You are on page 1of 1

26

debat

DIMARTS, 10 DE JULIOL DEL 2012

ara

Cultura, comunitat, felicitat


l neoliberal noms t responsabilitats davant dell mateix o de la famlia. Els assumptes comunitaris queden reduts nicament a la seva creena religiosa i potser a la ptria i, ben mirat, aquests darrers punts serveixen nicament per garantir la prpia individualitat en la mesura que aporten seguretat i fortalesa ideolgica. s una manera de concebre el mn i la vida en la qual la idea de laltre esdev bsicament la dun potencial enemic. No s largument duna pellcula nord-americana; s la base estructural del pensament neoconservador que ha declarat la guerra a la socialdemocrcia i a lestat del benestar i que, a la vista dels esdeveniments que marquen el noticiari quotidi dels darrers anys, porta cam de guanyar-la. B, de guanyar-la si no som capaos de revertir el gui daquesta simulada pellcula donant-li una oportunitat a la histria acumulada dels darrers segles. Evidentment, la batalla conservadora es planteja principalment en els escenaris de leconomia, i la conjuntura favorable prov dels nous escenaris de la globalitzaci i les tecnologies de la comunicaci, que li han perms aprofitar el gap que existeix entre un poder poltic local i una economia global. El resultat final es una trgica separaci entre dos conceptes que sempre havien circulat junts: poltica i poder. Tot aix s cert i caldr combatre-ho amb eines similars, en la mesura que els instruments de la manipulaci esdevenen potencialment instruments de la mobilitzaci (internet i les xarxes socials, potser encara en les seves

primeres generacions, Mundial, o ms tard la sn sens dubte el camp del Vietnam, per exemon es lliurar la batalla ple) exigia una enorme definitiva). mobilitzaci propaganPer aquesta guerra dstica. Ara passa una cono podria fer-se nicasa similar. s la doctrina ment sobre escenaris de lausteritat, o del seu econmics: les hipoteadlter semntic: la docques, la prima de risc, el trina de la por. XAVIER MARC deute o la inflaci sn els Bauman posa un elements que generen exemple fora significaECONOMISTA beneficis i fluxos finantiu quan observa a laecers i que predetermiroport de Schiphol, ara nen la nova governana internaciprivatitzat, el segent anunci: On onal, per no sn el camp de bata- s com si de abans hi havia estats i fronteres, ara lla primigeni. Com en qualsevol hi ha mercats i oportunitats. Es sobte els conflicte, calen escenaris ideolgics ciutadans es tracta de conceptes que prioritzen que mobilitzin les persones i que leficcia, lestalvi, la rendibilitat i la lliuressin a individualitat per sobre daltres cren les condicions necessries per lliurar la contesa. com la comunitat, la solidaritat, la lenemic Fins no fa massa, el procs previ sense lluitar felicitat. duna guerra a escala internacional Estem davant duna batalla cul(la Primera o la Segona Guerra tural que es lliura en el terreny de

les idees i dels models de construcci social i, curiosament, els estats europeus, que han invertit desenes danys a crear millores socials, estan perdent la batalla de la comunicaci. s com si de sobte els ciutadans sentreguessin a un enemic que els empobreix i els humilia sense plantar gens ni mica de batalla. El mateix Bauman plantejava una cosa similar al seu llibre Modernitat i holocaust quan afirmava que, mes enlldelabarbrie,elqueconverteix el genocidi jueu en un fet extraordinari es lentramat jurdic que el justifica i la collaboraci implcita duna comunitat incapa de pensar que,msenlldelespoli,snsimplement conduts a la cambra de gas. La felicitat no interessa als neoconservadors de la mateixa manera que no els interessa la comunitat. Ambdues idees sn essencials per entendre el que a poc a poc hem aconseguit en els darrers dos segles i mig; senganya, doncs, qui pensa que sn conceptes antics, superats per les circumstncies i poc tils per definir un mn convuls on la circulaci de persones i capitals esdev el nou paradigma de la riquesa. Davant dun exrcit tan aclaparador, les primeres guerrilles (els 15M de tot el mn) semblen un exrcit ingenu i infantil. No s aix. Han de superar un problema que, ats el seu carcter innovador, s esferedor: lexcs de formaci dels seus militants. Els canvis sn rpids quan tenen una articulaci vertical, una jerarquia dogmtica, i sn lents quan esdevenen horitzontals i extremadament dialctics. Per al nucli de la protesta hi ha una idea dextraordinria potncia que no podem menysprear: mantenir una idea plausible de felicitat.

FERRAN FORN

CARTES I MISSATGES

I una marca Catalonia?


s evident que la marca Espanya, tal com es va explicar diumenge a lARA, no ajuda gens les empreses exportadores catalanes. A les enormes dificultats tant per obtenir crdit com per guanyar la confiana (comandes) dels clients shi suma la ja tradicional imatge dEspanya de pas de baix nivell industrial, tecnolgic i productiu. Les marques es consoliden amb llarguestrajectriesilavalidaciperpartdels clients dels seus valors. La tecnologia i la qualitatalemanyesnosnfruitdecampanyesdemrqueting,sindelavoluntatde les empreses dassolir-ne els ms alts estndards.Enaquestsentit,lamarcaEspanya ja est construda i no incorpora els valors que necessiten les empreses catalanes. s ms fcil i barat canviar el nom de la marca o crear-ne una de nova que redrear-ne una de dolenta. Andersen Consulting, per exemple, va canviar a Accenture perqu no la relacionessin amb ArthurAndersen.JatenimlesmarquesBarcelona, Pirineus, Costa Brava, etc. per al turisme; per qu no una marca Catalonia
@diariARA

peraindstriesdaltvalorafegit?Quinfet diferencial podem oferir al mn?


JORDI NET BARCELONA

regada de contradiccions. No tot s una qesti de prevenci i formaci. Tamb cal una normativa coherent.
JORDI BERNABEU FARRS CENTELLES

Laugment de lIVA
El Sr. Montoro justifica la pujada de lIVA i fa la comparaci amb altres pasos on aquest impost s superior. Prou de tanta demaggia. Que Montoro equipari igualment els nivells dels sous, les pensions, latur, etc., als dels altres pasos. Sap el senyor Montoro (espero que s) quines mitjanes tenen aquests valors a Europa? La mitjana de les pensions contributives a dia 1 de juliol del 2012 s de 829,57; les del SOVI, de 375,07. I a sobre volen congelar-les. Seria bo que el senyor Montoro informs correctament una ciutadania que no arriba a finals de mes per causes de les quals ell i els seus sn els mxims responsables.
AGUST SOBERANO I CANET SANT CUGAT DEL VALLS

Crisi i consum dalcohol


Ahir, recollint les dades aportades per Projecte Home, lARA publicava en portada que La crisi dispara lalcoholisme. s sorprenent que el Govern, en el seu pack mnibus, plantegi modificacions que afecten directament les restriccions aplicades el 2009 al sector privat de la indstria de lalcohol. El Govern permetr altra vegada la realitzaci intensiva daccions de promoci del consum dalcohol, i en parallel la seva publicitat. A ning se li escapa una realitat evident: tot i que vivim en una societat culturament molt arrelada al consum dalcohol, aquesta qesti s un assumpte dinters econmic: business pur i dur. Sc partidari de no estimular comportaments que puguin comportar problemes. El sentit com control, prudncia i moderaci s incompatible amb aquesta promoci dtica dubtosa i car-

Ens cal arribar al 55%


En aquests moments Catalunya viu en una autntica crulla histrica. Ha arribat elmomentdementalitzar-nosquenoms ens en sortirem si entre tots ho fem tot. Ara i aqu no podem pensar que com que ja arribem tericament al 51% de ciutadans que votarem s en un suposat referndum per la independncia ja est tot guanyat. Encara cal i caldr picar molta pedra. Al meu parer, haurem darribar a sumar ms del 55% dels vots a favor de la llibertat nacional i la sobirania plena. La independncia no s com bufar i fer ampolles; saconseguir amb fermesa i intellignciaienquatrefases:promoci,internacionalitzaci, transversalitat i lideratge. Ara tot just ens trobarem en la primera fase. Entre tots ho hem de fer tot .
JOSEP LOSTE PORTBOU

Les cartes enviades pels lectors han de tenir un mxim de 1.000 carcters. El diari es reserva el dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer constar nom i cognoms, adrea postal i electrnica, nmero de carnet didentitat i un telfon de contacte. Les cartes no es respondran.

Podeu expressar-vos al diari a travs de la web www.ara.cat, i per les segents vies: facebook.com/diariARA @ cartes@ara.cat Carrer Diputaci,119, 08015, Barcelona Fe derrades: opinio@ara.cat