Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

UNITAT DIDÀCTICA:
Segon de Primària

LA GANA. Un problema a l’Àfrica

CIÈNCIES NATURALS I LA SEVA DIDÀCTICA II
Anna Recasens Iglesias Esther Tomàs Mayà Estel Moyano Vila 15/12/2005
1

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

ÍNDEX

1. Presentació del tema............................................................................................................3 2. Presentació del nivell escollit................................................................................................4 3. Descripció del centre escolar................................................................................................5 4. Temporalització de la Unitat Didàctica.................................................................................6 5. Objectius i Continguts...........................................................................................................7 6. Seqüència d’activitats  Sessió 1: Què en sabem? Què treballarem?..............................................................12  Sessió 2: Què és la gana?..........................................................................................16  Sessió 3: La importància de l’alimentació...................................................................19  Sessió 4: A on es passa gana?..................................................................................24 EL PROJECTE D’EN DENIS DEL TXAD  Presentació projecte..............................................................................................28  Sessió 5: En Denis, un amic nou de l’Àfrica...............................................................29  Sessió 6: Vídeo. En Denis del Txad, com és la seva alimentació? I la situació de gana?..........................................................................................................................34  Sessió 7: Per què en Denis no té prou menjar?.........................................................40  Sessió 8: Un dia amb en Denis...................................................................................44
  

del

Sessió 9: Joc de rol: Viatgem al Txad!........................................................................51 Sessió 10: La classe Actua!........................................................................................58 Sessió 11: Què hem après?........................................................................................60

7. Relació amb el currículum del Departament d’Ensenyament.............................................64 8. Metodologia........................................................................................................................67 9. Avaluació............................................................................................................................70 10. Opinió vers els aspectes a millorar...................................................................................72 11. Bibliografia........................................................................................................................74

2

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

3

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

1. PRESENTACIÓ DEL TEMA
 TEMA El tema que es desenvolupa en aquesta Unitat Didàctica és: “La gana. Un problema a l’Àfrica” Justificació del tema (Per què l’hem triat)

Nosaltres hem triat aquest tema, perquè la gana és, en efecte, un problema que està afectant a moltes regions del món essent una de les causes principals de la mortalitat actual. Per altra banda, l’alimentació és un aspecte molt important i fonamental per a la vida de les persones, al qual no se li dóna la rellevància que realment té. A més, aquests estan mal repartits; és a dir, mentre en unes zones n’hi ha molta abundància i la seva població és propensa a patir problemes de sobre pes, en d’altres l’aliment és escàs i les persones que hi viuen pateixen problemes de desnutrició. Per això, és imprescindible que els nostres alumnes coneguin aquesta realitat i siguin conscients de la importància d’una bona alimentació. A més, creiem que conscienciar als/les alumnes d’aquesta problemàtica és molt important per formar-los, no tant sols amb coneixements acadèmics, sinó també a nivell personal pel que fa a actituds i valors, formant així persones conscients i crítiques. Un últim punt a destacar i que s’ha de tenir present és la diversitat amb la que ens trobem actualment a les aules de primària. Aquest fet permet la presència, dins l’aula, de diferents perspectives sobre el tema escollit; això, per una banda, és positiu, ja que enriqueix el procés d’ensenyament – aprenentatge, però per altra banda, cal tenir sempre present que a vegades aquests/es nens/es se senten al·ludits i moltes vegades no voldran exterioritzar les vivències i experiències que han viscut.

4

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

2. PRESENTACIÓ DEL NIVELL
 NIVELL El nivell al qual va dirigida és 3r de Primària. Justificació del nivell

Creiem que el tema escollit per a la nostra proposta didàctica és una qüestió molt interessant per treballar a les aules, ja que és important que els nens i nenes tinguin una visió real i pròpia d’una realitat actual i propera a ells. Considerem que aquesta és una problemàtica que ha de ser coneguda pels alumnes des de Cicle Inicial. En efecte, és imprescindible que aquests nens i nenes comencin a desenvolupar una consciència de la realitat que els envolta des de ben petits. Tot i això, en aquestes primeres edats, moltes de les implicacions que comporta aquesta problemàtica encara no es poden entendre, per això, la nostra proposta va dirigida a alumnes de 3r de Primària, ja que és una bona edat per començar a reflexionar i aprendre a ser crítics amb problemàtiques com aquestes, per tal de prendre una consciència real del que passa al món. Aquests nens, cada dia, a través dels mitjans de comunicació, reben molta informació sobre tot el que passa al món, així com nombroses imatges de persones que passen gana, pateixen desnutrició, ...; per tant, els nostres alumnes són coneixedors d’aquest fenomen. Malgrat això, és molt possible que la seva visió i coneixement vers la problemàtica sigui només una petita part de la realitat; és a dir, en tenen una concepció superficial i poc clara. Per això, és molt important, que des de l’escola es posi èmfasi a tractar aquesta informació i el tema en general, i fer que els nens i nenes des de ben petits (Cicle Inicial i mitjà, concretament en aquest cas, 3r de Primària) siguin conscients i coneguin de manera objectiva i crítica les desigualtats i problemes que hi ha en el nostre món, així com les actuacions que poden fer per tal de solucionar-los. Cal tenir present que, en contra del que es pot creure habitualment en l’àmbit educatiu, aquest és un tema que pot oferir moltes oportunitats d’aprenentatge per alumnes d’aquestes edats, i no tan sols és adequat treballar-lo en cicles superiors, sinó que des d’una edat primerenca es pot tractar i, a més, és recomanable fer-ho ja que és una realitat del món on viuen.

5

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

3. DESCRIPCIÓ DEL CENTRE ESCOLAR
 TIPUS D’ESCOLA Nosaltres tenim pensat desenvolupar la nostra proposta didàctica en una escola pública, pertanyent a un poble mitjà/gran situat dintre el territori de les comarques gironines. Pel que fa als alumnes que hi estudien i, per tant, els destinataris de la nostra proposta, cal informar que una gran proporció són immigrants, procedents sobretot de Llatinoamèrica i el Marroc. En línies generals, l’escola es caracteritza per presentar un plantejament de centre educatiu democràtic, català i progressista, que fomenta la participació, la tolerància i solidaritat, i que és obert tant a la ciutadania en general com al seu entorn més proper – tant social com natural, potenciant una actitud de respecte amb el medi. Tanmateix, també té com a element distintiu el fet de treballar de cares a aconseguir una escola que sigui integradora, inclusiva i s’enriqueixi i ofereixi alhora un bon ensenyament envers la multiculturalitat present en les aules.

6

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

4. TEMPORALITZACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA

La Unitat Didàctica que és desenvolupa a les següents pàgines està pensada per ser treballada durant onze sessions d’una hora cada una, el qual equivaldria a la planificació de quatre setmanes (un mes) de l’àrea de naturals. Volem destacar però, que aquesta temporalització només és orientativa, i que cal anar-la revisant i adaptant dia rere dia. Hi ha diverses activitats (la sessió 8: un dia amb en Denis; la sessió 9: el joc de rol), que possiblement seria difícils acabar-les amb una hora de classe, i potser seria convenient dedicar-hi dues sessions. A més, en el temps que es destina a realitzar cada activitat, cal tenir present els diversos nivells i ritmes de treball amb els quals ens trobem dins d’una aula. Aquest fet, també provocarà que s’avanci de forma més ràpida o més lenta.

7

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

5. OBJECTIUS I CONTINGUTS
5.1 OBJECTIUS
Els objectius que perseguim amb aquesta Unitat Didàctica que tracta sobre la gana i, més concretament, de la situació d’un país de l’Àfrica, són els següents: OBJETIUS GENERALS Estimular l’interès per conèixer la realitat que ens envolta i ampliar-ne la visió. Expressar mitjançant l’escriptura i el llenguatge oral els continguts treballats. Sensibilitzar respecte de la necessitat que tots tenim d’alimentar-nos i la inseguretat alimentària que genera la pobresa. • • • • • Sensibilitzar pel que fa a la importància de l’alimentació i la desigualtat d’oportunitats respecte aquesta. Valorar la solidaritat i algunes iniciatives concretes de cooperació que l’expressen. Arribar a conclusions a partir de diverses informacions sobre alguns aspectes de la realitat del Txad. Aprendre a emetre judicis crítics i constructius davant diferents situacions i problemes, tant de l’entorn més pròxim com d’altres més allunyats en l’espai. Fomentar una actitud participativa, comunicativa, expressiva, respectuosa, autònoma i cooperativa.

 • • •

 • • • •

OBJECTIUS DIDÀCTICS Estimular i conduir una conversa col·lectiva sobre la gana: coneixements previs, el que en pensen, ... Conèixer altres perspectives, on intervé la multiculturalitat, respecte el terme gana. Prendre consciència del que és realment viure en condicions que no permetin satisfer les necessitats bàsiques alimentàries. Ser conscients de les conseqüències que pot comportar una alimentació inadequada i insuficient.

