ÍNDEX

1. Resultats ampliats
1.1 Resultats del test musical................................................................pàg. 2
1.2 Resultats de les enquestes..............................................................pàg. 3

2. Estadístiques complementaries de Fabrizio Ferri Benedetti.....................pàg. 8

3. Entrevistes
3.1 A Patrick Juslin...............................................................................pàg.10
3.2 A Rafael Bisquerra..........................................................................pàg.14
3.3 A Agustí Escarré.............................................................................pàg.17

1
 1.RESULTATS AMPLIATS
1.1. Resultats del test musical
Nº
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Cançó
70 40 30 20 60 70 40 30 80 90 80
70 40 20 10 60 50 40 60 30 80 60
70 30 20 10 70 80 60 50 70 80 60
70 40 30 30 40 80 60 70 60 90 70
70 40 30 40 60 70 30 40 80 90 80
80 40 20 0 60 80 30 10 80 90 90
80 40 20 30 50 70 60 60 80 80 90
Homes

70 40 80 30 50 60 50 40 10 80 90
50 60 20 70 30 90 10 0 80 90 80
70 40 0 30 70 70 50 90 100 90 90
80 0 30 0 90 50 40 10 100 70 60
80 60 20 40 60 70 30 10 80 80 70
80 40 20 10 50 70 40 20 90 80 70
80 40 10 0 60 70 40 0 60 100 90
70 30 10 30 70 60 40 0 70 80 60

mitjana 72,66 38,66 24 23,33 58,66 69,33 41,33 32,66 71,33 84,66 76

80 30 10 20 30 40 60 20 40 70 40
70 40 20 10 50 70 50 0 50 60 70
70 30 40 10 60 80 30 10 90 70 90
60 40 30 10 70 80 70 10 50 80 50
60 20 30 20 70 80 20 0 60 80 70
50 40 20 10 30 70 40 10 30 70 80
80 50 20 20 30 70 50 20 80 90 40
Dones

70 50 30 10 40 80 10 10 50 80 60
40 60 20 40 40 80 30 20 80 90 40
70 60 10 20 80 90 50 30 70 80 70
90 30 20 30 70 70 20 10 80 90 80
70 60 10 40 50 70 80 0 40 80 50
80 30 20 30 20 80 10 0 60 80 60
60 40 20 0 60 60 70 10 30 70 40
90 60 30 10 50 60 10 0 80 80 90

mitjana 69,33 42,66 22 18,66 50 72 40 10 59,33 78 62

2
 1.2. Resultats de les enquestes
Músiques per activar-se

Canço Grup Estil

From without Michael Camilo Latin Jazz
Sessions Pont Aeri Electrónica (Dance)
Sunkiss drop Jun and Alison J-Pop
American Idiot Green Day Rock
A message to rudy The specials Ska
Orgullo obrero Non servium Punk
Fascismo nunca más Habeas Corpus Punk
Pastel de costo Lehendakari’s muertos Oi
Vol.10 Dj. Sisu Electrònica
Baby Molella Electrònica
Jam Driver (Victor Magan
Kardamoon Electrónica (House)
remix)
Sandstrom Darude Electrònica
Solo vivir Skalariak Ska
All my living The manolos Rumba
És per tu Lax’n Busto Rock
Sessions Dj. Sisu Electronica
Sessions Dj. Pastis and Buenri Electronica
Are you gonna be my girl Jet Rock
Viva la vida Coldplay Pop Britànic
Born in the USA Bruce Springsteen Rock
Ole Jarabe de Palo Rumba
Ska, Ska, Ska The Skatalites Ska
Liquidator Harry J. All Stars Ska
Vol. 10 Dj. Sisu Electrònica
Ready or not Dj. Hype Electrònica (drum’n Bass)
Black Sky
Antisocial Dogma Crew Rap
One Fine Day Offspring Punk-Rock
A fuego Extremoduro Rock
El perro verde Marea Rock
Jane The loved ones Punk-Rock
Salta Seguridad Social Pop-Rock
Before I forget Slipknot Heavy Metal
Nada Podrá Salvarte Pignoise Pop – Rock
Miracle Cascada Electrónica (House)
Paradise City Guns’n Roses Rock
Deskosios de la vida Sinkope Rock
No cigar Millencolin Punk – Rock
The Riddle Gigi d’Agostino Electrónica
Delirious David Guetta Electrónica (House)
Como Camaron Estopa Rumba
Alternatiu (reggae, ska,
Bongo Bong 3
Manu Chao
rock...)
Bucovina Dj’s varis Electrónica (House)
 Snow (Hey Ho!) Red Hot Chilli Peppers Rock
Hoy Lagarto Amarillo Rumba
My Sharona Ramones Rock
XR2 M.I.A Rock
Elevation U2 Rock
Song nº2 Blur Rock
Have a Nice day Bon Jovi Rock
House of fire Alice Cooper Rock
The pretender Foo fighters Rock
She moves in her own way The Kooks Rock – Indie
Walking on sunshine Katrina and the Waves Pop
Save tonight Eagle Eye Cherry Pop – Rock
Cómo explicarte La pegatina Rumba
Ready or not Dj Hype Electrònica (drum’n bass)

Músiques per relaxar-se

Cançó Grup Estil

Part I (the Köln Concert)
October 1868 (the Paris Kevth Jarret Jazz
Concert)
Relax Mika Pop
Heaven’s not enough Steve Conte Pop-Rock
Les quatre estacions Vivaldi Clàssic
Si no te hubieras ido Maná Pop-Rock
Papá cuéntame otra vez Ismael Serrano Cantautor
Mambo influenciado Bebo y Chucho Valdés Jazz-Reggae
Babilonia Morodo Reggae
Simfonia n.5 Mendelssohn Clàssic
Song for a friend Jason Mraz Indie-Pop
Is this love Bob Marley Reggae
Kingston town UB 40 Reggae
Fix you Coldplay Pop britànic
Better together Jack Johnson Rock acústic
Banana pancakes Jack Johnson Rock acústic
Rastaman Morodo Reggae
Redemptation Song Bob Marley Reggae
Exodus Bob Marley Reggae
Mentira Tres coronas Rap-Salsa
Diamonds on the inside Ben Harper Rock acústic
My world The Go! Team Indie-Rock
Everything I own Ken Bothe Reggae
Soldadito marinero Fito y Fitipaldi Rock acústic
Untitled Simple Plan Pop – Rock
Green eyes Coldplay Pop Britanic

4
 Newales Marilyn Manson Heavy melodic
Sola La Oreja de Van Gogh Pop
El far del sud Sopa de Cabra Rock Català (acúsitc)
You’re Beautiful James Blunt Pop
Papa cuéntame ota vez Ismael Serrano Cantautor
Russian Red Cigarrettes Indie / Folk
Mirando al cielo Huecco Pop
Estrella polar Pereza Pop
More than words Extreme Rock - Metal Acústic
I’m yours Jason Mraz Indie
What goes around comes
Justin Timberlake Pop / R&B
around
Estrella polar Pereza Pop
Africa Unite Bob Marley & the Wailers Reggae
Where is the love Black eyed peas R&B / Soul
Yellow Coldplay Pop Britànic
No woman no cry Bob Marley Reggae
Ley de gravedad Ojos de Brujo Rumba
Traffic in the sky Jack Johnson Rock acustic
Forever Ben Harper Reggae / Rock acustic
Jeremy Pearl Jam Grunge
Miedo Pedro Guerra Cantautor
1000 things Jason Mraz Pop – Indie

