Informe sobre la declaració dels espectacles de tortura taurina com a Be d’Interés Cultural Immaterial per la Generalitat Valenciana.

Autoria:
Comissió redactora de la Plataforma Carles Pinazo pels drets dels animals.

Aprovació:
Diumenge, 13 de maig de 2012.

Fotos:
Jonás Amadeo Lucas. Drets reservats. http://www.theanimalday.org

1

Plataforma Carles Pinazo pels drets dels animals. Informe sobre la declaració dels espectacles de tortura taurina com a Be d’Interés Cultural Immaterial per la Generalitat Valenciana. Antecedents. Les corregudes de bous i els bous al carrer, com diu l’annex del Decret de la Generalitat Valenciana que dóna suport a la seua declaració com a Be d’Interés Cultural Immaterial1, són un patrimoni singular d’Espanya, una pràctica molt antiga i que ha tingut molta difusió a la nostra terra. És una de les moltes pràctiques antigues, amb tradició, que usen els animals, generen el seu patiment o, pitjor encara, la seua tortura i matança davant el públic. Es tracta d’un fet evident que es pot contrastar a través de l’actitud, els ulls i la sang de l’individu que és víctima dels espectacles taurins. És un fet objectiu, científicament analitzat i evidenciat per nombroses investigacions publicades2. Eixa evidència impulsà una lluita que ja compta, també, amb una llarga tradició. Moltes persones s’han compromès pel progrés cap a una nova sensibilitat moral que incloga el respecte pels individus d’altres espècies i han aconseguit avançar amb fites com el càstig a la crueltat contra els animals domèstics establert al codi penal de colònia de la badia de Massachusetts, el 1641. Al segle XIX es marcà un nou punt d’inflexió al Regne Unit i als EUA, i al XX nasqué el moviment pels drets dels animals3. Fa molt que es treballa per l’abolició dels espectacles amb bous, que han estat comuns a tota Europa4. Els bull-baiting, per exemple, eren habituals a molts llocs d’Anglaterra i s’arribaren a fer dues vegades per setmana a Londres. Eren bous al carrer perseguits i atacats per gossos entrenats (la pràctica portà a la selecció dels bulldog) i foren prohibits, fruit d’eixa nova sensibilitat moral, per la Cruelty to Animals Act de 1835. La tortura taurina és patrimoni singular d’Espanya perquè Espanya no seguí aquest camí de progrés, impulsat des de la Il·lustració. La societat valenciana, però, si que l’ha seguit majoritàriament: l’interés de la ciutadania per aquestes pràctiques és cada vegada menor, i ha fet que el gran negoci que gira al seu voltant depenga del suport dels poders públics a través de subvencions de tota mena i des de tots els nivells institucionals. Es tracta d’un malalt terminal que
1

RESOLUCIÓ de 20 de febrer de 2012, de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport, per la qual s’incoa l’expedient de declaració de Bé d’Interés Cultural Immaterial a favor dels espectacles taurins «les corregudes de bous» i els festejos taurins tradicionals «els bous al carrer» en tot l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana. DOGV 23.02.2012, nº 6.720. http://www.ara.cat/politica/Diari-Oficial-PaisValencia_ARAFIL20120223_0001.pdf 2 Compareixença d’Enrique Zaldívar, veterinari especialista en bòvids, amb relació a la Proposició de llei de modificació de l’article 6 del text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat pel Decret legislatiu 2/2008 (tram. 353-00773/08). Diari de sesions del Parlament de Catalunya, sessió 45 de 2010 (4 de març). http://www.parlament.cat/activitat/dspcc/08c757.pdf 3 Francione, Gary, Rain without Thunder. The ideology of Animal Rights Movement. Filadèlfia, Temple University Press, 1996. Existeix una traducció al castellà no autoritzada que es pot descarregar a http://iniciativaanimalista.cat/pdf/Lluvia_sin_truenos.pdf 4 Portabella, Jordi. L’engany de la corrida. Pel respecte als toros. València, 3i4, 2010.

