22012 Observació i Documentació

1

PRÀCTICA: Disseny i Aplicació d’un Projecte d’Observació C.E.I.P Torres de Balàfia

1. Justificació del projecte:
 Seleccionar el tema, context i focus d’observació................................................ Pàg. 6 Situació dels Espais................................................................................... Pàg. 9 Descripció dels Espais............................................................................. Pàg. 10 Racó de les Construccions........................................................... Pàg.10 Racó de Jocs de Taula................................................................ Pàg. 11  Definir les finalitats i funcions que pot tenir aquest projecte.......................... Pàg. 13 Funcions................................................................................................... Pàg. 13 Finalitats................................................................................................... Pàg. 13  Plantejar les hipòtesis o preguntes inicials......................................................... Pàg. 14  De quina informació partim i quina ens manca per abordar el projecte....... Pàg. 15

2. Disseny del projecte:
 Seleccionar el moment i situació d’observació.................................................. Pàg. 17  Determinar la durada, freqüència i període..................................................... Pàg. 17  Determinar els instruments per a la recollida de dades.................................. Pàg. 17

 Determinar qui recull l’observació.............................................................. Pàg. 18 3. Recollida de les Observacions:  Racó de Jocs de Taula
Observadora: Cira Roig Galdón............................................................... Pàg. 19 1ra Tècnica: Registre Descriptiu............................................... Pàg. 19 Context de l’observació................................................. Pàg. 19 Focus d’observació........................................................ Pàg. 19

2

Subjectes Observats....................................................... Pàg. 19 Transcripció de l’observació......................................... Pàg. 19 Primeres interpretacions............................................... Pàg. 22 2na Tècnica: Vídeo..................................................................... Pàg. 23 Context de l’observació.................................................. Pàg.23 Focus d’observació........................................................ Pàg. 23 Subjectes Observats....................................................... Pàg. 23 Transcripció de l’observació......................................... Pàg. 23 Primeres interpretacions............................................... Pàg. 30 3ra i 4taTècnica: Notes de Camp i Fotos.................................. Pàg. 31 Context de l’observació................................................. Pàg. 31 Focus d’observació........................................................ Pàg. 32 Subjectes Observats....................................................... Pàg. 32 Transcripció de l’observació......................................... Pàg. 32 Primeres interpretacions............................................... Pàg. 37 Valoració Final............................................................................ Pàg. 38 Observadora: Silvia Ger Romero.............................................................. Pàg. 40 1ra Tècnica: Registre Descriptiu............................................... Pàg. 40 Context de l’observació................................................. Pàg. 40 Focus d’observació........................................................ Pàg. 40 Subjectes Observats....................................................... Pàg. 40 Transcripció de l’observació......................................... Pàg. 40 Primeres interpretacions............................................... Pàg. 44 2na Tècnica: Vídeo..................................................................... Pàg. 45 Context de l’observació................................................. Pàg. 45 Focus d’observació........................................................ Pàg. 45 Subjectes Observats....................................................... Pàg. 45 Transcripció de l’observació......................................... Pàg. 45 Primeres interpretacions................................................ Pàg.49 3ra i 4taTècnica: Notes de Camp i Fotos.................................. Pàg. 49 Context de l’observació................................................. Pàg. 49 Focus d’observació........................................................ Pàg. 49 Subjectes Observats....................................................... Pàg. 50 Transcripció de l’observació......................................... Pàg. 50 Primeres interpretacions................................................Pàg. 53 Valoració Final............................................................................ Pàg. 54

3

Observador: Sergio Cardona Marí........................................................... Pàg. 55 1ra Tècnica: Registre Descriptiu............................................... Pàg. 55 Context de l’observació................................................. Pàg. 55 Focus d’observació........................................................ Pàg. 55 Subjectes Observats....................................................... Pàg. 55 Transcripció de l’observació......................................... Pàg. 55 Primeres interpretacions............................................... Pàg. 58 2na Tècnica: Vídeo..................................................................... Pàg. 59 Context de l’observació................................................. Pàg. 59 Focus d’observació........................................................ Pàg. 59 Subjectes Observats....................................................... Pàg. 59 Transcripció de l’observació......................................... Pàg. 59 Primeres interpretacions............................................... Pàg. 62 3ra i 4taTècnica: Notes de Camp i Fotos.................................. Pàg. 63 Context de l’observació................................................. Pàg. 63 Focus d’observació........................................................ Pàg. 63 Subjectes Observats....................................................... Pàg. 63 Transcripció de l’observació......................................... Pàg. 63 Primeres interpretacions............................................... Pàg. 66 Valoració Final............................................................................ Pàg. 67

 Racó de les Construccions
Observadora: Rosa Luz Sánchez Barrera................................................. Pàg.69 1ra Tècnica: Registre Descriptiu............................................... Pàg. 69 Context de l’observació................................................. Pàg. 69 Focus d’observació........................................................ Pàg. 69 Subjectes Observats....................................................... Pàg. 69 Transcripció de l’observació......................................... Pàg. 69 Primeres interpretacions............................................... Pàg. 71 2na Tècnica: Vídeo..................................................................... Pàg. 72 Context de l’observació................................................. Pàg. 72 Focus d’observació........................................................ Pàg. 72 Subjectes Observats....................................................... Pàg. 72 Transcripció de l’observació......................................... Pàg. 72 Primeres interpretacions............................................... Pàg. 78 3ra i 4taTècnica: Notes de Camp i Fotos.................................. Pàg. 79 Context de l’observació................................................. Pàg. 79

4

Focus d’observació........................................................ Pàg. 79 Subjectes Observats....................................................... Pàg. 79 Transcripció de l’observació......................................... Pàg. 79 Primeres interpretacions.............................................. Pàg. 84 Valoració Final............................................................................ Pàg. 85 Observadora: Noelia Martos Ruíz............................................................ Pàg. 87 1ra Tècnica: Registre Descriptiu............................................... Pàg. 87 Context de l’observació................................................. Pàg. 87 Focus d’observació........................................................ Pàg. 87 Subjectes Observats....................................................... Pàg. 87 Transcripció de l’observació......................................... Pàg. 87 Primeres interpretacions............................................... Pàg. 88 2na Tècnica: Vídeo.................................................................... Pàg. 89 Context de l’observació................................................. Pàg. 89 Focus d’observació........................................................ Pàg. 89 Subjectes Observats...................................................... Pàg. 90 Transcripció de l’observació........................................ Pàg. 90 Primeres interpretacions.............................................. Pàg. 95 3ra i 4taTècnica: Notes de Camp i Fotos................................ Pàg. 96 Context de l’observació................................................. Pàg. 96 Focus d’observació........................................................ Pàg. 96 Subjectes Observats...................................................... Pàg. 96 Transcripció de l’observació........................................ Pàg. 96 Primeres interpretacions............................................. Pàg. 102 Valoració Final......................................................................... Pàg. 102

4. Fase d’anàlisi: Elaboració del sistema d’anàlisi: 

Categories........................................................................................ Pàg. 105
Definició de les Categories....................................................................... Pàg. 107

5. Fase d’anàlisi - Interpretació.................................................................... Pàg. 111
6. Bibliografia........................................................................................................... Pàg. 116

5

PRÀCTICA: Disseny i Aplicació d’un Projecte d’Observació C.E.I.P Torres de Balàfia
1. Justificació del projecte.
 Seleccionar el tema, context i focus d’observació:
El tema del projecte és observar què fan els infants i els mestres als espais i amb els materials del centre. Nosaltres, després de fer una primera reunió amb la directora del centre, la Rosa Colomar Marí, i la mestra del cicle d’infantil, l’Antònia Dos Santos de Jesús, hem arribat a la conclusió que seria interessant escollir l’activitat dels racons, concretament el de construccions i el de jocs de taula. Una de les raons per les quals hem triat aquest focus d’observació ha estat perquè creiem que és un tema interessant i important per observar, ja que els infants, en aquest entorn, es troben interactuant lliurement amb els materials, espais, companys... sense cap tipus de directriu per part dels adults. Això comporta que, fixant-nos amb els diferents racons de la classe, podem seguir tot el procés de joc que realitza l’infant. D’aquesta manera, observarem la creativitat que aquests tenen quan actuen davant les diferents situacions i els diversos materials que se’ls presenten. Així mateix, també podrem prestar atenció a les individualitats dels infants, ja que aquest coneixement més personal de cada individu, permetrà a la mestra realitzar millor la seva tasca. Doncs, el joc lliure dels infants transmet molta informació rellevant. D’altra banda, la dificultat de trobar horaris compatibles entre els nostres i els del centre va encaminar més aquesta opció, degut a que amb la nostra tasca no volíem interrompre la mecànica del dia i alterar el menys possible la dinàmica del nens. També hem de dir que hem escollit els racons com nucli d’observació perquè la major finalitat, d’aquest treball, és fer un estudi de la utilització, organització i distribució de l’equipament que es troba dins d’un espai determinat per posteriorment millorar-lo. Altrament, el fet que el centre educatiu tingués previst millorar aquest espai,

6

va fer que aquesta comesa es convertís en una eina d’ajuda mútua. Per una banda, elles volien tenir una crítica constructiva externa que els hi aportés noves idees, i per altra, nosaltres havien de realitzar un feina d’observació i escolta. Pel que fa al context del centre el C.E.I.P. Torres de Balàfia està situat a Sant Llorenç de Balàfia, poble que forma part del municipi de Sant Joan de Labritja. Aquest poble gairebé no ha canviat al llarg dels anys, les cases continuen disseminades i actualment consta de 1.300 habitants, aproximadament. El nucli de població està format per l'església, l'escola, alguns edificis públics, altres de comercials i, un poc més allunyat, l’Institut de Secundària Balàfia.

Podem catalogar l'escola com "una escola petita", tenint en compte que el nombre total d’alumnes és aproximadament de seixanta. A més a més, l’escola és unitària, és a dir l'organització dels grups és per cicles: - Educació Infantil: nens de tres, quatre i cinc anys. - Primer cicle de primària: nens de primer i segon curs. - Segon cicle de primària: nens de tercer i quart curs. - Tercer cicle de primària: nens de cinquè i sisè curs. El centre porta a terme una metodologia activa: els alumnes construeixen el seu propi aprenentatge, els mestres esdevenen mediadors, orientadors del discurs i guies. Les fonts d’aprenentatge són múltiples i reals. Per què ho fan?

PARTICIPATIVES

CURIOSES

AUTÒNOMES

PER FORMAR PERSONES
CRÍTIQUES SOLIDÀRIES

RESPONSABLES

COOPERATIVES

7

Després d’aquesta aproximació teòrica volem deixar constància, després d’un primer contacte, de les primeres impressions que ens ha transmet l’espai, per posteriorment contrastar-les amb estudi més sistemàtic. En primer lloc, volem destacar que el que més ens ha cridat l’atenció ha estat la bona delimitació amb la que compten els racons. Doncs, considerem que això facilitarà als infants poder-se moure per l’aula més lliurement i alhora permetrà que la mestra tingui un control visual més adequat dels alumnes. A més a més, aquesta delimitació pensem que permetrà als infants estar més tranquils en el seu racó, sense les interferències dels companys que estan a altres racons.

Envers els racons de les construccions, hem de dir que només arribar vàrem veure que al terra hi havia una estora molt típica a les classes d’infantil. Es tracta d’aquella que té dibuixats els carrers d’una ciutat amb els cotxes circulant pels passatges. Això provoca que l’observador, quan visita el racó, se’n porti una impressió paupèrrima i molt tradicional. D’altra banda, el material que hem trobat allí era una mica antic, tot i això, creiem que aquest aspecte no serà un impediment per als al·lots, ja que aquests tenen suficient imaginació i creativitat per a jugar amb qualsevol mena d’objectes. Conseqüentment, pensem que aquest racó no té una renovació constant al llarg del temps i els materials, probablement, seran els mateixos durant el curs. Per aquest fet, suposem que l’escola pateix una mancança de recursos i si això és vertaderament així, els nens acabaran per tenir massa coneguts els objectes de l’espai i perdre així el interès pels objectes. Això no els hi permetrà desenvolupar un canvi en els seus pensaments i aprenentatges, cosa que es veurà reflectida en un joc més mecànic i rutinari.

Altrament, creiem que les normes establertes prèviament, la distribució espacial dels racons més el joc en sí no afavorirà el joc en gran grup, sinó més aviat el joc en parelles o de forma individual.

8

Situació dels espais: Com es pot observar a la fotografia, els dos racons observants estan un enfront de l’altre. A més aquestos es troben el mig de la classe, doncs si ens situem d’esquenes a l’entrada a la dreta hi ha l’espai per l’assemblea i al seu front la biblioteca. Però si ens trobem en la mateixa situació, d’esquenes a l’entrada, i mirem al front ens topem amb el racó de jocs de taula i als nostres peus, una mica a l’esquerra, el racó de construccions.

Tot seguit, és a dir d’esquenes a l’entrada i a l’esquerra del racó de construccions, trobem el racó dels artistes i enfront d’aquest el racó de joc simbòlic (la caseta). Entre aquestes dos nous racons i separant-los trobem un passadís que dona a una porta. Aquesta condueix als penjadors dels infants i al bany.

9

Descripció dels espais:

Racó de les construccions: Aquest espai està situat a l’esquerra de l’entrada a l’aula, darrera el racó dels artistes. L’espai de les construccions, està delimitat per una prestatgeria la qual conté material variat, tal com: plastilina, diferents tipus de material per pintar, etc. Per altra banda, aquest racó conté un banc de fusta que utilitzen per guardar sota el material propi del lloc. A més, per afavorir l’estada al racó hi ha una estora on s’asseuen els infants a l’hora de fer les construccions. Pel que hem pogut observar, aquest és estàtic ja que els materials sempre són els mateixos.

Aquí els nens troben diferents materials per

amuntonar, apilar i fer files, construint així múltiples

construccions que els ajudaran al joc simbòlic. Aquestes

construccions les realitzaran individualment o en petit grup. Després aquestes les

desmuntaran per tornar a fer altres de noves. Totes aquestes construccions les faran a la catifa.

Tot el material es troba organitzat i classificat en diferents recipients. En un trobem animals, en un altra hi ha peces per encaixar unes amb altres, a un altra peces més petites per encaixa-les també i a l’últim peces de fusta. Aquest racó podem dir que té una funcionalitat única, ja que només s’utilitza per fer construccions.

10

D’altra banda, igual que la resta dels racons, aquest s’utilitza dins d’un temps determinat per l’educadora: tres dies a la setmana durant la darrera hora (de 13:00 a 14:00 h.) de la jornada escolar. La mestra organitza qui ha d’anar a cada racó de manera que tots els infants passin per tots els racons sense repetir dos dies seguits el mateix. Els hi pregunta a quin racó vol anar cadascú. Quan arriben al racó els nens poden agafar el material que vulguin i recollir-lo una vegada s’ha acabat l’activitat.

Normalment, en aquest racó, podem trobar entre 3 i 4 infants, que poden jugar individualment o amb els altres. Si algun infant s’avorreix del racó, tindrà l’oportunitat d’anar a un altre espai, sempre i quan en el nou racó no hi hagi molts infants. La mestra fa un control a l’assemblea on apunta en una pissarra a quin racó vol anar primerament cada infant.

Hem de dir que encara que haguem fet les observacions i les descripcions dels dos racons, jocs de taula i racó de construccions, cal esmentar que només hem fet categories per al primer, ja que després de realitzar les escoltes ens vàrem adonar que aquests espais no podien ser interpretats amb els mateixos codis. Perquè, en definitiva, eren dos treballs diferents i per tant ens centrarem únicament amb un racó, com ens va aconsellar la professora.

Racó de jocs de taula: Aquest racó es troba davant del de les construccions, just baix les finestres. Està delimitat per tres prestatgeries: una és la que el separa del racó de la casseta, l’altre

11

s’utilitza per guardar els treballs dels infants i l’última separa el nostre racó del de la biblioteca. Aquest espai es dinàmic, perquè consta de diferents taules en les qual a part de jugar als jocs de taula es fan altres activitats.

Aquí podem trobar principalment jocs per fer parelles, domino de cartró, tan gram, trenca closques, jocs per encaixar... i tota classe de material d’aquest tipus. En aquest cas, a l’hora de utilitzar el material d’aquest racó, els nens hauran d’estar asseguts al voltant de les taules que trobem al mateix racó. Cada nen agafa el material que més li agrada i si no el saben utilitzar, és l’educadora la que els guia per fer-lo servir. Podem dir que la funcionalitat d’aquest racó és múltiple, ja que l’utilitzen per diferents activitats com jugar amb la plastilina. Com ja hem mencionat anteriorment, el racó s’utilitza, igual que la resta, tres dies a la setmana, concretament dilluns, dimarts i dimecres, de 13:00 a 14:00 h. La mestra és la que decideix qui va al racó preguntant qui hi vol anar i tenint en compta que no repeteixin el mateix racó del dia anterior. Els infants que acudeixin al racó agafaran el material que creguin oportú i una vegada la sessió finalitzi l’hauran de posar al seu lloc.

Igual que a la resta de racons, hi haurà un nombre limitat de 3 a 4 nens per jugar en aquest. Els infants jugaran tant en grup com de forma individual utilitzant el material que més els hi agradi i una vegada vulguin canviar d’activitat podran fer-ho lliurement. En l’assemblea l’educadora apunta a la pissarra qui va a cada racó fent així un control de la participació de cada nen en els racons.

12

Definir les finalitats i funcions que pot tenir aquest projecte.

Funcions: El nostre projecte d’observació compleix quatre funcions bàsiques: funció descriptiva, funció optimitzadora, funció avaluativa i funció de recerca. Per una banda, el nostre treball conté la funció descriptiva perquè una vegada endinsats en la tasca d’observar hem d’anar concretant cada element del racó i analitzarlo. Una vegada hem arribat aquí, el material descrit ens ha d’ajudar a fer una recerca d’informació (funció de recerca) que ens permeti tenir més dades envers aquest tema i així ens encamini per una posterior millora. Aquest punt ens ha de servir per detectar els aspectes a optimitzar i així poder avaluar el funcionament del racó.

Aquest aspecte el considerem molt important ja que ens ajuda a donar a conèixer l’espai i a enriquir-lo. És a dir, la feina tindrà també una funció avaluadora i optimitzadora. Altrament, hem de dir que aquestes funcions s’han de portar a terme de forma continuada, ja que constantment hem d’analitzar el que tenim per optimitzar-lo. Tant mateix, aquesta feina també serveix per descriure la pràctica educativa dels mestres, ja que això ajuda a deixar constància de les activitats que fan per tal de millorar la seva pràctica en posteriors propostes.

Finalitats: La finalitat d’aquest projecte és arribar a la conclusió de si els racons escollits responen a les necessitats dels infants. El que observarem principalment és, per una banda, si el material és adequat a l’edat dels infants i si atén a la diversitat, ja que es tracta d’una escola unitària i al cicle d’infantil hi ha nens de tres, quatre i cinc anys. Per tant, la nostra tasca serà mirar si els racons són adients per a totes les edats, si està al seu abast i si compleix les característiques pertinents.

13

 Plantejar les hipòtesis o preguntes inicials:
Una vegada realitzada la primera visita a l’escola i haver observat els diferents racons i la distribució que aquests tenen dins de l’aula, com també el funcionament concret de cada racó, hem pogut extreure diferents preguntes inicials que volem donar resposta amb la nostra observació. És a dir, amb aquestes qüestions volem guiar una mica més la nostra escolta cap a l’activitat dels infants amb el material i els espais.

Preguntes inicials: Les nostres primeres impressions, exposades a la justificació d’aquest mateix projecte es compleixen? És a dir, l’espai destinat als dos racons seleccionats està ben definit per tots els cantons? Aquesta delimitació dona peu al caos o a la confusió dels infants? O pel contrari és idònia i apropiada? Els infants disposen de prou espais per jugar? Els infants que treballen a racons propers dels de jocs de taula i construccions interfereixen en l’activitat dels infants que es troben als esmentats espais? El material que es troba als racons de construccions i jocs de taula promou de una forma adient el desenvolupament dels infants que l’empren? Els objectes que trobem als racons permeten que els infants desenvolupin un canvi gradual en els seus pensaments i aprenentatges? És a dir, els materials permeten que els infants mitjançant el joc autònom puguin anar conformant el seu propi aprenentatge? Els objectes donen peu a un joc mecànic i rutinari o a un joc dinàmic i interessant? Els materials dels racons estan adaptats a les edats dels infants? O, per el contrari, són massa complicats o massa fàcils? Els materials es renoven de forma constant? O per el contrari són estàtics durant els temps? Els materials són antics o nous? Estan ben cuidats o estan una mica gastats? Els materials es troben en bones condicions? Estan a l’abast dels infants? Els materials i els espais promouen el joc en grup gran, grup petit o de forma individual?

14

Els materials i els espais promouen els conflicte cognitiu en els nens? És a dir, els materials promouen un interès en l’activitat?

 De quina informació partim i quina ens manca per abordar el projecte:

En relació als racons sabem que la metodologia i l’estructuració de l’aula promouen el joc lliure i fa possible la participació activa de l’infant. A més, tenim coneixement que el joc és el primer instrument d’aprenentatge del que disposa l’infant per conèixer-se a sí mateix i al món que l’envolta, així com l’eina més important de la que disposen per fer els seus primers esquemes cognitius.

D’altra banda, quan un mestre vol treballar per racons, pensem que ha de ser conscient que això implica un canvi en la mentalitat de l’educador, per tal de no caure en l’error de pensar que aquesta metodologia és una pèrdua de temps. Alhora aquesta mecànica requereix un canvi físic en l’estructuració i organització de l’aula o de l’espai. Això implica que el mestre també sigui capaç d’elaborar una reestructuració del seu grup – classe, afavorint el joc en petit grup o de forma individual.

Aquesta forma de treball fa possible que els nens puguin escollir a quin racó participar, sempre i quan el mestre faci un seguiment dels racons als quals assisteix cada criatura. A més a més, la tasca de l’educadora ha de ser dinàmica i participativa, però sense interferir innecessàriament en el joc dels infants. Alhora una altra tasca de

15

la mestra és oferir diversos materials realistes, naturals i quotidians en la vida dels infants que siguin adequats i adients a la seva edat.

Tanmateix, creiem que els objectes presentats han d’incitar i a a la l’experimentació

manipulació dels al·lots potenciant la imaginació, la fantasia i la creativitat d’aquests.

A banda d’això, som conscients que hi ha mestres que no valoren la tasca per racons com una feina igual d’important com les altres, sinó que utilitzen els racons com a recompensa als infants que fan la tasca o la fitxa més ràpid. A conseqüència d’això, no respecten el ritme individual d’aprenentatge de cada nen.

El racó de construccions és un espai de joc on l’infant apilarà, amuntegarà i farà files amb el material. D’altra banda, poc a poc, es familiaritzarà amb els conceptes de volum (gran, petit, alt, baix...), pes, resistència, etc. Amb això, la criatura gaudirà efectuant, de forma impulsiva, tota una sèrie de relacions simbòliques que desfarà, però que no permetrà que ningú li desfaci.

De manera paral·lela, la informació que ens manca per abordar d’una forma profunda aquest projecte, és aquella referida a com es duu a terme l’estructuració d’un racó de construccions. És a dir, tenim clara la seva funcionalitat i utilitat, a més de la teoria necessària. Però ens falta saber si el material que existeix a aquests racons atén a la diversitat dels nens, si hi ha suficient, en quines condicions es troba aquest, com s’organitza, si es troba a l’abast dels infants, si aquests necessiten de l’ajuda dels adults 16

per a manipular-lo, si l’espai delimitat per al joc respon a les necessitats dels nins i si l’espai en el seu conjunt es pot millorar.

