Llengua, cultura i poltica cultural

Carles Moncls i Garriga

Prof. dintervenci sociocomunitria Juny 2012

Hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa Salvador Espriu Llengua i cultura, cultura i llengua: parlar daquests dos conceptes i la seua relaci sembla aparentment senzill, per quan en la nostra societat actual intentem aprofundir-hi es fa ms complicat. Si a ms volem reElexionar sobre ambds conceptes en relaci a la poltica cultural, la cosa encara es complica ms. Durant anys, i encara des de molts mbits, sha associat una cultura a una llengua: una cultura es construa fonamentalment al voltant duna llengua. En els darrers anys sense cap dubte eixa relaci sha fet ms complexa. Amb el fenomen de la globalitzaci hi ha molts elements culturals que compartim parlants de diferents llenges, de diferents pasos i territoris i per aix ja no podem parlar duna relaci tan directa. No podem partir dexplicacions simplistes i de tpics, ja que s cert que aquesta relaci sha modiEicat, i no obstant aix s ms necessria que mai la defensa i preservaci de les llenges minoritzades com a patrimoni cultural de la humanitat. El concepte de cultura La cultura segons la UNESCO s tot el complex de trets espirituals, materials, intellectuals i emocionals distintius que caracteritzen una societat o un grup social. No noms inclou l'art i les lletres, sin tamb els sistemes de vida, els drets fonamentals de l'sser hum, els sistemes de valors, les tradicions i les creences . Aquesta deEinici segueix la lnia de lantropologia , Taylor al 1871 deia que la cultura s aquella totalitat complexa que inclou coneixements, creences, art, moral, dret, costums i tota la resta de capacitats i hbits que lhome adquireix com a membre duna societat En els ltims anys des de la gesti cultural ha hagut un canvi denfocament. Lpez de Aguileta, I. (2000), per exemple, ha deEinit la cultura com un conjunt dactivitats i productes de carcter simblic realitzades als mbits intellectual, artstic, social i recreatiu, concebuts amb un carcter creatiu. s a dir, sassocia cultura al seu producte: les activitats culturals. Des de lanimaci sociocultural entenc que el concepte de cultura ha dintegrar aquestes dues vessants, la cultura s a la vegada un univers simblic i de signiEicats compartit per una comunitat o grup hum, i un camp o sector de lactivitat humana centrat especEicament en la manipulaci i s de smbols que es nodreix daquest univers simblic i el transforma.

Carles Moncls - CFGS Animaci Sociocultural - IES Jordi de Sant Jordi (Valncia)

La llengua s un element fonamental de la cultura, un dels coneixements transmesos i adquirits com a membres duna societat. Per a ms, s una ferramenta a travs de la qual es crea i es transforma la prpia cultura, ja que moltes de les activitats creatives sn vehiculades a travs duna llengua concreta. El concepte de llengua Tamb el concepte de llengua ha anat evolucionant , i eixa evoluci la podem observar en les deEinicions de diferents diccionaris. El Diccionari Catal-Valenci-Balear dAlcover deEineix Llengua com el Llenguatge o conjunt de mots i formes de parlar propi d'una naci. s a dir, associa llengua a naci, i per tant dalguna manera a una cultura especEica. Tamb va en eixa lnia una de les deEinicions del Diccionario de uso del espaol de Mara Moliner ens diu que llengua s el Conjunto de formas de expresin que emplea para *hablar cada nacin. Tanmateix, en lactualitat el concepte de llengua sassocia fonamentalment als conceptes de codi i de comunicaci, deixant de costat laspecte ms cultural del terme. A mode lexemple el diccionari de lInstitut dEstudis Catalans diu que llengua s un Sistema de signes orals, reElectit sovint en un codi escrit, que serveix bsicament per a la comunicaci. I el Diccionario de la Real Academia Espanyola assenyala que la llengua s un Sistema de comunicacin verbal y casi siempre escrito, propio de una comunidad humana. Tamb en una altra de les deEinicions del Diccionario de uso del espaol de Mara Moliner sens diu que la llengua s un Sistema lingstico que sirve de vehculo de comunicacin a una comunidad, por oposicin a "habla", que es la realizacin concreta de ese sistema. Relacions entre els dos conceptes Hi ha una primera qesti fonamental , la llengua s un element cultural bsic. Els ssers humans adquirim la nostra cultura a travs de la llengua. Mitjanant una llengua anem construint la nostra manera dentendre el mn, assimilem els costums, conEigurem un univers simblic concret. Segons Vygotsky el desenvolupament dels individus s resultat de la cultura en qu es troben immersos. El desenvolupament mental s conseqncia dels processos d'aprenentatge de la llengua i els raonaments. Aquestes capacitats es generen a travs d'interacci social amb els altres i representen, d'alguna manera, el coneixement compartit de la cultura, i es consoliden a travs de la interioritzaci. La interioritzaci s un procs que descriu com les activitats socials dels nens es transformen per convertir-se en activitats mentals. Per tant a travs de la llengua assimilem determinats trets culturals, una manera de relacionar-nos amb el mn, uns valors. Gabriel Janer Manila al seu interessantssim llibre Cultura popular i ecologia del llenguatge ens diu Lentorn en qu habitam est impregnat de llenguatge. Potser haurem de dir de llenguatges que expliquen i nomenen lentorn. Aquest llenguatge o aquests llenguatges sincorporen ben prest a la vida cognoscitiva i afectiva del nen. El coneixement i la comprensi de la realitat immediata es dna en funci de la llengua, duna llengua que sha adaptat prodigiosament a la realitat amb la intenci de nomenar-la i, dexplicar-la. Tamb els sentiments es tradueixen en paraules. La relaci afectiva que lhome estableix amb la seua realitat ms prxima lincita a fer enunciats verbals, a entendre i a comprendre aquesta realitat pels camins del sentiment que sorgeix a lhora de relacionar-se amb aquest entorn. I aquest entorn no solament exerceix el paper de mediador, sin de model.
Carles Moncls - CFGS Animaci Sociocultural - IES Jordi de Sant Jordi (Valncia)

Llengua i cultura a les societats tradicionals A les societats tradicionals sense massa comunicaci amb altres societats, la llengua s leix de la cultura. El tronc al voltant del qual els ssers humans interpreten la realitat i els fa entendre el mn. Allades unes de les altres, les diferents cultures interpreten la realitat, construeixen els seus smbols, donen sentit a la vida mitjanant una llengua. La relaci entre llengua i cultura en aquestes societats s unvoca en les dues direccions: un dels aspectes ms deEinitoris duna cultura s la llengua que utilitza per a comunicar-se, i parallelament cada llengua construeix al seu voltant una cultura singular. La globalitzaci cultural i el seu impacte en la relaci de llengua i cultura La globalitzaci i els processos de comunicaci entre les diferents cultures han modiEicat de manera important aquesta relaci unvoca. Des de ja fa uns segles per especialment en el darrer mig segle, els ssers humans cada vegada compartim ms trets culturals amb persones que viuen lluny de nosaltres. Persones ubicades en territoris llunyans comparteixen forts lligams culturals amb persones que viuen a un altre lloc del mn i que parlen llenges diferents, en alguns casos ms forts que els que comparteixen amb persones que viuen al seu mateix carrer i que parlen la mateixa llengua. Els joves comparteixen valors, referents musicals i formes doci amb altres joves que viuen a quilmetres de distncia i que utilitzen una altra llengua per a comunicar-se. La comunicaci entre diferents cultures i el coneixement cada vegada major de ms duna llengua per part de molts dels individus que habitem aquest mn, fa que la relaci entre llengua i cultura deixe que tenir el carcter unvoc que tenia a les societats tradicionals. No obstant aix, les llenges no sn un simple codi comunicatiu Tenint clar que les llenges sn un codi de comunicaci, cal dir que no noms sn aix, cal ressaltar que la llengua transmet una manera denfrontar-se lsser hum amb lentorn. Les llenges en molts casos sn diEcils de traduir perqu darrere de la paraula hi ha emocions, sentiments i una peculiar manera dentendre la relaci amb el mn. Quan els portuguesos diuen que saudade s una paraula intraduble, s perqu transmet sentiments molt propis de la cultura portuguesa o galega. I un testime de la nostra llengua s molt diEcil de traduir. Sabem que no equival a un te amo, sabem que expressa sentiments no tradubles i expressa una relaci diferent amb el fenomen amors. Les dites populars, els refranys, les rondalles, els acudits i els contes sn tamb exemples de com una llengua comporta una relaci especEica amb el mn, una manera especEica denfrontar-se amb el temps, amb la mort, amb lamor, en deEinitiva amb la vida. Per tant, encara que cal reconixer que compartim determinats elements culturals no lligats a la llengua, la llengua segueix sent un element que construeix la nostra manera dentendre el mn. I s per tant un element cultural singular a defendre. La defensa de les llenges minoritzades com un element fonamental de la poltica cultural En els darrers anys el fet de donar rellevncia socialment a laspecte ms pragmtic i comunicatiu de la llengua qestiona socialment, i en especial per als usuaris de llenges hegemniques, ls de les llenges minoritzades. De vegades sarriba a aEirmar que parlar i fer s de llenges minoritzades s un obstacle per a la comunicaci. Aix a la nostra terra es fa ms evident pel fenomen de lautoodi i la infravaloraci de la llengua prpia. Moltes vegades
Carles Moncls - CFGS Animaci Sociocultural - IES Jordi de Sant Jordi (Valncia)

sens presenta a qui defensem ls i la presncia social daquesta com persones que anem en contra de levoluci i del progrs. Defendre la diversitat lingstica s equivalent a defendre la diversitat de les espcies, la diversitat biolgica. La diversitat biolgica representa la diversitat de maneres que ha tingut la vida per adaptar-se i enfrontar-se a lentorn i la diversitat lingstica representa les diferents maneres que ha tingut lsser hum daprehendre el seu entorn, de categoritzar-lo, de construir pensament s en deEinitiva un element fonamental de la defensa de la diversitat cultural. I totes les llenges no tenen el mateix potencial econmic darrere, ni el mateix nombre de parlants. Les relacions entre les diferents llenges no sn harmniques. Les llenges tendeixen a ocupar determinats espais ds en funci del poder econmic i el prestigi que tenen darrere. En la majoria de casos quan hi ha dues llenges en contacte en un mateix territori cadascuna ocupa uns espais ds. Sn habituals les situacions de diglssia, en les quals una llengua ocupa els espais formals i de prestigi i laltra ocupa els espais ms colloquials i menys prestigiats. Per a garantir la pervivncia ds deixes llenges minoritzades i per garantir els drets lingstics dels parlants no hi ha altre cam que la potenciaci del seu s per part de ladministraci i la posada en marxa daccions compensadores de la desigualtat. s fonamental tamb la generalitzaci de lensenyament deixa llengua en el seu territori i la potenciaci dactivitats culturals vehiculades en eixa llengua. Tamb totes les actuacions i intervencions de la societat civil shan de fer tenint en compte eixos drets. La Declaraci Universal sobre drets culturals treballada per la UNESCO, va en eixa lnia i ens diu a larticle 5 que Els drets culturals sn part integrant dels drets humans, que sn universals, indisociables i independents. El desenvolupament duna diversitat creativa exigeix la plena realitzaci dels drets culturals. tal com els deEineix lArticle 27 de la Declaraci Universal dels Drets Humans i els articles 13 i 15 del Pacte Internacional de Drets Econmics, Socials i Culturals. Tota persona ha de, aix, poder expressar-se, crear i difondre les seues obres en la llengua que desitge i en particular en la seua llengua materna; tota persona t dret a una educaci i una formaci de qualitat que respecte plenament la seua identitat cultural; tota persona ha de poder participar en la vida cultural que trie i exercir les seues prpies prctiques culturals dins dels lmits que imposa el respecte el respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals. Per a garantir estos drets culturals i lingstics s necessria sempre una determinada poltica. Una poltica cultural i lingstica, perqu la poltica lingstica s un element fonamental de la poltica cultural. La poltica cultural la deEinim com el conjunt estructurat daccions i prctiques socials conscients i deliberades, (o absncia delles), dels organismes pblics, (per tamb daltres agents socials i culturals) en la cultura, entesa bsicament i de manera restringida com a sector dactivitats culturals i artstiques, per tamb de manera indirecta i extensa com a univers simblic compartit per la comunitat. I en les activitats culturals sempre es vehiculen a travs duna determinada llengua. Per tant, en situacions de contacte de llenges no val la neutralitat. Si no actuem, el mercat actua, i sempre a favor dall que t ms possibilitat de negoci.
Carles Moncls - CFGS Animaci Sociocultural - IES Jordi de Sant Jordi (Valncia)

Quan sactua no es pot ser neutral. La poltica pot buscar la recuperaci de les llenges minoritzades presents al territori o el seu extermini. De fet quan no es fa explcita aquesta poltica normalment s perqu es fa una poltica dextermini. Des daquesta posici es presenta la poltica lingstica com un element irrellevant de la poltica cultural i es fa poltica lingstica i cultural a favor de la llengua dominant, fent invisible o simplement folklrica la utilitzaci de la llengua minoritzada. La llengua segueix sent un element de la cultura molt important i aix no podem oblidar-ho. I des de lanimaci sociocultural i la intervenci cultural no podem defugir el comproms amb la recuperaci de les llenges. I, com hem dit abans, defugir eixe comproms s actuar a favor del genocidi lingstic.

Carles Moncls - CFGS Animaci Sociocultural - IES Jordi de Sant Jordi (Valncia)