Índex del curs

Informació del curs

Introducció a la Linkat

La Linkat és la distribució educativa de GNU/Linux que ofereix el Departament d'Educació i Universitats amb la finalitat de poder proveir l'accés a un sistema operatiu completament lliure. Forma part d'una actuació d'aquest departament per impulsar l'ús del programari lliure que comporta, entre altres avantatges, l'extensió de l'alfabetització digital respectant la legalitat, la promoció dels principis del treball col·laboratiu, tan necessaris perquè la societat del coneixement avanci pels camins de la garantia de la igualtat d'oportunitats i l'efectiva llibertat de tria al mercat. Durant el present curs 2006-2007, es duran a terme un seguit d'activitats per fer-la conèixer, entre les quals s'insereix aquest curs de formació per als formadors TIC i també, el curs telemàtic D111, Introducció a la Linkat. El mes de setembre tots els centres educatius públics de Catalunya rebran la CaixaLinkat que conté el manual d'ús, la guia ràpida i Cds i DVD de prova i instal·lació. La finalitat d'aquest curs és, per tant, donar-vos a conèixer les possibilitats de la Linkat com a sistema operatiu lliure, oferir una presa de contacte i els coneixements bàsics per ser-ne usuari/ària..

Format
Per a seguir aquest curs podeu optar entre:
Anar consultant on line els diferents mòduls. Descarregar tot el curs en format HTML, fent clic als disquets que es troben a la portada. Un cop descarregats tots els fitxers, instal·leu-lo executant nomdelfitxer.exe. Després podreu visualitzar el curs en qualsevol navegador, sense necessitat d'estar connectats a Internet.

Estructura
La durada del curs és de 15 hores, distribuïdes en tres mòduls:
Mòdul 1: Introdució al programari lliure. Mòdul 2: Instal.lació de la LinKat. Mòdul 3: L'escriptori GNOME.

Per fer aquest curs, es requereixen uns coneixements i unes destreses bàsiques en el domini de l'entorn d'un sistema operatiu. És a dir, convé estar familiaritzat amb operacions com crear

carpetes, copiar fitxers, retallar i enganxar, instal·lar programes, navegar per Internet, enviar correu electrònic...

Requeriments tècnics
Els materials d'aquest curs poden ser visualitzats ambs el navegador Mozilla Firefox i derivats del projecte Mozilla amb les opcions Javascript i Cookies activades (eines disponibles al CDROM Materials de Formació).

Icones i elements de navegació
Les icones utilitzades són: Informació. Documentació sobre el contingut que s'està tractant a les pàgines.

Pràctiques. Treball que l'alumnat ha de realitzar seguint les propostes guiades. Aquestes pràctiques són personals i no s'han d'enviar al tutor del curs. Atenció. Aquesta icona indica suggeriments, comentaris i idees complementaris a la documentació i a les pràctiques de cada mòdul. Imatges en moviment. Aquesta icona ens indica que ens trobem davant d'una animació en format vídeo, pel·lícula Flash... Els elements de navegació són: Permet accedir a qualsevol mòdul o pràctica. Ens indica la pràctica activa en la que estem treballant. Permet retornar al nivell anterior. Permet accedir als exercicis del mòdul activat. Permet el retorn a l'inici de la pàgina consultada. Permet accedir a la guia del curs. Permet la descàrrega.

Permet la impressió.

Tutoria
A cada participant se li assigna un tutor o tutora que l'assessorarà i l'orientarà en el treball dels diferents mòduls. L'alumnat pot formular les consultes i les preguntes que calgui dins l'entorn educampus. Per aquest mètode, pot demanar orientacions, suggeriments i recomanacions per

desenvolupar el treball. La persona responsable de la tutoria farà un seguiment personal del procés de cada participant basant-se en els exercicis. A l'aula virtual del curs, es poden expressar els dubtes a través dels fòrums o de la tutoria.

Lliurament d'exercicis
Els exercicis s'han de lliurar dins l'entorn educampus. A l'apartat Exercicis de cada mòdul, trobareu, per a cada exercici, la indicació sobre la manera de lliurar-lo:
Enviar un exercici a través d'una intervenció als fòrums del curs. El vostre tutor/a crearà els fòrums necessaris per al lliurament dels exercicis. Dipositar un exercici a l'Espai comú de l'educampus. El tutor/a crearà una carpeta personal per a cada alumne/a on podreu deixar els vostres exercicis. Aquesta carpeta serà accessible per a tots els alumnes del curs. Només el tutor/a o l'alumne/a que ha tramès l'exercici poden eliminar-ne el contingut. Un dels exercicis consisteix a enviar un missatge de correu electrònic al tutor/a.

Quan hàgiu finalitzat els exercicis d'un mòdul, a la Tutoria de l'educampus, envieu un missatge al vostre tutor/a. El missatge ha d'incloure una llista en què s'ha de fer constar els exercicis del mòdul corresponent que heu fet.

Calendari
Inici del curs: dilluns, dia 25 de Setembre de 2006 Fi de curs: dilluns, dia 9 d'Octubre de 2006

Data lliurament exercicis
Mòdul 1 Mòdul 2 Mòdul 3 Dijous, dia 28 de Setembre de 2006 Dilluns, dia 2 d'Octubre de 2006 Dilluns, dia 9 d'Octubre de 2006

Guia del mòdul 1
Curs Linkat Objectius
L'objectiu bàsic d'aquest mòdul és conèixer de manera introductòria què és el sistema operatiu Linux i la seva història. En aquest mòdul, també es veurà què són les distribucions de Linux i com la comunitat fa que cada distribució evolucioni. D'altra banda, també acabarem entenent els fòrums com a espais d'autoaprenentatge ja que s'hi aprofita el coneixement que la comunitat genera i transmet. Resum dels aspectes tractats: Saber què és el Linux Entendre què són els kernels, les interfícies gràfiques d'usuari i els entorns d'escriptori Saber la història del GNU/Linux Entendre les qüestions de les llicències i el concepte de 'llibertats del programari lliure' Conèixer diferents distribucions de GNU/Linux.

Continguts
Pràctica 1: Entendre la Linkat. Pràctica 2: Història del Linux i del programari lliure. Pràctica 3: Distribucions de Linux.

Pràctica 1
D35 Linkat Què és el Linux?
Per una banda, un ordinador és un conjunt de peces que es poden veure i tocar com, per exemple, el teclat, el monitor, la torre, la disquetera, la gravadora de DVD i també el processador, la placa base, la memòria RAM, la tarja de xarxa, etc. Tot plegat té un nom: maquinari. Per una altra banda, per tal de fer funcionar l'ordinador són necessàries les aplicacions. Les aplicacions són els programes informàtics que fan que la màquina ens sigui útil per realitzar accions com ara processar textos, imatges, navegar per Internet, etc. El sistema operatiu d'un ordinador és el conjunt de programes que permet que el maquinari executi les ordres que li donen les aplicacions que nosaltres utilitzem. Per exemple, fan que, en prèmer una tecla, aquesta us aparegui al monitor o que la tarja de xarxa transmeti al cable de xarxa els paquets que contenen parts d'un correu electrònic que estem enviant per Internet. La tasca principal d'un sistema operatiu és carregar a la memòria els programes emmagatzemats al disc dur i fer que el processador executi aquests programes. Amb aquestes explicacions, ja podem entendre que el Linux és un sistema operatiu, com ho són també l'MS Windows XP, l'MS Windows 2003 o l'UNIX.

Tux, la mascota de Linux

Tècnicament, el Linux és un sistema operatiu multiusuari i multitasca, cosa que significa que un mateix ordinador pot tenir més d'un usuari connectat en un moment donat i que pot executar més d'un programa alhora. Actualment, la major part dels sistemes operatius ho són, però l'any 1994 quan va aparèixer el Linux no era això. Una distribució de Linux és el nucli del sistema operatiu (en anglès, kernel) més un conjunt d'aplicacions i un programa d'instal·lació. Els programes s'agrupen en paquets. Una distribució estàndard conté el paquet de la interfície gràfica d'usuari (GUI, Graphical User Interface), el paquet de l'entorn d'escriptori i els paquets que porten les aplicacions de cada distribució.

GNU/Linux en acció

Les distribucions més famoses de Linux són Debian, Suse, Red Hat, Knoppix, Mandrake, Slackware i Gentoo, juntament amb les seves derivades. Per exemple, Ubuntu és una distribució basada en Debian; Fedora, en Red Hat; Kororaa, en Gentoo i, d'aquestes, en deriven moltes altres, entre elles la Linkat que està basada en Suse.

Pràctica 2
D35 Linkat Història de Linux i el programari lliure
Als orígens de la informàtica personal, el programari es distribuïa amb el codi font, és a dir, el llistat d'instruccions que constituïen el programa, de manera que qui l'emprava el podia modificar i adaptar a les necessitats pròpies. Cap al 1980, les empreses d'informàtica, preocupades per la competència, deixen de lliurar el codi font amb el programari i distribueixen els seus productes sota llicències que restringeixen cada vegada més els drets dels usuaris: prohibeixen la modificació i l'estudi del seu codi, patenten qualsevol idea que es pugui utilitzar en un programa (com l'hiperenllaç o la descàrrega de fitxers en una xarxa) i fan signar als programadors acords de confidencialitat sobre el seu treball. En 1985, el físic Richard M. Stallman perd la feina de programador al laboratori d'intel·ligència artificial del MIT (Massachussets Institute of Technology) per no voler signar un acord de confidencialitat i, preocupat pel caire abusiu de les llicencies de programari, decideix crear l'organització sense ànim de lucre Free Software Foundation (FSF). La FSF es fixa com a objectiu el projecte de crear un clon del sistema operatiu comercial Unix utilitzant sols programari lliure. Aquest projecte s'nomena GNU (GNU is Not Unix).

Richard Stallman, pare del moviment GNU

Per dotar el programari lliure d'un corpus legal, on s'estableixen els drets i deures dels usuaris i desenvolupadors de programari, la FSF desenvolupà la llicència GPL (GNU Public License). La llicència GPL es pot consultar en anglès a l'adreça gnu.org. També es pot accedir a una traducció no oficial de la llicència a l'adreça gnu.cat. A tall de resum, la llicència GPL garanteix a les persones que s'hi acullen les següents llibertats: Llibertat d'executar el programa en qualsevol lloc, amb qualsevol propòsit i per sempre. Llibertat d'estudiar i modificar el programa per adaptar-lo a les necessitats particulars de cadascú, aspecte que exigeix l'accés al codi font. Llibertat de distribució de còpies del programa, cobrant o no. Llibertat de millora del programa, però amb la condició de fer públiques les millores introduïdes i distrubuir-les sota la llicència GPL, aspecte que exigeix l'accés al codi font. Un dels èxits d'aquesta llicència rau en aquest últim punt, ja que les millores d'un programa lliure donen com a resultat un altre programa lliure, que pot ser estudiat i, successivament, millorat. L'èxit del projecte GNU fou immediat i, el 1990, ja s'havien produït sota llicència GPL la major part de les aplicacions que calen perquè un sistema operatiu com UNIX pugui ser utilitzable: editors de textos, compiladors i intèrprets de comandes. Però tots aquests programes sols es podien executar sobre un sistema operatiu comercial UNIX, ja que el projecte GNU no havia desenvolupat el kernel, el nucli del sistema operatiu que gestiona el maquinari i permet executar els programes.

Al 1991, l'estudiant d'Enginyeria Informàtica finlandès, Linus Torvalds, estudiava a la Universitat d'Helsinki el kernel de Minix, un sistema operatiu, obra del professor d'Arquitectura d'ordinadors i Sistemes Operatius, Andrew S. Tanenbau, semblant a UNIX, però per a l'aprenentatge acadèmic. Atret pel repte i per pur hobby, creà el seu propi kernel, anomenat Linux, i el va distribuir per Internet sota llicència GPL. Ràpidament, multitud de programadors milloraren aquest nucli i, el 1994, aparegué la versió 1.0.

Linus Torvalds, creador de Linux

En encaixar el programari del projecte GNU i el nucli de Linux, va néixer el primer sistema operatiu lliure anomenat GNU/Linux o, simplement, Linux.

Llicències
Habitualment, es confonen els termes programari lliure i programari gratuït, tot i que són conceptes diferents. La confusió ve donada perquè en anglès el programari lliure s'anomena free software i la paraula free es pot traduir com a lliure i també com a gratuït. La llicència GPL no prohibeix vendre el programari lliure. De fet, hi ha distribucions de Linux comercials que els usuaris poden comprar i que tenen suport tècnic. Així doncs, parlar de programari lliure és parlar de llibertat i de coneixements compartits, no de preu. Inspirades en la llicència GPL, han aparegut altres llicències que, sobre la base del marc legal vigent en matèria de propietat intel·lectual, miren de facilitar la distribució i l'ús de continguts. La més coneguda d'aquestes llicències és l'anomenada Creative Commons que permet als creadors i creadores que terceres persones utilitzin i/o modifiquin les seves obres amb determinades condicions establertes per les mateixes persones que les han creades. Aquestes condicions van des del "Tots els drets reservats" a "Cap dret reservat". Podeu trobar més informació sobre Creative Commons a culturalliure.cat i cat.creativecommons.org

La mascota del projecte GNU

GNU/Linux en l'actualitat
Richard Stallman continua el seu apostolat pel programari lliure, fent conferències arreu del món en anglès, francès, espanyol o indonesi. Linus Torvalds treballa per a la corporació sense ànim de lucre Open Source Development Labs (OSDL), patrocinada, entre altres, per Intel, IBM i HP, des d'on coordina el desenvolupament del kernel, ajudat per uns 200 programadors voluntaris en tot el món. El projecte GNU ha assolit el seu objectiu de desenvolupar un sistema operatiu lliure. Actualment, s'ocupa de desenvolupar nou programari lliure, com GNOME, un entorn gràfic d'ús intuïtiu. La FSF vetlla per garantir els drets dels usuaris d'utilitzar, copiar, modificar i distribuir programes lliures amb l'objectiu de crear programari que ajudi al desenvolupament dels pobles, l'accés universal a la cultura i el dret a la lliure expressió. Darrerament ha coordinat, amb èxit, la campanya de rebuig de l'aprovació de les Patents del Programari al Parlament Europeu. Linux és un sistema operatiu estable, senzill d'utilitzar, ràpid i segur. El disseny no permet l'execució de virus ni programari espia. Anualment, grans companyies de seguretat informàtica premien amb 15.000 euros qualsevol persona que infecti amb un virus el sistema operatiu Linux i, any darrere any, el premi continua desert.

Usos de Linux
Alguns dels usos de Linux són els següents: Com a sistema operatiu per a l'ordinador d'escriptori, s'estima que milions d'usuaris l'utilitzen a tot el món. Al món empresarial, és utilitzat per grans empreses com IBM, Sony, Mercedes-Benz o Boeing. Google utilitza Linux als seus servidors. Aproximadament un 25% dels servidors d'Internet utilitzen Linux. Ajuntaments, corporacions comarcals i locals i governs: l'ajuntament de Munic només utilitza Linux. El govern del Brasil ha implantat Linux al Banco do Brasil i l'empresa petroliera estatal. Moltes de les pel·lícules d'animació i efectes especials s'han desenvolupat amb Linux: Stuart Little, Shrek, Titanic, Matrix Reloaded, Star Wars: Episodi II i III, El senyor dels Anells, Harry Potter, ... La NASA i l'agència espacial europea utilitzen Linux en alguns dels seues projectes.

