L’Educació Corporal i Musical del Mestre.

Universitat de les Illes Balears.

Curs 2010 – 2011, Eivissa. Grau d’Educació Infantil. Roig Galdón, Cira.

Professor: Jaime Cantallops Ramón.

Segon Semestre.

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

Índex.

Fitxa 1era sessió.…............................................................................... Pàg. 3 - 5.

Fitxa 2ona sessió.....................................………………….………... Pàg. 6 - 10.

Fitxa 3ra i 4ta sessió.....................................………………….…... Pàg. 10 - 19. Fitxa 5ena sessió.....................................………………….………. Pàg. 20 – 24.

Fitxa 6ena sessió.....................................………………….……….. Pàg. 25 - 29.

Fitxa 7ena sessió.....................................………………….……….. Pàg. 29 - 38.

Fitxa 8ena sessió.....................................………………….……….. Pàg. 38 - 46.

Fitxa 9na i 10na sessió........................………………….……….... Pàg. 46 - 52 .

Fitxa 11na i 12a sessió.......................………………….………..... Pàg. 52 - 57 .

Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón.

Pàg.

2

Roig Galdón, Cira. Fitxa 1era sessió:

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

Títol: Riure’s també és un exercici física (desinhibició i presentació). Número de sessió: 1era. Objectius: Estimular la desinhibició. Presentar el grup, tant en gran grup com en petit grup. Material: no s’ha emprat material. Lloc: al gimnàs. Data: 18/02/2011. Durada: 1 hora i 15 minuts.

Metodologia: En Josep ha emprat un estil més productiu, que no pas reproductiu. On ell ens plantejava els problemes i nosaltres, els alumnes, els hem resolt, tant de forma individual, en petit grup o en gran grup. Hem de dir a més que els problemes tenien diferents respostes valides.

Descripció de les activitats ACTIVACIÓ Durada: 10 minuts. Descripció: en aquesta sessió l’activació ha estat de forma teòrica, doncs el professor ens ha fet una explicació del que faríem durant la classe i ens ha nombrat els objectius que es pretenien aconseguir.

Representació gràfica

PART PRINCIPAL 1) Nom: Busquem parella. Durada: 10 minuts. Descripció: presentació hem més fet estàtic un joc 1) | JO 2 |COMPANY | | | | | Laura Pilar Amanda Ana B. Ana A.

Nº de germans: | de Aficions:

| Llegir | | | 23 Pasta Cavall

mitjançant Edat:

l’emplenament d’una graella. L’activitat Menjar: consistia en trobar a un company diferent Animal:

Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón.

Pàg.

3

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

per ítem, amb el qual havien de coincidir en la resposta. Variants: els ítems els trien els alumnes o els imposa el mestre, per tant sempre poden ser diferents.

2) Nom: La rotllana. Durada: 15 minuts. Descripció: després hem fet una

rotllana asseguts a terra. A un banc havia un equip de 3 que indicava qui havia d’aixecar-se i de quina manera havia de venir fins al banc. Ex.: na Rosa, en Sergi i n’Anna han de venir fent el porc.

3) Nom: La representació. Durada: 15 minuts. Descripció: seguidament hem fet grups de 6 i hem hagut de triar un nom d’equip. Una vegada escollit havíem de presentarnos a la classe fent allò característic del grup i esmentant els noms individuals dels components. 4) Nom: L’embolic. Durada: 20 minuts. Descripció: finalment férem 2 grups de 12 persones. Ens havíem d’agafar de les mans formant un cercle i embolicar-nos el més possible, per posteriorment

desembolicar-nos. Després ho férem una altra vegada però un membre del grup es separa del cercle i es tapa els ulls mentre Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 4

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

els altres 11 companys s’emboliquen. Quan ja vàrem estar embolicats el company “solitari” ens va haver de desembolicar.

TORNADA A LA CALMA Durada: 5 minuts. Descripció: en aquesta sessió no ha hagut cap activitat per tornar a la calma, perquè totes les activitats han estat de la mateixa intensitat, però si ha hagut una explicació final per part del mestre i així concloure aquesta primera classe. PROPOSTA D’UNA ACTVITAT Nom: Associa el meu nom. Durada: depèn del nombre de participants. Descripció: es forma un cercle amb els participants. Cada participant ha de dir el seu nom i una fruita. Per exemple: em dic Cira i sóc/m’agrada la pinya. El següent participant ha de repetir el que jo he dit i presentar-se ell. Així fins a completar la rotllana, on l’últim participant ha de recordar tots els noms i totes les fruites. Variants: és pot realitzar anomenant animals en comptes de fruites i anar fins al centre del cercle realitzant aquell animal en concret. Per exemple, jo vaig fins al centre udolant com un llop i quan arrib al centre dic: soc na Cira i sóc un llop. A més, ambdues activitats es poden fer repetint les presentacions dels altres companys o sense repetir-les, depèn de la intenció del mestre. REFLEXIÓ FINAL O SÍNTESI: D’aquesta primera sessió he de destacar que m’ha paregut molt adient l’objectiu. És a dir, la presentació i la desinhibició són elements fonamentals en la cohesió d’un grup, i encara que molts dels membres del grup – classe ja ens coneixíem n‘hi havia d’altres amb els que no teníem molta confiança. I aquest tipus d’activitats, on tots vàrem acabar rient-nos de tots, inclosos de nosaltres mateixos, pens que ens va ajudar molt per deixar de banda tot tipus de prejudicis i pors. Va estar realment una sessió d’exercici físic gràcies a les rialles. Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 5

Roig Galdón, Cira. Fitxa 2ona sessió:

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

Títol: La cooperació i la competició poden anar unides, que no renyides. Número de sessió: 2na. Objectius: Estimular la competició. Cooperar amb l’equip. Data: 18/02/2011. Durada: 1 hora i 15 minuts.

Metodologia: En Josep ha emprat diversos estils, segons l’activitat: de vegades feia el rol de guia, on ell plantejava el problema i nosaltres l’havíem de resoldre; i d’altres feia un paper més directriu, on nosaltres havíem de seguir les seves indicacions. Durant aquesta sessió hem treballat de forma individual, en petit grup o en gran grup, depenen de l’activitat.

Material: Lloc: a l’exterior.  Petos.  Balons. Lloc: al gimnàs.  Un paracaigudes.

Descripció de les activitats. ACTIVACIÓ 1) Nom: Qui em lleva la coa? Durada: 15 minuts. Descripció: ens hem distribuït per l’espai amb un peto al cul enganxat als calçons. El joc consistia en llevar el major nombre de petos als companys i portar-los a la mà, intentant, es clar, que no et llevessin el teu. Consignes: - No es poden llevar els petos de les mans. - No es pot aguantar el peto que portes enganxat al cul. Aquesta activitat l’hem realitzat tres Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón.

Representació gràfica.

Pàg.

6

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

vegades, dues en un espai ampli, el camp de futbol, i una última vegada en un espai més reduït, la meitat del mateix camp.

PART PRINCIPAL 2) Nom: A que no em toques? Durada: 10 minuts. Descripció: per parelles ens posàvem d’acord en tocar-nos una part del cos, per exemple l’espatlla, i hem d’aconseguir fer 3 tocs. Aquesta activitat l’hem realitzat tres vegades, cada cop amb una parella diferent. A més a més, s’ha realitzat per recuperar una mica d’aire després del joc anterior, ja que segons en Josep ja estàvem una mica amb “la llengua fora” i per poder-nos recuperar una mica per la següent activitat. Variants: es poden acordar tocar diferents parts del cos i realitzar un número diferent de tocs.

3) Nom: Passa-me-la! Durada: 10 minuts. Descripció: hem fet equips de 6 persones. Cada grup estava enfrontat a altre equip de 6. L’activitat consistia en aconseguir realitzar 10 passes entre els membres del mateix equip sense que la pilota caigués a terra, l’adversari la toques o ens la lleves. L’única consigna era que la pilota no es Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 7

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

podia llevar de les mans. Variants: tots els membres de l’equip han de tocar com a mínim una vegada el baló per poder aconseguir les 10 passades.

4) Nom: Col·laboració en parella. Durada: 15 minuts. Descripció: hem fet equips de dos persones i en Josep ens indicava com havíem de sostenint la pilota entre els dos membres de la parella i fins a on havíem d’anar sostenint-la. Per exemple, heu d’aguantar-la amb la panxa fins la ratlla vermella i tornar. Aquesta activitat l’hem fet tres vegades de forma més competitiva, fins a un lloc determinat del camp, i una última vegada passejant per tot el camp, de manera menys competitiva. Variants: hi ha diferents formes d’aguantar la pilota segons la part del cos seleccionada i alhora no fa falta anar fins a un determinat lloc sostenint-la, sinó que es pot anar donant voltes al camp, atorgant-li menys competitivitat al joc.

TORNADA A LA CALMA 5) Nom: Sota el paracaigudes. Durada: uns 10 minuts. Descripció: ens situem al voltant del paracaigudes i de forma conjunta tota la classe comencem a moure’l cap a munt i cap a vall de forma coordinada. En Josep Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 8

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

ens atorgava el número 1 o el número 2 a cada individu i a la indicació del professor els, per exemple, números 1 s’havien de canviar de lloc. Aquesta activitat l’hem repetit varies vegades canviant la consigna, per exemple: s’han de canviar els homes, etc. Variants: en contes de posar números, el mestre pot dir: s’han de canviar els que porten coleta o els que porten ulleres, etc.

6) Nom: Que no caigui! Durada: 10 minuts. Descripció: entre tots agafem el

paracaigudes i a sobre posem una pilota, entre tots l’hem de fer rodar sense que surti fora o caigui pel forat del centre. Primer la fem rodar per a un costat i després per a l’altre. PROPOSTA D’UNA ACTVITAT Nom: Exercici del quadrat. Durada: depèn del grup i del nombre de peces en les que es divideixen les figures. Materials: - Figures en forma de quadrat, però aquestes deuen estar dividides en peces i mesclades en diferents munts. Quantes més peces allí més cooperació deu haver i més difícil serà resoldre el problema. Descripció: es fan grups de dos o tres membres i a cada grup se li donen algunes peces per formar un quadrat. Amb elles han d’intentar formar aquesta figura però si els hi manquen o sobren peces han d’anar a demanar-les als altres equips. Consignes: - No es pot parlar, per tant la comunicació deu ser no verbal. - En cada comunicació deu haver una salutació, una petició i un agraïment o Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 9

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

acomiadament. Per tant les peces no es poden robar. Variants: les consignes poden variar, igual que la figura a formar o el nombre de peces en les que es divideix aquesta. Amb aquestes variacions canvia la dificultat de la dinàmica, per tant aquest joc es pot adaptar a diferents grups de diverses edats.

