You are on page 1of 14

A PROPSIT DE RAMON MUNTANER I LA SEUA CRNICA Vicent Josep Escart

1. Ramon Muntaner, ciutad de Valncia. La lectura d'una qualsevol compilaci de dades sobre la vida de Ramon Muntaner, exerceix sense cap dubte, en aquells que coneixen una mica la histria de la nostra Corona d'Arag, una potent fascinaci.1 De fet Muntaner va nixer a Peralada, en la Catalunya Vella, el 1265, quan no feia encara trenta anys que la ciutat de Valncia havia caigut en mans del Conquistador, i la seua dilatada vida va transcrrer per tota la geografia que s'integr ms o menys en els dominis de la casa de Barcelona: des dels regnes peninsulars ibrics a les remotes expedicions dels almogvers a Grcia i l'sia Menor. En els seus vuitanta-un anys, doncs, Muntaner va poder assistir prcticament al naixement d'un imperi, i de ben a prop. I aix, precisament, s el que ms marc la seua obra historiogrfica -on la seua experincia, la seua vivncia directa esdev quasi decisiva-: l'autor i l'actor Ramon Muntaner se'ns mostra com un home d'"imperi", com ja el va qualificar encertadament Carles Riba.2 Per, aix, no solament perqu va participar en les "glorioses" campanyes militars de catalans, valencians i aragonesos al nord d'frica, a Siclia i el sud del regne de Npols, o a la pennsula Balcnica i les costes d'Anatlia, sin perqu en la seua biografia, a ms del contacte sovintejat amb els membres del casal d'Arag, Muntaner va servir i va conixer l'administraci d'aquell pas o d'aquells pasos que es configuraven llavors; s'hi va integrar en el mecanisme de
* Aquest treball ha estat realitzat en el marc del projecte PB 95-1106 del Programa Sectorial de la Promoci General del Coneixement de la DGICYT. A l'hora d'oferir dades sobre la biografia de Muntaner, a ms d'all que el mateix cronista explica en la seua crnica, seguim Riquer, M. de: Histria de la Literatura Catalana, vol. I, Barcelona, 1984 (4 ed.), pp. 449-454; i Rubi i Balaguer, J.: Histria de la Literatura Catalana, vol. I, Abadia de Montserrat, 1984, pp. 120-126. Si ens hi apartem, ho indiquem en nota. Vegeu Riba, C.: "En Ramon Muntaner, home d'imperi", dins Els marges, Obres completes, vol. II, Barcelona, 1967, pp. 321-324.
2 1

l'imperi, en form part de la maquinria. I encarna perfectament la imatge de l'home que viu la pau, del qui guanya amb la conquesta i, encara, del qui sap administrar all adquirit. Aix, sense tenir en compte les ocupacions d'mbit privat o els crrecs de caire estrictament militar -de qu gaudia a les campanyes, per exemple-, la seua biografia s ben clara: entre 1298 i 1300, segurament dedicat als negocis ms o menys derivats de la guerra, el trobem a Mallorca, d'on es denominava "ciutad"; entre el 1309 i el 1315 fou governador de les illes de Gerba i els Qurquens; el 1328 i el 1331 fou escollit jurat de Valncia, i, encara, des del 1332 fou batle d'Eivissa, en l'exercici del qual crrec mor. Muntaner fou, sense dubte, un home que sab moure's cmodament en la frontera: Mallorca, Siclia, el nord d'frica, Grcia, Valncia, Eivissa.... La projecci mediterrnia de la Corona d'Arag, potser, li ho demanava: seguir el rei -el casal reial- en les seues empreses militars i conquistadores; i viure a cavall de tots els regnes de la corona i sense establir-se definitivament en cap d'ells. Potser per aix Valncia, a la fi, se'ns apareix com la ciutat on ms clarament podrem vincular Muntaner: pel 1286 ja hi havia estat diverses vegades, portant-hi el bot de l'estol de Roger de Llria; el tenim documentat ac per l'abril del 1298; el 1311 -deixant Gerba momentniament- hi torna per casar-se amb Valenona; del 1316 al 1320 fou procurador de Bernat de Sarri a la capital del regne valent; segurament en aquesta ciutat va escriure el seu Serm (el 1322), ja que el tornem a trobar ac organitzant les tropes dels valencians que partiren cap a la conquista de Sardenya, pel 1324; pel 1325, Muntaner, a la seua alqueria de Xilvella -ara Xirivella- inici la crnica, que va enllestir en uns tres anys; el 1328 fou escollit jurat valenci -com ja hem esmentat-, un any ms tard fu testament en la ciutat del Tria i, desprs d'una estada a Mallorca i a les Corts, hi torn i fou reelegit jurat el 1331. Un any desprs Jaume III, rei de Mallorca, el fu cavaller; i el 1336 mor a Eivissa. Sembla, per, que les seues despulles foren portades a Valncia i soterrades en un monestir de la ciutat.3 Muntaner, doncs, per molts motius, podrem considerar-lo plenament, com ja ho fou en el seu temps, ciutad de Valncia, una ciutat on, a ms, deix la seua descendncia, ja que el mateix 1336 el seu fill Macari Muntaner n'era escollit jurat.4 De fet, el mateix Ramon Muntaner, ho explicitava ben clarament, al "Prleg" de la seua obra, en presentar-se: "Jo, Ramon Muntaner, nadiu de la vila de Peralada e ciutadan de Valncia". Per la vinculaci de Muntaner amb Valncia, segurament encara va ms lluny. A la crnica, apareixen sovint el cap i casal del regne i el regne mateix; o personatge que hi viuen. Per all on s'aprecia l'inters de Muntaner per millorar la "cosa pblica" de la ciutat de Valncia -i ac emergeix, potser, la seua preocupaci de ciutad jurat-, s quan
3

Vegeu Almarche, F.: Ramn Muntaner, cronista dels reys de Arag, ciutad de Valencia, Barcelona, 1910. Vegeu Libro del Bien y del Mal, a cura de J.M. Doate Sebasti, Valncia, 1977, p. 11.

el cronista fa referncia a la possibilitat de recordar i celebrar pblicament la conquesta de Jaume I, tal com es feia a Ciutat de Mallorca: "E plau-me a que els pobladors de Mallorca ordonaren: que tots anys, lo jorn de sent Silvestre e de santa Coloma, que fo presa Mallorca per lo dit senyor rei, se fa profess general en la ciutat ab la senyera del dit senyor rei. E en aquell dia preguen tuit per sa nima, e totes les misses qui es canten en aquell dia per la ciutat e per tota la illa, e canten per nima del dit senyor rei e que Dus sal e guard los deixendents seus e los do victria e honor sobre tots llurs enemics. Per qu, suplicaria a mon senyor lo rei d'Arag que fos de grcia e de merc sua que ordonen ab los prohmens de la ciutat de Valncia, que el dia de sent Miquel tots anys se fes profess general en Valncia per nima del dit senyor rei, e Dus cresqus e mellors tots temps los seus deixendents e els dons victria e honor sobre tots llurs enemics, per o con la ciutat fo presa la vespra de sent Miquel per lo dit senyor rei en Jacme; e que tots los preveres de la ciutat de Valncia, e hmens d'orde, que hi cantassen misses aquell dia per nima del dit senyor rei e per la dita ra. E encara, que ordonassen lo dit senyor rei e els dis prohmens de la ciutat, que l'endem se fes caritat general per tots temps. E aix cascuns faran b que s'hi esforcen als mills que poran, e hauran-ne grat de Du e honor en aquest mn. E majorment con caritat no es faa neguna en la ciutat de Valncia, e en totes les altres ciutats del mn se fa, e Dus creix-ne llurs bns e els ne multiplica".5 Ramon Muntaner, catal de naixena, esdevenia -com tants altres- ciutad de Valncia: ciutad de la Corona d'Arag, vassall natural dels reis del casal d'Arag, en definitiva. Al seu servei far la guerra i, encar, escriur la seua obra, una crnica en qu, malgrat la importncia dels fets que narra, no sabr estar-se d'atorgar-se un paper destacat en alguns episodis, tot afegint-hi un evident valor personal al purament "histric" o ms general.

2. L'obra de Muntaner: la histria viscuda. En fer una ullada als catlegs, repertoris o inventaris d'obres de carcter histric ens adonem rpidament de l'allau, de la desordenada proliferaci d'escrits i ttols de treballs susceptibles de ser considerats histrics: annals, crniques, cronicons, diaris, dietaris, notcies, notes, noticiaris, efemrides, memries, antiguitats, histries, relats, informes, relacions, etc., ...o, fins i tot, vides de sants.6 Almenys, i aix s ac el que importa, sn obres que eren considerades histriques -d'histria-, tant pels coetanis com, encara, pels homes d'unes quantes generacions posteriors. A aquesta "dispersi" de
5

Cap. 28.

No s ara el moment d'entrar en la qesti del carcter historiogrfic de les vides de sants. Vegeu, per, Carbonell, Ch.-O.: La Historiografa, Mxic, 1986, p. 52, el qual ha assenyalat encertadament que, tot i no tenir la indiscutible crrega historiogrfica que hom confereix a les crniques, les vides de sants i "las colecciones de milagros" tingueren una gran influncia, difusi i un predicament ms notori que no aquelles. A ms, aquests escrits eren percebuts pels lectors com absolutament reals.

nomenclatures, haurem d'afegir que no tots els annals, per exemple, responen a la definici que hom els ha volgut -o pogut- donar. I val tamb per a les crniques i les relacions, posem per cas, o per aqueixa altra categoria que hom coneix amb el nom de dietarstica. Sota la crostra del nom hi ha el magma, la naturalesa lquida de la cosa. s per tant, obvi, i inevitable, convenir que qualsevol categoritzaci haur de pecar tamb d'inexactitud. Fixar terminolgicament i exactament un material com el de la crnica de Muntaner resulta, per tant, una tasca un tant imprecisa.7 Encara en textos com el de Melcior Miralles, ms conegut com Dietari del capell d'Alfons el Magnnim, al segle XV, al costat de la narraci ms personal i prxima als fets viscuts per l'autor, apareixeran esbossos -o restes-, per exemple, d'un intent de crnica universal, i tamb els lligams amb el passat annalstic del mn monstic.8 Les fonts usades -la cpia d'aqueixes, en alguns casos- s'imposaven.9 Eren recialles, aix s, absolutament subsidiries del motiu central, que no ser altre que l'anotaci del actes o fets ms notables i actuals -que direm ara-, quasi sempre adreats a glossar i lloar un o altre senyor -en aquest cas, el rei conqueridor de Npols- i viscuts de prop, com ja hem dit, i poc o molt per l'autor. Muntaner, per, no oscilla entre les fonts "universalistes" i els fets cronstics o d'altres, ms anecdtics i quotidians, semblants als que podem trobar a l'obra de Miralles. Perqu Muntaner, entre altres coses, tingu poc presents possibles fonts escrites anteriors.10 Muntaner ms b sembla que, des del record personal, es troba a una passa exacta de les memries uliques -com les de Jaume I- i la crnica "histrica", si entenem sota aquesta accepci la narraci de fets ms o menys transcendents per a un pas o una estat, per a una monarquia, en suma. En qualsevol cas, Ramon Muntaner, per, no es limita a escriure una crnica ulica, tot suplantant la personalitat del rei o els reis que
Cingolani, per exemple, parla de "la impropietat i la variabilitat de la divisi medieval dels gneres histrics en historia, cronica i annals" cosa que no autoritza a utilitzar "com a categoria crtica una terminologia moderna" com, per al cas de Ramon Muntaner que ell estudia, la de memries (vegeu Cingolani, S.M.: "Jo Ramon Muntaner. Consideracions sobre el paper de l'autobiografia en els historiadors en llengua vulgar", dins Miscel.lnia Badia i Margarit, vol. III, Abadia de Montserrat, 1985, p. 96). El terme, per, no suposava cap problema a Rubi i Balaguer, J.: op. cit. vol. I, p. 123, on es pot llegir: "La crnica de Muntaner s escrita en funci de la seva biografia. Tots els homes d'acci escriuen les memries durant la vellesa" (El subratllat s nostre). Vegeu Escart, V.J.: "Introducci" a Miralles, M.: Dietari del capell d'Alfons el Magnnim, a cura de V.J. Escart, Valncia, 1988, p. 21, on es comenta que aquest text "ens ofereix, tot plegat, dues vessants que normalment sempre van separades, o s, per una banda la crnica ulica i, per altra, notcies i fets de caire popular que, molt sovint, donen una sensaci d'autenticitat a textos que, de no sser aix, ens resultarien lacnics i dessaborits". Vegeu alguna precisi en aquest sentit a Peraranau, J.: "Ressenya" 6769, Arxiu de Textos Catalans Antics, nm. 10 (1991), p. 608-609. Com ja s'ha destacat, Muntaner sembla que no consult arxius o manuscrits histrics per redactar la seua crnica. No obstant aix, tenia una certa cultura literria, basada en la producci potica trobadoresca i en les novel.les de cavalleries. Al costat d'aix, encara, haurem de citar la Bblia (vegeu, especialment, Riquer, M. de: op. cit., vol. I, pp. 461-467).
10 9 8 7