Pràctica 3
D35 Linkat Distribucions de Linux
Un dels avantatges del Linux és que el seu codi està disponible en Internet i qualsevol persona o empresa amb coneixements de programació pot adaptar-lo a les necessitats pròpies, millorar-lo, traduir-lo o personalitzar-lo. El resultat d'aquest treball s'anomena distribució Linux o distro. Algunes distribucions són de pagament i ofereixen suport tècnic, com Red Hat o Suse. Premeu a la imatge per visitar la pàgina oficial de la distribució.

Logo de Novell Suse

Altres distribucions es poden descarregar gratuïtament. Les més conegudes són: Ubuntu, Fedora, Gentoo, Mandriva i Debian.

Logo de Ubuntu

Les distribucions Linux són el resultat de l'esforç milers de voluntaris en tot el món. Per fer-nos una idea de la feina que suposa crear una distribució, prendrem per exemple la distribució Debian Linux, creada el 1993. La versió 3.1 d'aquesta distribució fou llançada el 2005 i consta de 14 Cds replets de programes. Hi participaren 1.400 voluntaris de tot el món, que han implementat més de 200 milions de línies de codi que generaren més de 15.000 programes. L'esforç que suposa crear una distribució es pot mesurar amb el mètode COCOMO (Constructive Cost Model). COCOMO és un model estadístic per a inferir quin és el cost, el temps i el número d'empleats que es necessiten per a crear una aplicació informàtica. Utilitzant aquest mateix model, s'estima que si una empresa vol crear una distribució com Debian Linux, necessitaria 50.000 empleats, es tardaria quasi 9 anys i tindria un cost de 7.500 milions de dolars.

Logo de Debian

Distribucions educatives
A banda de les grans distribucions que es desenvolupen arreu del món, la filosofia del programari lliure permet que cada comunitat pugui tenir una distribució adaptada a les seves necessitats concretes. Aquestes distribucions parteixen d'una altra com Debian, Ubuntu, RedHat, Fedora, Suse, etc. i l'adapten incloent-hi les aplicacions i eines destinades a satisfer les necessitats pròpies de cada comunitat. El cas de la Linkat és la distribució de Linux promoguda pel Departament d'Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya, que està basada en la versió 9.1 de Novell SUSE. A l'Estat Espanyol existeixen diferents distribucions de Linux orientades a l'educació. Acostumen a ser promogudes per les administracions autonòmiques. Aquestes administracions aporten un capital inicial per tal de promocionar la distribució fins que la comunitat d'usuaris és prou gran i activa com per que s'automantingui. Entre altres, podem destacar les distribucions de la Junta de Extremadura, la d'Andalusia, València, Castilla La Mancha, Comunitat de Madrid. També tenen distribucions a Melilla amb el Melinux, a Euskadi amb Euslinux, i altres que no han arribat a implantar-se satisfactòriament. Actualment, des del MEC hi ha la tendència a coordinar les distribucions de les diferents comunitats per tal d'evitar la repetició innecessària de tasques.

GNU/LinEx
A Extremadura tenen GNU/LinEx. És un projecte de la Consejería de Educación, Ciencia y Tecnología de la Junta de Extremadura. Es tracta d'una distribució basada en Debian i adaptada per al seu ús en l'àmbit educatiu.

Linex

Guadalinex
A Andalusia tenen la Guadalinex. També està basada en Debian i promoguda per la Junta de Andalucia. Té en funcionament un seguit de fòrums i entorns wiki amb molta participació per part de la comunitat d'usuaris. A més, també té una distribució no educativa orientada a l'ús personal.

Guadalinex

LliureX
A València s'ha desenvolupat el LliureX. El LliureX és el projecte de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat Valenciana que té com a objectiu principal la introducció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació basades en programari lliure en el sistema educatiu de la Comunitat Valenciana. També està basada en la distribució Debian.

Lliurex

Max
A Madrid Max representa la distribució de la Consejería de Educación de la Comunitat de Madrid. En aquest cas l'èmfasi s'ha posat en el progamari destinat a impartir els continguts d'informàtica dels currículums de l'educació no universitària, així com en els entorns que permetin al professorat no especialista l'elaboració, l'ús i la distribució de continguts educatius en format digital.

Max

Molinux

A Castilla-La Mancha tenen Molinux. En aquest cas la JCCM ha fet una inversió amb uns objectius que van més enllà de l'educació. Pretén oferir un sistema operatiu amb les aplicacions estàndars (processador de textos, full de càlcul, etc.) útil a empreses, individus i comunitat educativa.

Molunix

Exercicis
Curs Linkat Exercici 1
Com hem vist a la pràctica 2 d'aquest mòdul, Richard Stallman és el creador de la Free Software Foundation i del projecte GNU. Com a exercici es proposa llegir l'entrevista que se li va fer el març del 2000 (La pasión por lo libre) i fer-ne un comentari al fòrum (mínim de 50 paraules). Seria bo fixar-se en la qüestió del concepte de llibertat, en els reptes i limitacions del programari lliure. Si algú ho prefereix, en lloc d'això, es pot fer el mateix però amb qualsevol article, entrevista, bloc, llibre, etc. que us sembli especialment interessant. A biblioweb.sindominio hi ha un bon recull de documents. Us recomanem la lectura del llibre En el principio... fue la línea de comandos, de Neal Stephenson, especialment l'episodi "Descapotables, tanques y batmóviles".

Exercici 2
A la pràctica 3 d'aquest mòdul hem vist diferents distribucions educatives de Linux. Es proposa fer una comparativa d'aquestes distribucions. S'hi han de reflectir qüestions com l'any d'inici de cada distribució, per quina versió es troba, quina administració li dóna suport, en quina distribució de Linux està basada, si utilitza només programari lliure o també inclou programari propietari, grau d'activitat dels seus fòrums, etc. Aquesta comparativa es pot acompanyar d'una valoració personal de cadascuna, és a dir, quines característiques us semblen positives i quines negatives. Deseu-la en format .ods (full de càlcul de l'OpenOffice) amb el nom: nomusuari2.ods i envieu-lo al formador/a a l'espai de tutoria de l'Educampus.

Guia del mòdul 2. Curs D35
D35 Linkat Objectius
L'objectiu bàsic d'aquest mòdul és conèixer els preparatius per a la instal·lació de la Linkat, així com els diferents tipus d'instal·lació que ofereix la distribució. També s'hi explica com actualitzar el sistema i com recuperar-lo si la instal·lació ha resultat fallida. Resum dels aspectes tractats: Suports físics de la Linkat. Particions del disc dur. Sistemes de fitxers. Tipus d'instal·lació: estació autònoma, client o servidor d'aula.

Continguts
Pràctica 1: Preparació per a la instal·lació Pràctica 2: Tipus d'instal·lació Pràctica 3: Sistemes de fitxers Pràctica 4: Abans de la instal·lació Pràctica 5: Instal·lació base Pràctica 6: Configuració de la instal·lació Pràctica 7: Inici de la instal·lació Pràctica 8: Ajudes a la instal·lació

Pràctica 1. Mòdul 2
D35 Linkat Preparació per a la instal·lació
Linkat, la distribució GNU/Linux del Departament d'Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya, disposa d'un portal (http://linkat.xtec.cat) des del qual ja podeu accedir a informació sobre la distribució, a la mateixa distribució i a materials associats i, sobretot, contactar amb la comunitat d'ús i de desenvolupament a través del fòrum i accedir a la zona de descàrrega.

Portal web de la Linkat

Al projecte Linkat es treballa en el desenvolupament i posada en funcionament de diferents elements. La distribució de GNU/Linkat Linkat consta d'un conjunt inicial d'aplicacions entre les quals hi ha programes d'edició d'imatges, àudio i vídeo, suite ofimàtica, eines d'internet i altres utilitats, a més d'una selecció de programari educatiu. La distribució es presentarà en quatre modalitats: Un Live-DVD, que permetrà engegar la Linkat sense que calgui instal·lar res a l'ordinador ni modificar-ne el contingut del disc dur. És ideal per començar a familiaritzar-se amb les possibilitats d'aquest nou entorn operatiu. A més, permetrà fer la instal·lació a disc dur. Una modalitat instal·lable al disc dur, configurada per treballar de manera autònoma. L'instal·lador oferirà la possibilitat de conservar els documents, les dades i l'entorn operatiu existent a l'ordinador, de manera que l'usuari/ària pugui decidir en cada sessió si desitja arrencar amb la Linkat o amb el sistema anterior. Un servidor de centre que guardarà la configuració i els documents dels usuaris i oferirà espais comuns d'allotjament de fitxers, semblants a les unitats S: i T: dels models actuals. També podrà allotjar una intranet o el portal web del centre, entre molts altres serveis. Els clients d'aquest servidor podran ser tant sistemes Linux com Windows. Un client de centre, semblant a la modalitat instal·lable al disc dur, però dissenyat especialment per treballar conjuntament amb un servidor de centre. El portal de la Linkat, amb informació, fòrums, guies i secció de preguntes freqüents, servirà per poder r les imatges dels discos que formen la distribució: Descàrrega de la distribució. A més, es podrà participar en les comunitats d'usuaris i desenvolupadors. També emmagatzemarà una àmplia col·lecció de programari addicional que es podrà afegir a la Linkat i serà el lloc des d'on es podrà actualitzar regularment el sistema.

Requeriments de maquinari
Els requeriments mínims per fer la instal·lació són: Equip amb processador Pentium II o posterior i unitat de CD-ROM amb capacitat d'arrencada de sistema. 3 GB d'espai en el disc dur (es recomana 4 GB).

128 MB de RAM (es recomana 256 MB). Targeta gràfica Super VGA o compatible. Targeta de xarxa (si teniu intenció de connectar-vos a la xarxa). Ratolí del tipus USB, PS/2 o sèrie.

Informació sobre el maquinari
Abans d'iniciar la instal·lació, cal fer una tasca de recollida d'informació sobre el maquinari del vostre ordinador, tot i que cada vegada més els actuals Linux detecten ja la majoria dels elements que componen els equips. És important conèixer les característiques de: disc dur memòria RAM lector CD/DVD placa de xarxa ratolí targeta de vídeo targeta de so

Pràctica:
Recolliu informació sobre l'ordinador on instal·lareu Linkat sobre els aspectes següents: De quanta memòria RAM disposa? Té lector de CD o DVD? Quina és la configuració de la xarxa? Es disposa d'un servidor DHCP? Quin tipus de microprocessador té? Quin tipus de sistema de fitxers té el vostre disc dur? Comproveu si l'ordinador compleix els requeriments mínims per a la instal·lació de Linkat.

Pràctica 2. Mòdul 2
D35 Linkat Tipus d'instal·lació
Linkat té tres tipus diferents d'instal·lació, segons les necessitats de l'usuari/ària: ordinador autònom, servidor de centre o client de centre. En general, s'aconsella la instal·lació com a ordinador autònom per fer proves als centres o en domicilis particulars. Als centres docents, s'aconsella realitzar una instal·lació com a servidor de centre i configurar cada estació client com a client de centre. Els servidors de centre proporcionen, entre altres, els serveis següents: Gestió centralitzada de les contrasenyes dels usuaris (servidor LDAP). Serveis de servidor de pàgines web (servidor HTTP). Serveis d'accés a les carpetes personals des de Windows (servidor Samba). Els clients de centre necessiten que abans s'hagi configurat un servidor de centre. Aquest tipus d'instal·lació té les següents característiques: Les carpetes personals dels usuaris s'emmagatzemen al servidor de centre. La configuració de la xarxa i altres serveis es configuren automàticament. Els usuaris donats d'alta al servidor amb el servei LDAP són reconeguts pels clients de centre. Abans de començar a instal·lar Linkat, penseu les necessitats que teniu i trieu un dels tres tipus d'instal·lació.

Conceptes previs per a la instal·lació dual
Introducció al concepte de DUAL
Una insta·lació dual proveeeix dos sistemes operatius diferents en un mateix ordinador, de manera que l'usuari pot triar quin engegar quan arrenca l'ordinador. Si teniu instal·lats Windows i Linux, podreu accedir des del sistema Linux als fitxers de la partició Windows (si el sistema d'arxius de Windows és NTFS, hi ha alguna limitació: podreu llegir, però no escriure els fitxers); en canvi, des de Windows, en principi, no es poden veure els fitxers Linux. Aquest text us proposa, com a objectiu, convertir una estació de treball amb Windows en un equip DUAL amb la possibilitat d'escollir en el moment d'arrencar amb quin dels dos sistemes operatius voleu treballar.

El disc dur
El disc dur és el dispositiu encarregat d'emmagatzemar informació a l'ordinador de forma persistent, és a dir, la informació hi roman encara que s'apagui l'ordinador. Normalment, quan s'engega l'ordinador, es realitzen una sèrie de tests (de memòria, detecció de dispositius, etc.) i, a continuació, es carrega en memòria els primers 512 bytes del disc dur, anomenats MBR, acrònim de Master Boot Record. L'MBR conté informació sobre la taula de particions primàries i un programa que engega el sistema operatiu o un programa gestor d'arrencada (com pot ser GRUB) que ens permet triar quin sistema operatiu volem inicialitzar. La tecnologia del disc dur pot ser: IDE, acrònim de Integrated Device Electronics: són els discos durs més utilitzats i barats. SCSI, acrònim de Small Computer System Interface: són discos durs d'alt rendiment per a servidors. SATA, acrònim de Serial Advanced Technology Attachment: són discos més ràpids que els IDE i menys que els SCSI.

Particions
Fer una partició d'un disc dur consisteix a dividir lògicament el disc en diferents zones anomenades particions. Les particions poden ser dels següents tipus: Primàries: Aquelles de les quals té constància el MBR. Per qüestions tècniques, n'hi pot haver un màxim de quatre.

Esteses: Tipus de partició primària que s'utilitza per a contenir particions lògiques. Sols una partició primària pot ser estesa. Lògiques: Particions dins de la partició estesa. Com a màxim pot haver-hi 15 particions en un disc SCSI disk i 63 en un disc dur IDE. Molts ordinadors amb Microsoft Windows tenen el disc dur amb una única partició anomenada C: Aquest esquema no és gaire eficient, ja que una actualització errònia del sistema operatiu pot fer que l'usuari perdi tots els seus documents.

Nomenclatura dels discos durs a Linux
Linux utilitza la següent nomenclatura per referir-se als discos durs:

Discs durs IDE: Unitat de disc Primària, Unitat de disc Secundària, Unitat de disc Primària, Unitat de disc Secundària, Discs Durs SCSI Disc 1 Disc 2 ... Discs Durs SATA Disc 1 Disc 2 ...

IDE IDE IDE IDE

0 0 1 1

Nom en Linux (master) hda (esclau) hdb (master) hdc (esclau) hdd

Nom en Linux sda sdb Nom en Linux sda sdb

Addicionalmet, per referir-se a una partició d'un disc dur, s'escriu el nom del disc i un número corresponent a la partició. Un exemple de terminologia de les particions en un disc dur IDE amb la qual ens hem d'anar familiaritzant és el següent:

/dev/hda: Disc dur IDE com màster en el canal IDE 1. /dev/hda1: /dev/hda2: /dev/hda3: /dev/hda4: Partició Partició Partició Partició primària primària primària primària 1 2 3 4 en en en en /dev/hda /dev/hda /dev/hda /dev/hda

Pràctica:
Recolliu informació sobre l'ordinador on instal·lareu Linkat sobre els aspectes següents: És un disc dur IDE, SCSI o SATA? Quina capacitat total té? Quantes particions primàries té? I lògiques? Quina és la capacitat de la partició de dades de Linux? Quina memòria té, aproximadament, l'ordinador?

Pràctica 3. Mòdul 2
D35 Linkat Sistemes de fitxers
Cada sistema operatiu emmagatzema la informació dels fitxers en una estructura de dades. Sovint, cada sistema operatiu utilitza el seu sistema propi de fitxers que només ell pot llegir o escriure.

Sistemes de fitxers en Microsoft Windows
Els sistemes de fitxers més habituals en Windows són: FAT32, acrònim de File Allocation Table: Utilitzat en Windows 95 OSR2 o superior. NTFS, acrònim de New Technology File System: Utilitzat en Windows NT, XP, 2000 o superior. Actualment, Linux pot escriure i llegir sobre qualsevol sistema d'arxius FAT32, a través del qual tindrem accés complet a les dades de les particions Windows contingudes al nostre disc dur. Amb tot, si la partició de Windows està formatada amb NTFS, només permetrà llegir les dades, no pas modificar-les ni gravar-ne de noves. Malgrat això, hi ha projectes, com el de Jan Kratochvil anomenat Captive, que permeten, i sembla que amb força èxit, llegir i desar dades en particions NTFS per recuperar-les posteriorment amb un sistema Windows 2000 o XP. Podeu fer un cop d'ull a la pàgina oficial del projecte: http://www.jankratochvil.net/project/captive/

Sistemes de fitxers en Linux
Els sistemes de fitxer més habituals en Linux són: Per a dades: Ext3FS i ReiserFS. Les diferències principals entre els dos sistemes es basen en l'estabilitat, el temps de rearrencada després d'una caiguda del sistema i la possibilitat de pèrdua de dades. Tots dos són del tipus Journaling Filesystem. Un sistema d'arxius d'aquestes característiques es recupera molt ràpidament en cas d'una fallada, perquè els processos d'escriptura són protocol·litzats mentre el sistema és utilitzat. ReiserFS, a més a més, és molt eficaç a l'hora de treballar amb grans quantitats d'arxius petits. Per a la memòria virtual: Swap. Linux utilitza aquesta tècnica per emular memòria RAM. Els programes van consumint memòria RAM i, quan aquesta s'exhaureix, Linux trasllada la part dels programes que no necessita al disc dur i allibera RAM per a altres programes. Quan la paret dels programes que és al disc dur es torna a necessitar, Linux la carrega de nou a la RAM. Com que no se sap quanta memòria virtual necessita Linux abans d'instal·lar-se, s'aplica el següent càlcul: destinar el doble de la capacitat de la RAM al sistema de fitxers swap. Com a sistema d'arxius per a les particions, Linkat utilitzarà per defecte el sistema Ext3FS, tot i que la instal·lació permet canviar-lo pel sistema que desitgem.

Pràctica
Si a l'ordinador on fareu la instal·lació de la Linkat hi ha instal·lat prèviament el sistema operatiu Microsoft Windows, és aconsellable (si és amb sistema d'arxius NTFS és imprescindible) realitzar un scandisk i un defrag per reorganitzar les dades de la partició windows. Per fer-ho, trieu la segona pestanya de la finestra anterior i executeu Comprovació d'errors i, seguidament, Compactació.

Pràctica 4. Mòdul 2
D35Linkat Abans de la instal·lació
A l'hora de fer una instal·lació autònoma en un equip on ja hi ha un altre sistema operatiu instal·lat, és molt important tenir en compte que, el programari per a gestionar particions que porta aquesta versió de la Linkat no permet redimensionar particions NTFS amb èxit. Recordeu que el Windows XP i el 2000 formaten les particions en NTFS per defecte. I el Windows 95 OSR2 i superiors tenen les particions en FAT32. De totes maneres, per minimitzar la probabilitat de pèrdua del sistema operatiu que ja teniu instal·lat en l'ordinador SEMPRE QUE HAGUEU DE REDIMENSIONAR UNA O MÉS PARTICIONS que contenen un sistema operatiu instal·lat o dades que no volem perdre el millor, és fer-ho abans de començar la instal·lació amb un programari adequat. Exemples de programes amb què es poden gestionar particions de discos durs: GParted, se'n pot descarregar un live cd o, fins i tot, crear un live-usb. QTParted que es pot trobar en un live cd de Knoppix. Per fer-ho des de l'entorn MSWindows, podeu utilitzar el Partition Magic de Norton. Només en el cas que aprofiteu una partició que ja teniu creada a l'ordinador, s'aconsella gestionar-ne les particions des del particionador de l'instal·lador de la Linkat. Per tal de fer la instal·lació de la Linkat al disc dur amb la màxima fiabilitat, us hem proposat quatre exemples de particionament: Partició 1, per al cas d'un ordinador que fins al moment té instal·lat al disc dur un únic sistema operatiu del la família Microsoft Windows (98, XP, etc.). Partició 2: per al cas d'un ordinador antic (d'uns 4 GB) que fins al moment té instal·lat al disc dur un únic sistema operatiu del la família Microsoft Windows (95, 98, etc.). Partició 3: per al cas d'un ordinador de centre que va arribar amb tres particions fetes, una de les quals, tot i estar formatada amb un sistema de fitxers de Microsoft (FAT32), tenia una de les particions anomenada Linux. Partició 4: per al cas d'un ordinador que en el moment d'instal·lar la Linkat ja té un Linux instal·lat a més d'un sistema operatiu de la familia Microsoft. Per preparar les particions en el cas que calgui redimensionar alguna partició que conté dades que no volem perdre, cal fer els passos següents: Aneu a la pàgina de GParted i descarregar-nos el live cd des d'alguns dels miralls que ens proposen. Graveu la ISO en un CD verge amb alguna utilitat d'enregistrament de CD. Introduïu el CD en el lector de CD o DVD i reinicieu l'ordinador assegurant-vos que la seqüència d'arrencada comença amb el dispositiu on heu posat el CD. En aparèixer la pantalla següent, premeu la tecla de retorn.

Vegeu la imatge ampliada Escolliu l'idioma català a la pantalla següent:

Vegeu la imatge ampliada Premeu la tecla de retorn i a la pantalla següent escolliu el teclat qwerty/es.map

Vegeu la imatge ampliada Premeu la tecla de retorn i a la pantalla següent escollireu un servidor X senzill: Mini X-server

Vegeu la imatge ampliada Premeu la tecla de retorn i a la pantalla següent escolliu una resolució de pantalla de 1024x768

Vegeu la imatge ampliada Premeu la tecla de retorn i a la pantalla següent escolliu una profunditat de color de 24

Vegeu la imatge ampliada Premeu la tecla de retorn i a la pantalla següent us apareixerà el programa GParted que us permetrà modificar les particions.

Vegeu la imatge ampliada

Exemples de partició
És impossible descriure tots els possibles estats inicials d'un disc dur on es vol instal·lar la Linkat. Us mostrarem alguns exemples més significatius perquè cadascú adapti la seva partició en funció de l'exemple que més s'assembli al vostre cas.

Exemple de Partició 1
Analitzeu el cas d'un ordinador que fins al moment té instal·lat al disc dur un únic sistema operatiu de la família Microsoft Windows (98, XP, etc.). Si a l'ordinador hi ha una sola partició o cal redimensionar alguna partició que conté dades que no voleu perdre, cal que ho feu amb GParted abans d'iniciar la instal·lació de la Linkat. Si a l'ordinador ja hi ha una partició prou gran (més de 4 GB) sense dades, que no es puguin perdre, podeu fer les particions amb l'instal·lador de la Linkat. Vegeu els passos per fer la partició d'un disc on actualment hi ha una sola partició amb Windows XP. El que fareu serà reduir la partició i crear 3 particions en l'espai (intercanvi -swap-, l'arrel i la /home). Primerament, Gparted us mostrarà l'estructura del nostre disc dur. En aquest cas, hi ha un disc dur IDE amb una única partició de 20 Gib.

Redimensionareu la primera partició i deixareu el disc dur amb el següent esquema: Una partició primària de 11.68 GiB on hi haurà el Windows. Una partició primària de 512 MiB de memòria virtual per a Linux (swap). Una partició de sistema (/) de 6.5 GiB. Una partició de dades (/home) d'1.5 GiB. Triareu el botó de redimensionar.

Arrossegareu la grandària de la partició deixant espai lliure a la dreta.

Deixareu, aproximadament, 8,30 GiB.

Premeu sobre l'espai no assignat. Creareu la segona partició primària.

Triareu el tipus 'swap' i una mida nova de 512 MiB. Aquest és l'esquema del disc amb les dues primeres particions:

Cliqueu sobre l'espai no assignat: Creareu la tercera partició primària. Triareu el tipus 'ext3' i una mida nova de 6500 MiB.

Aquest és el nou esquema després de que hagueu fet amb èxit la nova partició:

De la mateixa manera, creereu la quarta partició primària de tipus 'ext3' i una mida nova de 1488 MiB.

Triareu la icona 'Aplica' per escriure al disc dur les modificacions.

Finalment, teniu el disc dur amb les particions. Ara podeu instal·lar la Linkat utilitzant les noves particions creades.

Exemple de Partició 2
Analitzeu el cas d'un ordinador antic (d'uns 4 GB) que té instal·lat al disc dur un únic sistema operatiu del la família Microsoft Windows (95, 98, etc.). Com que no hi haurà suficient espai per a tots dos sistemes operatius, Linkat eliminarà l'altre sistema operatiu. En aquest cas, podeu fer la instal·lació sencera amb l'instal·lador de la Linkat ja que no voleu conservar les dades actuals del disc dur.

Exemple de Partició 3
Analitzeu el cas d'un ordinador de centre que va arribar amb tres particions fetes, una de les quals, tot i estar formatada amb un sistema de fitxers de Microsoft (FAT32), tenia una de les particions anomenada Linux. Utilitzareu la partició anomenada Linux per instal·lar-hi la Linkat. Suposeu que actualment teniu a la primera partició un MS Windows; la segona partició, per a dades del MS Windows i la tercera buida o amb dades que es poden eliminar. En aquest supòsit, es pot fer la instal·lació completa des dels CD o DVD d'instal·lació de la Linkat, perquè no heu de redimensionar cap partició on hi ha instal·lat un sistema operatiu. Al moment del procés de instal·lació en què arrivareu als paràmetres de la instal·lació cliqueu a "Mètode de partició".

Escollireu l'opció de fer la partició de forma personalitzada:

I, a continuació, l'opció de particions personalitzades per a experts:

Us apareixerà el llistat de les particions actuals al disc dur. Cal que teniu en compte que el llistat de la imatge no és idèntic al que ens pot aparèixer a nosaltres. Us assegureu de tenir seleccionada la partició anomenada Linux i cliquem el botó "Suprimeix".

Accepteu la confirmació de suprimir la partició

Per crear una nova partició estesa cliquem el botó "Crea" i escolliu el tipus de partició ampliada:

La partició estesa ha d'ocupar tot l'espai que ara és lliure del disc dur. Acceptareu la proposta que se'ns presenta per defecte:

Torneu a clicar el botó "Crea" per crear una partició swap. A la finestra que apareix, escollireu el sistema de fitxers swap i a la mida posarem "+1GB" al camp de text on va la fi de la partició i cliqueu el botó D'acord:

Torneu a clicar el botó Crea per crear una partició arrel. Escolliu el sistema de fitxers Ext3, el punt de muntatge "/" i a la mida posarem "+5GB" al camp de text on va la fi de la partició i cliqueu el botó D'acord:

Torneu a clicar el botó Crear per crear una partició "home". Escolliu el sistema de fitxers Ext3, el punt de muntatge "/home" i a la mida deixarem el valor que us posa per defecte als dos camps de text i cliqueu el botó "D'acord":

El llistat de les particions ens ha de quedar semblant al de la imatge. Ha de contenir tres particions per a la Linkat (la swap, l'arrel "/" i la "/home"). Un cop comprovat, cliqueu al botó Següent.

Ara seleccioneu la partició /dev/hda1 i cliqueu sobre el botó Edita, i modifiqueu el punt de muntatge tal com es mostra a la següent imatge:

Fareu el mateix per a la partició /dev/hda2.

Preméu el botó D'acord per tornar a la pantalla anterior. Comproveu que les modificacions s'hagin efectuat.

Un cop als paràmetres de la instal·lació observem que el mètode de partició us ha quedat com voleu:

Ara ja podeu continuar amb la instal·lació.

Exemple de Partició 4
Analitzeu el cas d'un ordinador que al moment de instal·lar la Linkat ja té un Linux instal·lat, a més d'un sistema operatiu de la familia Microsoft. Al final d'aquesta instal·lació us quedaran tres sistemes operatius al disc dur (un MS Windows, un Linux previ i la Linkat). Sempre que calgui redimensionar una o més particions on hi ha dades que no voleu perdre, és molt important fer les particions abans de començar la instal·lació de la Linkat. Ara veurem com fer-ho amb el live CD del GParted. Partiu d'un disc dur amb una partició primària amb NTFS on hi ha un Windows XP, i una partició estesa on n'hi ha una de lògica amb swap d'1 GB, i una partició lògica amb ext3 on hi ha un altre Linux que ja teníeu instal·lat prèviament. Heu arrencat l'ordinador amb el live CD del GParted tal com heu vist al principi d'aquesta pràctica i us apareix una pantalla semblant a la següent:

Aneu a redimensionar la darrera partició del disc que, en aquest cas, és on hi ha el Linux i la que té més espai. Per fer-ho, seleccioneu la partició fent-hi un clic al damunt i amb el botó "Redimensiona/mou".

A la finestra que us apareix reduïm la mida fins que hi hagi prou cabuda per a la Linkat (com a mínim 4 GB), en aquest cas és la meitat de l'espai que correspon a unes 30 GB:

Cliqueu al botó Redimensiona. Us apareix tot un espai buit. Seleccioneu-lo i cliqueu a Nou:

A la finestra que us apareix, li donem tot l'espai possible i escollim el sistema de fitxers ext3.

Veieu la nova distribució de particions al disc. Cal dir que, com que ja teníeu una swap del Linux prèviament instal·lat, no cal fer-ne cap més. Els dos Linux compartiran la swap. Afegiu la nova partició. Apliqueu els canvis que heu realitzat:

Espereu que es realitzin els canvis:

Ja teniu les particions preparades per a la instal·lació de la Linkat:

Ara cal que feu la instal·lació de la Linkat amb els CD o amb el DVD tenint cura que en el mètode de partició agafi la partició que acabem de crear per instal·lar-hi la Linkat. En aquest cas, com que ja té a punt les particions, quan el procés d'instal·lació arriba als paràmetres de la instal·lació, el mètode de partició que pren de forma automàtica és el correcte.

Pràctica:
Heu d'intentar instal·lar amb èxit la Linkat al disc dur de l'ordinador a partir del suggeriments de tipus de partició que us

hem exposat en aquesta pràctica.

Pràctica 5. Mòdul 2
D35 Linkat Instal·lació base
Pantalla inicial
Per instal·lar la Linkat, cal que introduïm el CD o DVD o disquets d'arrencada i reiniciem l'ordinador. Aleshores, el sistema operatiu Linkat s'engegarà i apareixerà la següent pantalla de Benvinguda.

Vegeu la imatge ampliada

Resolució de la pantalla
Activeu amb la tecla F2 la resolució de la pantalla adequada per al vostre monitor. Si Linkat no configura posteriorment de manera correcta la vostra targeta de vídeo, trieu l'opció VESA, acrònim de Video Electronics Standards Association.

Vegeu la imatge ampliada

Opcions d'instal·lació
La pantalla d'inici us mostrarà les diferents opcions d'instal·lació. Podeu veure el significat de les diferents opcions d'instal·lació amb la tecla d'ajuda F1. Les opcions que podeu triar són: Arrenca des del disc dur: Aquesta opció inicia el sistema operatiu del nostre ordinador des del disc dur. Trieu aquesta opció si us heu oblidat el CD o DVD dins de la unitat i no voleu instal·lar-hi Linkat. Instal·lació: Aquesta opció inicia la instal·lació per defecte de Linkat. Instal·lació - ACPI desactivat: Aquesta opció permet instal·lar Linkat en ordinadors amb problemes amb ACPI, acrònim de "Advanced Configuration and Power Interface". ACPI és l'especificació estàndard per a l'estalvi energètic en alguns ordinadors. Utilitzeu aquesta opció si Linkat no arrenca correctament o si no es configuren alguns dispositius PCI. Instal·lació - configuració segura: Aquesta opció permet instal·lar Linkat en ordinadors on troba problemes de maquinari. Instal·lació manual: Aquesta opció és només per a usuaris experts. Sistema de rescat: Aquesta opció arrenca una petita configuració de Linkat en memòria i permet rescatar de forma manual un sistema espatllat. Prova de memòria: Comprova els mòduls de memòria RAM i altre maquinari. Trieu l'opció Instal·lació per a començar. En cas que Linkat tingui problemes amb el vostre maquinari, proveu les altres opcions d'instal·lació.

Llicència
Linkat us mostrarà la llicència del programari. Aquesta llicència permet la còpia i distribució del programari. La major part del programari que forma el sistema operatiu Linkat es llicencia sota GNU General Public License (GPL). Premeu el botó Hi estic d'acord per validar la llicència per a l'usuari final de Linkat.

Tria de l'idioma
Triareu l'opció Instalació per començar a carregar el programa Yast2, l'assistent de configuració que ens guiarà en tot el procés. Premeu el botó Hi estic d'acord per validar la llicència per a l'usuari final de Linkat El programa us dóna la benvinguda i ens permet triar l'idioma de la instal·lació. Escolliu idioma Català (per defecte). Premeu el botó D'acord i començarà el procés de detecció del maquinari i la proposta de instal·lació que ens farà el Yast.

Vegeu la imatge ampliada

Modes d'instal·lació
Arribat a aquest punt, Linkat us demanarà quin tipus d'instal·lació trieu: Ordinador autònom Servidor de centre Client de centre

Vegeu la imatge ampliada

Feu la vostra tria i recordeu-la, ja que al final de la instal·lació, haureu de configurar el tipus d'instal·lació triat.

Pràctica
Escollireu l'opció Ordinador autònom per realitzar les següents pràctiques

Pràctica 6. Mòdul 2
D35 Linkat Configuració de la instal·lació
Paràmetres de la instal·lació
Linkat detectarà el maquinari del servidor i us mostrarà una proposta d'instal·lació en cadascun dels aspectes següents: Sistema. Mode. Disposició del teclat. Ratolí. Mètode de partició. Programari. Gestor d'arrencada. Fus horari. Idioma. Nivell d'execució predeterminat.

Vegeu la imatge ampliada

Es poden fer canvis per adequar la proposta en funció de les nostres necessitats a cadascun dels apartats anteriors. Fareu un clic sobre el nom de l'apartat o bé amb el botó Canvia..., triareu l'opció. En la majoria de les situacions no us caldrà fer cap canvi, però, si voleu, podeu fer una ullada als apartats: Mètode de partició, Programari i Gestor d'arrencada.

Mètode de partició
Si seleccioneu aquesta opció, ens sortirà una pantalla amb la proposta feta per Yast per fer la partició del disc dur que dependrà de les condicions inicials del nostre ordinador. Si creieu que la proposta de redimensionar el disc no és adequada podreu triar entre: Acceptar la proposta tal i com està Ajustar les particions a partir d'aquesta proposta

Fer la partició de forma personalitzada

Vegeu la imatge ampliada

Amb la segona de les opcions podreu partir de la proposta i fer-hi les modificacions oportunes com per exemple redimensionar la part dedicada a utilitzar per Linux. Si escolliu la darrera de les opcions, podreu també escollir el disc per fer-hi la partició i encongir la partició de Windows segons el nostre criteri. Cal recordar que l'espai mínim necessari per a tot el programari i la partició swap és d'uns 3 Gb per a un sistema estàndard. Fins que no acceptem la proposta establerta a la pantalla de configuració de la instal·lació cap de les modificacions a les particions no serà efectiva. Recordeu que, en funció de la tipologia del disc dur de l'ordinador, podeu consultar el contingut de la Pràctica 4 per saber quina és la millor opció de partició.

Programari
Si escolliu aquest opció podrem triar el tipus d'escriptori Linux que volem per defecte. En principi, l'opció escollida és el GNOME. Activant el botó de la "selecció detallada", podrem escollir els paquets de programari que volem instal·lar. Podeu afegir els paquets que no estan activats per defecte fent clic sobre la casella de verificació. La resta de programari que no és aquí podrà instal·lar-se més endavant.

Gestor d'arrencada
El tipus del carregador d'arrencada per defecte és el GRUB que ens permet fer alguns canvis: Si ho voleu, podeu definir que per defecte arrenqui en primer lloc el Windows. Per tal d'aconseguir aquest efecte, seleccionem l'opció Secció predeterminada i, amb el botó Editar, marquem la línia Windows i, a continuació, la validem fent un clic sobre el botó Defineix com a opció per defecte. Una altra modificació que podríeu fer és canviar el lloc d'instal·lació del gestor d'arrencada de forma que l'arrencada del nostre Linux fos, per exemple, mitjançant un disquet (opció /dev/fd0). Per defecte, s'instal·la al master boot record del primer disc dur. Amb l'opció Temps d'espera (timeout) es pot indicar el temps que tindrem per seleccionar una opció al GRUB. El botó Edita els fitxers de configuració ens permet veure com quedaran els fitxers del GRUB després de les modificacions i realitzar qualsevol configuració manual. Un cop canviades totes les opcions de la proposta d'instal·lació necessàries, podreu començar la instal·lació fent clic al botó Accepta de la pantalla de la proposta. Us apareixerà un missatge de confirmació que caldrà contestar afirmativament.

Vegeu la imatge ampliada

Pràctica 7. Mòdul 2
D35 Linkat Inici de la instal·lació
Linkat començarà a instal·lar el sistema operatiu i els seus components.

Vegeu la imatge ampliada

Linkat reinicialitzarà l'ordinador per continuar amb la instal·lació. En aquest punt és recomanable treure el CD o DVD del lector.

Quan es reiniciï l'ordinador, Linkat s'engegarà des del disc dur.

Vegeu la imatge ampliada

En el cas que instal·leu Linkat des de CD, Linkat us demanarà que canviem el CD.

Contrasenya de l'usuari arrel (root)
Arribats a aquest punt, Linkat ja s'ha copiat al disc dur. A continuació, us demanarà que configureus alguns paràmetres. El primer paràmetre és la contrasenya d'arrel (l'administrador root del sistema) que disposa de tots els drets i permisos d'administració del sistema, anomenat root. Aquesta contrasenya ha de ser suficientment complicada perquè no pugui ser descoberta fàcilment i prou simple perquè la recordeu.

Podeu triar amb el botó Opcions avançades el mètode de xifratge de la contrasenya. És recomanable utilitzar el mètode DES, però d'aquesta manera les contrasenyes estan limitades a 8 caràcters.

Configuració de la xarxa
Linkat detectarà els dispositius de connexió a la xarxa del nostre ordinador. Per defecte, l'adreça IP de Linkat en la configuració com a servidor de centre és l'adreça 192.168.0.201. La màscara per defecte és 255.255.255.0 i la passarel·la 192.168.0.254. Si hem triat la configuració com a Client de Xarxa o Estació Autònoma, la configuració de xarxa la realitzarà automàticament un servidor DHCP. En principi, amb aquests paràmetres per detecte, la configuració de la xarxa es realitza correctament. Tot i això, cal canviar aquesta configuració en els casos següents: Si la configuració de Linkat és servidor de centre i l'adreça 192.168.0.201 ja està ocupada per un altre ordinador. Aleshores, si és possible, és recomanable canviar l'adreça IP de l'ordinador 192.168.0.201 per una altra i continuar la instal·lació per defecte com a servidor de centre o bé, si no és possible, canviar la IP del servidor de centre. Si la configuració de Linkat és client de xarxa i tenim un servidor DHCP que no és un Linkat configurat com a servidor de centre, aleshores cal modificar la configuració d'aquest servidor DHCP perquè el primer servidor de DNS dels clients sigui la IP del servidor de centre o bé deshabilitar-lo o bé assignar una adreça IP estàtica al client de xarxa i en l'apartat de servidors DNS, afegir, per ordre, les següents adreces IP: 192.168.0.201 (o la IP del servidor de centre), 213.176.168.16 i 213.176.168.18. Si heu de canviar la configuració de la xarxa, caldrà clicar damunt de l'opció Interfícies de la xarxa.

Vegeu la imatge ampliada

Triareu el botó Canvia. Després el botó Edita. Ara podeu canviar els paràmetres de xarxa com l'adreça IP, la màscara i altres.

Podeu editar el nom del nostre ordinador, així com els servidors DNS que utilitzarà.

Podeu editar la passarel·la predeterminada.

Comprovació de la connexió a Internet
Linkat us demanarà si voleu comprovar la connexió a Internet i descarregarà les actualitzacions més recents dels paquets.

Vegeu la imatge ampliada

Si la connexió ha estat possible, Linkat mostrarà el missatge Èxit.

Vegeu la imatge ampliada

En cas que falli la connexió a internet, Linkat mostrarà el missatge amb: "No s'han pogut descarregar les notes de la versió més recent". En aquest cas, us caldrà actualitzar el sistema quan acabi la instal·lació.

Vegeu la imatge ampliada

Podeu veure la configuració de les connexions de xarxa prement el botó Visualitza els registres.

Vegeu la imatge ampliada

Actualització en línia
Si hi ha alguna actualització disponible, Linkat us preguntarà si voleu descarregar-les i instal·lar-les.

Vegeu la imatge ampliada

Linkat us mostrarà l'adreça on descarregaran les actualitzacions del sistema.

Vegeu la imatge ampliada

Linkat us demanarà si voleu que les actualitzacions del sistema es realitzin automàticament a una hora determinada.

Vegeu la imatge ampliada

Linkat es connectarà al repositori d'actualitzacions i mostrarà quins paquets es poden actualitzar.

Vegeu la imatge ampliada

Linkat actualitzarà el sistema.

Vegeu la imatge ampliada

Notes de la versió
Linkat us mostrarà un document sobre la versió del programari.

Vegeu la imatge ampliada

Al mateix document se us indicaran les accions que heu d'executar manualment, una vegada finalitzada la instal·lació, per a la configuració del servidor o dels clients. En aquest cas, ens indica que hem d'executar el fitxer /etc/Linkat/Linkat.sh.

Vegeu la imatge ampliada

Configuració del maquinari
Com a últim pas de la instal·lació, Linkat detectarà el maquinari del vostre ordinador i configurarà la targeta de vídeo, les impressores i altres.

Vegeu la imatge ampliada

Una vegada finalitzada la instal·lació, premerem el botó Finalitza per iniciar el sistema operatiu totalment configurat des del vostre ordinador.

Vegeu la imatge ampliada

El sistema arrencarà mostrant missatges al voltant de la configuració del Linkat.

Vegeu la imatge ampliada

Inici de Linkat
Linkat arrencarà en mode gràfic i us demanarà que us autentifiqueu amb el nom d'usuari i contrasenya que heu introduït abans.

Vegeu la imatge ampliada

Entrant el nom d'usuari i la contrasenya i fent clic al botó Accés, apareixerà l'escriptori GNOME de Linkat.

Vegeu la imatge ampliada

Pràctica 8 Mòdul 2
D35 Linkat Ajudes a l'instal·lació
En cas de fallada, recuperació del MBR
En el cas d'una instal·lació dual pot ser que falli alguna cosa, que no puguem arrancar el sistema o que vulguem treure el linux de l'ordinador. El primer pas serà recuperar el MBR (Master boot record) lloc on el linux instal·la el Grub , programa que gestiona l'arrancada del sistema.

Amb windows 98/Me
Arrancar l'ordinador amb un disc d'arrancada de windows 98 i des del prompt de DOS teclejar: fdisk /mbr i tot seguit la tecla Retorn. Aquesta ordre sobreescriu el sector mestre d'arrancada i el deixa apte per iniciar el windows. En acabar paseu el sistema del disquet al disc dur teclejant: sys c: a: i tot seguit la tecla Retorn. El mètode pot fallar si la partició Windows no està activada o està oculta. En tal cas caldrà utilitzar un programa específic de particionament per solucionar el problema.

Amb el windows XP/2000
Arrancar l'ordinador amb el Cd del windows XP/2000 i premeu la tecla R (recuperació a XP) o K (a windows 2000), obtindreu la consola de recuperació. A continuació, seleccioneu de la llista la instal·lació que voleu reparar (normalment serà una sola, seleccioneu 1) i premeu Retorn. Introduïu la contrasenya del administrador, si no n'hi ha premeu Retorn. En el prompt escriviu la comanda: fixmbr i premeu Retorn, tot seguit contesteu y (yes) a la pregunta de confirmació. També teclegeu a continuació: fixboot c: i premeu Retorn per recuperar el sector d'arrancada. Finalment, escriviu exit per sortir i ja podeu retirar el cd i reiniciar l'equip. Per esborrar definitivament les particions linux del disc dur i formatar-las de nou es pot fer servir l'administrador de discs del windows XP o el fdisk des del win98.