REFLEXIÓ FINAL O SÍNTESI: Durant aquesta classe hem treballat de diferents formes la cooperació i la competició i he de dir que m’he quedat sorpresa amb la influencia que pot tenir l’actitud del mestre en les respostes dels alumnes. És a dir, en Josep, per fer-nos-ho entendre ha fet dos “interpretacions”: primer, ens ha remarcat qui guanyava i qui perdia en cada joc o en cada partida; i segon, llevava importància als “guanyadors” i “perdedors” sense aturar-se a preguntar qui havien estat aquestos, passant a un altre joc ràpidament. O sigui, ens va fer entendre mitjançant l’experiència com podia ser de perjudicial una mala actitud docent o un excessiu afany de competició.

Fitxa 3ra i 4ta sessió. Títol: Jugar amb la resistència i la velocitat. Número de sessió: 3ra i 4ta. Objectius: Treballar la velocitat de forma lúdica i per a tots els participants. Practicar la resistència d’una manera divertida i atenent a la diversitat. Data: 04/03/2011. Durada: 2 hores.

Metodologia: Durant aquesta sessió hem realitzat

Material: Lloc: al gimnàs.  Pilota.

activitats, majoritàriament, en gran grup, ja que quasi tota l’estona hem fet jocs als que participava tot el grup – classe alhora. Però també és cert que per problemes d’espai ha hagut en algun moment que en Pere ha rectificat i ens ha dit que ens dividíssim en dos grups grans per poder treballar millor. Encara així, les

Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón.

Pàg. 10

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

agrupacions eren grosses. No obstant, hi ha hagut excepcions, doncs hem realitzat una activitat de forma individual i dues o tres en parelles.

Descripció de les activitats. ACTIVACIÓ 1) Nom: L’encalçat. Durada: 15 minuts. Descripció: per escalfar en Pep ens ha fet jugar a encalçar, és a dir un pagava i ens havia d’agafar als demés. I quan l’encalçador agafava a un, era aquest el que començava a pagar. En aquest cas el joc no té fi, sinó que acaba quan ho diu el mestre o quan la majoria dels participants han pagat. Variants: a) El joc és igual, només que ara quan l’encalçador agafava a un aquest havia de pagar amb ell i els dos encalçadors havien d’anar agafats de la mà. En aquesta variant l’activitat acabava quan havia tants encalçadors que estirats omplien tot l’espai i els jugadors no tenien possibilitat d’escapar-se. b) En lloc de només ser un l’encalçador hi havia quatre, però aquests no anaven agafats de la mà, sinó que anaven corrents tots sols. No obstant, un dels que pagava portava la pilota i només era aquest el que podia agafar als jugadors, però quan tenia la pilota no podia corre. És a dir, tots els Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón.

Representació gràfica.

Pàg. 11

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

que pagaven havien d’anar passant-se la pilota per agafar algun jugador, però l’únic que els podia agafar era el que portava la pilota que havia de quedar-se al lloc on li havien passat aquesta.

2) Nom: Passa-me-la! Durada: 5 minuts. Descripció: per aquest joc hem dividit la classe en dos equips. L’activitat consistia en aconseguir realitzar 10 passes entre els membres del mateix equip sense que l’altre grup ens la lleves. Per distingir un equip de l’altre en Pere va fer arromangar les mànigues a un equip, ja que no disposàvem de petos. El grup – classe, en veure que l’activitat era la mateixa que una que havíem fet la darrera sessió amb en Josep, li vàrem comentar a en Pep i és per això que jugarem tant poc temps.

3) Nom: La rotllana. Durada: 5 minuts. Descripció: fem un grup d’uns vuit participant i ens posem tots asseguts en forma de rotllana, menys un. Aquesta persona que no està asseguda paga i ha de donar voltes per darrera de la rotllana i tocar el cap a un company que estigui assegut. Al que li hagi tocat el cap s’aixeca i el persegueix. La persona que paga ha de donar dos voltes abans de Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 12

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

poder seure al lloc on estava asseguda la persona a la qual li ha tocat el cap.

PART PRINCIPAL 4) Nom: Esquena amb esquena. Durada: 5 minuts. Descripció: com que la classe ja estava dividida en dos grans grups en Pep ens va fer posar en dos files, grup A enfront del grup B. De manera que cada membre del grup A tingués un adversari al grup B. Una vegada tots teníem parella ens havíem de posar esquena amb esquena amb la nostra parella. Però com que havia una persona que no tenia parella en Pep ens va fer pensar una manera per a que aquesta persona participes en l’activitat, també de forma activa, en definitiva ens va fer fe una adaptació. L’activitat consistia en que els del grup A havien de corre cap a la paret que tenien enfront abans que la seva parella del grup B es dones la volta i els agafes. I la tasca de la persona que es va quedar sense parella era entorpir el pas a les persones que corrien cap a la paret, en aquet cas als membres del grup A, i així facilitar la tasca als membres del grup B.

5) Nom: A la presó! Durada: 20 minuts. Descripció: com que havíem adaptat l’activitat anterior en Pep ens va suggerir Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 13

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

adaptar aquesta també. Hi havia un que pagava, que corrents havia d’anar tocant als jugadors, els quals havien d’anar a la presó on els custodiaria un guarda, per a que els altres jugadors no els salvessin. Variants: a) En contes de pagar només un, pagaven dos i seguia havent un guarda a la presó. Els empresonats podien ser salvats pels jugadors, sempre que el guarda no els agafes. b) En contes de corre, els que pagaven i els jugadors, havien d’anar caminant. Els empresonats podien ser salvats pels jugadors, sempre que el guarda no els agafes. c) Només es podia anar caminant, però ara els que pagaven havien de portar als que havien agafat fins a la presó. Els empresonats podien ser salvats pels jugadors, sempre que el guarda no els agafes. d) Els que pagaven podien anar corrents, però els jugadors havien d’anar caminant, i els primers havien de seguir

acompanyant als agafats fins a la presó. Els empresonats podien ser salvats pels jugadors, sempre que el guarda no els agafes. e) En aquesta variant anàvem tots corrents, però només hi havia un que pagava. Per a salvar-nos de que ens agafes ens havíem d’ajupir i per tornar a corre Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 14

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

primer un dels nostres companys ens havia de saltar. Igualment, els que l’encalçador agafava anaven a la presó i per sortir d’allí un dels companys no agafats havia d’anar a tocar-los la mà sense que el guarda de la presó els agafes. El joc va acabar quan hi havia molts a la presó i els que estaven lliures estaven tots ajupits, així el encalçador no podia agafar a ningú.

6) Nom: Les parelles. Durada: 5 minuts. Descripció: per agafar una mica d’aire en Pep ens va fer posar per parelles i agafant-nos per les espatlles. De manera que un membre de la parella havia d’intentar fonyar els peus a l’altre membre i l’altre company havia de fer el mateix. Variants: a) En contes de fonyar els peus havien de tocar els genolls de la nostra parella.

7) Nom: A donar catxets! Durada: 5 minuts. Descripció: de forma individual cada persona havia d’intentar donar catxets, al cul, als altres, sense que aquests els hi donessin a ell. Com anècdota, he de dir que els dos únics homes que havien varen quedar una mica quiets per por de que els acusessin d’aprofitats. Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 15

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

8) Nom: El xurro. Durada: 10 minuts. Descripció: formarem dos grans grups i cada grup va fer una filera mirant cap a la paret. Tots els membres del grup s’havien de posar molt aferrats al seus companys i agafats per la cintura del company de davant. El joc consistia en que havien de caminar cap a l’altre caire de la classe sense separar-nos ni amollar-nos. Com que anàvem una mica descoordinats i ens separàvem constantment ho vàrem de repetir un parell de vegades.

9) Nom: El túnel. Durada: 5 minuts. Descripció: de la mateixa forma que al joc anterior, ens posàrem en fila en dos grups. El joc consistia en que l’últim de la fila havia de passar per sota de totes les nostres cames i passar a situar-se el primer de la fila, de forma que el túnel anava creixent per davant.

TORNADA A LA CALMA 10) Nom: On és la meva parella? Durada: 10 minuts. Descripció: per parelles ens hem situat un a cada extrem del gimnàs i en silenci, però amb els ulls tancats hem intentat trobar la nostra parella. En aquest cas l’única fonts d’informació Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 16

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

que teníem era el tacte, doncs no podíem comunicar-nos de cap altra forma. Variants: a) Un membre de la parella queda quiet a un extrem del gimnàs i li fa senyals acústiques a l’altre membre de la parella, el qual va amb els ulls clucs. b) És igual que l’adaptació anterior, només que el membre de la parella que fa senyals acústiques es va movent per l’espai quan la seva parella està prop, per despistar-la.

11) Nom: Assassí. Durada: 10 minuts. Descripció: en Pep tria un assassí per la inicial del seu nom, és a dir demana: paga la persona que el seu nom comenci per la lletra F. Però va donar la casualitat que no hi havia ningú que el seu nom comences per F. Llavors va dir: paga qui el seu nom comenci per S, i n’hi havia tres persones, així que va tria aquella que encara no havia pagat en tota la sessió, na Sara. Ella seria la nostra assassina. Però tots havíem d’anar amb els ulls clucs desplaçant-nos per tot l’espai i quan ens topàvem amb algú ens havíem de saludar donant-nos una palmada a la mà, cadascú. I l’assassina, alhora de saludar, en contes de donar una en donaria dos. Els que l’assassina hagués matat no s’asseien i deixaven de jugar, sinó que Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 17

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

d’alguna manera, sense parlar ni tocar, havien d’ajudar als que encara estaven vius. El joc va acabar amb només quatre morts, els quals, tota l’estona, tancaven el pas a l’assassina, la qual va acabar bastant angoixa, perquè no podia quasi desplaçarse. I en veure això en Pep va fer una reflexió: “els mestres també es poden equivocar”, ho va dir perquè ell en cap moment pretenia que els morts angoixessin tant a l’assassina, ja que no sabia com actuarien aquests. Per tant, “no es culpa de l’alumne sinó del mestre per no explicar-se bé”.

12) Nom: Anem a contar! Durada: 5 minuts. Descripció: ens seiem o tombem a terra, tanquem els ulls i comencem a contar molt a poc a poc, fins que en Pep ens indica parar. Aquesta activitat ens va fer passar d’un estat actiu, amb nombre de pulsacions elevat, fins a un estat e tranquil·litat, amb un nombre de pulsacions molt inferior. PROPOSTA D’UNA ACTVITAT Nom: Els obstacles. Durada: depèn del interès dels nens. Descripció: es fan dos o més grups, més o menys grans, és a dir de més de sis persones. Cada grup fa una fila amb els components del seu grup. En la fila s’aniran intercalant una persona amb les cames obertes i de peu amb una altra que es trobi ajupit, Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 18

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

de tal manera que l’últim membre de la fila haurà de fer el recorregut passant per sota del que tingui les cames obertes i saltant el que estigui ajupit. Quan l’últim acaba la de recórrer la fila es posa en la posició que li toqui, ja sigui ajupit o amb les cames obertes, el primer de la fila. El següent participant comença només sortir el anterior, és a dir no ha d’esperar a que aquest arribi al final. Guanya l’equip que abans arribi a l’altre extrem del gimnàs.

REFLEXIÓ FINAL O SÍNTESI: Durant aquestes dues sessions no s’ha diferenciat gens ni mica quina era la tercera sessió i quina era la quarta, però encara així a estat molt fàcil diferenciar les parts d’activació, part principal i tornada a la calma. En definitiva, podríem dir que hem fet una sessió però més llarga. D’altra banda, com es pot apreciar a la durada general de la sessió s’especifica que només hem fet dues hores, no perquè la tercera hora no la feram, sinó perquè al iniciar la classe vàrem fer una hora de classe teòrica i tot seguit vàrem fer dues hores de sessió. Paral·lelament m’agradaria dir que paregut molt adient que en Pep ens fes pensar adaptacions per les activitats que ell ens anava encomanant, més que res perquè ja ens va fent posar en pràctica tota aquella teoria que ens donen, com és la inclusió, respectar la individualitat, ser empàtics, etc. Igualment, això ens ha servit per fer-nos veure que no basta amb donar-li al infant amb dificultats una tasca diferent o apta a les seves necessitats, sinó que l’hem de fer partícip el màxim possible, depenent de les seves capacitats. I ja per acabar, però no per això menys important, m’agradaria dir que en Pep ens ha donat una senyora lliçó. Després de fer l’activitat de l’assassí s’ha adonat que no s’havia explicat bé, ja que l’activitat no s’havia desenvolupat com ell esperava. Això, com es obvi, no ha estat culpa de l’alumne, però per si quedava cap sospita ell, molt honestament, ho ha reconegut: “no ha estat culpa d’en Sergi, sinó que jo m’he equivocat”. Tot seguit, i com si d’una altre joc es tractés, ens ha dit: “feu parelles individuals de tres” i nosaltres, com autòmats, hem començat a fer PARELLES INDIVIDUALS DE TRES. Increïble! Ningú, havia assimilat que: els mestres s’equivoquen i hem de reflexionar envers el que ens diuen! Realment ha estat un moment molt divertit i una senyora lliçó. Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 19

Roig Galdón, Cira. Fitxa 5na sessió:

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

Títol: La força per a totes les edats. Número de sessió: 5na. Objectius: Treballar la força de forma lúdica. Data: 18/03/2011. Durada: 1 hora i 15 minuts.

Metodologia: durant aquesta sessió en Material: Josep ens ha fet entendre de manera vivencial com es pot treballar la força des d’un caire més lúdic i divertit. Igualment, entre les activitats pràctiques ha anat intercalant alguna informació teòrica, per ajudar-nos continguts. Altrament, de les set activitats que hem realitzat un 60% d’aquestes han estat en grup gran, entre cinc i sis persones, i el 40% restant les hem fet en parelles. a assimilar millor els Lloc: al gimnàs.  Pilota.  Matalassos.  Cons.

Descripció de les activitats. ACTIVACIÓ 1) Nom: Relleus de sabates. Durada: 10 minuts. Descripció: hem fet grups de sis persones i ens hem posat en filera davant d’un con. La cursa consistia en fer una filera de sabates que anés des d’un con fins a l’altre. Per això cada membre de cada fila havia d’arribar fins al primer con, llevar-se una sabata i posar-la en fila darrera del con. Quan el primer membre ho havia fet tornava cap a la fila i sortia el segon, així fins sortir tots dues vegades, Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón.

Representació gràfica.

Pàg. 20

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

doncs tots teníem dues sabates. Si en sortir tots dos cops la filera de sabates encara no havia arribat fins a l’altre con es llevaven les sabates del principi per posarles al final de la fila i així fer-la créixer. El joc acaba quan la fila de sabates arriba fins a l’últim con i cap membre porta cap sabata posada. Variants: a) És fa l’activitat però a l’inversa. Els membres de cada fila no porten sabates, per això han d’anar un per un fins la seva sabata, posar-se-la i tornar a donar el relleu al company següent. El joc acaba quan tots els membres de la mateixa fila s’han posat les seves sabates.

PART PRINCIPAL 2) Nom: Sumo de culs. Durada: 10 minuts. Descripció: per parelles triem un espai que simuli un quadrilàter i ens posem esquena amb esquena. El joc consisteix a empènyer el company amb el cul fins ferlo sortir del quadrilàter triat. Aquesta activitat la fem dos o tres cops amb dos o tres persones diferents.

3) Nom: Girar al company. Durada: 10 minuts. Descripció: per parelles un membre del grup es tomba boca per avall a terra sobre un matalàs, fent la màxima força possible. Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 21

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

I l’altra individu de la parella ha d’intentar girar el company tombat. Aquesta tasca l’hem fet tres cops amb tres parelles diferents.

4) Nom: Girar al company que està en tensió. Durada: 10 minuts. Descripció: per parelles, un membre d’aquesta es tomba boca per avall però només tocant en terra amb els avantbraços i les puntes dels peus. El membre de la parella que no està tombat ha d’intentar girar el company que està estirat i en tensió. L’activitat l’hem fet tres vegades amb tres companys diferents.

5) Nom: La corda humana. Durada: 10 minuts. Descripció: hem fet grups de cinc persones i han sortit quatre grups. L’activitat consistia en enfrontar dos grups. Cada grup havia de crear una corda humana amb els seus membres i el primer individu de la fila s’havia d’enganxar per les mans a la fila contraria. A més, entre els dos grups es posava un matalàs i cada grup havia d’estirar cap al seu caire. El joc acabava quan el primer membre d’algun dels dos grups trepitjava el matalàs. La tasca l’hem fet tres cops, per a que tots Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 22

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

els grups juguessin amb tots els equips.

6) Nom: Relleus amb pilota. Durada: 10 minuts. Descripció: seguim jugant amb grups de cinc persones. Tots els equips es disposaven en fila darrera d’una línia de sortida. Cada equip disposava d’una pilota, la qual s’havia de passar entre els membres de l’equip per sota de les cames d’aquests. Quan la pilota arribava a la darrera persona de la fila, aquesta agafava la pilota i es posava al principi de la fila i tornaven a començar els passes. El joc acabava quan un dels quatre equips arribava a la línia de meta. Variants: a) Una altra vegada relleus amb pilota, però en comptes de passar-la per entre les cames dels membres d’un equip, aquesta havia de passar per sobre dels seus caps. b) Aquesta última variant és una mescla de les altres dos. Doncs, la pilota havia de passar tant per dalt com per baixa dels membres. L’única condició era que si el company de davant et passava la pilota per sobre, tu l’havies de passar al company de darrera per baix, fent així un ziga-zaga.

Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón.

Pàg. 23

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

TORNADA A LA CALMA 7) Nom: Torres humanes. Durada: 15 minuts. Descripció: amb els mateixos grups de cinc persones que estaven formats hem fet figures humanes. Els primers deu minuts hem estat inspeccionant com funcionava el joc, provant postures, descartant altres i finalment cada equip ha triat una pròpia que als darrers minuts ha mostrat a la resta d’equips per a que aquests les imitessin. L’activitat ha acabat quan cada grup ha mostrat la seva torre i cada equip les ha imitat totes. PROPOSTA D’UNA ACTVITAT Nom: Cavalls i cavallers. Durada: depèn del interès dels nens. Descripció: es fan parelles, en les quals un membre és el cavall, i s’ha de posar a quatre grapes, i l’altre és el cavaller, s’ha de pujar a sobre del cavall. Els cavalls només es poden desplaçar per l’espai a quatre grapes amb els cavallers sempre a sobre. L’activitat consisteix a que quan es trobin dos parelles un cavaller ha d’intentar tirar a l’altre del seu cavall. I la tasca dels cavalls és que els seus cavallers no caiguin. Com que hi ha que arrossegar-se pel terra i els cavallers han de caure dels seus cavalls és recomanable fer-ho sobre un tatami o uns matalassos. REFLEXIÓ FINAL O SÍNTESI: Durant la sessió d’avui hem rigut molt i ens ho hem passat molt bé. Igualment, hem pogut veure que treballar la força no té perquè ser una activitat avorrida, sinó que si el mestre s’ho prepara bé pot arribar a ser una activitat molt divertida. Un exemple clar és el joc del Sumo de culs, doncs habitualment aquesta activitat és fa de cara a l’adversari i fent força amb els braços, però el fet de fer-la d’esquenes i amb el cul, ho fa molt més divertit. Paral·lelament, hem pogut viure en primer persona amb quines parts del cos es feia força (amb els abdominals, amb els quàdriceps, etc.) i quin tipus de força fèiem, en aquest cas la isomètrica. Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 24

Roig Galdón, Cira. Fitxa 6na sessió:

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

Títol: La flexibilitat enfocada als adults. Número de sessió: 6na. Objectius: Treballar la flexibilitat o mobilitat articular per als adults. Data: 18/03/2011. Durada: 1 hora i 5 minuts.

Metodologia: aquesta classe ha estat Material: predomina per les explicacions teòriques d’en Josep, per fer-nos entendre quins músculs treballàvem i de quina forma ho podíem fer en cada moment. Per tant, durant aquesta pràctica només hem treballat de manera individual, doncs hem provat per nosaltres mateixos quines conseqüències tenien els estiraments sobre el nostre cos. Lloc: al gimnàs.  No hem fet servir cap material.

Descripció de les activitats. ACTIVACIÓ Durada: 15 minuts. Descripció: Al començar aquesta sessió en Josep ens ha fet una petita explicació teòrica del què és la flexibilitat i com l’hem de treballar segons el que vulguem aconseguir. Igualment, a mida que anàvem treballant un determinat múscul ens explicava quin era, on començava i on acabava.

Representació gràfica.

PART PRINCIPAL 1) Nom: Estirament del trapezi. Durada: 10 minuts.

Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón.

Pàg. 25

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

Descripció: en Josep ens ha explicat quina forma tenia el trapezi, on naixia i on acabava. Igualment, ens ha explicat que per estirar-lo podem fer-ho només de la part de dalt, és a dir de la més propera al coll. Per estira-la hem fet rotacions de coll: dient que no, dient que si, girant a la dreta i girant a l’esquerra. Però cap d’elles portant el cap, cap endarrere, ja que en fer-ho el múscul s’encongeix per tant no estava estirant.

2) Nom: Estirament del dorsal. Durada: 10 minuts. Descripció: igual que a l’estirament anterior ens ha explicat com era el múscul i com ho podíem treballar. Per fer-ho ens ha dit que ens situessin de costat a la paret. Una vegada en aquesta posició havíem de fer arribar el braç que més lluny es trobava de la paret fins a ella. I quan el braç ja tocava la paret havíem d’agafar aire, estirant així el dorsal que no es trobava al caire de la paret. Una vegada estirat el costat dret, estiràrem el costat esquerra.

3) Nom: Estirament dels lumbars. Durada: 10 minuts. Descripció: com abans de qualsevol exercici en Josep ens ha explicat quin múscul anàvem a treballar, on naixia i on Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 26

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

acabava. Després ens hem posat de peu de cara a les espatlleres. Per les mans ens hem agafat a les espatlleres i hem començat a acotar el tronc. En sentir una mica les espatlles, sense amollar les espatlleres, hem estirat d’elles fent força cap en fora. Variants: a) Primer ens hem de seure, millor si es a una cadira, i acotarem el pit cap a les cames. Quan aquestes ja estiguessin prop amollem tot l’aire que tenim al pit i ens abrasem les cames amb els braços. En ferho agafem aire, sense deixar d’abrasar-nos les cames, per així fer que l’esquena s’infli i així estirar. b) Ens posem de peu i rectes. A poc a poc anem acotant el tronc, deixant caure els braços i el cap per avall, però mai doblant el tronc, sinó més bé com si aquest s’inflés.

4) Nom: Estirament dels isquiotibials. Durada: 10 minuts. Descripció: en Josep ens ha explicat quin múscul anàvem a treballar, on naixia, on acabava i com l’utilitzàvem

normalment. Després ens vàrem asseure a terra i encongirem una cama en direcció a l’engonal i l’altre l’estiràrem. L’activitat consistia en recolzar una mica el cos cap a la cama estirada però sense moure el genoll ni el maluc (cadera). De la mateixa Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 27

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

manera, tampoc havíem de recolzar massa el cos, perquè sinó estàvem encorbant massa l’esquena.

5) Nom: Estirament dels bessons. Durada: 10 minuts. Descripció: ens hem posat mirant cap a la paret, on hem recolzant la punta del peu. Aquí hem fet una mica de força cap a la paret mentre el bessó de la cama recolzada s’estirava i l’altra es mantenia recta a terra.

TORNADA A LA CALMA Durant aquesta sessió no hi hagut cap activitat per tornar a la calma, doncs tampoc hem realitzat cap joc o activitat massa intensa. PROPOSTA D’UNA ACTVITAT Nom: Estirament per treballar els lumbars. Durada: al voltat d’uns cinc o deu minuts. Descripció: ens tombem cara cap amunt sobre un matalàs, per no sentir la fredor a l’esquena, i ens col·loquem en posició fetal. És a dir, en estar amb l’esquena al terra encongim les cames cap al pit, flexionant els genolls i amb les mans ens abrasem les cames intentant-les apropar al pit, però sempre sense deixar de mirar al sostre. Mantenim aquesta postura uns set o vuit segons i amollem suaument. Als tres segons de descansar ho tornem a fer. Ho repetim quatre o cinc vegades i entre repetició i repetició respirem suaument.

REFLEXIÓ FINAL O SÍNTESI: En Josep ens ha explicat una estratègia per esbrinar si l’activitat que estem fent és o no un estirament. Ens ha dit que si posem els nostres dits polze i índex en forma de compàs Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 28

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

a sobre del múscul que volem treballar i en fer un moviment aquests dos dits s’ajunten és que l’activitat realitzada no és un estirament, sinó una manera de tonificar, doncs estem posant el múscul en tensió. Però si per contra, en fer el moviment els dits s’allunyen, un de l’altre, el que estem realitzant és una tasca d’estirament. Així, després d’aquesta explicació, en Josep, abans de fer qualsevol activitat, ens demanava que li expliquessim quines activitats fèiem per estirar un determinat múscul i en fer-ho li havíem d’argumentar perquè eren o no activitats de flexibilitat. Doncs, després de l’explicació de l’estratègia del compàs molts ens adonarem que les activitats que fèiem en contes d’estirar el que feien era posar en tensió els músculs. Personalment, pens que va estar una explicació bastant útil, ja que ens va fer mirar amb ulls crítics allò que ens suggereix la gent. En definitiva, ens va fer entendre que no tot el que ens diuen és veritat, per tant abans de creure’ns-ho, ho hem de constatar i per això hem de tenir recursos per fer-ho.

Fitxa 7na sessió: Títol: Prescripció d’exercici físic Número de sessió: 7ena. Objectius: Experimentar diferents jocs d’activitat física i reflexionar sobre la creació de variants per cercar el màxim compromís motor. Data: 08/04/2011. Durada: 1 hora i 15 minuts.

Metodologia: Aquesta classe ha començat sent una mica teòrica, ja que teníem alguns dubtes envers el projecte que hem de presentar a final de curs i havíem d’aprofitar la presencia del Jaume per a resoldre’ns-los. Però encara així, tenint aquest caire més teòric, puc afirmar que ha estat una pràctica molt divertida i lúdica, ja que hem treballat de totes les formes possibles (en grup, en parella, ...) i sense perdre mai Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón.

Material: Lloc: al gimnàs.  1 Paper per grup.  1 llapis per grup. Lloc: a l’exterior.  Pilotes.

Pàg. 29

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

el sentit del humor.

Descripció de les activitats. ACTIVACIÓ 1) Nom: El convent. Durada: 10 minuts. Descripció: en Jaume ens ha fet seure al terra formant un cercle i ens ha demanat que tanquéssim els ulls. Una vegada els teníem tancats ell ha passat per darrera nostre tocant el cap d’alguns participants, els quals serien els lladres del convent. Quan ja estaven assignats els lladres, sense que els demés participants ho sabessin, un membre ha començat dient: Algú m’ha robat les claus del convent? Qui pot ser? Pot ser que sigui Sor Pepa?, però tot això sense poder mostrar les dents, ja que devíem semblar vellets sense dentadura. I quan un Pare (capellà) o una Sor (monja), en aquest cas Sor Pepa, estava sent acusat o acusada devia dir la veritat, és a dir, si era o no el o la lladre. Així fins que tots els capellans i les monges havien participat, dient el seu nom i si eren o no lladres.

Representació gràfica.

2) Nom: Les consignes. Durada: 10 minuts. Descripció: seguíem asseguts a terra formant un cercle i quan en Jaume deia una consigna ens havíem d’aixecar i complir-la. Per exemple, heu de donar 5 Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 30

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

abrasades a 5 persones diferents. Després de portar-la a terme tots havíem de tornar a seure al nostre lloc i l’últim que arribava rebia un aplaudiment molt fort dels companys. Variants: aquest mateixa activitat la vàrem repetir diverses vegades amb consignes diferents, com: donar 5 besades a 5 companys diferents o donar 5 besades a 5 companys diferents i a 5 llocs diferents.

3) Nom: Els nombres com a contrasenyes. Durada: 10 minuts. Descripció: seguíem formant un cercle però ara de peu i per parelles, situant-se un membre de cada parella davant de l’altre. Després en Jaume va anar dient consignes i a cadascuna li va assignar un nombre. Per exemple: la parella que està davant es posa darrera i viceversa, era la consigna número 1; el que està darrera passa per sota de les cames del que està davant, era la consigna 2; els que estan darrera han de donar una volta sencera al cercle i pujar a cavallet del company que es trobava al lloc, era la consigna 3; i la 4 era que el de darrera havia de donar una volta al voltant de la parella. Una vegada esmentades totes les

consignes en Jaume anava dient 1, 2, 3 o 4 per a que complíssim la consigna que Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 31

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

corresponia cada cop. Variants: si algun participant no podia pujar a cavall del seu company per complir la consigna 2, el “cavall” podia posar-se a quatre grapes i l’altre, en contes de pujar a sobre, s’asseia dalt d’ell.

PART PRINCIPAL 4) Nom: Dibuix cooperatiu. Durada: 10 minuts. Descripció: vàrem fer quatre grups de cinc o sis persones i cada grup es va posar en fila situats darrera d’una línia de sortida. A l’altre extrem de la pista cada grup tenia un paper i un llapis per pintar un dibuix que representés la idea que en Jaume ens havia transmès, en aquest cas la reproducció sexual. Així que per parelles, del mateix grups, ens havíem de desplaçar fins a l’altre extrem de la pista i pintar alguna cosa en relació amb el tema. Però no era tot tan fàcil. Primer perquè en desplaçar-nos ho havíem de fer enganxats per les espatlles i espatlla amb espatlla, de manera que un membre de la parella quasi arrossegava l’altre. O ens havíem de desplaçar com si portéssim una cama enganxada a la del company, per tant havíem de coordinar les passes. Després, una vegada arribàvem a l’altre extrem del gimnàs, un dels individus de la parella havia de dibuixar amb la mà Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 32

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

contraria amb la qual normalment escriu. Per exemple, en el meu cas, com que jo sóc dretana, vaig pintar amb l’esquerra i el meu company Juan Fran, com que és esquerrà, havia de pintar amb la mà dreta. I ambdós havíem d’agafar el llapis junts i pintar alguna cosa coherent. Finalment, passat un temps, dictaminat per en Jaume, havíem de tornar fins on estava el nostre grup, caminant normal, però agafats de la mà, i donar el relleu als nostres companys. Així fins que tots els components de l’equip vàrem sortir. Variants: es pot canviar el tema per dibuixar i el mode en el qué els participants es desplacen, així que és un lloc bastant complet perquè permet moltes modificacions i adaptacions.

5) Nom: Un mato diferent. Durada: 15 minuts. Descripció: vàrem sortir fora del gimnàs, al pati, i dividirem la classe en dos grans grups, per jugar un contra l’altre al mato normal. És a dir, cada equip es situa a una banda del camp i intenta matar a l’altre equip que es troba a l’altre banda donant-li pilotades. Quan algun participant es moria havia d’anar al fons del camp contrari on podia seguir ajudant als seus companys d’equip. Però si un participant tira la pilota per matar i aquesta bota abans de tocar a un Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 33

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

individu aquest no es mor, ja que per morir-se ha de tocar directament al jugador. Variants: a) L’espai dels morts és més ampli, no només al final del camp del seu equip contrari, sinó que a més també poden córrer pels cantons del camp contrari. Tenint així més possibilitats de matar als seus rivals. b) Quan un individu llançava la pilota per matar i aquesta botava abans de tocar a un participant, aquest quedava mort. c) Tots els membres de cada equip s’havien de posar per parelles i agafant-se per les mans, formant així un únic jugador compost per dos individus. D’aquesta forma, si un d’aquests dos era tocat per la pilota, la parella sencera estava morta. d) Ara en comptes de jugar només amb una pilota havia dos pilotes en joc, per tant et podien matar en qualsevol moment. L’única consigna era que no es podia matar al que estès llançant en aquell moment. Més tard, va entrar en joc una altra pilota, havent així tres pilotes en joc. Aquell moment va ser un petit caos, però molt divertit.

6) Nom: El mocador diferent. Durada: 10 minuts. Descripció: la classe es va dividir en 4 grups de cinc components cadascun, de tal Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 34

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

manera que dos equips estaven enfrontats i els altres dos equips també estaven enfrontats. Els dos dels equips enfrontats estaven situats a la mateixa distància de la cistella de basquet i cada membre de cada equip tenia un número del u al cinc. D’altra banda cada equip tenia una pilota situada al seu front però al terra, així quan en Jaume dei un nombre cada membre de cada equip que tenia aquell nombre, per exemple el número dos, havia d’agafar la pilota que estava al seu front i desplaçarse fins la cistella i intentar encistellar. No obstant, en Jaume, per evitar els temps d’espera dels altres participants que en aquell moment no jugaven, anava dient més d’un nombre alhora, per a que els nombres esmentats es desplacessin

conjuntament fins a la cistella. Per exemple, deia el número 2 i el 5, així que aquests dos havien d’anar fins a la cistella sostenint la pilota alhora. Variants: el mestre pot anar dient de quina manera vol que els membres dels equips es desplacin fins a la cistella o com vol que transportin la pilota fins a ella. Per exemple, en Jaume va dir que entre quatre membres de l’equip havíem de transportar la pilota suportant-la amb l’esquena, de tal manera que també necessitàvem la

col·laboració del cinquè component per a que ens poses la pilota al lloc Pàg. 35

Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón.

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

corresponent.

TORNADA A LA CALMA 7) Nom: Els caps pensants. Durada: 10 minuts. Descripció: per fer aquesta activitat tornarem a entrar al gimnàs i ens tombarem al terra fent un cercle i enfocant els nostres caps cap al centre del mateix cèrcol. Quan ja estàvem tots situats en Jaume ens va demanar que tanquéssim els ulls i que penséssim en algun objecte o element. Una vegada tots el teníem pensat ens va demanar que, a la seva veu, el diguéssim en veu alta i cridant. Quan ja ho vàrem fer un parell de vegades ens va demanar que canviéssim totes les vocals de la paraules per “as”, després per “es”, després per “is” i finalment per “os”. De tal manera que si havíem començat cridat la paraula, en el meu cas, “casa”, vaig seguir dient “cese”, després, “cisi” i finalment “coso”. Posteriorment, en haver alliberat ja tota la tensió ens va demanar que contéssim fins a seixanta, cadascun al seu ritme i per a ell mateix, i que en fer-ho ens aixequéssim lentament.

Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón.

Pàg. 36

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011. PROPOSTA D’UNA ACTVITAT

Nom: Les cadires diferents. Durada: depèn del interès dels nens. Descripció: aquest activitat és una adaptació del joc de les cadires, en el que es posen una cadira menys de tants participants com hi ha al joc, però en forma de cercle. Per exemple, si hi ha 20 nens es posen 19 cadires, de tal manera que quan està sonant la música els participants han d’anar caminant o ballant al voltant del cercle format per les cadires i quan la música s’atura cadascú s’ha d’asseure a la cadira que tingui més propera, quedant-se, és clar, un participant sense cadira. En el joc tradicional aquest que es queda sense cadira es eliminat i es lleva una altra cadira per a que després torni a haver un altre eliminat. Però en el joc que aquí proposem, en apagar la música, tots s’han d’asseure inclòs el que no té cadira, per tant hi ha dos persones que estan assegudes en una sola cadira i no s’elimina cap jugador. Després en tornar a començar la música es lleva una altra cadira, de forma que després hi haurà dues persones sense cadira, les quals s’hauran d’asseure a sobre d’altres companys. Variants: el joc és igual, només que no es lleva cap cadira i cada participant té assignada una com a pròpia. Així quan s’atura la música cada jugador ha d’anar a seure al seu lloc i no a altre.

REFLEXIÓ FINAL O SÍNTESI: Durant aquesta sessió he de dir que el què més m’ha cridat l’atenció ha estat la facilitat amb la que es pot distendre l’ambient d’una classe o d’un grup en fer únicament un parell de jocs, en els quals tots estiguin involucrats al mateix nivell. És a dir, sense diferències entre els participants. Realment com a grup de feina ens feia falta un moment de relaxació, el qual no implica estirar-se a dormir, sinó, com en aquest cas, divertir-se tots junts d’una forma sana i saludable i al mateix temps alliberar tensions. Altrament, altra cosa que m’ha agrada és la facilitat amb la qual es pot adaptar un joc, sempre i quan es tingui la voluntat de fer-ho. És a dir, l’excusa aquesta que molta gent posa de que un joc no es pot adaptar, perquè sinó perd l’essència és completament falsa. Doncs, l’essència dels jocs radica als participants i si aquests estan desmotivats o estan d’acord amb les consignes realment el joc no té sentit. Això és el que realment li fa perdre tota la gràcia. Per tant, el mestre ha de ser una persona amb voluntat d’integrar a Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 37

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

tots els participants perquè sinó no compleix amb una de les seves capacitats bàsiques, la d’empatitzar amb els alumnes i entendre les seves necessitats. Així doncs, si un nen no pot fer algun tipus d’activitat hem de buscar les eines per adaptar el joc i així evitar que l’infant es quedi exclòs. En altre paraules, els mestres han de fer que tots els jocs tinguin sempre comodins, per a que si, en algun moment, algun boix no pot acomplir el que nosaltres li demanem, no per això s’hagi de quedar sense jugar, sinó que hem de ser capaços de fer-li una adaptació en aquell mateix moment. Per altra banda, volia destacar la importància que ens ha transmès en Jaume de reduir els temps d’espera entre les activitats dels diversos jugadors dins un mateix joc. És a dir, si fem un joc tradicional de relleus en el que un corre i els altres, mentrestant, estan mirant, l’únic que aconseguim és anar minvant les ganes de joc dels altres. Per tant, hem d’intentar que aquest moments d’espera siguin curts i que puguin actuar, alhora, quants més participants millor.

Fitxa 8na sessió: Títol: L’exercici físic és igual a salut. Número de sessió: 8na. Objectius: Experimentar diferents jocs d’activitat física i reflexionar sobre la creació de variants per cercar el màxim compromís motor. Data: 08/04/2011. Durada: 1 hora.

Metodologia: durant aquesta sessió hem Material: treballat tant de forma grupal com de forma individual. Però he de dir que ha estat una classe exprés, ja que no hem pogut fer totes les activitats que tocaven ni gaudir d’elles com ens mereixíem. Lloc: al gimnàs.  1 pilota.  Matalassos. Lloc: a l’exterior.

Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón.

Pàg. 38

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

Descripció de les activitats. ACTIVACIÓ 1) Nom: Dansa Awandanchú. Durada: 5 minuts. Descripció: tots els participants ens posem formant un cercle i repetim les estrofes i els moviments que fa el mestre, per acabar cantem i ballem la dansa completa tots junt. La cançó és la següent (el que està en negreta és el que diu el mestre i la repetició que li segueix és el que diuen els participants): “Awandanchú Awandanchú Awandanchú badens calitem awandanchú Awandanchú badens calitem awandanchú Awandanchú badens calitem botem awandanchú Awandanchú badens calitem botem awandanchú Ite ite, lite lite, oke oke, toke toke Ite ite, lite lite, oke oke, toke toke Badens calitem botem awandanchú Badems calitem botem awandanchú” A més a més, cadascun dels versos anava acompanyat d’una coreografia, com per exemple per al vers de “Ite ite, lite lite, oke oke, toke toke” fèiem el següent moviment: moure el maluc a la dreta, després a l’esquerra, seguidament

Representació gràfica.

endarrere i finalment endavant. Va ser Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 39

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

molt divertit!

2) Nom: La rotllana. Durada: 5 minuts. Descripció: tots els participants ens asseiem a terra formant un cercle. Un dels participants no està assegut al cercle sinó que va caminant per darrera d’aquest i en algun moment donat aquesta persona toca el cap d’un company. Quan ho faci aquest company i la persona que estigui asseguda a la seva dreta i el individu que estigui a la seva esquerra s’han d’aixecar i corre al voltant del cercle. És a dir, en aquell moment hi haurà 4 persones corren: el que tocava els caps, el que ha estat tocat i els dos que estaven asseguts al costat d’aquest últim. D’aquesta manera l’activitat consisteix en que totes aquestes persones han d’aconseguir donar una volta sencera fins arribar al lloc on estaven asseguts els que s’han aixecat i els primers tres que arriben s’asseuen, de manera que torna a quedar una persona sense lloc. Consigna: està permès passar davant als individus quan estan corren. Per tant, dels tres individus que estaven asseguts no tenen perquè tornar a ser exactament els mateixos els que tornin a seure. Variants: a) El joc és el mateix però ara en comptes d’haver únicament una persona tocant els Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 40

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

caps n’hi haurà dues, per tant hi haurà vuit individus corrent al voltat del cercle. Consigna: està permès passar davant als individus quan estan corren, però alhora d’asseure’s, cada grup de quatre individus, ha d’anar al lloc on estaven asseguts.

3) Nom: Les semblances. Durada: 10 minuts. Descripció: estem tots asseguts en forma de cercle al terra, però hi ha una persona que està al centre. Aquesta persona ha de dir una característica que ella tingui i totes les persones que també la compleixin s’ha d’aixecar, inclòs el que l’està dient. D’aquesta manera, aquests individus que comparteixen una semblança s’han d’intercanviar els llocs. Però hi haurà una persona que es quedi sense lloc, aquest individu seu al centre i diu una altra característica. El joc acaba quan quasi tots els participants s’ha mogut de lloc. Variants: en aquesta activitat hi ha tantes variants com característiques o semblances esmentin els jugadors.

4) Nom: Anem a fer música. Durada: 5 minuts. Descripció: seguim tots asseguts al terra formant un cercle i el mestre ens va ajuntant de tres en tres o de quatre en quatre. De tal manera, que ell li assigna un Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 41

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

soroll o un ritme a cada grupet. Per exemple: el primer grupet ha de dir “ouyea” quan ell s’ho demani, el segon grup ha de dir “o baby”, el tercer ha de dir “dame una o, dame una e: oooooeeeee!”, etc. Així el mestre anava donant indicacions de quan cada grup havia d’intervenir, en altres paraules ell feia de director i nosaltres de músics amb el nostre propi cos. I finalment l’activitat va quedar bordada quan dos voluntàries varen voler sortir al centre del cercle a ballar mentre els altres jugadors fèiem la música. Variants: aquesta activitat té tantes variants com ritmes s’inventi el professor.

PART PRINCIPAL 5) Nom: Coordinació i equilibri. Durada: 5 minuts. Descripció: per grups de quatre o cinc persones havíem d’agafar un matalàs i, des del terra l’havíem d’aixecar, sense utilitzar les mans, fins a posar-nos-el a sobre del cap. Per exemple, al meu grup, per aixecar-lo del terra, el vàrem començar aixecant amb els peus; quan ja estava una mica a l’aire un membre es va posar a baix d’ell a quatre grapes; i suposadament després s’haurien d’haver ficat també la resta de companyes per intentar posar-nos de peu sense que caigués el matalàs. Però no ho Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 42

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

vàrem aconseguir.

6) Nom: Cooperació amb matalassos. Durada: 5 minuts. Descripció: cada grup d’entre quatre i cinc persones tenia un matalàs, així que ara ens ajuntàrem dos grups, de tal manera que havíem d’intentar passar-nos la pilota d’un matalàs a l’altre sense que aquesta caigués. Per aconseguir-ho els membres d’un mateix grup havien d’estar coordinats per fer el mateix gest alhora, però també havia d’haver coordinació entre ambdós grups, doncs mentre uns l’estaven tirant, els altres havien d’estar alerta per rebre-la. Variants: ara com que cada grup, d’entre quatre i cinc persones, tenia un matalàs vàrem intentar fer una “serp” entre tots els matalassos. D’aquesta manera, preteníem que una pilota passes per tots els matalassos, els quals estaven disposats uns seguint els altres, per a que el darrer matalàs dones un impuls i aconseguís ficar un gol al mestre, el qual estava situat en una porteria imaginaria.

7) Nom: Cadenes humanes. Durada: 10 minuts. Descripció: per grups, d’entre cinc i sis persones, havíem d’aconseguir fer una cadena humana fent formes amb el cos. L’activitat era un tant competitiva, ja que Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 43

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

consistia en veure quin equip aconseguia fer una cadena humana i arribar abans fins l’altre extrem del camp. Aquesta activitat la férem a l’exterior i va ser molt creativa, ja que va haver postures de tot tipus.

8) Nom: Un encalçat diferent. Durada: 10 minuts. Descripció: com que ja estàvem al pati vàrem fer un cercle i jugàrem a l’encalçat. És a dir, havia una persona que parava, però que només anava a agafar a una altre jugador. Encara així, quan la persona que estava sent encalçada ja estava cansada podia canviar-se per un altre jugador, canviant-se posteriorment els rols. O sigui, el que estava sent encalçat es canvia per un altre individu i aquest començava a parar i el que parava ara era l’encalçat. Sembla una mica complicat, però és que realment ho és, ja que no vàrem aconseguir jugar més de dos minuts seguits sense equivocar-nos o embullarnos.

TORNADA A LA CALMA 9) Nom: Contracció i relaxació. Durada: 5 minuts. Descripció: per finalitzar la sessió i la jornada en Jaume ens va explicar de forma verbal com es podien fer estiraments de màxima contracció per posteriorment fer Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 44

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

la màxima relaxació del múscul abans contret. En l’explicació va semblar fàcil, però com que per manca de temps i d’espai no vàrem poder provar-ho en el nostre propi cos, ens vàrem quedar una mica a mitges. És més ara mateix jo no sabria com fer aquests estiraments. PROPOSTA D’UNA ACTVITAT Nom: Preparem una salsa. Durada: depèn del interès dels nens. Descripció: tot els participants s’han de seure formant un cercle, és igual si es al terra o a sobre de les cadires. El mestre demana que els alumnes escullin un nom d’una salsa i els seus ingredients. Per exemple, la salsa “carbonara”, amb els següents ingredients: nata, cansalada (beicon), sal i ous. Després d’haver dit els ingredients el mestre li atorga un a cada participant, de tal manera que quan el mestre digui un ingredient tots els jugadors que tinguin aquest assignat deuran aixecar-se i canviar-se de lloc on estan asseguts. Però si el mestre diu el nom de la salsa, en aquest cas “carbonara”, tots els participants deuran canviar-se de lloc, independentment del ingredient que tinguin assignat.

Variants: a) aquesta activitat es pot fer diverses vegades, tantes com salses es coneguin. Per exemple, amb: la salsa bolonyesa, que té tomata, carn, sal i ceba; o la salsa rosa, que du ketchup, maionesa i taronja. b) igualment, por variar qui digui els ingredients o el nom de la salsa. És a dir, la persona que anomena el ingredient i fa canviar als participants de lloc també pot ser un jugador. El qual es pot situar al centre del cercle i en dir un ingredient tots els individus que el tinguin assignat s’aixequen i la persona que ha dit el ingredient pot anar a asseure’s al lloc d’alguna d’aquestes persones, de tal manera que sempre hi haurà un que es quedi sense lloc. El qual es situarà al centre del cèrcol i dirà el ingredient següent.

Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón.

Pàg. 45

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

REFLEXIÓ FINAL O SÍNTESI: He de dir que aquesta sessió m’ha agradat molt ja que ens ha servit per amollar tensions i desinhibir-nos encara una mica més, si és que això és possible. Encara així, pens que aquesta sessió hauria estat millor fer-la al principi del quatrimestre, doncs encara no ens coneixem tots i potser tenim una mica de vergonya, i no pas ja al final del curs, quan ja tots ens coneixem. No obstant, també crec que és adient fer aquest tipus d’activitats, tant lúdiques i divertides, en aquests moments del curs, doncs portem tant d’extres acumulat per la mala organització d’aquest pla d’estudis, que ja no sabem si pujar-nos per les parets o deixar passar la situació. En altres paraules, aquesta sessió m’ha fet entendre i assumir que les activitats lúdiques i sense cap altre tipus d’objectiu diferent al de divertir-se, el qual per ell tot sol ja és molt, són molt útils i necessàries, ja sigui per petits com per adults. He entès que l’exercici ens ajuden a alliberar nerviosismes i a entendre les coses des d’una altre punt de vista, atès que aquest té uns efectes plaents per al nostre cos i la nostre ment, en definitiva a mi ma fet sentir-me bé amb mi mateixa.

Fitxa 9na i 10na sessió: Títol: L’alimentació com a hàbit de vida saludable. Número de sessió: 9na i 10na. Objectius: Conscienciar-nos de quines són les característiques d’una vida saludable. Analitzar l’alimentació com a hàbit per aconseguir una vida sana. Data: 06/05/2011. Durada: 2 hores.

Metodologia: en Pere ens ha explicat, de Material: forma teòrica, alguns conceptes com: què és la salut, la diferència entre educació i escolarització, quins són els objectius de les classes d’educació física, la diferència entre activitat i exercici físic, etc. Tot seguit, ens ha demanat que analitzéssim per grups un menú d’un menjador escolar i ens ha explicat quines Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 46 Lloc: aula del institut.

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

eren les dues activitats que havíem de deixar plasmades al diari de pràctiques.

Primera activitat: elaborar una proposta de menú per a dues setmanes com a una alternativa al menú analitzat, en base a la piràmide d’alimentació. Després d’observar i analitzar el menú que en Pere ens ha passat, ens hem adonat que alguns dies les dinades estaven molt sobrecarregades, ja que el primer i el segon plat eren molt forts, o poc equilibrades.

Per exemple: - Al primer dia no hi havia varietat, ja que el primer plat era de peix i el segon també. - Al segon dia hi havia molts hidrats de carboni, doncs tenien macarrons de primer, peix arrebossat (suposem que amb farina, que també són hidrats) acompanyat de patates fregides, també hidrats de carboni. A més a més, en aquest segon plat tot era fregit.

Igualment, hi ha molts de dies seguits en els que es menja peix o carn, no hi ha molts de lactis durant la setmana, moltes menjades són fregides o arrebossades i, normalment, per acompanyar el segon plat hi ha patates en comptes d’anar-ho intercalant amb les verdures o l’ensalada.

Per tant, la nostra proposta és la següent: Primera setmana: Dilluns: Crema de verdures, Salmó a la planxa amb puré de patates i Fruita de postres. Dimarts: Sopa de fideus, Poll al forn amb verdures saltejades i Iogurt de postres. Dimecres: Ensalada amb lletuga, tomata, ceba, ou, pebrera i dacsa, Lluç a la planxa amb verdures bullides i Macedònia de fruites de postres. Dijous: Crema de xampinyons, Vedella amb patates fregides i Natilles de postres. Divendres: Macarrons amb salsa de nata, Truita francesa amb ensalada i Fruita de postres.

Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón.

Pàg. 47

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

Segona setmana: Dilluns: Sopa de verdures, Llenguado i patates al forn i Iogurt de postres. Dimarts: Truita d’espinacs, Canelons de carn i Fruita de postres. Dimecres: Crema de carbassó, Calamars a la planxa i Pastis casolà de postres. Dijous: Ensalada de tomata, lletuga, ceba, ou, pebrera, dacsa i tonyina, Porc al forn amb verdures saltejades i Macedònia de fruites de postres. Divendres: Pizza de pernil dolç amb formatge, Crema de carbassa i Iogurt de postres.

Pensem que així el menú és més equilibrat i variat, doncs es segueixen les indicacions de la piràmide d’alimentació i es va barrejant el tipus de proposta en la que es presenta el menjar. És a dir, hem intentat posar més peix i carn magra que no carn grassa, hem intentat que hi hagin moltes fruites i verdures i, encara que no ho hem esmentat abans, totes les dinades aniran acompanyades per l’aigua com a beguda única i fonamental.

Analitzar durant cinc dies la meva nutrició i reflexionar sobre ella, en base a la piràmide d’alimentació.

Dia 1: dissabte. Desdejuni: Un cafè amb llet amb una galeta gegant integral feta a casa. Esmorzar: No he menjat res. Dinar: Sopa d’arròs amb brou de poll i mongetes, Una cuixa de poll fregida amb verdures saltejades, Dos trossos de pa integral amb panses i Un kiwi i mig plàtan de postres. Tot això acompanyat de dos gots d’aigua. Berenar: Una rodanxa de gall dindi amb una torteta de blat de moro. Sopar: Una pizza de pernil dolç i formatge acompanyat d’una ampolla d’aigua.

Sóc conscient que no es correcte no realitzar només quatre menjades al dia, però he de dir que no estic molt avesada a realitzar cinc menjades, per tant he d’anar conquerint aquest hàbit per millorar aquest aspecte. A més a més, se que deuria menjar més al desdejuni encara que no ho faig i que el dinar deuria ser més equilibrat, doncs si el primer plat ja porta poll el segon no hauria de ser Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 48

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

de carn, però això no ho puc millorar ara per ara, ja que encara visc amb els meus pares i menj allò que hi ha. Encara així, crec que el dinar ha estat bé. D’altra banda, el berenar ha estat una mica escàs però equilibrat, encara que he tornat a menjar carn havent dinat també aquesta proteïna. I el mateix succeeix amb el sopar. Altra cosa a dir és que només he menjat una pesa i mitja de fruita, quan allò adient es menjar-ne quatre o cinc al dia i això, per suposat, és una cosa a millorar.

Dia 2: diumenge. Desdejuni: Un cafè amb llet amb una galeta gegant integral feta a casa. Esmorzar: No he menjat res. Dinar: Amanida de pasta amb blat de moro, tomata, tonyina, ceba i formatge. Acompanyada de dos gots d’aigua i una poma de postres. Berenar: Dos trossos de coca de tomata feta a casa, dos galetes i dos trossos de xocolata amb llet. Acompanyat d’un got d’aigua. Sopar: No he menjat res.

Reconec que avui no he menjat massa bé, primer perquè només he fet tres menjades i segon perquè cap de les menjades que he fet ha estat consistent. Altrament se que el desdejuni ha estat escàs encara que he pres lactis i cereals, els quals no han estat de pastissos industrials. Igualment, el dinar ha estat equilibrat, doncs he menjat verdura i peix, però he tornat a prendre hidrats de carboni (pasta), de la mateixa manera que ho vaig fer el dia anterior amb la pizza. Encara així, he begut molta aigua, potser allò únic que compleix sempre i que a més és adient fer-ho. Paral·lelament, se que he menjat xocolata i que potser no ha estat aquella més adequada perquè no ha set xocolata negra, però tampoc m’he fet un tip, només he menjat dos trossos. Encara així, podria haver substituït aquests trossets per alguna fruita, ja que no n’he menjat cap pesa en tot el dia.

Dia 3: dilluns. Desdejuni: Un cafè amb llet amb una galeta gegant integral feta a casa. Esmorzar: Dues tortetes de blat de moro, un donut i tres gots d’aigua. Dinar: Un plat de llenties amb verdura, després un tros de coca de tomata feta a casa i un Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 49

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

tros de sobrassada pagesa amb dos trossos de pa. De postres he menjat un grapat de cireres i per veure un got d’aigua. Berenar: Una galeta gegant integral feta a casa i una torteta de blat de moro. Sopar: Un tros de truita de carbassí amb formatge acompanyada d’un got d’aigua.

Avui he realitza totes les menjades encara que no han estat molt equilibrades. Per començar el meu desdejuni segueix sent escàs, però és perquè pels matins en aixecar-me no aconsegueix ficar-me res més a la panxa. L’esmorzar i el berenar han estat una catàstrofe, ja que he menjat allò que he trobat sense mirar si era adient o no prendre-ho. És obvi que podria haver menjat dos fruites i un tros de pa que hagués estat molt millor. El dinar ha estat molt millor que els altres dies, ja que no se per quina raó menj millor entre setmana que el cap de setmana, potser perquè no menj tota sola. Així que el fet de menjar un plat de llenties amb verdura i a més no només he fet un plat, sinó que he menjat una mica més. I igual succeeix amb el sopar, doncs aquesta menjada ha estat molt millor avui que la resta de dies esmentats, ja que almenys no m’he anat al llit sense sopar.

Dia 4: dimarts Desdejuni: Un cafè amb llet amb dues galetes gegants integrals i fetes a casa. Esmorzar: No he menjat res, però m’he begut una ampolla petita d’aigua. Dinar: Un entrepà de pernil salat amb formatge, oli i tomata. De postres un kiwi i un grapat de cireres. Tot això acompanyat d’una ampolla petita d’aigua. Berenar: Dues galetes gegants integrals fetes a casa i un got d’aigua. Sopar: Una hamburguesa feta a casa amb formatge i un tros de pa d’olives, per tant no he menjat el pa d’hamburguesa. Tot això acompanyat d’una amanida de tomata i blat de moro, oli i sal. A més, m’he begut dos gots d’aigua.

Crec que es pot apreciar que avui no he dinat a casa, no? I que a més no he tingut temps de preparar-me un dinar, per tant m’ha tocat fer-me un entrepà. Encara així avui he menjat prou fruita i he fet bé el sopar, tot i que podria haver menjat peix en comptes de carn a aquesta darrera dinada i així el dia m’hauria quedat més equilibrat. Amb aquesta explicació del que he menjat aquests dies sembla que no mengi mica de Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 50

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

peix, però no és cert, ja que encara que no ho sembli m’agrada més el peix que la carn. Se que he de menjar més fruita, més peix i realitzar les dinades de forma més equilibrada.

Dia 5: dimecres. Desdejuni: Un cafè amb llet amb una galeta gegant integral i feta a casa. Esmorzar: Un tros de pa pagès torrat amb oli, sal i una rodanxa de gall dindi. Acompanyat de dos gots d’aigua. Dinar: He menjat una amanida de tomata i un plat de pasta d’algues amb ceba, xampinyons i pebrera. De postres he pres un grapat de cireres i per beure un got d’aigua. Berenar: He pres un cafè amb llet. Sopar: Una pizza de salami i formatge i m’he begut una ampolla peita d’aigua. Per ser l’últim dia descrit no ha estat molt bé i per tant no deu donar una bona impressió, ja que deuria d’haver desdejunat millor, encara que he pres lactis i cereals. L’esmorzar ha estat bé, en comparació amb els dels altres dies, i a més ha estat saludable. El dinar també ha estat bé, però he tornat a menjar pasta, encara que aquesta era d’algues. No obstant, he menjat verdures, fruita i he begut aigua en bones quantitats. El berenar no ha estat gaire bé, doncs l’únic que he pres ha estat un cafè i per no quedarme dormida estudiant. I ja per acabar, he tornat a menjar hidrats de carboni, doncs hem sortit a sopar i com no pot ser d’altra manera quan un està fora de casa menja pitjor que quan esta dins.

REFLEXIÓ FINAL O SÍNTESI: A mode de reflexió he de dir que la classe d’avui, encara sent molt teòrica, ha estat molt útil, ja que ens ha aclarit alguns conceptes que no havien quedat clars. D’altra banda, ens ha ajudat a mentalitzar-nos que l’educació, i més concretament a l’escola, té un paper molt important en els hàbits dels nens i que si ens ho plantegem podem influir molt positivament en la creació d’una vida saludable, tant la de les famílies com la nostra. Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 51

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

Altrament, la segona activitat, la d’analitzar les nostres menjades durant cinc dies ma semblat molt adient i m’ha fet adonar-me que encara que no menj malament, doncs no menj coses precuinades ni pastissos industrials, no faig menjades equilibrades. Ja que no compagin de forma adient les proteïnes del peix i amb les de la carn, ni acompleix la quantitat de fruites que s’han de menjar. No obstant, bec l’aigua recomanada sense que això sigui un suplici per a mi, com ho és per a altres persones, i menj molta verdura. Per tant, m’agradaria acabar dient que si aconsegueix menjar d’una forma més sensata i fer una mica més d’esport, perquè faig allò mínim, probablement em senti millor amb mi mateixa. Una cosa fonamental per al benestar personal.

Fitxa 11na i 12na sessió: Títol: La conscienciació postural. Número de sessió: 11na i 12na. Objectius: Valorar la nostra postura i la dels companys. Despertar l’ull crític davant les afirmacions infundades envers les postures i els esports. Desenvolupar un mínim criteri per percebre les postures. Data: 20/05/2011. Durada: 2 hores.

Metodologia: En Josep ens ha comentat com anàvem a dividir la sessió, és a dir, aquesta anava a tenir tres parts. En la primera faríem una valoració morfològica de la postra, en la segona una valoració funcional i, per finalitzar, ell ens realitzaria una explicació teòrica envers el treball abdominal. Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón.

Material: Lloc: al gimnàs.  Estores.  Metrònom.  Banc.  Regla.

Pàg. 52

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

En altres paraules, aquest seminari s’ha desenvolupat intercalant unes explicacions teòriques d’en Josep amb la posada en pràctica d’aquestes per part nostra, mentre ell ens anava observant.

DESCRIPCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ: En la primera part de la classe ens hem posat per grups de tres o quatre persones i hem realitzat una valoració visual de les parts del cos dels nostres companys, o sigui, hem portat a terme una valoració morfològica. Per fer-ho, hem seguit uns ítems. Aquets són: El nivell de les orelles. El nivell de les espatlles. L’angle inferior de l’escàpula. L’alineació general de l’espina dorsal. L’ull de tancadura. La posició d’Adan. Els plecs de la pell. El nivell del maluc. Els plecs dels glutis. El buit popliti. La línia central del tendó d’Aquil·les. La posició dels peus.

En altres paraules, una de les companyes del grup ens feia de maniquí mentre que les altres l’observaven i analitzaven, així com podien. Al meu cas, el nivell de les orelles era igual, però a les espatlles, les meves companyes varen percebre, que tinc l’esquerra més alta que la dreta. No és res greu, però sí és cert que no és normal, però té explicació. Continuem. Envers l’angle de les escàpules tinc la dreta més baixa que l’esquerra, ja que compensa amb la variació de les espatlles. De l’espina dorsal no hi ha res a dir. D’altra banda, els braços no els tinc formant “l’ull de tancadora”, tampoc tinc plecs a la pell ni la cresta ilíaca se’m nota gaire. Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 53

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

Els peus estan en posició normal, la línia central del tendó d’Aquil·les també baixa recta i no hi ha cap diferència envers els dos buits poplitis. Bé ara toca l’explicació. Fa un any vaig tenir un accident de transit, no va ser greu però de la pressió del sostre sobre el meu cap, vaig quedar una mica compensada, però no de forma correcta. D’això jo no me’n vaig adonar fins passats sis mesos, quan vaig començar a sentir dolor al trapezi i a l’esquena.

Vaig anar a la fisioterapeuta i em va dir que havia adoptat una postura no gaire normal i que de tant mantenir-la hem feia mal tot. D’aquí ve que encara tingui una mica de desviació. Aquesta és completament postural, per tant allò únic que he de fer és ser conscient que ho he de millorar i continuar fent esport per enfortir els abdominals. Doncs si no ho faig algunes de “les cordes” que aguanten el “pal” del meu “vaixell” continuaran més fortes que altres. Desprès d’aquest anàlisis vàrem portar a terme una valoració funcional, posant a prova les nostres capacitats físiques. Aquestes eren: el test dels dits - planta, el d’elevació de cama recta, el dels flextes sagitals i el de resistència abdominal. Al primer test, vàrem haver d’estirar els braços cap a les puntes dels dits, estant asseguts i amb l’esquena recta. Primer s’havia de fer amb les dues cames estirades i després encongint una i més tard l’altra. Amb això és vol veure si algun dels isquiotibials és més curt que l’altre i per tant a l’individu li costa més estirar-se d’un caire que de l’altre. En el meu cas, soc capaç d’estirar quasi el mateixa amb les dues cames, per tant la diferència és mínima. Al segon test, al de l’elevació de les cames, vàrem haver d’estirar-nos a terra i, mentre un company ens mesurava l’angle d’obertura, un altre ens aguantava la cama que no s’havia d’aixecar, per a que l’individu eleves la cama recta fins al màxim. Jo vaig aconseguir uns 90º amb cada cama, però és cert que la dreta la vaig forçar una mica més.

Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón.

Pàg. 54

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

En el tercer test, ens havíem de posar d’esquenes a un cantó, de tal manera que els nostres companys poguessin veure quina part del nostre cos tocava abans el cantó i quina distància havia entre el cantó i la part del cos que no el tocava. O sigui, aquest exercici serveix per saber si la curvatura cifòtica i les lordòtiques són més o menys pronunciades del normal. Per anar bé, ambdues curvatures lordòtiques s’haurien de separa del cantó per uns tres o quatre dits i al meu cas es compleix. És cert que a la lordosis del coll m’hi caben tres dits i a la dels lumbars només m’hi caben tres, però està dins d’allò estipulat. I per finalitzar, vàrem fer un test de resistència, al qual havíem de fer abdominals durant tres minuts al ritme del metrònom. En fer-los tots vàrem realitzar 75 abdominals, a més d’aconseguir una mica de càrrega al trapezi.

Per acabar amb aquesta sessió en Josep ens va explicar, de forma teòrica, quina era la forma més adient de realitzar el treball abdominal. Ens va comentar quina havia de ser la postura de les cames, segons la curvatura que teníem als lumbars, on i com havíem de posar les mans i el cap, i fins a on ens havíem d’aixecar.

Envers la posició de les cames, aquesta ha de ser en funció de quina és la nostra curvatura als lumbars, és a dir, aquests han d’estar el més aferrats a terra. Per tant, si jo no tinc molta curvatura, potser em bastarà posant les cames una mica flexionades, però tal vegada, una persona que sí que té molta curvatura, ha de posar les cames a l’aire. Després, els braços no ens han d’ajudar a pujar, simplement no ens han de molestar, així doncs la posició ideal és aferrats al pit, però si els volem posar al cap també val. No obstant, no podem impulsar-nos amb ells, així que només podrem tenir-los recolzats al clatell. Altrament, hem per contestar a la pregunta de fins a on ens hem d’aixecar. Hem de dir que hem d’aixecar-nos fins al punt que comença a treballar el maluc. És a dir, hi ha un moment al que els abdominals deixen de fer tanta força i comença a treballar el maluc, per tant hem d’aixecar-nos fins al punt abans en el que comença a treballar el maluc. Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón. Pàg. 55

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

Igualment, no és recomanable que ningú ens aguanti els peus quan fem abdominals, doncs així el que fem es treballar menys els abdominals, ja que una altra persona ens està ajudant per fer menys força.

I per acabar, en Josep ens va explicar altres maneres de fer abdominals diferents a la tradicional. Una és estirats, amb les cames una mica recollides, en funció de la nostra curvatura, i amb l’esquena recolzada al terra. Quan això ja està llest, agafem aire, sense separa l’esquena del terra, i l’amollem contraent els abdominals i rotant una mica el maluc. I l’altra forma és posant-se mirat al terra, però només recolzat per les puntes dels peus i els avantbraços, així el que fem és fer força amb els abdominals, només que d’una forma no convencional.

REFLEXIÓ FINAL O SÍNTESI: A mode de conclusió, m’agradaria fer una reflexió envers la higiene postural. És a dir, nosaltres, ara, som joves i podem fer quasi qualsevol postura o estar asseguts o de peu de qualsevol manera, però el nostre cos té memòria a llarg termini. O sigui, pensem que podrem seguir fent postures rares i mantenint-nos bé sense sentir mal a cap lloc del nostre cos, però això no és cert. El nostre cos se’n recorda de tot el que ha fet i al llarg dels anys aquelles coses li tornen a la memòria i li passen factura. Per tant, hem de cuidar-nos i cuidar el nostre cos, perquè és el que ens sosté de peu i el que ens ha de durar fins que ja no hi siguem.

Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón.

Pàg. 56

Roig Galdón, Cira.

L’Educació Corporal i Musical del Mestre 2010 - 2011.

En altres paraules, no només hem de reflexionar sobre la nostra postura, també hem de pensar en la nostra alimentació, en la nostra manera de fer activitat física, doncs tot això beneficiarà o perjudicarà el nostre cos, i per tant a nosaltres. Per acabar, m’agradaria dir que, encara que al principi no entenia molt bé el sentit d’aquesta assignatura al Grau d’Educació Infantil, cada cop tinc més clar que és imprescindible una matèria així. Doncs, això ens obliga a aturar-nos al camí per pensar envers la nostra forma d’actuar, ja que vivim en un societat de les preses, el consumisme, les modes, l’excusa del poc temps, etc. El que vull dir, és que probablement si no tinguéssim aquesta matèria molts de nosaltres no ens hauríem aturat a pensar en la importància del benestar personal, el qual està íntimament relacionat amb la forma i manera de realitzar les activitats de la vida diària. Dit altrament, hem de ser conscients del nostre propi cos i cuidar-lo, perquè és l’únic que tenim!

Diari de Pràctiques. Professor: Jaime Cantallops Ramón.

Pàg. 57