You are on page 1of 13

Informe sobre la declaraci dels espectacles de tortura taurina com a Be dInters Cultural Immaterial per la Generalitat Valenciana.

Autoria:
Comissi redactora de la Plataforma Carles Pinazo pels drets dels animals.

Aprovaci:
Diumenge, 13 de maig de 2012.

Fotos:
Jons Amadeo Lucas. Drets reservats. http://www.theanimalday.org

Plataforma Carles Pinazo pels drets dels animals. Informe sobre la declaraci dels espectacles de tortura taurina com a Be dInters Cultural Immaterial per la Generalitat Valenciana. Antecedents. Les corregudes de bous i els bous al carrer, com diu lannex del Decret de la Generalitat Valenciana que dna suport a la seua declaraci com a Be dInters Cultural Immaterial1, sn un patrimoni singular dEspanya, una prctica molt antiga i que ha tingut molta difusi a la nostra terra. s una de les moltes prctiques antigues, amb tradici, que usen els animals, generen el seu patiment o, pitjor encara, la seua tortura i matana davant el pblic. Es tracta dun fet evident que es pot contrastar a travs de lactitud, els ulls i la sang de lindividu que s vctima dels espectacles taurins. s un fet objectiu, cientficament analitzat i evidenciat per nombroses investigacions publicades2. Eixa evidncia impuls una lluita que ja compta, tamb, amb una llarga tradici. Moltes persones shan comproms pel progrs cap a una nova sensibilitat moral que incloga el respecte pels individus daltres espcies i han aconseguit avanar amb fites com el cstig a la crueltat contra els animals domstics establert al codi penal de colnia de la badia de Massachusetts, el 1641. Al segle XIX es marc un nou punt dinflexi al Regne Unit i als EUA, i al XX nasqu el moviment pels drets dels animals3. Fa molt que es treballa per labolici dels espectacles amb bous, que han estat comuns a tota Europa4. Els bull-baiting, per exemple, eren habituals a molts llocs dAnglaterra i sarribaren a fer dues vegades per setmana a Londres. Eren bous al carrer perseguits i atacats per gossos entrenats (la prctica port a la selecci dels bulldog) i foren prohibits, fruit deixa nova sensibilitat moral, per la Cruelty to Animals Act de 1835. La tortura taurina s patrimoni singular dEspanya perqu Espanya no segu aquest cam de progrs, impulsat des de la Illustraci. La societat valenciana, per, si que lha seguit majoritriament: linters de la ciutadania per aquestes prctiques s cada vegada menor, i ha fet que el gran negoci que gira al seu voltant depenga del suport dels poders pblics a travs de subvencions de tota mena i des de tots els nivells institucionals. Es tracta dun malalt terminal que
1

RESOLUCI de 20 de febrer de 2012, de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport, per la qual sincoa lexpedient de declaraci de B dInters Cultural Immaterial a favor dels espectacles taurins les corregudes de bous i els festejos taurins tradicionals els bous al carrer en tot lmbit territorial de la Comunitat Valenciana. DOGV 23.02.2012, n 6.720. http://www.ara.cat/politica/Diari-Oficial-PaisValencia_ARAFIL20120223_0001.pdf 2 Compareixena dEnrique Zaldvar, veterinari especialista en bvids, amb relaci a la Proposici de llei de modificaci de larticle 6 del text refs de la Llei de protecci dels animals, aprovat pel Decret legislatiu 2/2008 (tram. 353-00773/08). Diari de sesions del Parlament de Catalunya, sessi 45 de 2010 (4 de mar). http://www.parlament.cat/activitat/dspcc/08c757.pdf 3 Francione, Gary, Rain without Thunder. The ideology of Animal Rights Movement. Filadlfia, Temple University Press, 1996. Existeix una traducci al castell no autoritzada que es pot descarregar a http://iniciativaanimalista.cat/pdf/Lluvia_sin_truenos.pdf 4 Portabella, Jordi. Lengany de la corrida. Pel respecte als toros. Valncia, 3i4, 2010.

sobreviu enganxat a la mquina dels diners pblics. Lactivisme del moviment a favor dels bous, duna festa sense tortura ni sang, compta amb un suport social que creix constantment. Ha perms arribar a fites com les reformes de les normatives de protecci dels animals de les comunitats autnomes de Canries (1991) i Catalunya (2010), que aboliren la tortura taurina a aquests territoris. Davant daquesta realitat, el mn taur ha cercat noves formes de protecci legal entre les que es troba la proposta de declaraci daquestes prctiques com a Be dInters Cultural Immaterial. Consideracions. Corregudes de bous5. Els bous mascles destinats a les corregudes de bous i els bous al carrer no viuen ms de 6 anys. Normalment, es troben amb el seu dest poc desprs de tindre ledat establerta, que s de 4 anys si han estat elegits per a corregudes de bous i de 2 si van a morir a les corregudes a cavall o a les de jnecs. Pels bous al carrer sha de comptar amb una autoritzaci especfica per a fer servir animals de ms de 2 anys. Des de xicotets, els genets els assetgen amb les garrotxes per a comprovar les seues reaccions. Sn sotmesos a la tienta a recintes tancats on es valora la suposada bravura que els pot portar fins a la plaa de bous. Del rebuig de tienta trien els lots dindividus que moren com a jnecs, els que es van als bous al carrer o els que sn torturats amb 1 any o fins i tot menys a espectacles com les becerrades cadafaleres dAlgemes o a les escoles taurines, on xiquets i xiquetes maten des del 14 anys. Pel que fa a les femelles, una part s destinada a la cria amb algun semental. Moltes acaben a lescorxador quan han fet els 4 mesos, com els mascles que mai xafaran una plaa. Algunes tamb pateixen als espectacles taurins, i una part acaba a les escoles taurines i els espectacles de joneguers novells, on no tenen la ms mnima oportunitat de defensar-se. Per a la correguda, els sotmeten a un llarg viatge a dins de calaixos individuals on no es poden moure, per a evitar moviments i colps que podrien trencar les preuades banyes. A la plaa, els tanquen a prop dels cavalls, els bous esquellers i les mules que els arrossegaran. Als corrals, els sotmeten a un reconeixement veterinari que noms ha destablir si valen el preu pagat per ells, i que es repetir poc abans de ser abocats a la plaa per a comprovar que no han patit cap minva. De nou, els observa gent que vol preveure la seua actitud a la plaa i que fa amb ells lots que adjudicar, per sorteig, als toreros. No tarden en rebre el primer colp amb la divisa, el primer guarniment de vius colors que claven a la seua carn, la primera eina de tortura que els fa sagnar. Segons el reglament taur vigent6: 59.5. Tots els caps de bestiar que es toregen en places de primera i segona categoria portaran les divises identificatives de la ramaderia, que tindr les
5

A partir de larticle Cultura sense tortura, patrimoni de la Humanitat, de Jess Frare, publicat per Iniciativa Animalista. http://iniciativaanimalista.cat/index.php/antiespecisme/item/781-cultura-sensetortura-patrimoni-de-la-humanitat-jess-frare 6 Reial Decret 145/1996, de 2 de febrer, pel qual es modifica i dna nova redacci al reglament de espectacles taurins. BOE 02.03.1996, n 54. Tots els articles citats posteriorment sn daquest decret. http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/act.php?id=BOE-A-1996-4945.

segents mesures: seran de doble arp de 80 mm de llarg, dels quals 30 mm seran destinats al doble arp, que tindr una amplada mxima de 16 mm. Resten als corrals, on tot el que passa fins al moment de la correguda queda entre els bous i els seus captors. No es poden manipular les banyes del animals per a corregudes de bous i de jnecs picades, per est perms a les corregudes a cavall i de jnecs sense picadors. La llibertat per a manipular les defenses del bou s total a la resta despectacles, i fins i tot obligatria quan intervenen individus de ms de 2 anys. El reglament no fa cap referncia i, per tant, no estableix cap limitaci, a altres possibles manipulacions com ls de drogues i productes qumics o els maltractaments fsics, per a que els bous isquen a la plaa afeblits i estabornits. Noms es penalitza la presentaci dun bou manifestament intil per a la ldia, per patir defectes ostensibles o adoptar conductes que impedisquen el normal desenvolupament d'aquesta. Segons la norma, shan de mantindre les aparences. La llum cegadora que trenca la foscor dels tnel s una trampa de crits i sorolls estranys totalment tancada. Es troben amb el torero i la quadrilla de banderillers, picadors i mossos, ben entrenats i organitzats, amb experincia per a aprofitar tots els avantatges que els dna lespectacle. Comena el primer ter, i el primer engany deixa clar tot el que pot donar de si aquesta dansa ritual. El bou s un pacfic herbvor que sintenta defensar, que intenta apartar qui lataca amb les banyes per a poder fugir. Pensar que els capotes i la muleta que es mouen davant els seus ulls sn els ms perillosos, els que lhan encerclat i no li deixen trobar lloc segur. Fins al final, pensar que els humans no tenen la culpa, i fins i tot buscar la seua protecci. Noms alguna vegada, entendr que hi sn al darrere. Si un reglament prohibeix una prctica, s perqu cal fer-ho: crida latenci la de tapar el cap del bou amb el capot per a aconseguir que tope contra la barrera o els refugis (burladeros), que es sanciona amb una falta lleu penada amb multa de 30 a 1507. Li xuclen tota la seua fora amb la pica, una llana que li claven des dun cavall i que est pensada per a trencar la seua musculatura, per a fer brollar la sang sense parar: 64.1. Les piques (puyas) tindran la forma de pirmide triangular, amb arestes o talls rectes, d'acer tallant i punxant i les seues dimensions, apreciades amb lesquadra, seran: 29 mm de llarg en cada aresta per 19 d'ample a la base de cada cara o triangle; estaran provedes a la base de un lmit de fusta, coberta de corda encolada de 3 mm d'ample en la part corresponent a cada aresta, 5 mm a comptar del centre de la base de cada triangle, 30 mm de dimetre a la base inferior i 60 mm de llarg, acabada en una creueta fixa d'acer, de braos en forma cilndrica, de 50 mm des dels seus extrems a la base del lmit i un gruix de 8 mm (annex III). Est prohibit que el picador bloquege la fugida del bou si considera que encara no ha
7

Llei 10/1991, de 4 dabril, sobre potestats administratives en matria despectacles taurins, art. 17. Segons larticle 13, la falta prescriu si no sobre el procediment de sanci en els termini de 2 mesos, i la sanci tamb prescriu si no saplica en el termini dels 2 mesos desprs dhaver-se resolt. http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=BOE-A-1991-8266

acabat amb ell, o remoga la llana a dins de la ferida per a fer ms mal (li diuen barrinar). Si ho fa, rebr tot el pes de la llei amb una falta lleu que el deixar sense canvi a les butxaques. A una plaa de primera categoria, els bous han de rebre la pica, com a mnim, dues vegades. A la resta de places, el torero pot decidir acabar amb la tortura desprs de la primera. Si la presidncia considera que el bou no ho aguantar, el pot condemnar amb el mocador roig a rebre les banderilles de cstig, anomenades banderilles negres. Lanimal no pot arribar sencer al segon ter: cada individu t reservats dos parells daquests estris: 63.2. En les banderilles negres o de cstig, l'arp, en la seua part visible, tindr una longitud de 8 cm i una amplada de 6 mm. La part del arp de la qual ix la punta de fixaci ser de 61 mm, amb un ample de 20, i la separaci entre el terminal de la punta de fixaci i el cos del arp ser de 12 mm. Les banderilles negres tindran el pal amb una funda de color negre amb una franja en blanc de 7 cm a la part mitjana. Al ter de banderilles, li clavaran un mnim de dos parells daquests arpons, quasi sempre els tres de rigor. Moltes vegades, en rebre la fiblada, el bou es tornar enrere cercant qui li fa mal, alar el cap amunt i soblidar del banderiller, que podr fugir ms tranquil. 63.1. Les banderilles seran rectes i de material resistent, amb empunyadura de fusta de faig o freixe, amb una longitud de pal no superior a 70 cm i d'un gruix de 18 mm de dimetre. Introdut en un extrem hi haur el arp, d'acer tallant i punxant, que en la seua part visible ser d'una longitud de 60 mm, dels quals 40 mm seran destinats a la punta de fixaci (arponcillo), que tindr una amplada mxima de 16 mm. Amb el bou ferit i cridant, comenaran el tercer ter. Els toreros tenen fins a 10 minuts per a abusar de lengany abans dentrar a matar. El bou ha de morir travessat per una espasa anomenada estoc, patint una llarga agonia. Els toreros haurien daprofitar el seu impuls i el del bou en envestir, encertar a clavar lespasa als hoyos de agujas per a evitar la columna vertebral per lesquerra o per la dreta, tallar en sec venes i artries principals i generar una mort relativament rpida. Aix no sol passar: la major part de les vegades que encerten a clavar lestoc a fons, es desvia de la trajectria i perfora els pulmons, el diafragma, el fetge El bou encara sest ofegant amb la seua sang quan li tallen les orelles o, fins i tot, quan les mules larrosseguen cap als corrals. 66.1. Els estocs tindran una longitud mxima d'acer de 88 cm des de l'empunyadura a la punta. Sovint, claven lestoc a mitges perqu sels escapa de la ma o perqu topen amb los. Han de traure lespasa clavada i tornar a provar amb rapidesa, per a evitar els avisos i el fracs de no matar el bou. Han de vncer la temptaci dintentar prmer lespasa clavada a mitges, o de ferir lanimal amb qualsevol altra eina. De nou, cometrien falta 5

lleu. Al toreig a cavall, la proesa consisteix en clavar banderilles. Els executors poden fer servir fins a tres parells, a ms de 3 banderilles de cstig. Poden elegir entre les especfiques daquesta modalitat, curtes i llargues, i les que sn idntiques a les del toreig a peu. Han de matar sense baixar del cavall i amb les banderilles de mort, dotades dun arp molt ms gran. 63.3. Les banderilles utilitzades a en el toreig a cavall tindran les caracterstiques que assenyala l'apartat 1 d'aquest article, i el pal pot tenir una longitud mxima de 80 cm. 67.1. les piques de cstig seran d'un llarg total de 1,60 metres i la llana estar formada per un fibl (cubillo) de 6 cm de llarg i 15 de fulla de doble tall per vedells i 18 cm per als bous, amb un ample de fulla en ambds casos de 25 mm. A la part superior del fibl portar una creueta de 6 cm de llarg i 7 cm de dimetre en sentit contrari a la fulla del pica. 67.2. Les banderilles llargues (farpas) tindran la mateixa longitud que les piques, amb un arp de 7 cm de llarg per 16 mm d'ample. 67.3. Les piques de mort tindran les segents mesures mximes: 1,60 m de llarg, fibl de 10 cm, i les fulles de doble tall, 60 cm pels vedells i 65 pels bous, amb 25 mm d'ample. 67.4. En les corregudes de piques, les banderilles curtes tindran una longitud de pal de 18 mm de dimetre per 20 cm de llarg amb el mateix arp que les banderilles llargues, podent ser de fins a 35 cm. Les banderilles roses consistiran en un cap de fins a 20 cm de llarg amb un arp de 8 mm de gruix. Les estocades i les banderilles de mort es poden anar repetint i fer eterna lagonia del bou. El reglament permet que, una vegada shaja clavat correctament lestri de mort, es puga optar per matar amb lestoc de rematada, conegut com a descabello, que sha de clavar entre les banyes dun animal quasi immobilitzat pel dolor, per a trencar la medulla espinal: 66.2. Lestoc de rematada (descabello) anir provet d'un lmit fix en forma de creu de 78 mm de llarg, compost de tres cossos: un central o de subjecci de 22 mm de llarg per 15 d'alada i 10 de gruix, bisellades les seues arestes, i dos laterals de forma ovalada de 28 mm de llarg per 8 d'alada i 5 de gruix. El lmit ha d'estar situat a 10 centmetres de la punta de l'estoc. Les errades contnues i els seus crits de patiment poden seguir fins que, destrossat, deixe caure el cap sobre el terra. s aleshores quan intentaran acabar la faena amb el cop de grcia, mitjanant un ganivet que ha de seccionar definitivament la medulla o destrossar el bulb raquidi. Si aquesta opci tamb falla, aprofiten que ha perdut el 6

sentit per a amagar linfern als corrals, on ser vctima dels ganivets dels matancers, que el comenaran a esquarterar quan encara s viu. El mite del bou indultat ens parla daquell que, a les places de 1 i 2 categoria, ha suportat totes les fases de la ldia, pica i banderilles incloses, amb excellent comportament i bravesa. Ser indultat amb lesperana de que puga ser semental que done fama a la seua ramaderia i preserve la puresa de la raa. Com si fora un gladiador rom, per a rebre el mocador taronja ha de ser aclamat pel pblic, reconegut pel seu rival a mort i acceptat per qui el va vendre, que haur de compensar qui el va comprar. s molt difcil que, amb les ferides patides, les millors cures veterinries aconseguisquen salvar un bou indultat. s el mateix pels bous que, a laltre extrem, sn considerats indignes del circ. El mocador verd de cstig estableix leixida dels esquellers i la tornada del bou als corrals per a que, fora de la vista de la gent, siga condut fins a lescorxador de la plaa. Si el bou s denunciat pel torero per haver estat torejat abans acaba de la mateixa manera, perqu un bou no pot saber el que el torero sap. Noms si els esquellers fallen en la seua tasca, i el bou atemorit decideix romandre a la plaa, ser matat davant dels ulls de tothom, amb lestoc de matar o directament amb el de rematar. A lescorxador acaben els bous morts, els moribunds, els rebutjats i els sobrers que ning recorda. Tamb s la fi dels bous als espectacles on fan creure que no els maten, com els que utilitzen al toreig cmic especialment pensat per a xiquets i xiquetes. El reglament diu que no sels pot infringir danys cruents ni matar a larena, per que shan de sacrificar quan acaba lespectacle. Bous al carrer. El reglament vigent a la Comunitat Valenciana8 els defineix com a festes populars que acrediten el seu carcter tradicional al territori on es condueixen, corren o toregen vaques i bous braus, sense que hi haja toreig com el que es practica a les places per professionals i aprenents. La modalitat bsica de bous al carrer s el bou de vila, que consisteix en la solta dindividus a places fixes o porttils o per un circut de carrers tancat per barreres que, a ms, serveixen de proteccions per a les persones que assisteixen com a pblic i per a les que empaiten el bou i corren al seu davant, el retallen, el persegueixen i el citen, en solitari o formant grups que lacorralen. Les vaques i vaquetes es fan amb femelles, vaques o vedelles molt joves. Es fa, tamb, amb animals anomenats bous salvatges. Es tracta dindividus que no han estat utilitzats abans en cap espectacle taur. Aquesta peculiaritat permet, dacord amb el que es recull a la reglamentaci estatal, que eixa primera vegada el bou isca al carrer amb les banyes ntegres, sense manipular.
8

DECRET 24/2007, de 23 de febrer, del Consell, pel qual saprova el Reglament de Festejos Taurins Tradicionals a la Comunitat Valenciana (Bous al carrer). DOGV 27.02.2007, n 5.459. http://www.docv.gva.es/datos/2007/02/27/pdf/2007_2564.pdf

Entre les modalitats diferencials ms destacades, es troba el bou de corda, lligat o capllaat. Lanimal t la mobilitat limitada per una corda dun mnim de 14 metres de llargria, que un grup de gent aguanta des dun extrem. El bou s subjectat per les banyes (segons sestableix a la normativa, amb elements de protecci que eviten fregades i tensions excessives i que no li limiten la visi). El grup actua, especialment, si alguna persona participant corre perill de ser enganxada i, per aix, es considera que el recorregut del bou no sha de tancar necessriament amb barreres de protecci. Els tancaments sn trasllats de bous dun punt a altre, sovint amb la gent corrent al seu davant a lestil dels Sanfermins de Pamplona. Lacte daquest tipus que s emblemtic al pas s lentrada de bous i cavalls de Sogorb, que va ser declarada B dInters Cultural Immaterial9 malgrat linforme desfavorable del Consell Valenci de Cultura a causa, entre altres motius, del risc que representa per a persones i animals10. Els bous a la mar es porten a terme a un port o platja, al si dun recinte format per barreres i obert al mar per una banda. Generalment, s un semicercle on la gent que hi participa es sol llanar a laigua per a fugir de lenvestida del bou, que moltes vegades cau tamb a laigua. Als ports, no s estrany que lanimal no siga capa de tornar a terra i acabe morint ofegat. Els actes ms emblemtics sn els dels ports de Dnia (Marina Alta) i Benicarl (Baix Maestrat). El bou embolat es lacte principal dels programes taurins de molts pobles. Ja de nit, lanimal es tret del caix per les banyes amb una corda i immobilitzat contra un pil situat a dins del recorregut. Davant de la gent que participar i que veur lespectacle, persones expertes li colloquen una carcassa metllica a les banyes amb les boles que cremen. Quan acaben, tallen la corda que el lliga i lanimal lluita contra el foc que t a tocar dels ulls mentre sha denfrontar als participants que lempaiten. Segons el reglament estatal, a les festes taurines populars, els bous no han de patir maltractament ni patiment injustificat davant del pblic, per han de ser matats discretament. s habitual, per, que els animals que sutilitzen als bous al carrer siguen propietat duna empresa que els lloga una i altra vegada, com s el cas del fams bou Ratn, de la ramaderia de Gregorio de Jess. Aix, els nics bous vius sn a mans dels ramaders i sn el futur del negoci: un bou venut s un bou mort, duna manera o altra. Malgrat el que diuen els reglaments, el patiment dels animals en aquestes festes s enorme. Els grans herbvors sn a uns espais que no coneixen, corren sobre asfalt i els fa mal a les articulacions i les pelles, sn perseguits per amenaces que els
9

RESOLUCI de 31 dagost de 2010, de la Direcci General de Patrimoni Cultural Valenci de la Conselleria de Cultura i Esport, per la qual sincoa lexpedient de declaraci de B dInters Cultural Immaterial a favor de lEntrada de Bous i Cavalls de Segorbe. DOGV 03.09.2010, n 6.347. http://www.docv.gva.es/datos/2010/09/03/pdf/2010_9531.pdf 10 Consell Valenci de Cultura. Informe sobre la posible declaracin como Bien de Inters Cultural Inmaterial de la Entrada de Toros y Caballos de Segorbe. http://cvc.gva.es/archivos/377.pdf

arriben de totes bandes en forma de persones que els passen per davant i per darrere, que els toquen el cap, que els peguen, que els estiren de la cua. El que fan s crrer fins a lextenuaci amb lesperana de trobar una fugida, que no s altra que el segent cant a dins del circut tancat, que la tanca de la plaa. No ataquen, fugen. No envesteixen, intenten apartar lamenaa amb les seues banyes, com fa un crvol envoltat de llops o un gran bfal afric que es defensa de les lleones. Lestrs s tan gran que molts moren de por i cansament, datacs cardacs o per colps contra les barreres, contra les parets i els cantons dels carrers Es trenquen potes i banyes, es destrossen la cara o, directament, moren davant la gent que mira. El perill per a les persones s tamb molt gran. Cada any, es contabilitzen centenars de ferides i shan de lamentar diverses morts, malgrat les modificacions de les normes destinades a incrementar els estndards de seguretat11. El 2009, el Consell Valenci de Cultura emet un informe que instava a lincrement de les mesures de seguretat12, per les diverses memries de la Conselleria de Governaci de la Generalitat Valenciana13 mostren que aquestes xifres es mantenen quasi inalterables. Malgrat aquest perill, i front a les exigncies de la normativa, s habitual veure a prop dels bous persones en estat dembriaguesa o menors dedat. Noms comenar el 2012, una persona mor al bou embolat de Navaixes. I s que, com passa amb els bous de plaa, es tracta dun negoci parasitari de les ajudes pbliques que no es pot sostindre per ell mateix. No t capacitat per a fer front a limportant increment de costos que generen mesures mnimes de vigilncia i seguretat, com sha fet evident amb propostes poltiques per a que les diputacions cerquen formes de contractaci que abaratisquen aquesta partida i, com no podria ser daltra manera, assumisca la major part amb el seu pressupost. La Plataforma Stop our Shame14 realitz un gran esfor de recopilaci de dades per a establir limport total que els espectacles de tortura taurina rebien de les arques pbliques. Fou un treball minucis, realitzat a travs de les publicacions oficials, que top una i altra vegada amb la negaci dinformaci i lobscurantisme de les institucions implicades a tot lestat. Aconsegu valorar objectivament ms de 600 milions deuros anuals per a corregudes de bous i bous al carrer, sense que se pogueren concretar moltssimes partides que eixien sobre tot de les arques municipals i que arribaven a
11

DECRET 120/2010, de 27 dagost, del Consell, pel qual es modifica el Reglament de Festejos Taurins Tradicionals a la Comunitat Valenciana (Bous al carrer), aprovat pel Decret 24/2007, de 23 de febrer. DOGV 31.08.2010, n 6.344. http://www.docv.gva.es/datos/2010/08/31/pdf/2010_9479.pdf 12 Consell Valenci de Cultura. Informe sobre la normativa de bous al carrer, 26.11.2009. http://cvc.gva.es/archivos/341.pdf 13 Memria del 2009: http://www.mundotoro.com/auxiliar/galerias2010/memoriarokbous.pdf. Del 2010: http://www.gov.gva.es/lrportal/c/document_library/get_file?uuid=4bef38aa-857f-4bd2b921-1352230268dc&groupId=10281. Del 2011: http://www.gov.gva.es/lrportal/c/document_library/get_file?uuid=fd73e7c2-e1d1-4d53-84e3405fc2bb00d2&groupId=10281 14 http://www.stopourshame.com/es/home.htm

penyes i grups taurins de forma directa o indirecta, a travs dorganitzacions pantalla (confraries, associacions festives, etc.) que servien per a maquillar el dest final dels diners. Aquest treball don les ltimes dades lany 2008. Els bous al carrer no sn eixa festa en expansi que vol mostrar la publicitat de la Generalitat Valenciana. Com es pot veure a les memries anuals, el seu suposat creixement s en realitat, un declivi en referncia al 2008, any que es comenaren a plasmar els efectes de la crisi econmica. Una gran part daquests espectacles de tortura taurina poden veure redudes o eliminades les subvencions que els sostenen, el que els aboca a la desaparici. La declaraci com a B dInters Cultural Immaterial s part de lestratgia per a blindar i fins i tot augmentar eixe finanament pblic. Rebuig social. El 2003, la UNESCO aprov la Convenci de Pars per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial15, que defineix com a gresol de la diversitat cultural i garant dun desenvolupament sostenible, factor dapropament, intercanvi i entesa entre els ssers humans. A larticle primer de la Convenci, es defineix com a un element que infon un sentiment didentitat i continutat i que ha de ser compatible amb el respecte als drets humans, el respecte mutu entre comunitats, grups i individus i el desenvolupament sostenible. Les corregudes de bous i els bous al carrer no representen aquests valors. Si, es tracta dun conjunt dusos, representacions, expressions, coneixements i tcniques, amb els instruments, objectes, artefactes i espais que els sn inherents, amb una llarga histria. Per, afortunadament, la major part de la gent a la qual suposadament representen no els reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural, perqu la majoria rebutja el linxament i sacrifici dalg que no deixa de demanar clemncia, que no deixa de cridar de dolor fins que se li escapa lltim al de vida. El suport al moviment animalista contra la tortura taurina creix de forma constant, i les enquestes mostren aquest rebuig des de fa molt de temps16. No s una realitat que es limita a lestat espanyol o a les terres valencianes, sin que arriba all on encara existeix aquesta forma de crueltat extrema amb els animals: els avanos abolicionistes han arribat a Equador, Panam i Nicaragua, i les iniciatives poltiques han donat passos molt importants a Veneuela, Colmbia i Mxic. El Consell Valenci de Cultura, al seu informe sobre els bous al carrer, constata que el reconeixement dels drets dels animals s un fet acceptat i que aquests no poden ser objecte de maltractament. Quan es pos en marxa la Iniciativa Legislativa Popular per la reforma de la Llei de protecci animal de Catalunya que protegeix els bous de la tortura i mort a les places, les mostres de suport arribaren de tot lestat espanyol i, de forma destacada, de les terres valencianes. Aquest rebuig no implica cap falta de respecte per les minories. Eixe respecte sha de fonamentar en lacceptaci majoritria per part de la societat que acull les prctiques o fets minoritaris, i no pot passar per damunt de tercers, com els bous i vaques, sense cap consideraci ni
15 16

http://www.unesco.org/culture/ich/doc/src/00009-CA-PDF.pdf Recull denquestes elaborat per la Plataforma LNTEC (La tortura no es arte ni cultura): http://www.slideshare.net/MartaEstebanMiano/los-espaoles-y-los-toros-encuestas

10

respecte per ells. Sovint, la gent partidria de la tauromquia argumenta que qui no vulga bous, que no vaja. El bou, per, no pot elegir. Conclusions. Tots els espectacles de tortura taurina comporten un enorme patiment dels animals. s tracta, com sha dit ads, dun fet objectiu, cientficament analitzat i evidenciat per nombroses investigacions publicades. A ms, impliquen un greu risc per a les persones que hi participen o que acudeixen com a espectadores. Lafici, el gust o el desig de moltes persones dentretenir-se amb aquestes prctiques no justifica eixe patiment i eixos riscos per a la integritat i la salut de les persones. Sn la justificaci dun negoci que no es sost pels seus propis mitjans, i que absorbeix gran quantitat de diners pblics que li arriben des de tots els nivells de ladministraci (europea, estatal, autonmica i local). Els fons que falten per a la sanitat, leducaci, la solidaritat social o les infraestructures, els capitals que es retallen dels sous del funcionariat o de les prestacions a la ciutadania, no han de servir per a sostindre les corregudes de bous i els bous al carrer a la Comunitat Valenciana. No representen la major part de la poblaci, que rebutja obertament aquestes manifestacions de crueltat extrema amb els animals o no es sent identificada amb elles. La cultura no s una realitat esttica. Canvia per a adaptar-se al progrs de les societats, a la incorporaci de nous valors com el reconeixement dels drets igualitaris de les dones, de les persones estrangeres o de les daltres races i tnies, dels drets dels altres animals. Per aix, la Plataforma Carles Pinazo pels drets dels animals informa desfavorablement la possible declaraci dels espectacles de tortura taurina com a Be dInters Cultural Immaterial. La Plataforma Carles Pinazo pels drets dels animals far arribar aquest informe a la Conselleria de Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana, per a que siga incorporat a lexpedient de declaraci de B dInters Cultural Immaterial a favor dels espectacles taurins les corregudes de bous i els festejos taurins tradicionals els bous al carrer en tot lmbit territorial de la Comunitat Valenciana.

11

Bibliografia. Bekoff, Marc. La vida emocional de los animales. Barcelona, Altarriba, 2008. Bekoll, Marc. Pierce, Jessica. Justicia salvaje. La vida moral de los animales. Madrid, Turner, 2010. Casamitjana, Jordi. Suffering in bullfighting bulls; An ethologists perspective. http://www.casinternational.org/fileadmin/protestacties/Documenten/The_suffering_of_bulls_CAS_ Jordi_Casamitjana.pdf Clavero, Manuel. Tiko y Bengala. La historia de un toro. Barcelona, Tempestad, 2007. Colita. Vicent, Manuel. Piel de toro. Barcelona, Edhasa, 2005. Francione, Gary, Rain without Thunder. The ideology of Animal Rights Movement. Filadlfia, Temple University Press, 1996. Godall, Jane. 40 Years At Gombe. Nova York, Stewart, Tabori & Chang, 2000. Patterson, Charles. Por qu maltratamos tanto a los animales? Un modelo para la masacre de personas en los campos de exterminio nazis. Lleida, Milenio, 2008. Portabella, Jordi. Lengany de la corrida. Pel respecte als toros. Valncia, 3i4, 2010. Ortega Fraile, Julio. Palabras para un toro sin voz. Castell, Hades, 2011. Regan, Tom. Jaulas vacas. El desafo de los derechos de los animales. Barcelona, Altarriba, 2006. Singer, Peter. Liberacin animal. Madrid, Trotta, 1999. Spiegel, Marjorie. The dreaded comparison. Human and animal slavery. Nova York, Mirror, 1996. Tamames, Kepa. Tu tambin eres un animal. 116 argumentos para la defensa de los animales. Madrid, Martnez Roca, 2007. Diversos autors i autores. La cuestin de los toros. Barcelona, Altarriba, 2007. Diversos autors i autores. El si y el no de la proteccin de los animales en Barcelona. Barcelona, Altarriba, 2007. Diversos autors i autores. Razonar y actuar en defensa de los animales. Madrid, Catarata, 2008. Diversos autors i autores. De animales y hombres. Studia Philosophica. Madrid, Biblioteca Nueva Eds de la Universidad de Oviedo, 2007. Proposici de llei de modificaci de larticle 6 del text refs de la Llei de protecci dels animals de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2008 (tram. 35300759/08). Diari de Sesions del Parlament de Catalunya. Debat i votaci al Ple del Parlament: - Sessi 67.3 (18.12.2009): http://www.parlament.cat/activitat/dspcp/08p105.pdf - Sessi 85.2 (28.07.2010): http://www.parlament.cat/activitat/dspcp/08p131.pdf Compareixences davant la Comissi de Medi Ambient i Habitatge del Parlament de Catalunya: - Sessi 43 (03.02.2010): http://www.parlament.cat/activitat/dspcc/08c720.pdf - Sessi 44 (03.03.2010): http://www.parlament.cat/activitat/dspcc/08c754.pdf - Sessi 45 (04.03.2010): http://www.parlament.cat/activitat/dspcc/08c757.pdf - Sessi 47 (17.03.2010): http://www.parlament.cat/activitat/dspcc/08c776.pdf - Sessi 51 (02.06.2010): http://www.parlament.cat/activitat/dspcc/08c858.pdf 12

Entitats que conformen la Plataforma Carles Pinazo Pels drets de tots els animals

ACMAT-CERO - www.acmat-cero.es Associaci Contra el Maltracte Animal Tolerncia Zero AnimaNaturalis - www.AnimaNaturalis.org Comissi Els Gossets FEDENVA. Federaci dassociacions protectores de la Comunitat Valenciana. Folgana antitaurina pels drets dels animals dAlgemes (Folgana). http://becerradesalgemesi.blogspot.com/ Iniciativa Animalista - www.iniciativaanimalista.cat/ PACMA Partit Animalista - www.pacma.es PRODA PROFESSIONALS PER A LA DEFENSA ANIMAL - www.proda.es PUPA Plataforma UPV ProAnimals - http://pupa.upv.es QPAC - www.uv.es/gatos Collectiu Universitari per a la Protecci dels Animals del Campus RIBERCAN - www.protectoradecarcaixent.com Associaci Protectora de Animals de Carcaixent SPAPASM - www.spapasm.es Societat Protectora dAnimals i Plantes Arc de Sant Mart SPASAV Protectora de Picassent - www.spasav.com/ SVPAP - www.svpap.com/ Societat Valenciana Protectora dAnimals i Plantes

13