2. Disseny del projecte:
 Seleccionar el moment i situació d’observació:
El moment triat per observar és el temps per racons que es realitza tres dies per setmana: els dilluns, els dimarts i els dimecres, en l’última hora de la jornada escolar, de una a dos del migdia. Concretament la situació que observarem fa referència als jocs de construccions i als jocs de taula.

 Determinar la durada, freqüència i període:
El projecte d’observació abasta un període de deu setmanes, entre les quals tres estaran destinades a la recollida de dades i informacions a través de l’observació. Aquesta última franja de temps va des del vuit de novembre fins al vint-i-quatre del mateix mes. Així mateix, anirem a la classe a observar dues vegades per setmana, els dimarts i els dimecres. Tot i això en la mateixa setmana els diferents membres del grup no realitzaran dues observacions, és a dir cada observador trigarà dues setmanes en recollir els seus materials i la durada d’aquestes serà entre quinze i trenta minuts.

 Determinar els instruments per a la recollida de dades:
Els estris empleats per a recollir les dades seran quatre: el registre descriptiu, el vídeo, les notes de camp i les fotografies. Partint d’això, hem de tenir en compte que la utilització dels instruments requereix d’un recorregut idoni, el qual és l’anomena’t anteriorment, per així assolir tots els principis amb els que es basa la teoria de l’embut. Aquesta teoria ens diu que, en un primer moment, hem d’observar de manera més general, és a dir de forma assistemàtica, utilitzant tècniques de registre obertes, ja que aquestes ens permeten fer una narració seguint el transcurs de l’activitat (registre descriptiu i vídeo, entre altres). Una vegada hem observat de manera general, hem d’anar concretant el focus d’observació, per això haurem d’utilitzar unes tècniques semisistemàtiques, tals com: el registre anecdòtic o les notes de camp. Per finalitzar la nostra observació, hem de fer un repàs de les tècniques empleades anteriorment i centrar

17

encara més el focus d’observació, arribant així a la part més estreta de l’embut. És aquí on utilitzem registres més especialitzats o concrets, com poden ser les fotografies.

 Determinar qui recull l’observació:
Com es pot observar a la graella els observadors van a l’escola per parelles, però cada membre de la parella observa un racó diferent. És a dir, encara que hagi dues persones a la classe cadascuna d’aquestes es trobarà realitzant l’observació a espais diversos (racó 1 o racó 2). Això ho hem fet per a que la nostra presència destorbi el menys possible la dinàmica de la classe. Per exemple, el primer dia que comencem a observar és el dia 9 de novembre i les observadores són la Noelia i la Cira. Encara que són dues persones, que en aquell moment es troben dins la classe d’infantil, cadascuna observa un racó diferent; la primera observa el racó de les construccions i la segona l’espai dels jocs de taula.

Així mateix, a la taula de sota també es pot veure que cada membre del grup va a l’escola dos dies diferents i a cada sessió utilitza dues tècniques distintes per recollir les dades. Per posar una mostra: la Rosa el primer dia que observa és el dia 16 de novembre i en aquesta ocasió utilitza el registre descriptiu i el vídeo. Però no es fins el 23 del mateix mes que fa servir les altres dues tècniques, les notes de camp i el registre fotogràfic.

Altrament, hem de dir que, per manca de temps i per decisió expressa de l’escola, només tenim tres setmanes per recollir tot el material. Conseqüentment, l’últim dia d’observació hi ha dues persones que recopilen dades en el mateix racó i amb els mateixos estris. De tot això som conscients, tant l’escola com nosaltres, i per tant ho tindrem en compta a l’hora de l’anàlisi i de la reflexió.

18

Racó 1: Construccions

Noelia Rosa

Registre descriptiu 09/11/2010. 16/11/2010.

Vídeo 09/11/2010. 16/11/2010.

Notes de camp 17/11/2010. 23/11/2010. 01/12/2010

Fotografies 17/11/2010. 23/11/2010. 01/12/2010 24/11/2010. 23/11/2010. 01/12/2010 24/11/2010.

Racó 2: Jocs de taula

Cira Silvia

09/11/2010. 16/11/2010.

09/11/2010. 16/11/2010.

24/11/2010. 23/11/2010. 01/12/2010

Sergio

17/11/2010.

17/11/2010.

24/11/2010.

3. Recollida de les Observacions (Individualment):
Racó de Jocs de Taula:
Observadora: Cira Roig Galdón

PRIMER REGISTRE: 1. Tipus de tècnica: registre descriptiu. 2. Context de l’observació: - Observador: Cira Roig Galdón. - Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia. - Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys. - Data i hora: 09/11/2010 de 13:00 a 14:00 h. - Situació que s’observa: jocs de taula, inclosos en els jocs de construccions, al moment del joc per racons. 3. Focus d’observació: com interactuen els infants amb el material, concretament amb els jocs de taula i quines relacions s’estableixen entre elles mentre juguen. 4. Subjectes observats: quatre nenes: l’Esther, l’Aisha, la Neus i l’Aroa. 5. Transcripció de l’observació: L’Aisha vol jugar a un joc que té fitxes petites i cartrons i comença a obrir (2.1.1.6.) la capsa del joc. Però quan ho està fent l’Esther li vol prendre(2.1.1.11.) per a obrir-ho ella. L’Aisha no li deixa i comencen a estirar(2.1.2.1.2.) les dues nenes de la capsa, l’Esther cap a l’esquerra i l’Aisha cap a la dreta, mentre aquesta última diu: 19

“joooo!”, i l’altra diu: “me toca a mi!”. L’Esther para d’estirar i es seu dalt la taula al costat de on està l’Aisha, aquesta comença a obrir(2.1.1.6.) la caixa poc a poc(3.2.5.), mentre es mira l’Esther de reüll. Al final acaben obrint(2.1.2.1.4.) la capsa entre les dues i quan ja està oberta l’Esther és la primera que fica la mà dins la caixa(2.1.1.5.). En aquell instant, ella comença a treure(2.1.1.4.) una peces grans de plàstic blau, mentre l’Aisha se la mira amb el seny encongit. Finalment l’Esther se’n porta(2.1.1.31.) totes les peces blaves i l’Aisha es queda amb unes fitxes petites, blanques i redones que estan dins la capsa. L’Esther ja marxa cap al seu lloc quan veu que l’Aisha intenta ficar la mà dins la capsa per treure les peces petites. En aquell precís moment l’Esther li pren(2.1.1.11.) la capsa de les mans a l’Aisha per abocar(2.1.1.5.) el seu contingut dalt la taula. L’Aisha no diu res, però en veure les peces blanques sobre la taula les comença a tocar(2.1.1.18.) amb les mans mentre, a la vegada, l’Esther li posa la capsa damunt del cap a mode de capell. L’Aisha se la lleva i la posa(2.1.1.5.) dalt la taula. L’Esther està mirant què fer amb el joc mentre l’Aisha agafa(2.1.1.9.) les peces blaves, però abans de que s’adoni l’Esther ja ho té agafat(2.1.1.9.) per l’altre caire per quedar-s’ho ella. Aleshores l’Aisha agafa(2.1.1.9.) un plàstic blau i se’l queda i l’Esther agafa(2.1.1.9.) els altres i els reparteix(1.1.2.): un a la Neus i l’altre a l’Aroa, que mentrestant havien estat mirant l’altra part de la capsa que tenia una nina dibuixada. El plàstic blau té dos cares i en veureu l’Esther va dient: “nam a fer aquet!”(1.1.4.), mentre va posant(2.1.1.5) totes les peces blaves de la cara que té els dibuixos de color verd. Quan ja les té totes se seu a la seva cadira. Al mateix moment, l’Aisha agafa(2.1.1.9.) dos peces blanques i comença a picar-les(2.1.1.27) dalt la taula. De sobte, l’Esther se’n va a la prestatgeria de jocs i agafa(2.1.1.9.) una altra capsa i mentre va cap a la taula diu: “o jugam en aquet?”(1.1.8.). Quan arriba a la taula veu que l’Aisha a agafat la peça blava i l’està girant(2.1.1.12.) i li diu: “¿que haces?(1.1.8.) Que vamos a jugar a este!”(1.1.4.), mentre li va llevant(2.1.1.11.) de les mans. L’Aisha l’amolla(2.1.1.8) ràpidament(3.2.1.) i es recolza amb el seu colze esquerra dalt la taula i tot seguit agafa la seva peça blava i la llança(2.1.1.19.) amb força dins de la capsa. En acabat, recolza el colzes sobre la taula i el seu cap sobre les mans. Tota neguitosa(3.2.7.) comença a llançar(2.1.1.19.) amb una mà les peces petites 20

blanques dins de la capsa mentre amb l’altra es continua aguantant el cap. En veureu l’Esther comença a recollir(2.1.1.24.) les peces blaves que falten i per dur-ho a terme li lleva(2.1.1.11.) a l’Aroa i a la Neus les seves. Quan les té totes dins la capsa la Neus comença a ajudar(1.2.1.) a l’Aisha a recollir les poques peces blanques que queden. L’Aroa s’ho mira tot des de la seva cadira però no fa ni diu res. Quan l’Esther té la seva part de capsa plena va en busca(2.1.1.35.) de la que té l’Aisha per ficar tot el que ella ha aconseguit dins la de l’Aisha. En fer-ho l’Esther amollar(2.1.1.8) la seva part de caixa bruscament(3.2.2.) i l’Aisha l’intenta tancar amb l’ajuda de l’Aroa. Quan ja està recollit l’Aisha agafa(2.1.1.9.) la capsa i la posa(2.1.1.5.) a dalt d’una cadira que està a la seva dreta. Enseguida de fer-ho, l’Esther comença a repartir(1.1.2.) les peces de l’altre joc: un dominó d’animals. Així comença dient: “qui vol patus i gallines?”(1.1.8.), i totes les altres nenes aixequen la mà dient: “jo, jo, jo...!”. L’Esther les mira i li dona(1.1.12.) la fitxa a la Neus, després aquella diu: “qui vol vaques?”(1.1.8.), i l’Aisha i l’Aroa aixequen la mà. Llavors l’Esther li dona(1.1.12.) la peça a l’Aroa i en veure que la Neus no ha aixecat la mà li diu: “també pots tu, eh?”(1.1.10.). Aleshores segueix buscant(2.1.1.35.) peces dins la capsa. De sobte, la mestra s’apropa i diu: “qui recorda aquest joc com es fa? Així no es fa. Anem a posar(2.1.1.5) totes les fitxetes cara cap a vall”. L’Esther treu(2.1.1.4.) totes les fitxes de la capsa i entre totes comencen a posar(2.1.1.5.) totes les peces cara cap a vall. Després la mestra diu: “anem a comptar quantes n’hi ha”, llegint de la capsa diu: “n’hi ha 21 i sou quatre”. Quan ja tenen totes les fitxes ben posades la mestra diu: “aneu agafant cinc cascuna” i la Neus comença a contar(2.1.1.43.) quantes té ella: “una, dos, tres, quatre i cinc”(4.1.1.) i la mestra li diu: “molt bé Neus!”. I l’Aisha diu: “i jo: una, dos, tres, quatre i cinc”(1.1.3. / 4.1.1. / 2.1.1.43.), senyalant(2.1.1.42.) una per una les fitxes. La mestra li respon: “molt bé, ara les deixes aquí”. L’Esther i l’Aroa conten a l’hora: “una, dos, tres, quatre i cinc”(1.1.3. / 4.1.1. / 2.1.1.43.), i la mestra els hi respon molt bé. Aleshores els hi explica com funciona el joc, dient: “això és un dominó. Què vol dir això? Esther començarà mirant si té alguna gallina o alguna vaqueta. Tens alguna Esther?”. Al mateix temps, les altres nenes miren atentament mentre l’Esther busca(2.1.1.35.) una fitxa. Finalment troba(2.1.1.29.) una gallina i la posa(2.1.1.5) al 21

costat de les gallines. Llavors la mestra diu: “Aisha te toca i tu buscaràs si tens gallinetes o vaquetes.” L’Aisha inicia la seva cerca(2.1.1.35.) i troba(2.1.1.29.) una gallineta que la posa(2.1.1.5) al seu lloc. Ara li toca a l’Aroa la qual abans de que s’adonin les demés ja ha posat(2.1.1.5) una vaqueta i la mestra li diu: “molt bé!”. Arriba el torn de la Neus que ha de buscar(2.1.1.35.) porquets o ovelletes i troba(2.1.1.29.) ovelletes, les quals les posa(2.1.1.5) al seu lloc. Però en posar-les l’Esther les mou(2.1.1.16.) i la Neus s’enfada i comença a dir-li a la mestra, que en aquell moment estava mirant altres nens: “l’Esther ha mogut les fitxes!!!”(1.1.7.). La mestra s’apropa i li diu a l’Esther que les fitxes no s’han de tocar. En acabar d’aclarir aquest petit conflicte la mestra demana: “vos queda clar com s’ha de jugar? Doncs, ara podeu jugar vosaltres” i marxa. En anar-se’n la mestra la Neus se’n va(4.1.1.) també i l’Aroa la segueix(1.1.3.). Així que l’Esther va en busca(2.1.1.35.) de les fitxes que ja no tenen amo per repartirles(1.1.3.) entre l’Aisha i ella. Però l’Aisha no pareix estar molt conforme i diu: “nooo!”(1.1.7.) i l’Esther li respon: “siii, Neus no juega(1.1.10.) (mirant a l’Aisha). Neus tu jugues?(1.1.8.) (mirant a la Neus)”. Encara així, la Neus no respon perquè s’ha anat a buscar(2.1.1.35.) un altre joc i a jugar-hi al costat de la caseta amb l’Aroa. Quan les altres nenes s’adonen les segueixen(1.1.3.) ràpidament(3.2.1.) sense recollir res.

La mestra no tarda gaire en adonar-se que les nenes estan jugant a un joc de taula a un racó que no toca i que a més han deixat sense desar l’altre joc. En fer-ho les envia cap al racó dels jocs de construccions per a que guardin el dominó que han utilitzar. No obstant tarden una mica a començar a recollir, però en decidir-se totes agafen(2.1.1.9.) les seves peces i les fiquen(2.1.1.5.) dins la seva capsa. Quan acaben li diuen a la mestra i ella les felicita i els hi pregunta que a quin racó volen anar.

6. Primeres interpretacions: Durant aquest temps que ha durat el joc amb jocs de taula les nenes intenten treballar autònomament, però no saben com jugar. Llavors la mestra espera un temps per veure si saben resoldre els seus problemes, però com s’adona que no saben enllestirho les ajuda. Això m’ha donat molt bona impressió, perquè significa que la mestra té capacitat d’espera i deixa temps als infants per reflexionar.

22

Per un altre caire, l’espai destinat al joc amb jocs de taula, crec que és adient, ja que havia un lloc destinat a guardar les capses dels jocs i un altre, les taules i les cadires, dedicat al propi joc. Això, no obstant, l’espai destinat a aquest racó no estava ven definit ja que costava una mica distingir on acabava aquest i on començava l’espai per a jugar amb l’ordinador cosa que feia que els nins de ambdós racons es destorbessin mútuament. Aquesta característica no és deguda a la falta d’espai, ja que la classe és molt llarga, sinó, més aviat, a la mala disposició dels objectes que ajuden a delimitació dels espais, com són: els armaris i les prestatgeries.

Envers això he de dir, que és una característica molt important encara que no ho sembli, perquè quan els espais no estan ben definits o quan els materials són pobres o massa nombrosos es poden multiplicar els conflictes i els infants poden vagar per la classe sense cap rumb, interrompen la dinàmica de l’aula.

SEGON REGISTRE: 1. Tipus de tècnica: vídeo. 2. Context de l’observació: - Observador: Cira Roig Galdón. - Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia. - Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys. - Data i hora: 09/11/2010 de 13:00 a 14:00 h. - Situació que s’observa: jocs de taula, inclosos en els jocs de construccions, al moment del joc per racons. - Nº de cinta i minut de vídeo: vídeo MOV02630, del 00:00 – 08:00. 3. Focus d’observació: com interactuen els infants amb el material, concretament amb els jocs de taula i quines relacions s’estableixen entre elles mentre juguen. 4. Subjectes observats: quatre nenes: l’Esther, l’Aisha, la Neus i l’Aroa. 5. Transcripció de l’observació: Situació: Localització: Infant: Grup d’infantil: Esther, Descripció: L’Esther agafa(2.1.1.9.) dos jocs de taula de la prestatgeria i els posa(2.1.1.5.) sobre la taula que hi ha al costat d’aquella. Les altres Trien un joc 00:00 – 01:16 de taula.

23

Aisha, Neus i Aroa.

nenes se posen cadascuna a una cadira: la Neus està a la dreta de l’Esther i l’Aisha a l’esquerra d’aquesta. L’Aroa està enfront de l’Esther i posa els genolls sobre la seva cadira per veure quins jocs han triat. Es miren les capses per fora per veure els dibuixos, després d’analitzar-los

trien(2.1.1.28.) un de fitxes de cartó per fer parelles a sobre d’un cartró més gros. L’Esther reparteix. 01:17 – 04:20 Grup d’infantil: Esther, Aisha, Neus i Aroa. L’Esther obri(2.1.1.6.) la caixa amb les dues mans i posa(2.1.1.5.) la tapa al seu front sobre la taula, i l’amolla(2.1.1.8.) comença a

ràpidament(3.2.1.)

moure(2.1.1.1.16) tot el que hi ha dins la capsa. Tot seguit, treu els cartons grossos i els comença a repartir(1.1.2.): primer un per ella, després un per la Neus, però aquesta posa(2.1.1.5.) el cartró entre ella i l’Aroa. L’Esther es queda parada, però segueix repartint i finalment li’n dona un a l’Aisha. Quan els té tots repartits agafa(2.1.1.9.) les fitxes petites, que són les que s’han de posar damunt la parella corresponent que es troba als cartons grossos, i les reparteix també. Agafa(2.1.1.9.) un grapat de fitxes petites i se les comença a mirar una per una, en veure el dibuix ella determina a qui li correspon la fitxa: “aquesta és per tu, Neus!”, “aquest meu!”(4.1.1. / 1.1.2.)... De sobta deixa de verbalitzar el que fa, i segueix repartint però sense dir res. Les fitxes que reparteix les tira(2.1.1.10.), des d’una altura raonable, al caire de la nena que li toca i quan cauen dalt

24

la taula fa soroll. L’Esther somriu(2.1.1.41.) en sentir la remor(2.1.1.40.): “clax!”, fa la fitxa. Segueix repartint(1.1.2.). Quan

alguna fitxa és per la parella formada per la Neus i l’Aroa, la fitxa la rep la primera, però ella va deixant que de tant en tant l’Aroa posi alguna pesa. Quantes ens 04:21 – 04:42 queden posar? per Grup d’infantil: Esther, Aisha, Neus i Aroa. La Neus està asseguda a la cadira posant(2.1.1.5.) l’última fitxa que li ha donat l’Esther i l’Aroa, mentrestant, se la mira, recolzada amb els braços sobre la taula i asseguda dalt la seva cama esquerra que la té recollida damunt la cadira. Aquesta nena se seu amb el cul sobre la cadira i segueix mirant què fa la Neus. En aquest moment, l’Esther està posant(2.1.1.5.) una fitxa al seu cartró i l’Aisha diu, mirant a la Neus i movent el cap a dreta i esquerra: “ahora te faltan cuatro!”(1.1.5.). De sobte, l’Esther li tira(2.1.1.10.) una pesa dalt la taula a l’Aisha i aquesta diu: “ahh! (mira on va la pesa i la col·loca(2.1.1.20)) Ara només te falta doooossss(1.1.5.)”, fent referència al seu cartró. Al mateix temps, la Neus s’ha quedat comptant(2.1.1.43.) les peces que li’n falten: “una, dos, tres.... (mou el cap amb signe de negació i torna a començar) un, dos, tres, quatre”(4.1.1. / 4.1.2.). L’Esther segueix repartint(1.1.2.) i se’n queda una per ell i li tira(2.1.1.10.) un altre a la Neus. Simultàniament, s’escolta una veu que prové de l’ordinador, on estan jugant altres nens. L’Aisha se’ls queda mirant amb

25

cara d’impressió durant uns quants segons, però desprès s’adona de que a la seva dreta, entre ella i l’Esther, en una altra cadira, hi ha la capsa d’on l’Esther treu les fitxes i diu: “I aquest què?(1.1.8.) (agafant(2.1.1.9.) la capseta de plàstic)”. L’Esther se la

lleva(2.1.1.11.) de les mans i el mou cap endarrere, traient(2.1.1.31.) una altra fitxa i tornant a deixar(2.1.1.8.) on estava la capseta. Seguim posant fitxes. 04:43 – 05:28 Grup d’infantil: Esther, Aisha, Neus i Aroa. La fitxa que ha estret(2.1.1.4.) l’Esther la posa(2.1.1.5.) dalt del seu cartró i diu: “aquest meu!”(4.1.1.) i les altres nenes se la miren. L’altra pesa, que l’Esther

tria(2.1.1.28.), la llança(2.1.1.19.) al grup de la Neus mentre diu: “les orenetes, teu!”(1.1.5. / 1.1.2.). a se l’Aroa la La i mira Neus aquesta i la l’agafa(2.1.1.9.) i se la mira, li passa suaument(3.2.6.) l’agafa(2.1.1.9.),

posa(2.1.1.5.) al seu lloc corresponent. Quan l’ha posat diu, alhora que senyala(2.1.1.42.) el dibuix: “són orenetes!”(4.1.1.). De forma paral·lela, l’Esther dona(1.1.12.) una altra fitxa a l’Aisha i diu: “els mentre colors, l’està teu!”(1.1.2.). no tenc L’Aisha

agafant(2.1.1.9.) i sense mirar-la, diu: “jo cap colors!”(4.1.1.). Després mirar, però l’Esther se la l’intenta

lleva(2.1.1.11.) de les mans, la mira i li passa(1.1.12.) a la Neus. Aquesta l’agafa(2.1.1.9.) i li passa(1.1.2.) a l’Aroa per a que la col·loqui(2.1.1.20.). L’Esther

26

dona(1.1.12.) una altra fitxa a l’Aisha i aquesta diu: “gràcies!”(1.1.6.). Aleshores, li’n dona(1.1.12.) una altra, però es penedeix i l’agafa(2.1.1.9.) abans que ella per donar-li(1.1.12.) a la Neus, dient: “això deu ser teu!”(1.1.10.), però aquella diu: “aquesta no!”(1.1.10.). I l’Aisha, fent referència a la fitxa que diu que no la Neus, li diu a l’Esther: “esta tu!”(1.1.2.). I la Neus, que encara la té a la mà, fa un intent de posar-la sobre el cartró de l’Esther, però aquesta li agafa(2.1.1.9.) de les mans i la posa(2.1.1.5.) ella. En aquell precís instant, l’Aisha diu, senyalant una que li falta a l’Esther: “tu encara no has acabat!”(1.1.4.). Així que l’Esther es gira cap a la capsa per agafar(2.1.1.9.) més peces però veu que no en queden i diu amb cara de sorpresa: “falten!”(1.1.10.). Quantes fitxes falten? ens 05:29 – 05:58 Grup d’infantil: Esther, Aisha, Neus i Aroa. En aquest moment l’Aisha comença a contar(2.1.1.3.) quantes fitxes li falten en el seu cartró: “falten una i dos!”(2.1.1.43.). Totes la miren. La Neus comença a comptar(2.1.1.43.) que ha deixat quantes l’Aisha: peces “y té. L’Esther diu, seguint el fil de conversació a mi uno!”(2.1.1.43. / 4.1.1.). En veure, que la Neus comptava(2.1.1.43.) quantes tenia l’Esther diu: “anem a contar-les(1.1.4.): un, dos, tres, quatre, cinc, sis,

set...(2.1.1.43.) tenim que conta ses que no hi són,... vuit, nou. Jo nou!(4.1.1.)”. Al mateix moment, la Neus i l’Aroa se la miren,