Músiques que transmeten alegria

Cançó Grup Estil

Noches de bohemia Navajita Plateá Flamenco
Rude Girl Laurel Aitken Ska
Plan 10 Doctor Calypso Ska
Tomasín La Pegatina Rumba
Pacto entre Caballeros Joaquín Sabina Rock
Olé John Revox Electrónica
Samba Adagio Safri duo Electrónica
Sólo Vivir Skalariak Ska
Always look at the brigh side Erick Iddle Jazz / Swing
of life
Ska, ska, ska Skatalites Ska
Las de la intuición Shakira Pop latino
Tambors Safri duo Electrónica
Ska Fort Rock Skatalites Ska
Somos de calle Daddy Yankee Reggaeton
All Summer long Kid Rock Rock / Blues
You me dancing! Los campesinos Pop – Rock

5
 No hay tregua Barricada Punk Rock
Tenia tanto que darte Nena Daconte Pop
Punks I Skins Non Servium Punk Rock / Oi
Sunkiss drup Jun & Alisson J- Pop
Sarri, Sarri Kortatu Ska / Punk
Terror of my Speedcore Dj Angerfist Electrònica
Libreska! Canteca de Macao Rumba
Tribute Tenacious D Rock
Bon Dia Els Pets Pop Rock
Life is live Opus Pop Rock
Olé Jarabe de Palo Rumba
Hasta que el cuerpo aguante Mago de Oz Rock celtic
Te entiendo Pignoise Pop – Rock
Puta Extremoduro Rock – Punk
Ponme de Beber Despistaos Rock
Can’t Stop Red Hot Chilli Peppers Rock
I will survive Gloria Gainor Disco Soul
A tu lado Jarabe de Palo Rumba
Kitxalla Gertrudis Rumba
Ain’t no mountain high enogh Marvin Gaye & Tammi Terrell Pop / Soul
Olé Jarabe de Palo Rumba
Azul Muchachito Alternatiu
Yellow Bricks Arctic Monkeys Rock Alternatiu
Agustito con la vida Jarabe de Palo Rumba
Bailar Jarabe de Palo Rumba
Satisfaction Benny Benassi Electrónica
Despierto La Pegatina Rumba
Olé Jarabe de Palo Rumba
Delgadito La Rabia Rock
Poison Alice Cooper Rock

Músiques que transmeten tristesa

Cançó Grup Estil

El bulevar de los sueños Joaquín Sabina Cantautor
rotos
Papa cuéntame otra vez Ismael Serrano Cantautor
Titanic Ceilin Dion Pop – Rock
La senda del tiempo Celtas Cortos Rock, Música Folk
Ojala Fondo Flamenco Flamenc
Ruido Joaquin Sabina Cantautor
Voldria Aprendre Gerard Quintana Cantautor
El muelle de San Blas Maná Pop – Rock latino

6
 We never change Coldplay Pop Britànic
Wonderwall Oasis Pop Britànic
Bondad o Malicia Falsa alarma Hip hop
Ya olvidar Tres coronas Rap – Salsa
Bad Day Daniel Powter Pop
Umbrella (cover) Scott Simons Pop Electronic
Si tu no estas aqui Rosana Cantautor
Por verte sonreír La Fuga Rock
Untitled Simple Plan Pop – Rock
Titanic Celin Dione Pop
Best of You Foo Fighters Rock Alternatiu
Awakening Mae Pop – Rock
Love theme from Romeo and André Rieu Clàssica
Juliet
Nobody sais it was easy Evil activities Pop Britanic
Love you Jah cure Reggae
Standby Extremoduro Rock
Apologise One Republic Pop Rock
Perdoname Shaila Dúrcal Pop Llatí
Streets of Philadelphia Bruce Spreengsteen Rock / Cantautor
Mliña La quinta estación Pop
Los lunes de octubre La fuga Rock
Gigante La fuga Rock
Boig per tu Sau Rock Català
Everchanging (acoustic) Rise Against Punk Rock
Don’t Speak Gwen Stefani Pop – Rock
El muelle de san Blas Maná Pop – Rock latino
Los hijos del hambre no Canteca de Macao Rumba
tienen manyana
Without you Mariah Carey Pop
Feliz Estopa Rock / Rumba
Standby Extremoduro Rock
Heroína La fuga Rock
Hope there’s someone Antony And the Johnson’s Pop
I miss you Blink 182 Pop – Rock
Cuando estoy a tu lado Agua bendita Pop
La llista de Schindler BSO Clàssica
Abril La fuga Rock
Quién me ha robado el mes Joaquín Sabina Cantautor
de abril
Live Forever Oasis Pop Britànic
I will always love you Witney Husdon Pop
I no me crees Efecto mariposa Pop
Snuff Slipknot Heavy

7
 2.ESTADÍSTIQUES COMPLEMENTARIES

Els resultats que presentem són extrets de l’estudi fet per Fabrizio Ferri Benedetti
“Efectos de tempo y modo sobre el contenido musical de la música” presentat durant
unes jornades de Foment de la Investigació de la Universitat Jaume I.

Fabrizio Ferri Benedetti (1982) és un jove llicenciat i doctor en psicologia de la

universitat Jaume I de Castelló; és un gran interessat en la neurociència, la
psicobiologia cognitiva i els aspectes relacionats amb la metodologia de la
investigació.

El análisis estadístico de los datos ha llevado a los resultados que exponemos a

continuación. En la Tabla 1 pueden apreciarse las medias en cada emoción para cada
una de las cuatro melodías.

8
Siguen a continuación los diagramas de barras con la representación de las medias en
los Gráficos:

9
 3.ENTREVISTES

3.1. A Patrick Juslin

Entrevista extreta del diari la Vanguardia (secció de La Contra), edició impresa el
14/1/2008, i feta pel periodista Lluís Amiguet.

Patrik Juslin (37 anys) és un investigador de la relació que hi ha entre la música i

les emocions a la universitat de Uppsala amb el projecte “Aprenentatge de la
expressivitat musical mitjançant el „feedback‟ ”. Ha escrit també set mecanismes
neuronals de sentiment musical.

¿Por qué tarareamos música pachanguera?

Porque en nuestro cerebro actúa uno de los mecanismos neuronales que llamamos
reflejo emocional condicionado.

Y así uno acaba silbando cada cosa...

Usted ha oído esa canción de mal gusto repetidamente en situaciones agradables y la

silba porque espera obtener -y obtiene- de nuevo esas mismas emociones, aunque su
raciocinio le diga que esa música en sí es mala

Somos el perrito de Pavlov musical.

El mecanismo de condicionamiento hace que usted responda con emociones positivas

a música objetivamente mala.

¿Podría desprogramarme?

Claro. Con otra música. El oído es nuestro sentido más emocionalmente poderoso,

10
mucho más que la vista...

¿Por qué?
Porque es el primero que utilizamos en el claustro materno. Los sonidos son nuestro
primer contacto con el mundo exterior. Aprendemos a escuchar antes de nacer y de
ver, oler o tocar por primera vez. Cuando la madre oye una melodía que le produce
emociones segrega sustancias que nos afectan ya en el claustro materno, así
aprendemos a reaccionar al oír cualquier sonido externo.

¿Puedo tener mal gusto antes de nacer?

O tener muy buen gusto.

Para eso hace falta buen oído.

Se equivoca. Usted puede tener un oído excelente, incluso oído absoluto (la capacidad
de identificar una nota solo por su sonido), y padecer amusia.

¿Amusia?
La discapacidad neuronal que impide conectar la música con las emociones.

En algún local será una bendición.

Es un mal terrible. El oído es la mayor fuente de emociones para el ser humano. Tiene
mayor poder asociativo o sugestivo que la imagen, el gusto o el tacto.

Por ejemplo...
Si usted oye una melodía cuando ve a sus mejores amigos, volverá a sentir emociones
positivas cuando la oiga, aunque no están.

A veces sería lo mejor.

La música no es la realidad: sus amigos no están ya, pero la canción sí está y la
emoción que provoca en usted también es real.

Marin Marais (intérprete de viola y compositor) decía que interpretaba para poder

11
hablar con sus muertos.
Científicamente, en cierto modo, sería así: por asociación, las emociones serían las
mismas que si realmente hablara con ellos.

