You are on page 1of 47

ndex:

Introducci 4

Anys 1923-1949

Anys 50

Anys 60

21

Anys 70

25

Anys 80

30

Anys 90

39

s. XXI

46

Epitafi

49

Introducci
3

El gran art s aquell que, vingui don vingui, volta per tots els racons del mn. Aix ha aconseguit la obra del veneol Jess Rafael Soto (1923-2005), que s coneguda internacionalment des de mitjans segle XX. Aquest artista prov de lAmrica Llatina ms rural i dispara la seva potencialitat creativa al Pars dels anys 50. Ell vibrava amb el cam recent traat per lArt (Monet, Czanne, el Cubisme, Mondrian, Mlevich.. ) i portava al darrera lambient musical de la famlia, una educaci de Belles Arts i ganes per crear art nou amb gent nova, com Yves Klein. La obra de Soto va evolucionant al llarg de la seva vida, gafant cada cop mbits i terrenys ms amplis. Si parteix del cubisme, sen desentn perqu aquests deformen lespai en un mateix temps, i dnen una fala aparena de visi plural del objecte. Si segueix amb el constructivisme, el supera amb grcia i color. Desprs aconsegueix pluralitzar lobjecte sense trencar la seva unitat, perqu fa dependre del punt de vista de lobservador, aconseguint cinetisme. Un cop assolit en els seus quadres, ja est exposant arreu del mn. s aleshores quan crea els penetrables, obres dart de gran tamany tridimensional capaces de sensibilitzar a tothom. s art abstracte, art conceptual. Idees per on la gent hi pot passejar, submergir-se, gusionar-se, jugar. Fa anys men parlava dell un dels seus nts, en Mateo Cots Soto. Mexplicava que els seus quadres tenien unes coses al davant i que aleshores es movien amb el vent, i que canviava. La veritat s que jo tenia una visi una mica ascptica de tot plegat i, inicialment, men vaig desentendre. Per fa poc vaig veure una installaci seva. Fines varetes pintades de groc salaven en nombre davant duna composici plana. Em va semblar una obra amb presncia, elegncia i simptica. Llavors em vaig moure, i vaig voler viure algun dels seus penetrables. Per a dur a terme aquest treball he utilitzat internet a grosso modo o per imatges, alguns llibres que mhan recomanat i bastants catlegs de les seves exposicions. El present documnent intenta ser un recorregut per la seva vida artstica i professional acompanyada dalgunes de les seves obres. Ms que fer una divagaci filosfica, sintentar plasmar el seu pensament, les seves accions i reaccions, per deixar que qualsevol lector entengui millor a lartista veneol que va revolucionar Pars.

Anys 1923-1949
Jess Rafael Soto neix el 5 de juny de 1923 a Ciudad Bolvar. s el fill gran d'Emma Soto i de Luis Garca Parra, que tindran quatre fills. Treballa des de petit per contribuir amb el manteniment de l'existncia material de la seva famlia, per freqenta al mateix temps l'escola primria i, cap a l'edat de dotze anys, comena a aprendre guitarra. El seu pare, per cert, era violinista. En aquesta mateixa poca cpia reproduccions de quadres que troba en revistes, llibres i almanacs. Als setze anys, aconsegueix un treball com a pintor de cartells per als tres cinemes de Ciutat Bolvar. A los once aos, empec a ganarme la vida dibujando letras y varias cosas, como los rtulos de las tiendas. [...] Despus consigui un trabajo como pintor de carteles de cine, podra producir hasta cincuenta por da, pero al mismo tiempo que me tom la libertad de la pintura de los personajes principales de anunciar pelculas." 1 A Ciudad Bolvar, Soto obt una beca per estudiar a l'Escola d'Arts Plstiques i Aplicades de Caracas, on arriba el setembre de 1942. Segueix el Curs d'Art Pur i el de Formaci Docent en Educaci Artstica i Histria de l'Art. Al voltant del seu director, Antonio Edmundo Monsanto, liberal i estimat, es forma un cercle d'estudiants de diferents edats: Omar Carreo, Carlos CruzDeu, Narcs Debourg, Dora Herse, Mateu Manaure, Luis Guevara Moreno, Pascual Navarro, Mercedes Pardo , liderats pel ms avanat, Alejandro Otero (1921-1993), la majoria d'ells s'anir a viure a Pars a finals dels anys quaranta. Monsanto porta a l'escola revistes i llibres estrangers, aix com visites i gravats, que es converteixen en la principal font d'informaci per als estudiants. Al entrar en la Escuela de Bellas Artes hubo algo que me maravill: una naturaleza muerta de Braque que se encontraba montada sobre un caballete a la puerta de la escuela. En ese momento sent el mismo inters que cuando me hablaron sobre poesa surrealista en Ciudad Bolvar. Mi preocupacin entr directamente dentro de ese campo. Todo comenz a girar sobre ese centro: por qu aquello era una obra de arte? Lo primero que hice fue hablar con Alejandro Otero por ser uno de los alumnos ms brillantes de la escuela y dado que era de mi propia tierra, Ciudad Bolvar. Me aconsej que tomara el tiempo necesario para ambientarme con la nueva pintura dicindome que aquello era muy difcil y que lo ira aprendiendo poco a poco. Desde luego que no qued satisfecho, y segu investigando e informndome como pude. 2 A partir de 1943 i fins 1949, Soto exposa cada any al Sal Oficial d'Art de Caracas. Acord amb l'ensenyament de Monsanto, la seva pintura d'aquesta poca denota diverses influncies, particularment la de Czanne, decisiva a finals de la dcada. Al fin del primer ao en la escuela, yo estaba tratando ya de hacer del paisaje o de la naturaleza muerta una composicin muy diferente, queriendo integrarme en el cubismo o acercarme a Czanne. Nunca me interes hacer una obra impresionista; me interesaba ms lo constructivo. Yo no pint paisajes como casi todos mis compaeros, paisajes que recordaban a Sisley, Monet. Yo vea el paisaje venezolano con grandes planos. () Los cinco aos que pas en Caracas no fueron ms que una etapa de formacin o, si se quiere, de informacin. Hasta mi llegada a Europa, mi labor fue eminentemente de investigacin, de conocer posibilidades nuevas, [de averiguar] dnde estaba el nivel mximo de la pintura moderna para ver si yo poda aadir algo. La Escuela de Artes Plsticas no era una academia; era como un gran taller donde haba artistas con quienes
1

citat per Rafael Pineda, "Jess Soto, L'Artista-mecenes Ciudad Bolvar", Imatge, Caracas, No 26, 14-21 1971, p. 8. Soto, pintura figurativa 1944-1950, cat. expo., Caracas, Galera de Arte Inciba, Palacio de las Industrias, 1971, np.

discutir, fueran alumnos o profesores. () Para m el cubismo era entonces un ejercicio de construccin, de ordenamientos de planos, un medio que me era ms til para tratar la luz del trpico, que no poda entender, como ya he dicho, a la manera impresionista. Ms tarde, cuando llego a Europa, puedo comprender el impresionismo. En Venezuela, nunca me fue posible comprenderlo a causa de la violencia de la luz. 3 Al 1947, amb 24 anys, acaba els seus estudis i obt el ttol de Mestre d'Art Pur i de Formaci Docent. s nomenat director de l'Escola de Belles Arts de Maracaibo, que era llavors una petita ciutat provinciana. Ensenya tamb al Liceo Baralto i a la Escuela Normal. En Maracaibo me di enteramente, dentro de la Escuela de Bellas Artes, como director y profesor, y fuera de ella. Ense a quienes queran y a quienes no queran reconocer a Picasso. Una labor terrible, porque los profesores que me acompaaron en la escuela o los liceos estaban contra mis ideas y destruan mi labor con los alumnos en ese sentido. (...) Durante ese tiempo se me iba haciendo cada da ms necesario salir de Maracaibo, de Venezuela, para buscar otra informacin sobre lo que pasaba en el mundo en el plano del arte. 4 Va ser tamb a Maracaibo on va sentir esmentar per primera vegada, despectivament, el Quadrat blanc sobre fons blanc de Malevich. Per a la seva primera exposici personal, al 1949 , Soto presenta catorze quadres -paisatges, retrats i natures mortes- i alguns dibuixos al Taller Lliure d'Art de Caracas, on un any abans s'havia fet una mostra de les obres del grup argent Art Concret-Invenci, considerada com la primera exposici d'art abstracte a Veneuela.

En la seva correspondncia, Otero l'incita a trobar Pars, on ell ja s'havia installat des de 1945, seguit per diversos exalumnes de l'Escola de Belles Arts i Arts Aplicades de Caracas. Y era Europa, Pars, el punto adonde yo quera llegar. Entonces muchos artistas venezolanos viajaban a Chile, a Mxico o a Estados Unidos. Para m la meta ideal era Francia. All haban nacido el impresionismo, el cubismo y all, crea yo, deban germinar las nuevas corrientes del arte. Algunos de mis compaeros de la Escuela de Artes Plsticas de Caracas ya haban estado en Pars, y haban regresado contando maravillas de lo que se haca en el terreno plstico. () Mi estado de desesperacin era tan grande que un da cierro la escuela, abandono todo, y me voy, es decir, me voy a Pars! 5

Soto, pintura figurativa 1944-1950, cat. expo., Caracas, Galera de Arte Inciba, Palacio de las Industrias, 1971 Soto, pintura figurativa 1944-1950, cat. expo., Caracas, Galera de Arte Inciba, Palacio de las Industrias, 1971 Soto, pintura figurativa 1944-1950, cat. expo., Caracas, Galera de Arte Inciba, Palacio de las Industrias, 1971

El Puente 48X68 cm 1946

Paisage 76X66 cm, 1947

Sin ttulo 45x63 cm, 1947

Cacharros 52x58 cm , 1948

Anys 50s
El 16 de setembre de 1950, Soto, que ha obtingut una beca del govern per sis mesos, s'embarca al vaixell de crrega itali Olmpia, que parteix cap a Europa. Desprs de dues setmanes de travessia, el vaixell fa escala a Lisboa i desprs a Barcelona, abans d'atracar a la costa francesa del Mediterrani durant els primers dies d'octubre. D'all, Soto surt de seguida amb tren per la capital. A Pars troba una habitaci a lHtel de la Paix, n 29 del carrer Quai d'Anjou, refugi dels veneolans, doncs ja hi viuen Alejandro Otero i Mercedes Pardo, Rubn Nez, Pern Erminy i el poeta Jos Lira Sosa. S'uneix als seus antics companys, que havien fundat el mar d'aquest any el grup i la revista Los Disidentes -Carlos Gonzlez Bogen, Narcs Debourg, Pern Erminy, Dora Herse, Mateu Manaure, Luis Guevara Moreno, Pascual Navarro, Rubn Nez i Alejandro Otero. Es reuneixen al voltant de Aime Battistini, pintora orinda de Ciutat Bolvar i molt amiga de la mare de Soto, que havia arribat a Pars el 1928. Ella guia als nouvinguts en el seu descobriment de l'art modern, a ms de donar-los tamb suport moral i, de vegades, material. Al poc temps d'arribar, Soto assisteix amb ella a les conferncies de lAtelier d'Art Abstrait (Taller d'Art Abstracte), fundat uns mesos abans per Jean Dewasne i Edgar Pillet. El programa de finals d'any anunciava les intervencions de Flix Del Marl (Mondrian i el neoplasticisme, el 7 de novembre), Ren Massat (El constructivisme, el 21 de novembre), Lon Degand (Paradoxes sobre l'art decoratiu, el 5 de desembre ) i d'Auguste Herbin (El color, el 19 de desembre). (Cf. Art d'aujourd'hui, Paris, nm 2, novembre-dcembre 1950.) Coneix tamb a Carmel Arden Quin i als altres membres del grup Mad, que atrauen al taller col.lectiu de la rue Froidevaux a diversos veneolans de Pars com Luis Guevara Moreno, Omar Carreo, Pern Erminy i Rubn Nez. Un grupo de amigos se haba ido un poco antes que yo, el ao anterior; les escrib, me esperaron y fueron verdaderamente muy amables conmigo. Toda la informacin que ellos tenan, la asimil inmediatamente. Tom todos sus libros y me puse a trabajar hasta las cinco de la maana con la ayuda de un diccionario, pues no conoca ni una palabra de francs. Tres meses despus haba ledo prcticamente todos esos libros y tena todas las informaciones posibles. As me pusieron en contacto con el Salon des Ralits Nouvelles (Saln de las Nuevas Realidades) y todos los artistas que ellos conocan en esa poca. Conoc as, alrededor de Denise Ren, a todos los artistas que a mis ojos eran investigadores. [...] Y luego, al llegar aqu, vi reproducciones de algunas obras de Kandinsky que empezaban a ser publicadas. () Tom tambin contacto con la obra de Sophie Tauber, conoc la de Arp, y con este bagaje discut muchsimo con otros artistas. () Yo me senta ms bien atrado por las obras que han salido del espritu Bauhaus; y en Klee, por las obras que buscan la perspectiva desde diversos puntos de vista. [...] Descubr con muchas dificultades la obra de Albers, porque no haba casi nada de l aqu. Me inform tanto como pude. 6 Entre febrer i abril de 1951, Soto assisteix a l'Atelier d'Art Abstrait a algunes de les conferncies de Lon Degand sobre el tema De la figuraci a l'abstracci. Vs amb ull crtic la situaci de l'art abstracte:

(Soto, entretien avec Claude-Louis Renard, " Excerpts from an interview with Soto ", Soto : A Retrospective Exhibition, cat. expo., New York, Solomon R. Guggenheim Museum, 1974, pp. 26-27.)

A mi llegada a Pars, todo el arte estaba realizndose a travs de formas que a m me recordaban las que yo haba utilizado para realizar figuras o paisajes. Inclusive los artistas geomtricos no me parecan artistas abstractos. Yo vea composiciones de rombos, tringulos, poliedros, toda una serie de elementos que resultaban sugerentes de la realidad figurativa, y yo estaba seguro de que la pintura figurativa usaba para su composicin interior el sistema de la llamada pintura abstracta. Para m eso no era abstraccin, sino la simplificacin de la figuracin.
7

A la primavera, Soto viatja a Holanda amb Rubn Nez i amb el doctor Fernando Rsquez, un metge amic que estudiava psiquiatria a Pars. Veuen els Mondrian del Museu Krller-Mller a Otterlo i els del Museu Stedelijk d'Amsterdam. A en Soto tamb li crida l'atenci la Vista de Delft de Vermeer en el Mauritshuis de l'Haia. Al juny exposa en el VI Salon des Realits Nouvelles 4 Recerques dinmiques i una cinquena obra titulada problema, que associen la corba al llenguatge del neoplasticisme. T aix l'ocasi de conixer a un grup d'artistes-Albert Bitra, Horia Damian, Nicolas Ionesco, Georges Koska, Charles Maussion-antics alumnes de Fernand Lger i d'Andr Lhote, defensats per la Galeria Arnaud, que teixeixen tot un seguit de relacions amb els sud-americans de Pars. Soto entra tamb en contacte amb els altres artistes de la Galeria Arnaud: Jack Youngerman, Ralph Coburn i Ellsworth Kelly, ve seu a l'illa Saint-Louis. Quan se li acaba la beca, comena a tocar la guitarra amb un cert xit en alguns locals nocturns. En Venezuela me haban dado una beca de seis meses. Despus tena que ganarme la vida. Pero cmo? Una noche unos amigos me llevaron a ver unos guitarristas. Me pareci que no daban la talla comparados conmigo. Decid tocar, decid comer gracias a mi guitarra. Peda dinero en los cafs. Luego me contrataron en unas botes. Tocaba desde las once de la noche hasta las cinco de la maana. Dorma hasta las dos de la tarde. Luego pintaba hasta las ocho de la noche. Viv de eso durante diez aos. 8 A finals d'any participa en l'exposici Espace-Lumire (Espai-Luz), organitzada per Carmelo Cremen Quin a la Galeria Suzanne Michel, amb Guevara Moreno, Nez, Otero, Mercedes Pardo i Youngerman. Aquest hivern realitza les seves primeres obres basades en la repetici i la progressi: Para lograr la abstraccin yo pensaba que haba que hallar un lenguaje que no tuviera nada que ver con los elementos y los medios dibujsticos del arte figurativo () Lo importante para m era encontrar el modo de poder separar definitivamente la abstraccin de la figuracin sin dejar de ser pintor. Para ello, en primer lugar, era necesario un lenguaje propio, no prestado. Comienzo entonces por la repeticin del elemento simple, el cuadrado, de tal modo que llegue a transformarse en otra realidad por el mismo proceso de repeticin. Es mi labor de 1951, que se prolonga en 1952 con un sentido rtmico ms acusado. Generalmente, empleo un solo color, adems del blanco y del negro. Mi preocupacin fundamental consiste en destruir la forma en busca del movimiento dentro de la bidimensionalidad, aunque a veces llegue a usar el relieve. 9 Segons Soto, el seu esfor de codificaci del llenguatge plstic es recolza en l'exemple de la msica serial i dodecafnica, que aprn a conixer a travs de Pierre Boulez i de la lectura del llibre de Ren Leibowitz sobre Schoenberg i la seva escola.
7

" Teora de Jess Soto ", El Minero, Caracas, vol. 7, n 11, 1967, p. 5. Christiane Duparc, " Les Sud-Amricains ont pris Paris ", Le Nouvel Adam, Paris, n 19, 1968, p. 49. " Teora de Jess Soto ", El Minero, Caracas, vol. 7, n 11, 1967, p. 5.

10

Al 1952, juntament amb Pern Erminy, Georges Koska, Omar Carreo, Luis Guevara Moreno i Guy Lerein participa en una exposici celebrada a la Galeria Suzanne Michel, que t lloc del 20 de maig al 8 de juny, on mostra Repetitionen Optique n 2 (1951) . Poc temps desprs exposa al Salon des Realits Nouvelles una composici coneguda des de llavors amb el ttol Mur ptic, les lnies tenen una extensi de tres metres seixanta. A l'agost, Soto s present en la Primera Mostra Internacional d'Art Abstracte, organitzada a Caracas pel crtic Jos Hernn Briceo a la Galeria Quatre Murs, fundada per Carlos Gonzlez Bogen i Mateu Manaure. L'exposici reuneix els antics Dissidents-Battistini, Debourg, Bogen, Nez, Otero, Pardo, Navarro, Erminy, veure i Manaure-, els membres del grup de la Galeria Arnaud-Koska, Maussion, Bitra, Ionesco, Youngerman, Kelly. ..- ja alguns membres del grup MadArden Quin, Guevara ... Exposa un gran relleu blanc i negre, avui desaparegut, que es basa en un joc entre positiu i negatiu, regit per l'alternana de parts en relleu i en baix relleu. Tamb afina l's de sistemes que reemplacen les maneres de composici tradicionals determinant la distribuci i el cromatisme d'elements simples-lnies, punts.

Al mismo tiempo yo quera terminar con el concepto de la armona cromtica tradicional, por ejemplo, las leyes de los complementarios, y comienzo entonces a trabajar en un grupo de obras en el que el punto es el elemento fundamental y su distribucin funciona en base a un sistema equivalente al de la msica serial. 10 Me impresionaban los sistemas de doce notas que los msicos organizan de antemano, independientemente de cualquier a priori sonoro. () Es un recurso muy bueno para librarse de cualquier tentacin plstica preconcebida, de cualquier influencia inconsciente. Es tambin una manera de desvalorizar la forma con todas las reminiscencias y el buen gusto que acarrea en el artista. Pensaba que todas las armonas ya estaban hechas, todas las composiciones ya se haban intentado y que, para avanzar, haba que obedecer decididamente a una lgica que preexistiera a la elaboracin de la forma. Sacrifiqu mi gusto por el color, el placer que me daba organizarlo; aisl los tres tonos primarios, los tres tonos secundarios, as como el blanco y el negro. A cada uno, le di un lugar determinado, le puse un nmero de orden, segn una trama fijada al azar. Luego aplicaba sistemticamente los colores segn la trama y repeta la operacin sobre toda la superficie. 11 Al 1952, sota el ttol Relations, presenta al Salon des Realits Nouvelles, celebrat del 10 de juliol al 9 d'agost, un grup de cinc pintures serials realitzades l'any anterior, entre les quals hi ha Progression, Etude pour une srie, Pintura serial i Rotation. Exposa amb els seus amics de la Galeria Arnaud: Charles Maussion, Hora Damian, Georges Koska i la islandesa Gerdur. Es dedica a llegir el llibre de Lszl Moholy-Nagy, Vision in motion (La visi en moviment), publicat el 1947, que va aconseguir a la llibreria de la Galeria Arnaud, i li demana a una amiga, Fernande Mtraux, que li tradueixi alguns passatges. Comena a utilitzar el plexigls per la superposici de motius en el marc d'una mateixa obra (Deux Carrs dans l'espace, Evolution). En 1953, utilizo por primera vez la superposicin. Es un ao muy importante en mi trabajo, que surge de la experiencia de mis dos etapas anteriores. Aprovechando mis distribuciones seriales
10

" Teora de Jess Soto ", El Minero, Caracas, vol. 7, n 11, 1967, p. 5. citat per Jean Clay, " Jess Rafael Soto ", Visages de l'art moderne, Lausanne, ditions Rencontre, 1969, p. 298.

11

11

de la etapa anterior, las aplico sobre planos idnticos superpuestos, variando el ngulo de superposicin. Para m, como para tantos artistas que trabajaban en esa poca con el procedimiento de la superposicin, se trataba de producir un efecto dinmico. 12 A la primavera de 1954, Soto coneix Jean Tinguely quan aquest exposa a la Galeria Arnaud seus relleus mecnics. Al Salon de Mai (Sal de maig) i desprs al Salon des Realits Nouvelles, exposa obres que apliquen el principi de la superposici de trames geomtriques grcies a un suport transparent en plexigls. Una d'aquestes Obres -avui titulada Mtamorphose, 1954- s reproduda a la revista Cimaise amb un comentari lapidari i poc favorable: Las experiencias llevadas a cabo a continuacin del neoplasticismo y del constructivismo por el grupo de los pintores venezolanos invitados, en el cual se distinguen Oramas y Soto, estn un poco fuera de marco, sobre todo debido a la ausencia de los jvenes artistas de Pars a los que habamos visto tomar esa orientacin de primeros. 13 Denise Ren i Victor Vasarely es fixen en aquest treball, i rpidament visiten una primera vegada el taller de Soto. Vasarely li regala una obra constituda per diversos fulls de paper de calcar superposades, cadascuna amb una forma dibuixada amb tinta. Soto l'havia elogiat perqu li havia cridat l'atenci la reproducci que nhavia vist en el nmero de mar-abril de la revista Art d'aujourd'hui. En las Ralites Nouvelles, yo haba visto las primeras obras de Soto. Tinguely, que acababa de llegar a Pars, haba expuesto en 1954 algunos de sus primeros relieves. Meta Malevich en la Galera Arnaud. Agam haba mostrado sus primeras obras transformables en Craven. Yo acababa de descubrir a Pol Bury. Se me ocurri agrupar a estos artistas para marcar un momento importante. No se trataba, con esa primera manifestacin, de hacer una enciclopedia, sino de reunir inmediatamente a estos innovadores. Fue un choque. Era inesperado, joven, estimulante. Un giro importante en un momento en que tenamos que luchar contra la boga del expresionismo abstracto. 14 Com a fruit de les trobades de l'any anterior, l'exposici Le mouvement es presenta a la Galeria Denise Ren del 6 al 30 d'abril, amb Agam, Bury, Calder, Duchamp, Jacobsen, Soto, Tinguely i Vasarely. Soto presenta diversos relleus en plexigls, entre els quals estaven Mtamorphose (1954), Dplacement d'un element lumineux (1954), Cubes suggerir (1955) i Mtamorphose d'un cubeta (1955). Per a l'exposici es publica un fullet-conegut ara amb el nom de Manifest groc, pel color del paperque cont les Notes per a un manifest de Vasarely, dos textos de Roger Bordier - Cinema i L'obra transformable -, aix com una nota histrica i un text de Pontus Hulten - Movimenttemps o les quatre dimensions de la plstica cintica: El movimiento es una chispa de vida que vuelve al arte humano y verdaderamente realista. Una obra de arte dotada de un ritmo cintico que no se repite nunca es uno de los seres ms libres que quepa imaginar, una creacin que se libra de todos los sistemas y vive de belleza. Con ayuda

12

(Soto, " Teora de Jess Soto ", El Minero, Caracas, vol. 7, n 11, septembre-octobre 1967, p. 5.) Roger Van Gindertael et Claude Hlne Sibert, " Le Salon de Mai ", Cimaise, Paris, n 7, juin 1954, p. 11. Denise Ren Gilles Plazy, in Cimaise , Paris, n os 162-163, janvier-mars 1983, p. 14.