apareixen en l'escenari. El nostre cronista veu la histria de la monarquia a travs de la seua prpia vida de servidor, de vassall d'aquells monarques, d'home que acompanya o encapala les empreses de la corona. I de retruc, segurament, veu la seua prpia vida com una prolongaci dels fets "reials" que li interessa narrar. Per damunt de tot aix, encara, es troba Du. A Jaume I, aquest desdoblament, aquesta doble ptica no li era necessria: el rei-home i el rei-estat eren la mateixa persona. Per damunt d'ell ja noms estava Du, el qual, de ms a ms, es mostrava sempre propici. Muntaner, d'altra banda, vassall de la monarquia, suficientment prxim a aquesta com per conixer-la de prop i prou allunyat com per reverenciar-la -com ja indic Fuster,11 se'ns pot aparixer, doncs, com el cronista laudatori del casal d'Arag, al parer d'alguns autors, o el cronista exalador de la naci a qu pertanyia, segons uns altres.12 La monarquia i la naci, com a objectius de la seua obra, en definitiva, i estretament lligats. Ell, dins aquell traat div, se sap un simple agent tangencial. I aix arriba a dirho: "Ara vos lleixar a parlar de la illa de Gerba e tornar a parlar dels afers qui es cresqueren al senyor rei de Siclia; que no us vull res contar de molts afers que a mi esdevengueren an Barbaria, per o con negun no deu parlar de si mateix, si doncs no sn fets qui toquen a senyors. Per qu jo no us parlar res d'afers que a mi esdevenguessen, si no fossen fets qui es faessen per senyors".13 Tanmateix, el cronista de Peralada no sempre sap mantenir-se fidel a aquesta part del seu programa i deixa escapar alguna ancdota personal, b que certament -i generalment- per contacte amb all que ell s que creu digne de figurar al seu llibre.14 Aconsegueix, aix, imprimir major personalitat a l'escrit. I Muntaner se'ns mostra, en aqueixos moments, no com un cronista annim i fred, distant, sin com un sser hum, ms prxim: un soldat, un administrador burocrtic, un cabdill, un marit, un amic dels monarques... o un "conseller" seu, la missi que ell mateix s'havia atribut i aquella que sens dubte ms l'esperonava a escriure.15 Aquest mateix sentit ser, en definitiva, el que
Vegeu Fuster, J.: "Lectura de Ramon Muntaner", dins Literatura i llegenda, Obres completes, vol. V, Barcelona, 1977, p. 23. Prcticament tots els estudiosos de l'obra de Muntaner han compaginat una opci i l'altra, tot atorgant major preponderncia a una de les dues. Tanmateix, ens fa l'efecte que aquell que ms mfasi ha posat a remarcar la presncia de la "naci" com a objecte de la crnica ha estat Cingolani, S.M.: op. cit., p. 102, el qual afirma: "no s la monarquia all que representa la unitat de l'estat (com per a Desclot), sin la natio, s a dir, el poble i totes les empreses que el poble i cada un dels seus membres acompleixen".
13 12 11

Cap. 255.