27

recolzades sobre la taula i amb els genolls dalt de les cadires. Quantes tenim? en 05:59 – 06:50 Grup d’infantil: Esther, Aisha, Neus i Aroa. L’Aisha comença a llevar(2.1.1.11.) les seves peces i les posa(2.1.1.15.) en muntets, contant-les(2.1.1.43.) en veu alta: “Tres, quatre, cinc, sis, set, vuit!”(1.1.1.). Totes la imiten(1.1.3.), primer comença l’Esther i després la segueixen la Neus i l’Aroa, totes estan llevant(2.1.1.4.) les fitxes de dalt el cartró i posant-les(2.1.1.5.) sobre la taula, a més d’anar contant-les a cor(2.1.3.1.). La Neus a començat a llevar(2.1.1.4.) les fitxes pel costat esquerra del cartró i l’Aroa pel caire dret així que tenen meitat cadascuna. L’Aroa mira a la Neus i li dona(1.1.12.) les seves fitxes, ella es queda amb el cartró, el qual el mou per fer vent. La Neus comença a fer un munt(2.1.1.3.) amb les fitxes que ella tenia i les que li ha donat l’Aroa. L’Aisha se les mira i diu: “tengo ocho!”(4.1.1. / 2.1.1.43.). L’Esther se la mira, i la repeteix: “ocho!”(2.1.1.43.), mentre es posa les mans al cap. Endrecem les 06:51 – 07:00 fitxes. Grup d’infantil: Esther, Aisha, Neus i Aroa. L’Esther agafa(2.1.1.9.) les seves fixes i les posa(2.1.1.5.) dins el forat que té la capseta de plàstic per posar les fitxes. L’Aisha la imita(1.1.3.) i comença a ficar(2.1.1.5.) les seves fitxes en un altre forat, però l’Esther li diu: “no, deixem, deixem!”(4.1.1. / 1.1.7.), al mateix temps que lleva(2.1.1.11.) les fitxes que ha posat l’Aisha. Canviem joc. de 07:01 – 08:00 Grup d’infantil: Aquesta lleva la mà i comença a moure com un ventall el cartró gros i diu: “ara vull fer

28

Esther, Aisha, Neus i Aroa.

això!”(4.1.1.), mentre agafa(2.1.1.9.) amb les dues mans una capsa d’un altre joc que hi dalt la taula i intentant-la destapar. Però en aquell moment l’Esther posa(2.1.1.5.) la mà a sobre de la caixa i diu: “vale, pero un momento!”(1.1.11.). I l’Aisha li respon: “no tu recull tot això!”(1.1.4.), mentre posa(2.1.1.5.) quasi tot el seu cos a sobre de la capsa. L’Esther recula i torna al seu lloc a seguir recollint(2.1.1.24.). Aleshores, l’Aisha posa el braç esquerra sobre la caixa tapant-la(2.1.1.23) i recolza el colze dret també dalt la capsa, mentre mira el que fa l’Aroa. I aquesta mira com la Neus encara segueix apilant(2.1.1.1.) les fitxes una sobre l’altre. La Neus ja té totes les peces apilades i les agafa(2.1.1.9.), mentre es posa de genolls sobre la cadira i recolza els seus braços sobre la taula, aproximant-se a la capsa del joc per posar(2.1.1.5.) les fitxes dins. Però l’Esther En l’atura aquell i la fa

esperar(1.1.11.).

instant,

amolla(2.1.1.8.) les peces al caire de la capsa i estira mig del seu cos a sobre de la taula mentre mira el sostre de la classe. Al mateix temps l’Aroa mira cap a l’altre caire de la classe perquè sent com la mestra parla en veu alta amb el Pere. L’Aisha i la Neus es miren i la primera li diu a la segona: “jo comparti això i tu comparti això, vale?”(1.1.8.),

senyalant(2.1.1.45.) diferents estris que hi ha dibuixats al cartró de la capsa que ella

29

continua agafant(2.1.1.9.) amb les dues mans. L’Esther l’escolta i se la mira, però continua col·locant(2.1.1.20.) les fitxes del joc de les parelles. L’Aisha mira l’Esther, però veu que ella ja no la mira, així que fa gestos facials a la Neus i assenteix amb el cap mentre va obrint(2.1.1.6.) poc a poc(3.2.5.) la capsa. Llavors l’Esther, sense mirar-les, diu: “un moment, no val començar encara a jugar en això!”(1.1.4.). En aquell moment, l’Aisha para d’intentar obrir(2.1.1.6.) la capsa i l’Esther agafa(2.1.1.9.) ràpidament(3.2.1.) les peces que li queden per guardar i demana(1.1.8.) a l’Aroa el cartró gros que ella encara té, dient: “a vore s’altre?”(1.1.8.), mentre fa una palmada a sobre de la taula i recollint(2.1.1.24.) el cartró. En aquell moment, l’Esther

posa(2.1.1.5.) el joc, sense acabar-ho de recollir, a una altra taula, l’Aisha la mira, l’Aroa també i la Neus puja de peus sabre la cadira per poder-se asseure sobre la taula.

6. Primeres interpretacions: Després de visualitzar repetides vegades el vídeo i de descriure minuciosament el que ha succeït durant la reproducció d’aquets he de dir que durant l’estona de joc, almenys al joc de construccions mitjançant els jocs de taula, puc deixar constància que, així com s’utilitza al C.E.I.P. Torres de Balàfia, la metodologia per racons és treballa bastant la dimensió didàctica, entre altres. Doncs, en els vuit minuts que han estan jugant les nenes han realitzat tasques com: l’escolta, l’espera, han recordat els nombres, alguns noms d’animals, etc. De la mateixa manera, en relació a l’organització temporal he de dir que els nens tenen prou temps per jugar de forma lliure i autònoma, ja que una vegada comença el temps per racons tenen quasi quaranta minuts pet jugar. Però també 30

he de dir que em va sorprendre una mica que després de jugar tan sols vuit minuts els infants ja estesin cansats de realitzar una determinada tasca. Probablement, això té alguna cosa a veure amb que fa una setmana que no està la seva tutora i per tant es troben acompanyats per altres mestres del centre, que van rotant per l’aula depenent de l’hora del matí. És a dir, el fet que entri i surti un mestre a cada hora del dia potser els descontrola una mica i si això li sumem que hi ha dos observadors que no coneixen dins l’aula doncs la cosa és complica una mica. D’altra banda, quan nosaltres, les observadores, arribarem el mestre que estava amb els infants no ens va presentar ni els hi va dir res als infants envers la nostra presència. Ja se que és obvi que les criatures ens veien, però crec que si algú hagués informat als nens de la nostra presencia i els hagués advertit del que anàvem a fer, tal vegada no haurien estat tant esvalotats.

En relació al material he de dir que hem va semblar que no estava en bones condicions, ja que com les nenes varen dir faltaven peces. Encara així, això no els hi va destorbar gaire atès que trobaren altra manera de continuar jugant. No obstant, crec que aquesta característica es deuria tenir més en compta. A més a més, i ja per acabar, m’agradaria destacar que en cap moment la mestra va passar pel racó a veure si els infants necessitaven ajuda o explicar alguna norma del joc que aquests varen triar. Però, pot ser, això no ho hauríem de tenir molt en compta, ja que la mestra que estava amb ells no és la mestra d’infantil sinó una altra mestra que no s’havia molt bé com funcionaven les coses.

TERCERA i QUARTA TÈCNICA: 1. Tipus de tècnica: notes de camp i fotografies. 2. Context de l’observació: - Observador: Cira Roig Galdón. - Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia. - Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys. - Data i hora: 24/11/2010. Encara que els racons són de 13:00 a 14:00 h., l’observació a durat uns trenta minuts, des de les 13:15 a les 13:45 h.

31

- Situació que s’observa: jocs de taula, inclosos en els jocs de construccions, al moment del joc per racons. 3. Focus d’observació: els materials i els materials, com interactuen els infants amb aquests, concretament amb els jocs de taula i quines relacions s’estableixen entre ells mentre juguen. 4. Subjectes observats: quatre nens: Gael, Marc i Paolo. 5. Transcripció de l’observació amb ajuda de les imatges:

Gael: agafa un puzle en forma de peix gros de fusta que té peces de diferents colors i grandàries, les quals s’encaixen.

Marc: agafa un puzle petit de fusta per encaixar números, però en menys de tres minuts ja el té fet. El recull i el torna al seu lloc. Agafa un altre puzle de cartró que té figures petites quotidianes per treballar les siluetes. Gael: ja du una estona jugant, n’Otto se’l mira i de sobta ve a intentar ajudar-lo, però a en Gael no li sembla bé i se’n va ajudar a en Daniel, però aquest el rebutja i en Gael se’n va. La mestra diu que hi ha que compartir. Però en Gael ja s’ha marxat donant la volta a tota la taula. S’atura a veure en Marc i li pregunta que quins dibuixos hi ha. Comencen els dos a verbalitzar les siluetes: una casa, un baló, etc.

32

Després el primer intenta posar una pesa on no toca i en Gael li diu: “no, no!! Frio, frio...” i li explica on va. Continuen fent les peces de forma individual. A l’estona en Gael ja ha fet les seves peces i se’n va a veure la mestra mentre en Marc continua acabant d’unir les peces. Quan en Gael visita a la mestra, que està jugant amb el Lucas a encaixar pinxos a un quadre amb furats, li pregunta, senyalant els pinxos: “què és això?” i la mestra contesta “no ho se”. Es queda al costat de la mestra mirant un moment que fa, després agafa un quadre amb furats per a ell, però veu que no té cadira així que deixa el quadre allí on vol seure i se’n va a buscar una cadira a una altra taula i la posa al seu lloc. No obstant, no se seu al principi, però després si. Se mira atentament els pinxos que hi ha dins la safata i tria un, el posa i així continua fent amb els altres, però estudiant-se’ls meticulosament abans d’escollir un.

Mentrestant en Marc juga a posar les siluetes dins la capsa i després les treu, pesa per pesa, per tornar-les a fer damunt la taula. En Daniel se’l mira i en Marc diu “este, este, este”.

Ve en Paolo i li diu: “¡quiero jugar!” però en Marc contesta: “¡No!” i en Paolo li diu: “¡Tienes que compartir! Antònia no quiere compartir....”. La mestra diu: “doncs digues-li que vols jugar amb ell”. En Paolo se’l mira però no diu res. Al final en Marc accepta a jugar amb ell. 33

En Gael comença a redistribuir les peces que ja tenia encaixades dins dels furats, però només agafa les verdes. Quan veu que ja no en té més lleva les vermelles i les grogues i les posa dins la safata. Ara, d’aquí, només agafa pinxos verds i els va posant al voltant del quadre fent un marc. Està molt concentrat. Quan ja té tot el quadre emmarcat de color verd, comença a posar peces vermelles i grogues per dins del quadre. De sobte, en Marc li diu a la mestra: “Mira Antònia”, mostrant-li com havia tornat a fer les siluetes de cartró. Però enseguida ho recull tot i tapa la capsa, la qual l’agafa en Paolo. Marc: se’n va en busca d’un altre joc. Agafa un que té peces de plàstic per encaixar dins els furats, els quals es troben en làmines de cartró. Cada figura (cercles, quadrats, triangles, etc.) és d’un color i el voltant del furant on s’ha d’encaixar la corresponent figura és del mateix color que la figura que toca. Normalment va encertant les figures que toca posar a cada obertura, però de tant en tant es confon i s’ho mira amb cara d’estranyesa.

Mentre fa tot això parla amb en Paolo però no es diuen res en particular només se miren, diuen alguna paraula, però quan no estan fent l’activitat, sinó entre acció i acció.

Paolo: està jugant amb el joc de les siluetes amb el que abans jugava en Marc, però ho fa en terra, però perquè no hagi lloc en la taula. Mentre va fent els puzles de la casa, la poma, etc. està parlant amb n’Esther, la qual està a l’ordinador.

34

Gael ara lleva les peces grogues que hi ha dins del requadre, només deixa les peces vermelles, el nombre de les quals va augmentant. Perquè segueix buscant-ne més d’aquest color dins la safata.

De sobte, puja el to de veu de la classe amb els riures i comentaris de les nenes que estan a l’ordinador (Esther i Aisha). I tots comencen a parlar molt fort. Esther, Aisha i Paolo barregen les peces de les siluetes, que abans havia fet servir l’últim, per tot el terra. Paolo les recull i les posa dalt la taula, però sense capsa ni res. S’acaba el joc. Otto vol jugar amb Gael, però aquest no vol perquè ja esta llevant ell tot sol els pinxos que abans havia enganxat al seu quadre. Els lleva tots, un per un. Al mateix temps n’Otto ha de tirar un tros de magrana que s’ha trobat al terra a les escombraries orgàniques, però s’equivoca i ho tira al plàstic. En Gael ho veu i li diu: “no, ahí no! Va aquí” senyalant el contenidor gris. Quan en Gael ja ha llevat tots els pinxos deixa el quadre amb furats a sobre la taula i se’n va a un altre lloc. En Lucas s’atura al costat d’en Marc i el comença a ajudar a posar peces als forats corresponents.

Marc: comença a recollir les peces de plàstic i les làmines de cartró. Ho posa a la prestatgeria i se’n va a buscar un quadre blanc amb furats per encaixar els pinxos.

35

En Lucas ha anat a buscar la caixa del senyor patata, però li cau al terra i llavors en Paolo, que se’l mirava, dona un cop de peu a la caixa del senyor patata, però tot seguit ajuda a en Lucas a recollir les peces que estan pel terra.

Marc: comença a agafar pinxos verds i els posa en fila pels caires del quadre. Ho fa tot molt concentrat i triant ben bé les peces. Una vegada té el requadre fet comença a buscar peces vermelles per dins la safata i les posa a l’interior del quadre.

Gael ha anat a buscar el joc que abans feia servir en Marc, el de peces de plàstic per encaixar en els forats d’un làmina de cartró. Però en comptes d’anarse a una taula se’n va a la catifa que hi ha al racó de construccions. Allí agafa una làmina i agafa una pesa i va provant si entra en un forat o en un altre. De vegades, passa la mà per sobre el forat per tocar el tipus de forma que té i a l’hora de mirar si una pesa entra o no ho comprova de totes les maneres, cap a la dreta, cap a l’esquerra, al revés, etc. En veure que no entra, se’n va a un altre forat. Després d’una estona arriba en Pere que li vol ensenyar el que ha fet amb la plastilina, però en Gael li diu: “no, no!” i en Pere se’n va. Llavors de la interrupció d’en Pere en Gael no juga més i comença a recollir. Quan ho té tot dins la capsa posa aquesta a la prestatgeria i se’n va amb en Paolo a veure que fan els nens que estan a l’ordinador.

36

En Marc continuava buscant peces vermelles per posar-les dins del quadre però escolta: “a recollir!” que ho diu la mestra. I sense entretenir-se comença a posar les peces verdes i vermelles dins la safata, quan ja les a té posar totes els

col·locades

comença

quadres de plàstic amb forats dins la caixa també. Posa tots els que hi ha per la taula, no només el seu. En recollir la mestra ajuda a en Paolo a posar les peces del mapa mundi correctament, perquè ell no pot. Mentre en Gael esta posant les peces del peix que en primer lloc ell havia utilitzat. Gael troba una peça de la capsa de siluetes, la qual esta recollint en Daniel. Així aquell li diu a aquest: “toma, falta esta!”. Després se’n van tots a fer assemblea per acomiadar-se.

6. Primeres interpretacions: En aclarir les meves notes de camp i complementar-les una mica amb les fotografies he vist coses, que se que vaig pensar però que no vaig poder anotar quan estava portant a terme l’observació. Probablement aquests matisos que ara he vist no els vaig anotar al seu moment perquè vaig pensar que no eren importants però qu e, una vegada un arriba a casa i es posa a reflexionar envers el a escrit a les notes, un s’adona de la rellevància que tenen les petites accions. Un exemple clar es que durant la sessió observada ja estava la mestra tutora de la classe, cosa que m’he adonat que influeix moltíssim en la reacció – acció dels infants. És a dir, ells estaven més tranquils i varen estar quasi tota l’estona del joc per racons al joc que havien triat en primera instància. O sigui, no varen canviar de lloc i feien les seves activitats d’una manera clara i relaxada.

37

A més a més, la mestra va anunciar la presència dels observadors durant l’assemblea realitzada abans del moment de joc. Però no ho va fer sense donar-li importància sinó que ho va fer amb cautela i intel·ligència i això em va agradar molt. Primer, va demanar als nens si ens coneixien i alguns varen dir que si i una altres que no. Va demanar, als que digueren que si ens coneixien, si recordaven els nostres noms. En aquell instant els nens dubtaren una mica però ho intentaren i finalment encertaren. Posteriorment, els hi va demanar si recordaven per a què venien i els nens ho explicaren perfectament: “per veure com juguem amb els racons i a fer-nos fotos”. Tot seguit acabaren l’assemblea i començaren a jugar.

Tot això, concretament la nostra presentació i recordatori de la tasca dels observadors, encara que no participem en el moment del joc pròpiament dit, crec que es bastant important, doncs els infants no son secs i veuen que hi ha gent que els està observants. Així doncs, vaig veure oportuna l’explicació de la mestra ja que va permetre que nosaltres féssim la nostra tasca sabent que els infants no s’anaven a sentir cohibits. De la mateixa manera, ells sabien que nosaltres teníem que fer unt treball, perquè la mestra s’ho va explicar, i com a conseqüència no varen tenir cap intromissió excessiva dels infants. És a dir, cap va intentar fer-se més visible.

Valoració final individual en relació a les tècniques: dificultats, preferències, reflexions, comentaris... :
De forma general he de dir que cap de les tècniques m’ha suposat dificultats insuperables, doncs les úniques complicacions que he trobat al llarg de camí han estat anècdotes amb fàcil solució. Per exemple, el dia que vaig realitzar el vídeo, vaig quedarme sense bateria, però en duia una de recanvi, el problema va ser que el temps que vaig trigar en portar a terme aquest canvi varen succeir coses de les quals no vaig poder prendre nota, però varen ser uns segons així que no em va provocar cap frustració. D’altra banda, en relació a les preferència no sabria dir quina de les tècniques m’han agradat més però si sabria concretar quines no he gaudit tant. En grans trets, els registres que no m’han deixat gaudir amb tranquil·litat del moment de l’observació han estat el vídeo i el registre descriptiu, perquè suposaven concentrar tota la meva atenció en la producció d’aquestes tècniques i no hem deixaven assaborir les accions del infants.

38

Paral·lelament de les notes de camp i les fotografies he de dir que m’han semblat una bona eina perquè em permetien anotar o captar amb rapidesa allò important però em deixaven temps per observar i escoltar les accions amb calma. És a dir, en no tenir que escriure tot allò que succeïa al meu voltat, sinó únicament alguna paraula que després jo pogués associar amb una activitat, podia esplaiar-me en l’escolta dels infants.

Consegüentment, crec que és una bona idea realitzar conjuntament la utilització de les notes de camp i les fotografies, ja que permet complementar allò que deixa en l’aire l’altra eina. Són com tècniques complementàries que es necessiten mútuament per a que la nostra tasca d’observar tingui més sentit. A més a més, amb aquesta feina m’he adonat de la importància que té la persona de referència per als infants. O sigui, durant la primera observació els infants estaven acompanyats pel mestre d’educació física i la d’anglès però aquestes persones no són els seus tutors i la seva presència, encara que els aportava seguretat, no els hi donava la placidesa que tenen de forma habitual amb la seva tutora. És a dir, quan vaig enregistrar la segona observació vaig adonar-me que els nens estaven molt més tranquils i receptius que en la primera sessió, ja que els mestres que suplien la tutora en la primera escolta transmetien als infants una sensació d’inseguretat. Doncs estaven realitzant una tasca que no es la seva habitual i això també ho rebien els nins. Per a mi aquesta descoberta ha estat molt interessant.

Observador: Silvia Ger Romero

PRIMERA TÈCNICA: 1. Tipus de tècnica: registre descriptiu. 2. Context de l’observació: - Observador: Sílvia Ger Romero. - Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia. - Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys. - Data i hora: - Situació que s’observa: jocs de taula, inclosos en els jocs de construccions, al moment del joc per racons.

39

3. Focus d’observació: com interactuen els infants amb el material, concretament amb els jocs de taula i quines relacions s’estableixen entre elles mentre juguen. 4. Subjectes observats: la Neus, l’Otto, en Pere i en Gael. 5. Transcripció de l’observació: 16/11/2010 de 13:00 a 14:00 h. Els quatre infants es troben asseguts a la taula tots junts i cada infant té a les seves mans un joc de taula. En Pere, la Neus i en Otto tenen el mateix joc de peces i en Gael té un joc de peces de fusta. La Neus s’aixeca de la seva cadira i es posa (2.1.1.5) de peu. En Otto, comença a treure (2.1.1.4) les peces de la làmina de plàstic blanca pel darrera d’aquesta i això fa que algunes peces surtin una mica disparades on està en Pere. En aquest moment, la Neus es dona la volta i deixa (2.1.1.8) anar la capsa on estan totes les peces petites de plàstic, a continuació va a la taula on està la mestra amb unes altres nenes.

En Gael es queda mirant el que està fent en Pere amb els braços creuats a sobre el seu joc de taula, alhora es rasca el nas. Llavors, en Pere comença a imitar (1.1.3) el que està fent en Otto amb les peces del joc. En aquest instant, en Gael comença a treure (2.1.1.4), un altre cop, les peces de fusta del seu joc i les posa (2.1.1.5) totes amuntegades (2.1.1.3).

Després, en Gael, agafa (2.1.1.9) algunes quantes peces que es troben (2.1.1.29) dispersades per la taula, i les comença a llençar (2.1.1.19) fluixet per sobre de la taula. Després, en Gael mira per sota de la taula per veure si alguna peca a caigut al terra, al no trobar cap es tornar a col·locar (2.1.1.20) bé a la cadira i es posa (2.1.1.5) a mirar el que està fent en Pere.

Per altra banda, en Otto i en Pere continuen traient (2.1.1.4) les peces de la làmina de plàstic per darrera d’aquesta i van tirant (2.1.1.10) les peces a sobre de la taula. En Gael torna a posar (2.1.1.5) les peces de fusta al seus llocs corresponents.

De seguida (3.2.3), en Otto recull (2.1.1.24) totes les peces que es troben a la taula i les posa (2.1.1.5) totes en una muntanya juntes, alhora en Pere enlaira (2.1.1.14) la seva làmina de plàstic, la qual es troba ja sense cap peca enganxada. 40

En Gael, sense aixecar-se de la seva cadira, es gira per veure que estan fent els seus companys que estan a l’ordinador i en Pere comença a picar (2.1.1.27) cops de puny a la làmina de plàstic; primer amb les mans i després amb una pesa de color groc. Després, en Pere, agafa (2.1.1.9) unes quantes peces que en Otto tenia amuntanyades i amb la mà pica (2.1.1.27) fort sobre de la làmina, de seguida (3.2.3), en Otto va recull (2.1.1.24) aquelles que tornen a quedar dispersades per la taula.

En Pere, col·loca (2.1.1.20) peces al mig de la làmina de plàstic i les posa (2.1.1.5) totes juntes. En Pere, s’aixeca de la cadira per poder agafar (2.1.1.9) més peces de les que té en Otto i aquest les amaga (2.1.1.36) més entre els seus braços, tot i això, els dos infants no es transmeten cap tipus de paraules o frases, es troben sempre en silenci. D’altra banda, en Gael continua mirant el que estan fent els infants que es troben a l’ordinador.

Mentre en Otto té un munt de peces davant el seu pit, en Pere, torna a donar la volta (2.1.1.13) a la làmina i intenta enganxar (2.1.1.22) les peces per aquesta part, de sobte (3.2.4), en Otto comença un altre cop a col·locar (2.1.1.20) i encaixar (2.1.1.21) les peces a la seva làmina. En Otto, hi posa (2.1.1.5) les peces de color vermell i en Pere les posa (2.1.1.5) indistintament del seu color. Per altra banda, mentre en Pere les col·loca (2.1.1.20) totes juntes, en Otto les enganxa (2.1.1.22) per tota la làmina sense seguir un ordre a primera vista.

Durant un moment, en Otto, com està fent en Gael, es queda mirant també el que s’està fent a l’ordinador, mentre amb una peça de color groc que té a la mà esquerra es pica (2.1.1.27) a la seva mà dreta.

En Otto torna a posar (2.1.1.5) peses a la seva làmina i en Gael comença a picar (2.1.1.27) cops amb dues peses de fusta que té a cada mà. En aquest moment, en Pere comença a moure (2.1.1.16) la làmina i comencen a caure algunes de les peces que estaven enganxades (2.1.1.22) en aquesta. Ara, comença a treure (2.1.1.4) les peces amb una mica de menys de compte i les comença a treure (2.1.1.4) amb una mà, mentre amb l’altre aguanta la làmina. En Pere, torna a donar la volta (2.1.1.13) a la làmina per tornar a posar-hi (2.1.1.5) les peses per l’altre costat.

41

A continuació, en Pere enlaira (2.1.1.14) la làmina i li dona la volta (2.1.1.13) i cauen dues peces de la làmina blanca, mentre, en Otto va mirant l’ordinador alhora que va posant (2.1.1.5) algunes de les peses. De sobte (3.2.4), en Pere comença a mirar la làmina d’en Otto i les peces que aquest té al seu davant totes arreplegades. Llavors, en Pere, s’aixeca de la seva cadira i intenta agafar (2.1.1.9) algunes de les peces que en Otto té, però aquest no el deixa (2.1.1.8) i tapa (2.1.1.23) les peses amb els seus braços. De seguida (3.2.3), en Pere agafa (2.1.1.9) un parell de peces que en Otto tenia posades (2.1.1.5) a les seves làmines.

Això provoca que en Otto faci un crit de plor durant un parell de segons i alhora li digui a en Pere: “aquestes peces son meves!” (4.2.1) i en Pere li contesta: “Es que tu tens totes les peces per tu” (4.2.1).

Després, en Pere posa (2.1.1.5) en una cantonada de la seva làmina, les dues peses de color vermell que li ha agafat (2.1.1.9) a en Otto i després li mostra a en Otto el que ha fet. Aquest, li pren (2.1.1.11) les dues peses de la seva làmina i en Pere li intenta treure (2.1.1.4) un altre cop. Aquesta situació torna a provocar un crit d’en Otto al veure que, al final, en Pere li ha tornat a agafar (2.1.1.9) unes altres dues peses de la muntanya que tenia al seu davant.

En Otto, continua plorat i en Pere comença a picar (2.1.1.27) cops a la seva làmina amb la que ell també té, provocant que algunes de les peces de la taula, caiguin al terra. En Gael, es queda mirant a en Otto i li ofereix (1.1.9) una peça verda que ha anat a parar just al seu davant, però en Otto no li fa cas i continua plorant. De sobte (3.2.4), en Pere s’aixeca de la seva cadira per agafar (2.1.1.9) un altre joc de la prestatgeria que té al darrera.

La mestra comença a cridar a en Pere un parell de cops, però aquest no li fa cas i al final li cauen de les mans un parell de jocs de la prestatgeria. En Gael mira per sota de la taula per veure que està fent en Pere mentre en Otto continua plorant però ja no tant i es mira l’ordinador.

42

En Pere, comença a recollir ( 2.1.1.24) totes les peses que li han caigut al terra. I en Otto, mig enfadat, tira (2.1.1.10) a terra les poques peces del seu joc que queden a sobre de la taula. En Pablo s’asseu a la cadira on estava en Pere, i quan aquest acaba de recollir (2.1.1.24) el joc de taula i el deixa (2.1.1.8) a sobra de la taula, s’intenta asseure un altre cop a la seva cadira empenyent a en Pablo. Llavors, la mestra diu: “Pere, vine un moment sisplau” (3.3.1). I en Pablo i en Pere marxen a parlar amb la mestra fora del racó de jocs de taula. Alhora, en Otto s’aixeca de la seva cadira per anar (3.1.1) a la prestatgeria i agafar (2.1.1.9) un altre joc de taula.

Després de parlar amb la mestra, en Pere torna (3.1.2) al racó i deixa (2.1.1.8) la capsa verda a sobre de la taula i continua recollint (2.1.1.24) algunes de les peses que han quedat encara pel terra. En Pere, posa (2.1.1.5) totes les peses a dins de la capsa verda una al costat de l’altre i, després d’uns segons, en Otto es decideix (2.1.1.38) per un dels jocs i l’agafa (2.1.1.9). Després, el deixa (2.1.1.8) al costat de la capsa que ha deixat (2.1.1.8) en Pere a la taula. Llavors, en Otto, es posa (2.1.1.5) sota la taula per recollir (2.1.1.24) algunes de les peses del terra. En Gael, amb el dit de la mà a la boca, continua mirant el que fan els infants que estan a l’ordinador.

En Pere, mira dins de la capsa que en Otto ha deixat (2.1.1.8) a sobre de la taula i aquest es posa a parlar amb la mestra. Després, torna a tancar (2.1.1.7) la capsa i dona (1.1.12) uns petits copets amb la seva mà esquerra a sobre de la tapa del joc. En Gael, l’imita (1.1.3), i agafa (2.1.1.9) dues peses del seu joc de fusta i les comença a picar (2.1.1.27) entre elles. Ara, en Pere, agafa (2.1.1.9) el joc que ha portat (2.1.1.31) en Otto i comença a donar-li (1.1.12) cops al cap a en Pablo, el qual està a l’ordinador. Per altra banda, la mestra li diu a en Otto: “Otto recull les peses del terra sisplau” (4.2.1). I davant això, en Otto comença a recollir (2.1.1.24) i al cap de pocs segons en Pere també. Els dos infants, comencen a donar voltes (2.1.1.13) grapejant recollint (2.1.1.24) les peses del terra. I en Gael, posa (2.1.1.5) les peses de fusta al seus buits corresponents i torna a deixar (2.1.1.8) el joc d’on l’havia agafat, després, marxa del racó i es posa al costat de la mestra.

43

Ara, en Pere està sota de la taula amb una muntanyeta de peses que ha anat recopilant (2.1.1.37) totes juntes i en Otto va recollint (2.1.1.24) les que estan per sota de les cadires. En Pere, s’estira al terra i comença a jugar amb les peses, arrossegantles (2.1.1.26) pel terra.

6. Primeres impressions: Haig de dir, que un cop realitzar aquest registre, una de les coses que més m’ha sorprès és l’absència de verbalització i de conversa que s’ha donat en els infants que, en aquest moment, es trobaven en el racó de jocs de taula. Per tant, s’ha donat un joc molt individual i poc grupal. Cada infant tenia al seu davant el seu joc i es concentrava i fixava en allò que estava fent, en molt poques ocasions s’ha donat el fet que un infant estava mirant el que estava fent el seu company o li preguntava o conversava sobre alguna cosa. D’això, podem extreure que és un racó que potencia molt la concentració dels infants alhora que també la seva creativitat, donat que, he pogut observar, les diferents representacions que feien amb les petites peses de plàstic. I finalment, ha estat una observació on s’han donat molt pocs canvis i moviments dels infants, només una nena ha marxat del racó, mentre que en Otto i en Pere han estat presents en el racó durant tota l’estona d’observació. També, he pogut observar que cada infant ha tingut un comportament molt diferent. Mentre en Pere es movia constantment i prenia les decisions molt ràpides, en Otto ho feia tot molt més calmadament i passiu i, en Gael, gairebé no s’ha mogut de la seva posició inicial.

SEGONA TÈCNICA: 1. Tipus de tècnica: vídeo. 2. Context de l’observació: - Observador: Sílvia Ger Romero - Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia. - Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys. - Data i hora: 16/11/2010 de 13:00 a 14:00 h. - Situació que s’observa: jocs de taula, inclosos en els jocs de construccions, al moment del joc per racons. 44

- Nº de cinta i minut de vídeo: vídeo MOV02630, del 00:00 – 09:50. 3. Focus d’observació: com interactuen els infants amb el material, concretament amb els jocs de taula i quines relacions s’estableixen entre elles mentre juguen. 4. Subjectes observats: Pere, Neus, Zion, Gael i Otto 5. Transcripció de l’observació:

Situació:

Localització:

Infant: Grup d’infantil: Neus, Zion, Lucas,

Descripció: En Pere agafa (2.1.1.9.) un dels jocs de taula que tenen a les prestatgeries. Mentre la Neus espera (1.1.11.) asseguda a la taula alhora que en Pere va col·locant (2.1.1.20.) les peces a sobre de la taula.

Trien un joc 00:00 – 01:04 de taula.

Pere i Otto Posa (2.1.1.5.) una capsa amb moltes peces a sobre de la taula i ell continua assegut al terra davant de la taula. Una tercera nena deixa (2.1.1.8.) una joguina a sobre de la taula i marxa. La mestra s’apropa a en Pere per donar-li unes quantes consignes sobre el material, l’altre nena continua esperant (1.1.11.). La mestra l’ajuda a recollir unes joguines. En Zion s’apropa (2.1.1.39.) a la 01:04-02:00 taula i agafa (2.1.1.9.) unes peces per col·locar-les.

La mestra treu les peces a aquest infant. En Pere comença posant (2.1.1.5) les peces de color verd en filera (2.1.1.20) a sobre de la peça blanca i la Neus s’apropa (2.1.1.39.) a en Pere. Es torna a apropar (2.1.1.39.) en Zion per agafar (2.1.1.9.) una peça verda i agafar (2.1.1.9.) l’altre peca blanca. En Zion pregunta a la Neus si vol posar la peça

45

que té al davant (1.1.9.) (4.2.1.) i aquesta accedeix. En Pere comença a col·locar 02:01-03:00 (2.1.1.20.1.) peces de color vermell i de color groc. Mentre que en Pere les posa (2.1.1.5.) en filera, en Zion i la Neus col·loquen (2.1.1.20.) escampades per tota la làmina blanca.

En Pere intenta posar una peça a un lloc on no hi ha forat i decideix posar-la (2.1.1.5.) a 03:00-04:00 l’altre costat de la làmina. La Neus va mirant als altres dos infants. S’afegeix en Gael escollint (2.1.1.28.) un joc de taula al fons. La mestra indica a en Gael on es pot seure després que aquest doni un parell de voltes a la taula.

La Neus, en Zion i en Otto continuen agafant (2.1.2.1.) les peces de la mateixa capsa on estan. En Gael s’asseu a la taula amb el seu joc de taula. La mestra torna a donar indicacions a en Pere. En Zion 04:00-05:00 s’aixeca de la cadira i agafa (2.1.1.9.) la joguina que una nena ha deixat abans a la taula. En Pere posa (2.1.1.5.) totes les peces al voltant de la làmina. La Neus continua posant (2.1.1.5.) les peces sense en Zion. En Zion dona la volta a la taula i deixa la joguina sobre la prestatgeria (2.1.1.15.). En Otto s’apropa a la taula per parlar (4.2.1.) amb la Neus. En Zion es queda de peu jugant amb un joc sobre la prestatgeria

05:00-06:00

46

(2.1.1). En Zion agafa (2.1.1.9) un joc i la mestra l’ajuda a asseure’s a la taula un altre cop. La mestra ajuda a la Neus a recollir (2.1.1.24.) unes peces que li han caigut al terra. En Otto s’asseu a la taula al costat de la Neus. En Otto i la mestra parlen (4.2.1.). La Neus continua de peu jugant (2.1.1) amb les peces de colors. En Gael està assegut amb el joc de taula que ha agafat abans. En Pere mostra a la mestra el que ha fet. En Otto 06:00-07:00 posa les mans a dins de la capsa plena de peces i les comença a moure (2.1.1.16.). En Zion s’aixeca de la taula i marxa. En Pere s’aixeca de la taula i agafa (2.1.1.9.) més peces de uns calaixos. En Pere es torna a seure amb els seus companys a la taula. En Gael col·loca (2.1.1.20.1.) (2.1.1.20.2.) les peces segons la seva forma i els seus colors. 07:00-08:00 En Otto agafa (2.1.1.24.) unes peces del terra.

La Neus i en Otto comencen a parlar entre ells (4.2.1.). En Pere comença a cantar fluixet. S’apropa en Lucas a la taula al costat de la Neus i de l’Otto. En Pere agafa (2.1.1.9.) la capsa on estan totes les peces petites. En Lucas es queda de peu al costat de la Neus. En Otto parla (4.2.1.) amb en 08:00-09:00 Pere.

La mestra dona a en Otto una làmina per

47

poder posar-hi les peces de colors. La mestra li diu a en Lucas que no es pot posar al racó perquè ja hi ha quatre nens. En Lucas es continua quedant de peu al costat de la Neus. En Gael es gira per mirar quina cosa fan els seus companys a l’ordinador. En Lucas 09:00-09:50 agafa una cadira d’una altre taula i es posa en mig de la Neus i d’en Otto.

En Pere comença a treure (2.1.1.4.)les peces de la làmina. En Lucas torna a agafar la cadira i marxa a una altra taula de la classe. La Neus posa les peces al voltant (2.1.120.) de la làmina blanca. En Otto posa les seves peces totes juntes (2.1.120.). En Gael agafa peces de la làmina d’en Pere i les hi treu (2.1.1.11.). En Otto recull (2.1.1.24.) peces del terra. En Gael es torna a asseure en el seu lloc.

En Gael comença a treure (2.1.1.4.) les peces del seu joc de taula. La Neus continua posant (2.1.1.5.) les peces però ara a dins del voltant que ha fet abans. En Pere treu les peces de la làmina blanca. En Gael dona la volta (2.1.1.13.) al seu joc de taula .

6. Primeres interpretacions: Després de visualitzar repetides vegades el vídeo i de descriure minuciosament el que ha succeït durant la reproducció d’aquets he de dir que durant l’estona de joc, he pogut observar que és un racó en el qual els infants estan molta estona asseguts a la seva cadira. Per altra banda, compten amb un gran nombre de jocs de taula i, per tant, tenen més a escollir. 48

La majoria dels infants realitzen, en aquest racó, un joc bastant individual, centrant-se amb el joc de taula que tenen al davant. Per tant, les verbalitzacions són molt escasses, donat en algunes ocasions, on els infants es diuen alguna cosa en fluixet entre ells. Tot i tenir infants que donen es mouen al voltant o que es troben realitzant uns altres jocs, els infants que es troben en aquest vídeo en el racó de jocs de taula, es concentren molt en la seva tasca i no presten gaire atenció a allò que està succeint al voltant.

TERCERA i QUARTA TÈCNICA: 1. Tipus de tècnica: notes de camp i fotografies. 2. Context de l’observació: - Observador: Sílvia Ger Romero. - Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia. - Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys. - Data i hora: 01/12/2010 de 13:00 a 14:00 h. - Situació que s’observa: jocs de taula, inclosos en els jocs de construccions, al moment del joc per racons. 3. Focus d’observació: com interactuen els infants amb el material, concretament amb els jocs de taula i quines relacions s’estableixen entre ells mentre juguen. 4. Subjectes observats: 5. Transcripció de l’observació amb ajuda de les imatges:

La mestra anima a alguns infants a jugar amb ella als jocs de taula. S’asseu a una de les taules amb una nena. Agafen unes cartes. La mestra reparteix. La nena observa.

49

Els infants es divideixen en dues taules en el racó dels jocs de taula.

La mestra s’asseu a una de les taules. S’apropa una nena més. S’asseu a la taula. Cada nena té unes cartes. La mestra explica les regles del joc. Comença el joc.

En una de les dues taules, dos infants, debaten sobre com col·locar les peces del joc de taula. L’altre infant, agafa un joc de la prestatgeria. S’asseu a la taula. Comença a posar i treure peces.

A la mateixa taula, un infant va col·locant les peces a dins un trenca closques.

50

La Neus, marxa del costat de l’altre nen i agafa un joc per a ella.

Mentre, aquest infant agafa el bol que hi havia a sobre de la taula amb ple de peces i l’intenta obrir.

Els tres infants es tornen a fixar amb el joc del principi.

A l’infant se li cau peces al terra. Les recull. Un company d’una altre taula l’ajuda a recollir. Es queden els dos asseguts al terra.

51

Acaben de recollir el joc d’abans. El posen a la prestatgeria. Agafen entre els dos uns quants jocs de taula. Els deixen al terra. Es queden asseguts al terra jugant els dos.

Posen les peces de nombres en cada forat corresponent. S’ajuden entre els dos. Verbalitzen les accions. Verbalitzen els nombres i els colors.

Recullen el joc anterior. Els posen a la prestatgeria. Agafen un altre jocs de ganxos de colors. Es tornen a asseure al terra els dos.

Treuen tots els ganxos de colors de la capsa. Els tiren al terra. Els remenen.

Els separen per colors al terra. Cada nen agafa un color de ganxos. Els enganxen uns amb els altres.

52

La mestra demana recollir els racons. Els infants recullen les peces de les taules. Agafen les del terra. Ordenen les taules. Posen els jocs a dins les prestatgeries.

6. Primeres impressions: En aquesta sessió d’observació, he pogut veure que un major nombre d’infants s’han arreplegat al voltant d’aquest racó. Alhora, els tres infants que s’han posat en una mateixa taula i que he observat, han estat molt tranquils durant tota la sessió i gairebé no han conversat ni parlat entre ells. Això, només s’ha donat en aquell moment que els tres infants s’han ajuntat per ajudar a un dels infants amb un trenca closques. Era llavors, en aquests moments, on es produïen una sèrie de connexions verbals entre ells. D’altra banda, també he pogut anar observant al llarg de la sessió que s’establien altres connexions de tipus més visuals. És a dir, tot i que els infants no xerraven molt entre ells, sí que es solien mirar i observar allò que estava fent el seu company però sense deixar de fer la seva feina en el joc. M’ha cridat molt l’atenció la situació en què dos infants s’han assegut al terra i han començat a ordenar les peces i a enganxar-les segons el color que tenien aquestes, acabant per formar blocs amb les de color blau per un costat, les de color vermell per un altre i, finalment, les peces de color verd per una altra. És una acció que m’ha cridat molt l’atenció i on als infants se’ls veien molt concentrats en la seva feina. Tot i això, com en la majoria de les altres sessions, aquesta ha estat molt tranquil·la, dinàmica i molt poc estressant.

53

Valoració final individual en relació a les tècniques: dificultats, preferències, reflexions, comentaris...:
Han estat moltes les visites portades a terme a l’escola de Sant Llorenç, moltes hores d’observacions, de reflexions, d’enregistraments, etc. I, per un altre costat, han estat moltes les estones passades conjuntament amb la resta dels membres del grup redactant el treball, contrastant opinions, revisant fotografies, debatent sobre aspectes observats… tot això, ha fet d’aquesta treball una important investigació i recerca que, personalment, m’han ajudat a ampliar la meva visió sobre aquesta assignatura i, alhora, m’ha ajudat a entendre i comprendre la documentació des d’un altre punt de vista.

En moltes classes he escoltat la importància de documentar i, de realitzar aquesta, des d’un àmbit professional, adequat i coherent. Per tant, és important que, durant les observacions, no ens quedem amb la idea més superficial, sinó anar més enllà. Gràcies a les repetides visites a l’escola, he pogut anar ampliant i reelaborant la meva idea i el meu coneixement sobre aquest aspecte tant important dins de les escoles. Per altra banda, el gran treball d’observar i d’enregistrar aquestes observacions, m’ha servit per donar-me compte de la gran complexitat que té aquest aspecte. Al llarg de les diferents observacions dutes a terme en l’escola, m’he pogut anar conscienciant de la dificultat que comporta i, més encara, si es compta amb una experiència limitada o, fins hi tot, nul·la en el meu cas. Cal destacar que, durant aquestes sessions, no es tractava només d’observar, sinó, en algunes ocasions les accions que s’havien de dur a terme es podien solapar entre elles, per exemple el fet de prendre notes mentre s’està observant. Realitzar aquestes dues accions alhora em va produir, en algunes ocasions, que perdés de vista el meu focus d’atenció i que tingues com a resultat una mirada perduda. I no només durant l’observació, sinó també, en el moment de l’enregistrament de vídeo, sobretot a al principi, no sabia exactament on havia de centrar la meva observació. Per això, i segons la meva opinió, son necessaris moltes hores d’experiència en aquest àmbit i portar-ho a terme diferents vegades per anar perfeccionant les diferents

54

tècniques d’observació. D’aquesta manera, anar enriquint tots aquells registres que es puguin realitzar posteriorment. De caire personal, aquestes repetides sessions, m’han obert una mica més el meu camí en relació als infants i a la realitat escolar que molts estan vivint en aquest moment. Per això, el contacte, més o menys directe, amb l’escola, m’ha apropat a aquesta realitat i m’ha ajudat a descobrir i veure alguns dels comportaments que mostren els infants en relació al racó observat. No obstant això, és important destacar que, al llarg de les sessions, no només m’he anat fixant en el racó que havíem d’analitzar, ja que considero que això és totalment impossible i que, com a éssers humans curiosos que som, m’he adonat d’altres característiques generals del grup classe i també dels altres racons; metodologia de la mestra, materials de l’aula, decoració de la classe, etc i, molt important, la personalitat de cada infant que encara que, no com la mestra, he pogut anar extraient i coneixent. Per altra banda, m’agradaria deixar reflectit en aquest apartat, que he pogut extreure més informació d’uns registres que no pas d’uns altres. Sincerament, no acabo de comprendre realment perquè m’ha succeït això, ja que, sobretot en el registre de fotografies i en el registre de vídeo, em va ser més fàcil extreure la informació de les observacions. Tot i això, em puc imaginar que el fet de ser dos registres que queden plasmats al llarg del temps i que, per tant, són longitudinals, m’ha ajudat en perfilar les meves observacions i acotar-les el màxim possible a la realitat educativa d’aquest centre escolar.

I finalment, comentar que, tot i el gran esforç que ens ha suposat i personalment m’ha suposat aquest treball, crec que és important haver comptat amb aquesta experiència la qual ens guiarà en un futur en la nostra pròpia pràctica educativa.

Observador: Sergio Cardona Marí

PRIMERA TÈCNICA: 1. Tipus de tècnica: registre descriptiu. 2.Context de l’observació: - Observador: Sergio Cardona Marí. - Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia. - Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys. 55

- Data i hora: 17/11/2010 de 13:10 a 13:25 h. - Situació que s’observa: jocs de taula, inclosos en els jocs de construccions, al moment del joc per racons. 3. Focus d’observació: com interactuen els infants amb el material, concretament amb els jocs de taula i quines relacions s’estableixen entre elles mentre juguen. 4. Subjectes observats: quatre nens: Pere, Paolo, Aroa, Marc 5. Transcripció de l’observació: Pere agafa (2.1.1.9)una capça i treu (2.1.1.4)les peces que conté per encaixar. S’ho mira, sembla que no sap ben bé que fer (2.2.1).Es tracta d’un joc d’ensartables que té dibuixos d’animals i una petita bola que fan passar per l’espai de la làmina bufant (Blow Loto). Els altres tres nens van a l’ordinador en un primer moment. Aroa se’n va (3.1.1.)a agafar (2.1.1.9) a “el senyor Patata” i comença a encaixar-li (2.1.1.21)les diferents parts del cos. Pere fa lo propi amb el joc que havia agafat. Acudeix el mestre a la taula rodona on estan els nens, Pere li demana (1.1.8.) ajuda. (1.2.1)

Paolo agafa(2.1.1.9) un ensartablesde fusta amb peces amb forma de diferents fruites. Però de seguida, deixa (2.1.1.8)aquest trenca closques per anar a l’ordinador on hi ha dos nens més i sembla que li crida l’atenció el que estan fent allà. Mentrestant, Aroa agafa (2.1.1.9) untrenca closques de fusta d’encaixar peces d’un trenet. Però el deixa (2.1.1.8)de seguida (3.2.3)i se’n va del racó. Pere segueix amb el seu joc quan ve la mestre i li demana que cerqui alguna cosa que ha perdut, però segueix jugant (2.1.).

Torna Aroa, no sap ben bé que fer (2.2.1) i dona voltes (2.1.1.13)pel racó mirant el material i el que fan els altres. Agafa (2.1.1.9)un “rubik” i li dona voltes (2.1.1.13)a les peces, sense cap intenció de posar (2.1.1.5.) els colors junts(2.1.1.1.1.2.1).

56

Paolo, va a cercar (2.1.1.35)un joc a la prestatgeria però no sap que agafar. Va a vora que esta fent la Aroa i per fi, es decideix (2.1.1.38)per agafar (2.1.1.9)al “senyor Patata”. Mentre, Aroa deixa (2.1.1.39)el cub “rubik” a la taula i agafa(2.1.1.9)un llibre de fitxes que hi ha a sobre la prestatgeria i se’l mira. Pere recull (2.1.1.24) el seu joc i el posa (2.1.1.5)a la prestatgeria al seu lloc. El mestre li diu que agafi el “tan-gram” imantat i convida a Aroa a jugar amb ells. Però ella es nega i agafa (2.1.1.9)un altra joc que consisteix d’unes casetes que contenen imatges.

Marc va a jugar amb el Paolo que segueix amb el senyor patata al que li posen (2.1.1.5) ulls, orelles i braços.

La mestre li mostra a Pere com fer diferents formes amb el tan-gram. Pere fa una forma (2.1.1.20.2) i li demana (1.1.8) a la mestre que endevini quina figura a format amb les peces. Després, la mestre li suggereix caviar els paper i es la mestra la que fa la figura i Pere el que ha de endevinar de quina figura es tracta. Paolo, pregunta que estan fent i va a jugar (2.1)amb ells.

La mestre segueix fen figures mentre Pere i Paolo han de intentar endevinar que esta fent. Després els demana que facin ara ells alguna cosa.

Aroa, ara agafa(2.1.1.9)un joc de dominoamb nombre per un costat i dibuixos d’animal per l’altra i comença a construir una filera (2.1.1.1.) amb les peces sense cap ordre establert.

El Pere li diu a la mestra que un nen a agafat una joguina que era seva de la seva motxilla. La mestra crida a aquest nen i li diu que perque ha agafat allo que era de’n Pere, mentre que aquest diu que no li havia donat permis. Miren de resoldre el conflicte mentre els altres nens miren i escolten el que està succeint.

57

6. Primeres interpretacions: El temps que ha durat la meva observació em permet treure conclusions com que els nens, en moltes ocasions, no saben que fer, no es decideixen per ningun joc i a vegades no saben que fer amb als jocs que elegeixen. Tot i això, demanen ajuda i les dos mestres que hi ha a l’aula els donen suport. Crec que els jocs haurien d’estar guardats ens prestatgeries de manera més visual, és a dir, que els nen no tinguin tants problemes en cercar un joc i que al veure’ls siguin motivadors. Cal dir també, que en el racó dels jocs de taula els nens s’entretenen molt amb un element, com és l’ordinador, que no pertany al racó però està dins d’aquest. Per això crec que seria positiu posar-lo fora del racó perquè no influeixi en l’activitat dels infants. Al fer aquest registre m’he trobat amb el problema de no poder agafar tota la informació que voldria. Ja que, passen moltes coses alhora i en poc temps. Per això crec que aquest registre hauria d’estar ampliat amb un altra com poden ser fotografies o vídeo.

SEGONA TÈCNICA:

1. Tipus de tècnica: vídeo. 2. Context de l’observació: - Observador: Sergi Cardona Marí - Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia. - Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys. - Data i hora: 17/11/2010 de 13:00 a 14:00 h. - Situació que s’observa: jocs de taula, inclosos en els jocs de construccions, al moment del joc per racons. - Nº de cinta i minut de vídeo: vídeo escola sant Llorenç 0:00-13:13 3. Focus d’observació: com interactuen els infants amb el material, concretament amb els jocs de taula i quines relacions s’estableixen entre elles mentre juguen. 58

4. Subjectes observats: quatre nens: Pere, Paolo, Aroa i Marc 5. Transcripció de l’observació: Situació: Jocs de taula La segona Localització: 00:00 – 13:33 Infant: Grup d’infantil: Pere, Paolo, Aroa i Marc Descripció: A una taula trobem a l’Aroa jugant (2.1.1) amb un domino amb dibuixos d’animals davant l’atenta mirada a l’altra d’una taula, altra fan

mitja hora.

companya. Paolo i Pere,

construccions (2.1.1.1) amb un tan-gram i la seva pissarra corresponent imantada. Mentre, a la mateixa taula de Pere i Paolo, Marc està posant (2.1.1.5) les diferents parts del cos al senyor Patata. Pere i Paolo deixen (2.1.1.8) el tan-gram, el primer es queda mirant el que està fent Marc i de seguida (3.2.3) agafa (2.1.1.9) el tangram i li porta (2.1.1.31) al seu mestre per ensenyar-li el que ha fet. Paolo va (3.1.1) a la taula on està l’Aroa i una mica més tard també Marc, que ha deixat (2.1.1.8) al senyor Patata. Aroa es posa (2.1.1.5) una capça al cap i Paolo tira (2.1.1.10) totes les peces del domino que estaven col·locades en fileres al terra. Paolo, agafa (2.1.1.9) dues peces per fer una filera emparellant-les (2.1.1.2), però Aroa de seguida lis pren (2.1.1.11), mentre, Marc segueix analitzant (2.1.1.34) la situació. Pere, que ha tornat (3.1.2) a seure a la mateixa taula d’abans, segueix amb el tangram, ara amb l’ajuda (1.2.1) del mestre. Aroa i Marc (2.1.32.) descobreixen que el domino per l’altra costa en contes de

59

dibuixos d’animals té nombres i li donen la volta (2.1.1.13) a totes les peces. Comencen ells dos i Paolo a fer fileres i emparellant (2.1.1.2) les fitxes del domino ara amb els nombres cadascun individualment. No els acaba d’agradar i trien (2.1.1.28) a donar la volta (2.1.1.13) pel costat del dibuixos. Pere segueix jugant (2.1.1) amb el tangram, ara tot sol. Al racó hi ha nens que inicialment, no eren d’aquest racó. Els nens que estaven a la taula del domino, abandonen el racó. Pere es queda analitzant (2.1.1.34) que fa el nen que té al costat, està encaixant (2.1.1.21) les peces un trenca closques d’un peix. Aquest, que es sent observat, espitja (2.1.1.30) a Pere, que es torna a adreçar i provoca que s’enfadi i es peguen. Pere li tira (2.1.1.10) una peça al terra i espitja (2.1.1.30) la base d’allà on han d’anar les peces del peix. De seguida (3.2.3) ve el mestre i agafa (2.1.1.9) a Pere separant-los. A tot això, Aroa torna al domino amb Marc. El mestre es queda amb Pere fent

construccions amb el tan-gram altra cop. Aroa se’n torna (3.1.2) a anar i Marc darrera d’ella. Paolo va a cercar (2.1.1.35) un altra joc a la prestatgeria, Pere se’l mira. Agafa (2.1.1.9) un trenca closques amb la figura d’un home que representa les parts del

60

cos. Paolo el posa (2.1.1.5) al terra i el col·loca (2.1.1.20), mentre, Pere se’l mira assegut a la cadira. Aroa torna (3.1.2) a la taula on està el domino i segueix jugant (2.1.1) amb ell. El mestre va a vora que fa i juga amb ella. Pere agafa (2.1.1.9) una capça amb làmines de nombres. Torna (3.1.2) Marc i es posa a jugar (2.1.2) amb un nen que està amb un trenca closques on ha d’encaixar (2.1.1.21) les peces en forma de fruita al seu lloc corresponent. Juguen (2.1.2) a menjar-se les peces que simbolitzen (2.1.2.1.3) les fruites. Paolo guarda (2.1.1.15) el joc. Un altra nen va a la taula on hi ha Aroa i el mestre jugant (2.1.3) amb el domino. Paolo agafa (2.1.1.9) un trenca closques vertical que hi ha a la prestatgeria i comença a treure (2.1.1.4) les peces per poder jugar (2.1.1). Ha de deixar caure (2.1.1.8.) les peces en la seva posició correcte perquè el dibuix es completi. Té una làmina d’ajuda en blanc i negre. Juga (2.1.1) a la prestatgeria, no a la taula. Paolo porta (2.1.1.31) la làmina que es per ajudar (1.2.1.). Pere s’aixeca, sembla que no sap que fer (2.2.1). El company que juga (2.1.2) amb Marc, s’enfada perquè Marc vol treure (2.1.1.4) les peces una vegada han acabat el trenca closques per tornar (3.1.2) a començar i li pega al cap amb una peça. El nen se’n va i

61

Marc se’n surt amb la seva i segueix jugant (2.1.1). Paolo, mentre, torna a posar (2.1.1.5) la làmina al seu lloc perquè l’ajudi (1.2.1) a construir (2.1.1.1) aquest trenca closques. Els mestres manen que comencin a recollir (2.1.1.24).

6. Primeres interpretacions: Després de veure el vídeo he de dir que sembla que els nens i nenes es cansen ràpidament dels jocs i que sovint caminen pel racó o per l’aula sense saber que fer. Potser, sigui perquè a l’hora que fan els racons, els nens ja estan cansats ja que ho fan a darrera hora, possiblement la seva activitat canviaria si ho fessin a una hora en la que els nens estan més actius i menys saturats de tota la feina que han fet abans.

Crec que la organització en el temps de racons no tampoc és idònia, ja que els nens va d’un racó a un altra lliurement. Això fa que en alguns moments coincideixin mots nens a un mateix racó. Algunes de les normes que tenen a l’aula és que no pot haver-hi més de quatre nens a un racó i que no poden canviar de racó. Per altre costat, crec que el material, tant de mobiliari com de jocs, hauria d’estar en millors condicions i caldria que fos més adequat per aconseguir que sigui més atractiu pels nens.

Per últim, dir que aquest registre és de gran utilitat pels mestres ja que permet veure tantes voltes com sigui oportú una acció i analitzar-la. El problema que he trobat és que la meva càmera fotogràfica no tenia so. Altra inconvenient és que a vegades no sabia on gravar ja que el nostre focus era el material de tot el racó de jocs de taula i a vegades no es podia gravar totes les accions dels nens amb aquest material.

62

TERCERA i QUARTA TÈCNICA: 1. Tipus de tècnica: notes de camp i fotografies. 2. Context de l’observació: - Observador: Sergio Cardona Marí - Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia. - Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys. - Data i hora: 24/11/2010. Encara que els racons són de 13:00 a 14:00 h. - Situació que s’observa: jocs de taula, inclosos en els jocs de construccions, al moment del joc per racons. 3. Focus d’observació: com interactuen els infants amb el material, concretament amb els jocs de taula i quines relacions s’estableixen entre ells mentre juguen. 4. Subjectes observats: tres nens: Daniel, Lucas y Otto 5. Transcripció de l’observació amb ajuda de les imatges: Otto pren el peix a Gael i aquest se’n va a ajudar a Daniel però no vol. Llavors, dona la volta i es para on està Lucas. Intervé la mestra explicant-li el que estan fent.

Gael i Lucas fan siluetes, verbalitzen el que hi ha (un balón, una casa...). Gael no ha recuit el peix. Però li explica a Lucas on van les peces i li diu: no, no! Frío, frío... Daniel que estava jugant amb un trenca closques mapa mundi l’abandona perquè s’entretén amb l’ordinador.

Gael i Lucas amb l’ajuda de la mestra juguen a fer figures amb unes peces d’ensartar a un quadre blanc. Algunes de les peces tenen plastilina a dins. La mestra diu: “com la podem llevar?” “no ho se, no puc” contesta Lucas “no arribes?” li torna a preguntar Antonia. Lucas intenta treure La plastilina de l’interior de les peces.

63

Otto està intentant desencaixar peces de cortina però no pot i li diu a Antonia que és una serpent. Torna a posar totes les peces al seu contenidor, el tanca i el col·loca al seu lloc.

Va a cercar un altra joc, però s’entretén amb l’ordinador un moment i després va allà on estan jugant Gael, Lucas i la mestra.

Lucas mostra a Daniel les peces que hi ha i li diu: “este, este y este!” Otto agafa un quadre per ensartar les peces

Lucas tira totes les peces al terra, primer tira només unes quantes i mira la mestra per vora la seva reacció, després les segueix tirant. Quan les ha tirat totes, la mestra li diu que ja no n’hi ha més. Lucas vol anar a fer una altra cosa però Antonia li diu que primer ha de recollir.

Lucas comença a agafar les peces i posar-les dins la caixa, s’arrossega pel terra i es posa baix d’una cadira demanant ajuda. La mestra li diu que ho ha de fer ell.

Mentre, Otto està fent construccions però no aconsegueix concentrar-se i tira peces al terra. Les agafa i les torna a tirar repetidament.

64

Daniel, que esta a l’altra taula jugant amb un trenca closques, se’n va perquè ve la Esther a llevar-li el joc. Al final se’n van els dos i el trenca closques queda sense recollir.

Daniel va a la taula on estan ensartan les peces als quadres blancs. Agafa un quadre per començar a ensartar les peces però Otto intenta llevar-li repetidament dient: no, no, no!

Com no es posen d’acord, la mestra proposa jugar a una altra cosa però no vol i diu que vol jugar amb Gael. Però aquest tampoc vol perquè està llevant del quadre les peces que abans havia posat.

Daniel comença a fer un quadre sobre el marc blanc amb peces verdes.

Lucas va a cercar un altra joc i agafa “el senyor patata”, però se li cau al terra i Paolo li dona una puntada de peu i cau tot. Al recollir-lo, Otto i la mestra demanen jugar amb ell. Comencen tots junts a posar-li ulls, boca, orelles...

Daniel deixa les seves peces i mira amb atenció el que estan fent els seus companys amb el senyor patata. Mentre tots verbalitzen el que estan fent, Antonia li pregunta si vol jugar, respon que no i se’n torna a la taula d’abans a ensartar peces per fer formes. 65

Otto i Lucas cerquen alguna cosa que sigui els cabells del senyor patata, quan el troben, posen la boca.

Daniel treu les peces que havia ensartat, recull les peces petites, però no les grans i se’n va a ajudar a la mestra.

Daniel intenta tancar la caixa del trenca closques amb la tapa, però s’entreten mirant els dibuixos de la tapa.

Daniel guarda la seva caixa i la que havia de guardar Gael.

6. Primeres interpretacions: Crec que la combinació de les notes de camp amb fotografies queda molt visual y detallada. De manera, que és un bon recurs per fer observacions i tenir documentada totes les activitats que es fan a l’aula i, també, per mostrar-les als pares.

Només amb les notes de camp no estan clares moltes de les accions, però al costat d’una fotografia agafa mota força. Moltes vegades, tot i que sembli un topic, una imatge val més que mil paraules.

En aquesta ocasió he pogut comprovar com la mestra ajuda als infants donantlos eines per solucionar els seus conflictes i que interactua amb ells.

66

Valoració final individual en relació a les tècniques: dificultats, preferències, reflexions, comentaris...:
No me trobat especialment amb moltes dificultats a l’hora de recollir els registres. Probablement, un dels inconvenients que he trobat ha sigut que la meva càmera no agafa el so a l’hora de gravar un vídeo i que en el registre descriptiu era complicat escriure tot el que succeïa.

Dels registres utilitzats, els que considero més útils son les fotografies per documentar, sempre reforçades amb les notes de camps i el vídeo, ja que aquest et permet recuperar les accions i visualitzar-les tantes vegades com sigui oportú. He de dir, que crec que he patit de falta d’experiència i a vegades no sabia on centrar el focus o no sabia com redactar alguna cosa que havia vist. Tot i això, no m’ha suposat cap problema important agafar tots els registres. Per altra banda, sobre l’organització dels espais observats crec que s’hauria de millorar, ja que els nens no saben si poden canviar de racó o no. En un principi, una de les normes és que només poden canviar de racó sempre i quan al nou racó no hi hagi molts nens, un altra dia la mestra va dir que no podien canviar de racó. Crec que el no tenir unes normes clares, confon als infants. De totes maneres, cap d’aquestes normes es compleix, ja que els nens canvien quan i on volen de racó.

Un altra dels problemes que he vist és el cas dels ordinadors, ja que es troben ubicats dins el racó dels jocs de taula però sense formar part d’aquest, per això, crec que s’hauria de canviar la ubicació d’aquest ordinador per tal de que no interfereixi en l’activitat dels infants. Per últim, dir que l’activitat en els racons canviaria si es realitzes a una altra moment del l’horari, ja que a l’hora que ho fan, de 13:00 a 14:00, els infants ja estan molt saturats i cansats de la feina que han realitzat durant tot el matí.

67

Racó de les Construccions:
Observador: Rosa Luz Sánchez Barrera

PRIMERA TÈCNICA: 1. Tipus de tècnica: Registre Descriptiu. 2. Context de l’observació: - Observador: Rosa Luz Sánchez Barrera. - Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia. - Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys. - Data i hora: 16/11/2010 de 13:00 a 14:00 h. - Situació que s’observa: Racó de les construccions, al moment del joc per racons. 3. Focus d’observació: com interactuen els infants amb el material, concretament amb les construccions i quines relacions s’estableixen entre elles mentre juguen. 4. Subjectes observats: Gael, Marc, Paolo, Nuc i Lucas. 5. Transcripció de l’observació: Els nens comencen a observar atentament totes les construccions, acte seguit, comencen a manipular-les. Marc gafa una moto i comença a jugar amb els carrers de l’estora, al mateix temps en Nuc mira la senalla i agafa unes constriccions que se les posa a la boca. Mentre Paolo està jugant a barrejar les peces de la senalla. En Marc segueix jugant per tota l’estora amb la moto. En Paolo opta per les construccions de fusta i les comença a apilar, el Marc que li observa li demana que està fent i li esfondra la torre que havia fet, llavors en Paolo es tomba a l’estora i mira com el Marc atropella les construccions amb les que estava jugant.

En Gael aliè a tot el que passa al racó, està apilant construccions de plàstic, abans d’encaixar-les prova diferents maneres de posar-les fins que troba la posició que més li agrada.

68

En Paolo torna a la senalla a veure el que hi ha, i en Marc va allí a donar un cop amb la moto. En Nuc que està des del començament a la senalla, segueix explorant les peces amb la boca.

En Marc ha vist que en Gael està fent una construcció que pareix un circuit, així que comença a passar la moto pel mateix. En Paolo que ara s’ha quedat a un raconet de l’estora tot sol, fa una torre de construccions de fusta, encara que de seguida li cau, ell ho segueix intentant. Agafa les peces i se les apropa més perquè en Marc està divagant per l’estora esfondrant tot el que els companys fan.

En Marc a continuació va a veure el que està fent el Gael, i li comença a desmuntar i muntar el que està fent, en un principi a en Gael no li importa el deixa fer, però ha arribat un moment que en Marc li ha desmuntat tot, així que en Gael s’ha enfadat i li diu que això no es fa. Tanmateix en Marc se’n va a jugar amb les construccions de fusta i en Gael torna a fer el que s’havia desfet.

En Marc ara està molt entretingut, amb dos construccions ha fet com un tobogan i està jugant amb la moto. Quan s’ha cansat de jugar tot sol ha tornat a on està en Gael, ha xocat la moto amb el circuit que estava fet i l’ha tirat al terra. La reacció d’en Gael ha sigut dir-li que no, que això no es fa i que per allí no es pot passar amb la moto, perquè li destroça el que estava fent. Acte seguit torna a reconstruir la seva creació i en Marc juga amb la senalla mentre que en Gael torna a fer allò. En Marc torna a agafar la moto, es tomba a l’estora i juga amb ella com al principi, seguint els carrers que hi ha dibuixats a l’estora fins que torna a xocar la moto amb una de les construccions d’en Gael i aquest fa com que no l’ha vist, però al ver que en Marc té la intenció de seguir tirant les creacions dels amics, el diu que no i li para la moto amb la mà i intenta allunyar-lo un poquet d’ on està ell. No aconsegueix allunyarlo, així que el deixa jugar un poquet amb el que ha construït. En Gael s’ha cansat de tenir a en Marc jugant amb el que ha fet i se’n va a l’altra punta de l’estora amb les construccions i segueix el que estava fent.

69

En Lucas que estava a un altre racó ha vingut a aquest i en un principi ha començat a observar als companys, s’ha anat apropant i ha acabat ficant la mà dins la senalla i ha ajudat a en Gael a posar peces al que estava fent.

Ara Lucas està entretingut barrejant les peces de la senalla, en Gael segueix fent la construcció i en Marc ha posat un cotxe i una moto damunt del circuit que en Gael està construint. En Lucas s’ha cansat del racó i se’n ha anat a un altre i en aquest moment, en Marc està jugant amb el cotxe i la moto al circuit, mentre que en Gael segueix afegint peces a la seva creació. En Saion, que estava a un altre racó ha vingut, s’ha quedat parat un moment mirant el que els companys estaven fent, ha vist que a en Marc se li havia escapat el cotxe i l’ha agafat ell per a jugar. A en Marc no l’ha fet gràcia, així que l’ha perseguit, amb cara de cabrejat, per agafar una altra vegada el cotxe. Ha forcejat amb en Saion i li ha agafat el cotxe. En aquell moment en Saion s’ha anat del racó i en Marc a tornat a jugar al circuit amb delicadesa per tal de no desmuntar-lo.

6. Primeres interpretacions: En aquesta primera observació, m’he donat compte que els infants estan molt acostumats a treballar per racons. Un dels motius perquè penso això, és perquè en cap moment de l’activitat la mestra ha tingut que intervenir dins aquest racó. Els nens han sabut resoldre tot sols tots els conflictes que se’ls ha presentat. He trobat que els boixos tenen bastant interioritzades les normes de l’aula, sobre tot dels racons, ja que en aquesta sessió en Gael li ha sabut dir al company el que no es podia fer, sense cridar ni pegar-li. Per altra banda, penso que l’espai destinat al racó de les construccions està ben delimitat i és suficient perquè juguin quatre infants a la vegada sense destorbar-se. He mencionat el nombre de quatre infants pel fet que és una norma dels racons, sols poden assistir quatre nens a cada racó.

70

Altrament, crec que el material que hi ha dins aquest espai és adequat, hi ha de fusta, de plàstic, de diferents mides i tenen animalets per jugar dins el racó. També tenen un banc de fusta per realitzar construccions a diferents altures.

Així mateix, una cosa que no trobo massa adient dins el racó és la distribució del material, degut a que està amagat sota un banc de fusta sense gaudir d’una estètica comuna entre tots els recipients per posar-lo.

SEGONA TÈCNICA: 1. Tipus de tècnica: vídeo. 2. Context de l’observació: - Observador: Rosa Luz Sánchez Barrera. - Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia. - Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys. - Data i hora: 16/11/2010 de 13:00 a 14:00 h. - Situació que s’observa: Racó de les Construccions - Nº de cinta i minut de vídeo: vídeo MVI_2940, del 00:00 – 09:50. 3. Focus d’observació: com interactuen els infants amb el material del racó de les construccions. 4. Subjectes observats: Tres nenes: Gael, Marc i Lucas 5. Transcripció de l’observació: Situació: Localització: Infant: Descripció: En Gael, que està assegut en mig de l’estora Fem una casa 00:00 – 01:55 Grup d’infantil: Gael Marc del racó de construccions, comença a fer una torre amb les peces de plàstic més grans i verbalitza que ara faran una casa. Mentre en Marc assegut a l’estora li observa amb una moto a la mà. El Marc s’aixeca i mira la capsa de les construccions que està al terra. En aquell moment en Gael també s’aixeca i va cap a la capsa que està mirant el Marc. En Marc comença a jugar amb la moto damunt de la construcció que ha fet el seu 71

company. En Gael es dona la volta i duu una altra peça per fer afegir-la a la construcció d’abans. En Marc espitlla la torre i cau a terra i en Gael la torna a posar dreta. En Gael torna a la capsa, agafa una peça i la posa al costat de la torre que acaba d’aixecar. Al mateix temps en Marc troba baix el banc una construcció que els seu company havia fet anteriorment, se’n va al cantó de l’estora i li demana a en Gael que li ajudi, ell ho mira, s’aixeca, dona una volta sobre si mateix i agafa una peça per modificar la seva creació. Paral·lelament, en Marc, agafa la moto i la llança tres vegades per la construcció que ha trobat que sembla una carretera amb pendents. Quan Gael està intentant afegir la nova peça a la construcció, en Marc fa com si aquella construcció fossi una carretera en vertical, arriba fins a dalt i es troba amb una peça que no li deixa passar amb la moto, la torna enrere i segueix jugant estirat a la estora amb la moto. Mentre tant, en Gael ha afegit la peça nova i li ha caigut a terra, deixa aquella i agafa una altra de la construcció que en Marc havia tret de baix el banc, per posar-la a la creació que està fent. En Marc es posa de genolls per fer rodar la moto fins a on li arriba el braç i quan ja no arriba més lluny, aixeca el braç amb la moto a la mà i torna al lloc de partida. Una vegada allí, s’aixeca una mica (estant encara de genolls) s’incorpora i fa com si la moto estigués volant fent un aterratge. Una vegada 72

la moto roda pel sol, en Marc segueix jugant amb ella a l’estora. Al mateix temps que en Marc fa això, en Gael està d’en peus i observa des de diferents punts la seva construcció, agafa una peça amb la ma dreta i amb l’esquerra una capsa que ha trobat damunt el banc i deixa tot al terra.

En Gael està manipulant les peces que hi ha La Torre es cau 01:55 – 02:30 Grup d’infantil: Gael Marc dins la capsa de plàstic, agafa una, s’aixeca i va cap a la construcció que en Marc havia trobat i desfà tota aquella construcció. En Marc en un primer moment, de genolls observa i manipula el que hi ha damunt del banc, que és una capsa de plàstic transparent i un cotxe de fusta. Agafa el cotxe i el tira al terra, acte seguit es tomba al sòl i comença a jugar amb la moto que pota des del principi. Es torna aixecar i es dirigeix de genolls a la construcció que en Gael havia fet anteriorment, llança la moto pel “tobogan” i es cau la construcció al terra. En Gael veu com ha caigut la construcció i es posa les mans al cap mentre diu que no, es dirigeix cap a la construcció i la torna a posar dreta. En Marc mentre tant està de genolls just al costat, agafant la moto amb les dues mans i mirant-la fixament.

Grup d’infantil: Apareix en Lucas 02:30 – 03:06 Gael Marc

En Marc segueix jugant la estora amb la moto, la llança i li cau baix el banc per treure-la fica les cames baix el banc i li dona una puntada. Es torna a asseure i comença 73

Lucas

una altra vegada a jugar amb la moto però baix del banc. Deixa la moto, es gira i mirar a en Gael, baixa una mica el cap i es troba un cotxe, l’agafa i torna a començar a jugar al banc. Allí es troba un porquet, per tant deixa el cotxe, agafa el porquet i se’l posa a la boca. D’altra banda, es troba en Gael que observa està observant i posant peces al costar de la seva construcció. Tot seguit apareix en Lucas, que va directament a la construcció del nen, li posa la mà damunt, l’acaricia i en Gael li diu que no, li lleva la mà, s’aixeca i l’intenta treure del racó, en Lucas no se’n vol anar i es queda al costat de les prestatgeries companys. En Lucas, s’ajup i mentre mira als companys fica les mans dins la capsa de plàstic agafa una peca i se’n va a un altre racó. Per altra banda tenim a en Marc que està mirant els animalets que estan al banc, agafa el porquet i se’l fica a la boca, l’amolla, es dona la volta, agafa un cotxe i comença a jugar amb ell pel terra i per sobre el blanc. En el banc detecta una capsa, introdueix el cotxe i treu un altre porquet, el deixa, es tomba i mira baix el banc, del qual torna a recuperar la moto. La llança, la va a buscar, l’agafa i la torna amollar, mira al seu voltant i comença a prendre les peces que es troba al seu abast per fer una construcció. Li dona la volta a les peces, les intenta posar una 74 observant el que fan el

Joc Tranquil 03:06 – 04:30

Grup d’infantil: Gael Marc Lucas

damunt l’altra i les deixa. En Lucas torna, està al costat de la prestatgeria jugant amb les construccions de plàstic que estan dins la capsa de plàstic de colors, de sobte, s’aixeca i se’n va a un altre racó. Al moment torna a venir i s’asseu al costar de la prestatgeria mirant els altres racons. En Gael està jugant amb les peces que estan a la estora, les agafa, les mira, les desmunta, les amolla i construeix una torre amb tot el que es va trobant. 04:30 – 10:00 Cadascú treballant individualme nt

Grup d’infantil: Gael Marc Lucas

En Lucas agafa una peça de plàstic i comença a donar copls amb ella a una capsa de plàstic, li va donant voltes i va donant cops amb cadascuna de les cares, a mida que dona els colps va mirant-la. Li cau al terra, la torna a agafar i adquireix una nova peça per l’altra mà. Ara el nen va fent percussió amb dues peces mirant una i altra mà. En Gael es passeja d’un costat a un altre de l’estora mirant el que pot agafar per enllaçar una construcció amb el banc. En Marc va d’un costat al l’altre jugant amb la moto, es fica baix el banc i amaga la moto. Acte seguit es posa de genolls i mira que hi ha a la capsa de dalt del banc, la obri i treu d’allí unes peces de plàstic petitones. Agafa una base que hi ha per encaixar les peces i poc a poc va posant les pecetes. Ara Lucas ha agafat una construcció allargada i està fent percussió amb ella fentla xocar amb la capsa de plàstic. S’atura un 75

moment perquè ha vist a la estora un canet, l’agafa, mentre l’observa segueix fent

percussió amb la peça de construcció i decideix utilitzar aquest canet per fer percussió. En aquest moment l’infant dona cops a la capsa amb els dos materials. Amb la peça de construcció i amb el ca. En Lucas deixa dins la capsa la construcció i el canet i agafa un parell de noves, una de fusta i l’altra de plàstic i segueix fent percussió. En Gael ha trobat una peça allargada que li fa de pont des de la construcció fins al banc, ara està mirant la manera de que aquesta es mantingui estable i no caigui. Apropa la construcció al banc i l’aconsegueix

estabilitzar, ara ha agafat una de les primeres construccions que havia fet, la desmunta i agafa les peces per acoblar-les a la que està fent. En Lucas ha deixat de fer percussió s’ha tombat a l’estora, s’ha aixecat i se’n ha anat del racó. En Marc mostra seva creació a en Gael i ell no aixeca els ulls de la seva construcció, està posant mes peces. En Marc decideix prendre la construcció i anar-se’n al costat de la capsa de les peces petitones per seguir afegint noves. A en Gael se li ha caigut la seva construcció, no obstant, desfà la part que ha caigut i torna a construir de nou, fent un pont. En Marc li apropa el que ha fet i li diu que això va allí, li deixa i es posa a jugar amb els animalets. 76

Gael crida a Marc, aquest no li fa cas, tanmateix en Gael li fa arribar el que li ha donat. A continuació Gael segueix construint el que li ha caigut abans i en Marc amaga els animalets.

6. Primeres interpretacions: Després d’haver vist el vídeo diverses vegades i intentar descriure el que passava, m’he adonat de la quantitat de conceptes que poden arribar a aprendre els infants mitjançant aquesta metodologia per racons.

Durant el joc els infants han treballat conceptes com, dins i fora; sobre i sota, també han treballat conceptes físics com ho és l’equilibri, han treballat la motricitat fina, la imaginació la creativitat, han desenvolupat els sentits del tacte, l’oïda, la vista i un inclús el gust.

En aquest cas els nens no han interactuat massa entre ells, però també és un joc socialitzador, ja que els nens han parlat una mica entre ells, han observat el que feien els companys, tant al racó de les construccions com als altres. Comencen a aprendre a conviure amb altres nens de la mateixa edat i a respectar-se. Un aspecte que cal destacar i que es podria millorar, és l’horari de l’aula, ja que els racons es realitzen de 13 hores a 14 i se nota que els infants estan més cansats que a les nou del matí. Penso que si tinguessin els racons a una altra hora que no fossi la última, els racons podrien donar més joc i podrien causar més aprenentatges als infants.

Al haver diverses edats a la classe es pot veure com els més petits es fixen dels més grossos i es veu com s’imiten. En quant als materials, considero que podria estar distribuït d’una altra manera més organitzada i els recipients per guardar-lo podrien seguir tots una mateixa estètica, d’aquesta manera pareix que no li donen importància al racó, ja que cada contenidor és

77

d’una manera i d’un material diferent. Si estigués col·locat d’una altra forma la diversitat de materials que hi ha podrien donar riquesa al racó, però no és el cas.

Per concloure, voldria destacar que els infants tenen molt interioritzades les normes de l’aula i només al entrar es pot respirar l’harmonia de la mateixa, els nens, parlen, juguen, es mouen per tota la classe, però cap crida.

TERCERA i QUARTA TÈCNICA: 1. Tipus de tècnica: Notes de Camp i Fotografies. 2. Context de l’observació: - Observador: Rosa Luz Sánchez Barrera - Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia. - Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys. - Data i hora: 01/12/2010. Encara que els racons són de 13:00 a 14:00 h., l’observació a durat uns trenta minuts, des de les 13:15 a les 13:45 h. - Situació que s’observa: Racó de les construccions. 3. Focus d’observació: com interactuen els infants amb el material, concretament amb les construccions i quines relacions s’estableixen entre ells mentre juguen. 4. Subjectes observats: Cinc Infants: Pere, Marc, Paolo, Lucas i Otto 5. Transcripció de l’observació:

En un primer moment els infants no sabien què fer i entraven i sortien del racó contínuament. El mestre de suport els va explicar que havien triat aquell racó, per aquest fet tenien que jugar allí i que un altre dia podrien escollir un altre.

Després de l’explicació del professor, en Marc va agafar una capsa de construccions, la va posar a un cantó de l’estora i va començar a ficar peces sobre ella, utilitzant-la de base. Aquesta activitat no li va motivar massa, així que va deixar tot allí i va anar a

78

donar una volta pel racó a mirar què feien els seus companys.

Els seus companys Lucas i Otto estaven jugant amb les construccions, així que en Marc se va unir a ells. Entre tots tres varen començar a fer un circuit amb les peces de construccions més grosses, les agafaven, les miraven, miraven la construcció que estaven fent i les encaixaven on pensaven que anava millor. A aquesta activitat es va unir en Pere i en Paolo i mentre en Marc anava i tornava del racó integrant-se i deixant la tasca.

En Lucas, en Paolo i en Otto estaven posant peces a la construcció. En Otto prova a encaixar una peça repetides vegades, però no l’aconsegueix, en aquell moment en Pere al veure al company que no sabia posar la peça on suposadament anava, es va posar nerviós i li dona una manotada. Aquell moment va ser de crisi i els infants no es varen separar fins que va venir el professor de suport a tranquil·litzarlos. En Pep, el professor, els va desenganxar i els va dir que no tenien que pegar-se perquè era dolent i que abans de res havien de parlar. Els nens varen estar d’acord i varen seguir la seva tasca.

Mentre els infants es pegaven en Paolo mirava molt atent el què passava sense dir res, i en Lucas cridava en Pere, perquè deixés de pegar al company, sense obtenir cap resultat. Una vegada passat aquell moment, els nens varen continuar jugant com si no hagués passat res.

79

En Paolo ha començat a explorar un cotxe, l’agafa, el mira el gira i fa rodar les rodes. En Pere s’ha posat al costat d’en Paolo i està ficant les peces a la construcció com ell vol. I mentre en Lucas i en Otto, al veure a en Paolo amb el cotxe han decidit agafar uns quants i jugar sobre la construcció, imitant el soroll que fan els cotxes quan estan en marxa. En Paolo després d’haver explorat el cotxe, ha vist com els seus companys jugaven sobre la construcció amb ells, així que ha agafat el cotxe i s’ha posat a jugar imitant també el soroll dels cotxes.

En aquest moment l’activitat transcorre amb tranquil·litat, cada infant està jugant sense molestar als companys. Els tres que estaven jugant amb els cotxes, continuen lliscant-los sobre la construcció, i en Pere segueix encaixant peces a la construcció, abans d’encaixar-les, mira el que hi ha fet i posa la peça on troba qualsevol desequilibri. En Lucas ha vist que en Pere no podia col·locar tot sol una peça, de tal manera que s’ha posat a ajudar-li. Mentre Pere agafava la peça, en Lucas l’encaixava als forats.

80

Ficant aquesta peça la resta de la construcció s’ha mogut una mica, per tal motiu en Paolo s’ha retirat una mica de la construcció observant el que feien els demés. I en Otto ha vist com una part de la construcció s’ha llevat del seu lloc, per aquest fet ha agafat el tros que s’ha desencaixat i l’ha posat bé. Després d’haver arreglat el circuit, cada infant ha continuat el que estava fent. En Lucas ha tornat a agafar el cotxe, i mentre en Pere segueix afegint peces, aquest

observava com les fica, esperant a que acabi per poder jugar amb el cotxe sobre la part nova. En Otto, al fons, en lloc d’agafar el cotxe amb el que estava jugant ha descobert una moto, així que en un primer moment li ha mirat les rodes, les ha fet rodar i ha seguit jugant damunt la construcció fent el soroll que fan les motos.

A continuació, s’ha tornat a trencar la construcció per la part en la que està en Otto, de manera que aquest nen ha l’ha arreglat, sota l’atenta mirada d’en Pere, que quan ha notat que la construcció es movia s’ha girat de sobte per assabentar-se del que passava.

81

Com el problema no s’ha complicat, i en Otto l’ha sabut resoldre, en Pere s’ha tranquil·litzat i ha continuat perfeccionant la creació que estaven fent.

En Otto, a continuació ha agafat la moto amb la que jugava

anteriorment i ha seguit amb el que estava fent, ha seguit lliscant la moto per la producció.

En Pere, a pesar que el seu company ha ficat la peça al seu lloc no ha quedat massa content, així que ha agafat la peça que en Otto ja havia col·locat i ha provat de ficar d’una altra manera. L’ha donat la volta i ha vist que com ell volia no es podia ficar.

Per consegüent li ha donat aquesta peça a en Otto i ell s’ha disposat a col·locar una de les peces que ha mogut mentre intentava ficar la d’abans.

82

Una vegada que ha posat la peça, en Pere li ha dit a en Otto que fiqués la peça que mancava, però abans de res, s’ha assegurat que aquesta situada. quedés ben

Tots aquests fets, han succeït mentre en Lucas i en Paolo miraven el que feien els companys, sense llevar ull del que estaven fent.

6. Primeres interpretacions: Per dur a terme aquesta sessió d’observació he tingut moltes dificultats, pel fet que els nens estaven revolucionats, acabaven d’entrar del pati i no tenien massa clar a quin racó havien d’anar, cosa que ha provocat una situació de caos.

Avui la mestra anava un poc saturada, ja que els nens han tardat una mica en entrar del pati i no han fet assemblea per triar un racó. Així que els infants, només deixar el pati s’han posat a jugar al racó que han volgut. Conseqüentment els boixos al no estar avesats a no fer assemblea, s’han demorat en interioritzar el que havien de fer. Els nens que havien d’anar al racó de les construccions han estat uns deu minuts divagant per l’aula sense saber on anar, fins que el professor de suport que havia en aquell moment, Pep, els ha explicat que avui havien d’anar a aquell racó perquè en un primer moment l’han triat. Els infants han acceptat les normes sense posar pegues, però han hagut una sèrie de conflictes relacionats amb els materials i amb el desacord d’anar a aquell racó. He observat que després d’aquesta situació un poc caòtica, els nens estaven una mica cansats i no tenien moltes ganes de jugar. Aquest fet crec que és degut a què l’observació s’ha dut a terme un dimecres a última hora del matí i els infants ja havien gastat totes les seves energies al llarg del matí.

83

La meva tasca, com ja he dit abans, no ha resultat gaire senzilla, de manera que he hagut d’esperar que els nens es centressin i es posessin a jugar. Com a conseqüència, la meva observació ha set d’un quart d’hora aproximadament, i no he pogut captar l’hora de recollida del material, perquè el mestre de suport ha començat a recollir ell amb l’ajuda d’altres infants que estaven a uns altres racons. Això ha provocat que els boixos que estaven jugant al racó de les construccions, es despreocupessin de l’hora de recollida del material i divaguessin per la classe sense rumb.

Valoració final individual en relació a les tècniques: dificultats, preferències, reflexions, comentaris...:
En relació a totes les tècniques empleades dins aquest projecte, he de dir que totes són molt útils, però personalment em decanto per les notes de camp conjuntament amb les fotos i sobretot el vídeo.

La primera tècnica que varem aplicar, que va ser el registre descriptiu, particularment em va resultar complicat, pel fet que havia de posar tota la meva atenció en captar tot el que feien els infants, per plasmar-ho directament al paper i poder entendre tot el que els nens havien fet durant la sessió de joc per racons.

Les dificultats que vaig trobar varen ser que no escrivia tan de pressa com succeïen les accions, per tant havia d’acurtar paraules i la meva cal·ligrafia no va resultar massa bona, per aquesta raó, quan vaig arribar a casa vaig haver d’escriure tot el que havia succeït a la sessió abans que se m’oblidés i no poguera entendre el que havia escrit.

La segona tècnica que vaig utilitzar, vaig estar més relaxada, ja que es tractava del vídeo i amb aquest suport podia transcriure tranquil·lament a casa tot el que els infants havien fet durant el seu joc. Aquesta tècnica és la que més m’ha agradat, perquè he pogut veure amb calma tots el successos i he pogut detectar com els infants d’altres racons es fixaven en tot el que feien els nens del racó de les construccions. Consegüentment, penso que utilitzar el vídeo com una eina d’observació ha set i és una de les tècniques més enriquidores, sense deixar de banda les altres que també són molt útils.

84

Per altra banda, en relació a la utilització de les notes de camp i les fotografies, he dir que també ha set molt gratificant emprar-les. Per un costat perquè es poden immortalitzar accions molt concretes, i per altre, perquè es pot anar escrivint petites notetes per en recordar-te del que ha passat en aquell moment tan concret, sense haver d’anotar tot el que succeeix, deixant temps per detectar i atendre als actes que fan els nens. Amb les notes de camp és suficient anotar alguna paraula que faci referència als fets, per a després poder associar aquella paraula a l’activitat realitzada. Tanmateix, puc dir que he utilitzat totes les tècniques i cap d’elles m’ha resultat un obstacle que no es pugui superar, com ja he dit abans, he trobat petites dificultats que crec que són producte de la meva inexperiència, però que poc a poc es poden millorar i resoldre. Per concloure, és pot dir que l’obstacle més greu que he patit durant el projecte d’observació, ha set que la mestra ha canviat l’horari i no se’n va en recordar que havíem d’anar a observar, quan varem arribar de seguida va posar als infants a jugar per racons, però també se li va oblidar que ens havíem de centrar únicament en dos racons. Per tant varem haver d’anar a la setmana següent per completar els nostres registres.

Observador: Noelia Martos Ruíz

PRIMERA TÈCNICA: 1. Tipus de tècnica: registre descriptiu. 2. Context de l’observació: - Observador: Noelia Martos Ruiz - Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia. - Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys. - Data i hora: 10/11/2010 de 13:00 a 14:00 h. - Situació que s’observa: racó de construccions. 3. Focus d’observació: com interactuen els infants amb el material, concretament amb les joguines de construccions i quines relacions s’estableixen entre elles mentre juguen. 4. Subjectes observats: quatre nens: Daniel, Sathya, Rubén i Zion.

85

5. Transcripció de l’observació: El Daniel i la Sathya es dirigeixen a la mateixa capsa que hi ha al racó de construccions, però de sobte el Daniel se’n va i es queda jugant tota sola amb la capsa. Una vegada en Daniel a donat una mirallada pel que hi ha al racó, torna a la capsa que li havia cridat l’atenció en un primer moment i en la qual es troba la Sathya. Juguen amb les peces de fusta de colors diferents (tan-gram), fins que, la Sathya decideix cercar un altre material amb el qual jugar. La Sathya elegeix jugar amb la capsa de les peces de lego grans. El Daniel en veure a la Sathya se’n va cap a ella i intenta llevar-li la peça que té ella i es quan aquesta li diu: “¡No, es mia!”. Per tant, el Daniel torna a la capsa amb la qual estava jugant abans.

Arriba un altre nen, Rubén. Aquest al principi, només observa el que estan fent els seus companys, o sigui la Sathya i el Daniel. Després de dos minuts mirant-los, el Rubén no li interessa aquest tipus de joc i opta per anar-se a un altre racó.

La Sathya i el Rubén segueixen jugant cadascú amb un material. De sobte, el Zion, un altre nen, passa per davant el racó de construccions. Veu als seus companys jugar i s’anima a jugar en aquest racó. El Zion agafa un semàfor que es troba en mig de l’estora però veu al Daniel jugar amb les construccions i se’n va amb ell. El Daniel està fent la seva pròpia construcció i el Zion, una vegada l’observat, comença a fer-ne una altra. La Sathya recull un poc les peces amb les quals ha jugat i se’n va a un altre racó.

El Daniel agafa un cotxe amb el qual juga en la seva construcció. El Zion a veure a en Daniel amb el cotxe, aquest agafa un altre cotxe però decideix jugar amb aquest per damunt de la catifa. Zion passa jugant amb el seu cotxe prop de la construcció d’en Daniel. El Daniel està intentat que la construcció s’aguanti tota sola però no se’n adona de que li falta una peça. El Zion el mira i deixa el cotxe de banda i es fica a jugar amb el Daniel. El Zion li aguanta la construcció mentre que el Daniel passa el cotxe per damunt. Una vegada a llançat dos vegades seguides el cotxe per damunt de la construcció, en Daniel deixa de al costat el cotxe i agafa una peça de la capsa del lego gros per ficar a la construcció. El Zion segueix aguantant la construcció. El Daniel fica una peça a la construcció. Tots dos deixen la construcció en l’aire per a veure si s’aguanta tota sola, però la construcció es resisteix i s’aguanta perfectament. El Zion la desfà i l’observa. El Daniel es riu. Zion s’aixeca i se’n va a un altre racó. Daniel agafa 86

les peces i intenta reconstruir-la. Agafa peces noves i se les va ficant a la construcció. Termina la construcció. El Daniel es tomba a la estora davant la seva construcció i la contempla. S’aixeca, la torna a mirar i la tira, la desfà.. De sobte, escolta la veu de la mestra que diu: Podeu començar a recollir!

Daniel mira cap a la mestra i segueix amb el seu joc. Fins que ve la mestra al racó i li recorda que ja hem de recollir, per tant també recull amb ell alguna de les peces.

6. Primeres interpretacions: Desprès d’haver observat i transcriure el succeït durant l’activitat en el racó, una de les primeres interpretacions que m’han sorgit han set: que hi havia diferents capses les quals tenien materials molt adients aquest racó i d’altres no tant, que hi havia algun que altre material mesclat ... Una d’altres coses que m’ha sorprès molt a part de la catifa estereotipada, a set el banc de fusta dins del racó de construccions, el qual feien servin per amagar baix ell algunes de les capses que hi havia a aquest racó. En relació amb l’activitat dels nens ha set bona. Els infants jugaven lliurement i de forma autònoma, en petits grups... encara que si cal dir, que moltes vegades aquests nens canviaven molt de joc, s’anaven a un altre joc, deixaven el que feien per anar-se amb un altre company...

Això pot ser perquè els nens no es senten segurs o perquè no hi estan suficientment motivats per jugar en aquest racó, ja sigui per el material, la estructura del racó o per la presència de la persona adulta. Per tant, respecte a la funció dels mestres que hi són a l’aula crec que haurien de moure més per tots els racons i no hi estar més a un racons que a uns altres. Per exemple, al racó de construccions anaven poques vegades, en canvi al racó dels artistes hi eren més presents. Amb això vol dir que, la mestra, encara que avui no és la seva tutora sinó la mestra de reforç que moltes vegades ve, hauria de passar més per aquest racó, igual que pels demés, i preguntar als nens si necessiten ajuda...

87

I per concloure, crec que es podria fer una petita modificació del racó, com per exemple,millorar la distribució del material, entre altres. Per així, observar si la poca motivació que tenen els infants en experimentar i manipular amb el material es degut aquest motiu o per un altre. D’aquesta manera, podrem solucionar-ho i extreure molt de joc a aquest racó.

SEGONA TÈCNICA: 1. Tipus de tècnica: vídeo. 2. Context de l’observació: - Observador: Noelia Martos Ruiz - Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia. - Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys. - Data i hora: 10/11/2010 de 13:00 a 14:00 h. - Situació que s’observa: racó de construccions. - Nº de cinta i minut de vídeo: vídeo MOV02631, del 00:00 – 6:33. 3. Focus d’observació: com interactuen els infants amb el material, concretament amb les joguines de construccions i quines relacions s’estableixen entre elles mentre juguen. 4. Subjectes observats: cinc nens: Daniel, Sathya, Otto, Nuc i Zion. 5. Transcripció de l’observació:

Situació: Trien material

Localització:

Infant: Grup d’infantil: Zion, Sathya

Descripció: Zion entra en el racó de construccions i dona una mirallada. De seguida entra Sathya i es dirigeix cap a una senalla i el Zion al veurela també es dirigeix amb ella. Aquesta al veure que el Zion opta per la senalla, ella se’n va a la capsa del costat amb les peces de lego. El Zion a l’observar-la agafa peces de la capsa amb la que juga la Sathya. Aquest al veure que la Sathya no li diu res, decideix anar-se a una altra banda, per tant se’n va del racó. La Sathya continua amb les peces del

quin 00:00 – 01:05 de

construcció volen.

88

lego. Mira a la mestra que a vingut al racó a obrir una capsa la qual conté peces. La Sathya segueix explorant amb les peces del lego. La mestra deixa la tapa de la capsa damunt la senalla i se’n va. La Sathya intenta fer una carretera, fica una peça dins l’altra, però fa tanta força que cau cap a un costat. Una vegada ha caigut es queda mig estirada a l’estora i continua intentant de encaixar les peces. Se n’adona que no pot i torna a seure. Encaixa les peces, ja té una petita carretera. Sathya torna a la capsa de les peces a cercar altres. No troba ninguna. Agafa la seva construcció i la fica al costat de la senalla però aquesta no s’aguanta, per tant, la torna agafar i amb les dues mans desfà la carretera.

Joc amb els 01:05-02:24 diferents materials del racó.

Grup d’infantil: Sathya, Zion, Otto, Nuc.

La Sathya torna a ficar una peça damunt, però es rellisca les peces. Torna aparèixer el Zion. Aquest es dirigeix a la caspa de les peces de lego amb les que juga la Sathya. Per fi, la Sathya encaixa les peces i té la carretera. Zion agafa peces de la capsa i les observa. Apareix un altre company, Otto. Otto entra en el racó i es dirigeix directament a una capsa que hi ha sota el banc de fusta i la treu fora d’aquest. La Sathya es gira i observa que on es l’Otto, damunt el banc de fusta, hi ha una altra capsa, per tant aquesta es dirigeix cap a la capsa i l’agafa. Tona aparèixer un altre nen, Nuc. El Nuc se’n va directament a la capsa

89

amb la que juga en Otto. L’Otto se n’adona que a vingut un company. El Nuc mira a l’Otto i aquest no li fa cas, per tant, s’aixeca i se’n va a cercar un semàfor que hi ha a la cantonada. El Nuc s’aixeca també i observa a la càmera. L’Otto agafa el semàfor i el treu fora, mirant-lo constantment. El Nuc l’observa. La Sathya i el Zion continuen jugant cadascú amb el que estava. La Sathya agafa uns animalets de la capsa i s’aixeca. Aquesta se’n va cap a on es el Zion i li diu. ¡Esto era mio!. Zion li diu: ¡No! i la Sathya li respon: ¡No, no,no. Eso era mio!. Otto continua experimentant el semàfor. El Nuc amb el dit a la boca observa a l’Otto i dissimula ajupint-se a una capsa que hi ha al costat d’ell. La Sathya continua parlant amb el Zion però aquest segueix amb el seu joc, fent una torre. La mestra escolta a la Sathya com parla i ressalta el seu nom en veu alta.

Nous companys i

02:24-04:00

Grup d’infantil: Zion, Sathya, Otto, Nuc i Daniel.

Apareix un altre nou company, Daniel. Aquest es dirigeix a veure la construcció que està fent la Sathya. Ningú es distrau amb l’arribada d’aquest company i cadascun segueix amb el seu joc. Daniel es decideix i se’n va a la costat d’en Zion, a la capsa de les peces de lego grosses. Otto diu en veu alta: ¡El semáforo no funciona!. L’observadora li proposa al nen que li digui a la mestra. Aquest la mira i no diu res. Daniel i Zion cerquen peces a la capsa. Otto veu a Daniel i Zion i es decideix a jugar

joc al racó de construccions .

90

també amb les peces amb les que juguen ells. La Sathya s’aixeca però amb les seves figures a la mà. Nuc continua observant als seus companys. Otto agafa una peça i l’amaga darrera seu. La Sathya intervé per jugar amb el Zion en la seva torre. El Zion agafa la torre amb les dues mans i li diu a la Sathya: ¡Que no!. Daniel segueix intentant fer una torre com el Zion. Otto observa a Zion mentre fica els seus dits pels foradets de la peça que té a les mans. Sathya segueix parlant amb el Zion però aquest només juga amb la seva torre. Otto escolta a la Sathya mentre balanceja la peça que té. Nuc s’apropa sense dir res. Zion continua amb la seva torre. Otto li parla però com si res. Daniel segueix amb el seu propi joc. Sathya continua dient-li coses a Zion i l’Otto l’escolta. Zion no diu res, ni la mira. Otto mira a la Sathya quan parla i aquesta a ell. Otto li ofereix a Zion la peça que té a la mà. Zion té una igual per tant, no l’agafa. Així doncs, Zion i Otto intenten ficar-les juntes. Daniel també té una altre peça igual que ells però la deixa a la capsa. Zion agafa la peça de’n Otto i les ajunta fent un carril. Otto observa l’ultima peça que acaba de ficar el Zion.

El joc dins el 04:00- 6:33 racó.

Grup d’infantil: Zion, Sathya.

Sathya continua parlant amb el Zion, mestre aquesta observa la torre que Zion fa. Sathya s’apropa a la torre i en Otto, amb les mans amagades dins la seva samarreta, es posa

91

Otto i Daniel

davant d’ella. Daniel continua amb el seu propi joc de construir la seva torre. Zion segueix edificant la seva obra. La Sathya s’allunya del joc d’en Zion. Otto continua de peu observant a Zion. Daniel es duu les seves peces i mitja torre cap al mig de la estora. Otto s’apropa al banc de fusta a veure que hi ha per allí. Sathya, de peu, intenta enganxar una peça dins s’altra. Com no pot encaixar-les se’n va amb elles. Otto es fica al costat d’en Zion per agafar una peça de la capsa. L’agafa i es seu a la vorera del banc de fusta, al costat d’en Zion. Zion continua amb la seva torre. Daniel mentrestant observa el que hi ha davant d’ell. Otto s’aixeca i es dirigeix cap a la capsa del animalets i cotxes. Agafa un cotxe d’aquesta i se’n va a jugar amb ell per la catifa. Daniel se’n adona que hi ha una altra capsa al costat d’ell, però no agafa res. Per tant, torna amb la seva construcció i puja per damunt d’aquesta un petit animalet. Torna aparèixer la Sathya. Aquesta es dirigeix a la capsa de les peces de lego i agafa una petita torre. Llavors se’n va a un lloc on no hi hagi ningú i seu. Zion desfà la seva torre i riu. Sathya l’observa, s’aixeca i se’n va. Zion a veure que se’n va, ell també se’n va, sense res cas de la presència d’un mestre que a vingut i s’ha tornat anar. La mestra observa a la Sathya que se’n va amb les peces del racó, per tant, l’atura i li pregunta: Vols anar a un altre racó? I li recorda que abans d’anar-se

92

ha de deixar les peces de construccions al seu lloc. Sathya entén el missatge i va a deixar les peces al seu lloc. Otto continua jugant amb el cotxe per la catifa. Daniel segueix observant el que l’envolta i jugant de tant en tant. Sathya s’ho pensa millor i torna a jugar amb les peces de lego. Daniel intenta recordar la torre d’en Zion i representar-la. Una vegada la té s’aixeca i es desfà de la construcció mitjançant una punta de peu. Com veu que no s’ha desfet del tot la torna a construir. Una altra vegada li dona amb el peu i observa con es desfà. De pressa agafa les peces i intenta tornar a fer-la. Sathya està jugant però de sobte s’aixeca i se’n va. Otto continua jugant amb el cotxe per la catifa. Fins que se’n adona del semàfor i l’agafa, fa dos tocs amb ell i segueix amb el seu cotxe per la catifa cap al banc de fusta. Daniel continua reconstruint la seva torre.

6. Primeres interpretacions: Una vegada observat el vídeo i transcriure el succeït durant la reproducció d’aquest, he de dir que durant l’estona observada en el racó de construcció, així com fan servir aquest racó, és treballa d’una forma bastant a gust dels nens. Una de les primeres interpretacions que m’han sorgit al veure el racó han set: que hem trobava davant d’un racó ben estructurat, diferents tipus de capses, diferents materials... però el que m’ha sorprès molt és que al racó hi havia una catifa amb uns dibuixos estereotipats, amb la qual ja els nens no havien de pensar molt, sinó que directament sabien que es tractava d’una carretera amb senyals... i no inventaven res més, sinó que només es creien conductors.

93

Referent a la reproducció, durant els sis minuts i trenta-tres segons, els nens han estat jugant lliurement i de forma autònoma, encara que podem dir que una vegada comença el temps per racons tenen quasi quaranta minuts pet jugar. Durant aquesta reproducció m’he adonat que els nens canvien molt de joc i decideixen anar-se’n del racó per canviar d’activitat, encara que després tornin. Això, potser que passi perquè durant l’observació als infants, aquests no hi eren a classe amb la seva tutora actual, sinó que estaven acompanyats per altres mestres del centre, encara que aquests moltes vegades estan amb els infants depenent de l’hora del dia. Potser això fa que els nens no es sentin segurs... Respecte a la funció dels mestres que hi eren a l’aula, una cosa que hem va cridar l’atenció es que no varen dir res als infants de la nostra presència, en aquest cas com a observadores.

Envers al material, he de dir que hem va parèixer una mica embolicat, alguns no en molt bones condicions...per tant, això deuria ser un aspecte a tenir molt present i rectificar-ho el més aviat possible.

Per acabar, una cosa a destacar es que, la mestra en cap moment va passar per els racons a preguntar als infants si necessitaven algun tipus d’ajuda... tant sols observava en general i deia alguna cosa a algun nen però no dient-lo a la cara sinó a forma de parla en general. Potser, com hem dit anteriorment, aquesta mestra no tenia molt en compta aquesta funció, ja que normalment aquest no fa aquesta jornada sinó que el fa la pròpia mestra d’infantil, ella tant sols els té algunes hores de matí amb una altra tasca.

TERCERA i QUARTA TÈCNICA: 1. Tipus de tècnica: Notes de Camp i Fotografies. 2. Context de l’observació: - Observador: Noelia Martos Ruiz - Col·legi: C.E.I.P. Torres de Balàfia. - Grup: Classe d’infantil, de tres a sis anys. - Data i hora: 17/11/2010 de 13:00 a 14:00 h. - Situació que s’observa: Racó de les construccions. 94

3. Focus d’observació: com interactuen els infants amb el material, concretament amb les construccions i quines relacions s’estableixen entre ells mentre juguen. 4. Subjectes observats: quatre infants: Daniel, Zion, Gael i Lucas . I durant la recollida del racó, tres subjectes més: Antònia (mestra), Pere i Aisha. 5. Transcripció de l’observació:

Gael es dirigeix a la capsa de construccions de les peces de lego. Agafa unes peces de lego grosses i comença a fer la seva pròpia construcció, encaixant les diferents peces amb els seus diferents colors i grandàries corresponents.

Lucas se’n va directe a la senalla que hi ha en terra amb les peces de tan-gram. Aquestes són de fusta i de diferents colors i formes. Fica la mà esquerra dins la senalla, tocant les diferents peces que troba al seu abast. Amb la mà dreta només aguanta el cantó de la senalla. En Lucas es tira un bona estona observant i tocant les diferents formes i colors de les peces del tangram que hi ha a la senalla.

Gael ja a construït la seva pròpia obra, la qual sembla un circuit. Una vegada la construïda a decidit seure en el banc de fusta que hi ha al racó i a convingut ficar sota el seu circuit uns animalets que hi ha en una capsa propera a on ell és. Aquests animalets són petits elefants de diferents colors els quals es van encaixant uns amb altres fent una filera.

95

Una vegada en Gael a ficat la seva filera d’elefants per la seva edificació, a concloure i a torna ha asseure a la catifa davant la seva obra. Aquest a decidit moure la seva obra per veure que passava amb els animalets que havia ficat per sota d’ella. En Lucas a veure que en Gael tornava a seure a la catifa s’ha donat la volta i ha observat, molt atent, allò que estava fent el seu company, ja que aquest a desfet la seva construcció amb els seus animalets.

Daniel esta a l’altre costat de la catifa. Aquest quan a arribat al racó s’ha anat a una de les capses que hi ha baix el banc de fusta, la qual també hi havia peces de fusta de diferents formes i colors del joc del tan-gram. Daniel a començat a agafar, primerament, les formes triangulars de diferents colors, i de seguida, a començat a ajuntar-les observant les figures que hi sortien unint les dues peces. De sobte, escolta un soroll i es gira cap al seu company Gael.

Una vegada desfeta la construcció, Gael decideix tornar-la a fer, pensant de quina forma pot començar una altra vegada. Per tant, va encaixant peces així com ell creu. Gael comença a construir tranquil·lament, encara que és observat pels seus dos companys del racó en Daniel i en Lucas. Daniel s’ha apropat a en Gael en escoltar el soroll de quan aquest a desfet la seva obra. Per tant, Daniel s’apropà per observar el que feia el seu company.

96

Gael agafa diferents peces de lego per anar encaixar-les i tornar a fer una nova construcció. Aquest té ajuda d’en Daniel i Lucas, que també els ajuda a elegir i a encaixar les per fer una nova obra.

Gael i Daniel segueixen construint la seva construcció mentre en Lucas ha deixat d’ajudar i els observa des de el lloc on era al principi, i amb una mà (la mà dreta) dins la senalla tocant les peces de fusta que hi ha dins d’aquesta. Daniel de vegades s’atura i observa a en Gael com encaixa les peces mentre aquest té uns animalets damunt d’aquesta sense que caiguin en terra al mateix temps que fica les noves peces. De sobte, encaixant peces cau la construcció i tot tres es miren i comencen a riure. Gael s’aixeca i se’n va a un altre costa i en Lucas fa el mateix. En canvi, Daniel agafa una petita torre que ha quedat de la construcció i se la porta a un altre costat de la catifa. Daniel s’emporta la petita torre, així com pot, amb les dues mans per a que no caigui cap peça a terra.

97

Daniel a arribat al lloc on volia anar amb la seva torre, per tant s’ajup i deixa, suaument, aquesta obra. Comença a observar-la i decideix llevar-li peces d’un costat i ficar-les en un altre lloc. També li fica peces del tan-gram de fusta, ja que aquestes peces eren amb les que jugava ell i estan prop.

Gael s’ha fet amb una moto que hi havia per el racó i a començat a jugar per damunt de la catifa, ja que aquesta té dibuixat una ciutat, per tant a facilitat el que fer amb aquesta. Mentre movia la moto anava fent el soroll corresponent d’aquesta. També ficava obstacles per la catifa per a que la moto les superes.

Gael anava amb la moto per tos els costats del racó, fent proves amb la moto: pujar-la per damunt les peces, seguir la carretera que hi ha a la catifa dibuixada... imaginant-se que ell era un conductor de primera.

S’ha iniciat un nou company dins el racó de construccions, Zion. Aquest a anat decidit a la capsa de les peces de lego grosses i a començat a fer una torre molt alta.

98

Zion continua concentrat en la construcció de la seva torre, de la qual a afegit peces com carrils... simulant un circuit. Aquest s’atura a pensar quina peça li convé més, encara que de vegades fica alguna i torna a llevar-la. Una vegada a tingut la torre que ell desitjava a decidit desfer-la. Per tant, el soroll d’aquesta a cridat l’atenció dels seus companys que hi eren prop del racó, Daniel i Gael.

Daniel i Gael (amb la seva moto) s’apropen a on es Zion. Una vegada allí, observen el que ha fet en Zion i li proposen a aquest fer un circuit per a la moto que duu en Gael. Zion accepta, per tant es fiquen mans a la obra en fer una carretera. Així doncs, tot tres comencen a encaixar les peces, encara que Gael no solta en cap moment la moto. Mentre van construint la carretera en Gael de poc en poc puja la moto per a veure com va.

Daniel, Zion i Gael continuen fent el circuit, però ara han decidit afegir-li unes petites torres, que ja hi eren fetes a la capsa, per a que la carretera fos més alta i així la moto pugui fer més joc. Una vegada fet el circuit Zion es fica al un costat del circuit, Gael en mig amb la moto i Daniel a l’altre costat del circuit i juguen un parell de voltes a passar la moto per damunt d’aquest. De sobte, perden l’interès per aquest joc i decideixen desfer aquest circuit. Així doncs, Zion i Gael decideixen anar-se a un altre racó. És així que en Daniel es queda en aquest racó jugant amb la moto i amb el circuit a mig muntar.

99

Seguidament, es sent la veu de la mestra dient que es l’hora i que hi ha que començar a recollir. Com en Daniel s’ha quedat tot sol al racó de construcció, la mestra demana ajuda a alguns infants per a que ajudin a recollir les joguines d’aquest racó. Per tant, la mestra, Antònia, i dos nens més, Aisha i Pere, van al racó de construccions i ajuden a en Daniel a recollir el material d’aquest racó.

6. Primeres interpretacions: Avui la mestra anava bé de temps, ja que ha realitzat la assemblea abans d’anar als racons i en la qual a recordat les regles acomplir als racons (no cridar, no maltractar el material...). Seguidament, han elegit a quin racó volien anar cadascú, per tant han aferrat la foto allà on ells havien elegit anar. La mestra al veure que molts de nens volien anar a un mateix racó (racó dels artistes) a animat als infants a encaminar-se a un altre racó. Hi ha hagut dos nens que a l’assemblea han decidit anar al racó de construccions sense cap problema, a més l’han elegit per ells mateixos. En aquesta observació, no he hagut d’esperar tant en veure a un infant jugar en el racó de construccions, ja que a les altres observacions hi he hagut d’esperar a que els nens es decideixin anar al racó i a centrar-ne en el seu joc. Durant l’assemblea, he observat que la mestra havia d’animar als infants a elegir a quin racó volien anar, ja que aquests acabaven d’entrar del pati i estaven una mica cansats i no tenien moltes ganes de jugar. Així doncs, la meva observació ha set d’uns vint minuts aproximadament, encara que m’era una mica difícil estar atenta al joc dels nens alhora de fer fotografies i anotar petites notes al meu bloc. També cal dir, que n’era difícil perquè per jo totes les accions eres importants, per tant creia i volia agafar tots els esdeveniments interessants que es duien a terme els diferents nens, juntament en fer la fotografia i escriure una petita frase per a recordar desprès.

100

Valoració final individual en relació a les tècniques: dificultats, preferències, reflexions, comentaris...:
En general, he de dir que totes les tècniques empleades, per dur a terme aquest projecte, són molt útils, encara que cadascuna té les seves peculiaritats. La veritat es que jo només havia utilitzat el registre fotogràfic, per tant coneixia els demés registres, com el vídeo, però no l’havia fet servir molt.

El registre descriptiu va ser la primera tècnica que varem aplicar. Aquesta em va resultar una mica difícil, ja que havia d’estar atenta a tot allò que feien els nens al racó i a la vegada escriure-ho directament al paper. Algunes de les dificultats que vaig trobar varen ser que durant la transcripció escrivia algunes paraules en català i unes altres en castellà, a més, de la cal·ligrafia que no era molt bona i respecte a la rapidesa si que en alguns moments se m’esgotava la mà. Per tant, una vegada vaig arribar a casa vaig haver de passar a net allò que havia escrit durant la meva observació, ja que podia ser que al passar alguns dies no entengués allò que havia escrit.

La segona tècnica que vaig utilitzar va ser el vídeo. Per aquesta tècnica anava més tranquil·la ja que només havia de gravar allò més significatiu dels infants al racó i desprès, amb calma, transcriure a casa tot el que succeïa al vídeo. Penso que aquesta tècnica és molt bona, ja que pots gravar allò que està succeint a l’aula i llavors veure’l amb calma tots els successos que han transcorri’t. A més, d’extreure molta més informació d’allò, ja que amb el vídeo ho pots aturar, veure detingudament... Per tant, és una eina d’observació molt enriquidora encara que les demés també són molt útils i tenen unes altres peculiaritats significatives.

Els següents registres a emprar han set les notes de camp i les fotografies. Aquests han set molt més coneguts alhora d’utilitzar-los que els altres, per tant a set molt agradable emprar-los.

Amb aquests registres tenim la sort que podem commemorar accions molt significatives, concretes... i per altre costat, perquè podem anar escrivint petites notes les quals en ajudaran per en recordar-nos del que havia passat en aquell moment de l’acció. D’aquesta manera, amb les notes de camp es considerable anotar només alguna

101

paraula clau que faci referència allò que estem observant i volem recordar per desprès poder relacionar aquella paraula amb l’activitat duta a terme. Així doncs, he emprat totes les tècniques i cap d’aquestes m’han resultat una barrera que no pogués vèncer, encara que si que he de dir que al principi tenia una pica de preocupació ja que algunes de les tècniques no les havia utilitzat mai per fer aquest tipus d’observacions, tant sols el registre fotogràfic. Però amb l’iniciació que hem tingut crec que es pot anar millorant i resoldre cada vegada més les dificultats trobades pel camí. D’altra banda, puc afirmar que hi ha hagut un petit inconvenient durant el projecte d’observació i es que la mestra per motius personals no va poder estar alguns dels dies d’observació amb nosaltres, per tant al principi anaven una mica perduts, ja que demanaven informació i ens deien que havien d’esperar a que vingués la tutora. Però per sort, va arribar ràpid i ens va ajudar en alguns temes. També he de dir, que era al principi que ella estava treballant per racons i amb la seva baixa, els nens anaven una mica perduts pels racons.

En definitiva, crec que ha set un bon treball per a conèixer i saber utilitzar més bé aquests registres dels quals podem extreure molt de profit. Però també he d’afirmar un inconvenient i és que crec que no hem tingut massa temps per poder haver-ho fet amb més calma i gaudint més, com per exemple, estar més amb els nens, conèixer-los més, els seus gusts... Però encara així, hem pogut conèixer, a la vegada d’aprendre, unes tècniques molt adients i importants per treballar amb infants, per tant totes els registres són igual d’importants, ja que són com tècniques complementàries que es necessiten mútuament per a que la nostra tasca d’observar tingui més sentit.

102

4. Fase d’anàlisi: elaboració del sistema de d’anàlisis (categories):
1.Joc social 2.Tipus d’Accions amb el material 1.1.Individualment 1.1.1.Assentir 1.1.2.Repartir 1.1.3.Imitar 1.1.4.Donar ordres 1.1.5.Verbalitzar les accions d’un altre 1.1.6.Agrair 1.1.7.Queixar-se 1.1.8.Demanar 1.1.9.Oferir 1.1.10.Aclarir 1.1.11.Esperar 1.1.12.Donar 2.1.Jugar 2.1.1.Individualment 2.1.1.1.Construir 2.1.1.2.Emparellar 2.1.1.3.Amuntegar 2.1.1.4.Treure’l 2.1.1.5.Posar-ho 2.1.1.6.Obrir-ho 2.1.1.7.Tancar 2.1.1.8.Deixar-ho 2.1.1.9.Agafar-ho 2.1.1.10.Tirar 2.1.1.11.Prendre 2.1.1.12.Girar 2.1.1.13.Donar la 1.2.En parella 1.2.1.Ajudar volta 2.1.1.14.Enlairar 2.1.1.15.Guardar 2.1.1.16.Moure 2.1.1.18.Tocar 2.1.1.19.Llançar 2.1.1.20.Col·locar 2.1.1.20.1.Segons el color 2.1.1.20.2.Segons la forma 2.1.1.21.Encaixant 2.1.1.22.Enganxant 3.2.Ritme 3.2.1.Ràpidament 3.2.2.Bruscament 3.2.3.De seguida 3.2.4.De sobte 3.2.5.Poc a poc 3.2.6.Suaument 3.2.7.Neguitosament 3.2.8.Repetidament 4.3.En petit grup 4.3.1.Verbalitzar les pròpies accions 4.3.2.Conversar sobre el material 4.2. En parella 4.2.1. Conversar sobre el material 3.Acció i ritme de les accions 3.1.Acció 3.1.1.Anar 3.1.2.Tonar 4.Regualació de les accions. 4.1.Individualment 4.1.1.Verbalitzar les pròpies accions 4.1.2.Autocorrecció 4.1.3.Conversar sobre el material

103

2.1.1.23.Tapar 2.1.1.24.Recollir 2.1.1.25.Estirar 2.1.1.26.Arrossegar 2.1.1.27.Picar 2.1.1.28.Triar 2.1.1.29.Trobar 2.1.1.30.Espitjar 2.1.1.31.Portar 2.1.1.32.Descobrir 2.1.1.34.Analitzar 2.1.1.35.Cercar 2.1.1.36.Amagar 2.1.1.37.Recopilar 2.1.1.38.Decidir 2.1.1.39.Apropar-se 2.1.1.40.Escoltar el soroll d’un material 2.1.1.41.Somriure Després d’escoltar un soroll. 2.1.1.42.Senyalar un material 2.1.1.43.Contar

2.1.2.En parella 2.1.2.1.Agafar 2.1.2.1.2.Estirar 2.1.2.1.3.Situació simbòlica 2.1.2.1.4.Obrir

2.1.3.En petit grup

104

2.1.3.1.Contar 2.2.No Jugar 2.2.1.No saber que fer

 Definició de les categories:
1. JOC SOCIAL: activitats i relacions que es donen entre diferents individus o de forma individual. 1.1.Individualment: acció portada a terme per una sola persona. 1.1.1.Assentir: dir que sí, que estem d'acord amb el que diu una altra persona. 1.1.2.Repartir: donar una quantitat de coses iguals a diverses persones. 1.1.3.Imitar: fer les mateixes coses que fa un altre. 1.1.4.Donar ordres: dir que es faci una cosa, assignar pautes a les persones. 1.1.5.Verbalitzar les accions d’un altre: descriure allò que fa una altra persona. 1.1.6.Agrair: dir a algú que estàs content per una cosa que t'han fet o t'han donat. 1.1.7.Queixar-se: diem que algú es queixa si no està content d'una cosa i ho diu als altres. 1.1.8.Demanar: dir a algú que vols alguna cosa d'ell. 1.1.9.Oferir: dir a algú que pot agafar, mirar o usar allò que no li pertany. 1.1.10.Aclarir: explicar una cosa per a que sigui més clara. 1.1.11.Esperar: romandre o estar en un lloc fins que arribi una persona o una cosa. 1.1.12.Donar: cedir a algú una cosa. 1.2.En parella: dos infants que interactuen junts. 1.2.1.Ajudar: participar en la feina d'algun perquè li resulti més fàcil; posar-se a la seva disposició.

2. TIPUS DE JOC AMB MATERIAL: activitats i relacions que es donen entre diferents individus o de forma individual a través de la interacció amb objectes i instruments. 2.1.Jugar: passar l'estona amb activitats divertides. 2.1.1.Individualment: acció portada a terme per una sola persona. 105

2.1.1.1.Construir: fer una cosa ajuntant les seves parts segons un projecte o un pla. 2.1.1.2.Emparellar: formar parella. 2.1.1.3.Amuntegar: és aplegar-les fent-ne un munt. 2.1.1.4.Treure’l: fer sortir algú o alguna cosa del lloc o de la situació on és. 2.1.1.5.Posar-ho: fer que una cosa estigui en una nova posició, en un nou estat, d'una manera diferent. 2.1.1.6.Obrir-ho: fer que es pugui arribar a dins d'alguna cosa o d'algun lloc traient o movent allò que els tanca. 2.1.1.7.Tancar: posar davant d'una obertura o en un lloc de pas una cosa que no deixi passar. 2.1.1.8.Deixar-ho: posar una cosa en un lloc. 2.1.1.9.Agafar-ho: subjectar una persona o una cosa amb les mans o amb un instrument; tenir una cosa a les mans i no deixar-la anar. 2.1.1.10.Tirar: fer córrer cap a una banda una cosa que descansa sobre una altra cosa empenyent-la o estirant-la sense aixecar-la. 2.1.1.11.Prendre: agafar, emportar-se, una cosa que és d'una altra persona o que té una altra persona. 2.1.1.12.Girar: canviar de posició una cosa donant-li la volta, fent que la part de sota passi a sobre, la part del davant al darrere, etc 2.1.1.13.Donar la volta: modificar la orientació d’un objecte o persona en la qual es troba. 2.1.1.14.Enlairar: deixar anar alguna cosa amb un fort impuls de manera que es desplaci per l'aire i vagi a parar més o menys lluny. 2.1.1.15.Guardar: vigilar que algú o alguna cosa estigui en un lloc adequat o en un estat determinat; conservar algú o alguna cosa, mantenir-los. 2.1.1.16.Moure: fer que una cosa es posi en moviment, canviï de posició o de lloc. 2.1.1.18.Tocar: posar la mà o els dits en contacte amb algú o amb alguna cosa. 2.1.1.19.Llançar: deixar anar alguna cosa amb un fort impuls de manera que es desplaci per l'aire i vagi a parar més o menys lluny. 2.1.1.20.Col·locar: posar una persona o una cosa en un lloc, en una posició. 2.1.1.20.1.Segons el color: agrupar diferents objectes en un lloc segons la seva pigmentació. 106

2.1.1.20.2.Segons la forma: unir diferents objectes en un lloc segons la seva configuració. 2.1.1.21.Encaixant: entrar, o fer entrar, una cosa dins d'una altra de manera que quedi ben ajustada. 2.1.1.22.Enganxant: una cosa n'empega una altra quan l'agafa o subjecta i no la deixa anar. 2.1.1.23.Tapar: posar una cosa damunt d'una altra perquè no es pugui veure. 2.1.1.24.Recollir: reunir i agafar coses que estan disperses perquè no es perdin, per aguantar-les o per treure'n profit. 2.1.1.25.Estirar: fer força a l'extrem d'una cosa cap a nosaltres per fer-la sortir enfora, posar-la tibant, arrossegar-la, etc 2.1.1.26.Arrossegar: fer moure una persona o una cosa estirant-la sense aixecar-la de terra. 2.1.1.27.Picar: donar cops sense o amb objectes en una superfície. 2.1.1.28.Triar: entre dues o més persones o coses, agafar-ne una perquè ens agrada més, la trobem més bonica o ens anirà millor. 2.1.1.29.Trobar: descobrir algú o alguna cosa que s'estava buscant o que apareix per atzar, per casualitat. 2.1.1.30.Espitjar: fer força sobre una cosa o una persona des del darrere per a moure-la. 2.1.1.31.Portar: anar amb alguna cosa a sobre, anar carregat amb una cosa. 2.1.1.32.Descobrir: fer que una cosa o una persona deixi d'estar tapada o coberta. 2.1.1.34.Analitzar: fer l'anàlisi d'alguna cosa. 2.1.1.35.Cercar: mirar de trobar o de descobrir una cosa o una persona. 2.1.1.36.Amagar: posar una cosa en un lloc secret per tal que una altra persona no la vegi o no la trobi. 2.1.1.37.Recopilar: reunir en un grup diferents objectes o peces. 2.1.1.38.Decidir: fer una elecció entre diverses possibilitats. 2.1.1.39.Deixar-ho: abandonar alguna cosa en un lloc determinat. 2.1.1.40.Apropar-se: fer que una cosa o una persona sigui més a prop d'una altra. 2.1.1.41.Escoltar el soroll d’un material: posar atenció a les coses que diu una persona, aplicar l'orella a sentir sorolls, música o altres sons. 107

2.1.1.42.Somriure després d’escoltar un soroll: riure sense fer soroll, només movent una mica els llavis. 2.1.1.43. Assenyalar un material: mostrar o indicar una persona o una cosa als altres amb un gest o un altre senyal. 2.1.2.En parella: dos infants que interactuen junts. 2.1.2.1.Agafar: subjectar una persona o una cosa amb les mans o amb un instrument; tenir una cosa a les mans i no deixar-la anar. 2.1.2.1.2.Estirar: fer força a l'extrem d'una cosa cap a nosaltres per fer-la sortir enfora, posar-la tibant, arrossegar-la, etc. 2.1.2.1.3.Situació simbòlica: representació figurada d’una acció. 2.1.3.En petit grup: agrupament d’un nombre reduït de persones. 2.1.3.1.Comptar: calcular quantes coses hi ha en un conjunt. 2.2.No Jugar: acció contrària de jugar, és a dir, no passar l'estona fent activitats divertides. 2.2.1.No saber que fer: no tenir una decisió clara d’allò que vol realitzar.

3. ACCIÓ I RITME DE LES ACCIONS: en aquest calaix exposarem les categories que tinguin a veure amb la velocitat dels moviments i les activitats. 3.1.Acció: és allò que una persona o una cosa fa. 3.1.1.Anar: moure's en una direcció determinada o dirigint-se a un lloc concret. 3.1.2.Tonar: anar cap al lloc d'on s'havia sortit. 3.2.Ritme: és una repetició d'una sèrie de moviments o de fenòmens de manera regular. 3.2.1.Ràpidament: que va a molta velocitat, que es fa molt de pressa. 3.2.2.Bruscament: que es fa o es diu de cop i de manera violenta. 3.2.3.De seguida: sense tardar, molt aviat. 3.2.4.De sobte: d'una manera ràpida i inesperada. 3.2.5.Poc a poc: sense presses, lentament. 3.2.6.Suaument: que és agradable. 3.2.7.Neguitosament: inquietud produïda per una forta preocupació o impaciència. 3.2.8.Repetidament: tornar a dir o a fer una cosa.

108

4. REGUALACIÓ DE LES ACCIONS: aquí s’expliquen les categories relacionades amb les activitats que fan els infants per reglar els seus propis moviments. 3.1.Individualment: acció portada a terme per una sola persona. 3.1.1.Verbalitzar les pròpies accions: descriure allò que s’està fent en aquell moment. 3.1.2.Autocorrecció: canviar una cosa que està mal feta a fi que estigui bé per pròpia voluntat. 3.1.3.Conversar sobre el material: dues o més persones tenen una conversa quan passen una estona parlant sobre allò que els hi interessa relacionat amb un instrument, objecte o material. 3.2. En parella: dos infants que interactuen junts. 3.2.1. Conversar sobre el material: dues o més persones tenen una conversa quan passen una estona parlant sobre allò que els hi interessa relacionat amb un instrument, objecte o material. 3.3.En petit grup: agrupament d’un nombre reduït de persones. 3.3.1.Verbalitzar les pròpies accions: descriure allò que s’està fent en aquell moment. 3.3.2.Conversar sobre el material: dues o més persones tenen una conversa quan passen una estona parlant sobre allò que els hi interessa relacionat amb un instrument, objecte o material.

5. Fase d’anàlisi i interpretació
Una vegada, portades a terme les diferents visites a l’escola i realitzades les observacions pertinents en relació al nostre focus, en aquest cas la relació que s’estableix entre els infants i el material de jocs de taula, podem destacar una sèrie de connectors entre aquelles observacions recollides i les categories establertes posteriorment. És a dir, les accions més destacades amb les quals hem creat els diferents “calaixos” han d’estar íntimament lligades amb l’escolta realitzada.

Així, fixant-nos en les esmentades categories podem dir que hi han una sèrie d’accions que es repeteixen als diferents registres. O sigui, podem afirmar amb claredat que, quan els nens juguen amb els jocs de taula, es donen accions molt destacades, com pot ser: agafar un material, posar-ho a algun joc, etc.

109

Nosaltres pensem que com estem a un racó on predomina la construcció, la unió, l’encaixament i la destrucció de les creacions realitzades pels infants com les accions d’agafar, de posar i de recollir i de verbalitzar les pròpies accions, són les més destacades i més executades. Creiem que la causa que es repeteixi molt el fet d’agafar i de recollir els materials, és degut a que els jocs són poc motivadors, per tant els nens perden el interès de jugar d’una forma continuada. Això condueix a que els infants canviïn ràpidament d’estri i d’activitat, vagant per la classe sense saber que fer. Un altre motiu pel qual els boixos perden la curiositat per jugar amb aquests jocs, pensem que és perquè estan durant tres anys seguits en constant relació amb un material que no es renova, ja que com hem dit, és una escola unitària i tot el cicle de tres a sis anys es troba a la mateixa aula i espai.

En ser el racó estudiat els jocs de taula, és evident que aquest no incita el fet d’amuntegar i apilar el material, ja que aquesta acció és més pròpia del racó de construccions. Paral·lelament, les situacions simbòliques tampoc s’han donat molt sovint perquè aquests jocs no les propicien. És per això que els calaixos dedicats per aquestes dues tasques no s’han emprat freqüentment. D’altra banda, també hem de dir que considerem que aquest racó propicia, principalment, el joc de forma individual i no el joc en parella o en petit grup. Pensem que això succeeix perquè els tipus de jocs que hi ha, a l’anomenat racó, no estimulen un joc cooperatiu sinó una activitat més individualista. Altre element contextual d’aquests fets pensem que és la mala organització del racó, més concretament del material. A més a més, les normes establertes varien constantment i això fa que els nens no les interioritzen i estiguin atabalats. Tot això té com a conseqüència que ells vaguin sense un rumb fix per l’aula, és a dir, canviant d’activitat i de racó contínuament, sense finalitzar les seves accions començades. No obstant, hem de dir que el racó es troba ben delimitat físicament, ja que la zona que el forma es troba clarament definit i té una única funció: jugar a jocs de taula.

110

Altrament hem de dir que considerem que les nostres observacions sí donen resposta a les nostres preguntes inicials, o sigui, l’escolta ens ha ajudat a esbrinar si l’espai destinat al racó seleccionat estava ben definit per totes les cares, si l’anomenada delimitació donava peu a la confusió o pel contrari era idònia, si els infants disposaven de suficients espais per jugar, si els nens d’altres racons destorbaven als infants del racó de jocs de taula i si els materials que aquí es troben eren adients.

Arribats a aquest punt, entenem, amb ajuda dels conceptes teòrics, que organitzar la classe per racons és una estratègia pedagògica que respon a l’exigència d’integrar les activitats d’aprenentatge a les necessitats bàsiques de l’infant o, dit d’un altra manera, és un intent de millorar les condicions que fan possible la participació activa del nen en la construcció dels seus coneixements. És per això, que amb aquesta organització s’afirma la definició teòrica dels racons. Aquests són entesos com espais de creixement, i faciliten als al·lots la possibilitat de fer coses, a nivell individual i en petits grups. Al mateix temps, inciten a la reflexió sobre el que estan fent: juguen, investiguen, exploren, indaguen, proven i tornen a provar i cerquen solucions, concentrant-se i actuant amb calma sense la obsessió d’obtenir resultats immediats.

Altrament, la majoria dels teòrics coincideixen que en el treball amb boixos de tres a sis anys està summament estesa la utilització dels racons, almenys en un temps parcial. I en efecte és el que succeeix en la situació observada. L’escola, ja té una estructura determinada la qual no es pot canviar, per tant, la mestra hauria de condicionar aquest espai a les persones que l’habiten degut a que cada grup té necessitats diferents, i per això tot l’espai ha d’estar ben cuidat. A més, ha de ser acollidor, permetent que els infants es sentin a gust i disposin d’uns espais per a realitzar les seves tasques d’una manera més adient. Els espais no s’han de delimitar amb línies imaginàries, sinó que s’han de definir amb mobles baixos, cortines o separadors que permetin que cada grup es centri en la seva activitat. En general, és molt important que hi hagi un ambient físic organitzat, de respecte i d’iniciativa, ja que la finalitat d’aquest racó, el de jocs de taula, és ajudar a 111

que els infants, mitjançant les experiències perceptives, motrius i manipulatives, desenvolupin estructures del pensament i del llenguatge.

Aquest racó, també ajuda a desenvolupar les estructures espacials i de pensament lògic del nen, per exemple amb les accions d’ordenar, formar, memoritzar, atendre, observar, comprovar i classificar. Qualsevol material de construcció pressuposa diferents graus de complexitat que dependran, com és evident, de l’edat del nen que l’utilitza. En un primer moment, aquest serà un espai de joc individual. Desprès, a mesura que es vagi fent gran, gaudirà amb processos més complexos i, al mateix temps, compartint amb altres infants un projecte comú. És per això, que nosaltres creiem que en l’observació ens han sortit accions molt més individuals. O sigui, pensem que els nens encara es troben en la primera fase d’aquest procés, el de la socialització, però que poc a poc s’aniran endinsant en les tasques cooperatives i de grup. Així mateix, hem de tenir en compte que el material s’adeqüi al grup de nens: quant més petits són, més grans han de ser els elements per fer construccions. A mesura que es van fent grans, es poden introduir altres elements que possibilitin manipulacions més precises: enroscar, desenroscar, girar...

Concretament, els materials més adients per als més grans són: - Tot tipus d’insercions i trencaclosques de diferents complexitats. - Jocs d’ordenar (colors, formes i grandàries) d’orientació espacial, de percepció, memòria... - Jocs de taula: domino, fitxes, parxís, oca, loteria, cartes, etc.

Ara doncs, si ens fixem, en els nens de quatre a sis anys, ens adonem que tenen molt d’interès en contar objectes i comencen a diferenciar algunes formes geomètriques. És per això que, d’aquesta manera espontània, a través de jocs de construccions, de vivències personals i de situacions de cada dia, els nens aprenen conceptes matemàtics. Paral·lelament, la mestra ha d’utilitzar aquests jocs per conèixer el comportament de les criatures davant situacions diverses: major o menor control del moviment, habilitat, tranquil·litat, tendència a posar-se nerviosos, tenacitat en la persecució d’un objectiu... 112

En definitiva, l’adult a d’exercir un paper potenciador, d’acompanyament i de treball en l’ombra. Motivant als nens per a que estableixin tot tipus de relacions amb els objectes i accions, fent-los reflexionar al mateix temps a partir d’esdeveniments significatius.

Per extensió, aqueta és realitzarà observant. A més, els docents han de portar a terme activitats observacionals, per així poder valorar la seva tasca educativa i dur a terme posteriors millores.

Així, les nostres observacions ens han permès plantejar-nos noves preguntes: Com actuarien els infants davant nous jocs de taula? Com actuarien els nens davant una distribució diferent del racó? I amb una disposició diferent de l’aula? Per què la mestra no dinamitza més els racons? Què farien els boixos si tinguessin les normes més interioritzades? Què passaria si les pautes fossin més clares i delimitades? Con reaccionarien els al·lots davant unes normes més constants i no tant canviants? Què passaria si es fomentés el joc en gran grup i en parella? És possible que el moment en el que es realitza el joc per racons condicioni l’activitat dels alumnes? Què succeiria si el temps de racons es realitzés en un altre moment del dia, per exemple, a la primera hora del matí o a mig matí, i no a final del dia com és fa actualment? Què passaria si el mobiliari utilitzat per a la delimitació fos més atractiva? Què ocorreria si es varies el nombre d’infants que pot anar a cada racó?

Arribats a aquest punt del projecte, i per concloure, hem de realitzar un procés de feedback, on haurem de relacionar les nostres observacions i interpretacions per portar a terme un projecte de millora del racó seleccionat.

113

Bibliografia:
Llibres:

BASSEDAS, Eulàlia; HUGUET, Teresa i SOLÉ, Isabel. Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Editorial Graó, Barcelona, 2004.

FUSTÉ, Susanna i BONASTRE, Mercè. Psicomotricidad y vida cotiana (0-3 años). Editorial Graó, Barcelona, 2010.

LAGUÍA, Mª José i VIDAL, Cinta. Rincones de actividad en la escuela infantil (0 a 6 años). Editorial Graó, Barcelona, 2004 i 2008.

PANIAGUA, Gema i PALACIOS, Jesús. Educación infantil. Respuesta educatia a la diversidad. Alianza Editorial, Madrid, 2007.

VILA, Berta i CARDO, Cristina. Material sensorial (0-3 años). Manipulación y exploración. Editorial Graó, Barcelona, 2005.

114