13

14

12

del movimiento, la asercin que uno hace cuando crea no corre el peligro de aparecer como una verdad definitiva. 15 Estamos entonces ante la obra transformable. Ya se trate de la movilidad de la pieza misma, del movimiento ptico, de la intervencin del espectador, la obra de arte se ha vuelto en realidad, por su propia sustancia, por su propia ndole, constante y tal vez indefinidamente recreable. Pintura o escultura aunque se vuelva en este caso cada vez ms difcil asignarla a uno u otro gnero, la obra se liber de su carcter inmutable, de su total fijeza, de la coercin de la composicin definitiva que nos complacamos en reconocerle. 16 Els ms joves del grup -Agam, Bury, Soto, Tinguely- no suporten molt b la tutela terica de Vasarely i no aprecien molt que no els fessin participar en la redacci del Manifest groc. Entre ells neix certa solidaritat, enfortida per la presa de conscincia de l'existncia d'objectius comuns. Soto i Tinguely estaran des de llavors molt units. L'exposici, que crida de seguida l'atenci, suscita nombroses reaccions a la premsa. Per sorpresa, la ms negativa prov d'un defensor de l'art abstracte, Lon Degand: El movimiento [...] no es una novedad en ninguno de los sentidos que le dan, tal vez con demasiada generosidad, sus actuales promotores. Y no es una nueva concepcin de la plstica. [] Para ser una verdadera concepcin de la plstica, el movimiento hubiera tenido que constituirse con un lenguaje y una lgica propia, en la misma medida que la figuracin o la abstraccin. Pero se contenta con el lenguaje y la lgica de la abstraccin y para nada los remplaza por cosa alguna. Y an, por ms movimiento que se pueda pretender que sea, no le hace dar un solo paso a la abstraccin. 17 Desprs de l'exposici, l'arquitecte Carlos Ral Villanueva compra dos relleus (Points blancs sud points noirs, 1954; Cubes suggerir, 1955) per la seva col lecci personal d'art abstracte i constructiu, una de les ms importants col.leccions histriques en aquest camp. Soto i ell es fan molt amics i comencen una correspondncia important que durar fins a la mort de l'arquitecte el 1975. L'espiral de la Rotative demisphre (Rotativa demiesfera) de Duchamp, que estava exposada a la Galeria Denise Ren, inspira a Soto per fer la seva prpia espiral, un relleu en plexigls. Cuando en 1955 veo la Mquina ptica de Marcel Duchamp, () se confirman mis posibilidades de producir un movimiento ptico. Se trataba de hacer lo que lograba Duchamp, pero sin ayuda de la mquina, del motor. Entonces nace la espiral, que es una superposicin de veinticinco centmetros de dos seriales elpticas y donde el movimiento es una realidad sin discusin. 18 D'aquesta obra, que s una etapa essencial, Jean Clay dir: Una obra capital en la cual Soto resuelve de una vez tres problemas fundamentales: la integracin del tiempo real en su lenguaje, puesto que la espiral slo es legible en la duracin; la intervencin del espectador, cuyo papel se torna decisivo en el proceso de descomposicin de la forma; la acentuacin del carcter aleatorio de la obra, ya que de ahora en adelante la parte
15

Pontus Hulten, " Mouvement-temps ou les quatre dimensions de la plastique cintique ", Le Mouvement , Paris, Galerie Denise Ren, 1955.
16

Roger Bordier, " L'uvre transformable ", ibidem.

17

Lon Degand, " Le mouvement, nouvelle conception de la plastique ", Aujourd'hui, art et architecture, Paris, n 3, 1955
18

Soto, " Teora de Jess Soto ", El Minero , Caracas, vol. 7, n 11, septembre-octobre 1967, pp. 5-6

13

predeterminada del mensaje artstico est totalmente condicionada por la presencia y la situacin de quien la mira. La obra slo existe en tiempo presente, como dilogo; no est dada de antemano, est hacindose perpetuamente. Nunca, hasta esta espiral de 1955, habr Soto estado tan cerca de su objetivo: la destruccin metdica de cualquier forma estable, el estallido molecular de los slidos, la dilucin de los volmenes. 19 Soto realitza tamb La cajita de Villanueva, on anuncia algunes instal.lacions en l'espai com el Cub d'espai ambigu d'Amsterdam que realitzar el 1969. Posteriormente, [] comprend que el movimiento estaba determinado por las dimensiones relativas del dibujo y la del plano sobre el que [se] superpona. Reduciendo unas y otras recprocamente obtena el movimiento deseado, con menos relieve. Desarrollando el principio de esta propiedad realizo la cajita, donde yo encuentro una especie de volumen virtual: tres cuadrados pintados cada uno sobre plexigls y separados entre s por cinco centmetros, que no existen si uno separa los elementos. Aqu se produce una situacin inversa al concepto clsico, pues son los vacos los que crean los volmenes. 20 Del 9 al 31 de mar de 1956, es presenta a la Galeria Denise Ren, juntament amb una de Agam i una altra de Abner, la primera exposici personal de Soto a Pars. Sobre un fons de paper negre, mostra un conjunt d'onze estructures cintiques en plexigls. Participa al Festival d'Art de Vanguardia organitzat per Michel Ragon del 4 al 21 d'agost en el gran edifici d'apartaments de Le Corbusier, La Cit Radieuse, a Marsella. All descobreix l'obra de Yves Klein. La primera vez que vi una obra de Yves Klein fue en el Festival de Vanguardia de Marsella en 1956. En esa poca, lo llamaban Yves el monocromtico. La exposicin la organizaba Michel Ragon, que haba montado una salita con Agam, Tinguely, Klein y yo. () La monocroma que vi en esa exposicin era muy horizontal, de metro y medio sobre unos sesenta centmetros ms o menos, de color rojo-anaranjado. Me convenc enseguida de que se trataba de una proposicin importante. Sobre todo que, desde que llegu a Francia, haba una especie de clima propicio a la monocroma. Se podra incluso decir que estbamos esperando que alguien tuviera la valenta suficiente para hacerlo. Nadie se atreva. 21 Cap a finals d'any, Villanueva comena a evocar la possibilitat d'organitzar una exposici de Soto a Caracas per a l'any segent.) Al desembre, el diari Combat fa un balan de la situaci de l'art abstracte. A propsit de les obres de Soto, Tinguely, Agam i Schffer, Louis-Paul Favre evoca-hi l'aparici d'una via nova i experimental que ell anomena ptica artstica i que supera l'oposici tradicional de les dues grans tendncies de l'art abstracte -constructivo/informal: El arte experimental naci de su enfrentamiento, especficamente occidental, con las riquezas de la visin, de la ptica. Con ello, se afirmaba de una sola vez el ritmo, la cintica; se arruinaban las formas estticas del espacio, se aportaban nuevas dimensiones () Con Soto vimos el modo de proceder destinado a suspender cualquier instante esttico de la visin. Un cuadrante de plexigls hace vibrar la tela primitiva y acarrea no slo el movimiento eterno sino tambin la imposibilidad de fijar un mismo color. 22

19

Jean Clay, " Soto, de l'art optique l'art cintique ", Soto , cat. expo., Paris, Galerie Denise Ren, 1967, np. Soto, " Teora de Jess Soto ", El Minero , Caracas, vol. 7, n 11, septembre-octobre 1967, pp. 5-6 . Soto, " Yves le monochrome ", Art et Cration , Paris, n 1, janvier-fvrier 1968, p. 74 .

20

21

14

Del 26 de gener al 13 de febrer de 1957, el Palau de Belles Arts de Brussel presenta l'exposici Pintures cintiques. Quan s'assabenta que una obra abstracta completament monocromtica havia estat rebutjada, amb el pretext que no tenia cap empremta de composici, renuncia a la participaci del Salon des Realits Nouvelles. No ha vist l'obra i no coneix personalment a l'autor, Yves Klein. El 30 de juny, l'exposici Soto: Estructures cintiques obre les seves portes al Museu de Belles Arts de Caracas. Es presenten trenta-sis obres en un muntatge d'Alejandro Otero. L'exposici t un xit immens i s mpliament ressenyada en la premsa veneolana. s llavors quan Soto abandona el plexigls per construir les seves primeres estructures cintiques en metall soldat. En el fullet desplegable que serveix de catleg de l'exposici, Carlos Ral Villanueva escriu: Soto, medio mago, medio gemetra, ha logrado, con elementos de plexigls, hacer vibrar la tela tradicional y camina encantado a la conquista de dimensiones innumerables y desconocidas. Siempre he imaginado, en la plstica arquitectnica, la posibilidad de una nueva actitud que, como en la poca barroca, libere el espacio interno de toda esttica de la visin e imprima en mltiples dimensiones la alegra cintica del color. Soto, con un nuevo aporte, nos abre una puerta sobre el maravilloso paisaje del arte del maana.23 Era l'anunci de la futura col.laboraci de l'artista en diversos projectes de l'arquitecte. A la tardor, s'instal:la en el lloc de la Cit Universitaire de Caracas (el jard de l'Escola d'Arquitectura), una estructura cintica, que forma part d'un grup de construccions tridimensionals fetes per l'artista Veneol. La primera delles, que s el disseny ms simple, estava inclosa en l'exposici del Museu de Belles Arts, abans d'entrar a la col.lecci personal de Villanueva. Aquestes obres, que ms tard es van dir "pre-penetrables", sn fites importants en la reflexi de Soto i la dimensi ambiental participatiu del seu art. En la mateixa lnia, Claudi Bozo ja va anunciar 2 agost 1957, que es va convertir en un tema important en l'art de Soto, la fusi de l'obra i l'espectador: Avec Soto, le sujet-spectateur s'incorpore inconsciemment et ncessairement au monde multidimensionnel du tableau-architecture, faisant partie invitable et indissoluble du binme artistique par excellence, en complment ncessaire prsent et singulier. 24

A principis de 1958, Soto rep la visita de Gyula Kosice, que prepara a Pars, a la Galeria Denise Ren, l'exposici de les seves obres hidrocinticas, i de la secci argentina del grup Mad. Per intermedi de Tinguely, Soto coneix per fi a Yves Klein, alguns dies desprs de la inauguraci de l'exposici Buit a la Galeria Iris Clert, el 28 d'abril. Ese cuarto vaco estaba muy en la lnea del Yves le monochrome , Yves el monocromtico, cuya obra haba yo admirado en Marsella y que luego haba perdido de vista. Fui enseguida un partidario muy caluroso de la idea del vaco. Me tranquiliz ver que un artista como l segua con tanta lgica el sentido preciso de su pensamiento. 25
22

Louis-Paul Favre, " L'art abstrait : destine 56 ", Combat , Paris, 31 dcembre 1956. Carlos Ral Villanueva, Soto, estructuras cinticas , dpliant expo., Caracas, Museo de Bellas Artes, 1957. Claudio Bozo, el 2 dagost de 1957 Galerie Denise Ren, Paris). Soto, " Yves le monochrome ", Art et Cration , Paris, n 1, janvier-fvrier 1968, p. 74.

23

24

25

15

Comena a concebre obres compostes per reixes metl.liques penjades Davant d'un fons opac ratllat amb lnies fines (Quadrats concntrics, 1958; Vibraci horitzontal-vertical, 1958). Aquesta forma de procedir anuncia els desenvolupaments posteriors de l'art de Soto. Segons el mateix principi, Soto realitza Primer quadrado vibrante, aix com una mica ms tard unes de les primeres obres que trenca amb una geometria predominant, Cubos Ambiguos (1961), el motiu principal s una construcci de filferro amb lnies embullades. Aplica, a gran escala, el seu principi d'oposici d'una estructura metl.lica contra un fons ratllat i, per encrrec de Villanueva, concep dos murs cintics monumentals per al pavell de Veneuela a l'Exposici Universal de Brussel.les. El mural interior cobreix una superfcie de set metres per deu, el mural exterior es presenta amb la forma d'una banda horitzontal de divuit metres de llarg, amb unes varetes corbes que anticipen la srie de les Escriptures. Aquestes obres susciten diversos comentaris: Durant tot el dia, a les guies els fan les mateixes preguntes: "Qu representa aquesta pintura?" Els espectadors ms atrevits proposen alguns suggeriments: representen fibres de fusta? T alguna cosa a veure amb l'energia elctrica? En tot cas la majoria models visitants reconeixen de seguida l'element que domina: el moviment. La voluntat esttica de Soto tradueix en efecte el moviment. (...) Cobren vida vibracions amb una aparena canviant i imprevisible, mentre que, al mateix temps, nombroses superfcies virtuals apareixen entre les lnies i en els espais oberts, on figuren una al costat de l'altra i s'interpenetren indefinidament. Un joc de llum i de formes que no pot sin fascinar l'espectador o, si ms no, cridar l'atenci. 26 Lartista tamb realitza una estructura cintica que identifica el Pavell de Veneuela. Coneguda ara amb el nom de Torre de Brussel.les, aquesta construcci tridimensional deriva de les investigacions de 1957 abans esmentades. El mes de mar de 1959 participa en una exposici organitzada per Bury, Tinguely, Spoerri i Paul van Hoeydonck al Hessenhuis d'Anvers amb els membres del grup Zero -fundat, el 1957 a Dsseldorf, per Otto Pien i Heinz Mack. El ttol, Vision in motion-Motion in vision, s'inspira directament del ttol del llibre de Moholy-Nagy. Aquest esdeveniment constitueix la primera manifestaci concreta de l'acostament que es produeix en aquesta poca entre diverses tendncies de l'avantguarda Europa -art ptic i cintic, pintura monocromtica, nou realisme. Poc temps desprs, al juliol, Soto est tamb present amb els mateixos artistes en l'exposici Dynamo 1 organitzada per Mack i penso a la Galeria Bouka de Wiesbaden. El mes de juny, Iris Clert, a qui Tinguely va portar a conixer a Soto, li organitza una exposici personal. Hi mostra per primera vegada obres d'un nou tipus, constitudes per fines construccions metl.liques d'aspecte complicat, col.locades contra fons irregulars, ratllats o carregats de matria, que inclouen de vegades elements enganxats i que sn posades en relaci amb superfcies buides, monocromtiques ( Vibraci blau cobalt, 1959).

26

R. Siret, " Kinetic Structure ", International Lighting Review , Amsterdam , n os 3-4, 1958, p. 134.

16

Sans titre 81x71 cm, 1950

Sans titre 61x50 cm, 1950

17

Composition dynamique 100x64, 1951

Rpetition Optique n 2 189x130 cm, 1951

18

Progression 100x100 cm, 1952

Paralllles interfrentes 120x120x6 cm, 1952

19

Mtamorphose 100x100 cm, 1954

harmonie transformable 100x40x100 cm, 1956


20

Anys 60s
A Veneuela obt el Premi Nacional de Pintura amb una vibraci blanca exposada al Sal Anual, la qual est elaborada amb un fil de filferro retorat contra un fons ratllat de forma irregular. La premsa del pas publica nombroses entrevistes de Soto. En una d'elles destaca, per exemple, la importncia que tenen, no els elements sin la relacions en el seu art. Explica que en ell no compten les formes, ni tan sols les formes geomtriques, perqu la seva pintura tracta de representar el moviment, la vibraci, la llum, l'espai, el temps. Per a aix, com sn coses que existeixen per no tenen forma determinada, representa les seves relacions. En una altra, li explica el pintor Oswaldo Bigues que ell no s escultor sin pintor. Encara que uneix elements en relleu que li sn necessaris per a la recerca del seu llenguatge, concep les seves obres com pintures planes: l'inters plstic de l'obra neix de la seva fusi amb el fons i de la vibraci resultant i no de l'efecte d'una tercera dimensi. En aquest moment conserva tamb per primera vegada amb Miguel Arroyo, director del Museu de Belles Arts de Caracas, sobre la seva intenci de crear a Ciudad Bolvar un museu d'art modern, el nucli seria la col.lecci privada que comena a reunir amb els seus amics a travs de compres, regals i intercanvis. Soto realitza el seu primer mural compost de desfets metl.lics acoblats per al Festival d'Art Vanguardista organitzat a la Porte de Versailles per Daniel Spoerri i Jacques Polieri. El primer l'ajuda a recollir els materials i Tinguely, a soldar. Figura a la secci "Art i moviment" al costat de Agam, Pol Bury, Heinz Mack, Franck, Malina, Otto Pien i Jean Tinguely. En aquesta mateixa poca, la Espiral (1955) s produda de forma mltiple -trenta exemplars- per les edicions MAT (Multiplicaci Art transformador) que Spoerri acaba de fundar a Pars. Participa en la important exposici internacional d'art cintic Bewogen Beweging, organitzada per Daniel Spoerri al Museu Stedelijk d'Amsterdam del 10 de mar al 17 d'abril i represa desprs per Pontus Hulten al Moderna Museet d'Estocolm. Unes deu obres -amb les quals culmina l'exposicidonen una visi completa del seu treball i fan de Soto un dels artistes ms ben representats dels seixanta-dos seleccionats. Realitza a ms una de les obres ms espectaculars de l'exposici, un mural de grans dimensions format per tres plafons amb fons ratllat que suporten objectes heterclits. El 1962, amb la seva primera exposici individual duta a terme al juny a la Galeria Edouard Loeb de Pars, Soto presenta un important conjunt d'obres matriques, en la lnia de les investigacions iniciades per ell entre 1958-1959. L'exposici crida molt l'atenci a David Medalla i Paul Keeler, els futurs animadors de la Galeria Signals de Londres. Durant la nit del 5 al 6 de juny del mateix any, quan Soto est celebrant la inauguraci de la mostra, li arriba la notcia de la mort d'Yves Klein. Para m, Yves siempre estuvo muy presente. Era muy buen amigo. Siempre comparta el secreto de sus nuevos proyectos, de sus nuevas invenciones. Todava hoy, me resisto a creer que haya desaparecido. () El gran Yves, para m, es el Yves monocromtico, el de los lienzos azules, anaranjados, monogold . Comparo la importancia de la toma de conciencia de ese Yves con Malevich y con Mondrian. 27 Convidats per Edgar Pillet, Soto i la seva famlia passen l'estiu a Carboneras, un llogaret d'Andalusia a la qual tornaran regularment de vacances i on es constitueix a poc a poc una comunitat d'artistes i intel.lectuals. Als primers assidus (Dominique Aubier, Alfred Tomatis, Hans
27

Soto, " Yves le monochrome ", Art et Cration , Paris, n 1, 1968, p. 74.

21

Hartung, Pillet ...) s'uneixen desprs Soto, Julio Le Parc, Francisco Sobrino, Antonio Asss, Takis ... i els crtics Jean Clay i Christiane Duparc. El carcter orgnic de les seves obres tendeix a desaparixer progressivament en profit d'un llenguatge geomtric elemental. En fin, en 1962, con toda la enorme experiencia de los ltimos aos, regreso a la organizacin y distribucin rigurosa de los elementos plsticos. Mantengo el sistema de superposicin y las estructuras metlicas, pero en base a una sola preocupacin: la bsqueda de la vibracin pura, la transformacin de los elementos materiales en luz, la descomposicin de la materia rgida en materia elstica (). Se establece la vibracin pura, una relacin entre las mil posibles desconocidas .28 El 1963, pren part en l'exposici Zero-der neue Idealismus (Zero: el nou idealisme), organitzada per la Galeria Digenes de Berln. He sido siempre un apasionado del neorrealismo se refiere as, en esta entrevista, al Nouveau Ralisme (el Nuevo Realismo). He participado al principio con los neorrealistas, no tanto haciendo obras de ese estilo sino en el entusiasmo con el movimiento. Mi mundo es un lenguaje diferente, pero los admiro mucho, y he expuesto bastante con ellos, sobre todo en las bienales de Holanda y de Blgica, donde el grupo neorrealista y la bsqueda de arte visual puro del grupo Zero, del que formo parte, estaban reunidos. 29 A l'abril-maig, la Galeria Diderot de Pars confronta les obres de Soto, Bury i Takis, en una exposici titulada "Structures vivant". Al novembre, l'exposici Soto: Kinetische Bilder (Soto: quadres cintics), organitzada per Paul Wemba, obre les seves portes al museu Haus Lange de Krefeld, on ja s'havien mostrat obres de Klein i Tinguely. Algunes peces histriques de referncia precedeixen un important conjunt d'obres recents-unes trenta-entre elles les primeres escriptures, compostes per fins i corbs fils de filferro - Escriptura d'Itlia (1963). En el catleg est inserit el que es pot considerar com un mltiple: un full de plstic transparent amb un motiu de lnies entrecreuades que es pot manipular davant de dues fulles ratllades de manera diferent. Al 1964, soto es trova a la Biennal de Vencia amb 19 obres recents. una polmica amb William Seitz a propsit del lloc que se li concedeix a l'exposici The Responsive Eye (L'ull participaci), prevista per a l'any segent al Museu d'Art Modern de Nova York, el porta a renunciar a la seva participaci. Aix li explica el perqu a un amic col leccionista: Slo quise reaccionar contre la tendencia interesada de algunos ambientes de querer hacerme pasar por alumno de Vasarely tendencia reflejada tambin en el artculo de Time que presenta la exposicin y le haba pedido al seor Seitz que yo y Agam estuviramos representados en condiciones de igualdad con Vasarely. (Soto Arnold H. Maremont, 7 febrero de 1965 (archives Soto, Paris). Una mica desprs explicar a Ivn Gonzlez que l'exposici volia fer passar l'art ptic per l'avantguarda-quan ja havia ocupat el seu lloc l'art cintic-i que ell no podia acceptar que presentaran als artistes ptics com a mestres d'alguna cosa que mai s'havien atrevit a fer.

28

" Teora de Jess Soto ", El Minero , Caracas, vol. 7, n 11, 1967, p. 6 Soto, conversacin con Ludovico Silva, " Jess Soto o la Viusalidad Pura ", El Nacional , Caracas, 1963.

29

22

En compaa de muchos artistas ms, toma parte en la exposicin Mouvement 2 (Movimiento 2), presentada en la Galera Denise Ren de Pars del 15 de diciembre de 1964 al 28 de febrero de 1965.

Curvas inmateriales blancas y grises 106x106x32, 1965

23

El pintor, tamb msic, per la revista Life de 1967

Laiguille 10x12x6,5 cm, 1961

24

Anys 70s
Quan s'obre una exposici de les seves obres a la Galeria Bonnier de Ginebra, al 1970, en una de les entrevistes ms detallades Soto desenvolupa per Jean-Luc Davalos la concepci que ell t d'un arteciencia, com a mitj per desxifrar el mn: Para m, el arte es una ciencia, un medio de conocimiento del universo. () En vez de negar el espacio, busqu utilizarlo. Con l se plante el problema del tiempo, de la cuarta dimensin. Nuestra generacin dio en cuanto a esto un gran paso; usamos verdaderamente la cuarta dimensin como elemento plstico. () Empec con la idea de la repeticin de un mismo elemento, que es la nica manera de abolir la forma como elemento plstico y la superficie de la obra. Repitiendo al infinito un pequeo elemento, se pasa insensiblemente a lo universal. Siempre pens que el artista tena que demostrar a pequea escala un principio universal. Liberado del mundo figurativo por la negacin de la forma que me ofreca la repeticin, entend que dbamos automticamente con una nueva idea plstica universal. An no saba cul, pero poco a poco me percat de que el hombre moderno ya no poda ver una obra de una sola vez, como se haca con la Gioconda en el Renacimiento, que haba aqu un problema fsico de percepcin que lo obligaba a descifrar, a mirar la obra en su desenvolvimiento, como una pelcula, sin ya pensar que era una obra de arte. Entend entonces la necesidad de integrar el tiempo al arte. Desde entonces el asunto slo fue un trabajo muy lento para saber cmo hacerlo, con qu recurso. () Y sigo en eso, en ese desciframiento del universo a travs de esta nueva posibilidad que representa el tiempo. () Me preocup por encontrar un lenguaje en que el hombre poda servir de motor, y al mismo tiempo senta que los espectadores se volvan parte integrante de la obra. Entonces me puse a desarrollar esa especie de simbiosis, esa comunin hombre obra de arte. Para m, la obra de arte no existe independientemente del espectador. Mis trabajos, cuando uno los fotografa, siguen siendo imgenes tradicionales. Slo encuentran su dimensin frente al espectador y a su movimiento. Con los penetrables, mis ms recientes creaciones, esa participacin se vuelve tctil, e incluso a menudo auditiva. El hombre juega con el mundo que lo rodea. La materia, el tiempo, el espacio constituyen una trinidad indisociable y el movimiento es la fuerza que demuestra esta trinidad. () Creo que el hombre no est enfrente del universo, sino que est en el universo. Por eso, por cierto, ya no creo en la pintura. El hombre que sigue viendo el universo fuera de s vive como un espectador. Pero no somos espectadores, somos participantes! () El penetrable es la demostracin de la idea que tengo del universo. Somos descifradores de los estados sensibles del universo: paralelamente el cientfico descifra estados demostrables. () La esttica es la que nos distingue del cientfico. No le tengo miedo a esa palabra, aunque est hoy muy trillada. Tenemos que dar un desciframiento esttico, por ende cualitativo, del universo. El arte moderno no puede ser figurativo no porque rechazamos la figuracin, sino porque sta se impona cuando el hombre crea que estaba en el centro del mundo y que era el testigo de los fenmenos del universo. Nosotros, que sabemos que slo somos una nfima parte del universo, ya no podemos concebir la figuracin, ya no podemos ser contemplativos. 30

30

conversaci amb Jean-Luc Daval, " Soto : Je ne crois plus la peinture' ", Journal de Genve , Ginebra, 1970, p. 19.

25

Heinz Mack pronuncia el discurs d'obertura de l'exposici Soto al Kunstverein de Mannheim, el 24 d'abril. L'exposici es presenta desprs a Kaiserslautern (Pfalzgalerie des Bezirksverbandes) i desprs a Ulm (Museu d'Ulm). L'exposici Soto de la Galeria Denise Ren (juny-juliol) s'organitza al voltant del tema del ple. L'artista anima murs i sostres de la galeria, i realitza el seu primer Penetrable sonor, fet a partir de tubs metl.lics de secci curta que xoquen els uns amb els altres quan l'espectador-participant passa entre ells. Jean Clay evoca la msica corporal que generen: A medida que uno avanza en la obra, se siente envuelto por un flujo sonoro. Los sonidos le llueven a uno por los hombros. Uno se abre camino en la verticalidad de una catedral inmaterial; los sonidos se responden y se multiplican al infinito como ecos. Msica aleatoria en la cual cada uno, por sus gestos, toca su partitura en el concierto colectivo.31 Soto respon de nou a diversos encrrecs d'obres ambientals i condiciona el hall d'entrada de la Deutsche Bundesbank de Frankfurt, el de la Facultat de Medicina i de Farmcia de Rennes i installa tamb una extensi i una progressi en el liceu de Rethel a les Ardenes. Realitza tamb una ambientaci de divuit metres dample per al Pavell francs a l'Exposici Universal d'Osaka, al Jap. En un dossier dedicat a les experincies corporals i polisensorials de l'obra d'art -que tracta tamb de les obres de Lygia Clark, Hlio Oiticica, Franz-Erhart Walther, James Lee Byars ...- la revista Robho, torna a examinar els penetrables lany 1971: En los penetrables de Soto, la percepcin del espectador no es slo visual. La obra se aprehende con todo el cuerpo. Se puede incluso recorrer con los ojos cerrados. Provoca con frecuencia actitudes ldicas: carreras, bailes, etc. O, al contrario, conductas de retraimiento, ms meditativas. Un penetrable de gran tamao aade una nota de complicidad y de singularidad a los encuentros entre personas que se dan dentro de l. El sentimiento de estar sumido en una situacin, en una sustancia comn, en una espacialidad inslita y sin lmites precisos, contribuye a que la gente pierda las reacciones espontneas de defensa propia. 32 La revista publica, a ms tres, projectes de penetrables no portats a terme: el primer aqutic, un altre de vapor i el tercer, adaptat a una sala d'espectacles en la que uniria la sala i l'escenari. Soto realitza una obra exterior monumental, Vibraci groga, per l'Institut Veneol d'Investigacions Cientfiques (IVIC) als afores de Caracas i un gran penetrable tamb exterior per un col leccionista veneol, Penetrable de Pampatar. El mateix any 71 tamb concep el decorat i el vestuari del ballet Violostries (Violoestras) a Amiens Amiens. En ocasi d'una important exposici retrospectiva, al Museu de Belles Arts de Caracas, Soto concedeix una nova entrevista al diari El Nacional, on diu: Todo lo que hay en esta exposicin son resultados pictricos, ms que escultricos. Es decir, el sentimiento espacio-tiempo ha sido una preocupacin mayor del pintor que del escultor. () La pintura ha estado siempre ms cerca del desplazamiento, de la metamorfosis. Una de les primeres obres de la srie de les Tes -T groga (1971) - s exposada a Caracas. Aquesta srie en qu trames de petites barres es projecten contra els usuals fons ratllats, atorga un abast particularment forta a l'efecte de vibraci ptica i ser objecte de nombrosos desenvolupaments.
31

Jean Clay, " Pourquoi les artistes tournent le dos l'art ", Ralits , Paris, maig de 1972, p. 101. Anonyme, " Unit du champ perceptif ", Robho , Paris, n 5-6, primavera 1971, p. 14.

32

26

La retrospectiva de Soto es desplaa de Caracas a Bogot al febrerdel 72 i la inaugura el President de Colmbia. Al maig obre l'exposici Dotze anys d'art contemporani a Frana, al Grand Palais de Pars, amb gran estrpit. All, Soto installa un nou penetrable. Fent-ne referncia, Serge Lemoine observa en el catleg: Desde 1971, el arte luminoso-cintico parece marcar una pausa para retomar aliento. Pocas cosas nuevas desde las proposiciones del GRAV, los penetrables de Soto, los neones programados de Morellet, las esculturas de Agam. 33 Soto realitza una obra ambiental per al hall d'entrada dels Laboratoris Sandoz a Basilea. En una entrevista amb un diari veneol,lOiga, Soto recorda els orgens del seu procs artstic: La primera influencia fue Czanne, en la Escuela de bellas Artes. Y luego, casi en seguida, el cubismo. Sal de la escuela imperado por la presencia, digamos, del cubismo. En ese momento no le vea salida a la pintura y por eso fui a Europa, y all estaba el punto culminante. Pregunt cual era la forma de pintura ms avanzada y para todo el mundo era la de Mondrian. Prcticamente, part de Mondrian, pero acto seguido descubr la obra de Malevitch, quien en poco tiempo y con entera lgica haba llegado a la desaparicin de la forma, a irradiar, saturar con la luz toda superficie geomtrica preconcebida [...] Mi punto de anclaje, digamos, es el neoplasticismo y el constructivismo. 34

Respecte els seus temes predilectes, lartista afegeix: 2Creo que todos somos conscientes [...] que la materia no es inmutable, que la materia es modificable, que la materia es transformable. Mi obra intenta explicar la materia no en una forma inmediata figurativa, sino como una realidad universal; por eso no puede ser planteada de manera figurativa. Si quiere, se trata mucho ms de demostrar la energa de la materia, no la forma presente de un rbol, o de una figura humana, sino una cosa ms profunda, ms universal. [...] He aqu de qu se trata, el principio filosfico. Por supuesto, no es una prioridad de la pintura o del arte sino de todo el pensamiento contemporneo. El mes de juny del 73, ubica el seu Penetrable sonor en l'exposici Le mouvement, organitzada per Serge Lemoine a la Salle Devosge, Dijon. El 25 dagost de 1973, el president de la Repblica, Rafael Caldera, inaugura la primera part del Museu d'Art Modern Jess Soto a la ciutat natal de l'artista. L'exposici inaugural presenta obres d'Arp, Colombo, Sonia Delaunay, Dewasne, Kubicek, Le Parc, Morellet, Sobrino, Soto, Uecker ... La col.lecci s'organitza al voltant de conjunts representatius de l'art constructiu, de l'art ptic i cintic, aix com del nou realisme. L'arquitectura de Villanueva-volums autnoms, simples i intercalats amb espais d'enlla al voltant d'un jard . Al 1974, realitza diverses integracions arquitectniques permanents -Progressi Caracas 1 & 2; Mural B. I. V. - i dna dues obres murals ms antigues, el Mural Amsterdam (1964) i Vibrant Signals (1965) per a la inauguraci del Museu d'Art Contemporani de Caracas.
33

Serge Lemoine, " L'art gomtrique ou les vicissitudes de la vertu , Douze Ans d'art contemporain en France , cat. expo., Paris, Grand Palais, 1972, p. 50.
34

Soto, entrevista amb Alfredo Barnechea, Las confesiones de Jess Soto, Oiga , Lima, n 512, 1973, pp. 31-32.

27

Rep un encrrec molt important de Claude Renard, responsable de les activitats dInvestigacions, Art i Indstria de la Companyia Renault, per a la seu de l'empresa. El Museu Solomon R. Guggenheim de Nova York li dedica una extensa retrospectiva -la primera i ltima als Estats Units presentada en una instituci d'aquesta rellevncia- que obre el 7 de novembre. Una selecci esglaonada de vuitanta obres representatives de totes les etapes de l'artista va pujant per la famosa espiral del museu, mentre un penetrable de ms de dotze metres d'alt ocupa el centre i un Gran mural rosat d'uns deu metres de llarg cobreix la paret de la planta baixa. Quasi simultniament -al dia segent- Denise Ren inaugura a la seva galeria de Nova York una exposici d'obres recents. La celebraci del vernissatge continua en l'estudi de Robert Indiana, que en aquesta poca forma part dels artistes de la galeria. La premsa nord-americana ressenya aquests esdeveniments amb certa circumspecci. A The Village Voice, David Bourdon adverteix d'entrada que Op Art i art cintic, aquests fenmens especialment destacats en aquests darrers anys, es van desenvolupar ms a Europa i a Amrica del Sud que al nostre pas: El mejor Soto es el que busca una imagen all over uniforme, como en la serie de las T, en la cual unas filas regularmente dispuestas de alambres con la forma de la letra T son proyectadas sobre un fondo de rayas y crean una tempestad de vibraciones. () La mayor parte de la obra de Soto ser vista por el espectador sofisticado como bastante ingenua en su apabullante dependencia con respecto a simples efectos perceptivos. Los puristas podrn objetar que se trata apenas de una nota aadida al arte de Mondrian, Malevich, Moholy-Nagy y compaa, una diversin adyacente. Y algunos crticos deplorarn que el arte de Soto sea tan fatalmente teatral, como si el arte que busca divertir fuera en cierto modo inmoral. Pero en ltimo anlisis, independientemente de la importancia del logro alcanzado por Soto, est claro que lo que hace lo hace magnficamente. Su arte no es en modo alguno difcil. En realidad, no se necesita saber nada de arte para apreciar la obra de Soto. Durante todo el tiempo que dur mi visita, estaba claro que los espectadores estaban pasando un buen rato encantados con los efectos perceptivos. Uno siente a veces que a la crtica se le escapa el meollo del asunto cuando la obra de un artista se gana tan claramente la adhesin popular. 35 Com era d'esperar, la premsa veneolana, sobretot, aclama triomfalment a Soto i parla de consagraci. La revista Resum li dedica un dossier important, amb textos de Rafael Pineda, Clara Diament de Sujo i Sofia Imber; entrevisten fins i tot a la mare de l'artista a Ciudad Bolvar. La retrospectiva viatja desprs, durant l'any 1975, al Museu Boymans-van Beuningen de Rotterdam i desprs al Museu i Jard d'Escultures Hirshhorn de Washington. Soto realitza un nou mur cintic monumental per l'Oficina Internacional del Treball a Ginebra. A principis del 1975, acaba la installaci de les ambientacions del hall i del menjador de l'empresa de la Companyia Renault, a Boulogne. Aquestes integracions arquitectniques comprenen trames quadrades de quadrats vibratoris que cobreixen els pilars, una escriptura de trenta metres de llarg i centes cinquanta mil varetes penjades a petits intervals de distncia que cobreixen els sostres. Soto tria tamb els mobles i els colors de les parts pintades. El 2 de gener, un decret presidencial anuncia la creaci del Complex Cultural Monument del Ferro a Ciutat Guaiana per commemorar la nacionalitzaci de la producci del mineral a Veneuela, el decret preveu que el monument ser concebut per Soto i realitzat sota l'gida de la regi de Guaiana. Lany 1976 Jess Rafael Soto s convidat per Pierre Restany i Claude Parent a les reflexions preparatries de la Operazione Arcevia, que es proposava fundar una comunitat de sis-centes
35

David Bourdon, " Good Vibrations ", The Village Voice , New York, 21 noviembre de 1974, p. 116

28

persones en una ciutat ideal construda a Itlia, prop d'Ancona. Nombrosos artistes i intel.lectuals col.laboraran en aquest projecte utpic, molt inspirat per algunes idees d'Yves Klein, per que no es va poder concretar. El Museu d'Art Modern Jess Soto a Ciutat Bolvar obre set noves sales, la col.lecci compta llavors amb tres-centes cinquanta obres de cent trenta artistes procedents de diverses nacionalitats. El Volume virtuel suspendu (1977) del Royal Bank de Canad, a Toronto, marca una nova etapa en l'art ambiental de Soto. L'obra inspirar l'artista diverses realitzacions ms com el 1979 la de l'edifici El Cub Negre, Centre Banaven, El Cub Negre, Caracas, o la del Centre Georges Pompidou a Pars. En relaci amb aquest treball, Soto li concedeix una llarga entrevista a la revista Artscanada: Creo que un arte que indaga en torno a la estructura pura debe evitar en lo posible las variaciones de color no programables. Algunas variaciones pueden ser pro-gramadas, otras slo se pueden manejar por la intuicin o sencillamente de acuerdo al gusto. Cuando se trabaja en una escala monumental, pienso que hay que evitar las preferencias gratuitas. Uno busca las relaciones con los elementos. Hubiera podido poner muchos colores en la estructura del banco y hubiera funcionado, pero eso implicaba traicionar un espacio sin color. Hubiera significado usar el espacio como un marco, que era lo que yo no quera, en vez de integrarse a l. Quera respetar el espacio dado y revalorarlo. Por eso eleg los colores ms simples: el blanco y el amarillo, que es una variante cercana al blanco, y el cable de nylon, que se vuelve gris. () Pienso que cuando se usa menos color, en especial en una obra de gran escala, el medio ambiente con sus relaciones de espacio, luz y tiempo le da mucho ms matices que los que unos pudiera realmente pintar. 36 Volum virtual sosps 30 x 24 x 18 m,1977 Soto fa pblic el projecte que va elaborar, per que mai ser realitzat, per a la seu del Monument del Ferro: inclou una pirmide de vint metres d'alt amb un auditori, una galleda d'acer inoxidable de quinze metres de costat collocat en un estany, un museu del ferro, dues piscines, un penetrable aqutic i tres places pbliques. Soto va voler, abans que res, convertir aquest monument smbol en un lloc utilitzable pel pblic i, mantenint-se fidel a les seves concepcions sobre la participaci activa de l'espectador en l'obra d'art, va voler que l'obra no noms estigus integrada a l'entorn sin que es converts tamb en arquitectura.

36

Soto, citat per Nick Johnson, " Natural grace in the world of Jess Soto ", Artscanada , Toronto , n 218-219, 1978, p.

5.

29

Al 1978, concep el decorat i el vestuari del ballet Gnesi, presentat a Toronto, per Alicia Alonso, amb msica de Luigi Nono. El escenario estaba lleno de hilos de plstico colgados. Los bailarines llevaban unos trajes blancos ceidos y danzaban en el suelo de ese bosque plateado. () La luz les corra por encima como mercurio. La caja escnica oscilaba y espejeaba. Del fondo surgan manchas y puntos blancos. () Bandas horizontales de luz proyectadas en ese mundo vertical lo recortaban por estratos. Bailaban en zonas opacadas bajo zonas brillantes y en estratos luminosos bajo techos oscuros. Luz de color matizaba las diferentes capas. Bailaban de rojo en el verde, de verde en el azul. Los movimientos generaban reflejos plateados y colores. Una separacin de los brazos produca el mismo efecto que cuando un cardumen de peces tropicales se desva de su ruta. La mirada era llevada por un revoltijo de lneas cruzadas, por el resplandor hipnotizante del tejido de lneas enmaraadas. () El nado de los bailarines en la escultura flexible concebida por Jess Soto para ese ballet es el mismo que el de la mirada en sus esculturas permanentes. El menor movimiento de uno produce vacilantes modificaciones en la selva de las relaciones. Sera preciso poder describir la infinita variacin de las combinaciones de reflejos y de colores. 37 L'exposici Soto al Museu Louisiana, prop de Copenhaguen, permet mostrar importants cicles de Escriptures, de Vibracions i de Quadrats vibrants de trames cada vegada ms denses. Els treballs de la segona part del Museu d'Art Modern Jess Soto a Ciutat Bolvar comencen a mitjans d'any, dirigits pels arquitectes Jos Carlos Villanueva-fill de Carles Ral Villanueva, mort el 1975 - i Edgar Parra. Com a conseqncia de dificultats financeres i jurdiques que frenen totes les activitats del museu, aquesta part de l'edificaci noms es va poder inaugurar deu anys desprs. Jesus Soto presenta el segent any les seves ltimes obres al Museu Nacional d'Art Modern, Centre Georges Pompidou, a Pars: sries dEscriptures, de Tes, de Corbes immaterials i els primers Grans quadrats i ortogonals, en qu les trames de quadrats oculten gaireb completament el fons sobre el qual estan fixats. Per a l'ocasi elabora aix mateix un volum penjant instal.lat al hall d'entrada del Centre Pompidou. Otto Hahn escriu al setmanari l'Express: Lo inmaterial sigue siendo el centro de su investigacin. Esta nocin, que apareci a mediados de los aos cincuenta, desempe un papel importante para unos amigos de Soto, Yves Klein, el monocromtico, y Tinguely, cuyas mquinas en movimiento pierden toda pesadez. De la misma manera las seis mil varillas amarillas y blancas de Soto, colgadas del techo en la entrada del Centro Georges Pompidou, dejan de ser un amasijo de quincalla y se convierten en un espejismo indefinible que hace que el espacio estalle. Las mismas cualidades las tienen los cuadros de Soto. Sobre un fondo rayado blanco y negro, unas varillas se mecen colgadas de un hilo de nylon, y se destacan del fondo o se confunden con la trama. Vibracin, inestabilidad, evanescencia. 38

Soto crea altres obres integrades a l'arquitectura a Caracas (Banc de Veneuela, Centre Banaven, Cars-Motors) i a Dortmund (West Deutsche Landesbank).

37

Nick Johnson, " Jess Soto ", Artscanada , Toronto, n 222-223 1978, p. 59. (Otto Hahn, " La posie optique de Soto ", L'Express , Paris, 26 mayo - 1er junio de 1979.)

38

30

Volum virtual sosps 24 x 10,6 x 10,6 m, 1979

Anys 80s
En la seva exposici individual inaugurada a la Galeria Denise Ren el 16 d'octubre de 1980, mostra obres en les que s'oposen

31

Jesus Rafael Soto davant duna composici cintica

a la mateixa composici trames de Tes i trames de quadrats. Per a alguns, torna a l's simultani dels colors primaris. A finals d'any realitza tamb obres d'un nou tipus, en les quals quadrats de mides irregulars, coberts de colors vius, es dispersen contra fons ratllats trencant l'ordre habitual de les tramesEspais oberts (1980). Soto va desenvolupar aquesta veta, sobretot durant la dcada segent, amb la srie de les ambivalncies. s representat amb tres obres (Metamorfosi, 1954; Tres, sis, nou, 1955; Espiral, 1955) a la coneguda exposici Pars-Pars/Creaciones a Frana: 1937-1957, al Museu d'Art Modern, Centre Georges Pompidou (28 de maig 2 de novembre). En aquesta poca, lentrevista Anne Dagbert: Cuando veo esas obras ahora, me doy cuenta de que ya anuncian mi trabajo actual, y que no hago sino desarrollar con ms fuerza las ideas que tuve al principio, es decir, nuevas proposiciones en el espacio y en el tiempo. () La programacin constitua para m la nica manera de salir de las estructuras clsicas figurativas. () La programacin significaba encontrar proposiciones plsticas muy distintas de todo lo que la abstraccin () propona en aquella poca. Al principio, en la Denise Ren, se preocupaban sobre todo por la forma y el color. Para m, la palabra forma est muy ligada a la figuracin y yo pensaba que si uno quera ser abstracto, haba que ir hacia la no forma. () El espacio, la energa, el tiempo y el movimiento son entidades universales de las cuales somos tributarios. Mis nociones de relaciones estn determinadas por el comportamiento de esas entidades inseparables. Esta reflexin siempre influenci mi obra. En resumen, una relacin es una fuerza, un comportamiento universal, es una especie de elasticidad infinita que da lugar a todo valor transformable, entre otros, la luz. En cuanto al espacio, para m es esencialmente ambiguo. Slo podemos aprehender estados de ambigedad espacial, cosa que llega a destruir la concepcin tridimensional tradicional. Su constitucin de plenum, de elasticidad, su estado modulable en perpetua transformacin lo vuelven inasible. 39 Al Palau de Velzquez de Madrid, lany 1982, es presenta una retrospectiva de ms de cent cinquanta obres de Soto. Declara la periodista veneolana Mara Comerlati que el terme cientisme li sembla inadequat i prefereix en tot cas parlar d'art cintic. Per per a ell el moviment no s tan sols l'essencial: la funci d'un penetrable no s mostrar el moviment, sin mostrar que vivim immersos en un espai completament ple de relacions espai-temporals; les quals, per descomptat, tamb impliquen el moviment. L'exposici mostra unes quinze de les ltimes de Soto (2Ambivalncia en l'espai color, 1981). El ritme d'aquestes composicions aleatries, l's cada vegada ms marcat dels colors primaris, aix com la utilitzaci de certs formats Ambivalncia al rombe (1981) - vinculen aquestes obres amb les de l'ltim Mondrian. L's del color per part de l'artista condueix a efectes d'acostament i allunyament que impedeixen a l'observador situar exactament les formes que el sostenen en l'espai. A travs del color, intento crear una ambigedad espacial. Elementos colocados en un mismo plano causan la sensacin de planos diferentes y en constante movimiento. 40
39

conversa amb Anne Dagbert, "Jess Rafael Soto, la pntration fluide de l'espace ", Art Press , Paris, n 49, 1981, p. 13.
40

Soto, " Jess Soto : reflexiones ", , cat. expo., Mrida, Casa de la Cultura Juan Flix Sanchez, 1994, p. 21.

32

Trabaj mucho sobre el color, de manera de crear una ambigedad en la nocin de espacio por el color. Por el color puedo demostrar relaciones que no estn en la ptica habitual de uno y probar que no tenemos una sola posibilidad de captar el espacio, lo cual es una idea cultural, la de la perspectiva, etc. El color en este caso no es tratado como una armona sino como un fenmeno postemporal. 41 Al mateix any tamb installa a Puerto de la Cruz, Veneuela, una monumental 2Progressi Penjant groga i blanca. La retrospectiva Soto: cuarenta aos de creacin s'inaugura el juny al Museu d'Art Contemporani de Caracas, amb cent trenta-sis obres de totes les poques, incloent-hi el primer perode figuratiu. Un dels punts atractius de l'exposici s una imponent Esfera virtual groga, penjada en l'espai en qu sembla surar. Derivada dels anteriors volums penjants, aquesta obra tindr una posteritat el 1988 a Sel, en ocasi dels jocs olmpics, ia la primavera del 1996 a Pars, en ocasi de l'exposici Els camps de l'escultura. Diverses extensions i progressions, aix com dos penetrables -un d'ells sonor- completen la part monumental de l'exposici. Soto realitza dues integracions Progressi groga i Cub virtual blau i negre -per a l'estaci Chacaito del Metro de Caracas. Concedeix una entrevista a Glria Carnevalli per a la revista Documenta, rgan de la Universitat Nacional Oberta, el que s sens dubte la seva conversa ms desenvolupada i profunda, i tamb la que ofereix la millor sntesi de les seves idees. La energa es una relacin cuya realidad es demostrable a travs de los elementos. Yo pienso que el universo es un pleno total de energa cuya velocidad supera la velocidad de la luz. La luz se produce cuando hay una prdida de velocidad en esa energa inicial, de la misma manera que se produce la masa cuando a su vez la luz se enfra y pierde velocidad. Este proceso puede ser reversible cuando las condiciones se vuelven favorables. El espacio es una relacin inseparable de la energa porque su existencia est condicionada por la velocidad de esta energa que lo modu la. (...) Es absolutamente uniforme, su estructura es plena, de un solo valor idntico a s mismo. Cuando hablo del espacio no me refiero, por supuesto, al espacio tridimensional, infinito. La multiplicidad de los puntos de vista es algo que ya se plantea a principios de siglo, y para el artista, el problema plstico no es slo mostrar que el espacio contiene esa multiplicidad, sino que todos esos puntos de vista son vlidos y que uno solo no puede validar la totalidad. Una de las grandes revoluciones del arte moderno es el no haber presentado el espacio como una realidad a partir de los ojos, tal como suceda en el arte renacentista cuando el pintor se situaba tras una ventana a ver pasar su universo, sin concederle ninguna atencin a lo que estaba en torno a s mismo. Uno de los problemas que yo me he planteado es cmo demostrar, cmo valorizar todo lo que es nuestro entorno, cmo darle el mismo valor a lo que est detrs, sobre, debajo, en uno mismo, puesto que uno es parte integrante de este todo. Los cientficos han demostrado con extraordinaria precisin que el hombre no es sino una partcula infinitamente pequea dentro del universo y esa prdida del geocentro y del egocentro nos conduce necesariamente a una reflexin sobre la importancia de la antropomorfia. () El individuo visto universalmente no tiene importancia, es apenas una pequesima partcula dentro de un medio insignificante en relacin con el universo, pero eso no impide que por ser parte integrante de ese universo, el hombre sea tambin infinito. La condicin humana no es sino un estado dentro de una serie interminable de transformaciones por las que transita la materia. Una de ellas puede ser el hombre, idntico en su valor a una forma animal, mi neral o vegetal. Yo no creo que por el hecho de ser humanos tengamos que considerarnos el punto culminante de toda esa cadena evolutiva. (Soto, conversacin con Gloria Carnevalli, " 42