Amb la consola de XP
Hi ha la possibilitat d'instal·lar la consola de recuperació en el nostre sistema windows XP per utilitzar-la com opció a escollir en l'arrancada. Per fer això, amb el Cd del windows XP executem l'ordre: \i386\winnt32.exe /cmdcons Obtindrem una nova opció a l'arxiu boot.ini. Les opcions d'inici es poden configurar des de la icona de El meu PC i amb el botó dret: propietats i a continuació propietats avançades l'opció inici i recuperació. Escollim el nombre de segons en l'arrancada del menú on ens mostrarà les dues opcions d'arrancada: el windows o la consola de recuperació. Si entrem a la consola de recuperació podrem actuar com en el cas anterior sense haver d'utilitzar el cd de windows XP

Exercicis
D35 Linkat Exercici 1
Recolliu les dades següents sobre el maquinari del vostre ordinador: La grandària del disc dur en Mib. La quantitat de memòria RAM en Mib Quins tipus de lector òptic té: CD o DVD? Quina és la targeta de xarxa? Quin tipus del ratolí té? Quin tipus de targeta de vídeo té? Quin tipus de targeta de so té? Quin és el nom del microprocessador? A quants MHz funciona? Aquestes dades les podeu veure entrant a la CMOS de la BIOS o consultant la detecció feta pel Windows a l'administrador de dispositius o des de Linkat, triant les opcions Sistema->Administració del sistema->Maquinari->Informació del maquinari. Deseu el resultat en format .odt (document de l'OpenOffice) amb el nom: nomusuari_maquinari.odt i enviu el fitxer al tutor/a, a l'apartat de tutoria de l'Educampus.

Exercici 2
Recolliu la següent informació sobre la taula de particions del vostre disc dur:

Mides de les particions. Tipus de partició Per fer-ho, des de Linkat, trieu les opcions Sistema->Administració del sistema->Sistema->Particionador. Deseu el resultat en format .ods (full de càlcul de l'OpenOffice) amb el nom: nomusuari_particions.ods i enviu el fitxer al tutor/a, a l'apartat de tutoria de l'Educampus.

Guia del mòdul 3
D35 Linkat Objectius
L'objectiu bàsic d'aquest mòdul és conèixer de manera introductòria el màxim ventall de possibilitats que ofereix l'escriptori gràfic de la Linkat, el GNOME, des de la seva estructura més formal fins al coneixement de diferents utilitats que ens en permetran la personalització, passant pel gruix d'aplicacions que contemplen els diferents menús desplegables. En aquest mòdul, anirem també descobrint les eines de configuració personal així com les eines bàsiques d'administració del sistema. Utilitzarem el YAST que és l'eina de configuració del sistema de la Linkat. Resum dels aspectes tractats: Conèixer l'estructura visual de l'escriptori Linkat. Conèixer el navegador de fitxers i la seva utilitat. Gestionar els fitxers amb el Nautilus Saber utilitzar les diferents tècniques i utilitats en la personalització de l'escriptori. Conèixer les aplicacions dels diferents menús desplegables. Accedir als menús i aprendre a personalitzar-los. Configurar l'escriptori: accessibilitat i aparença. Configurar l'escriptori: maquinari i sistema.

Continguts
Pràctica 1: L'escriptori Linkat. Pràctica 2: El navegador de fitxers. Pràctica 3: La gestió dels fitxers. Pràctica 4: La personalització de l'escriptori. Pràctica 5: Aplicacions del menú. Pràctica 6: La personalització dels menús. Pràctica 7: Configuració de l'escriptori (I) Pràctica 8: Configuració de l'escriptori (II)

Pràctica 1. Mòdul 3
D35 Linkat L'escriptori LINKAT
En aquesta pràctica us familiaritzareu amb el format, el disseny i les tasques comunes que es poden dur a terme a l'escriptori de la distribució GNU/Linux Linkat.

Inici de la Linkat
En iniciar la distribució Linkat, trobeu una pantalla que us demana el nom d'usuari i la contrasenya. Aquest nom d'usuari i contrasenya han estat creats anteriorment per l'administració del sistema que us ha d'haver facilitat aquestes dades. A la pantalla inicial d'inici de sessió (login), trobem quatre opcions: Nom d'usuari: Espai on introduireu el nom d'usuari i la contrasenya per iniciar una sessió. Llengua: Us permet de seleccionar un idioma per a la sessió (per defecte, és el català). Sessió: Aquesta opció us permet escollir un escriptori per a la sessió. Apareix una llista dels escriptoris disponibles i se n'escull un; si no, tria l'últim utilitzat (per defecte, el Gnome). Accions: Opció que permet seleccionar accions del sistema com ara aturar el sistema o reiniciar-lo.

Vegeu la imatge ampliada

Una sessió és el període de temps que transcorre des que iniciem la sessió (login) fins que la tanquem (logout). Les nostres tries tant de llenguatge, de fonts, de colors, de configuració del ratolí, de l'administració d'arxius, de programes com l'OpenOffice en una sessió poden desar-se per a altres sessions posteriors. Per sortir d'una sessió, anem al quadre principal i fem clic a: Sistema | Tanca la sessió Nom_Usuari. Tot seguit, apareixerà una pantalla amb la pregunta: "Esteu segur que voleu sortir?" i les opcions següents: Desa la configuració actual: Si activeu aquest valor, es desen les preferències de la sessió actual. Surt: Retorna a la pantalla inicial de login (per defecte). Tanca: Atura l'ordinador. Reinicia l'ordinador: Apaga i torna a engegar l'ordinador. A la part inferior del quadre, hi ha els botons d'Ajuda, Cancel·la i D'acord. Es pot protegir una sessió fent clic a: Sistema | Bloca la pantalla. Aleshores, entra en funcionament el salvapantalles que cal tenir activat (per defecte, ja ho està). En aquesta situació, la nostra sessió queda protegida de visualització. Per

desbloquejar aquesta pantalla, cal moure el ratolí, entrar de nou la contrasenya i prémer Retorn.

L'escriptori Linkat
Com a la majoria d'escriptoris actuals dels diferents sistemes operatius, Linkat, que està basat en l'escriptori Gnome, utilitza icones que apunten als arxius, carpetes o programes. Aquestes icones estan ubicades als quadres de la part superior i inferior de la pantalla i al mateix escriptori. Fent doble clic sobre la icona, s'obre l'acció o el programa associat. Prement el botó dret damunt la icona, s'accedeix als menús addicionals. Al quadre (o panell) superior de l'escriptori, es troba el menú principal amb tres opcions: Programes: En desplegar aquest menú, veureu les icones de la majoria de les aplicacions incloses a la distribució agrupades per categories. Sistema: En desplegar aquest menú, se us mostraran accions del sistema operatiu com ara la configuració de l'escriptori o l'administrador del sistema (Yast). Ajuda: Conté el fitxer de documentació del sistema.

Vegeu la imatge ampliada

Al costat de l'enunciació dels menús principals i separada per una línia vertical, hi ha una petita icona que detalla la connexió a Internet en cas que tingueu la configuració realitzada. Al submenú que es deplega, hi ha informació de la interfície utilitzada, de la connexió i de la configuració dels paràmetres de la xarxa. A continuació, veieu les icones del Firefox (navegador web), Thunderbird (correu electrònic), OpenOffice (suite ofimàtica) i el Gimp (eines de dibuix i retoc fotogràfic). A la part dreta de la barra, tenim el selector de finestres, la icona del so i la data del sistema (si feu clic al damunt, apareix el calendari del mes actual). Per defecte, la distribució Linkat, col·loca a la part esquerra de l'escriptori tres icones: l'ordinador, el directori de l'usuari i la paperera d'arxius esborrats. Si durant la instal·lació troba altres dispositius (disquetera, particions de Windows del disc dur, CD-ROM o DVD...), també es mostraran aquestes icones. Al quadre (o panell) inferior de l'escriptori, trobem, minimitzades, les finestres de les aplicacions que tenim activades: Podem tornar a obrir-les fent clic sobre el botó del nom corresponent. A la part dreta d'aquesta barra inferior, hi ha, a l'extrem, el botó d'amagar totes les finestres obertes i, un mica abans, els botons dels quatre escriptoris virtuals que es configuren per defecte. Es pot passar d'un escriptori a l'altre fent clic sobre cadascun d'ells. En prémer el botó dret del ratolí sobre un espai buit de l'escriptori, apareixerà un submenú amb les opcions de creació de carpetes, noves llançadores i documents. També facilita ordenar les icones per nom o alinear-les. Per acabar, s'ofereix la possibilitat de canviar el fons de l'escriptori.

Pràctica:
En aquesta pràctica, us familiaritzareu amb la localització i les accions que desenvolupen algunes icones de l'escriptori. Per tal de provar sense por algunes de les icones de l'escriptori resultants de la instal·lació, seguiu aquests passos: Feu doble clic sobre la icona de l'ordinador, obtindreu una finestra amb els dispositius detectats per la instal·lació: Si teniu el sistema Windows a l'ordinador, veureu les típiques lletres d'unitat: C, D... Amb un doble clic sobre la lletra, se us obrirà una nova finestra amb les carpetes Windows. Poseu un CD-ROM al dispositiu corresponent i feu doble clic sobre la icona del CD-ROM, apareixerà una nova finestra amb el contingut d'aquest CD-ROM. Nota: En posar un CD-ROM, entra en joc el sistema d'automuntatge. En inserir-lo, ja estarà disponible. Si voleu que expulsi el CD-ROM (penseu que a Unix primer s'hauria de desmuntar i després expulsar), en tancar la finestra d'accés al CD-ROM, el sistema l'haurà desmuntat automàticament. En aquest moment, ja podeu pitjar manualment el botó d'expulsió i extreure'n el CD-ROM. Accediu al vostre directori personal amb la icona de directori de l'usuari. Quines són les carpetes creades per defecte? Poseu un disquet a la disquetera i visualitzeu-ne el contingut accedint-hi des de la icona de l'escriptori. Obriu del quadre superior de l'escriptori el menú principal: Programes | Sistema | Navega el sistema de fitxers veureu el vostre directori personal o carpeta d'inici. Localitzeu la icona del segon escriptori al quadre inferior i feu clic sobre ella. En el nou escriptori obriu del menú principal: Sistema | Cerca Fitxers... el cercador de fitxers del sistema. Accediu a cada aplicació commutant pels dos escriptoris mitjançant les icones dels escriptoris virtuals. Aprofitant que tenim una aplicació a cada escriptori, feu clic amb el botó dret sobre la barra de títol de la finestra de l'aplicació i traslladeu d'escriptori una de les aplicacions obertes. Observeu les diferents opcions que podeu fer de desplaçament. Localitzeu el botó per amagar totes les finestres obertes de l'escriptori i comproveu-ne el comportament quan hi fem clic al damunt diverses vegades. Recordeu que les finestres queden minimitzades al quadre inferior i que, per tancar definitivament una aplicació, cal prémer el botó X de la part superior dreta de la finestra un cop la tenim oberta. Feu un clic sobre el botó de la data del sistema obtindreu el calendari del mes. Amb un altre clic sobre el mateix botó desapareix. Prement el botó, dret podeu configurar l'hora i el dia del sistema, acció que requereix permisos d'administració de sistema. Per acabar, recordeu-vos de protegir la vostra sessió de visualització.

Pràctica 2. Mòdul 3
D35 Linkat El navegador de fitxers: Nautilus
En aquesta pràctica veurem com funciona el navegador, Nautilus, que és una utilitat per a l'administració de fitxers. Permet veure'ls i organitzar-los i, també, crear-ne tants com directoris, executar seqüncies (scripts) i obrir llocs web. Fins i tot permet connexions ftp i gravació de fitxers en CDs.

Descripció del navegador
Podem obrir el navegador de fitxers de les següents formes: Fent clic sobre el menú principal: Programes | Sistema | Navega el sistema de fitxers. Fent doble clic sobre la icona de l'ordinador a l'escriptori. Fent doble clic sobre la icona del directori de l'usuari a l'escriptori. Per defecte, el Nautilus obre una finestra amb les subcarpetes i fitxers que conté la carpeta d'inici. Si es fa doble clic sobre una carpeta de la finestra, aquesta s'obre. Haurem de seguir aquest mateix procediment per anar obrint carpetes. Podem també accedir a la visualització del navegador fent clic amb el botó dret sobre una carpeta i escollint l'opció 'Obre en una finestra nova'. Per afegir o treure la visualització de la finestra la barra lateral de navegació triarem l'opció del menú: Visualitza > Barres Laterals ( F9 ) Els elements que formen part del navegador de fitxers són:

Vegeu la imatge ampliada

Un menú: Enumera les tasques més comunes a realitzar Una barra d'eines: Mostra les icones més comunes per navegar entre les carpetes i els fitxers. Una barra d'ubicació: Serveix per localitzar els fitxers o carpetes locals i els llocs web. També conté els botons de zoom per augmentar o disminuir la mida del contingut. Hi ha un botó per canviar la forma de visualització del contingut: amb icones, amb llistes o com a catàleg. Barra lateral: Per defecte, ofereix la vista de l'estructura en forma d'arbre, cosa que facilita la navegació entre carpetes. Aquesta vista es pot canviar a la d'informació de la carpeta, distintius dels fitxers, historial de llocs visitats i notes amb un clic sobre la fletxa negra del botó superior de la barra lateral. Panell central: Conté els fitxers i carpetes. Barra inferior: Mostra el nombre de fitxers i l'espai lliure. Si tenim seleccionada una carpeta, ens informa del

nombre total d'arxius que conté.

Opcions del navegador
Per canviar les preferncies del navegador es pot utilitzar l'opció del menú: Edita | Preferències. S'obrirà la finestra de preferències de gestió de fitxers. En aquesta finestra, hi ha les pestanyes corresponents a : Vistes: Opció que permet predeterminar les vistes generals, d'icones, de llistes i d'arbre del navegador. Comportament: Permet predeterminar la forma d'activació dels elements, fitxers de text executables i la paperera. Títol de les icones: Facilita la tria de l'ordre d'informació dels noms de les icones. Llista les columnes: Permet triar l'ordre i el tipus de la informació de la vista llista al panell central. Previsualització: Indica la mostra que es farà segons el tipus de fitxer. Amb les opcions del menú: Fitxer | Crea una carpeta ( Maj + crtl + N ). Fitxer | Crea un document | Fitxer buit es poden crear carpetes i fitxers (documents buits) dins de la finestra seleccionada. Prement el botó dret sobre una carpeta o fitxer seleccionat, s'obté un submenú des del qual s'accedeix, entre d'altres, a les següents opcions: reanomenar la carpeta o el fitxer copiar, retallar i enganxar la carpeta o el fitxer moure a la paperera la carpeta o el fitxer Fent un clic sobre un fitxer executable (distintiu sh de shell script o distintiu en forma de dues rodes dentades), se selecciona i amb un doble clic s'executa. Una funció especialment interessant del navegador de fitxers és la còpia de fitxers a CD. S'insereix un CD gravable i es realitza el següent procés: Seleccioneu la vista d'arbre al panell lateral. Seleccioneu els fitxers o carpetes que vulgueu copiar al CD (amb la tecla de Ctrl i fent clic sobre els arxius o carpetes, si en voleu més d'un). Amb el botó dret trieu l'opció: 'Copia els fitxers'. Seleccioneu l'opció del menú: Vés > Creador de CD Enganxeu els fitxers copiats al directori burn:/// amb el botó dret. Per acabar, trieu l'opció del menú: Fitxers > Write to CD (també es pot escollir l'opció amb el botó dret sobre l'espai del panell central) Finalment, apareixerà una pantalla on podeu seleccionar el dispositiu de gravació, la velocitat i posar nom al CD. Amb el botó 'Escriu els fitxers al CD', s'nicia la gravació.

Pràctica
En aquesta pràctica, realitzareu algunes de les operacions més habituals en el treball diari amb els nostres fitxers i carpetes. Obriu el navegador amb el botó dret sobre la carpeta personal d'usuari. Amb la icona de fletxa amunt, recorreu el camí de directoris fins trobar l'arrel del sistema ( Ubicació : / ). Observeu les carpetes que utilitza un sistema Linux, les més comunes són: /bin: comandes bàsiques per a totes les persones usuàries del sistema. /boot: arxius necessaris per a l'arrencada del sistema. /dev: dispositius reconeguts del sistema. /etc: arxius de configuració del sistema i aplicacions que hi ha instal·lades.

/lib: llibreries i mòduls essencials del nucli del sistema. /mnt: punt d'ancoratge temporal per als dispositius. /proc: processos i variables del nucli del sistema. /root: directori personal de l'arrel (root) del sistema. /sbin: comandes especials per a l'arrel del sistema. /tmp: arxius temporals del sistema que s'eliminen a l'arrencada del sistema o cada cert període de temps. /usr: segona estructura jeràrquica, utilitzada per desar tot el programari instal lat. /var: directori per a les cues (spoolers) d'impressió, fitxers de traça, etc. A la majoria de distribucions, les carpetes personals dels usuaris es troben a: /home/nom_usuari. Comproveu que la vostra carpeta d'inici és a: /home/nom_usuari

Per veure la imatge ampliada

Creeu una carpeta de nom: laprimera i a dins un document o fitxer buit de nom: elprimer. Amb el botó dret sobre el fitxer buit, trieu l'opció: propietats. S'obrirà una nova finestra amb les propietats del fitxer: elprimer. Cerqueu la pestanya Permisos: Qui és el propietari del fitxer? A quin grup pertany el fitxer? Apunteu la vista text i la vista de nombre dels permisos del fitxer. A la vista text obtindreu : una r = Lectura , una w = Escriptura i una x = Execució per a cada un dels permisos del fitxer: del propietari, del grup o dels altres. A la vista numèrica obtindreu un número: 0 = --- 1 = --x 2 = -w- 3 = -wx 4 = r-- 5 = r-x 6 = rw- 7 = rwx

per a cada un dels permisos del fitxer: del propietari, del grup o dels altres. La vista text: -rw- --- --- equival a la vista numérica: 6 0 0 El primer - de la sèrie indica el tipus: - = fitxer d = carpeta Feu la mateixa investigació dels permisos sobre la carpeta: laprimera Utilitzeu el botó dret per copiar el fitxer de nom elprimer i l'enganxeu a la mateixa carpeta. Reanomeneu-lo amb el nom elsegon i finalment el podeu moure a la paperera del sistema. Comproveu que és a la paperera i buideu-la amb l'opció: Fitxer | Buida la paperera o fent servir el botó dret. Amb el mateix procediment anterior feu tres fitxers nous de nom: elsegon, eltercer i elquart. Tot seguit, comprimiu els quatre fitxers en un sol fitxer amb format tar. Seleccioneu la carpeta laprimera amb un clic sobre ella. A continuació, executeu l'opció : Edita | Crea un arxiu amb el botó dret sobre ella. La pantalla Crea un arxiu ;permet canviar el nom del fitxer amb extensió per defecte .tar.gz. Si feu clic sobre el botó Crear, obtindreu un fitxer comprimit. Per extreure els fitxers d'un arxiu comprimit, podeu fer servir l'opció del menú: Edita > Extreu ací o amb el botó dret amb la mateixa opció. Podeu personalitzar el vostre navegador de fitxers amb l'opció del menú: Edita > Fons i distintius. A la finestra que surt podem utilitzar: Patrons, Colors i Distintius Sobre el panell central, arrossegueu el patró o color de la vostra preferncia. Sobre elprimer fitxer, arrossegueu el distintiu d'Important, sobre elsegon el distintiu d'Especial, sobre eltercer el distintiu de Favorit i sobre elquart el distintiu de Gent.

Pràctica 3. Mòdul 3
D35 Linkat La gestió dels fitxers
El navegador Nautilus, a més de visualitzar els fitxers i les carpetes, també permet manipular-los. S'hi poden realitzar les tasques més habituals amb fitxers i carpetes com copiar, moure, reanomenar o esborrar. Aquestes accions es poden fer de diferents maneres, es pot fer servir els menús de les barres, el menú contextual, les tecles ràpides o en algunes situacions es pot arrossegar directament amb el ratolí.

Copiar o moure fitxers o carpetes
Per fer la còpia cal procedir de la forma següent: Seleccioneu el fitxer o carpeta que s'ha de copiar amb un clic sobre l'element. L'acció de còpia es pot fer de diverses maneres: Des de la barra de menús: Edita | Copia el fitxer. Des del menú contextual: Amb botó dret i l'opció Copia el fitxer. Mitjançant el teclat: Amb la combinació de tecles: Ctrl + C. A continuació navegueu fins la carpeta on voleu copiar el fitxer o la carpeta seleccionada. L'acció d'enganxar es pot realitzar també de diverses maneres: Des de la barra de menús: Edita | Enganxa els fitxers. Des del menú contextual: Amb el botó dret i l'opció Enganxa el fitxer. Mitjançant el teclat amb la combinació de tecles: Ctrl + V. L'acció de moure un fitxer o una carpeta es fa de forma similar a la de copiar. L'única diferència que hi ha és que, en lloc de seleccionar l'opció de Copia el fitxer, cal utilitzar l'opció Retalla el fitxer. La combinació de tecles que cal utilitzar serà en aquest cas Ctrl + X Una altra forma de realitzar aquest procés seria utilitzant el ratolí per arrossegar els elements. Per fer-ho, cal tenir dues finestres obertes; l'una amb el fitxer o carpeta origen que voleu copiar o moure i l'altra amb la carpeta de destí cap on voleu copiar o moure. També és possible, si tenim el panell lateral a la vista tipus Arbre, fer l'acció d'arrossegar de la finestra de visualització a una carpeta de l'arbre. Per moure amb el ratolí un fitxer o carpeta, podeu fer-ho de la forma següent: Seleccioneu el fitxer o carpeta que s'ha de copiar amb un clic sobre l'element. Feu clic amb el botó esquerre del ratolí i arrossegueu (desplaceu el punter sense deixar de pressionar el botó del ratolí) fins a la carpeta destinació. Deixeu anar el botó del ratolí. Si es vol copiar en lloc de moure, un cop seleccionat l'element cal prémer la tecla Ctrl i mantenir-la polsada fins que deixeu anar el botó del ratolí.

Reanomenar un fitxer o carpeta
Per canviar el nom d'un fitxer o una carpeta, heu de seguir els passos següents: Seleccioneu el fitxer o carpeta que s'ha de copiar, fent clic sobre l'element. L'acció de reanomenar es pot fer de diferents maneres: Des de la barra de menús: Edita | Reanomena... Des del menú contextual: Amb botó dret i l'opció Reanomena... Mitjançant el teclat: Amb la tecla F2. A continuació, s'activarà el nom del fitxer o carpeta perquè hi introduïm el nom nou. Picant a la tecla Retorn, es desaran el canvis realitzats.

Cal tenir en compte que, si no tenim permís d'escriptura sobre el fitxer o carpeta, l'opció de reanomenar apareixerà deshabilitada.

Esborrar un fitxer o carpeta
Per esborrar un fitxer o carpeta, seguiu els passos següents: Seleccioneu el fitxer o carpeta que s'ha d'esborrar fent clic sobre l'element. L'acció d'esborrar es pot fer de diverses maneres: Des de la barra de menús: Edita | Mou a la paparera. Des del menú contextual, prement el botó dret i l'opció Mou a la paperera. Mitjançant el teclat, prement la tecla Supr o amb la combinació de tecles Ctrl + T. Observeu que no es demana confirmació per realitzar l'operació. Cal tenir en compte que, si no teniu permís d'escriptura sobre el fitxer o carpeta, l'opció de Mou a la paperera apareixerà deshabilitada.

Selecció múltiple de fitxers
Totes les operacions sobre fitxers i carpetes, com ara copiar, moure i suprimir es poden realitzar sobre un conjunt de fitxers o carpetes i no solament sobre un únic fitxer o carpeta. Per seleccionar diversos fitxers o carpetes, es poden utilitzar diferents mètodes en funció dela vista que utilitzem (Visualitza com a icones o Visualitza com a llista). Per defecte, tenim activada la vista com a icones. Selecció amb la vista com a icones: Amb un requadre: S'ha de fer clic sobre el fons del panell de visualització i arrossegar. Es va definint un requadre; tots els fitxers dins del requadre se seleccionaran. Amb el ratolí: També es poden seleccionar individualment fitxers o carpetes fent clic sobre l'element mentre es manté pressionada la tecla Maj o la tecla Ctrl. Selecció amb la vista com a llista: En aquest cas no hi ha gaire diferència. Per seleccionar fitxers solts, s'ha d'anar seleccionant fitxers mentre es manté pressionada la tecla Ctrl. Si es volen seleccionar fitxers contigus, cal seleccionar el primer de la llista i, mantenint la tecla Maj, seleccionar l'últim de la llista. Automàticament, se seleccionaran també tots els fitxers del mig. Per seleccionar tots els fitxers, s'ha de triar l'opció del menú de barra: Edita | Selecciona tots els fitxers o la combinació de tecles Ctrl + A

Pràctica
Ara cal practicar les operacions bàsiques en el treball amb ordinador que han estat descrites anteriorment. Utilitzareu la carpeta laprimera i els quatre fitxers creats a les pràctiques anteriors. Seleccioneu un fitxer de la carpeta laprimera i copieu-lo a la carpeta lasegona que haureu creat prèviament. Feu servir el mètode d'arrossegar i deixar anar el botó esquerre del ratolí. Recordeu-vos d'utilitzar la tecla Ctrl. Seleccioneu un fitxer de la carpeta laprimera i moveu-lo a la carpeta lasegona. Feu servir el mètode d'arrossegar i deixar anar el botó esquerre del ratolí. Observeu que no cal fer servir la tecla Ctrl. Seleccioneu, ara, uns quants fitxers no contigus de la carpeta laprimera i copieu-los a la carpeta lasegona. Recordeu-vos de mantenir premuda la tecla Crtl mentre feu clic sobre els fitxers. Feu servir el mètode d'arrossegar i deixar anar el botó esquerre del ratolí. Seleccioneu tres fitxers contigus de la carpeta laprimera i copieu-los a la carpeta lasegona. Recordeu mantenir premuda la tecla Maj mentre feu clic sobre el primer dels fitxers i l'últim. Feu servir el mètode d'arrossegar i deixar anar el botó esquerre del ratolí. Seleccioneu un dels fitxers de la carpeta lasegona i amb el menú contextual canvieu-hi el nom. Seleccioneu un dels fitxers de la carpeta lasegona i amb el menú contextual envieu-lo a la paperera. Repetiu l'operació amb un altre fitxer de la carpeta i arrossegueu-lo amb el ratolí fins a la paperera. Obriu a continuació la paperera amb un doble clic sobre la icona. Amb el menú contextual podeu suprimir definitivament el primer fitxer esborrat i moure (recuperar) el segon fitxer a la seva carpeta d'origen.

Pràctica 4. Mòdul 3
D35 Linkat La personalització de l'escriptori
Els quadres
De forma general, els dos quadres que per defecte col·loca la distribució a la part superior i inferior de la pantalla solen cobrir les necessitats de l'usuari/ària. Però hi ha la possibilitat d'afegir més quadres a l'escriptori i poder personalitzar-los amb icones. Per afegir un nou quadre cal fer clic amb el botó dret sobre un dels quadres superior o inferior. Apareixerà un submenú amb l'opció: Nou quadre

Vegeu la imatge ampliada

Es poden emplenar els laterals amb nous quadres segons les vostres necessitats. Per esborrar un quadre, hi feu clic amb el botó dret al damunt i trieu l'opció: Elimina aquest quadre. Si voleu afegir una icona d'una aplicació a un dels quadres, hi feu clic amb el botó dret al damunt i trieu l'opció: Afegeix al quadre. Apareixerà un nou submenú amb una gran quantitat d'aplicacions ordenades per categories que podeu seleccionar i afegir amb un clic del vostre ratolí. També podeu veure i personalitzar les característiques del quadre amb l'opció: Propietats. Aquí podreu triar dues pestanyes: General: Permet canviar el nom, l'orientació i mida del quadre. Fons: Permet acolorir o posar una imatge de fons. Existeix la possibilitat de traslladar qualsevol quadre d'ubicació. Per exemple, podeu arrossegar amb el ratolí el quadre superior i situar-lo a la part inferior. Per poder realitzar aquesta acció, cal desbloquejar el quadre en cas que estigui protegit contra desplaçament. Es pot aconseguir amb l'opció: Lock panel Position que commuta a Unlock panel Position (l'opció activa és la contrària a la que es visualitza al menú).

Les icones
Una forma ràpida d'afegir una icona d'una aplicació que es fa servir molt sovint consisteix a desplegar el menú principal i localitzar la icona que fa de llançadora de l'aplicació. Un cop està seleccionada, s'arrossega la icona amb el ratolí sobre l'escriptori i es deixa anar al lloc desitjat. Per esborrar qualsevol icona de l'escriptori, amb el botó dret del ratoí s'escull l'opció: Mou a la paperera.

Vegeu la imatge ampliada

Per crear una llançadora d'aplicació a l'escriptori, si coneixem la localització de l'aplicació, es prem el botó dret del ratolí sobre un espai en blanc de l'escriptori i es tria l'opció: Crea una nova llançadora. Apareixerà una pantalla on podrem escriure-hi el nom, nom genèric, un comentari, l'ordre d'execució, el tipus i, finalment, afegir una icona. De forma fàcil, podem copiar qualsevol icona de l'escriptori cap a qualsevol dels quadres amb l'acció d'arrossegar-la amb el ratolí.

Pràctica
En aquesta pràctica realitzareu algunes de les operacions més habituals de la personalització de l'escriptori. Començarem inserint una de les aplicacions que no tenim en el menú principal però que sí podem trobar amb el botó dret sobre el quadre superior. Triem l'opció: Afegeix al quadre > Accions > Captura de pantalla Obtindrem la icona d'una màquina de fotografiar al quadre superior. Feu-hi un clic al damunt i haureu realitzat una instantània de l'escriptori, que si voleu podeu gravar com a imatge al mateix escriptori o carpeta personal fent clic al botó: Desa.