2

sobreviu enganxat a la màquina dels diners públics. L’activisme del moviment a favor dels bous, d’una festa sense tortura ni sang, compta amb un suport social que creix constantment. Ha permès arribar a fites com les reformes de les normatives de protecció dels animals de les comunitats autònomes de Canàries (1991) i Catalunya (2010), que aboliren la tortura taurina a aquests territoris. Davant d’aquesta realitat, el món taurí ha cercat noves formes de protecció legal entre les que es troba la proposta de declaració d’aquestes pràctiques com a Be d’Interés Cultural Immaterial. Consideracions. Corregudes de bous5. Els bous mascles destinats a les corregudes de bous i els bous al carrer no viuen més de 6 anys. Normalment, es troben amb el seu destí poc després de tindre l’edat establerta, que és de 4 anys si han estat elegits per a corregudes de bous i de 2 si van a morir a les corregudes a cavall o a les de jònecs. Pels bous al carrer s’ha de comptar amb una autorització específica per a fer servir animals de més de 2 anys. Des de xicotets, els genets els assetgen amb les garrotxes per a comprovar les seues reaccions. Són sotmesos a la tienta a recintes tancats on es valora la suposada bravura que els pot portar fins a la plaça de bous. Del rebuig de ‘tienta’ trien els lots d’individus que moren com a jònecs, els que es van als bous al carrer o els que són torturats amb 1 any o fins i tot menys a espectacles com les becerrades cadafaleres d’Algemesí o a les escoles taurines, on xiquets i xiquetes maten des del 14 anys. Pel que fa a les femelles, una part és destinada a la cria amb algun semental. Moltes acaben a l’escorxador quan han fet els 4 mesos, com els mascles que mai xafaran una plaça. Algunes també pateixen als espectacles taurins, i una part acaba a les escoles taurines i els espectacles de joneguers novells, on no tenen la més mínima oportunitat de defensar-se. Per a la correguda, els sotmeten a un llarg viatge a dins de calaixos individuals on no es poden moure, per a evitar moviments i colps que podrien trencar les preuades banyes. A la plaça, els tanquen a prop dels cavalls, els bous esquellers i les mules que els arrossegaran. Als corrals, els sotmeten a un reconeixement veterinari que només ha d’establir si valen el preu pagat per ells, i que es repetirà poc abans de ser abocats a la plaça per a comprovar que no han patit cap minva. De nou, els observa gent que vol preveure la seua actitud a la plaça i que fa amb ells lots que adjudicar, per sorteig, als toreros. No tarden en rebre el primer colp amb la divisa, el primer guarniment de vius colors que claven a la seua carn, la primera eina de tortura que els fa sagnar. Segons el reglament taurí vigent6: §59.5. Tots els caps de bestiar que es toregen en places de primera i segona categoria portaran les divises identificatives de la ramaderia, que tindrà les
5

A partir de l’article Cultura sense tortura, patrimoni de la Humanitat, de Jesús Frare, publicat per Iniciativa Animalista. http://iniciativaanimalista.cat/index.php/antiespecisme/item/781-cultura-sensetortura-patrimoni-de-la-humanitat-jesús-frare 6 Reial Decret 145/1996, de 2 de febrer, pel qual es modifica i dóna nova redacció al reglament de espectacles taurins. BOE 02.03.1996, nº 54. Tots els articles citats posteriorment són d’aquest decret. http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/act.php?id=BOE-A-1996-4945.

3

següents mesures: seran de doble arpó de 80 mm de llarg, dels quals 30 mm seran destinats al doble arpó, que tindrà una amplada màxima de 16 mm. Resten als corrals, on tot el que passa fins al moment de la correguda queda entre els bous i els seus captors. No es poden manipular les banyes del animals per a corregudes de bous i de jònecs picades, però està permès a les corregudes a cavall i de jònecs sense picadors. La llibertat per a manipular les defenses del bou és total a la resta d’espectacles, i fins i tot obligatòria quan intervenen individus de més de 2 anys. El reglament no fa cap referència i, per tant, no estableix cap limitació, a altres possibles “manipulacions” com l’ús de drogues i productes químics o els maltractaments físics, per a que els bous isquen a la plaça afeblits i estabornits. Només es penalitza la presentació d’un bou manifestament inútil per a la lídia, per patir defectes ostensibles o adoptar conductes que impedisquen el normal desenvolupament d'aquesta. Segons la norma, s’han de mantindre les aparences. La llum cegadora que trenca la foscor dels túnel és una trampa de crits i sorolls estranys totalment tancada. Es troben amb el torero i la quadrilla de banderillers, picadors i mossos, ben entrenats i organitzats, amb experiència per a aprofitar tots els avantatges que els dóna l’espectacle. Comença el primer terç, i el primer engany deixa clar tot el que pot donar de si aquesta dansa ritual. El bou és un pacífic herbívor que s’intenta defensar, que intenta apartar qui l’ataca amb les banyes per a poder fugir. Pensarà que els capotes i la muleta que es mouen davant els seus ulls són els més perillosos, els que l’han encerclat i no li deixen trobar lloc segur. Fins al final, pensarà que els humans no tenen la culpa, i fins i tot buscarà la seua protecció. Només alguna vegada, entendrà que hi són al darrere. Si un reglament prohibeix una pràctica, és perquè cal fer-ho: crida l’atenció la de tapar el cap del bou amb el capot per a aconseguir que tope contra la barrera o els refugis (burladeros), que es sanciona amb una falta lleu penada amb multa de 30 a 150€7. Li xuclen tota la seua força amb la pica, una llança que li claven des d’un cavall i que està pensada per a trencar la seua musculatura, per a fer brollar la sang sense parar: §64.1. Les piques (puyas) tindran la forma de piràmide triangular, amb arestes o talls rectes, d'acer tallant i punxant i les seues dimensions, apreciades amb l’esquadra, seran: 29 mm de llarg en cada aresta per 19 d'ample a la base de cada cara o triangle; estaran proveïdes a la base de un límit de fusta, coberta de corda encolada de 3 mm d'ample en la part corresponent a cada aresta, 5 mm a comptar del centre de la base de cada triangle, 30 mm de diàmetre a la base inferior i 60 mm de llarg, acabada en una creueta fixa d'acer, de braços en forma cilíndrica, de 50 mm des dels seus extrems a la base del límit i un gruix de 8 mm (annex III). Està prohibit que el picador bloquege la fugida del bou si considera que encara no ha
7

Llei 10/1991, de 4 d’abril, sobre potestats administratives en matèria d’espectacles taurins, art. 17. Segons l’article 13, la falta prescriu si no s’obre el procediment de sanció en els termini de 2 mesos, i la sanció també prescriu si no s’aplica en el termini dels 2 mesos després d’haver-se resolt. http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=BOE-A-1991-8266

4

acabat amb ell, o remoga la llança a dins de la ferida per a fer més mal (li diuen barrinar). Si ho fa, rebrà tot el pes de la llei amb una falta lleu que el deixarà sense canvi a les butxaques. A una plaça de primera categoria, els bous han de rebre la pica, com a mínim, dues vegades. A la resta de places, el torero pot decidir acabar amb la tortura després de la primera. Si la presidència considera que el bou no ho aguantarà, el pot condemnar amb el mocador roig a rebre les banderilles de càstig, anomenades banderilles negres. L’animal no pot arribar sencer al segon terç: cada individu té reservats dos parells d’aquests estris: §63.2. En les banderilles negres o de càstig, l'arpó, en la seua part visible, tindrà una longitud de 8 cm i una amplada de 6 mm. La part del arpó de la qual ix la punta de fixació serà de 61 mm, amb un ample de 20, i la separació entre el terminal de la punta de fixació i el cos del arpó serà de 12 mm. Les banderilles negres tindran el pal amb una funda de color negre amb una franja en blanc de 7 cm a la part mitjana. Al terç de banderilles, li clavaran un mínim de dos parells d’aquests arpons, quasi sempre els tres de rigor. Moltes vegades, en rebre la fiblada, el bou es tornarà enrere cercant qui li fa mal, alçarà el cap amunt i s’oblidarà del banderiller, que podrà fugir més tranquil. §63.1. Les banderilles seran rectes i de material resistent, amb empunyadura de fusta de faig o freixe, amb una longitud de pal no superior a 70 cm i d'un gruix de 18 mm de diàmetre. Introduït en un extrem hi haurà el arpó, d'acer tallant i punxant, que en la seua part visible serà d'una longitud de 60 mm, dels quals 40 mm seran destinats a la punta de fixació (arponcillo), que tindrà una amplada màxima de 16 mm. Amb el bou ferit i cridant, començaran el tercer terç. Els toreros tenen fins a 10 minuts per a abusar de l’engany abans d’entrar a matar. El bou ha de morir travessat per una espasa anomenada estoc, patint una llarga agonia. Els toreros haurien d’aprofitar el seu impuls i el del bou en envestir, encertar a clavar l’espasa als hoyos de agujas per a evitar la columna vertebral per l’esquerra o per la dreta, tallar en sec venes i artèries principals i generar una mort relativament ràpida. Això no sol passar: la major part de les vegades que encerten a clavar l’estoc a fons, es desvia de la trajectòria i perfora els pulmons, el diafragma, el fetge… El bou encara s’està ofegant amb la seua sang quan li tallen les orelles o, fins i tot, quan les mules l’arrosseguen cap als corrals. §66.1. Els estocs tindran una longitud màxima d'acer de 88 cm des de l'empunyadura a la punta. Sovint, claven l’estoc a mitges perquè se’ls escapa de la ma o perquè topen amb l’os. Han de traure l’espasa clavada i tornar a provar amb rapidesa, per a evitar els avisos i el fracàs de no matar el bou. Han de vèncer la temptació d’intentar prémer l’espasa clavada a mitges, o de ferir l’animal amb qualsevol altra eina. De nou, cometrien falta 5

lleu. Al toreig a cavall, la proesa consisteix en clavar banderilles. Els executors poden fer servir fins a tres parells, a més de 3 banderilles de càstig. Poden elegir entre les específiques d’aquesta modalitat, curtes i llargues, i les que són idèntiques a les del toreig a peu. Han de matar sense baixar del cavall i amb les banderilles de mort, dotades d’un arpó molt més gran. §63.3. Les banderilles utilitzades a en el toreig a cavall tindran les característiques que assenyala l'apartat 1 d'aquest article, i el pal pot tenir una longitud màxima de 80 cm. §67.1. les piques de càstig seran d'un llarg total de 1,60 metres i la llança estarà formada per un fibló (cubillo) de 6 cm de llarg i 15 de fulla de doble tall per vedells i 18 cm per als bous, amb un ample de fulla en ambdós casos de 25 mm. A la part superior del fibló portarà una creueta de 6 cm de llarg i 7 cm de diàmetre en sentit contrari a la fulla del pica. §67.2. Les banderilles llargues (farpas) tindran la mateixa longitud que les piques, amb un arpó de 7 cm de llarg per 16 mm d'ample. §67.3. Les piques de mort tindran les següents mesures màximes: 1,60 m de llarg, fibló de 10 cm, i les fulles de doble tall, 60 cm pels vedells i 65 pels bous, amb 25 mm d'ample. §67.4. En les corregudes de piques, les banderilles curtes tindran una longitud de pal de 18 mm de diàmetre per 20 cm de llarg amb el mateix arpó que les banderilles llargues, podent ser de fins a 35 cm. Les banderilles roses consistiran en un cap de fins a 20 cm de llarg amb un arpó de 8 mm de gruix. Les estocades i les banderilles de mort es poden anar repetint i fer eterna l’agonia del bou. El reglament permet que, una vegada s’haja clavat correctament l’estri de mort, es puga optar per matar amb l’estoc de rematada, conegut com a descabello, que s’ha de clavar entre les banyes d’un animal quasi immobilitzat pel dolor, per a trencar la medul·la espinal: §66.2. L’estoc de rematada (descabello) anirà proveït d'un límit fix en forma de creu de 78 mm de llarg, compost de tres cossos: un central o de subjecció de 22 mm de llarg per 15 d'alçada i 10 de gruix, bisellades les seues arestes, i dos laterals de forma ovalada de 28 mm de llarg per 8 d'alçada i 5 de gruix. El límit ha d'estar situat a 10 centímetres de la punta de l'estoc. Les errades contínues i els seus crits de patiment poden seguir fins que, destrossat, deixe caure el cap sobre el terra. És aleshores quan intentaran acabar la faena amb el cop de gràcia, mitjançant un ganivet que ha de seccionar definitivament la medul·la o destrossar el bulb raquidi. Si aquesta opció també falla, aprofiten que ha perdut el 6

sentit per a amagar l’infern als corrals, on serà víctima dels ganivets dels matancers, que el començaran a esquarterar quan encara és viu. El mite del bou indultat ens parla d’aquell que, a les places de 1ª i 2ª categoria, ha suportat totes les fases de la lídia, pica i banderilles incloses, amb excel·lent comportament i bravesa. Serà indultat amb l’esperança de que puga ser semental que done fama a la seua ramaderia i preserve la puresa de la raça. Com si fora un gladiador romà, per a rebre el mocador taronja ha de ser aclamat pel públic, reconegut pel seu rival a mort i acceptat per qui el va vendre, que haurà de compensar qui el va comprar. És molt difícil que, amb les ferides patides, les millors cures veterinàries aconseguisquen salvar un bou indultat. És el mateix pels bous que, a l’altre extrem, són considerats indignes del circ. El mocador verd de càstig estableix l’eixida dels esquellers i la tornada del bou als corrals per a que, fora de la vista de la gent, siga conduït fins a l’escorxador de la plaça. Si el bou és “denunciat” pel torero per haver estat torejat abans acaba de la mateixa manera, perquè un bou no pot saber el que el torero sap. Només si els esquellers fallen en la seua tasca, i el bou atemorit decideix romandre a la plaça, serà matat davant dels ulls de tothom, amb l’estoc de matar o directament amb el de rematar. A l’escorxador acaben els bous morts, els moribunds, els rebutjats i els sobrers que ningú recorda. També és la fi dels bous als espectacles on fan creure que no els maten, com els que utilitzen al toreig còmic especialment pensat per a xiquets i xiquetes. El reglament diu que no se’ls pot infringir danys cruents ni matar a l’arena, però que s’han de sacrificar quan acaba l’espectacle. Bous al carrer. El reglament vigent a la Comunitat Valenciana8 els defineix com a festes populars que acrediten el seu caràcter tradicional al territori on es condueixen, corren o toregen vaques i bous braus, sense que hi haja toreig com el que es practica a les places per professionals i aprenents. La modalitat bàsica de bous al carrer és el bou de vila, que consisteix en la solta d’individus a places fixes o portàtils o per un circuït de carrers tancat per barreres que, a més, serveixen de proteccions per a les persones que assisteixen com a públic i per a les que empaiten el bou i corren al seu davant, el retallen, el persegueixen i el citen, en solitari o formant grups que l’acorralen. Les vaques i vaquetes es fan amb femelles, vaques o vedelles molt joves. Es fa, també, amb animals anomenats bous salvatges. Es tracta d’individus que no han estat utilitzats abans en cap espectacle taurí. Aquesta peculiaritat permet, d’acord amb el que es recull a la reglamentació estatal, que eixa primera vegada el bou isca al carrer amb les banyes íntegres, sense manipular.
8

DECRET 24/2007, de 23 de febrer, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament de Festejos Taurins Tradicionals a la Comunitat Valenciana (Bous al carrer). DOGV 27.02.2007, nº 5.459. http://www.docv.gva.es/datos/2007/02/27/pdf/2007_2564.pdf

7

Entre les modalitats diferencials més destacades, es troba el bou de corda, lligat o capllaçat. L’animal té la mobilitat limitada per una corda d’un mínim de 14 metres de llargària, que un grup de gent aguanta des d’un extrem. El bou és subjectat per les banyes (segons s’estableix a la normativa, amb elements de protecció que eviten fregades i tensions excessives i que no li limiten la visió). El grup actua, especialment, si alguna persona participant corre perill de ser enganxada i, per això, es considera que el recorregut del bou no s’ha de tancar necessàriament amb barreres de protecció. Els tancaments són trasllats de bous d’un punt a altre, sovint amb la gent corrent al seu davant a l’estil dels Sanfermins de Pamplona. L’acte d’aquest tipus que és emblemàtic al país és l’entrada de bous i cavalls de Sogorb, que va ser declarada Bé d’Interés Cultural Immaterial9 malgrat l’informe desfavorable del Consell Valencià de Cultura a causa, entre altres motius, del risc que representa per a persones i animals10. Els bous a la mar es porten a terme a un port o platja, al si d’un recinte format per barreres i obert al mar per una banda. Generalment, és un semicercle on la gent que hi participa es sol llançar a l’aigua per a fugir de l’envestida del bou, que moltes vegades cau també a l’aigua. Als ports, no és estrany que l’animal no siga capaç de tornar a terra i acabe morint ofegat. Els actes més emblemàtics són els dels ports de Dénia (Marina Alta) i Benicarló (Baix Maestrat). El bou embolat es l’acte principal dels programes taurins de molts pobles. Ja de nit, l’animal es tret del caixó per les banyes amb una corda i immobilitzat contra un piló situat a dins del recorregut. Davant de la gent que participarà i que veurà l’espectacle, persones expertes li col·loquen una carcassa metàl·lica a les banyes amb les boles que cremen. Quan acaben, tallen la corda que el lliga i l’animal lluita contra el foc que té a tocar dels ulls mentre s’ha d’enfrontar als participants que l’empaiten. Segons el reglament estatal, a les festes taurines populars, els bous no han de patir maltractament ni patiment “injustificat” davant del públic, però han de ser matats discretament. És habitual, però, que els animals que s’utilitzen als bous al carrer siguen propietat d’una empresa que els lloga una i altra vegada, com és el cas del famós bou Ratón, de la ramaderia de Gregorio de Jesús. Així, els únics bous vius són a mans dels ramaders i són el futur del negoci: un bou venut és un bou mort, d’una manera o altra. Malgrat el que diuen els reglaments, el patiment dels animals en aquestes festes és enorme. Els grans herbívors són a uns espais que no coneixen, corren sobre asfalt i els fa mal a les articulacions i les peülles, són perseguits per amenaces que els
9

RESOLUCIÓ de 31 d’agost de 2010, de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià de la Conselleria de Cultura i Esport, per la qual s’incoa l’expedient de declaració de Bé d’Interés Cultural Immaterial a favor de l’Entrada de Bous i Cavalls de Segorbe. DOGV 03.09.2010, nº 6.347. http://www.docv.gva.es/datos/2010/09/03/pdf/2010_9531.pdf 10 Consell Valencià de Cultura. Informe sobre la posible declaración como Bien de Interés Cultural Inmaterial de la Entrada de Toros y Caballos de Segorbe. http://cvc.gva.es/archivos/377.pdf

8

arriben de totes bandes en forma de persones que els passen per davant i per darrere, que els toquen el cap, que els peguen, que els estiren de la cua. El que fan és córrer fins a l’extenuació amb l’esperança de trobar una fugida, que no és altra que el següent cantó a dins del circuït tancat, que la tanca de la plaça. No ataquen, fugen. No envesteixen, intenten apartar l’amenaça amb les seues banyes, com fa un cérvol envoltat de llops o un gran búfal africà que es defensa de les lleones. L’estrès és tan gran que molts moren de por i cansament, d’atacs cardíacs o per colps contra les barreres, contra les parets i els cantons dels carrers… Es trenquen potes i banyes, es destrossen la cara o, directament, moren davant la gent que mira. El perill per a les persones és també molt gran. Cada any, es contabilitzen centenars de ferides i s’han de lamentar diverses morts, malgrat les modificacions de les normes destinades a incrementar els estàndards de seguretat11. El 2009, el Consell Valencià de Cultura emeté un informe que instava a l’increment de les mesures de seguretat12, però les diverses memòries de la Conselleria de Governació de la Generalitat Valenciana13 mostren que aquestes xifres es mantenen quasi inalterables. Malgrat aquest perill, i front a les exigències de la normativa, és habitual veure a prop dels bous persones en estat d’embriaguesa o menors d’edat. Només començar el 2012, una persona morí al bou embolat de Navaixes. I és que, com passa amb els bous de plaça, es tracta d’un negoci parasitari de les ajudes públiques que no es pot sostindre per ell mateix. No té capacitat per a fer front a l’important increment de costos que generen mesures mínimes de vigilància i seguretat, com s’ha fet evident amb propostes polítiques per a que les diputacions cerquen formes de contractació que abaratisquen aquesta partida i, com no podria ser d’altra manera, assumisca la major part amb el seu pressupost. La Plataforma Stop our Shame14 realitzà un gran esforç de recopilació de dades per a establir l’import total que els espectacles de tortura taurina rebien de les arques públiques. Fou un treball minuciós, realitzat a través de les publicacions oficials, que topà una i altra vegada amb la negació d’informació i l’obscurantisme de les institucions implicades a tot l’estat. Aconseguí valorar objectivament més de 600 milions d’euros anuals per a corregudes de bous i bous al carrer, sense que se pogueren concretar moltíssimes partides que eixien sobre tot de les arques municipals i que arribaven a
11

DECRET 120/2010, de 27 d’agost, del Consell, pel qual es modifica el Reglament de Festejos Taurins Tradicionals a la Comunitat Valenciana (Bous al carrer), aprovat pel Decret 24/2007, de 23 de febrer. DOGV 31.08.2010, nº 6.344. http://www.docv.gva.es/datos/2010/08/31/pdf/2010_9479.pdf 12 Consell Valencià de Cultura. Informe sobre la normativa de bous al carrer, 26.11.2009. http://cvc.gva.es/archivos/341.pdf 13 Memòria del 2009: http://www.mundotoro.com/auxiliar/galerias2010/memoriarokbous.pdf. Del 2010: http://www.gov.gva.es/lrportal/c/document_library/get_file?uuid=4bef38aa-857f-4bd2b921-1352230268dc&groupId=10281. Del 2011: http://www.gov.gva.es/lrportal/c/document_library/get_file?uuid=fd73e7c2-e1d1-4d53-84e3405fc2bb00d2&groupId=10281 14 http://www.stopourshame.com/es/home.htm

9

penyes i grups taurins de forma directa o indirecta, a través d’organitzacions pantalla (confraries, associacions festives, etc.) que servien per a maquillar el destí final dels diners. Aquest treball donà les últimes dades l’any 2008. Els bous al carrer no són eixa festa en expansió que vol mostrar la publicitat de la Generalitat Valenciana. Com es pot veure a les memòries anuals, el seu suposat creixement és en realitat, un declivi en referència al 2008, any que es començaren a plasmar els efectes de la crisi econòmica. Una gran part d’aquests espectacles de tortura taurina poden veure reduïdes o eliminades les subvencions que els sostenen, el que els aboca a la desaparició. La declaració com a Bé d’Interés Cultural Immaterial és part de l’estratègia per a blindar i fins i tot augmentar eixe finançament públic. Rebuig social. El 2003, la UNESCO aprovà la Convenció de París per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial15, que defineix com a gresol de la diversitat cultural i garant d’un desenvolupament sostenible, factor d’apropament, intercanvi i entesa entre els éssers humans. A l’article primer de la Convenció, es defineix com a un element que infon un sentiment d’identitat i continuïtat i que ha de ser compatible amb el respecte als drets humans, el respecte mutu entre comunitats, grups i individus i el desenvolupament sostenible. Les corregudes de bous i els bous al carrer no representen aquests valors. Si, es tracta d’un conjunt d’usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques, amb els instruments, objectes, artefactes i espais que els són inherents, amb una llarga història. Però, afortunadament, la major part de la gent a la qual suposadament representen no els reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural, perquè la majoria rebutja el linxament i sacrifici d’algú que no deixa de demanar clemència, que no deixa de cridar de dolor fins que se li escapa l’últim alè de vida. El suport al moviment animalista contra la tortura taurina creix de forma constant, i les enquestes mostren aquest rebuig des de fa molt de temps16. No és una realitat que es limita a l’estat espanyol o a les terres valencianes, sinó que arriba allí on encara existeix aquesta forma de crueltat extrema amb els animals: els avanços abolicionistes han arribat a Equador, Panamà i Nicaragua, i les iniciatives polítiques han donat passos molt importants a Veneçuela, Colòmbia i Mèxic. El Consell Valencià de Cultura, al seu informe sobre els bous al carrer, constata que el reconeixement dels drets dels animals és un fet acceptat i que aquests no poden ser objecte de maltractament. Quan es posà en marxa la Iniciativa Legislativa Popular per la reforma de la Llei de protecció animal de Catalunya que protegeix els bous de la tortura i mort a les places, les mostres de suport arribaren de tot l’estat espanyol i, de forma destacada, de les terres valencianes. Aquest rebuig no implica cap falta de respecte per les minories. Eixe respecte s’ha de fonamentar en l’acceptació majoritària per part de la societat que acull les pràctiques o fets minoritaris, i no pot passar per damunt de tercers, com els bous i vaques, sense cap consideració ni
15 16

http://www.unesco.org/culture/ich/doc/src/00009-CA-PDF.pdf Recull d’enquestes elaborat per la Plataforma LNTEC (La tortura no es arte ni cultura): http://www.slideshare.net/MartaEstebanMiano/los-espaoles-y-los-toros-encuestas

10

respecte per ells. Sovint, la gent partidària de la tauromàquia argumenta que qui no vulga bous, que no vaja. El bou, però, no pot elegir. Conclusions. Tots els espectacles de tortura taurina comporten un enorme patiment dels animals. És tracta, com s’ha dit adés, d’un fet objectiu, científicament analitzat i evidenciat per nombroses investigacions publicades. A més, impliquen un greu risc per a les persones que hi participen o que acudeixen com a espectadores. L’afició, el gust o el desig de moltes persones d’entretenir-se amb aquestes pràctiques no justifica eixe patiment i eixos riscos per a la integritat i la salut de les persones. Són la justificació d’un negoci que no es sosté pels seus propis mitjans, i que absorbeix gran quantitat de diners públics que li arriben des de tots els nivells de l’administració (europea, estatal, autonòmica i local). Els fons que falten per a la sanitat, l’educació, la solidaritat social o les infraestructures, els capitals que es retallen dels sous del funcionariat o de les prestacions a la ciutadania, no han de servir per a sostindre les corregudes de bous i els bous al carrer a la Comunitat Valenciana. No representen la major part de la població, que rebutja obertament aquestes manifestacions de crueltat extrema amb els animals o no es sent identificada amb elles. La cultura no és una realitat estàtica. Canvia per a adaptar-se al progrés de les societats, a la incorporació de nous valors com el reconeixement dels drets igualitaris de les dones, de les persones estrangeres o de les d’altres races i ètnies, dels drets dels altres animals. Per això, la Plataforma Carles Pinazo pels drets dels animals informa desfavorablement la possible declaració dels espectacles de tortura taurina com a Be d’Interès Cultural Immaterial. La Plataforma Carles Pinazo pels drets dels animals farà arribar aquest informe a la Conselleria de Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana, per a que siga incorporat a l’expedient de declaració de Bé d’Interés Cultural Immaterial a favor dels espectacles taurins «les corregudes de bous» i els festejos taurins tradicionals «els bous al carrer» en tot l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.

11

Bibliografia. Bekoff, Marc. La vida emocional de los animales. Barcelona, Altarriba, 2008. Bekoll, Marc. Pierce, Jessica. Justicia salvaje. La vida moral de los animales. Madrid, Turner, 2010. Casamitjana, Jordi. ‘Suffering’ in bullfighting bulls; An ethologist’s perspective. http://www.casinternational.org/fileadmin/protestacties/Documenten/The_suffering_of_bulls_CAS_ Jordi_Casamitjana.pdf Clavero, Manuel. Tiko y Bengala. La historia de un toro. Barcelona, Tempestad, 2007. Colita. Vicent, Manuel. Piel de toro. Barcelona, Edhasa, 2005. Francione, Gary, Rain without Thunder. The ideology of Animal Rights Movement. Filadèlfia, Temple University Press, 1996. Godall, Jane. 40 Years At Gombe. Nova York, Stewart, Tabori & Chang, 2000. Patterson, Charles. ¿Por qué maltratamos tanto a los animales? Un modelo para la masacre de personas en los campos de exterminio nazis. Lleida, Milenio, 2008. Portabella, Jordi. L’engany de la corrida. Pel respecte als toros. València, 3i4, 2010. Ortega Fraile, Julio. Palabras para un toro sin voz. Castelló, Hades, 2011. Regan, Tom. Jaulas vacías. El desafío de los derechos de los animales. Barcelona, Altarriba, 2006. Singer, Peter. Liberación animal. Madrid, Trotta, 1999. Spiegel, Marjorie. The dreaded comparison. Human and animal slavery. Nova York, Mirror, 1996. Tamames, Kepa. Tu también eres un animal. 116 argumentos para la defensa de los animales. Madrid, Martínez Roca, 2007. Diversos autors i autores. La cuestión de los toros. Barcelona, Altarriba, 2007. Diversos autors i autores. El si y el no de la protección de los animales en Barcelona. Barcelona, Altarriba, 2007. Diversos autors i autores. Razonar y actuar en defensa de los animales. Madrid, Catarata, 2008. Diversos autors i autores. De animales y hombres. Studia Philosophica. Madrid, Biblioteca Nueva – Eds de la Universidad de Oviedo, 2007. Proposició de llei de modificació de l’article 6 del text refós de la Llei de protecció dels animals de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2008 (tram. 35300759/08). Diari de Sesions del Parlament de Catalunya. Debat i votació al Ple del Parlament: - Sessió 67.3 (18.12.2009): http://www.parlament.cat/activitat/dspcp/08p105.pdf - Sessió 85.2 (28.07.2010): http://www.parlament.cat/activitat/dspcp/08p131.pdf Compareixences davant la Comissió de Medi Ambient i Habitatge del Parlament de Catalunya: - Sessió 43 (03.02.2010): http://www.parlament.cat/activitat/dspcc/08c720.pdf - Sessió 44 (03.03.2010): http://www.parlament.cat/activitat/dspcc/08c754.pdf - Sessió 45 (04.03.2010): http://www.parlament.cat/activitat/dspcc/08c757.pdf - Sessió 47 (17.03.2010): http://www.parlament.cat/activitat/dspcc/08c776.pdf - Sessió 51 (02.06.2010): http://www.parlament.cat/activitat/dspcc/08c858.pdf 12

Entitats que conformen la Plataforma Carles Pinazo Pels drets de tots els animals

ACMAT-CERO - www.acmat-cero.es Associació Contra el Maltracte Animal “Tolerància Zero” AnimaNaturalis - www.AnimaNaturalis.org Comissió Els Gossets FEDENVA. Federació d’associacions protectores de la Comunitat Valenciana. Folgança antitaurina pels drets dels animals d’Algemesí (Folgança). http://becerradesalgemesi.blogspot.com/ Iniciativa Animalista - www.iniciativaanimalista.cat/ PACMA Partit Animalista - www.pacma.es PRODA PROFESSIONALS PER A LA DEFENSA ANIMAL - www.proda.es PUPA Plataforma UPV ProAnimals - http://pupa.upv.es QPAC - www.uv.es/gatos Col·lectiu Universitari per a la Protecció dels Animals del Campus RIBERCAN - www.protectoradecarcaixent.com Associació Protectora de Animals de Carcaixent SPAPASM - www.spapasm.es Societat Protectora d’Animals i Plantes Arc de Sant Martí SPASAV Protectora de Picassent - www.spasav.com/ SVPAP - www.svpap.com/ Societat Valenciana Protectora d’Animals i Plantes

13