El concepte de cultura i lanimaci sociocultural

Carles Moncls i Garriga

Prof. de secundria de lespecialitat dintervenci sociocomunitria Juny 2012

Sembla que ja que anem a parlar danimaci cultural les primeres dues qestions sn aclarir que s aix de la cultura, i que s aix de lanimaci sociocultural. El concepte de cultura s un dels conceptes a la vegada ms clars ( si ho preguntem a la gent tothom diria que sap que s aix de la cultura) i ms confusos que solem utilitzar. Tant a nivell colloquial, com especficament quan sutilitza entre els professionals de la cultura, al concepte de cultura li atribum significats molt diversos. Habitualment diem que en Vicent t molta cultura, i estem pensant en quelcom diferent a quan parlem de la cultura dels indgenes dAustrlia o de la cultura valenciana, per quan afirmem que la nostra amiga Anna t molta afici a la cultura tamb tenim una idea de la cultura diferent a les dues anteriors. A un nivell acadmic no podem parlar de confusi, per la manera dabordar el concepte s molt diferent en funci de disciplina i del paradigma o perspectiva, com veurem en la diversitat de definicions que satribueixen al concepte des de diferents disciplines i cincies socials, i de vegades incls dins duna mateixa disciplina. Cal doncs des del nostre punt de vista esbrinar els seus diferents significats i posicionarnos en quin li donem des de lanimaci sociocultural. Una primera manera dapropar-nos al concepte seria fer la clssica distinci entre cultura i natura, s a dir cultura seria tot all que ha estat transformat per lsser hum. i natura all que no t la petjada humana. Evidentment aix noms ens serveix per ressaltar el carcter especficament hum de la cultura per ens ajuda ben poc a anar concretant el seu significat. La concepci illustrada o humanista de la cultura La primera concepci de cultura que segueix molt arrelada socialment s la concepci illustrada o humanista de cultura. s la que encara est present a la majoria de diccionaris, a mode dexemple en posem ac unes quantes : a) Cultura . 1. En sentido amplio, cultivo. 2. Conjunto de conocimientos no especializados, adquiridos por una persona mediante el estudio, las lecturas, los viajes, ...3.Conjunto de los conocimientos, grado de desarrollo cientfico e industrial, estado social, ideas, arte, de un pas o una poca. Diccionario de uso del espaol. Mara Moliner b) Cultura. 1. Conreu dels coneixements i les facultats de lhome. 2. Conjunt de coneixences literries, histriques, cientfiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit de lestudi i de lectures, de viatges, dexperincia, etc... 3.
Carles Moncls - CFGS Animaci Sociocultural - IES Jordi de Sant Jordi (Valncia)

Conjunt de tradicions (literries, histricosocials i cientfiques) i de formes de vida (materials i espirituals) dun poble, duna societat o de tota la humanitat. Diccionari valenci. Ed. Bromera/ Generalitat Valenciana c) 1. f. cultivo. 2. f. Conjunto de conocimientos que permiten a alguien desarrollar su juicio crtico. 3. f. Conjunto de modos de vida y costumbres, conocimientos y grado de desarrollo artstico, cientfico, industrial, en una poca, grupo social, etc.4. f. ant. Culto religioso. Diccionario RAE En aquesta concepci, la cultura s ladquisici individual duns coneixements, que sentenen dun estatus elevat. Encara que evidentment aquests coneixements sadquireixen dins duna societat s ressalta el carcter individual de ladquisici. La cultura sadquireix fonamentalment per mitj de leducaci formal, especialment per a les capes baixes de la societat. Ezequiel Ander- Egg anomena aquesta concepci de la cultura com a cultura cultivada. La Cultura Cultivada, segons ell, s la possessi de coneixements i dades que sadquireix de manera individual. Daquesta cultura no tothom en disposa de la mateixa quantitat i s patrimoni daquells privilegiats que han pogut assolir-la. La seua adquisici suposa aprenentatge illustrat, i es una concepci que ens permet parlar de persones cultes o incultes. Ario situa el naixement daquesta concepci a finals del segle XVIII. Des daquesta concepci, la cultura s a la vegada un coneixement superior, una conducta refinada i el conreu de la intelligncia associats a la classe alta. Aquesta concepci humanista de la cultura entn que noms determinades activitats humanes mereixen ser incloses dins de la cultura. Sn aquelles que podem relacionar amb el conreu de facultats i qualitats humanes nobles: ment, maneres, esperit, sensibilitat, gust . s restrictiva perqu noms algunes activitats, noms lexcellncia dalgunes obres i noms el carisma o estatus dalgunes persones i les seues formes de vida pot ser considerat cultura. Quan pensem en els coneixements que posseeix un llaurador, per molt complexos i elaborats que siguen, no solem des daquesta concepci considerar-los cultura. La cultura sadquireix per entrenament i educaci, s un procs que fa avanar als ssers humans i els pobles des de la incultura fins a la cultura i civilitzaci. Aquest concepte de cultura sha construt en els pasos europeus i identifica les prpies formes culturals amb la cultura i naturalesa humana universal. s per tant una visi etnocntrica de la cultura. La cultura s des daquesta perspectiva lpera, lart, la msica clssica, la literatura, el pensament filosfic europeu, ... A ms, aquesta concepci com ens assenyala molt b A. Ario, reconeix que la cultura s un b que pot atresorar-se, per desconeix i oculta les arrels socials que regeixen aquesta distribuci asimtrica.

Carles Moncls - CFGS Animaci Sociocultural - IES Jordi de Sant Jordi (Valncia)

A nivell colloquial encara s una manera dentendre el concepte molt arrelada. De fet s diu massa vegades que alguns collectius s comporten determinada manera perqu no tenen cultura. Des de lanimaci sociocultural no partim daquesta conceptualitzaci de la cultura. Podrem admetre noms, dins daquesta perspectiva dadquisici individual, el concepte que planteja la definici del diccionari de la Real Academia Espaola quan afirma aix de conjunt de coneixements que permeten a alg desenvolupar lesperit crtic. Aquest concepte entroncaria amb molts dels plantejaments desenvolupats pels Ateneus Obrers i Llibertaris en la primera meitat del sgle XX, i amb leducaci popular. No obstant aix lanimaci sociocultural sarrela molt ms en les segents concepcions. La concepci antropolgica de la cultura Una segona concepci de la cultura s la concepci antropolgica de la cultura. Aix lanomena Ario i s la concepci de la cultura que ha posat damunt de la taula lantropologia. Des daquest punt de vista la cultura s constitutiva de lsser hum. Els ssers humans, per naturalesa necessitem completar-nos culturalment. Podem veure moltes definicions que amb matisacions parteixen daquesta concepci. a) Cultura es aquella totalidad compleja que incluye conocimientos, creencias, arte, moral, derecho, costumbres y todas las dems capacidades y hbitos que el hombre adquiere como miembro de la sociedad TAYLOR (1871) b) Bsicamente la cultura consiste en contenidos de conocimiento y pautas de conducta que han sido socialmente aprendidos. La cultura pues, requiere un proceso de aprendizaje, el cual es social, lo que no slo quiere decir que nace de la interaccin humana, sino que la cultura consiste en patrones comunes a una colectividad. GINER, S. (1988) Sociologa. c) "que en el seu sentit ms ampli, es pot dir que ara la cultura s tot el complex de trets espirituals, materials, intellectuals i emocionals distintius que caracteritzen una societat o un grup social. No noms inclou l'art i les lletres, sin tamb els sistemes de vida, els drets fonamentals de l'sser hum, els sistemes de valors, les tradicions i les creences " (Aix s com es coneix a la Declaraci final de la Conferncia Mundial sobre Poltiques Culturals, aprovada a Mxic el 6 d'agost de 1982, i que es reafirma en el Prembul de la Declaraci final de la Conferncia Intergovernamental de Poltiques Culturals Favorables al Desenvolupament, celebrada a Estocolm del 30 de mar al 2 d'abril de 1998.) d) "el terme "cultura" comprn els valors, les creences, les llenges, els coneixements i les arts, les tradicions, les institucions i les formes de vida mitjanant les quals una persona o un grup expressa els significats que atorga a seva existncia i al seu desenvolupament" () Projecte de Declaraci sobre els Drets Culturals. Institut Interdisciplinari d'tica i Drets Humans, en coordinaci amb la UNESCO i el Consell d'Europa. Centre UNESCO de Catalunya, Barcelona 1998.) e) La cultura, que nosotros definimos como un sistema de signos y smbolos, un capital de conocimientos, una configuracin de valores, contribuye a estimular la comunicacin, a elaborar las identidades, a suscitar los proyectos, a dar sentido a la
Carles Moncls - CFGS Animaci Sociocultural - IES Jordi de Sant Jordi (Valncia)

dinmica y orientar la accin. BASSAND, M. (1992) Cultura y regiones de Europa. Oiks-tau / Diputaci de Barcelona f) Esta delimitacin conceptual hace de la cultura un cuadro de referencia, es decir una mezcla de representaciones, de imgenes, de mitos y de motivaciones que dan sentido a lo que constituye nuestras relaciones simblicas con nosotros mismos, con los otros y con el medio, que segn sea natural o artificial identifica a la naturaleza o a un paisaje. FURTER, P, (1983) Les espaces de la formation. Ed. Press Pol. Rom. La cultura s, per tant, un sistema de smbols, un conjunt dinformaci transmesa mitjanant aprenentatge social. Ats que aquest aprenentatge s social produeix homogenetat i comunitat entre aquells homes i dones que comparteixen existncia. La cultura sexpressa en la manera de viure i lunivers simblic que comparteix un grup hum. Per tant la cultura no s una, sin diverses cultures que sempre fan referncia a un grup o comunitat. Totes tenen igual dignitat, ja que representen maneres denfrontar-se lsser hum amb lentorn. Aquesta concepci antropolgica tendeix a veure els grups socials com homogenis i les cultures que naixen en ells com a sistemtiques i integrades. Moltes vegades des daquesta perspectiva soblida que en qualsevol cultura s produeixen conflictes i tensions entre limmobilisme i la transformaci i fenmens com el poder i la dominaci. A ms en la societat actual tant globalitzada, intercomunicada i interrrelacionada, parlar de comunitats o grups socials homogenis i absolutament diferents dels altres comena a ser difcil, car cada dia compartim ms formes de vida, pensament, i smbols entre els diferents grups humans. Una altra crtica a aquesta concepci seria el relativisme cultural, ents com lacceptaci de qualsevol prctica o tret cultural en tant en quant sn caracterstics duna determinada cultura. I per tant, ats que totes les cultures sn igual de legtimes, qualsevol prctica o tret cultural es justificaria per s mateix en tant ha sigut la manera de resoldre la relaci amb lentorn deixe grup hum. Aix ens podria dur a lacceptaci de qualsevol tradici cultural sense tenir en compte si atempta contra drets fonamentals de les persones o certs valors com la defensa de la natura. I a negar levoluci de les cultures i la seua capacitat per avanar dia a dia cap a societats ms justes. E. Ander-Egg (1989) dins daquesta concepci antropolgica, i en certa mesura en relaci amb aix que plantejvem al pargraf anterior distingeix entre el que ell anomena la Cultura Cultural i la Cultura Constructiva. s una distinci que parteix de si ens posem en una posici conservadora de la tradici o assumint levoluci natural de les cultures i la possibilitat i convenincia de transformar-les. La Cultura Cultural lentn com aquelles formes de ser, hbits i maneres de pensar heretades en funci del grup social en qu ens hem socialitzat. La Cultura entesa daquesta manera s quelcom que tots tenim com a ssers humans, s un patrimoni que tots hem heretat i s tant la possessi individual com collectiva. Aquesta cultura est ancorada al passat, en les tradicions que compartim amb el grup hum o comunitat. La Cultura Constructiva no s ms que aquesta Cultura cultural per projectada cap el futur. s un patrimoni que entre tots anem creant, i sn tamb les formes de ser, hbits i 4

Carles Moncls - CFGS Animaci Sociocultural - IES Jordi de Sant Jordi (Valncia)

maneres de pensar que projectem cap el futur. Evidentment lorigen daquesta projecci est en all que som i hem heretat, com a membres dun grup hum. E. Ander-Egg entn que lanimaci sociocultural ha de partir daquesta concepci de la cultura com a Cultura Constructiva. Precisament lanimaci sociocultural ha daconseguir que les persones, els ciutadans siguen un element actiu en la construcci i reconstrucci de la prpia cultura. Lenfocament sociolgic de la cultura Ario, tamb parla, basant-se en Williams i Bordieu, dun enfocament sociolgic del concepte de cultura. La cultura des daquesta perspectiva tindria dues vessants: en un sentit latent la cultura seria un sistema de significants que impregna una societat (s a dir en certa mesura la concepci antropolgica que hem comentat), per en un sentit manifest la cultura faria referncia a una rea de la prctica humana parallela a les prctiques poltiques, econmiques o generacionals. Aquest tipus dacci s directa i conscientment practicat com a tal: sescriu una novella, es va al teatre, es fa una pintura, es veu la televisi o sassisteix a una conferncia. Des daquesta perspectiva, la cultura seria sinnim dactivitats culturals i artstiques. Des daquest enfocament en la societat moderna es creen camps dacci diferenciats per lgiques i principis especfics. Un dels camps que es diferencia s el camp cultural que agrupa les prctiques i activitats centrades especficament en la manipulaci i s de smbols, s a dir aquelles activitats que anomenem culturals, intellectuals o artstiques. Aquest camp o univers s relativament autnom i es mou per unes regles i una lgica prpies. s un camp de forces, de contradiccions i de lluites, amb institucions especfiques que estableixen determinades relacions de poder. Per evidentment aquest camp cultural mant una relaci dialctica amb lunivers simblic present en la societat, s a dir el camp cultural es nodreix dels smbols i significats presents en la societat i simultniament estaria transforma permanentment aquest univers simblic. Aquesta idea dentendre la cultura com un sector dactivitat o conjunt dactivitats s la que sha tingut com a referent en general la gesti cultural els ltims anys. g) entenderemos la cultura como un conjunto de actividades y productos de carcter simblico, realizadas en los mbitos intelectual, artstico, social y recreativo, concebidos con un carcter creativo LPEZ DE AGUILETA, I. (2000) Cultura y ciudad. Manual de poltica cultural municipal. Ed. Trea. h) La cultura como sector o actividad econmica es el conjunto de unidades u organizaciones de produccin de productos, servicios, o contenidos-ideas convencionalmente llamadas culturales que constituyen un sector de la oferta privada o pblica de bienes, servicios o valores, dirigidos a un mercado de consumidores, usuarios, clientes, ciudadanos, con el objetivo de satisfacer sus necesidades o deseos en un mercado competitivo. ROVIRA, A. (1996) Ponencia La

Carles Moncls - CFGS Animaci Sociocultural - IES Jordi de Sant Jordi (Valncia)

cultura como sector econmico en la II TROBADA DE RESPONSABLES MUNICIPALS DE CULTURA. Diputaci de Valncia.

El concepte de cultura des de lanimaci cultural ara i ac Des de lanimaci sociocultural tradicionalment sha conceptuat la cultura des de la visi antropolgica amb una perspectiva transformadora. Des de la gesti cultural sha parlat de la cultura com el camp o el sector de les activitats culturals. La nostra posici s que actualment i en un futur per a lacci/intervenci en la cultura cal integrar aquestes dues visions. La cultura s a la vegada un univers simblic i de significats compartit per una comunitat o grup hum, i un camp o sector de lactivitat humana centrat especficament en la manipulaci i s de smbols que es nodreix i daquest univers simblic i el transforma. Perqu les activitats culturals, intellectuals o artstiques tant per les formes com pels continguts sn un element important de transformaci de lunivers simblic collectiu. s per aix que lanimaci sociocultural si es planteja aconseguir que les persones participen activament en la reconceptualitzaci i transformaci de la cultura, ha de actuar tamb especficament a travs de les activitats culturals i/o artstiques. Assumir aquesta doble vessant del significat de cultura t importants repercussions sobre la tasca de lanimador sociocultural ja que suposa que lacci estar orientada tant a la reconstrucci del univers simblic collectiu, com a lorganitzaci i promoci dactivitats culturals i artstiques. I un aspecte que no podem oblidar s que la cultura i les activitats culturals tenen continguts i valors i que aquests no sn neutres. Aquest s un debat que en els ltims anys des de la gesti cultural sha excls. Nosaltres creiem i defensem que el debat sobre els continguts i els valors de la cultura no pot amagar-se. Les activitats culturals no sn neutres: transmeten una manera dentendre el mn i aquesta pot ser emancipatria o alienant per a les persones, poden transmetre valors discrimitatoris cap a determinats collectius, o poden contribuir a una societat ms justa. Aix no ho podem defugir. I lanimaci sociocultural en relaci amb la cultura ? Moltes sn les concepcions de lanimaci sociocultural, que encara que comparteixen molts aspectes aborden de manera diferent la professi o la prctica. Hi ha hagut autors que han parlat de lanimaci sociocultural com una metodologia dintervenci, com una tcnica. Nosaltres entenem que lanimaci comparteix metodologia i tcniques amb la sociologia, el treball social, leducaci social, la pedagogia, lantropologia, i amb altres disciplines o cincies socials i per tant no podem parlar duna metodologia especfica de lanimaci.

Carles Moncls - CFGS Animaci Sociocultural - IES Jordi de Sant Jordi (Valncia)

Es pot dir doncs que s una cincia social? Doncs en principi entenem que no, beu delles per a les seues accions per no pretn ni explicar globalment un camp del coneixement, com una cincia explicativa, ni pretn establir un marc teric normatiu amb carcter global cara a lacci o a la intervenci, com una cincia normativa. Mots dels autors parlen de lanimaci com una prctica humana, com un conjunt daccions. a) Designem com animaci tota acci, dins dun grup o sobre ell (una collectivitat o un medi), encaminada a desenvolupar la comunicaci i a estructurar la vida social, recorrent a mtodes semidirectius; es tracta dun mtode dintegraci i de participaci. PIERRE BESNARD (1988) b) El conjunt daccions realitzades per individus, grups o institucions sobre una comunitat (o un sector de la mateixa) i en el marc dun territori concret, amb el propsit de promoure en els seus membres una actitud de participaci activa en el procs del seu propi desenvolupament tant social com cultural. TRILLA, J. ( 1997) c) Lanimaci sociocultural s el conjunt de prctiques socials que tenen com a finalitat estimular la iniciativa i la participaci de les comunitats en el procs del seu propi desenvolupament i en la dinmica global de la vida sociopoltica en qu estan integrats. UNESCO Nosaltres entenem que lanimaci sociocultural s, ms que un conjunt de prctiques o accions, una manera especfica de realitzar-les. s a dir, lanimaci sociocultural s un model dacci/intervenci. Per que s el que caracteritza lanimaci sociocultural?. Si hi ha un concepte que sempre apareix lligat a lASC s el de la participaci. I aquest concepte de participaci lligat a dautonomia dels subjectes que participen de lacci. s per tant un model dacci que pretn impulsar, dinamitzar per tal que les persones siguen elements actius, siguen tamb subjectes de lacci. I especficament lanimaci cultural?, Nosaltres entenem que lanimaci cultural s lanimaci sociocultural quan actua en la cultura. En altres llocs, com per exemple en Portugal se li dona un altre enfocament: entenen lanimaci cultural com a prctiques de lgica descendent, activitats de difusi cultural i lanimaci sociocultural com a prctiques de lgica ascendent, de participaci activa a la cultura. Per a nosaltres lanimaci cultural ha dincloure les dues perspectives i noms lentenem com una manera de parlar de lanimaci sociocultural quan actua especficament al sector de la cultura. I com hem dit abans la cultura s a la vegada un univers simblic compartit i un sector dactivitat humana. Pel que fa a la cultura com a univers simblic collectiu lanimaci cultural treballar per recuperar i reconstruir les senyes didentitat de la collectivitat present al territori en qu actuem. Aix es concreta, com diuen BOIX, T. I VICH, M. (1990) tant en una praxi de recuperaci de les senyes histriques d'identitat, com amb una acci especfica de creaci de noves senyes d'identitat collectiva que s'adapten a les transformacions socioeconmiques que la societat experimenta, com de la mateixa manera s important la creaci individual i collectiva de noves experincies, noves codificacions de la
Carles Moncls - CFGS Animaci Sociocultural - IES Jordi de Sant Jordi (Valncia)

experincia que permeten la constant recreaci d'espais culturals comuns. La reconstrucci del univers simblic collectiu partir de la recuperaci de la identitat cultural de la comunitat en qu treballem per tal de reconceptualitzar-la i reconstruir-la des de la realitat actual i projectar-la cap el futur. I referint-nos a la cultura com a sector cultural, s a dir com a conjunt dactivitats intellectuals i artstiques, quin s el paper de lanimaci cultural? En primer lloc afavorir laccs, s a dir potenciar que les activitats artstiques i culturals arriben a tots els ciutadans i ciutadanes, a tota la comunitat. Aix implica no noms lorganitzaci i/o producci dactes culturals i artstics sin un conjunt daccions que permeten bastir de ferramentes intellectuals al pblic per poder dialogar amb les obres i possibilitar que una majoria de la poblaci no se senta exclosa de determinades manifestacions artstiques. En segon lloc possibilitar laccs a la creaci tant a nivell aficionat com professional, s a dir que possibilitar que les persones creen o participen de manera activa en activitats culturals com un mitj de millorar la seua qualitat de vida. Lanimaci sociocultural s un fenomen dactualitzaci, vivificaci i participaci en la cultura, tractant de fer-la assequible al major nombre possible de ciutadans i que pretn fer intervenir activament i conscient a tots els receptors no noms en lactualitzaci sin tamb en la creaci de cultura. SANVICENS, MERINO, PUIG I TRILLAS ( 1988 ) BIBLIOGRAFIA
ARIO, A. (1997) Sociologa de la cultura. Ed. Ariel. ANDER-EGG, E. (1997) Metodologa y prctica de la animacin sociocultural. Ed.Humanitas ANDER-EGG, E. (2000) Metodologa y prctica de la animacin sociocultura.Ed.CCS BOIX, T.; VICH, M. (1990) Animacin i gestin cultural. Grup Dissabte MONCLS, C (2006) La intervencin en cultura. Principios que deben regir las polticas pblicas en Actas del I Congreso Internacional sobre la Formacin de los Gestores y Tcnicos de Cultura. SARC. Diputacin de Valencia. MONCLS, C (2010) La titulacin del Tcnico Superior en Animacin Sociocultural: formacin,mbito laboral, insercin y futuro en HERNNDEZ PAVN, E., C (COORD.) Econima y empleo en la cultura. Junta de Andaluca. Consejera de Cultura. LPEZ DE AGUILETA, I. (2000) Cultura y ciudad. Manual de poltica cultural municipal. Ed. Trea. TRILLA, J. Coord. (1997) Animacin sociocultural. Teoras, programas y mbitos. Ariel VICH, M.(1999)Una pedagoga de la cultura. La animacin sociocultural. Libros Certeza AAVV (2000) Lecturas para estrenarse en antropologa. Ed. Dilogo ZUBIRA, S; ABELL, I.; TABARES, M. (1998) Conceptos bsicos de administracin y gestin cultural. Cuadernos de Iberoamrica. Organizacin de Estados Iberoamericanos. BASSAND, M. (1992) Cultura y regiones de Europa. Oiks-tau / Diputaci de Barcelona KAHN (ed.) (1975) El concepto de cultura. Textos fundamentales. Editorial Anagrama

Carles Moncls - CFGS Animaci Sociocultural - IES Jordi de Sant Jordi (Valncia)