits i als recursos tcnics per a la seva avaluaci. El diagnstic i criteri de funcionalitat es centra en la informaci que s'obt a travs de l'observaci, entrevistes, histria, i altres instruments informals. L'avaluador s'esfora per determinar la naturalesa de les dificultats de l'alumne, la gravetat del problema, i es converteix en la base per a determinar l'elecci de l'alumne per a serveis d'educaci especial. El diagnstic ajuda a la planificaci de la intervenci i es realitza pels membres d'un equip multidisciplinari en tots els pasos involucrats en l'estudi. Si l'anterior fase de l'avaluaci indica que hi ha una necessitat de la intervenci, la segent etapa consisteix en l'avaluaci per a la planificaci de programes i intervencions (PEI PI). Es consideren les intervencions relacionades amb les rees de possibles dificultats i de conformitat amb els objectius educatius i de desenvolupament per als alumnes a nivell de l'educaci i l'aprenentatge. Tots els pasos participen del programa de supervisi (que inclouen mltiples controls i multimtode), i l'avaluaci de programes amb criteris especfics (de conformitat amb les poltiques nacionals d'avaluaci). La informaci recollida a Portugal, Espanya, Alemanya, ustria, Blgica i el Regne Unit est d'acord amb les recents propostes de l'Agncia Europea per al Desenvolupament de l'Educaci Especial - EADS (Watkins, 2007). L'avaluaci inclusiva, amb tota la diversitat nacional en termes de recursos, normes d'administraci, la legislaci i els valors culturals s una intencionalitat i

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

24

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

una prctica. Com proposa EADS, l'avaluaci dels alumnes que es considera que tenen alguna discapacitat t dues finalitats: 1. La identificaci vinculada a la decisi oficial de "reconixer" un alumne que t necessitats educatives que requereixen recursos addicionals per recolzar el seu aprenentatge; 2. Dotar d'informaci per a realitzar programes d'aprenentatge, en qu l'avaluaci es centra en destacar els punts forts i febles que l'alumne pugui tenir en les diferents rees de la seva educaci. Aquesta informaci s'utilitza sovint com una formativa, potser com a punt de partida per als Plans d'Educaci Individualitzada (PEI) o altres mtodes de fixaci d'objectius - ms que com informaci extra i punt d'inici. Avui en dia els educadors reclamen noves prctiques avaluatives que recolzin l'aprenentatge dels alumnes, una millora de la guia educativa i millorar l'equitat per a tots els alumnes, la inclusi social com Lloyd proposa en 2006; i argumenten que treballen en la millora de les noves prctiques per al 2009. No obstant, degut a que l'avaluaci inclusiva implica el treball collaboratiu, una avaluaci multidimensional i un enfocament ecolgic de l'educaci basada en la famlia-escola-comunitat, hem de seguir treballant en aquestes rees clau per a l'ulterior desenvolupament en l's de la avaluaci inclusiva, millorar la formaci dels docents en la realitzaci d'avaluacions; vinculaci alternativa als plans d'estudi i avaluaci dels programes d'ensenyament; vincular l'avaluaci als Plans d'Educaci Individual; millorar de les competncies docents en el treball en equip. Aquesta informaci sobre l'avaluaci inclusiva en els pasos europeus (Alemanya, ustria, Blgica, Portugal, Espanya, Sucia i Regne Unit) es completa amb les taules de descripci d'Anlisi Tcnic d'instruments utilitzats en aquests pasos. Es presenta en l'annex les taules amb anlisi tcnic dels instruments utilitzats pels mestres (validat o no validat) i Anlisi Tcnic dels instruments utilitzats per altres professionals (validat o no validat).