8

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

• • • • •

Descobrir quines són les zones del món més afectades per aquesta problemàtica i on estan situades. Adonar-se que al seu entorn més pròxim i a qualsevol zona del món hi ha situacions de pobresa, que comporten una alimentació insuficient. Localitzar al mapa el país dels dos personatges amb els quals es treballarà: el Txad. Establir un primer contacte amb els personatges que es presentaran al vídeo i despertar cert interès per ells i per la seva realitat. Aproximar-los a la realitat rural d’un país de l’Àfrica negre, el Txad, fent-los parar atenció amb les precarietats en les que es troben, tot enfocant la seva atenció a l’alimentació.

• • • • •

Interessar-se per diferents formes de vida i de cultura, relativitzant similituds i diferències. Plantejar preguntes referides a fets observables i problemes coneguts. Simular mitjançant jocs de rol i dramatitzar fets i esdeveniments que exemplifiquin situacions reals d’altres realitats. Conversar i discutir de forma raonada esdeveniments que s’hagin treballat i estudiat. Fomentar la participació dels alumnes per tal que expressin els seus coneixements i opinions, així com una actitud de respecte vers els pensaments dels altres.

9

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

5.2 CONTINGUTS
En aquesta Unitat Didàctica, es treballen els següents continguts, que estan classificats segons siguin de conceptes, de procediments o d’actituds, valors i normes:  CONTINGUTS DE FETS I CONCEPTES • • •

Adquisició del significat del concepte gana. Aproximació al tema de la inseguretat alimentària: comprensió bàsica de les conseqüències que té. Situació geogràfica d’un país africà: el Txad. Coneixement d’una realitat diferent a la seva. Comparació entre la seva realitat i la d’altres nens i nenes del Txad. Coneixement del funcionament d’un joc de rol. Coneixement d’entitats involucrades en la problemàtica. Adquisició d’estratègies d’actuació per contribuir en la problemàtica estudiada.

• • • •

 CONTINGUTS DE PROCEDIMENTS • • • • • • • • • • • Expressió verbal. Expressió no verbal (escrita i corporal). Síntesis d’informacions. Assimilació del concepte de cooperació. Exposició de les idees prèvies vers el tema tractat als altres. Utilització i interpretació de mapes. Escolta de testimonis personals. Identificació de relacions causa-efecte. Expressió de conclusions mitjançant escrits i murals. Pràctica de simulacions que permetin l’aplicació dels coneixements apresos i la reflexió. Formulació d’opinions i discussió a classe.

10

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

• • •

Obtenció d’informació a través de diferents fonts i mitjans: Vídeos, fotografies, textos,... Cooperació en algun projecte solidari amb la problemàtica estudiada. Treball en grup petit i gran.

 CONTINGUTS D’ACTITUDS, VALORS I NORMES • • • • • • • • • Afany de saber i d’interrogar-se i investigar sobre la realitat que ens envolta. Desenvolupament i valoració d’una actitud positiva i activa davant de situacions adverses. Interès, reflexió i respecte envers la realitat africana. Valoració de l’actitud de cooperació entre les persones. Foment d’una actitud crítica i constructiva davant de la realitat. Potenciació de la responsabilitat i el respecte en el treball que s’ha de realitzar. Demostració d’iniciativa personal i autonomia. Autoreflexió davant els fets i els fenòmens que succeeixen al seu voltant. Manifestació d’una actitud solidària davant la fam en el món.

11

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

6. SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS

12

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

SESSIÓ 1: QUÈ EN SABEM? I QUÈ TREBALLAREM? Desenvolupament de la sessió
Durant aquesta primera sessió, cal presentar el tema de la unitat didàctica que desenvoluparem durant les properes 11 hores de classe. És important que els nens i les nenes sàpiguen què treballem i quins objectius volem assolir, ja que així, sabran què esperem d’ells. Per començar, escriurem a la pissarra el títol de la nova Unitat Didàctica: La gana. Un problema a l’Àfrica. I després de llegir-lo, els demanarem que el copiïn en un full que els servirà de portada (en aquesta portada també caldrà posar-hi el nom i el curs, tal i com es pot observar a l’annex 1). Tot seguit, i abans d’explicar-los què treballarem, i per tant, de començar a introduir nous conceptes, intentarem explorar els coneixements previs que els nostres alumnes tenen sobre aquest tema, és a dir, què en saben. Per tal de poder-ho fer, iniciarem una espècie de debat que haurà de ser guiat per el/la mestre/a. Aquest/a, haurà d’anar fent preguntes (Annex 2) relacionades amb el títol de la unitat, amb els temes que es pretén desenvolupar, i també, a partir de les respostes que donin els mateixos alumnes. És molt important aconseguir que tots els alumnes participin i que tots vagin exposant els seus coneixements inicials. Alguns d’ells segurament han viscut de prop alguna situació de gana i pobresa, per tant, coneixen bé el tema. Amb tot, hi ha d’haver una consciència envers aquests alumnes que segurament no en voldran parlar ni fer intervencions narrant fets en primera persona. Finalment, després d’haver realitzat el debat, comentarem, de forma general, als nens i a les nenes, què treballarem en aquesta nova Unitat Didàctica. És a dir, caldrà explicar-los que: veurem què vol dir tenir gana de veritat, coneixerem nens d’altres llocs del món, descobrirem què podem fer nosaltres per ajudar a les persones que passen gana, ... tot intentant que es motivin i s’interessin pel tema.

Recursos
• • Fulls en blanc Llapis de colors

13

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

Avaluació
Aquesta primera sessió ens serviria per poder fer una avaluació inicial, és a dir, per descobrir els coneixements previs que tenen els nostres alumnes del tema que tractarem. És aconsellable que el/la docent prengui notes de les intervencions que van fent els/les alumnes per tal de fer un recull dels seus coneixements i saber el nivell del qual es parteix. A partir d’aquesta avaluació, tindrem més clar cap on hem d’orientar la resta de la Unitat Didàctica. A més, també ens servirà com a punt de referència per tal d’anar observant l’evolució dels nostres alumnes.

Annexos
Exemple de portada (Annex 1) Preguntes que poden servir de guia per el/la mestre/a durant el debat. (Annex 2)

14

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

ANNEX 1

Nom:_______________ ___________________ Curs:_______________

15

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

ANNEX 2

Guia pel mestre/a:
Exemples de preguntes que es poden formular durant el debat

1. Sabeu que al món hi ha persones que no poden menjar cada dia? 2. Per què creieu que passa això? 3. Com és que nosaltres podem menjar cada dia, i hi ha molta altre gent que no? 4. Coneixes a algú que hagi patit fam? 5. Sabeu algun lloc on la majoria de la gent passi gana? 6. Què podem fer nosaltres per solucionar aquesta situació?

16

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

SESSIÓ 2: QUÈ ÉS LA GANA? Desenvolupament de la sessió
Aquesta segona sessió estarà molt centrada a treballar el concepte de la gana. Cal fer veure als nens que la gana que volem treballar amb aquesta Unitat Didàctica, no és la gana que senten ells quan fa unes hores que no han menjat, o quan un dia no berenen, sinó que és la falta d’aliments que provoca que cada dia morin nens a causa de la desnutrició i la fam. Per tal d’aconseguir que ells tinguin clar aquest concepte més general del que significa tenir gana, observarem un DVD en el qual hi apareixen nens de 5 llocs del món (Catalunya, Marroc, Xile, Uganda i Índia) i expliquen què és la gana segons les seves experiències. Visualitzant aquest recurs audiovisual es pot veure que segons del lloc d’on és el nen, té una visió diferent del que és la gana . Així per exemple, en Roger, que és de Catalunya, defineix la gana com un sentiment del cos; i diu: “quan fa unes quantes hores que no has menjat, la panxa et fa com uns sorolls, això vol dir que tens gana”. L’Eria, que és d’Uganda, en canvi, diu que: “quan tens gana, no pots caminar i canvies de color”. És molt important que els nens s’adonin d’aquestes diferencies i del que és realment passar gana. Per tal d’aconseguir aquest propòsit, no és necessari passar tot el DVD, sinó que cal seleccionar aquells trossos en els quals s’il·lustren més clarament aquestes diferències (sobretot quan parlen els nens i les nenes de Catalunya o de Xile, i els d’Uganda). És aconsellable que el/la docent esculli una part del material audiovisual que sigui adient pel que es vol treballar per tal d’evitar que el vídeo sigui massa extens i provoqui la dispersió i falta d’atenció per part dels/les alumnes. El que podríem fer primer, és veure què pensen que és la gana els nens de Catalunya (o de Xile), i comentar-ho amb el grup classe. Aquesta primera concepció del que és la gana seria la que s’ajustaria més als coneixements previs de la gran majoria dels alumnes de la classe. A continuació, seria interessant passar els talls en què apareixen els nens i les nenes d’Uganda. En aquest cas, caldria parar les imatges, perquè els nens tinguessin temps de llegir els subtítols (els nens parlen amb la seva llengua materna, i per poder entendre el que diuen, cal llegir els subtítols). Després d’escoltar el que diuen, caldria assegurar-nos que tothom ho ha entès, per això seria necessari formular-los unes quantes preguntes, i en el cas de veure que encara tenen dubtes, seria convenient tornar a passar les imatges. Finalment, entre tots faríem la definició més correcte que poguéssim de què és la gana. Aquesta doncs, seria una activitat aclaridora per ells ja que, partint del

17

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

coneixement que fins al moment han adquirit, arribarien a una definició del terme gana. Per arribar aquesta definició, és important que els alumnes participin i expressin el que el pensen i intueixen vers la gana, tot interaccionant entre ells i amb una funció del/la mestre/a organitzadora de totes les aportacions que van apareixent, arribant d’aquesta manera, a una definició que pot ser semblant a la següent:

QUÈ ÉS LA GANA?
La gana vol dir no disposar de la varietat ni de la quantitat d’aliments necessaris per satisfer les nostres necessitats nutricionals, és a dir, per créixer, estar sans, tenir força, energia,...

Aquesta definició hauria de quedar enregistrada en el quadern de treball d’aquest projecte. Per això, caldria repartir-los una fitxa (Annex 1), en la qual haurien d’escriure la definició del terme treballat.

Recursos
• • DVD. Referència: Televisió de Catalunya (2004): EL SOL DE LA NIT, capítol 21: La gana. Durada: 00.12.50 Exemple de Fitxa per la definició

Avaluació
L’avaluació d’aquesta activitat es fonamenta, bàsicament, en l’observació de les aportacions dels i les alumnes, així com també de les actituds i la participació que aquests mostren durant la sessió. D’aquesta manera, es pot comprovar si realment han assolit el que es pretenia fins aquest moment.

 Annexos
- Exemple de fitxa per la definició del terme gana

18

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

NOM:

DATA:

QUÈ ÉS LA GANA?

La gana vol dir no disposar de la varietat ni de la quantitat d’aliments necessaris per satisfer les nostres necessitats nutricionals, és a dir, per créixer, estar sans, tenir força, energia,...

19

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

SESSIÓ 3: LA IMPORTÀNCIA DE L’ALIMENTACIÓ Desenvolupament de la sessió
Un cop arribats a aquest punt, i havent consolidat la definició anterior, serà necessària una activitat per tal que els alumnes s’adonin de la importància de l’alimentació per al bon funcionament de les persones. Així doncs, un cop més partirem del que els alumnes pensen, de les concepcions que tenen respecte el tema. Després d’això, conjuntament i amb l’ajuda del docent, s’ha de decidir els motius pels quals és important l’alimentació. L’activitat començaria fent explícit als i a les alumnes la proposta de treball, així com els objectius que es pretenen assolir. Un cop plantejat l’exercici, el portaríem a terme. Primerament, els dividiríem en grups de quatre o cinc persones, seguint un criteri aleatori, per tal que no es creïn marginacions ni favoritismes. Després repartiríem, a cada grup, una de les targetes elaborades pel o per la mestre/a en les quals hi hauria els motius més importants pels quals és important portar una dieta equilibrada i suficient per a poder estar sans (Annex 1). A continuació, els/les alumnes haurien de portar a terme un treball en equip, tot discutint, interaccionant i intercanviant idees per tal d’entendre la frase que hi ha a la targeta, i ser capaços d’explicar-la a la resta de companys/es de la classe. L’últim pas seria la posada en comú entre tots els grups, en la qual cadascun d’ells exposaria la idea que li ha tocat, per tal que tothom conegués les causes per les quals l’alimentació és tan important i necessària, i les conseqüències que pot comportar no menjar adequadament. El recull de tot el que s’ha dit a les targetes el tindran emmagatzemat en un full que la/el mestre/a els repartirà al final de la sessió, i que hauran d’incloure en el quadern de treball del projecte que es va elaborant (Annex 2).

 Recursos
• • Targetes, on hi ha escrits els motius pels quals és important alimentar-se. Full amb el recull dels motius posats en comú durant la sessió.

Avaluació
Aquesta activitat s’avaluaria mitjançant l’observació directa, i ens hauríem de fixar, com a docents, en el desenvolupament de la classe, que ens permetria conèixer la capacitat dels/les alumnes de treballar en grup, respectar i escoltar les idees dels altres, expressar-se

20

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

oralment i comunicar-se de manera adient per tal de transmetre correctament allò que es vol.

Annexos
Targetes (Annex 1). Full de síntesi (Annex 2).

21

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

Quan un nen o nena no menja prou, no pot treballar, ni jugar, ni aprendre.

Quan no es menja, el cos i el cervell no funcionen bé.

Sense una bona alimentació els nens no tenen prou energia per passar tot el dia.

22

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

Cada dia moren molts infants a causa de la desnutrició, és a dir, de la fam que pateixen.

Els nens i nenes amb desnutrició estan malalts molts dies l’any.

23

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

ANNEX 2

LA IMPORTÀNCIA DE MENJAR BÉ

• Quan un nen no menja prou, no pot treballar, jugar ni aprendre. • Si no es menja, el cos i el cervell no es desenvolupen bé i s’és propens a patir malalties. • Sense una bona alimentació, no tens prou energia per passar tot el dia. • Els nens mal alimentats estan malalts molts dies l’any. • Com que molts nens i nenes pateixen fam, molts d’ells estan

24

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

desnodrits i per això poden arribar a morir-se.

25

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

SESSIÓ 4: A ON ES PASSA GANA? Desenvolupament de la sessió
Els/Les alumnes als quals va dirigida la proposta didàctica no passen gana i no sol ser present a les seves vides. Amb tot, tenen certes nocions donades per la televisió i altres mas media d’algunes zones del món on la majoria de la població és pobra i no té prous aliments per mantenir una vida saludable. Aquesta activitat doncs, està enfocada a destacar els països que no tenen els recursos més bàsics per portar una vida digna, països on la majoria de la població passa gana, on fins i tot, molts nens moren per una mala nutrició. Amb tot, també hi ha el propòsit de donar una visió més realista respecte el tema i, per tant, també cal deixar clar que en l’entorn més proper a ells poden trobar persones que, a causa de la pobresa, no poden alimentar-se adequadament. Primer de tot doncs, i partint un cop més de les idees prèvies dels i de les alumnes, es realitzarà una activitat on aquests hauran de dir algun país on creguin que les condicions de vida són molt dures, on es passa gana. Després d’això, i amb l’ajuda d’un mapamundi (Annex 1) de grans dimensions, assenyalarem les zones citades anteriorment pels nens i nenes. Segurament, ens indicaran zones o continents on és més evident la falta d’aliments (Àfrica, Xina,Índia,...) i és convenient, que també coneguin i comprenguin que en el nostre país, és a dir, el seu entorn més pròxim, hi ha persones que no poden satisfer les seves necessitats més bàsiques, entre elles l’alimentació. Per aquest motiu, hem considerat adequat que el o la mestre/a els faci una explicació sobre aquest fet en el qual els/les alumnes participin i facin aportacions sobre casos que puguin conèixer, que n’hagin sentit a parlar, hagin conegut a través dels mitjans de comunicació,... Hem de tenir present que el nivell dels/les alumnes de 3r de primària pot dificultar el fet de treballar amb un mapa, especialment, amb un mapamundi, ja que, segurament no tots tenen la capacitat de situar geogràficament les zones de les que estem parlant en un punt determinat, així com tampoc comprendre i assimilar les distàncies geogràfiques. No obstant, aquesta sessió està plantejada per tal que l’ús del mapa sigui un recurs de treball per comprendre el tema que s’està treballant i, sobretot, el que pretenem treballant amb ell, no és tant el fet de situar cada lloc en l’espai sinó entendre que: A molts llocs del món es passa gana. Hi ha zones on la problemàtica és especialment greu.

26

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

-

En el seu propi entorn hi ha gent no té els recursos suficients per satisfer les seves necessitats alimentàries. A més, aquesta activitat servirà per introduir als/a les alumnes en el projecte que es

desenvoluparà en les pròximes sessions, projecte destinat a estudiar un país concret del continent Africà: El Txad. Així doncs, aquesta sessió els permetrà saber que aquest és un dels continents més afectats per aquesta problemàtica i en prendran consciència i, d’aquesta manera podran entendre perquè ens centrem en un país Africà.

 Recursos
• Mapamundi de grans dimensions.

Avaluació
Aquesta activitat té el propòsit principal d’introduir i presentar els diferents llocs on la gana és un problema greu, tot centrant-nos amb Àfrica. Per tant, és simplement una activitat introductòria, sense intenció avaluativa.

Annexos
Exemple de mapamundi.

27

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

ANNEX

28

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

UN EXEMPLE: EL PROJECTE D’EN DENIS DEL TXAD

29

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE D’EN DENIS DEL TXAD
El Projecte d’en Denis del Txad és una proposta fonamentada en l’estudi, treball, anàlisi i reflexió de la situació de l’alimentació i la nutrició a un país del continent africà, concebut com a representació del fet global, en extensió al conjunt del continent i a tots els indrets del planeta on es viu actualment una realitat d’insuficència alimentària. Aquesta proposta que presentem ha estat ideada i adoptada per a ser portada a terme amb alumnat de nivell, orientativament, de tercer de Primària (cal fer esmena, però, que amb adequació i adaptacions, pot esdevenir apta per a ser treballada en d’altres cursos). Més específicament, el projecte que s’ha elaborat i en el qual ens centrem per a portar a terme, el Projecte d’en Denis del Txad, té com a finalitat general aproximar, fer conèixer i conscienciar l’alumnat d’aquestes edats envers la situació que es viu en un país en vies de desenvolupament -en aquest cas, l’Àfrica - pel que fa al tema de la situació de l’alimentació a la seva població: com s’alimenten, quan, amb què, què han de fer per a aconseguir-ho, de què depèn el seu èxit o fracàs, quines conseqüències comporta, suficiència/insuficiència d’aliment, algun menjar comú, determinar si es passa gana o fam, o no, etc.

30

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

SESSIÓ 5: EN DENIS, UN AMIC NOU DE L’ÀFRICA

 Desenvolupament de la sessió
L’activitat que en primer lloc es proposa tracta d’en Denis, un amic nou de l’Àfrica. La proposta inicial, que és la que obre el Projecte, té com a objectiu principal centrar l’alumne en el bloc de treball que es presenta d’aquí en endavant, que és aquest Projecte d’en Denis del Txad. En efecte, doncs, el que pretén és presentar, fer conèixer, familiaritzar i establir un primer lligam -conceptual i afectiu- amb els “guies” que a partir d’ara seran el fil conductor de les diverses propostes d’activitats que els aniran sorgint, així com també n’esdevenen el motiu, l’eix, sobre el que es creen aquestes (recordem, amb la temàtica de l’alimentació, la gana, a un país en vies de desenvolupament, com a base fonamental de tot el Projecte). Tanmateix, aquesta primera activitat també es proposa fer conèixer, establir un primer contacte, i adonar-se de la situació geogràfica en que es troba respecte de nosaltres el país en qüestió envers el qual s’ha plantejat tot aquest projecte. No es tracta tant d’un treball de caire purament geogràfic (que, a més, ja s’han donat unes pinzellades anteriorment respecte el continent Africà), sinó més aviat de percebre certa llunyania – en aquestes edats, l’aspecte de situació geogràfica i distàncies encara no està prou madur i desenvolupat, i per tant el que es pretén és oferir una visó generalista- entre ambdós països, dos indrets del planeta. En portar a terme l’activitat en Denis, un amic nou de l’Àfrica, podem distingir, per a una millor posada en pràctica, dues parts que, si bé estan estretament relacionades i implicades, es poden diferenciar. D’aquesta manera, l’activitat s’iniciaria amb una primera part en què es faria un recordatori del que s’ha après anteriorment i es lligaria amb els coneixements que els alumnes ja tenen adquirits, per tal de presentar el que s’aniria a procedir a treballar en el conjunt de l’activitat, el que es pretén assolir, i el contingut que es planteja (en aquest primer apartat, explicació de que ens centrarem en el país del Txad, i que ens acompanyaran i presentaran activitats dos amics nostres que hi viuen: en Denis i la Françoise). Respecte d’aquest darrer punt, es tracta del text escrit que apareix en la fitxa en negreta; en aquest cas, per a aconseguir una major comprensió, motivació i interès per part dels/les alumnes, s’hauria d’intentar evitar fer-ne solament una simple lectura, i nosaltres proposem que es porti a terme de manera oral, mitjançant la conversa, amb una conducció, guiatge, del/la mestre/a, coneixedora del tema que s’ha de tractar. D’aquesta manera, doncs, s’empra un model constructivista, que té en compte el coneixement previ de l’/la

31

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

alumne/a i fomenta un aprenentatge altament significatiu, i en que s’empra una metodologia que destina al/a la mestre/a el paper de guia, conductor, col·laborador en la construcció de coneixement, i propugna la participació de l’alumnat, el treball en equip, la interacció, posada en comú d’idees i coneixements i extracció de conclusions pròpies i conjuntes, així com el treball d’actituds i valors que porta implícit: respecte envers les opinions dels altres, escolta, espera de torn... D’altra banda, la segona part distingida d’aquesta activitat és la que té com a objecte principal el treball de presentació dels dos personatges que ens guiaran en totes les activitats que se’ns proposaran, i que en seran els “protagonistes” de les mateixes, així com també el coneixement superficial de la percepció geogràfica entre el país del Txad i Catalunya; per raons de nivell i coneixements, no es pretén fer un treball exhaustiu, sinó ans el contrari oferir una perspectiva general amb la qual s’adonin simplement que es troben en dos indrets bastant allunyats. Aquesta segona part de l’activitat està plantejada per a portar a terme de manera conjunta tota la classe, amb una participació de la mestra, si és convenient, de més ajuda que en la part anterior. Pot ser necessari i adequat el suport d’un mapa de dimensions considerables d’Àfrica en que s’observi clarament la península Ibèrica i el país del Txad. L’activitat proposa, concretament, que es coneguin els dos personatges que lideren aquest Projecte, que es pot realitzar amb una lectura conjunta, i que es presentin i dibuixin els mateixos alumnes, que ho poden fer de manera individual seguint les pautades ja assenyalades. Posteriorment, es demana que s’indiqui, en un mapa d’Àfrica i sud d’Europa on ja es mostra on és el país on viu en Denis i la seva germana, on viuen ells. Aquest pas es portarà a terme de manera conjunta. Poden ser interessants i considerables les aportacions de l’alumnat immigrant d’origen africà, la seva experiència quant al seu país natal, i les diferències amb la població on visqui ara. D’aquesta manera, aquesta segona part de l’activitat fomenta l’aprenentatge significatiu, possible gràcies a una perspectiva i enfocament constructivistes de l’ensenyament, amb molta participació dels/les alumnes, amb possibilitat en certs moment de treball individual i creatiu.

 Recursos
• Fitxa resum de la presentació. Fitxa DIN A3 amb l’activitat. Opcionalment, mapa de grans dimensions d’Àfrica.


32

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

 Avaluació
Aquesta primera activitat del Projecte en Denis del Txad no està plantejada per a que sigui altament avaluable, ja que és introductòria i de presentació, i no pretén en gran mesura esdevenir una eina de valoració ni composar-se d’elements que es puguin avaluar eficientment, no n’és la intenció principal. En tot cas, sí es pot adonar-se dels coneixements previs envers el coneixement general del que ja s’ha treballat (és a dir, la gana, la realitat africana, el continent i país del Txad...) quan es porta a terme l’explicació i la conversa amb interacció de tots els i les alumnes, amb participació molt significativa seva, a partir de l’observació i el diàleg amb ells i elles.

 Annexos

-

Fitxa resum de presentació (Annex 1). Fitxa amb l’activitat (Annex 2).

33

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

ANNEX Nom: __________________________________ Data: _________________

1. EN DENIS, UN AMIC NOU DE L’ÀFRICA

Ara, ja coneixes una mica més bé que és l’Àfrica. Com has pogut veure, és una part molt gran del món, i hi ha un munt de països. Com que trigaríem molt temps per a conèixer-los tots, en treballarem un de concret: el Txad. En aquest país hi viuen moltíssimes nenes i nens. Un dels nens que és d’aquí és en Denis. En Denis té una germana més gran que es diu Françoise.

34

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

-

El teu nou amic, en Denis, i la seva germana Françoise, t’ensenyen on se situa el seu país, el Txad, i es presenten perquè els coneguis millor. Tu també indica’ls on vius, explica’ls algunes coses sobre tu, i dibuixa’t.

Exemple de Fitxa que es troba al treball original.