41

Soto, " Jess Soto : reflexiones ", , cat. expo., Mrida, Casa de la Cultura Juan Flix Sanchez, 1994, p. 22 una entrevista a Soto ", Documenta , Caracas 1983, pp. 53 et 64.

42

33

Soto escriu tamb un text, que publica en una revista de Buenos Aires, en el qual afirma que les seves proposicions no es redueixen a simples jocs ptics, sin que per contra constitueixen una crida fervent a una forma ms mplia de coneixement. Les seves obres utilitzen els objectes per demostrar l'existncia de les relacions i per acostumar l'ull a percebre les relacions com superiors als objectes - per obligar a la mquina ptica a tornar sensible al valor essencial de les relacions. Lany 1984 continua la srie ambivalncies amb un conjunt d'obres titulades, com a homenatge a Mondrian, ambivalncies Nova York. Les mostrar al pblic l'any segent amb ocasi de diverses exposicions individuals. Tamb realitza Cub de nil, en la lnia dels volums penjants. La obra de arte debe ser capaz de suscitar una emocin en el que la contempla, pero eso no significa que deba nacer de una situacin emocional. Si la obra de arte tiene un origen, est en el pensamiento, en el rigor, en la lgica de la investigacin artstica. El arte no es exposicin, sino conocimiento. () Cuanto ms busca una creacin plstica acercarse a una proposicin cintica, tanto ms debe renunciar a la nocin de masa en favor de la de energa. [...] A travs de toda mi investigacin, tuve siempre en mente una sola pregunta: cmo estar seguro de que la materia vuelva a su valor esencial, esto es, a la energa. O, para hablar ms concretamente: cmo hacer que los elementos con los cuales construyo mi obra sean absorbidos por la fusin espacio-tiempo en la que pierden su solidez y son remplazados por un estado aleatorio de vibraciones. [...] El impresionismo es para m la primera tendencia artstica que propuso sin equvocos la estructura como valor esencial. En el fondo, es un arteciencia. El arte-ciencia tiende a la codificacin, a la creacin de estructuras. El impresionismo es un arte-ciencia en la medida en que se despoja de la ancdota, del smbolo, para concentrarse en las vibraciones luminosas. Concentrar la investigacin en los fenmenos luminosos lleva implcita la idea de abandonar la representacin, la intencin de ir ms all de las apariencias exteriores, hacia lo esencial, a saber, la luz. [...] Si el arte es reflejo de su poca, debe serlo desde el punto de vista ms avanzado de sus preocupaciones; debe ser el reflejo del pensamiento de vanguardia, y no limitarse al papel de testigo inmediato de lo cotidiano.43 El 4 d'octubre de 1985 s'obre al Center for the Fine Arts de Miami una retrospectiva d'unes cent cinquanta obres que van de 1950 als treballs ms recents. El Centre d'Escultura Contempornia de Tquio organitza la primera exposici personal de l'artista al Jap, amb una selecci de quinze obres recents. La Societat d'Amics del Museu d'Art Modern li encarrega una escultura monumental, Volum virtual, per l'aniversari dels deu anys del Centre Georges Pompidou, lany 1986. La obra ser instal lada amb carcter permanent al comenament de l'any segent al hall d'entrada. Entre setembre i octubre participa en un col.loqui celebrat a Roma sobre el tema La dimensi cientfica en el desenvolupament cultural i presenta una comunicaci, reproduda moltes vegades desprs, sobre "El paper dels conceptes cientfics en art": El arte no es la ilustracin de las ideas cientficas; su relacin con la ciencia no es de causa a efecto; arte y ciencia llevan a cabo una accin comn frente a las interrogantes universales. () Creo que es peligroso para un artista dedicarse al estudio sistemtico de cualquier ciencia. Es peligroso no para l, sino para su actividad artstica, pues sin duda alguna, el mundo del conocimiento cientfico, tan profundo como el del arte, puede absorberlo en su complejidad y no permitirle volver a la plstica. En mi opinin, hay que seguir otro camino: estudiar la filosofa de la
43

Marcel Joray, Soto , Neuchtel, , 1984, pp. 52, 96, 125 i 155.

34

ciencia, buscar los principios fundamentales que llevaron a los cientficos a considerar los fenmenos de una manera determinada, y ver qu otras posibilidades puede usar la investigacin artstica. [...] Entiendo por metafsica la fsica que espera por su demostracin.44 El 22 de novembre sinaugura a Ciudad Bolvar la part nova del Museo de Arte Moderno Jess Soto. Installa diverses obres monumentals a Caracas (Ovoide Polar, Fundaci Polar; Cub Provincial, Torre Banc Provincial; Mitja Esfera Roja, Assegurances La Seguretat) i a Pars, a la seu del sindicat Escriptura i Muro policromtic. En ocasi dels Jocs Olmpics organitzats a Corea del Sud, realitza Gran Sphere de Seoul (Gran esfera de Sel) per al Parc Olmpic de la capital coreana. El 14 d'agost del 88, el Museu d'Art Modern Jess Soto obre al pblic una sala d'exposici permanent dedicada a l'art llumino-cintic que integra obres d'Antonio Asss, Gianni Colombo, Karl Gerstner, juliol Le Parc, Jean Tinguely i Ludwig Wilding, entre altres. Es col.loca un Penetrable a les sales del ELAC amb ocasi de l'exposici La couleur Sel, l'exprience du Monochrome (El color sol, l'experincia de la monocromia), que es realitza en diferents llocs de la ciutat Li. A l'octubre, la Hyundai Gallery de Sel obre la primera exposici individual de Soto a Corea, en ella es presenta un conjunt d'obres pertanyents als ltims deu anys i representatives de totes les sries abordades per l'artista. Al 1989 s representat en l'exposici inaugural de la Fundaci per l'Art Concret a Reutlingen, Alemanya. Entre 1989 i 1990 realitza una important srie d'obres redudes a l's contrastat del blanc i del negre en oposici franca. Nombroses exposicions personals s'organitzen a Nia (Galeria saponsids), a Madrid oa Barcelona (Galeria Theo). La ms rellevant es presenta a Bottrop, concretament al Museu Josef Albers, i suscita una cobertura de premsa particularment abundant i favorable. En diferents museus del Jap circula una altra retrospectiva. En el catleg, Homme Masayoshi proposa un parallel entre l'art de Soto i el naturalisme de l'art japons: Cuando admiramos en estas obras su sentido de la inmediatez, que es una caracterstica de la esttica japonesa, discernimos en ellas un realismo intenso. Pero sublimado por la expresin artstica, ya no es un realismo en el sentido occidental del trmino: se caracteriza al contrario por un sentido de la expresin decorativa completamente inverso. Soto evoca tambin un sentido de la realidad a travs del uso de materiales fsicamente explcitos. Pero al mismo tiempo, los objetos que crea estn impregnados de una fuerza expresiva sutil que no refleja ni el mundo prosaico ni el mundo del pensamiento puro. 45

44

Soto, " Le rle des concepts scientifiques dans l'art " in actes du colloque La Dimensione Scientifica dello Sviluppo Culturale , Rome, Accademia Nazionale dei Lincei, 1990, pp. 81, 84 et 86.
45

Homma Masayoshi, " A Japanese Perspective on the Art of Soto ", Jess Rafael Soto , cat. expo., Kamakura , Museum of Modern Art , 1990, pp. 18-19.

35

Soto, 1989

Ambivalencia en el espacio color n 27 260 x 310 x 17 cm, 1982

36

Cubo de nylon 300x100x100 cm, 1984

Volumen Virtual Centre dArt Modern Georges Pompidou, 5,7x 21,5 x 10,40, 1987

37

Progresion au sol Extension Bleue et noire 60x500x500, 1982

Gran esfera de Sel Parc Olmpic 23,5 x 23,5 x 23,5 m, 1988

Anys 90
A l'octubre, Soto s la cinquena personalitat i el primer artista plstic, desprs d'Octavio Paz, Ingmar Bergman, Jorge Amado, Yehudi Menuhin, que rep la medalla Picasso de la UNESCO, en recompensa per una obra que encarna l'acostament entre diferents pasos del mn. Guy Brett es pregunta per la prdua de notorietat de l'art cintic desprs dels anys setanta i escriu: De cualquier manera que se defina, el fenmeno del arte cintico suscita an muchas preguntas sobre la manera en que se puede concebir y escribir la historia del arte. () Es posible, en 1991, escribir sobre el arte cintico estando bien consciente de que se trata o bien de un episodio olvidado, o bien de un fenmeno limitado a una subcategora con una historia puramente local que en modo alguno afect la corriente dominante del arte. Lejos de ser accidental, este proceso se debe, me parece, a que la corriente dominante del arte y de la historia del arte radica en el mantenimiento de las fronteras entre ciertas categoras

38

tradicionales, en especial entre la pintura y la escultura, en las cuales se ha invertido muchsimo tanto en el mbito profesional como en el acadmico o el financiero. () Existe otro asunto que se refiere al arte cintico y que an no se ha evocado: se trata del hecho de que muchos de los instigadores de ese movimiento venan de las fronteras del mundo del arte occidental, de lo que llaman el Tercer mundo. No se ve enseguida cmo tratar ese estado de cosas. Tambin en este asunto, los sistemas de referencias que nos propone la historia del arte son inadecuados, en parte porque reflejan las presiones homogeneizadoras ejercidas por el mercado del arte, por el eurocentrismo y por el chauvinismo nacional. () Muy pocos han intentado una lectura multicultural y plural de la vanguardia. Poco se ha hecho para analizar las tensiones entre los temas de investigacin universales y las historias y culturas regionales, cosa que no es desde luego un simple problema para los otros. En el mismo momento, como contraparte de la misma situacin, ciertos norteamericanos fueron puestos en la cumbre del Olimpo, ms all de toda comparacin con las razas inferiores que slo podan ser imitadores, seguidores o representantes de tradiciones locales caducas. () El arte cintico fue, de muchas maneras, en su tiempo, el tipo mismo del movimiento artstico multidimensional. No sigui el modelo de una explosin que se hubiera producido en el centro y luego sus ondas se hubieran propagado cada vez ms dbiles hacia la periferia. Se hicieron innovaciones en la periferia y repercutieron hacia el centro. () Soto, entre otros latinoamericanos, vino a Europa en los aos cincuenta, en busca de las obras de la vanguardia constructivista y Dad de la preguerra, las de Mondrian, Malevich, Vantongerloo, Moholy-Nagy y Duchamp, que estaban a punto de ser olvidados. Esto sucedi en una poca en la que el arte moderno representaba todava una fuerza de disidencia y de emancipacin, y todava no haba sido reclutado en tanto cultura occidental oficial ni en tanto medio de creacin de una imagen nacional para los pases en que se encontraban los centros de arte cosmopolitas. Soto ha descrito la formidable aspiracin de algunos latinoamericanos a tomar el tren de la modernidad y rebasar los descubrimientos de los europeos.46 L'exposici "L'art en mouvement" (L'art en moviment) s'inaugura el 4 de juliol de 1992 a la Fundaci Maeght a Saint-Paul-de-Vence: el monumental Cub de Provena i un Penetrable de nil groc estan instal.lats als jardins . Durant aquest mateix mes, el Centre d'Art Contemporani de Meymac acull una retrospectiva que circula desprs per diverses ciutats franceses. Soto tamb representa a Veneuela, a l'Exposici Universal de Sevilla, amb Semiesfera groga i verda, que es converteix en un dels fars de la manifestaci. Participa en l'exposici "Art d'Amrique latine, 1911-1968" (12 de novembre del 1992 - gener 11, 1993) organitzada al Museu Nacional d'Art Modern, Centre Georges Pompidou. El 25 d'agost del 93, es celebren els vint anys del Museu d'Art Modern Jess Soto a Ciutat Bolvar, amb una reuni de personalitats veneolanes entre les quals hi ha el president de la Repblica, Ramn J. Velzquez, i franceses, com el director dels Museus de Frana, Jacques Sallois. En aquesta ocasi, Soto s nomenat Comendador de l'Ordre de les Arts i Lletres de Frana. L'esdeveniment s objecte de nombrosos articles, reportatges i dossier especials per part de la premsa veneolana.
46

. Guy Brett, " Le cintisme et la tradition en peinture et sculpture ", Artstudio , Paris, n 22 1991, pp. 84 i 88-89.

39

Welcoming Flag s una de les integracions arquitectniques ms espectaculars de Soto: situada als murs de la Torre Fnix que assenyala una de les entrades de la ciutat d'Osaka, al Jap, transposa a l'escala del gratacel el principi de la srie de les Tes. Els estudis i els primers projectes van comenar el 1991, realitzats en estreta col.laboraci amb l'arquitecte. El Volume virtuel Air France s'ubica a la seu principal de la companyia aria a Roissy. Culmina aix un projecte iniciat a finals dels anys vuitanta. El 14 de desembre, durant una cerimnia realitzada al Teatre du Rond-Point, a Pars, Soto rep el Gran Premi Nacional d'Escultura de Frana atorgat per Philippe Douste-Blazy, ministre de Cultura. En ocasi de l'exposici d'escultura a l'aire lliure de lany segent "Les Champs de la sculpture", l'obra monumental de Soto titulada Sphere Luttia, s'installa provisionalment als Champs Elises de Pars, com passa tamb amb un Penetrable verd de tubs en la inauguraci de la nova boutique Comme des garons, a Tquio. Representa a Veneuela a la XXIII Biennal d'Art Contemporani de Sao Paulo, on mostra diverses obres recents, entre elles una espectacular Esfera (1994) de tres metres d'alt en fils de nil i la seva contrapart, el Cub de Sel (1994). Els comentaris destaquen amb freqncia la proximitat d'aquestes obres amb l'enfocament que es manifesta en les ltimes obres de l'escultor britnic Anish Kapoor, una altra atracci de la biennal En gener del 97 s'inaugura a la Galerie National du Jeu de Paume, a Pars, la primera gran retrospectiva de l'obra de Soto organitzada a la capital francesa des de 1969. La mostra circula desprs durant diversos anys pel mn: Fundaci per l'Art Concret, Reutlingen, Alemanya (1997); Banc Bruxelles Lambert, Brussel, Blgica (1999); Museu de Belles Arts de Kaohsiung, Taiwan (2000); Museu d'Art Modern, Bogot, Colmbia (2001); Museu d'Art Contemporani de Caracas Sofa Imber, Veneuela (2003) i Centre Cultural Metropolit, Quito, Equador (2003). Installa, al mateix any, una srie de Ellipsodes virtuels (lipsodal virtuals) superposades que formen una cascada de gaireb vint metres a la seu del Banc de Dresden a Berln. Aquesta integraci arquitectnica inaugura un nou cicle de volums virtuals de color, de forma ovalada. Es posa un nou Penetrable en el recorregut del Parc d'Escultures a l'aire lliure Tongyoung Nammang, Corea del Sud, i un Penetrable sonor en els espais exteriors de la Fondazione Il Giardino de Daniel Spoerri, a Seggiano, Itlia, juntament amb el Penetrable de Milly -la-Fort, dedicat a Tinguely, recorda els vincles que Soto va establir cap a 1960 amb alguns protagonistes del nou realisme. En una llarga entrevista que li va concedir a Daniel Abadie, Soto torna a esmentar, entre altres coses, la importncia de l'herncia impressionista en la seva obra: Una idea que volv a encontrar despus en los Ninfeas de Monet, que rodean literalmente al visitante. Jean Clay fue quien me dijo que fuera a ver esa obra que yo slo conoca en foto. Cuando estuve en medio de la obra, pens que era una especie de penetrable, que estaba llenando el espacio, rodeando a la persona y que el espectador era alguien que estaba dentro de la obra, en su interior. () Yo me siento un heredero legtimo de los impresionistas. Creo que ellos estn en la base del arte moderno. 47 El 20 de mar de 1999, Soto s nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Carabobo a Veneuela.

47

Entrevista a Jess Rafael Soto per Daniel Abadie ", Jess Rafael Soto , cat. expo., Bruxelles, Banque Bruxelles Lambert, 1999, pp. 14 et 18.

40

Durant l'estiu es presenta a la Fundaci Telefnica de Santiago de Xile La potica de l'energia, exposici de carcter retrospectiu.

Penetrable sonoro 4 x 4 x 4 m, 1997

Volumen virtual Air France 1989 1995 3,6 x 8,1 x 2,5 m 2,10 m 2,30 m 2,50 m

41

42

Penetrable de Tongyoung, Corea del Sur, 4,5 x 4 x 10 m, 1997

43

Elipsoides virtuales altura: 21,5 m, 1997 Berln, Alemania

Welcoming Flag 1999

44

s.XXI
En ocasi de l'exposici Camps de fora: fases del cinetisme / Force Fields: Phases of the Kinetic, que es presenta al MACBA de Barcelona lany 2000 i a la Hayward Gallery de Londres, Guy Brett reuneix obres, pertanyents principalment a l'art cintic, que donen fe de la receptivitat dels seus autors pel que fa a les nocions provinents de les especulacions cientfiques i cosmolgiques contempornies. Soto figura en ella amb diverses vibracions i un penetrable de tubs blancs. Confirmant la renovaci historiogrfica que li concedeix ara un lloc important a les aportacions sud-americanes a l'art del segle XX, ja corrents artstiquess generalment subestimades, com la de l'art cintic, el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia de Madrid inaugura a finals d'any una gran exposici titulada Heterotopies. Soto hi figura amb diverses obres histriques de les seccions cintic i ptic-hptic, juntament amb Lucio Fontana, Srgio Camargo, Mira Schendel, Gego, Hlio Oiticica, Lygia Clark, Lygia Pape, Carlos Cruz-Deu, Gyula Kosice . Amb la remodelaci del Centre Georges Pompidou a Pars desapareix el Volume virtuel que estava penjat al hall d'entrada des de 1987. Per Soto segueix inaugurant noves integracions arquitectniques, com el Grand ovale que s'installa el 19 de desembre a la nova seu de la Corporaci Xina de Petroli. Tamb installa quatre penetrables gegants de colors -del blau al groc passant pel verd i el rosat, formen un arc de Sant Mart artificial- ubicats a l'aire lliure al Parc de Imaginacions de Santiago de Xile. El correu francs edita una estampilla en homenatge a Soto que reprodueix la Sphere Concorde D'octubre del 2002 a febrer 2003, el Centre d'Art de Maracaibo, on Soto va ser director de l'Escola d'Art a finals dels anys quaranta, acull una retrospectiva de seixanta-tres obres. En aquesta ocasi, Soto recorda el context de l'poca i en especial la seva amistat amb Rafael i Lia Bermdez, Hesnor Rivera i Vctor Valera. De mar a juny del 2003, el Museo de Arte Contemporaneo de Caracas Sofa Imber presenta la gran retrospectiva Soto a gran escala amb una selecci de ms de 105 obres. D'octubre a novembre, la Galeria Denise Ren presenta una mostra d'obres recents de Soto. El mes de maig de lany segent i sota el ttol Fue ayer, la Universal Jazz treu una edici limitada d'un CD gravat per Soto i Paco Ibez un any abans, que recull els boleros i zambes, passadissos i valsos que ells cantaven junts al Saint-Germain-des-Prs dels anys cinquanta. L'estoig escorredor en plexigls esps s una serigrafia original concebuda per Soto. L'exposici Soto, la couleur en suspens , que s'obre a la Galeria Denise Ren el 2 de desembre presenta noves variacions sobre el tema de les T. L'anunci de la mort de Soto, esdevinguda a Pars el 14 de gener del 2005, suscita una gran emoci en el mn de l'art, la qual es tradueix en les reaccions oficials dels governs francs i veneol, alhora que repercuteix en nombrosos articles apareguts en la premsa nacional i internacional en qu es comenta la desaparici d'un dels principals fundadors de l'art cintic i el creador d'una obra que pertany ara al patrimoni universal de l'art. La Galeria Denise Ren perllonga i amplia la seva exposici per transformar-la en un homenatge pstum. La desaparici de Soto t una gran ressonncia en els mitjans de comunicaci del seu pas natal. L'esdeveniment precipita la decisi de restaurar lEsfera de Caracas, desvalisada durant els tres anys anteriors, enmig d'una polmica sobre la degradaci de les obres cintiques monumentals instal.lades a la capital veneolana.

45

Deu dies desprs de la desaparici de l'artista, s'obre al Centro Cultural Banco do Brasil de Rio de Janeiro l'exposici Soto: a construao dna imaterialidade, la primera retrospectiva organitzada al Brasil, que considera les relacions de l'obra de Soto amb la d'artistes brasilers com Alfredo Volpi, Amlcar de Castro, Franz Weissmann, Hlio Oiticica, Lygia Clark, Lygia Pape, Sergio Camargo, Wyllis de Castro ... Durant lenterrament, Philippe de Robert, su cunyat, llegeix un text que conclou amb la segent frase: "y he all que, parisino desde los tempranos aos cincuenta, Soto reposar en el corazn de ese Pars, durante mucho tiempo la capital de las artes, l, el hijo de Ciudad Bolvar siempre fiel a sus orgenes, profundamente venezolano y ciudadano de la gran patria latinoamericana. Soto permanecer en la memoria de los hombres como un artista prestigioso, y en la nuestra, como un amigo irremplazable. El mundo no lo olvidar, menos an nosotros."

Gran valo 503 x 750 x 500 cm, 2001

46

Lo inmaterial es la realidad sensible del universo. El arte es el conocimiento sensible de lo inmaterial, Tomar conciencia de lo inmaterial en su estado de estructura pura es cruzar la ultima etapa hacia lo absoluto.
Jesus Soto

47

Epitafi
Si els volums virtuals sn la materialitzaci conceptual final de tot el qu sha exps fins ara, s el color qui marca lltim desenvolupament de les seves diverses obres com a constant del seu llenguatge que guanya terreny, es realitza i enlluerna a les ms recents realitzacions. Soto utilitza una serie de colors com a ptrotagonistes daquestes obres que deixen explcita la vitalitat lluminosa, virtual, plena i vibrant de la seva persona i del seu art. T llinatge, encara que alguns ho rebutgin perqu no s prou painterly, no es veuen les pinzellades, o perqu s alhora pintura i escultura, arquitec tura i msica. (...) I no s cosa que tingui a veure amb els efectes ptics i retinians. Soto va arribar a una espcie de puresa clssica, una visi ideal de l'univers. Mondrian ja ho havia aconseguit per l'abstracci de l'univers visible. Per Soto aconsegueix la mateixa bellesa formal sense rebutjar el moviment, fent perceptible el Temps, involucrant activament l'espectador en la creaci de l'obra d'art. Els seus moviments sn els que creen les vibracions, i el corrent d'aire que ell o ella provoquen s la que mou les varetes de metall, la que fa centellejar la llum.

48

49

You might also like