Vegeu la imatge ampliada

Sobre les icones de l'escriptori podem col·locar si volem un distintiu (de la mateixa forma que es feia amb el navegador de fitxers) per destacar o classificar l'aplicació. Escollim l'opció del menú principal: Programes > Oficina > Processador de textos (2.0) Arrosseguem la icona sobre l'escriptori i amb el botó dret triem l'opció: Propietats A continuació, escollim la pestanya: 'Distintiu' i triem Important Anem ara a afegir una nova icona d'una aplicació que ja tenim al menú principal, però que ens servirà per practicar: Amb el botó dret sobre l'escriptori triem l'opció: Crea una nova llançadora. A la pantalla de Crear una llançadora entrem el següent: Nom: Thunderbird Nom genèric: Mozilla Thunderbird Comentari: Client de Correu Ordre: /opt/thunderbird/thunderbird Icones: Cal navegar fins al directori /opt/thunderbird/icons i triar el fitxer mozicon50.xpm Finalment, fem clic al botó D'acord Canviarem el fons de l'escriptori, amb el botó dret escollim l'opció Canvia el fons de l'escriptori. Podeu escollir: Canvia el fons de l'escriptori Un color de fons sense imatge dins la gamma: sòlid, gradient vertical o gradient horitzontal Triar una imatge d'un fitxer amb l'opció: Afegeix un paper de fons.

Pràctica 5. Mòdul 3
D35 Linkat Aplicacions del menú principal
L'estructura de programari i aplicacions que es poden utilitzar un cop acabada la instal·lació del sistema operatiu Linkat, es desplega en diferents menús que arrenquen del principal al quadre superior. A causa de la densitat d'accions i programari que s'hi contenen, per veure les prestacions d'aquests menús desplegables, farem un recorregut dividit en les tres opcions del menú principal: Programes, Sistema i Ajuda. Incidirem en aquells programes i eines més interessants des del punt de vista d'utilitat a l'usuari/ària i la gestió que en podem fer.

Menú Programes
En aquest menú desplegable és on es concentren la majoria de programes i aplicacions del sistema. Com es pot observar, està dividit en vuit seccions: Accessoris, Educatius, Jocs, Gràfics, Internet, Multimèdia, Oficina i Sistema. Disposem, també, d'un parell d'icones d'accés directe als programes Evolution i Firefox.

Vegeu la imatge ampliada

Accessoris: Llista de les principals aplicacions i utilitats per gestionar el sistema com ara un calendari (Evolution), un diccionari, un gestor de fitxers (Nautilus), un terminal de línies d'ordres Gnome, un editor de text (gedit), etc. Educatius: Una llista de programes de caràcter educatiu com ara Dr Geo, L'editor de partitures Denemo, Geogebra, Jclic, etc. Jocs: Una llista de jocs o passatemps pels moments de descans com ara el joc de mines, un solitari, blackjack, gnometris, etc. Gràfics: Diferents programes per a l'edició de grà;fics com ara editor de diagrames (Dia), editor d'imatges (el GIMP), Blender, Inskacape, visualitzador d'arxius pdf i altres. Internet: Eines de navegació per Internet, clients de correu electrònic i missatgeria com ara el navegador Firefox, correu electrònic (Evolution), missatgeria instantània (Gaim), Thunderbird, videoconferència (GnomeMeeting), client de FTP, etc. Multimèdia: Diferents reproductors d'audio i vídeo com ara Cinelerra, RealPlayer 10, reproductor de vídeo

Totem, gravadora de CD's i DVD K3b, Audacity, etc. Oficina: Programes d'edició de textos, presentacions i eines ofimà;tiques com ara OpenOffice 2.0, PDF Viewer (Adobe Reader 7), full de càlcul (Gnumèric), gestor de projectes (Planner). Sistema: Programes especials de gestió del sistema com ara arxius de fitxers (File Roller), formatació de disquets, resolució de pantalla, terminals de línia d'ordres i monitor del sistema.

Menú Sistema
Al segon menú desplegable, trobareu eines i programes per configurar el sistema: Configuració de l'escriptori: Es tracta d'un centre de control per personalitzar l'aspecte personal, l'aparença, el maquinari i el sistema. Administració del sistema: és la principal eina de configuració de tot el sistema, el Yast, a la qual dedicarem les properes pràctiques del mòdul. Cercar fitxers...: Apareixerà; una pantalla per fer la recerca de documents i aplicacions als directoris de la distribució. Arxius recents: Una llista del arxius utilitzats darrerament, als quals podem accedir de nou fent clic sobre el nom. Actualització de programari: Calen drets d'administració (root) per accedir a la pantalla d'actualització de versions de la distribució. Executar un programa: Per a l'execució de programes des de la línia d'ordres. També mostra una llista de les aplicacions més conegudes que es poden executar. Bloca la pantalla: Protegeix l'escriptori de mirades indiscretes durant la nostra absència. Per retornar-hi, cal entrar la contrasenya d'usuari. Tanca la sessió usuari/ària local: Per sortir de l'escriptori i tancar sessió.

Menú Ajuda
Aquí trobarem com a única opció el manual d'ús on hi ha la documentació tècnica dels escriptoris de la distribució: Gnome i KDE, el manual d'administració, de desenvolupament i de recursos en línia.

Pràctica
En aquesta pràctica realitzareu algunes de les operacions més habituals al treball diari amb el menú. Desplegueu el menú Programes a partir del menú principal i aneu practicant segons la guia que us proposem a continuació: Del menú 'Accessoris', proveu la Calculadora i l'Editor de text (gedit) amb el qual podeu editar algunes línies de text i desar-ne el contingut. D'eines gràfiques n'hi ha de diferents. Obriu el Gimp i proveu de fer-hi algun dibuix. Navegueu per l'opció 'Internet' i trieu el navegador Firefox per consultar algunes pàgines d'internet. Més endavant, aprendreu a configurar les opcions de correu electrònic i de missatgeria. De l'opció 'Multimèdia' podeu provar el Reproductor de CD, el Gnome CD Player. Poseu un CD amb música i gaudiu-ne. (Cal tenir activada la targeta de so). Del menú oficina trobeu el processador de textos, OpenOffice, obriu-lo i observeu la seva aparença, segur que no us és del tot desconeguda. Desplegueu el menú Sistema a partir del menú principal: L'opció de Cerca fitxers... s'utilitza per trobar els programes, fitxers i carpetes que tenim desats a l'ordinador. Per cercar arxius, podem seguir aquest camí: Al camp 'El nom conté' heu d'escriure-hi el nom de l'arxiu o fragment de nom que voleu trobar. No cal utilitzar els símbols * , ? (comodí), però es poden fer servir Al camp 'Cercar a la carpeta' heu d'escriure-hi el nom de la carpeta inici de la cerca. Tots els subdirectoris també seran objecte de la recerca. Fer clic sobre el botó Recerca. Apareixerà; una llista amb els possibles resultats dins del cos central de la pantalla. A la dreta, s'hi fan constar el nombre total de fitxers trobats. Per obrir el fitxer, heu de fer doble clic sobre el nom o bé prement el botó dret i l'opció Obre.

Per fer cerca avançada d'arxius podem utilitzar, a més, l'opció: Mostra més opcions. Es faciliten un parell de camps més per afinar la cerca: 'Conté el text': S'hi pot introduir text parcial del nom de l'arxiu. 'Opcions disponibles': Permet desplegar una llista amb tots els possibles modes de recerca d'un fitxer; per propietari, data, mida, grup, etc. Feu clic a + Afegir i una nova línia: tindreu disponible per utilitzar com a camp de recerca segons l'opció disponible escollida. (Podeu esborrar criteris afegits amb l'opció - Suprimeix ). Finalment, podeu fer clic sobre el botó: Recerca. Feu una cerca d'arxius de nom gimp de la carpeta /opt/gnome de mida inferior a 5 kbytes. Feu també una recerca de tots els fitxers amb extensió pdf (*.pdf) de la mateixa carpeta anterior. Damunt del fitxer obtingut feu doble clic i s'obrirà; el programa Adobe Acrobat Reader 7.0 com a visualitzador de fitxers pdf. El podreu obtenir de forma independent a l'opció del menú principal: Programes | Oficina | Pdf Viewer A executar ordres! Observeu l'opció 'Executa un programa'. Des d'aquí també podeu arrencar aplicacions sense haver d'accedir a icones o al menú. Executeu l'ordre següent: /opt/gnome/bin/gnumeric. Observeu-ne el resultat i trobeu al menú principal l'opció del programa equivalent. és hora de descansar! Bloquegeu la pantalla, compteu fins a 10 i desbloquegeu-la amb la vostra contrasenya.

Pràctica 6. Mòdul 3
D35 Linkat Actualitzacions del programari de Linkat
Un cop realitzada la instal·lació de la distribució Linkat és possible que vulguem actualitzar o afegir programari al sistema. Per realitzar aquesta operació, disposem de l'administrador de programari, el Red Carpet, que ens permet instal·lar, eliminar o actualitzar tot el programari del sistema. Per fer servir aquest administrador: Feu clic a Sistema > Actualització de programari. A continuació, introduïu la contrasenya d'administració a la pantalla emergent que apareix. Feu clic al botó Bé. Seleccioneu els paquets que vulgueu actualitzar a la pestanya Actualitzacions Feu clic al botó: Marca per preparar la instal·lació. Els paquets seleccionats es mouran al panell de l'esquerra d'accions pendents a realitzar. Repetiu el passos anteriors fins que tingueu tots els paquets que vulgueu actualitzar, aleshores feu clic al botó Executa ara. Us sortirà per pantalla una llista d'accions a fer. Feu clic a Continuar si tot és correcte per acabar el procés.

Vegeu la imatge ampliada

A les altres pestanyes de l'administrador podeu observar: Programari instal·lat: La llista de paquets actuals del vostre sistema i el número de la versió. Programari disponible: La llista del programari de la distribució disponible per ser instal·lat. Cerca: Podem realitzar la cerca d'un paquet per canal de subscripció o de secció. Patches: Actualitza la distribució quant als patches o petites modificacions del programari. Història: Llistat de les actualitzacions realitzades al sistema segons el temps indicat. Accions pendents: Llistat d'accions pendents de realització en el sistema.

Vegeu la imatge ampliada

Canals de Red Carpet
Red carpet utilitza canals per descarregar les actualitzacions d'aplicacions i el programari. Linkat utilitza el seu canal propi de subscripció que ve configurat per defecte. Comproveu que teniu marcada la casella de verificació de subscripció fent clic a la icona de canals de la barra de menú i comprovant-ho a la finestra que s'obre. Es pot editar el servei i comprovar la ubicació del repositori de la Linkat fent: Edita > Serveis... Si no teniu el canal configurat, l'heu d'introduir a la llista de serveis: Feu clic a Edita > Serveis ... Feu clic a Afegeix un servei, introduïu l'adreça: http://download-linkat.xtec.net/opencarpet i, a continuació, feu clic al botó Tanca. Obriu els canals, feu clic a Editar > Subscripcions del canal, seleccioneu el canal fent clic a sobre del quadrat de subscripció. Finalment, feu clic al botó Tanca. Ara ja podeu realitzar les actualitzacions de programari que desitgeu.

Pràctica
Actualitzeu la Linkat amb l'aplicatiu Red Carpet.

Pràctica 7. Mòdul 3
D35 Linkat Configuració de l'escriptori (I)
Es pot canviar l'aspecte i el funcionament de la Linkat per fer que s'ajusti a les nostres preferències i necessitats. Podem canviar, per exemple, el fons de l'escriptori, la configuració del teclat i el ratolí, el so i les associacions dels arxius, etc. Per fer aixó, en primer lloc cal anar a : Sistema | Configuració de l'escriptori. A continuació, seleccionarem els valors de la configuració que volem modificar. Es troben repartits en quatre categories de preferències: Personal, Aparença, Maquinari i Sistema.

Per veure la imatge ampliada

En aquesta pràctica estudiarem les dues primeres categories: Personal i Aparença.

Preferències Personals

Accessibilitat
Els valors de configuració d'aquest módul faciliten l'ús del teclat als usuaris amb problemes de mobilitat. El módul té tres pestanyes: Bàsic, Filtres i Tecles de ratolí. Abans de modificar els valors de configuració cal activar l'opció: Habilita les funcionalitats d'accessibilitat del teclat amb un clic sobre la x de la casella de verificació, obtindrem el símbol de confirmació. A la primera pestanya de: Bàsic Funcionalitats: Les funcions d'accessibilitat del teclat es poden desactivar automàticament al cap d'un temps. Per fer aixó cal desplaçar la barra de control dels segons que limita el temps. El sistema també permet fer una senyal auditiva quan activem o desactivem les funcions d'accessibilitat.

Per veure la imatge ampliada

Habilita les tecles enganxoses: Algunes dreceres del teclat requereixen que es mantingui premuda una tecla (anomenada modificadora) constantment (Alt, Ctrl o Mayús) mentre s'escriu la resta de la drecera. Si fem servir les tecles enganxoses, el sistema considera que es manté premuda després de fer l'acció un sol cop. Podem fer un avís sonor cada vegada que es premi una tecla modificadora activant l'opció Fes un avís sonor quan es pressiona el modificador Si seleccionem l'opció Inhabilita, en el cas que es pressionen dos tecles a l'hora, les tecles deixen de ser enganxoses si es premen alhora. Aleshores, el sistema pressuposa que s'ha introduït la drecera complerta. Habilita les tecles del ratolí (Habilita la repetició de tecles): Es pot configurar el retard en milisegons i la velocitat en caràcters/segon del teclat. D'aquesta manera s'especifica el període de temps durant el que cal prémer una tecla per tal que s'activi la funció de repetició del teclat automàtic i la velocitat en la que els caràcters son escrits. Es pot realitzar una prova de l'efecte del valors configurats en la part inferior del requadre de diàleg Teclegeu per a provar els paràmetres. A la segona pestanya de: Filtres Habilita les tecles lentes: Per evitar una escriptura accidental es pot definir un temps mínim durant el qual cal prémer i deixar anar una tecla abans que el sistema la reconegui com una entrada de dades vàlida. Es pot fer un avís sonor quan la tecla sigui pressionada, acceptada o denegada. Habilita les tecles de salts (o de repetició): Per evitar l'escriptura repetida de caràcters, es pot definir un temps mínim per tal que el sistema accepti dues pressions de la mateixa tecla seguits com una entrada de dos caràcters individuals. Si es vol es pot activar l'avís sonor quan la tecla és denegada. Tecles de commutació: Es pot sol·licitar una resposta acústica del sistema quan es premi una tecla modificadora de majúscula o minúscula. Podem realitzar una prova dels paràmetres configurats en la part inferior del requadre de diàleg Teclegeu per a provar els paràmetres. A la tercera pestanya de: Tecles de ratolí Habilita el ratolí del teclat (a la pantalla les tecles del ratolí):

El punter del ratolí es controla mitjançant les tecles de fletxa del teclat numèric. Es poden utilitzar les barres de control per definir la velocitat màxima del punter del ratolí, el temps d'acceleració fins obtenir la velocitat màxima i el retard entre la pressió d'una tecla i el moviment del cursor.

Dreceres
Es pot utilitzar aquest mòdul per gestionar totes les combinacions de teclat. Es possible especificar les combinacions de tecles que es faran servir durant l'entrada de dades i les combinacions pels objectes de l'escriptori. La finestra de descripció general Dreceres de teclat mostra una llista de totes les accions disponibles junt amb les dreceres del teclat. Per desactivar o canviar una drecera del teclat, cal fer clic en l'entrada de la drecera corresponent. A continuació, s'introdueix la nova drecera o es pot suprimir l'actual amb la barra espaiadora. Els canvis són d'efecte automàtic. Per restaurar la drecera del teclat actiu, s'ha de fer clic en l'entrada corresponent i sortir del requadre de diàleg amb el botó Tanca.

Menús
Els valors de configuració d'aquest mòdul afecten als menús i a les barres d'eines de totes les aplicacions compatibles amb l'entorn GNOME. L'accés amb el navegador Nautilus a la carpeta applications:/// facilita l'edició del menús. La personalització d'aquest menús està explicada en la pràctica anterior.

Suport de tecnologia assistiva
Inclou tecnologies d'assistència per usuaris amb necessitats especials. Entre les quals es troben un lector de pantalla, una lupa i un teclat en pantalla. Per habilitar aquesta tecnologia caldrà marca la casella: Habilita les tecnologies assistives. A continuació, s'han de marcar les característiques que es vulguin fer servir.

Aparença

Estalvi de pantalla
El módul per configurar l'estalvi de pantalla té dues pestanyes: modes de visualització (Display modes) i avançada (advanced). Es pot triar a la primera pestanya el mode de visualització entre les opcions: deshabilitada, pantalla buida, un sol protector o protector aleatori. El protector de pantalla seleccionat surt a la pantalla de vista prèvia. Amb el botó Preview es pot visualitzar a pantalla complerta, la qual es pot tancar prement qualsevol tecla. Amb clic en els triangles inferiors de la llista es poden seleccionar i visualitzar tots els protectors existents. El protector de pantalla aleatori fa una selecció entre una llista predeterminada de protectors que es van alternant.

Per veure la imatge ampliada

Amb els controls Blank After (Buida desprès de) i Cycle After (Cicle desprès de) es pot especificar en minuts el temps que ha de passar fins que s'activa l'estalvi de pantalla i el temps de cicle de cada estalvi aleatori. També es pot especificar el temps de bloqueig de pantalla amb el selector Lock Screen After (bloqueig desprès de). La pestanya avançada conté opcions específiques que normalment no cal modificar. Es pot mostrar per exemple, un directori nou que contingui imatges per fer selecció d'estalvi de pantalla aleatória.

Finestres
Aquest módul permet controlar el funcionament de les finestres de les aplicacions i com ha de reaccionar la finestra quan el ratolí passa per damunt. Si se selecciona la primera opció, en el cas d'haver varies finestres en l'escriptori, al passar el ratolí sobre una de les finestres aquesta queda activada. Si es vol, es pot indicar el temps que cal passar el ratolí per damunt per activar-la, per fer aixó hem de marcar l'opció Alça les finestres seleccionades després d'un interval. Amb doble clic sobre la barra de títol podem especificar com s'ha de comportar la finestra escollint les opcions de: maximitzar o enrotllar. Per defecte l'opció es maximitzar. Per moure una finestra es pot utilitzar la tècnica d'arrossegar (pressionar i mantenir la tecla pressionada en el desplaçament) sobre la barra de títol. Si es vol configurar aquest moviment vàlid sobre tota la finestra es pot definir la tecla modificadora que cal afegir en el moviment: Control , Alt , Windows logo (per defecte és Alt )

Fons de l'escriptori
Es pot seleccionar un fons d'escriptori dins de la llista. Si no es vol cap fons d'escriptori es pot seleccionar la primera opció Sense paper de fons i escollir un color d'escriptori. Per utilitzar una imatge com a fons es pot arrossegar la imatge des del gestor d'arxius i deixar-lo anar sobre la llista. Com alternativa es pot seleccionar el botó Afegeix un paper de fons i triar-lo del requadre de diàleg. L'opció estil permet adaptar la imatge a la resolució de la pantalla amb les opcions: Omplint (per defecte), Centrat, Escalat o Mosaic.

Fonts
Aquí podem definir el tipus de font que s'utilitzarà en l'escriptori. També podem habilitar els efectes opcionals que milloren la qualitat de la font. La part superior del requadre indica el tipus de font seleccionada pels casos següents: Tipus de font de les aplicacions, Tipus de font de l'escriptori, Tipus de font del títol de les finestres i Tipus de font de la lletra del terminal.

Fent un clic sobre un dels botons podem seleccionar en un quadre de diàleg: la família, l'estil i la mida de la font. A la part inferior podem seleccionar la representació del tipus de lletra segons l'estil i el monitor utilitzat: Monocrom, Millor contrast, Millors formes i Suavitzat de subpíxels (LCD). Amb el botó detalls podem afinar més la visualització amb la resolució, la suavitat, el contorn i l'ordre dels subpíxels. El botó Vés a la carpeta de tipus de lletra ens portarà a la URL fonts:/// que conté els arxius dels fonts de lletres.

Tema
Els valors de configuració del color d'escriptori i de les aplicacions es controlen mitjançant els temes. Es pot escollir de la llista de temes i aquest s'aplica immediatament. L'opció del botó Detalls del tema permet obrir un requadre de diàleg que permet personalitzar els elements del tema per separat: els controls, els costats de les finestres o les icones. Si es modifica alguna opció es pot guardar el tema amb un nou nom personalitzat.

Per veure la imatge ampliada

A internet es poden trobar temes addicionals en arxius .tar.gz per l'escriptori GNOME que es poden instal·lar amb l'opció del botó Instal·lar un tema...

Pràctica
A la pestanya Bàsic del módul d'accessibilitat canvia els paràmetres de retard i velocitat de repetició de les tecles. Comprova el seu resultat fent proves a la caixa de simulació. Activa a la pestanya Filtres les tecles de commutació i comprova l'avís sonor que es produeix quan s'activa la tecla de Bloq Mayús per canviar de majúscules a minúscules o al contrari. Fes la prova a la caixa de simulació. Crea una drecera per la teva carpeta personal amb la tecla Inici del teclat. A continuació investiga quina és la combinació de tecles que et permet tancar una finestra de l'escriptori. Activa l'estalvi de pantalla anomenat Galaxy de forma que s'activa desprès de 2 minuts d'inactivitat del sistema. Activa el bloqueig de l'escriptori desprès de 5 minuts d'inactivitat del sistema. Comprova el seu efecte i recorda que et farà falta la contrasenya d'usuari per desbloquejar. Canvia el resultat de fer doble clic sobre la barra de titol d'una finestra de forma que no maximitzi la finestra sinó que la faci enrotllar. Comprova que es pot moure una finestra de lloc utilitzant el ratolí i alhora la tecla Alt sobre un espai de la finestra diferent de la barra de títol. Canvia el fons de pantalla a un color gradient vertical de color blau fosc escalat fins a vermell clar. Fes canvis en el tipus de lletra de l'escriptori a la família Serif i l'estil Itàlic amb una mida de 12 píxels.

Per acabar canvia el tema de la linkat a l'aparença de Gran Canyó i a la del Somni oceànic. Tria la que més t'agradi.

Pràctica 8. Mòdul 3
D35 Linkat Configuració de l'escriptori (i II)
Maquinari

Impressores
En aquest mòdul es poden instal·lar i configurar les impressores del sistema. Més endavant veurem una pràctica dedicada a la configuració de les impressores.

Ratolí
Aquí, es poden configurar les preferències del ratolí. Consta de tres pestanyes: Botons, Cursors i Moviment, en les quals es poden definir: l'orientació del ratolí per esquerrans, el temps d'espera del doble clic, la mida del cursor, la localització del punter ,i la velocitat d'acceleració i sensibilitat a més del llindar d'arrossegar i deixar anar.

Per veure la imatge ampliada

Resolució de la pantalla
Utilitzarem aquest mòdul per definir els valors de configuració de la resolució de pantalla i la seva ràtio de refresc. Si no trobem els valors que volem definir potser caldrà redefinir els valors de configuració de la targeta gràfica fets per l'administrador del sistema.

Teclat
En el mòdul de teclat podem controlar els valors de configuració en quatre pestanyes: Teclat, Descans de tecleig, Disposicions i Opcions de la disposició. En la primera podem activar els valors de retard i velocitat de les tecles de repetició. També la velocitat de parpelleig a les caixes i camps de text. Podem fer la simulació de l'efecte a la caixa de prova. En la segona podem blocar la pantalla per a forçar un descans de tecleig per evitar problemes en l'ús excessiu de la repetició de tecles. En la tercera podem escollir el model de teclat i les disposicions disponibles

A la quarta podem afegir les opcions disponibles de teclat.

Per veure la imatge ampliada

Sistema

Associacions de fitxer
Permet especificar com es mostren i editen els diferents tipus d'arxius del sistema i també permet associar una aplicació com un servei a fi de que aquest realitzi una tasca que el servei requereix.

Per veure la imatge ampliada

Es pot doncs amb el primer botó Afegeix un tipus de fitxer associar un tipus d'arxiu a una aplicació determinada i amb el segon Afegeix un servei descriure un protocol i determinar el programa que l'executarà.

Canvia la contrasenya
Com el seu nom indica permet canviar la contrasenya de l'usuari actual indicant la contrasenya actual i teclejant dues vegades la nova contrasenya.

Servidor intermediari de xarxa
El mòdul permet configurar el proxy de la xarxa de forma que el sistema utilitzi un servidor intermediari (proxy) quan es connecti a internet. Es poden triar diferents configuracions entre les quals podem utilitzar: una configuració manual del servidor intermediari d'HTTP, d'HTTP segur, d'FTP i de socks així com els ports a utilitzar.

Sessions
Aquí es poden gestionar les sessions d'usuari, es a dir, el temps en que un usuari està utilitzant l'escriptori, des del moment que entra fins el moment que surt. Podem especificar preferències de sessió així com establir les aplicacions que s'han d'obrir en el moment d'iniciar sessió. Es poden gestionar varies sessions diferents d'usuari, de forma que per necessitats diverses calgués per exemple, disposar d'una sessió a casa amb aplicacions multimèdia i una altra sessió per l'oficina o l'escola amb aplicacions de caire ofimàtica. Consta de tres pestanyes: Opcions de la sessió, Sessió actual i Programes d'inici. Opcions de la sessió: Permet gestionar varies sessions i establir les preferències de la sessió activa. Sessió actual: Permet especificar els valors de l'ordre d'inici i els estils de les aplicacions a la sessió activa. Programes d'inici: Permet editar, afegir i esborrar programes d'inici addicionals que no gestiona la sessió

So
Aquest mòdul permet associar certs esdeveniments del so i alertes de les aplicacions amb senyals sonors característics. Es composa de tres pestanyes: General, Events de so i Efecte sonor General: Cal activar les dues caselles de verificació per utilitzar les senyals de so en el servidor i en els esdeveniments de l'escriptori. Si no es vol cap so caldrà desmarcar-les Events de so: Permet especificar els sons associats a les alertes de les aplicacions i a esdeveniments determinats. Es pot seleccionar un esdeveniments i reproduir amb el botó reprodueix el so definit. També podem canviar el so definit teclejant el nou arxiu de so o de forma alternativa utilitzant el quadre de diàleg que s'obté fent clic al botó Vés a... Efecte sonor: Per establir si cal fer sonar un senyal per exemple un bip per indicar un error de teclat o bé una resposta visual.

Per veure la imatge ampliada

Pràctica
Comprova l'efecte que es produeix al ratolí quan a la pestanya Tecles de ratolí i a continuació el botó preferències del ratolí... s'activa l'opció del ratolí per esquerrans. Modifica el temps d'espera del doble clic del ratolí i comprova el seu efecte sobre la icona de la bombeta.

Apunta't les diferents resolucions de pantalla que t'ofereix la teva targeta gràfica i la ràtio de refresc del monitor. Canvia la velocitat i el retard de les tecles de repetició. Comprova el seu efecte a la casella de simulació. Indica quin és el programa a executar en el cas d'un arxiu amb extensió ppt o pps Indica quin és el programa a executar en el cas d'un arxiu amb extensió mp3. Afegeix l'extensió odt als documents que es poden obrir amb el OpenOffice Write. Canvia la teva contrasenya d'usuari per una més llarga i amb combinació de números i lletres. Activa l'opció de desar automàticament els canvis realitzats a la sessió actual d'escriptori. Comprova que tens habilitat el servidor de so per escoltar música.

Exercicis
D35 Linkat Exercici 1
Obriu la primera carpeta creada a les activitats anteriors. Situeu-la al mig de l'escriptori de forma que es vegin clarament els quatre arxius que conté amb els seus distintius. Poseu a l'escriptori el fitxer comprimit laprimera.tar.gz creat a les activitats anteriors. Canvieu de lloc el quadre superior i situeu-lo a la part inferior de l'escriptori. Feu el mateix canviant de lloc el quadre inferior i situeu-lo a la part superior de l'escriptori. Poseu en un lloc visible les icones del processador de textos de l'OpenOffice i del Thunderbird creades en les pràctiques anteriors. Utilitzeu l'aplicació de captura de pantalla ubicada al quadre superior segons la pràctica de personalització de l'escriptori per fer una instantània on es vegi la carpeta oberta, el fitxer comprimit, les icones creades i els quadres superior i inferior. Deseu-la en format .png amb el nom: nomusuari1.png i enviu el fitxer al tutor/a, a l'apartat de tutoria de l'Educampus.

Exercici 2
Situeu sobre l'escriptori Gnome l'arxiu pdf trobat a la cerca de fitxers pdf dins de la carpeta /opt/gnome. Canvieu el fons de pantalla a un color gradient vertical de color blau fosc escalat fins a vermell clar. Canvieu el tema de la Linkat a una aparença tipus Gran Canyon (observa la diferència dels icones de l'escriptori) Obriu la finestra que permet comprovar el programa a executar en el cas d'un arxiu amb extensió mp3. Utilitzeu l'aplicació de captura de pantalla ubicada al quadre superior segons la pràctica de personalització de l'escriptori per fer una instantània on es vegi l'arxiu pdf, el nou fons de pantalla, el tema i la finestra oberta del programa a executar. Deseu-la en format .png amb el nom: nomusuari2.png i enviu el fitxer al tutor/a, a l'apartat de tutoria de l'Educampus.

Exercici 3
Comprimiu en un arxiu tar.gz els dos arxius d'imatges: nomusuari1.png i nomusuari2.png dels exercicis anteriors i envieu-lo al vostre tutor amb el nom: nomusuari.tar.gz i enviu el fitxer al tutor/a, a l'apartat de tutoria de l'Educampus. Nota: Si encara no teniu configurada Internet, podeu desar l'arxiu gràfic al disc dur en una partició de Windows o bé en un disquet per enviar-lo posteriorment.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful