E M M A R C A M E N T

D E L M B I T
P E N I T E N C I A R I
Elisabet Bo, Elisenda Sancenn,
Jordi Oliv i Antonio Fernndez
Juny 2011
Edita:
Collegi dEducadores i Educadors Socials de Catalunya
Grup de Treball de lmbit Penitenciari
Arag, 141-143, 4a planta
08015 Barcelona
Tel.: 934 521 008
www.ceesc.cat
Autors:
Elisabet Bo, Elisenda Sancenn i Jordi Oliv, membres del Grup de Treball de lmbit
Penitenciari del CEESC, i Antonio Fernndez, educador social i pedagog en lmbit penitenciari
Disseny i maquetaci:
Snia Rodon
3
Catalunya s, des del 1984, lnica comunitat autnoma espanyola que t
transferides les competncies dexecuci en matria penitenciria
i, per tant, coordina i supervisa la implantaci de poltiques en aquest
mbit.
La pres s una instituci total en el sentit que s un espai tancat en el
qual una srie de persones, que compleixen condemna per haver coms
un delicte tipifcat a la llei com a tal, duen a terme totes les activitats de
la vida: dormen, mengen, treballen, estudien, passen el temps de lleure,
etc. perdent la capacitat de programar lactivitat diria ja que aquesta ve
establerta rutinriament.
Aix implica una srie de circumstncies a tenir en compte a lhora
de dissenyar i aplicar qualsevol acci educativa en una pres, on les
variables del temps i lespai es converteixen en instruments de control
(tericament en tot moments se sap on est la persona).
s en aquest marc on apareix el concepte de presonitzaci: lintern/a
interioritza com a forma dadaptaci els valors de la subcultura en qu
es troba immers i entra en un procs de presonitzaci que el porta a
adoptar els usos, costums i cultura de la pres (supervivncia). Aix fa
que assumeixi el llenguatge propi de la instituci, realitzi les conductes
esperades del seu rol i accepti el codi de lintern/a. Aquests patrons de
comportament sn totalment diferents dels patrons promoguts per les
normes culturals i socials.
Document de treball
EMMARCAMENT DE
LMBIT PENITENCIARI
4
A Catalunya hi ha 11 Centres Penitenciaris (CP) que es classifquen en funci de la
situaci penal dels interns i internes que acullen. Aix, distingim:
Centres de preventius: sn els centres on trobem les persones a les quals el
jutge ha decretat pres en espera de judici. Aquest s el cas del CP dHomes
de Barcelona (La Model), el CP Girona, el CP Tarragona i el CP Figueres.
Centres de compliment: una vegada la persona ha estat condemnada, passa
a la categoria de penada i s assignada a un centre de compliment. Aquest
s el cas del CP Brians I, el CP Brians II, el CP Quatre Camins, el CP Lledoners i
el CP Ponent.
Centres oberts: sn centres de compliment en medi obert. Aquest s el cas
del Centre Obert 1 de Barcelona, el Centre Obert 2 de Barcelona i el Centre
Obert de Lleida.
Centres de joves: la llei estableix que els joves (menors de 21 anys i majors de
18) han destar separats dels adults. A Catalunya hi ha un centre daquestes
caracterstiques, el CP Joves Quatre Camins (antiga Trinitat).
Centres de dones: la llei diu que les dones han destar separades dels homes
en centres i departaments especfcs. A Catalunya trobem un nic centre de
dones, el CP Dones (Wad Ras), tot i que en altres CP hi trobem departament
especfcs per a dones.
Centres especials: la llei recull lexistncia de centres especials com
ara lHospital Penitenciari de Terrassa, Unitats Psiquitriques, Unitats
Dependents o Centres dInserci Social.
TIPUS DE CENTRES PENITENCIARIS A CATALUNYA
Les funcions dun centre penitenciari es divideixen en dos grans blocs
dactuaci:
1) La funci executora per mandat judicial: lexecuci de les penes de privaci
de llibertat, les mesures de seguretat imposades per jutges i magistrats i la
retenci i custdia de les persones privades de llibertat per ordre judicial.
2) La funci rehabilitadora, per mandat constitucional: laplicaci i el foment
dels processos de rehabilitaci mitjanant mesures que afavoreixin la inserci
social i laboral dels interns i internes dels centres penitenciaris de Catalunya,
i el suport als penats que compleixen la condemna en rgim de llibertat
condicional.
FUNCIONS DELS CENTRES PENITENCIARIS
5
Font: Departament de Justcia, Generalitat de Catalunya
El segent mapa illustra la futura situaci penitenciria de Catalunya, amb la
creaci dels nous centres penitenciaris previstos.
El context institucional en el qual lintern/a ha de complir la condemna s una
organitzaci complexa, en qu destaquen cinc grans rees:
1) Lrea de tractament: la formen tots els professionals que duen a terme
activitats i programes dirigits a la formaci i la reinserci social: educadors/
ores socials, psiclegs/logues, criminlegs/logues, treballadors/ores
socials, monitors/ores, mestres, pedagogs/ogues, mediadors/ores
Responsable: subdirecci de tractament.
2) Lrea de rgim interior o vigilncia: est formada per tots els funcionaris
i funcionries de vigilncia, els caps dunitat i els caps de servei. Sencarreguen
de tot all referent a lordre, vigilncia i custdia dels interns i les internes.
Responsable: subdirecci dinterior.
3) Lrea sanitria: sencarrega de vetllar per la salut dels interns i les internes
i est integrada per personal mdic i dinfermeria. La plantilla estable de
facultatius es compon de metges generalistes i, en els centres grans, dun
o ms psiquiatres que cobreixen, com a mnim, lhorari dirn. Els serveis
LORGANITZACI INTERIOR DUN CENTRE PENITENCIARI
6
sanitaris compten, a ms, amb el suport de metges especialistes que, de
forma regular, acudeixen al centre. Els serveis mdics de tots els centres
disposen, tamb, de programes especfcs dintervenci i deducaci
sanitria: vacunacions, VIH/sida, hepatitis, tuberculosi (TBC), malalties de
transmissi sexual (ETS) i programes de manteniment amb metadona
(PMM). En els centres de dones hi ha, a ms, programes especfcs datenci
a la dona.
Responsable: coordinaci de lrea sanitria.
4) Lrea dadministraci: sencarrega de la gesti econmica-administrativa
del centre. Optimitzaci dels recursos fnancers i materials.
Responsable: gerncia del centre.
5) Lrea de rgim: sencarrega de la gesti dels expedients penals i
penitenciaris, aix com de regular la convivncia dins el centre a travs del
rgim disciplinari. Aix doncs, estableix les faltes (expedients disciplinaris),
que poden ser: faltes molt greus (108), greus (109) i lleus (110). En funci
de la categoria tindran unes sancions o unes altres (allament en cella,
privaci de passejos i actes recreatius, privaci de permisos). Aix mateix,
es regula el procs administratiu sancionador a f de garantir que lintern/a
pugui recrrer davant del jutge de vigilncia si no est dacord amb la sanci
imposada.
Responsable: gerncia del centre.
A ms daquesta classifcaci general, hi ha una altra classifcaci interior que s
particular de cada centre i que ubica cada intern/a en un espai (mdul, galeria,
departament, nivell, etc.) en funci de diferents variables com ara ledat, la
reincidncia, el tipus de delicte
7
A f de facilitar el tractament i la reinserci dels interns, la Llei Orgnica General
Penitenciria (LOGP) classifca inicialment els interns i internes penats (els
preventius queden al marge daquesta classifcaci) en tres graus de tractament
que estableixen el rgim de vida en el qual es troben.
La Junta de Tractament (vegeu pg. 8) s lrgan encarregat de proposar la
classifcaci de cada intern/a en un daquests graus, segons diferents criteris com
poden ser la tipologia dels actes delictius comesos, la personalitat de lintern/a, la
situaci externa (laboral, familiar), possibles addiccions, etc. Aquesta proposta es
fa arribar a la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil que
ser qui resoldr el grau.
1er grau de tractament (rgim de vida tancat): shi classifquen els interns i
internes que per la seva inadaptaci al rgim ordinari o perillositat necessiten
una especial vigilncia i atenci per part dels professionals, alhora que sn
separats de la resta dinterns). Aquest grau de tractament es revisa cada 3
mesos.
2n grau de tractament (rgim de vida ordinari): la majoria dinterns i
internes es troben en aquesta situaci. En aquest grau s on es porta a terme
la major part del tractament penitenciari. A la persona se li proposa seguir
un programa individualitzat de tractament (PIT) que, a banda de permetre-li
treballar sobre els factors que lhan portat a pres, li permetr aconseguir
els benefcis penitenciaris (sortides programades i permisos). Aquest grau
de tractament es revisa cada 6 mesos.
3er grau de tractament (rgim de vida obert): correspon a un perfl
dalta adaptaci al rgim i de realitzaci dun bon tractament i de bon
comportament tant en el centre com durant els permisos de sortida de qu
hagi gaudit. Est orientat al mn laboral i tamb a latenci teraputica en
medi obert. Normalment estan tot el dia fora del centre i noms hi van a
dormir. Aquest rgim de vida se sol complir en les anomenades seccions
obertes. Aquest grau de tractament es revisa cada 6 mesos.
Des del tercer grau es pot sollicitar la llibertat condicional (una vegada
complertes les 3/4 parts de la condemna, encara que es pot avanar a les 2/3
com a benefci penitenciari i haver aproftat el temps en 3r grau).
CLASSIFICACI EN GRAUS DE TRACTAMENT
8
l
n
C
8
L
S

8
L
v
L
n
1
l
u

L
n
A
1

L
n
u
L
n
1

S
L
n
1
L
n
C
l
A
A
8
S
C
L
1
A
C
u
S
A
1
A
n
A
L
l
S
l
S

u
'

l
n
1
L
8
L
S
S
C
S
,
n
L
C
L
S
S
l
1
A
1
S
,

C
A

A
C
l
1
A
1
S
,

C
1
L
n
C
l
A
L
l
1
A
1
S
,

L
1
C
.
A
n
A
L
l
S
l
S

u
L

L
A

S
l
1
u
A
C
l
C

A
L
'
L
x
1
L
8
l
C
8

(
A
M
8
l
1


l
A
M
l
L
l
A
8
,
L
A
8
C
8
A
L
,

L
1
C
)
.
C
L
A
S
S
l
l
l
C
A
C
l
C

l
n
l
C
l
A
L
1
r

C
8
A
u

L
n
l
1
L
n
C
l
A
8
l
2
n

C
8
A
u

L
n
l
1
L
n
C
l
A
8
l
3
r

C
8
A
u

L
n
l
1
L
n
C
l
A
8
l

l
1
-
A
8
L
A

L
8
S
C
n
A
L
-
A
8
L
A

l
A
M
l
L
l
A
8
-
A
8
L
A

1
C
x
l
C
C
L
C
C
l
C
A
-
A
8
L
A

l
C
8
M
A
1
l
v
A

/
L
A
8
C
8
A
L
-
C
8
!
L
C
1
l
u
S

C
L
n
L
8
A
L
S
-
C
8
!
L
C
1
l
u
S

L
S

L
C
l
l
l
C
S
-
C
C
M

8
C
M
l
S
C
S
-
A
C
1
l
v
l
1
A
1
S

l
1

A
C
1
l
v
l
1
A
1
S
-

8
C
C
8
A
M
L
S

S
C
C
l
C
L
u
u
C
A
1
l
u
S
-

8
C
C
8
A
M
L
S

8
L
L
A
C
l
C
n
A
1
S
A
M
8

L
L
S

l
L
1
S

u
L
L
l
C
1
l
u
S
-

8
C
C
8
A
M
L
S

u
L

u
8
C
C
u
L
S
-
A
L
1
8
L
S

A
C
1
l
v
l
v
l
1
A
1
S

u
'
A
L
1
8
L
S

8
C
l
L
S
S
l
C
n
A
L
S
S
A
M
(
S
l
s
L
e
m
a

d
'
A
v
a
l
u
a
c
l

M
o
L
l
v
a
c
l
o
n
a
l
)
8
L
C
l
M
C
8
L
8
1
8
L
C
l
M
C
8
u
l
n
A
8
l
8
L
C
l
M
1
A
n
C
A
1
2
n

C
8
A
u

L
n
l
1
L
n
C
l
A
8
l
(
8
e
v
l
s
l

3
m
)

(
8
e
v
l
s
l

6
m
)

(
8
e
v
l
s
l

6
m
)

L
8
M
l
S
C
S
3
r

C
8
A
u

L
n
l
1
L
n
C
l
A
8
l
L
L
l
8
L
8
1
A
1
C
C
n
u
l
C
l
C
n
A
L
L
L
l
8
L
8
1
A
1

u
L
l
l
n
l
1
l
v
A
L
L
.

C
C
n
u
l
C
l
C
n
A
L
L
L
.

C
C
n
u
l
C
l
C
n
A
L
3
r

C
8
A
u

L
n
l
1
L
n
C
l
A
8
l
(
M
a
x
.

2

m
e
s
o
s

d
e

l
a

r
e
c
e
p
c
l

d
e

l
a

s
e
n
L
e
n
c
l
a
)

L
8
M
l
S
C
S
L
l
n
a

p
e
r

v
a
l
o
r
a
r
9
El tractament est format per diferents elements que interactuen entre si i que
shan de tenir en compte a lhora de valorar levoluci duna persona durant
lestada a pres. Larticle 1 de la LOGP estableix el tractament penitenciari com
el conjunt daccions i activitats directament dirigides a la consecuci de la
reeducaci i reinserci.
Les principals accions que es realitzen en el tractament penitenciari sn:
I) Activitats i programes de tractament (variables en funci
del centre)
Programes socioeducatius, elaborats per educadors/ores socials, a travs
de la comunitat deducadors de la Plataforma e-Catalunya i implementats
posteriorment per aquests en els diferents centres: educaci intercultural,
educaci per a la mobilitat segura, educaci afectivosexual, programa
de drogues, programa dagents de salut, programa democions... Altres
programes que tamb duen a terme nicament els educadors/ores
socials sn: preparaci de permisos, cinefrum, el Projecte Eureka en
collaboraci amb entitats externes- per tal de treballar el temps doci
durant el cap de setmana (taller de ludoteca, teatre, mgia, percussi,
circ, espectacles puntuals de msica...).
Programes relacionats amb els fets delictius (normalment es duen a
terme per dos professionals conjuntament: psicleg/loga i educador/a,
encara que no sempre s aix, i a vegades noms els desenvolupa un nic
professional): programa de conducta delictiva, programes de conductes
addictives, programa de tractament de lalcohol, programa de control
de les agressions sexuals (SAC), programa per a persones que han
coms delictes violents (DEVI), programa per a persones que han exercit
violncia de gnere (VIGE), etc.
Activitats que duen a terme altres professionals com ara mestres,
bibliotecaris, monitors artstics, mediadors, monitors esportius, voluntaris:
formaci reglada, biblioteca, tallers artstics (pintura, cistelleria, cartr
pedra, cermica), radio, msica, teatre, fotografa, ioga, activitats
esportives, activitats danimaci sociocultural, calligrafa rab
Activitats que porta a terme el Centre dIniciatives per a la Reinserci
(CIRE): cursos de formaci ocupacional (fontaneria, gas, electricitat,
confecci industrial, ofmtica, aire condicionat, plans docupaci i tallers
productius).
En funci de les necessitats i interessos de lintern/a i del tipus de delicte que hagi
coms se li inclouran uns o altres en el programa individualitzat de tractament (PIT).
EL TRACTAMENT PENITENCIARI
10
II) Sistema dAvaluaci i Motivaci (SAM)
El SAM avalua tres rees: les activitats que realitzen els interns i internes, la seva
conducta i les sortides a lexterior (si en tenen). Cada rea t associat un nmero
determinat de crdits i la suma daquests dna una puntuaci que permet establir
el nivell davaluaci (A, B, C o D) de lintern/a. Cada nivell t associats uns benefcis
determinats, premiant amb major nivell la conducta i levoluci del intern/a.
Objectius:
- Avaluar levoluci dels interns i les internes.
- Motivar-los perqu aconsegueixin millors resultats.
- Disposar dinformaci actualitzada sobre els programes que fan.
III) Avaluaci i gesti dels permisos de sortida
Els permisos de sortida sn una part essencial del Tractament Penitenciari i nhi ha
de diferents tipus i amb diferents requisits:
Permisos extraordinaris: responen a raons humanitries i de dignitat
humana (mort o malaltia de familiars, naixements de flls). Tots els
interns i internes els poden tenir, independentment de la seva situaci
penal i penitenciria. El temps concedit ser el necessari per a la fnalitat
empleada, sense excedir els 7 dies naturals. Cal prendre les mesures de
seguretat adequades.
Permisos ordinaris: serveixen per preparar la vida en llibertat i responen
a la idea de resocialitzaci.
Poden tenir un mxim de 36 dies lany (interns i internes classifcats en
2n grau) i de 48 (els classifcats en 3r grau, a ms dels caps de setmana i
festius).
Requisits per a la seva concessi: estar penat, classifcat en 2n o 3r grau
de tractament, tenir complerta la 1 part de la condemna, no observar
mala conducta (absncia o presncia dexpedients disciplinaris) i tenir un
informe favorable de lequip de tractament.
Malgrat complir els requisits anteriors, lequip ha de valorar la idonetat
del gaudiment dun perms en cada cas. Per proposar el perms favorable
o desfavorable, la Junta de Tractament t en compte altres aspectes
individuals com la implicaci i participaci en el conjunt dels programes,
el nivell del SAM, el delicte coms, la trajectria delictiva, el temps restant
de condemna, el consums, mal s de permisos anteriors, etc.
11
Procediment de concessi dun perms: sollicitud de lintern/a, informe
de lequip tcnic amb la valoraci del cas i els condicionaments i/o
mesures de control, elevaci a la Junta de Tractament la qual pren un
acord favorable (concessi) o desfavorable (denegaci). Una vegada
aprovat per la Junta, sha delevar la proposta al Jutge de Vigilncia
Penitenciria (JVP) que s la fgura encarregada daprovar o desestimar
els permisos superiors a dos dies o al centre directiu si sn permisos fns a
dos dies. Aix mateix, lintern/a pot recrrer al JVP en cas que la Junta no
aprovi la seva sollicitud de perms i tamb presentar recurs a lAudincia
Provincial.
Permisos de cap de setmana: els poden gaudir interns i internes classifcats
en 3r grau. No es compten en el lmit dels 48 anuals.
Com ja hem comentat anteriorment, la Junta de Tractament s lrgan collegiat
que sencarrega de promoure i supervisar totes les variables relacionades amb el
tractament.
La Junta est presidida pel director/a del centre i est formada per: el subdirector/a
de tractament, el secretari/ria tcnic jurdic, el coordinador/a de lrea sanitria,
el coordinador/a dels equips multidisciplinaris, el cap de programes datenci
especialitzada, un psicleg/loga, un jurista, el director/a docent, el cap de
programes de treball social i el cap de programes deducaci social.
Prviament, cada equip multidisciplinari fa una reuni per tractar els temes de
lordre del dia de la Junta i donar les propostes als representats.
Les principals funcions de la Junta de Tractament sn:
Valorar i aprovar, si sescau, els programes individualitzats de tractament per
a cada intern/a.
Proposar al centre directiu laplicaci del rgim tancat als interns i internes
en qui concorrin les circumstncies previstes.
Valorar i aprovar, si sescau, les propostes raonades de grau inicial de
classifcaci i de destinaci a lestabliment que correspongui. Tamb les
propostes de regressi i/o progressi de grau i trasllat a altres centres
penitenciaris.
Adoptar els acords pertinents sobre queixes i peticions que facin els interns
i internes sobre temes relacionats amb el tractament.
LA JUNTA DE TRACTAMENT
12
Revisar les cancellacions de sancions disciplinries i fer propostes a la
comissi disciplinria.
Propostes de permisos de sortida.
Aprovar laccs dels interns i les internes als llocs de treball vacants als tallers
productius.
()
Des del 2002 els educadors i les educadores socials dels centres penitenciaris tenen
el Programa Marc dEducaci Social que defneix els continguts de leducaci social
a presons; aix mateix, intenta sistematitzar les seves orientacions, metodologies,
procediments i delimita els mbits dacci educativa, procurant donar una identitat
en aquest camp de treball.
El Programa marc del 2002, sorgia duna educaci social que:
Potencia lautonomia de les persones mitjanant estratgies didctiques.
Permet que les acciones educatives atenguin tant al procs general de
socialitzaci dels individus com a les situacions dinadaptaci social.
Promou les capacitats i prctiques que condueixen a tractes interpersonals
respectuosos.
s dinamitzadora despais socials: que els espais socials passin a ser
educatius.
Sorienta per un principi de transversalitat, que aconsegueixi involucrar altres
professionals que operen en altres espais, amb diferents metodologies i que
realitzen tasques diferents.
Conjunta coneixements terics i prctiques educatives que obliguen els
professionals a una formaci permanent.
Cal dir, per, que aquest programa actualment est en revisi pel nou context
social de les presons (evoluci i perfeccionament del tractament, evoluci i
professionalitzaci de la fgura de leducador/a social).
FUNCIONS ESPECFIQUES DE LEDUCADOR/A SOCIAL PENITENCIARI
13
Intentant-ho sintetitzar, la feina del educador/a en lmbit penitenciari, se centra
en tres grans mbits dactuaci.
1) Atenci grupal amb els interns i les internes
- Participaci i desenvolupament de programes de tractament amb els interns
i les internes.
Alguns dels programes gestionats per educadors/ores socials sn: educaci
intercultural, educaci ambiental, educaci per a la mobilitat segura,
programa de conductes addictives, programa de control de les agressions
sexuals (SAC), programa de delictes violents (DEVI), programa de violncia
de gnere (VIGE), programa de preparaci de permisos
- Elaboraci, seguiment i avaluaci dels programes socioeducatius a travs de
la Plataforma e-Catalunya.
- Motivar-los per a la participaci i implicaci.
- Organitzar i executar jornades culturals i actes puntuals a linterior dels
centres penitenciaris.
- Dinamitzaci despais i activitats danimaci sociocultural a linterior dels
centres penitenciaris.
- ()
2) Atenci individualitzada amb els interns i les internes
En un primer moment, totes les fgures professionals penitenciries, podien
exercir tasques de tutor/a. Des de fa uns quants anys, aquestes tasques han
quedat relegades als educadors/ores socials (exceptuant-ne algun centre). Aix
doncs, quan un intern/a arriba, se li assigna un tutor/a que s el seu referent mentre
romangui en aquell mdul.
Les funcions de leducador-tutor en latenci individualitzada sn:
- Informar lintern/a sobre el funcionament i les caracterstiques del centre
i de la unitat assignada, la normativa, loferta dactivitats, els acords que
es prenen sobre ell I, en general, de tots els aspectes que la persona
tutoritzada pugui necessitar per moures pel centre.
- Conixer els interns i les internes assignats per tal de saber els seus
interessos, capacitats, necessitats quotidianes, potencialitats, etc. per tal de
14
poder oferir-los un programa individualitzat de tractament (PIT) tan acurat
als seus interessos com sigui possible.
- Orientar, motivar i ajudar lintern/a en les diferents rees: personal, escolar,
professional tot donant-li eines i recursos, o b derivant-lo als professionals
especialistes en aquella rea concreta.
- Participar en lelaboraci del Programa Individualitzat de Tractament de
lintern/a tutoritzat.
- Fer un seguiment de levoluci de lintern/a des del moment de lingrs fns
al moment de sortir-ne.
- Mediar en situacions de crisi i conficte i de canvis inesperats en la seva
situaci vital i penitenciria.
- ()
A travs de la Plataforma e-Catalunya sha elaborat una Guia dAtenci Individualitzada
entesa com una proposta metodolgica per al treball educatiu dels educadors i
educadores socials als serveis penitenciaris
3) Institucional
- Elaboraci dinformes en tots aquells casos en qu se li demani informaci
escrita i, de manera preceptiva, en aquells casos en qu lautoritat judicial o
el centre directiu ho demanin de manera explcita (informes de conducta, de
permisos, de classifcaci).
- Elaboraci de Programes Individualitzats de Tractament (PIT).
- Coordinaci amb diferents professionals i amb la resta deducadors i
educadores.
- Formalitzaci de documentaci establerta: protocol dingressos, protocol
de tutories i agenda de tractament, full de seguiment dactivitat, fets
positius, llistats dactivitats, ftxes dactivitats, notifcacions dels acords
presos en Junta sobre permisos, notifcacions i valoracions del SAM (crdits i
bescompte de benefcis), planifcaci dactivitats, autoritzacions, comandes
de material, justifcants, ordres de sortida de mdul
- Elaboraci de lescala riscanvi.
15
Partir dels interessos particulars per intentar connectar amb quelcom seu.
Donar la paraula, tenint en compte que el fet de donar-la implica assumir-ne
les possibles conseqncies; pot comenar el nostre malestar: per no saber,
per no compartir interessos, per haver de tornar a repensar la feina
No infantilitzar, sn persones adultes, no tractar-les com a nens pensant que
no poden entendre certs conceptes.
No homogenetzar; ser capaos de detectar-hi les individualitats.
No imposar una manera de veure el mn, ni caure en la moralitzaci, sin en
despertar inquietuds, potencialitats
Passar del simple entreteniment a lacci educativa.
Transformar els espais en espais educatius/culturals.
Que cada persona assumeixi la seva responsabilitat dins el procs educatiu.
Ser conscients que la relaci educativa est mediatitzada, entre altres coses,
per la voluntat de sortir i lobligatorietat.
Facilitar que durant lestada a pres puguin descobrir, redescobrir i fer seus
aprenentatges que els siguin tils per funcionar en la xarxa social mplia.
Superar la pedagogia del dfcit.
Poder aguantar el fet de no saber si semportaran alguna cosa del que shi ha
treballat.
REPTES I ELEMENTS SIGNIFICATIUS A TENIR EN COMPTE PELS
EDUCADORS I LES EDUCADORES DE LMBIT PENITENCIARI
16
Textos legals
Constituci Espanyola de 1978.
Llei Orgnica, 1/1979 de 26 de setembre, General Penitenciria.
Reglament Penitenciari aprovat pel Reial Decret 190/1996 de 9 de febrer de 1996
Reglament dorganitzaci i funcionament dels serveis dexecuci penal a
Catalunya, aprovat pel Decret 329/2006 de 5 de setembre.
Programes socioeducatius elaborats per la comunitat dels educadors socials dels
serveis penitenciaris de Catalunya
Programa deducaci emocional en lmbit penitenciari: les competncies personals.
Febrer 2010.
Programa deducaci emocional en lmbit penitenciari: les competncies socials.
Mar 2011.
Programa deducaci emocional: eines de suport per a leducador social. Mar 2011.
Programa de formaci per a agents de salut a lmbit penitenciari. Mar 2011.
Programa deducaci en drogues. Mar 2010.
Refexions metodolgiques dels educadors socials dels centres penitenciaris entorn
de latenci individualitzada. Novembre 2009.
Programa de mobilitat segura als centres penitenciaris. Juliol 2009.
Programa deducaci intercultural als centres penitenciaris. Febrer 2009.
Guia deducaci afectivosexual. Febrer 2009.
Els trobareu al portal web del Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya,
seguint aquest enlla: http://bit.ly/6oVhxX.
Documents de treball
Programa marc deducaci social als centres penitenciaris. Secci dEducaci,
Cultura i Esport de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia
Juvenil. Barcelona, 2002 (document en revisi).
Documents Professionalitzadors: Defnici deducaci social, Codi deontolgic de
leducador i leducadora social i Catleg de funcions i competncies de leducadora i
leducador social. Barcelona: Asociacin Estatal de Educacin Social, 2007. [Versi en
catal disponible a http://bit.ly/beR1gv].
Lempresonament a Catalunya. Edicions 1984, Barcelona, 2004. [http://investigaccio.org/
ospdh/sites/default/fles/L%27empresonament%20a%20Catalunya_0.pdf].
REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
17
Obres bibliogrfques
BUSQUETS, B. Pres de neu. Barcelona: Proa, 2003.
FILELLA, G. Lorientaci ocupacional en els centres penitenciaris. Lleida: Pags
Editors, 1998.
FILELLA, G. (coord.). La intervenci psicopedaggica en el context no formal. Models
dorientaci. Lleida: Pags Editors, 1999.
FOUCAULT, M. Vigilar y Castigar. Nacimiento de la prisin. Madrid: Siglo XXI, 1982.
GARCA-BORS, J. La pres. A: A. Aguirre i A. Rodrguez (coords.). Patis oberts i
patis tancats. Barcelona: Marcombo, 1995.
MEIRIEU, PH. Frankestein educador. Barcelona: Laertes, 1998.
VVAA. La funci social de la poltica penitenciria. Congrs penitenciari internacional
de Barcelona. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006.
Pgines web
http://www.xarxa-omnia.org/cp4camins2/ (Blog de Quatre Camins)
http://www20.gencat.cat/portal/site/Justicia/ (Centre dEstudis Jurdic i Formaci Especialitzada)
Institucions
Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil
Arag, 332 / Girona, 89
08009 Barcelona
932 140 100
Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada
Ausis March, 40
08010 Barcelona
932 073 114