¿Por qué adormecen las canciones con que se arrulla a los niños?
Es otro mecanismo de los siete que hemos identificado entre los que relacionan música
y emociones. Lo denominamos evaluación cognitiva. Es la utilización práctica del poder
emocional de la música.

Una de estas canciones que adormece puede ser muy práctica.

El mecanismo es el mismo del habla en cualquier cultura: la ira grita y el cariño susurra.
En general, las melodías lentas y con cadencia descendente apaciguan y las
ascendentes estimulan. Pero no lo entienda de un modo mecánico, porque se trata de
una relación muy compleja.

Hay quien llora con los Sex Pistols (influyente banda de punk rock)
Ese sería el mecanismo de memoria episódica: seguramente ese amigo suyo vivió algo
muy tierno con música punk y vuelve a recordar ese momento cada vez que la oye.

Si oírlo llorar hasta da pena y todo...

Porque el sonido es el más empático de los sentidos. Tal vez no le emocione una
imagen por muy impactante que sea, pero no podría evitar conmoverse al oír el llanto -
o la risa- de un buen amigo: ¿hay algo más pegajoso que la risa?

¡Ese es el poder de la radio!

Ahí tiene una razón de su vitalidad.

Y si encima ponen buena música...

Una buena canción es la que nos sorprende. Es lo que denominamos expectativa
musical. La melodía es mejor cuanto menos esperada sea la nota siguiente.

¿En qué sentido?

Cuanto menos previsible sean la estructura y las diversas partes de la melodía, más

12
emoción logra suscitar en nosotros.

Por ejemplo.
Si escuchas una escala ascendente, esperas una nota ascendente también, pero, de
repente, el compositor te sorprende con una tonalidad grave inesperada: ahí está la
emoción y, por ende, la calidad musical.

Supongo que no es fácil lograrla.

Aquí intentamos meras aproximaciones descriptivas, pero estamos tratando de definir
complejísimos mecanismos neuronales. Cada oyente tiene unas expectativas y una
experiencia previa, por eso cada cual reacciona también a su modo.

¿Hay una música para cada ocasión?

Hay una música también para cada imagen. Tras un pasaje recurrente, el flujo de los
sonidos evoca imágenes visuales.

Como el correr del agua, un río.

Lo hemos denominado mecanismo asociado de imaginería visual. Es uno de los más
sorprendentes y evocadores poderes de la música: crear imágenes, y cuando digo
imagen no es una metáfora, no me refiero a imágenes auditivas, sino que hablo de
imágenes visuales en nuestra corteza neuronal.

¿Como cuadros de una exposición?

No solo lo logra la música clásica, incluso el arrastrar de unas zapatillas por un largo
pasillo bien encerado puede hacernos ver a un ser ausente y querido: al oírlas
sentiremos que está.

13
 De concierto
¡Vamos de concierto con Juslin!: al empezar, un acorde disonante nos dispara la
adrenalina (reflejo cerebral de raíz) hasta que las primeras notas nos dan buen
rollo sin motivo aparente (condicionamiento evaluativo).

Luego esa voz de terciopelo, como de chelo en un vibrato, nos pone blanditos y
tristones (contagio emocional)... Pero si... ¡es la canción de nuestra primera
noche! (memoria episódica).

Llega una armonía predecible y la música nos descubre un mar tan bello que
aniquila toda ambición (imaginería visual), pero, cuando parecía que se resolvía
la tensión previa..., ¡zas!, un cambio de clave nos corta la respiración
(expectación musical). ¡Qué pedazo de concierto! (apreciación cognitiva).

3.1. A Rafael Bisquerra

Entrevista elaborada per nosaltres a Rafael Bisquerra

Rafael Bisquerra Alzina és catedràtic d’Orientació Psicopedagògica a la

Universitat de Barcelona, director del GROP (Grup de Recerca en Orientació
Psicopedagògica) i del Postgrau en Educació Emocional. La seva línea de recerca
es l’educación emocional.

Quan vostè comença a interessar-se per la relació entre la música i les emocions,
que és el que busca, o espera trobar?
La forma d’introduir la música en l’educació emocional, de tal forma que les
competències emocionals, sobretot consciència emocional i regulació emocional, es
treballin a partir de la música. Una de les finalitats d’això seria que no cal drogar-se per
canviar estats emocionals. Un altra és la consciència plena (mindfullness) de benestar
recolzat per la música.

14
I quina fou la motivació d’aquest interès?
Potenciar el benestar subjectiu a través de tècniques que inclouen educació emocional,
música, kinèssia i relacions interpersonals.

Comença a obrir llibres, a buscar informció sobre aquest tema, a iniciar-se en el

coneixement d’aquesta relació música emocions. Quines són les seves
impressions d’entrada, sobre el que s’havia teoritzat fins el moment?
Fins fa molt poc temps, la investigació sobre música i emoció ha estat pràcticament
absent. Només recentment han començat a sorgir treballs de recerca sobre el tema, on
destaquen els de Juslin i Sloboda.

Creu que tot el que s’havia escrit sobre el tema de música i emocions era molt
uniforme, o que més haviat parlem d’estudis molt variats i heterogenis?
Com he dit abans, gairebé no s’havia escrit gairebé res sobre música i emocions, que
estès basat en investigació.

Nosaltres, quan vam començar a buscar informació sobre el tema, vam veure que
l’estudi de la música i les emocions havia interessat a moltes disiplines, i
disposava de molts camps d’estudi (psicologia, psiquiatria, neurologia,
musicologia, antropologia, filosofia...); Què en pensa vostè de tot això? Com és
que té tant d’interès per tantes disciplines l’estudi la música en relació a les
emocions?
Aquest interès de diverses disciplines és molt recent. És conseqüència de l’acceptació
de la complexitat de la música i de les emocions, que reclamen una perspectiva
interdisciplinària.

15
Pel que tenim entès, la música existeix des del paleolític, ja que gràcies a les
pintures en les que surten homes dançant, entenem que hi havia música llavors;
ha existit sempre aquest lligam entre la música i les emocions humanes?
Encara que no hi hagi plena consciència, la música s’ha creat i es viu per crear
emocions.

El que sí que podem afirmar amb certesa és que en la societat actual la música
transmet i provoca moltes emocions. Creu vostè que és un fet molt rellevant per
la societat que la música ens emocioni?
Si s’escolta música és perque agrada. És a dir, genera emocions que ens fan sentir bé.
La música és un llenguatge emocional que va més enllà de les paraules. Podriem dir
que és comunicació emocional en estat pur. Aquesta és la rellevància de la música.

És important una vida amb música per un bon desenvolupament emocional?

Sí. Penso que sí que ho és.

Quins usos i quin benefici se’n pot treure pels homes i dones de l’aplicació de la
música en el camp emocional?
El benefici és contribuir al benestar emocional.

Acutalment s’utilitza la música com un instrument per sensibilitzar i modificar les

emocions de les persones? En quins àmbits se’n fa aquest ús (pedagògic,
psicològic, sociològic, polític...)?
En educació musical, educació emocional, ball, dansa, musicoteràpia, dansateràpia,
arteteràpia, etc.

16
Creu que és important el paper de la música per la societat? I creu que aquest
cada vegada evoluciona més, guanyant importància?
La música és molt important en la societat i els mitjans tecnològics han fet arribar la
música a tothom. Pensem que abans de les TIC (tecnologies de la Informació i la
comunicació) només es podia escoltar música en directa. Avui en dia, tothom pot
escoltar la música que vol en qualsevol moment. Aquesta és una evolució important del
darrer segle.

I en l’àmbit personal, podriem “sobreviure” si d’un dia per l’altre s’acabés la

música en el món?
Seria una pèrdua molt gran. Però podríem sobreviure. Els sords ho tenen difícil per escoltar
música i poden sobreviure.

Per acabar ens agradaria que ens digués quin paper juga la música a la seva
vida.
Per mi juga un paper molt important. Procuro escolat música cada dia. M’agrada la
música clàssica (des del Barroc fins al segle XX), m’agrada l’opera, música de cine,
música selecta de la música contemporània, etc. Només escoltar certs passatges
musicals em canvien l’estat d’humor i m’ajuden a sentir-me bé. Alguns fragments em
posen pell de gallina i em fan experimentar emocions de gran intensitat. En alguns
casos podria ser l’experiència del disfrutar en grau màxim, el fluir, la plenitud.

3.3. A Agustí Esarré

Entrevista elaborada per nosaltres a Agustí Escarré

Agustí Escarré Arumí va fer de dj. durant 16 anys (1973-1989) a un bar-

discoteca de Taradell, a la comarca d’Osona, anomenat Maricel.

17
Per què creu que la música ens mou?

Crec que té molt a veure amb la necessitat d’expressió del que portem a dins nostre.
Per això cada cultura i cada generació té musiques diferents. El gran èxit de la musica
rock i pop ha estat la facilitat de connexió rítmica que ha aportat. El fet de poder-nos
moure d’una manera no gaire complicada i en una cultura com la nostra, complicada i
estressant, ha anat prou bé per ajudar-nos a interconnectar entre nosaltres.

Ha canviat el comportament de la gent davant la música durant les generacions

que has viscut?
Respecte els concerts en directe, no crec que hagi canviat gaire. Però, en canvi, sí que
crec que en el món de les discoteques ha canviat de forma important. A les discoteques
s’ha passat de gaudir de les cançons als 60 i 70, a la comoditat de deixar-se portar per
el ritmes repetitius durant els últims 10 anys.
Personalment crec que va haver un període de falta de idees noves a principis finals
dels 80 per passar a un nou tipus de ritmes sorgits, especialment, a Eivissa que han
donat lloc als ritmes electrònics actuals, que son prou fàcils per ser ballats.
En els concerts les coses no han canviat tant. Encara que podríem dir que fa
relativament poc que s’ha passat d’escoltar-lo assentat a escoltar-lo dempeus.

Per què anem a concerts, què esperem d’un concert?

Normalment els que anem a un concert esperem gaudir i escoltar aquelles cançons que
tant ens agraden.
Aquest fet s’ha fet més exigent a causa de les noves tecnologies, sobretot per la del
mp3. Tot i que el sector discogràfic n’ha patit les conseqüències nosaltres hem pogut
tenir un accés més fàcil i lliure a la música. Pels artistes fer concerts en directes s’ha
convertit en el seu principal ingrés.

18
Anem als concerts a escoltar els nostres grups a tocar com toquen les cançons que
coneixem i de la forma que les coneixem.

Ens podries donar un exemple de com les noves tecnologies han ajudat al
directe?
La gràcia de ara, que no hi era fa 20 anys, és que la tecnologia pot aportar tècniques
multimèdia que ajuden a donar sempre nova “salsa” al directe. Un bon moment en
realitat; ja que sinó hi ha el perill de que la gent vagi al concert només a cantar les
tornades. Durant les tornades que la gent canta, el cantant del grup es l’heroi de
qualsevol moviment, i aquests moviments seran seguits per a tothom.

Creu que el comportament de la gent canvia segons el lloc on s’escolti?

Normalment sí, però això depèn de la edat a qui va dirigit i el tipus de grup. No pots
demanar pas que la gent balli i canti molt amb Sigur Rós a un descampat, i en canvi, és
difícil veure algú que estigui quiet en un concert de Bruce Springsteen en el Palau Sant
Jordi. Crec que els programadors han de tenir molt en compte que no tots els grups
poden actuar a tots els llocs i cada un te el seu escenari. La cultura de la gent i els seus
music hauria d’estar d’acord amb el lloc on s’escolta.

19