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

25

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

5. Una nova proposta: IRIS Aide-Memoir. La Inclusi requereix un profund coneixement de tots els alumnes independentment de les diferncies reals o percebudes. L'avaluaci inclusiva implica: Establir un currculum coherent i conscient, que d'una informaci correcta, adequada i pertinent. Prendre decisions informades respecte als materials d'aprenentatge i avaluaci que sigui rellevant i til. Vincular l'avaluaci a l'aprenentatge i viceversa. L'avaluaci ha de ser detallada i que es pugui millorar. Avaluar noms les rees que impliquin algun tipus de necessitat dins d'un enfocament holstic. L'Aide-Memoir i el Punt de llibre estan destinats a ajudar els professors a avaluar el seu nivell de prctica pel que fa a les condicions adequades per a l'aprenentatge, la comunitat d'aprenentatge, entorn d'aprenentatge i l'ensenyament. Com van sorgir? El nom, Aide-Memoir, va ser suggerit per un assistent d'aula durant les entrevistes, qui comentava que hi ha alguns dies en qu simplement necessitava un Ajudant de la seva memria per recordar del que havia oblidat. I per augmentar el seu nivell de prctica inclusiva en aquestes rees. Per tant, posa de relleu els aspectes en els quals el mestre, el professor assistent, etc., t ms necessitat. Es dna a conixer les bones prctiques que puguin satisfer les necessitats de tots els alumnes, tot i les seves necessitats individuals. Al estar pensat per les necessitats individuals, recolza tamb la planificaci de tots els alumnes que no hagin estat identificats com a NEE, per que es beneficiaran de diferents enfocaments inclusius .. Ajuda a identificar les necessitats individuals en formaci i permet a la persona a sollicitar el suport sense tenir la sensaci de fracs.

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

26

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

Es pot utilitzar com un llistat per a l'avaluaci de la qualitat de la inclusi o l'avaluaci y la vegada pot ser utilitzat com a avaluaci de tota l'escola a recollir les necessitats de personal educatiu. La part inferior del Punt de llibre es refereix a l'avaluaci. s important que l'avaluaci est centrada i amb propsits definits. Quina s la base de referncia de l'alumne per aprendre? Cada alumne s nic pel que un coneixement profund del desenvolupament del nen s essencial. El punt de vista sobre el desenvolupament dels alumnes ha canviat i les velles idees s'han substitut per noves, sovint sociolgiques. Els alumnes amb discapacitat no es desenvolupen d'acord amb la seva edat. A vegades excedeixen les normes i de vegades estan per sota. Diferents tipus de competncies, per a les diferents activitats que requereixi l'alumne. La discapacitat afecta els alumnes de diferents maneres. Les competncies pot ser majors en algunes zones per compensar el dficit en altres. Aquestes fortaleses haurien de ser utilitzades com a punts forts de la classe, especialment per augmentar l'autoestima de l'alumne entre els seus iguals. L'avaluaci inicial ajudar el mestre a prendre decisions que facilitin l'aprenentatge de l'alumne. L'avaluaci s un procs gradual iniciat a l'aula, sustentat amb la participaci d'assessorament i serveis externs. Des del punt de llibre, Pot haver-hi una necessitat d'avaluar en els diferents nivells per el que necessitem per saber, Quines necessitats coneixem? s important tenir una comprensi completa del desenvolupament de l'alumne i adonar-se que el desenvolupament no s lineal. Depn de

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

27

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

molts altres molts factors no menys important que els educatius i que sn d'ndole social i emocional. Hem de fer observacions en moltes situacions, les diferents hores del dia i per perodes de temps variables. Les avaluacions poden ser realitzades, en cada cas, segons les necessitats de l'alumne. Els marcadors gen. Punt de llibre indueixen a reflexionar sobre el que s necessari per ajudar als alumnes i aquests punts es desenvolupen en forma de preguntes en el fullet. Cercar al Fullet. Avaluaci dels materials addicionals i el paquet complet de la Aide-Memoir pot ser consultat en el CD-ROM. 6. Referncies
Bickel W.E. & Hattrup, R.A. (1995) Teachers and researchers in collaboration. Reflections on the process. American Educational Research Journal, 32, 35-62. Browder D.M., Karvonen, M., Davis, S., Fallin, K. & Coutrade-Little, G. (2005) The impact of teacher training on State Alternate Assessment scores. Exceptional Children, 71,3, 267-282 Candeias, A.A., Trindade, M. N., Santos, G, Rosrio, A.C., Rebocho, M., Cortes, M. J.; Saragoa, M. J., Vreese, J., Bernat, E., Evans; Negrillo, C.;J.; Brodin, J.; Ljusberg, A-L.,& Cabral, N. (2009). Inclusive Assessment From theory to practice in some European countries. In, Proceedings from International Conference: Changing Practices in Inclusive Schools: University of vora. CD-Rom. Candeias, A.A., Santo, M.J., Rebocho, M., Cortes, M.J., Santos, G., Chaleta, E., Grcio, L., Pires, H., Dias, C. & Rodrigues, J. (2008). Reflections about assessment and intervention with students with special educational needs. International Journal of Development and Educational Psychology, 1 (4). (pp.405-416). Earl L. & LeMahieu, P. (1997) Rethinking assessment and accountability. In A. Hargraves (Ed.) Rethinking Educational Changes of Heart and Mind. ACSD Yearbook. Alexandria. VA. Elliot, S., Braden, J. & White, J. (2001). Assessing one and all: Educational accountability for childrens with disabilities. Arlington: Council for Exceptional Children.

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

28

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

Elliott S. & Marquar, A. (2004) Extended time as a testing: Accommodation, its effects and perceived consequences. Exceptional children, 70, 3,349-367 Falvey, M.A. (Ed.) (1995) Inclusive and heterogeneous schooling: Assessment curriculum and instruction. Baltimore M.D. Goodrum, D. Hackling, M. and Rennie, L. (2001) The status and quality of teaching and learning in Australian schools. Canberra Dep.of Ed. and Train. Goodwin, A.L. (Ed.) (1997). Assessment for equity and Inclusion. - Embracing all our children. N.Y. Rutledge Hammeken, P.A. (1995). Inclusion: 450 strategies for success. A practical guide for educators who teach students with disabilities. Minnetonka M.N. Kemp C. And Carter M. (2005). Identifying skills for promoting successful inclusion in

kindergarten. Journal of intellectual and developmental disability. 30, 1, 31-44 Kleinert H., Green, P.Hurtle, M., Cleiton J. and Oetinger, C. (2002) Creating and using Meaningful alternate assessment. Teaching Exceptional children, 34,4,40- 47 Lloyd, Ch. (2006). Removing barriers to achievement: A strategy for inclusion or exclusion?. International Journal of Inclusive Education, 12, 2 (221 236) Luke,A.; Woods, A.; Land, R.; Bahr, M. & McFarland, M. (2004). Accountability: Inclusive Assessment, Monitoring And Reporting Queensland: The University of Queensland. National Centre for the Study of Adult Learning and Literacy (2002). www.ncsall.net Paula, K. & Enumo. S. (2007). Avaliao assistida e comunicao alternativa: procedimentos para a educao inclusiva. Revista Brasileira de Educao Especial, 13,1, 3-26. Perlman C. (1996). Issues and trends in Inclusive assessment practices. Chicago. P.S. Pugach M.C. & Warger C.L. (2001). Curriculum matters: Raising expectations for students with disabilities. Remedial and Special Education, 22 194-200. Reeves, S. (2005). Assessment that drives instruction. Teaching Exceptional Children. 37, 4.18-22. Salvia, J., Ysseldyke, J. & Bolt, S. (2007). Assessment in special and inclusive education. Boston: Houghton Mifflin Company.

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

29

IRIS 128735-CP-1-2006-1-BE-COMENIUS-C21
This Comenius project has been funded with support from the European Commission

Shevlin, Michael and Rose, Richard (2008). Pupils as partners in education decision-making: responding to the legislation in England and Ireland. European Journal of Special Needs Education, 23, 4, 423 430. Shriner, J.G. & Stefano, L. (2003) Participation and accommodation in state assessment. The role of individualized education programs. Exceptional Children. 69,2,147-161 Stanford, P. & Reeves, S. (2005). Assessment that drives instruction. Teaching Exceptional Children, 37 (4) 18-22. Tietze, Wolfgang [Hrsg.] ; Dittrich, Irene (2007). Pdagogische Qualitt entwickeln : praktische Anleitung und Methodenbausteine fr Bildung, Betreuung und Erziehung in

Tageseinrichtungen fr Kinder von 0 - 6 Jahren; Berlin : Cornelsen Scriptor Watkins, A. (Editor) (2007) Assessment in Inclusive Settings: Key Issues for Policy and Practice. Odense, Denmark: European Agency for Development in Special Needs Education. Wehmeyer, M. L., Field, S. Doren, B.Jones, B. & Masom, C. (2004). Self-determination and student involvement in standardsbased reform. Exceptional Children, 70,4, 413-425.

Aquest document noms reflecteix les opinions dels autors, i la Comissi no es fa responsable de l's que pugui fer de la informaci continguda en ell

30