Sa revisteta

s a

a t

r
Edita: Ceip Castell de Santa gueda FERRERIES http://c07001149.eduwebs.caib.es/ Curs: 2.011-12 Nmero 28
1

v i

e t
s

Pg. 1 .... PORTADA Pg. 2 .NDEX Pg. 3..EDITORIAL Pg. 4..NOTCIES BREUS Pg. 5-6 .... FESTES I CELEBRACIONS Pg. 7-8 .... SETMANA CULTURAL Pg. 9 CLASSE DE SES GALLINES Pg. 10 .. CLASSE DELS INDIS Pg. 11 .. CLASSE DE LES ESTRELLES Pg. 12 .. CLASSE DE LES LLUNES Pg. 13 .. CLASSE DEL FONS DE LA MAR Pg. 14 .. CLASSE DELS ARBRES DEL BOSC Pg. 15 .. CLASSE DE PRIMER Pg. 16 .. CLASSE DE SEGON Pg. 17 .. CLASSE DE TERCER A Pg. 18-19 .... CLASSE DE TERCER B Pg. 20 .. CLASSE DE QUART Pg. 21 .. CLASSE DE CINQU Pg. 22 .. CLASSES DE TERCER CICLE Pg. 23-24 ..CLASSES DE SIS Pg. 25-26 ..RECOMANACIONS DE LLIBRES Pg. 27 TEATRE Pg. 28 EDUCACI FSICA Pg. 29 BIBLIOTECA Pg. 30 PROJECTE ARTISTES Pg. 31 ... PROJECTE RONDALLAIRES Pg. 32-33...ENGLISH Pg. 34-35...OPINI Pg. 36-38...APIMA

DIPSIT LEGAL : PM 728-2011 Imprimeix : CEIP CASTELL DE SANTA GUEDA

EDITORIAL
Amb el final de curs a ben a tocar, ens arriba de nou aquest nmero de la Revisteta, una publicaci escolar que ve a ser un resum histric del que ha estat aquest curs 2011/12. Potser aquest temps que vivim ara s el preludi d'un canvi important que encara no sabem com ser, per que si intum que no ser fcil, per SEGUIREM! amb illusi, amb coratge i amb empenta. Al llarg d'aquest curs han passat moltes coses: la biblioteca ha canviat d'imatge, hem anat a felicitar el Nadal cantant canons pel poble, hem celebrat el dia escolar de la no-violncia i la pau, ens hem disfressat amb passacarrers incls, quasi quasi ens hem posat uniforme escolar i tot, hem cellebrat les olimpades escolars, l'escola per la primavera ha florit, est plena de ramellets amb poesies, ... Mentrestant, entre celebraci i celebraci, hem seguit aprenent i descobrint coses noves: els indis, les rondalles, el Parc Natural de l'Albufera des Grau, les gallines, el fons de la mar, els fars de Menorca, els arbres del bosc, les estrelles, l'univers, els dinosaures,hem anat de colnies, les salines, viatge de final de curs,... I ara, quan esteim al final de juny, tots ens mereixem unes bones vacances, per poder retornar al setembre amb moltes ganes! Als companys i companyes que el curs que ve aniran ja a linstitut, els desitjam molta sort. I als mestres que no torneu... grcies per tot i ja sabeu que teniu les portes de l'escola obertes per a voltros. Grcies a tots per la feinada feta durant aquest curs: mestres, pares, mares, alumnes, etc. Bon estiu a tothom i fins al curs que ve!

NOTCIES BREUS
ENHORABONA!!! ANADES I VINGUDES

Durant aquest curs hi ha mestres de la nostra escola que han estat mams: na Pili Moll ha tingut un fillet i nEster Marqus una filleta. Na Nines Febrer tamb ha tingut una filleta a principis de juny. Felicitats a totes tres!!!

Volem aprofitar aquestes pgines per despedir a na Marian Mir, la mestra dangls, que el proper curs ser a una escola de Mallorca i donar la benvinguda a nEva Mus, que ha obtingut la destinaci definitiva en aquesta escola. SORT I VENTURA A TOTES DUES!!!!

AGRAMENT A UN GRUP DE MARES

INVERSIONS APIMA

Volem agrair la gran feina feta per na

Cata Serra, nAlba Deulofeu, na Vernica Arellano i na Lola Pons, totes elles mares de la nostra escola. Van ser les encarregades de decorar les parets i les cortines de la biblioteca. Sou unes artistes!!!

Volem agrair a lApima les

inversions que ha fet a la nostra escola: sha renovat el terra de laula de psico, ha contribut en ladequaci de la biblioteca, ha renovat les cortines de tercer cicle, .. A ms els volem donar les grcies per la seva disposici a escoltar totes les nostres propostes, ja que sense ells tot seria un poc ms complicat.

PISSARRES DIGITALS

Aquest curs la Conselleria deducaci ens ha concedit dues pissarres digitals per a les aules de segon cicle.
4

FESTES I CELEBRACIONS
SA BUNYOLADA NADAL I VISITA DEL PATGE

Divendres dia 28 d'octubre a l'escola

vam fer una bunyolada. Van venir algunes vies i mares d'alumnes d'infantil i primer cicle i mus van mostrar com es fan els bunyols. Des d'aqu les donem les grcies. Van ser uns bunyols bonssims!!!!

Dia 22 de desembre, tots els alumnes

i mestres de lescola vam sortir al carrer per cantar i felicitar el Nadal. Vam anar a lajuntament, al geritric, a lescola infantil, al collegi Sant Francesc i a lIES Biel Mart. Els patges ens van visitar. Van arribar amb un cabriol, carregats de regals per a tots els fillets i filletes de lescola. Els ms petits els esperaven al carrer amb les cartes preparades. Els patges ens van explicar que havien tingut un viatge un poc accidentat per a la fi havien pogut arribar Els diferents grups van recitar i cantar les poesies de Nadal i van entregar les cartes als patges que ens van donar caramels i els regals per a cada classe.

SANT ANTONI

Amb motiu de la celebraci de Sant Antoni, patr de Menorca, a l'escola vam fer una torrada de sobrassada. Un grup de pares, mares i avis van venir a l'escola per ajudar-nos i compartir amb tots noltros aquest delicis berenar. Des d'aqu donem les grcies a l'APIMA que va collaborar en l'organitzaci d'aquesta activitat i en general a tots els pares, mares i avis que van participar.

FESTES I CELEBRACIONS
CARNAVAL DIA DENGANAR

El divendres de Carnaval, alumnes i

mestres van venir disfressats a lescola. El tema daquest any eren els personatges de contes i la literatura infantil i juvenil. Ens vam trobar caputxetes, bruixes, blancaneus, princeses, .... i fins i tot en Tintn i en Harry Potter. Des dels protagonistes ms clssics i inoblidables dels contes de tota la vida, fins a personatges de cmics i novelles juvenils. A mig mat vam anar a fer una volta pel carrer i quan van tornar a lescola van fer una desfilada de disfresses, jocs i balls al poliesportiu.

El dia 1 dabril a Menorca s el dia

denganar i a lescola vam voler commemorar aquesta festa amb una broma. Divendres dia 30, a primera hora pares i alumnes van quedar molt sorpresos quan van veure aquests cartells penjats a les entrades de lescola. Hi va haver grups dalumnes que no els va agradar massa la idea dhaver de dur uniforme el proper curs i per aquest motiu van recollir firmes, van fer una pancarta i es van manifestar, dispostos fins i tot a fer vaga contra aquesta mesura. Els pares, la majoria van intuir que podria ser una broma, encara que els quedava el dubte, si seria o no veritat. Al final de la jornada es va informar que tot havia estat una broma. Esperem que tothom sho hagi pres amb simpatia i bon humor

DIA DE LA PAU

Dilluns dia 30 de Gener a la nostra escola vam celebrar el dia de la Pau. Durant els dies previs i baix el lema, "tots tenim dret a ser felios", els diferents grups-classe vam reflexionat i dur a terme diferents activitats. I com a cloenda, dilluns ens vam trobar tots junts al poliesportiu on es van recitar poemes i cantar canons.

SETMANA CULTURAL
Aquest curs, coincidint amb que ser any
olmpic, hem dedicat la setmana cultural a les olimpades. Han estat uns dies molt intensos, entretinguts i a la vegada molt divertits, ja que hem fet moltes activitats collectives que ens han ajudat a aprendre l'origen de les olimpades, el sentit que tenen, la importncia del joc amb equip, collaboraci, competitivitat, esfor...i moltes altres coses que ens han fet gaudir d'aquests dies. El primer dia vam fer una gran posada en escena del que s una inaguraci de les olimpades, amb la presncia dels passos participats i com no, de les banderes que els identifiquen. De cada pas hi havia un parell d'"abanderats" que van explicar l'origen del seu pas i el significat de la bandera, va ser un acte molt divertit, ja que hi havia passos de tots els gusts i colors!!! A partir d'aqu per cicles hem anat fent tallers amb diferents activitats relacionades amb els jocs olmpics: elaboraci de les medalles, creaci de diferents jocs amb material de rebuig, creaci d'una mascota que identifiqui les olimpiades d'aquest any, i com no, participaci de diferents jocs tpics de les olimpades al pati. Com a cloenda d'aquestes olimpiades es va fer una clausura amb tots els participats dels jocs, desprs d'haver fet una bona cursa de jocs collectius amb grups on hi havia fillets i filletes de P-3 fins a 6 de primria.

Jocs collectius

Com no, tamb hi ha haver la presncia de l'antorxa olmpica amb el foc encs que ens indica que les olimpades han comenat!!!

A l'acte de cloenda es van entregar les medalles olmpiques a tots els participants i es va fer un gran ball final, i tamb l'entrega d'un diploma olmpic.

SETMANA CULTURAL
Podeu veure algunes de les imatges que es van poder recollir d'aquests tres dies olmpics que vam celebrar a la nostra escola, i que per uns instants ens van fer sentir com uns grans esportistes!! Va ser molt divertit!!

Prese

ntaci

dels p a

sos

ci a Invita

partic

ip

es mpad es Oli ar a l

Inauguraci: desfilada pasos

da Cloen

dalles ga me e : entr

Ball fi na l
8

Classe de les gallines

FEIM UN HORT A LA NOSTRA ESCOLA fillets i filletes de sa classe de ses gallines de P3-A hem iniciat una nova aventura. Amb sa nostra mestra na Cata i amb lajuda den Guel (el conserge) hem comenat a cultivar un hort. Al costat de la nostra aula hi havia un trosset de terra desaprofitada i, vam decidir anar a Truvi a comprar planter i llavors de maduixes, lletugues, mongetes i carbassonets. Els alumnes de P3-B, i els de 1r i 2n de primria tamb van sembrar tomatigueres i espinacs. Vam fer molta feina i ja tenim el tros de terra ben ple. Casi cada dia sortim a regar, i ara ens toca esperar a veure que sortir. Prepareu-vos famlies, que a lo millor els vostres fills/es vindran carregats de verdureta i fruita ben bona i fresca!!

Els

Classe dels indis

Aquest curs, a l'aula de P3, hem estat la
Classe dels Indis. Vam decidir posar-nos aquest nom perqu ens feia illusi la idea de conixer coses sobre la cultura i els costums dels indis nord-americans. Vam engegar aquest projecte demanant a les famlies que ens ajudessin a cercar informaci sobre el tema i poder dur-ho a la classe per, desprs, ensenyar-ho als altres companys. Vam dur material de tot tipus: fotografies, llibres, contes, disfresses, pellcules, plomes... Partint de la informaci que anvem duent, ens sorgien nous interrogants i el nostre inters anava en augment. Des de com anaven vestits, fins com eren les seves cases, com feien els rituals, com caaven... Ja al darrer trimestre, ens vam proposar un objectiu molt concret: fer un tipi similar al dels indis! Per a vam escriure una carta a un pare de la classe, que s fuster, a veure si ell ens podria ajudar. Per alegria nostra, va accedir encantat! Per arribar a fer una construcci aix, primer vam haver d'acordar com havia de ser (quants de fillets hi podrien entrar, com podria ser d'alt, per a qu l'emprarem...), en vam fer un disseny, vam prendre mides per fer un clcul aproximat... i vam explicar les nostres idees al pare de na Carme. En Joan, amb la mateixa illusi que nosaltres, ens va venir a muntar el tipi. Va quedar tal i com l'havem imaginat! Ara ens tocava a nosaltres decorar-lo tal i com ho feien els indis de veritat... Ens va quedar una xulada! Per el que ms ens importa s que vam ser capaos de realitzar un projecte de grup, cercant nosaltres mateixos les estratgies i els recursos necessaris. Implicant-nos amb illusi i esforant-nos per aconseguir el nostre objectiu!!
10

Classe de les estrelles

E SE CLASE DE SES ESTRELLES ECET CURS EM FET UN PRUJECTE MOLT XULU DE SES FLOS!! EM DIVIDIT SE CLASE EN 4 GRUPS DE FEINE I CADE UN DELLS SA ENCEREGAT DESPLICA ELS ALTRES CUMPANYS COSES COM: COM NEXEN I SELIMENTEN SES FLOS CE NESESITEN PER VIURE SES DIFERENTS FORMES CE TENEN

E MES DEPENDRE TOTAS ECESTES COSES, EM FET ECTIVITATS MOLT XULES COM: SEMBRA LLEVOS DE DIFERENTS TIPUS DE FLOS. EM VIST COM AN TURNAT GROSES I XULES, PERO MUS NEM CUIDAT MOLT!! EM DIBUXAT MOLTS TIPUS DE FLOS I SEBEM CE NIA DE MOLTS CULOS I FORMES. EM VISITAT SE FLURISTERIE TRUVI, ELLA MUS AN MUSTRAT MOLTES COSES I EM VIST FLOS DE MOLTS TIPUS!!

EM ES PRUJECTE EM EPRES MOLTES COSES, I LU CE ES MES IMPURTANT, EM XELAT MOLT!!!!

11

Classe de les llunes

TOTS ES FIETS I FIETES DE SE CLASE DE SE LLUNE DURANT ECET CURS EM TREBELLAT I EM APRES MOLTES COSES. ENTRE TOTS VAM DISIDI CE VULIEM EPENDRE MOLTES COSES DES UNICORNS I PER ASO VAM CUMENSA UN NOU PRUJETE. PER DUNA RESPOSTE E TOTS ES NOSTRUS INTERUGANTS DES UNICORNS VAM DISIDI FE SINC GRUPS DE TREBALL. CADE GRUP A ESTAT SENCEREGAT DE DUNA RESPOSTE E SE PREGUNTE CE LI VA TUCA, SERCANT INFURMASIO EM SEJUDE DE SES SEVES FEMILIES. DESPRES, DE MENERE INDIVIDUAL I EXI COM DUIEM SINFURMESIO E SAULA U ANAVEM ESPLICANT A SE RESTA DE SE CLASE. A PERTI DECESTES ESPLICESIONS, ES BARCU VIETGE, UN TITELLE, MUS PRUPUSAVE I PREPERAVE DIFERENTS ACTIVITATS. UNE DELLES VA SE FE SE BANYE E MIDE REAL!! PER FERLE VAM MEDI, DIBUXA, PINTA, RETEA, AFERA,........

EM EPRES MOLTES COSES EM ECET PRUJECTE I TOT GRASIES E SES FEMILIES, SENSE ELLES NO EGES ESTAT PUSIBLE!!!

12

Classe del fons de la mar

ACET CURS EM ESTAT SE CLASE DES FONS DE LE MA PERCE VULIEM SEBRE I EPENDRE CI VIU I CE PASE A LES PRUFUNDITATS DE LA MA.

EM FET MOLTE FEINE I PER ESO SEBEM CE A LA MA I VIUEN MOLTES FEMILIES DESPECIES. TEMBE SABEM CA MENGEN, COM RESPIREN, COM ES REPRUDUEXEN, COM SON PER DINS I MOLTES COSES MES.