35

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

SESSIÓ 6. VÍDEO: EN DENIS DEL TXAD, COM ÉS LA SEVA ALIMENTACIÓ? I LA SITUACIÓ DE GANA?  Presentació del vídeo utilitzat
L’activitat que es planteja a continuació es fonamenta en un recurs audiovisual: el vídeo. El vídeo que es projectarà és titula Tam-Tam viatja per Àfrica, i ha estat elaborat i disposat per la Organització No Governamental Intermón – Oxfam. En ell, se’ns apropa i explica les històries i les situacions que viuen diferents persones -més concretament, nens i nenes- en la seva realitat quotidiana en diversos països del continent africà. D’aquesta manera, ens mostra, centrant-se cada cas en una temàtica diferent, i tot presentant-nos els personatges d’una forma propera, real, empàtica, tendre i còmplice, el dia a dia de la seva vida, els obstacles i inconvenients que sorgeixen, les causes així com les conseqüències de la seva realitat, el desenvolupament quotidià, les sortides que han cercat, etc. Obeint a raons de tema i projecte en el qual ens centrem en la nostra proposta d’unitat didàctica, i també per la duració de la cinta, que en total és de 19 minuts, excessiva per a portar a terme un treball adequat i ric amb els nens/es, nosaltres, des del nostre punt de vista, hem decidit passar-ne uns 3 minuts de vídeo, els més interessants i adients, per tal d’evitar que s’avorreixin, no escoltin, no s’hi impliquin, no treballin i, en definitiva, no prestin atenció, i en canvi sí els “enganxi”, estiguin atents, comprenguin el que se’ls mostra i explica, i estiguin motivats. Així, el fragment de vídeo que hem escollit per a realitzar el treball i desenvolupar de manera educativa i enriquidora, també a nivell personal, és el que se centra en la història del nostre Projecte, és a dir, la història d’en Denis del Txad, juntament amb la seva germana Françoise. Aquest tall de vídeo ens permet conèixer millor i apropar-nos els dos personatges que en la sessió anterior ja se’ns havien presentat, i ens mostra la realitat del seu poblat, al país del Txad, pel que fa a la situació de l’alimentació: suficiència o insuficiència, accessibilitat, com és, com s’ho fan per tenir-ne, de què depèn, conseqüències, passen gana o no... Els dos protagonistes esdevenen propers i “simpàtics”, i tota la situació que se’ns exposa és transmesa de manera fidel a la realitat, acurada i adequada, pròxima, directa i molt comprensible.

En aquesta activitat que gira entorn el recurs audiovisual del vídeo, i que ens apropa i ens permet conèixer més bé en Denis i la seva germana, i la situació que el seu país, el
36

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

Txad, viu i sofreix envers l’actualitat de l’alimentació, i la possible problemàtica de la fam i la gana, es planteja com a objectius principals, d’una banda, continuar –amb perspectives d’aprofundir i consolidar- la presentació dels dos protagonistes del Projecte, per tal que les i els alumnes entenguin i els concebin com una guia, un fil conductor d’aquest Projecte i punt de partida de les successives activitats de treball que es proposen, així com s’hi familiaritzin i hi estableixin una “relació” d’empatia, tendresa, complicitat, afectiva que permeti una aproximació, concepció i implicació més efectiva i important amb el que s’està treballant. D’altra banda, es pretén que els nens i les nenes comencin a desenvolupar i adquirir coneixements bàsics sobre la situació de l’alimentació al país del Txad – representant de realitats molt properes, tant en el mateix continent com en el nostre país. Finalment, no podem oblidar un treball que es pretén sigui present en tot el conjunt del Projecte, que és tant el foment de la vessant de la consciència justa i els valors, com el de les actituds en el treball (és a dir, comunicar-se amb claredat, respectar els companys, escoltar, raonar les intervencions, hàbits de conducta del treball conjunt, etc).

 Desenvolupament de la sessió
L’activitat de la sessió de vídeo s’iniciaria, primerament, presentant el que es treballaria als/les alumnes, i transmetent-los, de manera clara i entenedora, quins són els propòsits i els objectius que es pretenen fomentar i que s’haurien d’assolir, en més o menys mesura, sempre respectant i considerant la diversitat de l’aula, en quant que és un factor positiu i enriquidor per a tots/es. D’aquesta manera, després de la presentació global de l’activitat a treballar, el o la mestre/a procediria a, a grans trets, recordar el treballat i el que es va parlar el dia anterior; per tant, a recordar mitjançant la participació activa dels/les alumnes, i relegant-se el paper de conductor, els personatges que ens acompanyaran durant tota aquesta aventura de descobriment de l’alimentació i la gana al Txad (qui són, com són, què fan, on viuen...), i també el país on resideixen (quin és, on és...). Després, és recomanable que els preparem per a què estiguin atents al que a continuació veuran, que és com és el dia a dia del Denis i la Françoise al seu país, el Txad, en relació especialment al menjar i la gana (recordem, són temes que es van treballar en els inicis).(Annex). A continuació, seria el moment adequat per a passar el fragment de vídeo que hem seleccionat. Tot i que, finalment, s’ha determinat per a aquest una durada curta (uns 3 minuts, aproximadament), s’aconsellaria que durant el visionament del vídeo es comentessin

37

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

algunes coses concretes que hi apareixen, així com també aquells aspectes que els ha agradat més, els ha sorprès, desconeixien, no han entès prou bé... Nosaltres proposem aquest exercici al moment, és a dir, mentre es visualitza el vídeo; no obstant, és opcional el fet que el docent plantegi aquestes qüestions de conversa i interacció també en finalitzar-lo, o en ambdós moments. Caldrà tenir en compte el tarannà i metodologia del mestre i què és més convenient segons el desenvolupament de la sessió i l’interès i motivació que mostren els alumnes. Un cop visionat el fragment del vídeo, la mestra o mestre hauria d’incitar el grup classe a intervenir per, mitjançant la seva participació, conversa, diàleg i interacció, arribar a unes idees i coneixements comuns sobre el que han vist i après, a mode de síntesi i recordatori. Un cop realitzat aquest exercici, el mestre els hauria d’explicar l’activitat plantejada per a després del vídeo, que es tracta de Finalment, seria aconsellable que abans de donada per acabada l’activitat d’avui es fes amb els alumnes un breu recordatori de tot el que s’ha treballat fins ara i del que han après, basat en les seves aportacions, fet que permetria al docent conèixer què han comprès, assolit, i des de quin nivell estàndard s’ha de partir i considerar. La metodologia empleada en portar a terme aquesta activitat segueix les grans línies marcades del projecte; d’aquesta manera, doncs, es fomenta un ensenyament constructivista, sempre tenint en compte els coneixements que ja té adquirits i assimilats l’alumne, i intentant que l’aprenentatge que se li ofereix prengui una dimensió significativa. Es potencia en gran mesura la participació activa dels alumnes, la interacció entre ells, el diàleg –així com tots els aspectes de valors i actitudinals que hi corresponen, evidentment-, i donant al mestre un paper de guia, conductor.

 Recursos

Vídeo “Tam-Tam viatja per l’Àfrica”. Intermón-Oxfam. Fitxa orientativa de l’activitat, i amb la proposta final.

 Avaluació
L’activitat està plantejada per a que la seva valoració es fonamenti en les participacions que els i les alumnes fan prèvies a la projecció del vídeo i mentre es visualitza (tant a nivell conceptual, com d’actitud, com de valors adquirits). És important que el docent tingui en compte i consideri les intervencions que es fan, les aportacions, els

38

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

dubtes que sorgeixen per a poder orientar-se envers la consecució dels objectius i el nivell en el qual s’està, i així poder enfocar les activitats següents d’una manera més adequada al grup classe. També es valorable, i aquest ja en termes més concrets, l’exercici que es planteja posteriorment de la visualització, que està enfocat més severament a una perspectiva de continguts conceptuals. No cal oblidar, finalment, l’aportació valorable de la vessant actitudinal i de conducta dels i les alumnes, així com també la d’aptituds (comunicarse, expressar les idees, respectar...).

 Annexos
- Fitxa orientativa de treball i comprensió del vídeo.

39

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

Nom: _________________________________

Data: _____________________

EN DENIS DEL TXAD: COM ÉS LA SEVA ALIMENTACIÓ? I LA SITUACIÓ DE GANA

ABANS DEL VIDEO......

En el següent vídeo, en Denis, que viu al Txad, ens presenta com s’ho fan per menjar al seu poblat, si tenen prou aliments, quins són, si passen gana...

MENTRE MIREM EL VIDEO...

Comenteu, ajudats per la mestra o mestre, aspectes importants que s’expliquen en el vídeo. També coses que us interessin, us agradin, us sorprenguin, no sapigueu...

40

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

DESPRÉS DEL VIDEO...

Ara és moment que completeu la graella que es presenta a continuació. Coneixeu bé la realitat d’en Denis? Com s’ho fan per menjar? Què els passa? Primer, penseu individualment, i després elaboreu-la conjuntament.
ACTIVITAT CONJUNTA D’ ...INVESTIGACIÓ !

CERT

FALS

- Al país d’en Denis i la Françoise es viu principalment de l’agricultura. ....................................... - Els dos germans viuen en una gran ciutat. .................................................... ............................................ - L’aliment que poden conrear depèn de les pluges. .................................................. ............................................ - Conreen, sobretot, cacauets, blat de moro, cotó i mill. ................................................................. ...................
41

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

SESSIÓ 7: PER QUÈ EN DENIS NO TÉ PROU MENJAR? Desenvolupament de la sessió
Durant aquesta sessió, els alumnes portaran a terme una activitat en la qual s’adonaran de les dificultats amb que es troba la majoria de persones que viuen en la zona estudiada i en d’altres similars. Així doncs, a través d’una explicació escrita que els donarem d’en Denis i la seva germana, els i les alumnes que desenvolupin aquest projecte podran estudiar com s’ho fan per a alimentar-se i d’aquesta manera sobreviure davant dels problemes amb els quals es troben en el seu dia a dia. A més, aquest text amb el que treballaran, els proporciona informació detallada que fa que s’adonin de les causes principals per les quals aquesta població sofreix problemes i carències en la seva alimentació, causes tals com les sequeres, formes de vida dependents de les collites, cultius dels quals no en poden obtenir productes alimentaris per a ells, escassetat de diners,... Per fer-ho doncs, primer de tot els passarem un text on el personatge els explica de manera general com s’ho fan per sobreviure i les causes que provoquen que tinguin problemes per portar una bona alimentació, per satisfer les seves necessitats més vitals (Annex). Aquest document, s’haurà de llegir i comentar amb tot el grup classe. Un cop fet això, i també entre tots, s’hauran d’extreure del text les causes principals que provoquen que aquesta població pateixi la pobresa en primera persona, causes molt relacionades entre sí. A mesura que aquestes causes es vagin comentant, cada alumne/a les haurà de deixar enregistrades a la graella que els proporcionem a continuació del text. Com es pot veure, aquesta sessió està pensada per tal que els/les alumnes, amb l’ajuda del docent, puguin descobrir quins són els problemes principals amb els que es troben la majoria de la gent que viu en aquestes zones. Com bé sabem, aquests alumnes segurament viuen en condicions molt més òptimes, amb una educació, amb un alimentació fins i tot amb excessos, amb molts de recursos,... Vida totalment diferent a la d’en Denis, amb pobresa, escassetats, sense els recursos bàsics per satisfer les seves necessitats més vitals,... Segons això, la feina del docent ha d’estar dirigida a intentar conscienciar els i les alumnes de la vida avantatjosa que tenen, de que no tothom disposa dels recursos, dels aliments,... que ells tenen sinó tot el contrari ja que, gran part de la població mundial viu en condicions similars i fins i tot pitjors que en Denis. A mesura que entre tots vagin comentant les causes de la pobresa d’en Denis i la seva família que es troben en el text doncs, el o la

42

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

mestre/a ha d’intentar que hi hagi una comparació amb el model de vida dels nens i nenes de l’aula, tot incitant a la reflexió per part d’aquests.

Recursos

• Fitxa de l’explicació d’en Denis.

 Avaluació
Aquesta sessió permet la valoració de molts factors que l’alumne/a ha d’utilitzar. Així doncs, primer de tot, hi ha d’haver una comprensió del text, de les causes que en Denis explica. Els alumnes amb una capacitat per a comprendre la lectura que se’ls ha proporcionat, en el moment en què de forma global es comentin a la classe aquestes causes, portaran a terme unes intervencions clares i entenedores, estretament relacionades amb el que el text pretén mostrar. A més, també pot ser avaluable la capacitat de relació que hi ha entre les vides dels alumnes i la del personatge: quines diferències i veuen, quines són els avantatges de què disposen vers nens com en Denis, quines carències més evidents pateixen les persones amb un nivell de pobresa molt gran,... Un últim factor que pot ser avaluable és la capacitat de respecte del torn de paraula, de les concepcions i idees dels companys vers el tema, la capacitat d’expressió vers el que vols transmetre,... Com es pot veure, aquesta és una avaluació que, majoritàriament es porta a terme mitjançant la observació detallada i acurada del funcionament de la sessió per part del/la docent. Haurà doncs, d’estar atenta a les aportacions dels alumnes per tal de veure si els objectius que es pretenen s’assoleixen, si el funcionament de la classe és l’adequat, si la interpretació de la informació que se’ls dóna és la correcta,...

 Annexos
Fitxa de treball on en Denis els explica les dificultats amb les que es troben juntament amb una graella resum de les causes d’aquestes dificultats a completar per part dels alumnes.

43

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

ANNEX NOM:_______________________________ Llegeix el text següent: DATA:_________________________

PER QUÈ EN DENIS NO TÉ PROU MENJAR?
Hola, amics! Com ja sabeu, som en Denis i la Françoise i vivim en un poblet del Txad. Ara us explicarem de què vivim i quins són els factors que fan que les coses ens vagin millor o pitjor.

Aquí tothom viu de l’agricultura i tan els grans com els petits ens passem el dia

treballant al camp. Ens aixequem quan surt el sol i anem a dormir poc després que es pongui. Des de petits aprenem a ajudar els nostres pares en totes les feines del camp: sembrar i recollir la collita, tenir cura de l’hort,etc. Tot ho fem entre tots perquè aquí no tenim fem a mà. Com la majoria de gent d’aquí, la nostra família es dedica al cultiu del mill i del cotó. El cotó és per vendre i poder comprar algunes coses que necessitem. Si no guanyem prous diners, no podem comprar prou menjar i encara menys altres coses que ens fan falta: roba, sabó,... A més, també tenim un hortet en el qual plantem fruites i verdures, i unes quantes gallines que ens proporcionen ous. Hi ha anys en què la collita del mill és molt bona i la mare en pot portar una part al mercat. Però quan no plou, les coses no van tan bé. Durant els anys de sequera, la collita amb prou feines arriba per alimentar la família. De vegades, els anys pitjors, fins i tot hem de menjar-nos el mill que guardem al graner per sembrar-lo l’any següent.
44

màquines que ens facilitin la feina; Tot ho

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

Una última cosa que cal explicar-vos és que, cada vegada més, hi ha gent poderosa dels països rics que utilitza les terres dels nostres poblats per fer grans cultius, dels quals no ens podem alimentar ja que ho venen tot a fora.

Un cop llegit el text anterior, segurament t’has adonat de quines són les causes que, a deferència de tu, fan que en Denis i la gent que viu en la seva mateixa situació no pugui tenir els aliments necessaris i d’aquesta manera portar una bona alimentació. Quines són aquestes causes?

· · · CAUSES · · ·
1.

2.

3.

4.

SESSIÓ 8: UN DIA AMB EN DENIS  Desenvolupament de la sessió

45

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

Les dues sessions anteriors han estat orientades a la coneixença d’una realitat força diferent a la dels/les alumnes de classe. Per fer-ho, han conegut un nou personatge que els ha mostrat, a través de diverses activitats, les formes de vida, els recursos,... en definitiva la quotidianitat del seu poble, el Txad. La sessió que presentem a continuació, i per tal que es facin una idea exacta de les diferències entre un model de vida africà i el seu, els/les alumnes faran un recorregut durant un dia de la vida d’en Denis. Primer de tot, cal proporcionar unes fitxes que contenen imatges fotogràfiques d’en Denis i el seu poblat on s’hi poden veure les activitats més importants que realitzen durant un dia (Annex 1). A més, en aquest material també hi consten les explicacions de les fotografies, explicacions presentades amb cert desordre i que els alumnes han d’ordenar. Cal especificar que aquest material mostra activitats com el treball dur i de sol a sol, l’escassetat d’aliments o la falta d’escolarització dels nens i de les nenes, entre d’altres. Aquestes diferències tan visibles són les que pretenem que els alumnes mitjançant aquesta sessió i les anteriors tinguin presents, que s’adonin i prenguin consciència que es troben en una situació molt avantatjosa davant altres nens com en Denis. Per tal de fer-ho doncs, és important que el/la docent, un cop s’hagin relacionat les fotografies amb el text corresponent, doni èmfasi en aquest aspecte per tal d’ajudar als alumnes a prendre consciència de la problemàtica, de la situació de pobresa en la que molts nens i nenes es troben. Un cop fet això, de forma grupal (grups de 4 membres), els alumnes hauran d’elaborar un petit moral realitzat en una cartolina gran mitjançant la fitxa anteriorment proporcionada (Annex 2). Així doncs, hauran de retallar les fotografies i enganxar-les amb ordre, tot copiant al peu de cada una d’elles, l’explicació corresponent. L’últim pas que els alumnes hauran de realitzar també en forma de grup, durant aquesta sessió, serà la següent: hauran de representar, a la mateixa cartolina ja utilitzada, quines activitats solen realitzar durant el dia mitjançant dibuixos amb un suport escrit. Amb això, representaran i consolidaran de manera definitiva la diferenciació que hi ha entre un nen de Catalunya i un nen del Txad, ja que, el que aquests alumnes representaran serà una vida de qualitat: anar a l’escola, no treballar en edats infantils, els 4 àpats del dia, l’enorme quantitat i diversitat d’aliments que poden trobar en un supermercat,... Davant d’una vida dedicada al treball, amb una alimentació insuficient,.. per part d’en Denis.

46

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

Per tal que a través dels murals realitzats pels alumnes puguin complir una funció de comparació on es vegin clarament quines són les diferències entre uns estils de vida i els altres, cal que el/la mestre/a del grup classe, abans que cada grup realitzi la representació plàstica d’un dia a la seves vides quotidianes, reforci els aspectes que haurien de representar per tal que es vegin amb claredat les diferències, aspectes tals com l’alimentació, l’escola, el temps d’oci i esport, els recursos de què disposen,... Per això, podria ser de gran ajuda la utilització d’un seguit de preguntes que servirien per guiar el treball dels alumnes (Annex 3) per tal que conduïssin el seu treball cap on volem, que li donessin el sentit que es pretén amb aquesta activitat. Per últim, destacar que la realització d’aquest mural serà un treball interdisciplinari, on hi intervé no només l’educació del Medi, sinó també l’educació Plàstica, l’escriptura,...

 Recursos
• • Fitxa d’un dia a la vida d’en Denis. Cartolina gran.

 Avaluació
Aquesta activitat permet al docent l’avaluació de diferents aspectes dels alumnes. Primer de tot, i mitjançant la observació dels murals, pot observar si comprenen i entenen quins són els àmbits de la nostra vida quotidiana que presenten més diferències vers la majoria de la població del Txad i de l’Àfrica negra en general. A més, els dibuixos i les representacions que els nens realitzin donen la opció de poder avaluar la capacitat representativa i de dibuix que té: el traç, la polidesa, la imaginació,... entre d’altres. El fet de treballar en grup, també permet avaluar capacitats com la comunicació, l’organització, la relació,... que els alumnes tenen. Aquells que s’organitzin de forma adequada, que es comuniquin tot fomentant el respecte pels companys de grup i per les seves idees, segurament tindran més possibilitats de portar a terme un treball amb unes condicions molt positives, i, per contra, aquells grups on no hi hagi respecte, ni unes relacions entre iguals adequades,... obtindran uns resultats menors.

47

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

 Annexos
Fitxa d’un dia a la vida d’en Denis (Annex 1). Exemple d’un mural d’un dia a la vida d’en Denis i de la vida dels nens i nenes de classe (Annex 2). Preguntes guia pel/per la mestre/a (Annex 3).

ANNEX 1 NOM: ______________________________ DATA: ____________________

48

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

UN DIA AMB EN DENIS
o Llegeix el que t’expliquen en Denis i la Françoise sobre el seu poble i relaciona amb un número cada frase amb la fotografia que li correspongui. (Les fotografies de l’exercici es troben al treball original) En Denis i els altres nens de bon matí i durant tot el dia ajuden els altres homes en les seves feines del camp, de cacera.. Amb els diners que ens guanyem després de la collita del cotó podem anar al mercat dels diumenges i comprar algunes coses importants però si les collites no van bé, els diners s’acaben aviat i no podem comprar res. La Françoise i les altres nenes ajuden a les dones a moldre el mill, recollir llenya, preparar el menjar, cuidar l’hortet... Al nostre poble l’aigua és molt important, tenim una font però com que som molts també necessitem fer servir els pous. Les dones preparen el menjar ja que el dia s’acaba i els homes arribaran afamats després d’una llarga jornada de treball. La farina de mill i, s’hi n’hi ha, salsa de verdures.

ANNEX 2 Es troba en el mural presentat juntament amb el treball.

49

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

ANNEX 3

Guia pel mestre/a:
Exemples de preguntes guia per conduir el treball del mural

1.

Quants àpats feu al dia?
50

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

2. 3. 4.

Quants cops creieu que menja al dia en Denis? Quins aliments soleu menjar? Què sol menjar en Denis? D’on els traieu? Què ha de fer en Denis per obtenir-los? Quan necessiteu aigua, d’on la traieu? A on l’ha d’anar a buscar en Denis? Què feu durant el dia? (anar a l’escola, activitats d’oci,...) En Denis va a l’escola?

5.
6.

7.
8. 9. 10.

SESSIÓ 9: EL JOC DE ROL: VIATGEM AL TXAD!  Desenvolupament de la sessió
La sessió està enterament destinada al joc de rol que es planteja als i les alumnes. Aquesta activitat creiem que és molt adequada treballar-la amb els i les alumnes d’aquest nivell, ja que a més de plantejar-los un exercici en el qual s’han de moure, posar-se en el lloc de l’altre, actuar, interpretar, disfressar-se, i tot aquest conjunt d’aspectes els agrada i motiva molt, permet posar en “pràctica” tot el coneixement que fins ara han adquirit,
51

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

fet que els implica en gran mesura i serveix per a que coneguin de primera mà i en la pròpia pell aquesta realitat que han vist i treballat fins ara, i ho assimilin i interioritzin amb més facilitat i interès. D’altra banda, hem cregut convenient i adequat ubicar-la en la part final del projecte, ja que es tracta d’una proposta la qual permet i és aconsellable que en ella s’hi mostrin i desenvolupin tots els coneixements, destreses i habilitats que s’han treballat al llarg de tot el projecte; té un enfocament global i és bastant lliure, fet que afavoreix que en ella s’hi desplegui tot el que s’ha après, a més que és una activitat de caire consolidatori i molt bona per a l’assimilació. Per tant, és positiu portar-la a terme quan ja s’han treballat tots els aspectes plantejats inicialment. El joc de rol que nosaltres proposem té un enfocament molt global i inclusiu, i és d’orientació lliure; això no significa que es plantegi com un joc “lliure”, en el qual els alumnes puguin fer el que vulguin, sinó que el criteri que hem donat de partida és ampli i poc pautat, per tal que els alumnes tinguin llibertat de pensament, hagin de raonar, pensar, reflexionar, recordar, assimilar, en definitiva, posar els seus coneixements en pràctica com si d’un cas real es tractés, i a partir del caire que el docent vegi que els alumnes li volen donar, i del que facin, aquest anirà introduint pautes, criteris més concrets, normes; és a dir, anirà orientant-los i conduint-los, així com proposant elements que afegiran problemàtica o seran d’ajuda, segons com es desenvolupi l’activitat. Aquest joc de rol es tracta de transportar-nos imaginàriament al país d’en Denis i la Françoise, al Txad; més concretament, situar-nos en el seu poblat, que ja hem vist com és. A partir d’aquí, uns alumnes s’han de “convertir” en els dos protagonistes del Projecte, uns altres en els seus amics (els altres nens i nenes del poblat), i la resta han d’adoptar el paper de pares i mares. El que se’ls proposa és que actuïn tal i com s’imaginen que cada col·lectiu es desenvoluparia en el cas que els nens i les nenes – i en Denis i la seva germana també- tinguessin molta gana: què es trobarien? Què passaria? Què haurien de fer? Què els dirien els seus pares i mares? Com actuarien?. Per a fer-ho més real i atractiu, donem la possibilitat de complementar la situació i els mateixos protagonistes amb elements propis del país o continent. Aquesta sessió, en la qual es porta a terme l’activitat del joc de rol, pretén, en grans línies, posar en pràctica i adonar-se d’aquesta manera cadascú el coneixement que ha adquirit i el que ha après, posant especial èmfasi en com aplicar tot el treballat i en assimilar-ho significativament. També té com a intencionalitat màxima potenciar la creativitat, la imaginació, el raonament i la reflexió dels/les alumnes. Una altra finalitat que persegueix aquesta activitat és desenvolupar els aspectes de consciència social, adoptar actituds crítiques amb la realitat del món i l’entorn, així com fomentar la participació, la interacció i posada en comú i consecució d’acords, el treball de

52

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

l’expressió oral i corporal, superar el temor a parlar davant dels companys/es, el respecte, entre d’altres. La sessió plantejada per a avui, el joc de rol és, com ja tenim constància, d’implicació directa i comporta el desenvolupament d’una recreació/construcció de la realitat; en aquest cas, integrat a la nostra temàtica de treball, és envers la situació de l’alimentació i la fam existent -que a hores d’ara ja l’hem coneguda, i ja podem constatar i assegurar la seva existència- a un país de l’Àfrica, en representació i mostra d’una realitat present en d’altres indrets del continent i del món (en més o menys mesura, és clar). La sessió està centrada, en la seva totalitat, en aquesta activitat, ja que per tal d’aconseguir portar a terme una proposta interessant i de qualitat destacable, és necessària una gran implicació dels/les alumnes, entrega, comprensió, raonament i reflexió, i tot això només és possible si es treballa amb una interacció constant amb els nens i nenes, guiantlos en la realització de la seva tasca educativa i de formació personal alhora, aclarint-los els dubtes o aportacions especials que vulguin fer, i en definitiva, destinant-los el temps necessari i no anar a “toc de rellotge” i forçar el desenvolupament dels esdeveniments (que aleshores estarà condicionat, poc treballat i no assimilat). L’activitat s’iniciaria amb la presentació, present en totes les activitats plantejades en el conjunt de la nostra unitat didàctica, de l’exercici que seguidament es portarà a terme (deixant molt clar i entenedor què és el “joc de rol”), així com també dels propòsits que es plantegen i les finalitats generals que persegueix (és a dir, el per què de fer l’activitat). La proposta té el recurs d’una fitxa d’activitat, però la seva funció i utilitat és orientadora (es pot llegir o no, és opcional, però el que sí no hi pot faltar és l’explicació de la mestra, amb la participació de l’alumnat) i s’haurà d’incloure en el dossier de treball que es va elaborant (Annex 2). Un cop el mestre o mestra ha realitzat aquest primer pas imprescindible, es procediria a fer una ronda de possibles dubtes que hagin pogut sorgir, ja que molt probablement el joc de rol sigui una activitat de caire novedós per a ells, i alguns aspectes poden haver estat incompresos o mal entesos per alguns/es alumnes. Una vegada resolts tots els dubtes generals existents, és moment de començar a organitzar la preparació prèvia a la posada en escena del joc de rol. En efecte, aquest pas previ (però igual d’important i educatiu), en ser l’inicial en l’esdevenir de l’activitat, requereix una presència més continuada i col·laborativa del docent, tot fent una conducció més guiada en la qual plantejarà als alumnes en alguns aspectes (Annex 1).

53

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

Finalment, un cop està tot entès i preparat, és moment de portar a terme el joc de rol. En aquesta ocasió, la mestra o mestre adquiriria un paper més de guia i observador de l’esdeveniment de la situació, tot intervenint de manera orientadora en els moments "“crítics” o quan es divergeix del tema central. Segons el desenvolupament, pot introduir pautes, criteris concrets, proposar elements que afegeixin problemàtica o d’ajuda... Els i les alumnes, cadascun en el seu rol, han d’actuar d’acord al que s’ha reflexionat prèviament, i tal i com si es tractessin de vertaderes persones que es troben en aquesta situació determinada. En tot moment s’ha de fomentar l’autonomia; la participació; la implicació; la comprensió, reflexió i assimilació del que es diu, es fa i esdevé (tot aplicant el que ja es coneix, fruit del treball de la unitat didàctica), el respecte, etc. Seria aconsellable procedir, al final de la sessió, a comentar conjuntament com ha anat, si ha estat el que s’esperava, problemes que hagin sorgit, què han comprès i après, dubtes i, finalment, arribar entre tots a una síntesi del treballat.

 Recursos
• • Fitxa orientativa de l’activitat. Opcionalment, elements complementaris per a la recreació de la situació.

 Avaluació
Aquesta sessió té un alt component valoratiu, ja que en termes de concepció d’idees i conceptual, es presenta una activitat en que es requereix haver conegut, comprès i assimilat tot el que s’ha treballat en la unitat didàctica. D’altra banda, permet al mestre/a adonar-se del grau d’assimilació i interiorització del treballat ja que l’exercici demana resoldre un cas, una situació, presentada, i per tant cal que les idees treballades siguin aplicades. En aquest sentit, també és valorable la capacitat del grup classe de resoldre situacions ja conegudes a partir dels coneixements adquirits (i, evidentment, amb la col·laboració i guiatge del docent). Un altre aspecte avaluable és la capacitat de l’alumnat de raonar, reflexionar, relacionar, així com també la vessant creativa, participativa, de respecte i consens, expressió oral i de sensacions, sentiments i emocions, entre d’altres. Tot, per a arribar a conèixer el nivell global que han assolit els i les nostres alumnes. Tots aquests processos de valoració es realitzaran mitjançant l’observació directa i la pròpia intervenció.

 Annexos

54

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

-

Fitxa orientativa pel docent (Annex 1). Fitxa pels alumnes (Annex 2).

ANNEX 1

Guia pel mestre/a sobre el treball dels alumnes: 1. Pautes pel desenvolupament de l’actuació de la situació
 Què poden haver realitzat els nens i nenes del poblat d’en Denis i la Françoise abans d’expressar que tenen gana? ( Referència al dia a dia dels infants).

55

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

 Com és la seva situació de gana? Com es troben? És la mateixa que nosaltres podem patir quan un dia ens deixem l’entrepà i no berenem?  Davant d’aquest problema greu, a qui ho diuen i demanen aliment? Què els poden dir?  Com reaccionaran i que poden fer els pares i mares?  Finalment, quina pot ser una actuació real dels nens i nenes? Com la porten a terme?

2. Distribució dels rols implicats:
 Cal que els/les alumnes es reparteixin els rols dels personatges implicats en la situació basada en fets reals. Aquesta repartició és adequat que la portin a terme segons els seus criteris, tot i que el docent ha de supervisar que aquests no siguin contraproduents (marginació, no tots hi estan d’acord, imposició de la força...). Cal la presència bàsica de: En Denis, la Françoise i els seus amics i amigues. Els pares i les mares, així com d’altres adults del poblat.

Cal que el que finalment es determina sigui possible en la realitat, sigui una aportació dels propis alumnes, hi hagi un consens i acord, i ho entenguin, raonin, reflexionin i assimilin. Obrim la possibilitat a, per a una major recreació fidel a la realitat, i motivació i interès dels alumnes, determinar portar objectes, robes i d’altres elements que puguin ser útils en el joc de rol. No cal que siguin pròpiament africans; amb objectes quotidians o de desús es poden elaborar estris adients (i així treballar alhora la reutilització d’elements de rebuig).
ANNEX 2 Nom: _________________________________ Data: _____________________

EL JOC DE ROL: “VIATGEM AL TXAD!”

Uf! Quantes coses deus saber a hores d’ara sobre en Denis, el seu país el Txad i com és la
56

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

gana que hi passa. És tan diferent de la que passem nosaltres aquí! Com que heu treballat molt i coneixeu moltes coses, ara us toca a vosaltres ser els protagonistes...
 El que farem serà un “joc de rol”. Es tracta que viatgeu, a través de la vostra
imaginació, al poblat d’en Denis i la Françoise, al Txad. Poseu-vos en el seu lloc, i representeu (si cal, distribuïu els papers) la situació següent:

Sou en Denis, la Françoise, els seus amics i amigues, i alguns pares i mares. Els nens i nenes tenen molta gana (fa molt temps que no han menjat). Què diuen? A qui ho diuen? Què fan? Com ho fan? Com actuen els pares i mares?

 Per a fer-ho més real, podeu portar robes, objectes i estris semblants als que s’utilitzen al
poblat d’en Denis!.

57

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

SESSIÓ 10: LA CLASSE ACTUA! Desenvolupament de la sessió
Després d’haver vist que al món hi ha molta gent que passa gana (ha estat treballat més concretament amb el projecte: En Denis del Txad), les causes que ho provoca i les conseqüències que pot comportar el fet de no mantenir una dieta suficient, és molt important que des de l’escola es treballin les actuacions que es poden realitzar per tal ajudar aquestes persones. Per això, és necessari proporcionar informació als nostres alumnes de la gran quantitat de campanyes de sensibilització, d’ajuda i, en definitiva, d’actuació que s’estan duent a terme des de diverses ONG’s, i les funcions d’aquestes mateixes. Per tal d’aconseguir fer arribar aquesta informació als nostres alumnes, el centre escolar s’hauria de posar en contacte amb algun representant de l’ONU, la UNICEF, la FAO, de Metges Sense Fronteres, Intermón Oxfam, Creu Roja, ..., i demanar-los si estarien disposats a desplaçar-se fins el centre per realitzar una conferència. Seria interessant que el conferenciant exposés, primerament l’objectiu principal de l’organització de la qual forma part, i continués explicant quines actuacions estan duent a terme actualment per resoldre el tema de la fam al món, que donessin a conèixer històries reals, actuacions que a nivell individual podrien portar a terme els nens i nenes,... A més, a aquesta conferència o taula rodona hi podria assistir més d’una ONG, i d’aquesta manera aconseguirem que els nens i les nenes encara tinguessin més consciència de la gran quantitat de gent que lluita per eradicar aquest problema. Posteriorment a la conferència o taula rodona, i per tal d’aprofundir més en el tema, seria interessant realitzar un debat o una ronda de preguntes que podria ser dirigit pels mateixos alumnes. En cas que no poguéssim establir cap contacte amb cap ONG, o que no hi hagués ningú disponible per realitzar la conferència, podria ser el/la mateix/a mestre/a qui la realitzés. I per tal de fer aquesta xerrada més amena, podríem desplaçar-nos fins l’aula d’informàtica per observar les pàgines web de les organitzacions no governamentals. