You are on page 1of 3
J o——R D I S VERS UN TRILINGUISME SOCIAL CONFLICTIU Jordi Solé i Camardens Sociolingiista. guanyodor del Premi Xevier Romau de Monografies per a l'ensanyament 1986 amb al llibre Sociolongdistica per a joves. ’ L? posits det trilingdisme sacial a Catalunya ja no és cap fontasia escapista ni cap boutede intablecival, siné el futur de la situaeié ssciolimguistica catolana an la perspective de I’Acto Unica europea del 1992. Lo unitat de mercat, d‘interessos comuns que pravocaré i ja esta prove cant le unificacié efectiva de la CEE, conduiré a lo creacié d'un nou marc comuni cativ que condicionara la importancia i el peper dels idiomes europeus. En aquest sentit les relacians constants entre els diversas esters, nocions i regions europees se- ra el pa de cada dia i oguest fenomen fora recensiderar i augmentar la importa ‘cia dela necessitat d’un interlinguo [interllengual. [no col dir que aquesta reconsi- deracio provocord nevs eplanieoments que peden ser confisivs pargue afecia, ren les relacions de dominacié entre els diferents estats i nacions. Uoctusl sitvacié de bilingvisme unilateral substitutor’ espenyel-catela que dora afectat per la creixent penetracié de langlés | en aquest sentit cal replantojor-se des d’avui la progressiva consalide ‘38 d'une sitvacio sociolinguistice nova: el trilingdisme social. Oo an = OID © Peré cixt com ellbilingiisme social uniloteral és relativament estable per- qué e1 produeix un cert repartiment dels ambits dvs: Vidioma dominant és el que goudeix del poder politic iI’hegemonia social, és l'idioma dels ambits formels, de les relacions econdmiques, de la burocracia..., mentre l'idioma dominet és el que no 1@ al centre de pader (com @ molt sub-centres regionals} i ecupa parcialment els mbits més informals © colloquia’ és l'idioma de la fomili i de les relacions diamistet, amb els trlinggisme, és @ dir amb la penetracié d’un tercer idioma que 3€ superposo als altres dos idiomes que estaven en contacte, fot aquell sistema mi- nimament esable trantalla ies produeix una recomposicie de les funcians ling ques d’ambdés idiomes 1 és en aquest mament que pot iniciar-se I'auténtic contliete linguistic, lo batollo per convertir el catalé (o l'espanyol) en lengua nacional de Catalunya. Per ol miltontisme linguistic catala representaré l'oportunitat per fer emer: ait la fragiitat | inconsisténcia i absurd de confinuar montenint I'espanyal com a ‘Galeries i Tribunes det Cotna, [Exposes or morte ol costat exaerra del tie, € le Fabrica de Toboes, prop de lo xe na eeservada a zone reridencal | i pee ing, rant a "Example de la ‘Surir let com occks pop ‘Se contrat un pond "La Pasa Tice per primere vegode For Valine Enamel, zane ea ese alta burge ‘3a, e4 contrat des do 1290.0 1920 eva pe rifica!tegons ol madlel del Eixorple le Bor ‘clone den Cerda, an forma de quodicy nasi xomione, am 09, oderaivo. pace safe po ita prt seve vorformacs en ronace stars ac ec, enconvine recoregut Sairorwig, et ronsermeeekmeroment Dobe. Ie en ogo tpoce | Avrfoment So Velncia dorotl ennelé del pogemant ‘le buco a rchebinratet ogee oben Se PY de aig de 1908 189 INDEPENDENCIA 19 ESQUEMA DEL PROCES DE SUBSTITUCIO dvr del eae RY especial inert espa Se 1207 FS SN SS WZ DBisglouie rc ‘Atcbateacsebkgttio SS LS LIS Colloquisitaacis de Fesageyol. nguitza: (29. Blingulame socal sebrtiaon Toedbda de etal ‘eupar amis forms Fidel dupes, Fenarais de ronan testo foro Iidde odagre tm tice arent Y] Teedenesa de anglave ferprmartotoeh om fis Temal AMlaetiet prs en Teedenca dal exe erie Brae 20 INDEPENDENCIA 1/69 sidioma de Catalunyes, com fins avi ens proposen els bilingtistes de espe. nyolisme o els regionolstes cotalons. Eis catolons ja no necessitarem de Vespanyol pera relocionar-nos amb fa reste del man, Perd alerta, aqueita ra fombe 'oportunitat de Timperialis. me ingdistic espanyel per doncr un cop etininu contra Us les oxpiracions del cotela, infenforan imposar un now bi lingdisme ongles-espanyel, com 0 subs ficio. de Vantec expanyolcotole Aguest canvi produird uno accenfuccis Gel Conficte degut ol posicionoment més radical contundent entre els sec tors awuiencara més timidamen! defen. tors del catala i de espanol. Aixicom I'etopo de bilingbisme so: ciel substivtoriho estat relotivament os table i duradora el trlinglisme sarre lara com une olternative profundament inestoble | desestabiitzodora, el conic: te esdavindra imparabie. El diari Avui(9-8-88) os feia res d'unes dades ertedisiques que motta ven wn clar retrocés de Ia del catala devant de eepanyal, cles ies Balas, especiolment entre els joves de Mallor ep at lat ars demeara com un dicional ambit geografe leial en I'ds dol eotala com hen estat lesilles, la seve especial divacé geal 2 ollunyada de l'espai egpanyal, cen ora Une reculade sigrifcatvo, probablement oper Sociol | Ecendmic de repié turstica que ha dut ‘une penetracié de I'anglés « Mallar- fo, En oquesta situacié esdevé encara més innecessori, doncs pera les luncions linguistiques conside. fodes eboixess © collogulls ja fenen Fespenyol, mentre Fanglés erdevemés iimés indispensable | necessori com o llengue de reloeis pera vure | trebo- lor @ Mollarco: Cal entendre que el problema no 3 'ongles, sind la subordinacié del co- tals espanyol, lo inerposide de es panyol entre el catala | la resto del men, : molt probable que amb la pro: gressiva penetracéd"una inferlengua Suropeo i mundial que patie a exercir tmoltes de les funcions considerades sal fess o formals que anys abans eren wx. Closives de l'esponyal, les receptes «bi Tinguibtese dels espanyolstes amb dls fresso | el discurs de (a bono voluntat del repionolsme cateki passaron demostror-se com une’ Impossbiitat monifesto, peraue seria com defensar tna octtud antimoderna, ont progressista, anfi-econémicaii psicole- gicament desequilibradora La tercera llengua obligora o une recomposicié de les funcions que han ‘exercit fins ara el catala i 'espanyol Com afirma Jordi Banyeres: «des- pprés del 92, per ols cotoleneparlonts Fangiés eniré ocupent lespai simbalic —poder constrictiu, multinacional, exércit, etc.— actualment ocupet pel castelé, alhora que empenyerd aques- ‘o lengua cap a l'espoi simbolic do nat pel catala —poder consensual, fa milio, intimitet, natura, etc.— Poralle- lament, i per primera Vegada en la his ‘ria d’Espanya, els castellonoparlants de tota la peninsula s‘hauran de bilingoitzors La necessitat d’usor ol catala en Voctual sitvacia és minima, la necessi tot d’opendre'l és tedvicament més al to: hiha lo creenca relotivament exten: 30 sobre la potencial utiita! del