VAM ANA DESCURSIO EM BARCU PES PORT DE MO I VAM PUDE VEURE ES FONS DE LE MA. TEMBE VAM VISITA ES MERCAT DES PEX I MUS VAM MIRA PEXUS. NI EVIE DE PETITS I DE MOLT GROSUS!!!!
13

Classe dels arbres del bosc

EM FET ES PRUJECTE DES ABRES DES BOSC I EM EPRES MOLT SOBRE ES ABRES, SES PLANTES CE IA DEVORA AS ABRES I ES ENIMALETS CE VIUEN E UN BOSC. ES DOS GRUPS DE SINC ANYS VAM ANA DASCURSIO E CALE RAFELET, ON IA UN BOSC MOLT PULIT DUSINES I ALTRES ABRES. ALLA VAM CUNEXE A SAVIE UZINA, CE ES SE PRUTAGUNISTA DUN CONTE CE MUS VA ESPLICA SE MESTRE. CUAN ERE PETITE VA CEDA TOTE SOLE SENSE CAP ABRE AL SEU VOLTANT I CUAN VA CREXE VA FE MOLTS EGLANS CE ES VAN CUNVERTI EN USINES, I E POC E POC ES VA FE UN BOSC. SAVIE UZINE ES SUZINE MES GROSE DES BOSC DE REFELET I LE VAM EBRESA ENTRE UNS CUANTS FIETS. PESEJANT, PESEJANT VAM ERIBA E SE PETITE PLAJE I VAM FE CESTELLS DERENE I VAM JUGA MOLT.

14

Classe de primer
ANAM A SEMBRAR LLETUGUES A LHORT DE LESCOLA Primer: Na Marian va preparar sa terra emb es cavec Segon: I vem plantar ses llatugues. I vam fer un furat al terra i vem pusar la planta.

Tercer: Despres vam regar ses lletugues amb sa ragadora.

Quart: Esperam cui moltes lletugues.

15

Classe de segon

16

Classe de tercer a
DEXCURSI AL PARC NATURAL DE SALBUFERA DES GRAU

A principi de curs vam anar d'excursi al Parc Natural de S'Albufera des Grau.
Abans havia vingut una educadora ambiental a la nostra escola i ens va proposar fer una investigaci sobre la tortuga caretta caretta. Ens vam posar a fer feina i vam aprendre moltes coses que no sabem. Sabeu que... Les tortugues posen els ous a l'hivern? Cada vegada posen uns 100 ous? Posen els ous en el lloc on elles van nixer? Neixen desprs d'uns 45-60 dies? Mengen crancs, algues, borns, crustacis, ...? Poden pesar des de 105 kg fins a 160kg?

Moren per culpa de diferents impactes ambientals: contaminaci de la mar, xarxes de pesca, depredadors, ...? Estan en perill d'extinci i protegides?

Un altre dia vam anar a la classe de P5A que feien un projecte sobre el fons de la mar i els vam mostrar tot el que noltros havem aprs.

17

Classe de tercer b
EXPERIMENTS A CLASSE Durant aquest curs, els alumnes de tercer B hem fet una srie d'experiments que ens han ajudat a entendre una mica ms all que treballam a l'aula, aqu en teniu una quants: L'aire pesa o no pesa? Objectiu: volem saber si l'aire pesa, s difcil saber-ho perqu no el podem posar a una bscula. Qu necessitam? Un pal gros, dues bosses de plstic, tres cordes, un pal petit, un punx. Passes de l'experiment: a) Amb els pals i les cordes construm una balana. b) A cada extrem hi posam una bossa plena d'aire, mirant que la balana quedi igualada. c) Un de nosaltres aguanta la balana, mentre que un altre punxa el globus perqu surti tot l'aire. Conclusi: Quan vam punxar la bossa i va sortir l'aire, la balana s va inclinar cap a l'altre costat ja que pesava ms. Per tant vam comprovar que l'aire pesa. Ens ho vam passar molt b fent aquest experiment! N'Ayram ens va sorprendre a tots duent una balana feta seva de casa.

La superpalanca Objectiu: comprovar si es cert que amb una palanca es poden alar objectes que pesen molt amb molt poc esfor. Qu necessitam? Un llist de fusta de 96 cm, una pea del joc de construccin, pesos de diferents grams, llibres de lectura. Passes de l'experiment: a) Collocam el llist damunt el punt de recolzament (pea del joc de construcci), fent que quedi equilibrat. b) Posam un pes a un extrem (els llibres) i a l'altre pesos fins que la balana s'equilibra (2'5 kg) c) Anam movent el punt de recolzament cap als llibres, i comprovam que de cada vegada necessitam menys pes per equilibrar la balana. Conclusi: Hem comprovant que amb una mquina senzilla com ara una palanca, podem moure pesos grossos amb poc esfor.
18

Classe de tercer b
Canvis d'estat de l'aigua Objectiu: experimentar diferents canvis d'estat de l'aigua en un mateix experiment, per entendre millor el cicle de l'aigua. Qu necessitam? Un btil d'aigua congelada, un tass d'aigua calenta Passes de l'experiment a) Collocam el btil d'aigua congelada damunt el tass d'aigua calenta, a un pam ms o manco. b) El vapor desprs del tass puja fins el btil congelat (zona freda). c) Quan arriba al btil, el vapor es refreda i condensa, formant gotes. Aquestes tornen a caure al tass. Conclusi: En un experiment molt senzill podem veure un cicle de l'aigua en miniatura.

L'experiment de la llum Objectiu: Volem demostrar que la inclinaci de la Terra quan gira al voltant del Sol origina les estacions de l'any. Qu necessitam? Una ferratina i el rellotge de la classe. Passes de l'experiment: a) Collocam un adhesiu a la paret de devora la finestra, just all on hi ha la marca del Sol, just quan el rellotge marca les 13:30h. b) Durant els prxims dies anam comprovant a quina hora passa la marca del Sol per la marca de la ferratina. c) Calculam quants minuts s'allarguen les hores de llum cada dia que passa. Conclusi: Pel gener, a Menorca el dia s'allarga uns 2 minuts diaris, mentre que el vespre es va escurant.
19

Classe de quart
SORTIDA A "ES PINARET"

Dijous dia 15 i 16 de mar del 2012 nos vam anar es

pinaret amb es professors: na Mari Cruz , en Bep , en Pepe i en Guillem.Quan vam aribar a es Pinaret ens vam trobar en Bep i na Pilar, els monitors dall, ens van explicar a vont eren els dormitoris. Quan van arribar vam repartir les habitacions. Na Mari Cruz ens va fer una foto i estavam molt contentes dhaver arribar i amb moltes ganes de comenar lexcursi.

Na Pilar ens va explicar el recorregut que teniem que fer per arribar fins la torre de defensa " El Castellar ". Comenava des de el Pinaret, canal... Despres vam anar des del Pinaret fins es Castellar.Hi vam passar per es canal, (que fa uns quants anys a lpoca que tot eren horts sinundava daigua i ho arrossegava tot, incls arrivaba fins les coves que hi ha a Santandria) ,ses coves de Santandria , sa platja de Santandria,sa Caleta i fins es Castellar. Vam entrar dins sa torre de defensa, pujar escales i des de all es dominava i es veien totes les cales de Ciutadella. Va ser molt polit, per a la vegada perills a lhora de pujar lescala, perque tenies com vertigo i mareigs. Vam fer grups de feina per replegar bruticies i coses naturals de la platja. Es va fer una classificaci dels materials que haviem trobat entre tots: copinyes, vidres, petroli, pedres, plstics, taps,restes de posidonia, cigarros, ferro...etc. Al final nhi havia de tot.
20

En arribar a la Cala de Santandria, vam fer un petit descans per berenar i agafar fores. Vam entrar dins les coves de Santandria i vam veure fssils petits marins de quan laigua entrava dins la cova. Es capvespre que va venir en Francesc i Guiem vam jugar a l'escondite ,a futbol i volei.Tamb van celebrar el cumple de Na Tessa i en Marc amb un pasts "bonssim". Per sa nit vam fer una gran vetlada i a les onze i mitja ens vam anar al llit. El segon dia amb en Bep des Pinaret vam anar a reconeixer les plantes el bosc: plantes aromtiques silvestres, arbres tpics de Menorca i altres plantes amb noms molt raros com la planta de "caputxa de frare" , desprs i molt rpidament vam fer un perfum de Romani i vam tornar a casa nostra molt contents. Quan vam arribar a ca nostra estavan tan cansats que incls vam fer una siesta!

Classe de cinqu
UN BON DIA

Els i les alumnes de 5 ara estudiam LA

MATRIA. Sabem que segons la composici la matria es presenta de dues maneres: Substncies pures i mescles. I que les mescles tenen solut i dissolvent. L'aigua de la mar s una mescla homognia. Els components de les mescles es poden separar de diferent maneres. Una manera s per evaporaci. Per tot aix, la nostra mestra va decidir anar a veure les Salines Noves que hi ha a la colrsega del port de Fornells. No vam poder veure sal perqu ara no fan extracci, per n'Elena ens va explicar com funcionava, i vam veure fins i tot per on entra l'aigua de la mar dins unes tanques de molt poca profunditat per qu desprs s'aigua s'evapori. (Tal vegada tornaran a fer extracci de sal a Menorca!)

Desprs vam anar a l'escola de Fornells. s molt petita!.Vam arribar a l'hora del pati i vam jugar dos partits de futbol al camp del Nortenyo. El primer, Fornells contra Ferreries ( 8 contra 20),vam guanyar, per de manera molt injusta. El segon partit ens vam mesclar, aix va est millor. VAM XALAR MOLT! Llavonces anam cap a veure sa torre que hi ha a la bocana. Vam pujar per unes escales de caragol molt estretes que marejaven. Na Marga Pons ens va explicar per a qu servien les torres de Menorca i on n'hi havia. Desprs de fer unes fotos vam anar a ca n'Elena. Com que tenem molta calor vam anar a la vorera de la mar i ens vam banyar el cap. Vam descansar una miqueta i corrents cap al bus perqu ja era molt tard. I tornam a Ferreries molt cansats i molt contents!

21

Classes de tercer cicle

CONEIXEM MA

Aquesta sortida la vam fer quan estudivem Histria de Menorca. Hi vam anar tot el 3r cicle. Dia 7 de desembre de 2011 anam cap a Ma i all, a la plaa Basti, ens esperava n'ngela per explicar-nos la histria de la ciutat i de Menorca. Vam veure el pont de Sant Roc ( el Sant el van posar per protegir a tota la gent de les epidmies), per on passava la murada, els edificis ms importants del carrer Isabel II, el Museu de Menorca, l' esglsia de Sant Francesc, la plaa Constituci, el Principal de Gurdia... Desprs vam entrar a l'Ajuntament.

A l'Ajuntament ens va rebre la batlessa i regidores. Vam seure al sal de plens i vam veure els retrats dels fills illustres de Menorca. Vam estar una bona estona asseguts i vam fer preguntes a n'gueda (la batllessa). Desprs ens van mostrar tot l'edifici. Tamb vam visitar el teatre Principal. Amb en Xavier (un senyor encarregat) vam poder anar per tot. Ens va mostrar l'escenari, els camerinos, el galliner, la sala de la Reina .... Quan estvem asseguts al galliner ens va dir que el Principal t un fantasma, com tots els teatres. Va ser una passada!!! s el teatre d'pera ms antic d'Espanya.

22

Classes de sis
Durant els tallers d'artstica, els alumnes de 5 i 6 han aprs a construir un laberint per a jugar-hi amb mrvols i alguns han quedat molt polits

23

Classes de sis
A uns dels tallers de plstica, els alumnes de sis
cals. Aqu us mostram un d'ells. CREAMOS UNA TROMPETA CON MATERIAL RECICLADO Material: -Tubo de 6 centmetros. -Una botella de plstico con superficie lisa. -Celo. -Tijeras. -Cter. -Papel de lija. -Martillo. Pasos: 1-Primero tienes que hacer un pequeo corte con el cter en la botella, en la parte de arriba transversalmente. 2-Luego sigues cortando el corte con la tijeras. 3-Seguidamente haces lo mismo con la parte de abajo. 4-Cuando no tenga ninguno de los dos extremos vuelves a cortarlo, esta vez de arriba a abajo. 5-Despus, doblamos lo que hay de la botella en forma de cono y lo pegamos con celo. 6-Seguidamente coges la parte de arriba de la botella (la que habamos cortado antes). 7-Luego colocas la boca de la botella dentro del agujero de la base del cono y lo pegas con celo. Si lo has hecho bien tendr forma de clarinete. han construt instruments musi-

8-A continuacin vamos a martillear un extremo del tubo y lo lijamos a la vez para que no se deshaga. 9-Por ltimo, cuando tengas un extremo del tubo aplastado, sopla por ese extremo y sonar como una trompeta. 10- Pon el tubo encima del cono y ya has hecho una trompeta!

24

Recomanacions de llibres
ELS ALUMNES I LES ALUMNES DE TERCER CICLE RECOMANAM LLIBRES - PARAULA DE VESTIDOR: un llibre per tots els culers. (Tomeu Alberto) - LES CRNIQUES DE NRNIA, EL LLE, LA BRUIXA I L'ARMARI: molta fantasia i mgia.(Llcia Alls) - HARRY POTTER I LA PEDRA FILOSOFAL: Llibre de fantasia i mgia . (Pere Alls) - LA PRINCESA DE LOS HIELOS: intriga i fantasia. (Gemma Arguimbau)) - MI NOMBRE ES STILTON ,GERNIMO STILTON:s un llibre de misteri apassionant.(Adri Barber) - L'ILLA DE RATA FORT: s pels que li agraden molt les aventures.(Marta Bosch) - MILA Y LUNA bruja o hada?: M'encanten els ssers fantstics, i a tu? (Laura Doblas) - ISA Y LA NAVIDAD EN PONY CLUP : T'agraden els cavalls ? Id aqu tenc un llibre que t'agradar .(Ona Febrer) - LA REINA DE LOS GNOMOS :d'aventures fantstiques (Andrea Galera ) - MILA Y LUNA UN HECHIZO SECRETO:Una bruixa i una fada viuen aventures. (Michel Garca) - GOL NOS VAMOS A BRASIL: un grup de futbol que va a Brasil.(Llus Llopis) - SIS VIATGES AL REGNE DE LA FANTASIA: s molt divertit que passen aventures (Aina Marqus) - MANOLITO GAFOTAS: s molt xists, es temps et passar volant. (David Marradas - FLAMBOS GREEN: la missi ms guai de la teva vida ( Eric Melli) - EL DIARI SECRET DE COLETTE: fa pensar en l'amistat (ngels Mart) - UN SUEO SOBRE PUNTAS: molt bo si us agrada la dansa. (Elena M) - BAT PAT: lluitars contra pirates (Denis) - EL AMULET MGICO: molt entretingut, ple d'aventures (Elena S.) - EL CAS DEL CORDILL A INTERNET:sabrs com resoldre casos policials (Aida ) - LA NOCHE DE MAGIA: s molt entretingut , va d'aventures. (Paula Moll) - EL MAPA PERDIDO:fantasis (Irene) - BILLY ELLIOT: emocionant (Mireia) - EL LLIBRE DE LIONEL MESSI: realitat25 (Pere)

Recomanacions de llibres
- LA VELLA QUE VIVIA EN UNS CAVALLETS: immigraci (Joan) - NO VOLIES KARATE, STILTON: aventures (Diana) - TODO LO QUE NECESITAS SABER SOBRE EL MUNDO: entretingut (Tonia) - EL LLIBRE DE LA ZAMPACHICHA MIAU MIAU: humor i misteri (Sergio) - TERCER VIATGE AL REGNE DE LA FANTASIA: fantasis (Ariadna) - L'ATLES VERD MARAGDA: fantasis (Xnia) - EL FANTASMA DEL METRO: misteris (Jordi) - LA ISLA DE NIM: emoci (Toful) - EL SECRET DE LA CASA DELS HORRORS: imaginaci (David) - DRAGON FALL n1: gracis (Bi) - EL SOMRIURE DE LA NATLIA: fantasis (Andrea) - COMENA EL CAMPIONAT: diversi (Pau) - UN SOMNI SOBRE PUNTES: entretingut (Laura) - DIARI DE GREG 3: gracis (Julen) - HASTA PRONTO, CAPITN: interessant, un poc gracis (Cristian) - LA DAMA Y EL DRAGN: misteris, emocionant (Neus) - TENGO GANAS DE TI: amor i aventura (Anne) - MILA Y LUNA. BRUJA POR UN DIA: divertit i gracis (Alicia) - A LES GOLFES EN PASSA ALGUNA: misteris, emocionant (Ane) - EL DIARIO DE NICKY: divertit i emocionant (Paula) - LA GRAN FINAL: intrigant i emocionant (Tumeu) - EL HOBBIT: s fantasis i d'aventura (Mart) - ANTI BARBIS; QUATRE GATS: s entretingut i va de l'estiu (Maria) - GUIA PARA LA VIDA, POR BART SIMPSON: divertit i gracis (Juan) - EL RETORN DEL CAPIT (GOL): divertit (ngel) - GERNIMO STILTON, EL VIAJE DEL TIEMPO: s emocionant i d'aventures (Jess) - TITANIC: intriga, emocionant (Mauricio) - GERNIMO STILTON, VIATGE AL REGNE DE LA FANTASIA: recomano el llibre perqu a cada cinc o sis captols surt un cristall, el fregues amb la m i fa olor (Josep) - ELS CROMOS ROBATS: interessant, ple de misteris. (Adri)
26

Teatre
SHAKESPEARE A L'ESCOLA

Aquest tercer trimestre els alumnes de tercer de primria han estat assajant dues versions d'obres de teatre en llengua anglesa: Romeo & Juliet i Midsummer night's dream (Somni d'una nit d'estiu). Aquesta activitat ens ha perms practicar la llengua anglesa oralment i passarho b practicant les diferents escenes. Com ja sabeu Romeo & Juliet s la histria de dos enamorats que no poden estar junts ja que les seves famlies sn enemigues. A la versi de la nostra escola la histria acaba una mica diferent a la que va escriure Shakespeare, ja que els dos enamorats al final de l'obra ressuciten. Per altra banda Somni d'una nit d'estiu s una histria de mgia on un follet crea una mica de confusi entre els habitants ja que t en les seves mans una poci mgica que posant-la sobre els ulls d'alg fa que quan aquest o aquesta es desperta s'enamori de la primera cosa que veu. Aqu teniu algunes fotos dels assajos que hem fet:

27

EDUCACI FSICA
JUGAM, JUGAM!!!

Aquest curs a les classes d'educaci fsica hem jugat a moltes coses: hem jugat a
tennis taula, hem fet atletisme divertit, ens han vengut a veure els jugadors del Menorca Bsquet, ens hem disfrasssat a classe, hem fet jocs de totes parts del mn, hem fet psicomotricitat, hem celebrat les nostres prpies Olmpiades, ... i moltes coses ms que encara ens queden per jugar.

28

La biblioteca de lescola
BENVINGUTS AL PARADS DELS LLIBRES !!!

Enguany com molts de vosaltres ja sabeu

hem fet una rentada de cara a la biblioteca de l'escola amb l'objectiu de, poc a poc, utilitzarla com a recurs per tal d'afavorir el plaer per la lectura. De moment ja hem realitzat alguns tallers que podeu consultar a la pgina web de la biblioteca (http://bibliocastellstagueda.blogspot.com.es/) i hem posat en marxa un servei de prstec de llibres. Deia un escriptor: Sempre vaig imaginar que el parads seria qualque tipus de biblioteca', nosaltres hem comenat a construir aquest petit parads dins l'escola per a qu els alumnes i tota la comunitat educativa puguin descobrir-lo i gaudir d'ell.

29

Projecte artistes
PROJECTE: ELS NOSTRES ARTISTES

Aquest curs hem duit a terme un projecte internivellar, entre els alumnes de tres anys dinfantil i els alumnes de tercer curs. Es tracta dun projecte anomenat Els nostres artistes, on hem anat descobrint diferents artistes fora coneguts (com Matisse, Mir, Pollock, Warhol, Mondrian) i les seves obres. A cada artista hi dedicvem tres sessions. En una primera sessi, cada grupclasse, prenia un primer contacte amb lartista i la seva obra a travs de la visualitzaci i anlisi dels quadres mitjanant fotografies, llibres dart o presentacions en power point. Parlvem de la tcnica que criem que havia emprat per fer el quadre (degoteig, collage, fotografia...), fiem converses sobre el que pensvem que volia expressar lartista, parlvem de quines parts ens agradava ms del quadre, quines menys... Durant la segona i tercera sessi, tres alumnes de tercer venien a les aules dinfantil per explicar-nos el qu havien aprs sobre el pintor (aspectes de la seva vida i de la seva obra) i ens ensenyaven les produccions que havien fet prviament a classe. Els grans ens mostraven a treballar aquella tcnica i ens ajudaven, en petits grups, a realitzar-la nosaltres, tamb. Daquesta manera, els grans aprenien a fer petites exposicions orals en pblic,a transmetre i exposar all que havien aprs i a desenvolupar una actitud dajuda i respecte cap als ms petits. Per altra banda, els alumnes dinfantil es sentien felios cada dimecres, per la visita dels majors. Aprenien a escoltar , admirats, altres infants. Sadonaven de la importncia de lesfor per fer les coses ben fetes i es deixaven ajudar, encantats, pels seus amics de tercer. Una experincia molt enriquidora, tant per uns com per altres!!
30

Projecte RONDALLAIRES
Els fillets i filletes de 5 anys i els de tercer A hem participat en un projecte molt interessant que es diu Rondallaires. Hem fet feina collaborant entre diferents escoles de Menorca, una de Mallorca, una d'Eivissa i una de Catalunya.

Tot

va comenar quan les mestres ens van dir que havien trobat a Internet un video d'un tal Iqbal, que deia que era un hakawati i cercava ajuda per fer un recull de rondalles i donar-les a conixer per la xarxa. Ens va caure amb grcia i ens va fer moltes ganes ajudar-lo, aix que vam escriure a la seva adrea de correu electrnic. Prest ens va contestar molt content i admirat, perqu a ms a ms de nosaltres, va rebre correus d'altres escoles. La millor manera d'ajudar al nostre nou amic era fent feina tots junts i aix va ser com n'Iqbal va preparar un bloc, que ha estat el punt de trobada de les diferents escoles i on hem recollit moltes rondalles.

De totes les rondalles, va ser la somera de n'Iqbal que en va triar tres i, organitzats en tres grups de fillets de diferents edats, hem preparat una presentaci de cada rondalla com a resultat final del projecte. Si voleu conixer a n'Iqbal, qui som els joves rondallaires o escoltar una rondalla, visitau: http://www.rondallaires.blogspot.com.es
31

English
A angls, amb els alumnes de 5 i 6 na Marga Pons ha preparat aquests passatemps. Els alumnes van cercar les imatges que els illustren i per crear els jocs van emprar aquesta pgina web: http://www.genempire.com/

CROSSWORDS

WORD SEARCH

32

ENGLISH
WORD SEARCH

MAZES

33

opini
Despus de llevar ms de
30 aos entre pupitres, tizas, cuadernos, libros y rodeado de nios y nias, me considero autorizado a opinar sobre lo que me toc vivir y lo que me tocar vivir despus de tanto recorte. Yendo hacia atrs en el tiempo, recuerdo aulas abarrotadas de entre 35 y 45 alumnos y me da un escalofro al pensar que esto puede llegar a suceder. Antes se peda mucha disciplina en las aulas para poder gobernarlas. Si alguien se propasaba en el aula, en casa tambin reciba una reprimenda. Ahora se pide al maestro mucha ms flexibilidad en el trato diario y a la vez conseguir objetivos que muchos en su casa no los consiguen: lmites de conducta, buenos modales, urbanidad...incluso recibiendo crticas por ello. Est claro que no solamente instruimos, sino que tambin educamos, pero eso s, de acuerdo con unos valores compartidos con los padres. Hace 30 aos las clases tenan un sentido de magistrales, no pudiendo dedicar tiempo personal a los alumnos ms necesitados. El que espabilaba segua el ritmo, el diferente quedaba atrs y se incorporaba al mundo laboral que entonces estaba en los 14 aos. Ahora, con grupos reducidos, se dedica ms tiempo a atender las diferencias individuales: alumnos con dficit de atencin, con hiperactividad, con dificultades especficas de aprendizaje ms o menos profundas (ahora asisten alumnos con sndrome de Down a las escuelas), o nos podemos encontrar con alumnos que se incorporan ms tarde al sistema educativo ( emigrantes de otros pases o de la pennsula a los que hay que dar un apoyo especfico en cataln). 34 La sociedad de hace 30 aos era muy diferente a la actual: ha evolucionado siguiendo unas normas y objetivos que a veces no son los correctos: consumismo confundido con felicidad, dejadez de autoridad paterna...tambin de los hijos se esperaba solamente que fuesen algo ms de lo que ellos haban logrado ser. Mi carrera de maestro se la debo a los sacrificios de mi madre viuda trabajando honradamente de sol a sol. Y como yo, tantos otros que llegaron a estudiar o a formarse para ser ahora los padres que formis esta escuela. Ahora, lo que los padres quieren que sean sus hijos, tiene que ir de acuerdo con intereses laborales del mercado de trabajo y con los interese personales. Ahora existe afortunadamente una amplia oferta formativa para ser ms competente en la sociedad moderna. Toda esta problemtica se ha ido formando y solucionando a lo largo de un largo proceso de ms de 30 aos. No podemos decir que sea la solucin ideal, pero si que se intenta que cada ao que pasa se vaya mejorando. En esta situacin estamos al 2012, cuando se nos vienen encima unos recortes que retrasarn, entorpecern e incluso destruirn avances significativos que han costado mucho esfuerzo conseguir. El hecho de que una aula pueda estar sin maestro un mes entero supone un trastorno para el funcionamiento del colegio, pero sobre todo una deficiente formacin acadmica. Tener una aula masificada supone no atender debidamente las individualidades. Disponer de menos profesores, supone no poder desdoblar grupos numerosos como hasta ahora se haca.

opini
Estimados padres, los maestros seguiremos con nuestra labor diaria, en unas condiciones poco adecuadas. En vosotros est la capacidad de pode invertir esta situacin, como as ha sucedido cada vez que necesitbamos un maestro para desdoblar una aula numerosa. Son vuestros hijos quienes al final saldrn ms beneficiados. Un nio educado e instruido ser una persona con capacidad de crtica para poder diferenciar lo que el mundo le ofrece. En la educacin est el futuro de cada persona, y del pueblo o nacin que habita esa persona! Pepe Snchez

Content!

Estic molt content de saber que, en el darrer procs d'escolaritzaci, 23 famlies hagin decidit triar la nostra escola com a escola d'educaci dels seus fills, i tamb que hagin triat la llengua catalana com a llengua d'aprenentatge del seu ensenyament. Benvinguts siau tots, podeu estar segurs que heu fet b de triar la nostra escola i de triar el catal com a llengua vehicular de l'ensenyament, s el millor pels vostres fills i filles, per la nostra escola, pel nostre poble, per Menorca. Ning dubte que l'aprenentatge de vries llenges es bo pels nostres infants i joves, el castell, l'angls, el catal... totes miren cap al futur amb optimisme, per en aquests moments la nostra llengua necessita, ara ms que mai, un treball de consolidaci a la nostra terra. Josep Mar i Pallicer

35

APIMA

36

37

38