No insistim en aquest punt, convenientment tractat a Cingolani, S.M.: op. cit. Podeu veure, tamb, Sobr, J.M.: L'pica de la realitat. L'escriptura de Ramon Muntaner i Bernat Desclot, Barcelona, 1978, pp. 101-128. Els fragments en qu la veu de Muntaner es mostra com la d'un conseller -a requesta de reis i tot (cap. 251)-, el qual s'atreveix a fer admonicions als seus prnceps, sn ben nombrosos. Alguns, fins i tot, sn ben coneguts. Esmentem ac, noms, l'arxiconegudssim "eximpli de la mata de jonc" (cap. 292) i ens permetem assenyalar com Muntaner, a l'inici del seu llibre, en el sabut "somni", fa parlar la veu de l'home vell indicant-li, d'alguna manera,
15

14

l'impuls a escriure el ja esmentat Serm, per tal d'aconsellar Jaume II en la conquesta de Sardenya.16 El llibre de Muntaner, un tant a cavall entre el relat de l'imperi i el relat personal, l'autobiografia. I tot plegat, una mena d'espill de prnceps.17 Un carcter complex, doncs, el que es pot detectar perfectament en aquesta obra mestra de la nostra historiografia medieval. Un carcter que, encara, ens ha de fer veure aquesta narraci "histrica" ben prxima al fet literari.18 La literatura que sens dubte el lector capta, en endinsar-se a la crnica, talment com si d'un llibre de cavalleries es tracts. Per per damunt d'aquestes caracterstiques, potser, s'imposa, en l'obra de Muntaner, el to de sinceritat que sap transferir a all narrat i, ms encara, el regust de l'experincia viscuda "personalment". I a, tant en els episodis en qu en veritat el cronista s'hi trob present, com aquells altres en qu, per exemple, hagu de recrear dilegs en temps i llocs en qu era materialment impossible que hi hagus estat. Muntaner, per, rex, en qualsevol dels casos, i cal afegir que sempre mostra el seu afany per advertir al lector que es troba davant fets "verdics"19. El mateix inters que detectem, quan remarca que la seua presncia era efectiva: com a garantia d'autenticitat, per tant.20

aquesta missi concreta: "La tera ra s que a Du plau que tu recontes aquestes aventures e meravelles con altre no s viu qui ho pogus aix ab veritat dir. E l'altra s per o que qualque sia rei d'Aragon, que s'esfor de b a fer e a dir e entenent les grcies que Dus ha fetes en aquests afers que tu recontars, a ell e a les sues gents, e que pens que de b en mellor iran tots temps mentre ells vullen en veritat e en dretura metre e despendre son temps, e que veja e conega que a la dretura ajuda tots temps nostre Senyor. E qui ab veritat guerreja e va, Dus lo exala e li dna victria, e que ab poques gents fa venre e destrouir moltes qui ab suprbia e malvestat van e es fien ms en llur poder que en lo poder de Du. E aix, per aquesta raon, lleva e comena ton llibre e ta histria, als mills que Dus t'aministrar." (cap. 1) A propsit de la funci d'aquest somni inicial, vegeu Sobr, J.M.: op. cit., pp. 105-109. El Serm, escrit en vers i que opta per solucions provenals, en el pla lingstic, es troba al cap. 272 de la crnica. Sobre aquesta composici, vegeu Boscolo, A.: "Una nota sobre el Serm de Ramon Muntaner", dins Miscel.lnia Antoni M. Badia i Margarit, vol. III, Abadia de Montserrat, 1985, pp. 127-133. Vegeu Riquer, M. de: op. cit., vol. I, p. 456; i Sobr, J.M.: op. cit., pp. 79-80 i 121-126, el qual assenyala especialment que no es tracta d'un "speculum" teric, sin de consells prctics als prnceps, als governants del casal d'Arag. Vegeu Badia, L.: "Veritat i literatura a les crniques medievals catalanes: Ramon Muntaner", dins Tradici i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literria i lectures d'Ausis March, Valncia/Barcelona, 1993, pp. 19-38. Aix, per exemple, sn abundoses expressions com aquestes, o semblants: "vera veritat", "null hom no poria recontar la veritat com jo fa",... per "assegurar-nos" de les seues paraules. Abunden a la crnica els exemples del que diem. Basta, per, ac, assenyalar alguns casos com a bot de mostra: "jo, Ramon Muntaner", "jo, mon cors, viu", "e aix per vista, no per oda, vos pusc dir a", "jo els viu"... s com si l'autor s'hagus convertit en notari, dipositari, doncs, de la fides pblica.
20 19 18 17 16

3. L'historiador medieval: la intencionalitat en Muntaner. Ad narrandum, non ad probandum. Aquestes paraules de Quintili (Institutiones oratoriae, X, 1) expressen immillorablement l'esperit de la prctica histrica posterior a la diluci de l'Imperi Rom. L'historiador anava a convertir-se en un simple expositor: el seu paper se circumscriur a transformar els fets que li arriben a la vista, per tamb a l'oda -i cal recordar que els monjos, principals prosecutors de la historiografia, romanen tancats als monestirs-,21 transformar-los, diem, en narracions per llegir o recitar. Tanmateix, cal prendre tot aix amb molta cura: si la definici que fa Quintili resulta vlida per descriure el quefer historiogrfic de l'Alta Edat Mitjana, no s precisament pel valor intrnsec que nosaltres, ara, l'hi puguem atorgar. Si la histria ha de narrar noms, s perqu no li cal provar res: la causa -la Causa, caldria escriure- l'explicaci, la justificaci de tot no cal anar a buscar-la ms enll de la teologia. Du ser al principi de tot, doncs. I al final. I la primera de les fonts histriques -la font histrica per excellncia- ser la Bblia.22 Un supsit que, nascut amb aquesta intenci, perdurar -ara ho veurem- d'una altra manera. La tradici que provenia dels llatins -els quals, al seu torn, ja havien begut de les fonts dels historiadors grecs- i la imposici d'una histria lligada als afers particulars -per generals, en tant que afectaven l'univers sencer- de Du, es conjugaran magnficament a l'Edat Mitjana. Aquesta mixtura, aquest ensamblament quasi perfecte entre una font romana i el providencialisme de tall cristianitzant no ens ha d'estranyar massa. Esdevindr la prctica habitual tot al llarg de l'Edat Mitjana. Per al costat d'aix, cal no oblidar que encara podem trobar una altra premisa, a l'hora de confegir la histria: tot pot escriure's, tot pot ser recitat, recontat.23 El problema, la qesti, es trobar precisament en aix: destriar. All essencial ser saber escollir, saber eliminar, limitar-se als fets ms importants que, en opini de l'autor, hauran de merixer l'honor de passar al futur, formar part de la memria escrita. I resulta obvi pensar que hom destria en funci dels seus interessos, o, ms ben dit, en funci dels interessos del seu senyor, ads celestial, ads terrenal, ben terrenal. Tampoc una cosa n'exclou l'altra, per suposat. Servir un senyor, al cap i a la fi, tamb s servir, en certa manera, el Senyor. En aquesta maniobra seleccionadora, de filtre hem de veure tamb Muntaner. Ara b, les notcies que inclou Muntaner en el seu llibre sempre seran, als seus ulls, "vera veritat", com ja hem dit; s a dir, hi haur un intent ben meritori d'ajustar-se a la
21

Vegeu Croce, B.: Teora e historia de la Historiografa, Madrid, 1955, p. 164. Vegeu LACROIX, B.: L'historien au Moyen ge, Montreal, 1971, p. 58. Ibidem, p. 13.

22

23

realitat "histrica". Tant com li ser possible. Aquesta veritat, a ms, vindr referida al senyor, a qui serveix el cronista. Una intencionalitat ben clara que es prolong durant tota l'Edat Mitjana i que venia dissenyada pels estaments dirigents. sobre a, conv de tenir presents les paraules d'Albert Hauf, quan indica que "... els textos historiogrfics sn enllestits pels reis, o per encrrec directe de reis, i van dedicats a reis presents i futurs (...). Hom pretn, se'ns diu, "mostrar veritat", per el control directe i sovint personal del monarca regnant fa que aquesta veritat degeneri fcilment en vivncia carismtica, apologia, legitimaci o descarada propaganda. Aleshores la general acceptaci del principi augustini de la histria com a manifestaci de l'orde, del judici i de la providncia divinals, forniran al poder establert un arma tan subtil com efica de justificaci poltica."24 Quelcom que, en essncia, ja hem vist explicitar-ho ben a les clares al nostre Muntaner, tot confirmant aquesta caracteritzaci que hem fet: "negun no deu parlar de si mateix, si doncs no sn fets qui toquen a senyors".25 Per en aquesta barreja un tant desordenada -o que ens ho pot arribar a semblar a nosaltres- entre les coses divines i les humanes ens cal no menysprear o, senzillament, no oblidar en quin moment, en quines circumstncies van haver de treballar els cronistes: el context de l'obra, i especialment per a qui es redact, es va confegir l'escrit. Hum, doncs, tamb. Massa hum, tot plegat, si ens ho mirem amb una nsia de rigor innecessria. Malgrat que, al cap i a la fi, els afers concrets, els feits -com deia Jaume I-, objecte i finalitat d'aquells escrits, sempre remeten a la divinitat. En efecte, el mateix rei en Jaume, en narrar la seua vida no s'est de remarcar que ell obra d'acord amb els designis divins. La qual cosa, fins a cert punt, tamb pot llegir-se a l'inrevs: Du s'ajusta perfectament a la planificaci del rei.26 Com afirma Benedetto Croce: "La divinidad vuelve a descender y a mezclarse, antropomrficamente, en los asuntos humanos, como personaje preponderante o poderossimo entre los menos poderosos; y los dioses son ahora los santos (...) y la razn de la victoria o derrota en una batalla vuelve a atribuirse al cumplimiento o incumplimiento de un acto del culto (...). Concepciones anlogas a las antiguas, y que adems prosiguen histricamente a las antiguas".27 Dit altrament, ens trobem davant l'anomenat "providencialisme", omnipresent en l'obra de Jaume I. La presncia d'un Du "fautor" de totes les coses que narra la histria s constatable en qualsevol lloc: al Llibre dels feits, el monarca justificar cadascuna de les seues accions, per insignificant que semble, a partir de la voluntat divina. I tot aix,
La citaci prov de l'interessant treball de Hauf, A.: "Ms sobre la intencionalitat dels textos historiogrfics catalans medievals", dins Medieval and Renaissance studies in honour of Robert Brian Tate, Oxford, 1986, pp. 60-61.
25 24

Cap 255.

Vegeu Hauf, A.: op. cit., pp. 49-50, on l'autor fa veure la concordana entre la intenci del rei i la voluntat divina, que es manifestar mitjanant les actuacions del monarca.
27

26

Vegeu Croce, B.: op. cit., p. 165.

centrat en un sol personatge: el mateix rei Jaume, que esdev punt de mira permanent, en tant que tot all narrat no s'aparta mai de la seua persona fsica. Per aix, el protagonisme, en la crnica del rei en Jaume li correspon a ell mateix. I a Du. Fins al punt que, si aquella crnica no hagus estat escrita pel rei,28 potser l'nic que podria haver-la dictada amb tant de detall i amb les caracterstiques que presenta hauria estat el mateix Du, si aix fos possible. Un providencialisme, doncs, que, si b no en el mateix grau, es troba ben present tamb -com ja hem apuntat ms amunt- en la crnica de Muntaner.29 En l'un i en l'altre cas, els autors tenien una intenci concreta: fer propaganda de les virtuts prpies rebudes de Du -en el cas del rei Jaume-, i lloar la casa d'Arag i la naci, en el cas de Muntaner. Una nissaga reial i una naci, a la fi, benedes pel mateix Du tamb. Per cal assenyalar que la motivaci o la intencionalitat de cronistes anteriors ja havia estat, ms o menys, la mateixa. Als Gesta comitum, com ha destacat Hauf, hom ja condensa la narraci "en uns protagonistes: els governants i llurs gestes".30 La motivaci del compilador, un personatge relacionat amb el centre monstic de Ripoll, era ben evident, ja que temptava de congraciar-se amb el poder, o s, amb els comtes de Barcelona, i per aix destacava tant com sabia i podia els seus actes, les seues virtuts. Jaume I anir ms enll. El Llibre dels feits s una mena de testament que els seus descendents hauran de tenir en compte. I Du, com una ombra que plana sempre sobre els fets, els pensaments i la voluntat del rei, esdev l'element indispensable que donar validesa a tot. El mateix "ns" majesttic que el rei fa servir gaireb sempre s, potser, la millor prova del que hem dit: Du i el rei ho fan tot conjuntament.31 Jaume I, encara, ser, en certa manera, l'estat.32 Un altre cas: el cronista Bernat Desclot, en redactar la seua obra, tamb s'ajustar a aquest pla. Ell tracta de definir el seu senyor per mig dels seus actes. I fins i tot, com afirma Hauf: "l'autor, que mai no sol ficar cullerada, produeix un efecte d'objectivitat que, Comptat i debatut, resulta una de les armes propagandstiques ms eficients i subtils,
sobre l'autoria reial, vegeu Ferrando, A.-Escart, V.J.: "Introducci" a Jaume I: Llibre dels fets, a cura d'A. Ferrando i V.J. Escart, Catarroja/Barcelona, 1995, pp. 15-18. Sobre aquest aspecte vegeu Gomis i Alepuz, M.A.: "El providencialisme en la crnica de Ramon Muntaner", dins Miscel.lnia Joan Fuster, vol. III, Abadia de Montserrat, 1991, pp. 67-83.
30 29 28

Vegeu Hauf, A.: op. cit., p. 48. Vegeu les reflexions sobre aquest tema a Hauf, A.: op. cit., pp. 49-50.

31

Vegeu Gonzlez-Casanovas, R.J.: "Cultural Politics in Castilian and Catalan Chronicles of the Reconquest", dins Essays in Honor of Josep M. Sol-Sol, New York, 1996, pp. 143-160.

32

puix que fins a cert punt aconsegueix de dissimular la intenci de celebrar la glria del sobir regnant"33. Jaume I i Desclot, per tant, obraven d'acord a la tradici del seu temps, en aquest punt, tot i que s'hi varen aplicar en un grau diferent. En el cas de Ramon Muntaner, per, l'estratgia s una mica ms complexa, potser per la mateixa complexitat de l'obra, potser per la complexitat del lloc que ocupa Muntaner en aquella obra. Muntaner, per, hi participa; i el cronista, l'exalador per excellncia de la casa d'Arag i de la naci a qu pertanyia, presenta el seu treball com una mena d'acci de grcies a Du que li ha deixat presenciar tants esdeveniments. Uns esdeveniments "meravellosos".34 Uns fets que, en tant que han estat guiats, conduts per Du i aplicats precisament a la casa dels seus monarques -els Arag en les seues diverses branques-, han de resultar exemplificadors per a les futures generacions de reis i de vassalls del pas i dels estats "associats", les terres regides per membres de qualsevol branca del casal de Barcelona. Muntaner, no s'est, per aix, de fer admonicions i de donar consells: amb aix noms vol l'engrandiment dels seus senyors i, per aix, de vegades, la seua narraci adquireix un to clarament moralitzant. Poc escrupuls a l'hora de pendre el partit dels seus senyors d'Arag, no s'estar, tampoc, d'eliminar tot all que no siga til al seu propsit. I l'enemic, al remat, sempre s l'enemic. I fer-lo crixer en virtuts noms aprofita quan ja se l'ha venut. La victria, llavors, adquireix una dimensi major. Talment com havia fet el rei Jaume; i com far, desprs, el rei Pere en la seua crnica, per posar un altre exemple de casa nostra. Amb tot, Muntaner no perdr de vista la seua idea bsica: recontar els fets dels seus reis, dels seus senyors i, en darrera instncia, del Senyor, aquell que vessa benediccions continuades sobre el seu pas i els seus monarques. Tot, doncs, dins una correcta tradici que perdurar al llarg de tota l'Edat Mitjana. Aix, els treballs cronstics de Pere el Cerimonis, tamb s'encabiran en aquestes intencions que hem esmentat: d'un costat, mostrar els fets del mateix monarca i, d'altre, vincular les accions prpies a la voluntat de Du, del qual el rei n's el legtim representat als seus estats. Per, si aix fos la declaraci de principis del rei, la veritat s que la crnica enllestida per aquest no fa altra cosa que, com era d'esperar, intentar augmentar el prestigi personal del mateix Pere el Cerimonis i, de passada, el de la instituci a qui representa i encarna: la monarquia.35 Aquesta possibilitat, l's especfic de la historiografia per fer propaganda del rei i de la monarquia, ser un dels trets ms caractarstics en les obres posteriors, ja del segle
33

Vegeu Hauf, A: op. cit., p. 51. Aix els qualifica el mateix cronista sovint, i ho destaca molt encertadament Fuster, J.: op. cit. Sobre aquests aspectes, Hauf, A.: op. cit., pp. 53-55.

34

35

10

XV. Textos com les Histries e conquestes dels reys d'Arag e dels comtes de Barcelona de Pere Tomich, o el Recort de Gabriel Turell, i La fi del comte d'Urgell, no oberan, en ltima instncia, la sola voluntat de recontar els fets que els autors han presenciat o sentit, sin que en faran apologia d'uns i desacreditaran els altres.36 Un aspecte que tamb podrem detectar, fins i tot, en textos menors, com ara els de les "croniquetes" de Joan I, Mart l'Hum i Ferran I, escrites potser quasi pel comproms d'omplir un buit, per no exemptes d'una marcada intencionalitat poltica.37 En definitiva, tant els historigrafs ms lcids de la nostra Edat Mitjana, com aquells altres que demostraren una capacitat menys espectacular, es preocuparen, fonamentalment, d'un aspecte: deixar constncia del seu temps -o del passat- per escrit, tot conferint-li el record, la memria del seu mn, a l'escriptura. Temptaven de transgredir la imposici que ve donada per la mortalitat implcita a l'home i, molts d'ells, ho aconseguiren, ms o menys. I ho aconseguiren, encara, en la mesura que han arribat fins als nostres dies. Muntaner -com ms o menys els altres autors- es preocup, tamb, per fer que la seua obra fos til a les generacions futures, i especialment a la casa reial. Fruit de la seua experincia personal, basant-se en els records de la seua memria, la seua obra havia de tenir el to de l'apologia per tamb el valor de l'admonici severa. La seua intenci, doncs, restava ben clara.

4. Valncia i Muntaner: l'edici del 1558. Una obra que exalava d'aquella manera la Corona d'Arag, els seus monarques i els seus naturals, escrita al cap i a la fi per un ciutad de Valncia, no pogu passar desapercebuda als valencians dels segles XV i XVI. De fet, sabem que una cpia d'aquesta crnica de Muntaner -al costat de l'obra tan reverenciada de Jaume I- es conservava a l'arxiu del racional de la ciutat de Valncia. Segurament, de ms a ms, corria manuscrita per les biblioteques d'alguns nobles, d'altres clergues i d'altres burgesos ms aficionats; i s ben sabut que Joanot Martorell, per escriure el seu Tirant lo Blanc, s'inspir en personatges i escenes de la crnica de Muntaner, per exemple.38 Encara, dins la mateixa rbita dels cronistes, caldria apuntar que Pere Antoni Beuter acced sens dubte a algun manuscrit de l'obra del de Peralada -segurament el de l'arxiu del racional-,
36

Vegeu les reflexions sobre aquests textos a Hauf, A.: op. cit., pp. 56-60.

Vegeu Escart, V.J.: "El ms. 212 de la BUV iles crniques de Joan I, Mart l'Hum i Ferran I", Caplletra, 15 (1993), pp. 31-48. Sobre la influncia de Muntaner en Martorell, vegeu Riquer, M. de: Aproximaci al Tirant lo Blanc, Barcelona, 1990, pp. 168-169 i 184.
38

37

11

quan va haver de preparar el seu serm del centenar de la conquesta, origen, en resum, de la seua obra historiogrfica.39 Per tot aix sembla poca cosa quan pensem que el 1555 -en plena onada historiogrfica a Valncia-40 el Consell de la ciutat prenia la determinaci segent: "Ajustats en lo archiu del magnfich racional, proveheixen que la crnica de les coses de la Corona de Arag, per Ramon Montaner, qundam senyor del lloch de Chilvella, per ser una cosa que conv ax al servey de sa magestat com a la clarcia de les coses y azanyes fetes per los reys de Arag, de nclita recordaci, sia imprimida en la mateixa lengua que aquell mateix la escrigu, e cometen lo crrech de dita impressi al magnfich racional".41 Com a conseqncia d'aquell acord, el 1558 la crnica de Ramon Muntaner eixia finalment de les premses de la viuda de Mei, Jernima Gals, a la ciutat de Valncia, i amb la cura editorial del fill de tots dos, Felip de Mei, el qual, en l'epstola que encapala l'edici, dedicada als jurats de la ciutat, ho explicava aix:
"Molts dies ha que lo magnfich en Bernat Sim, ciutad d'esta ciutat, essent racional, poss en mon poder un libre molt antich, fet per en Ramon Muntaner, lo qual ab molt gran treball e curiositat aquell havia hagut de part molt autntica e verdadera, encarregant-me molt y manantme de part de vostres senyories estamps dit libre, perqu lo que en ell se contenia no ixqus de la memria dels hmens, per sser de m y jams estampat, e per tractar coses molt verdaderes e antigues de l'nclyt rey don Jaume, conquistador d'aquesta ciutat, e de alguns de sos descendents. Los quals vostres senyories e sos predecessors -com a bons naturals de la Corona d'Arag- sn estats continuadament affectats e han servit ab totes ses forces. E jo, desijant servir alguna de les mercs que tinch reebudes de vostres senyories e fer lo que s obligat com a hu dels naturals de dita ciutat, e desijs de servir aquella com a prpria e vera ptria, ab tot l'estudi, forces e indstria possibles he stampat a costa e despeses de dita ciutat lo dit libre. Supplique a vostres senyories me perdonen lo quem s detengut en dita stampa, que per la occurrncia del temps e no per falta de volentat se ha differit fins ara; y que no dexeu de manar-me en tot all que mes poques forces bastaran, que ultra que per la obra veuran ma bona y sana volentat, ser fer-me molt gran merc, senyaladament essent degut a vostres senyories tot servey, ax per lo magistrat que representen en dits officis com per lo que mereix la valor de casc de vostres senyories, la vida dels quals nostre senyor Du per molts anys ab salud guarde e prospere ab augment de casa e honra, com per vostres senyories s desijat. De Valncia e de giner deset, any 1558. De vostres senyories molt affectat servidor que ses magnfiques mans besa, Phelip de Mey, stampador".42
Mossn Beuter escriu: "Del temps de l'nclit rey en Jaume fins als dies de hui me s aprofitat dels libres de mossn Montaner, senyor de Chilvella..." (Beuter, P.A.: op. cit., Primera part..., f. IIIr.)
40 39

Vegeu, ms avall.

Reprodum el fragment del Manual de Consell a partir de la transcripci que en fu Serrano y Morales, J.E.: Resea histrica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia, desde la introduccin del arte tipogrfico en Espaa hasta el ao 1868, con noticias bio-bibliogrficas de los principales impresores, Valncia, 1898-1899, pp. 300-301. Vegeu Chrnica o descripci dels fets e hazanyes de l'nclyt rey don Jaume Primer, rey d'Arag, de Mallorques e de Valncia, compte de Barcelona e de Muntpesller, e de molts de sos descendents. Feta per lo magnfich en Ramon
42

41

12

Per quin motiu dedic el Consell de la ciutat donar a la impremta el text de Muntaner s, ara com ara, un aspecte desconegut. El "servey de sa magestat" i la voluntat de "la clarcia de les coses y azanyes fetes per los reys de Arag" suara exposats, tal vegada haurem de posar-los en contacte amb una possible afectaci reconeguda pel prncep Carles, fill de Felip II, el qual ja hauria manifestat, potser, el desig de tenir una cpia de la "Chrnica o comentari del rey don Jacme conquistador gloriosssim d'esta ciutat e regne e lo retrato del sapientssim rey don Alfonso III predecessors invictssims de vostra real altesa".43 Amb aquella petici, la cort dels ustries, d'alguna manera, demostrava que necessitava aquells textos quasi hagiogrfics de reis del passat: membres de la seua famlia, al cap i a la fi. Una altra possibilitat d'interpretaci de l'edici de la crnica de Muntaner el 1558, s relacionar-la amb el gust per la histria que prolifera a Valncia en aquelles dcades. De fet, l'obra de Pere Antoni Beuter es publicava entre el 1538 i el 1551 -als tallers dels Mei, per cert-; el 1557 la viuda de Mei acabava l'encrrec de la corporaci municipal per tal de complir els desitjos dels ustries, respecte la crnica del rei en Jaume, com ja hem vist. Els diversos volums de l'obra de Mart de Viciana veurien la llum entre el 1564 i el 1566. Certament, fa l'efecte que els llibres d'histria podien tenir un pblic assegurat, la qual cosa ens parlaria de negoci editorial.44 I encara, queda la possibilitat d'interpretar l'edici com un servei a la naci, la "vera ptria" de qu parla Felip de Mei a l'epstola inicial, la mateixa naci, en definitiva, que exala tan b la crnica de Muntaner. Comptat i debatut, s que podem afirmar que l'edici de l'obra de Muntaner el 1558, a Valncia, hem de situar-la en un ambient cultural i lingstic propici per tal que

Muntaner, lo qual serv ax al dit nclyt rey don Jaume com a sos fills e descendents es trob present a les coses contengudes en la present histria, Valncia, Viuda de Joan Mei, 1558, ff. IIr. i v. Aquesta epstola ha estat reproduda recentment a Renaixement a la carta, a cura d'E. Duran i J. Solervicens, Barcelona, 1996, pp. 130-131. Aquesta petici del prncep d'Astries i de Girona es produ, sens dubte, abans del 1557, data de publicaci de la Crnica de Jaume I, a Valncia, per la viuda de Mei. Els jurats de la ciutat s'afanyaren a complaure el prncep, fent-ne l'edici esmentada i encapalant-la amb una epstola dedicatria. L'edici de Muntaner -iniciada al mateix temps o anteriorment-, per contra, no va adreada a cap personatge regi. (Sobre l'edici valenciana i cinc-centista del text jaum, vegeu Ferrando, A.-Escart, V.J.: op. cit. pp. 21-22). La citaci prov de la Chrnica o comentaris del gloriosssim e invictssim rey en Jacme Primer, rey d'Arag, de Mallorques e de Valncia, compte de Barcelona e de Muntpesller, dictada per aquell en sa llengua natural, e de nou feyta estampar per los jurats de la insigne ciutat de Valncia, per servir ab aquella al serenssim don Carlos prncep dels regnes de Castella e infant de Arag, Valncia, Viuda de Joan Mei, 1557, f. 2v. L'epstola ha estat reproduda recentment a Renaixement a la carta, cit., pp. 127-130. Pel que fa a aquestes edicions i llur contextualitzaci, podeu consultar Escart, V.J.: "Introducci" a Beuter, P.A.: op. cit., pp. 9-27; Ferrando, A.-Escart, V.J.: op. cit.; i Garcia Martnez, S.: "Estudio preliminar" a Viciana, M. de: Crnica de la nclita y coronada ciudad de Valencia, vol. I, Valncia, 1983.
44 43

13

una obra com aquella es dons a conixer -de nou-, i ms amplament, entre els valencians i en la seua llengua original. I tot aix en uns anys en qu la ciutat volia, potser, recabar simpaties dels membres de la monarquia que governava i que, malgrat tot, es mostrava un tant distant. Fos com fos, els jurats de la ciutat de Valncia retien aix un deute de gratitud envers els seu conciutad i qui els havia precedit en el crrec. A ms, l'experincia editorial de la publicaci de l'obra de Jaume I no degu eixir-los malament. Com en el cas de Muntaner; perqu si no s aix no s'entendria que uns anys desprs -i segurament per les notcies de l'xit aconseguit a Valncia- la crnica del de Peralada fos reeditada a Barcelona.45

Vegeu Chrnica o descripci dels fets e hazanyes de l'nclyt rey don Jaume Primer, rey d'Arag, de Mallorques e de Valncia, compte de Barcelona e de Muntpesller, e de molts de sos descendents, feta per lo magnfich en Ramon Muntaner, lo qual ser ax al dit nclyt rey don Jaume com a sos fills e descendents, es trob present a les coses contengudes en la present histria, Barcelona, Jaume Cortei, 1562.

45

14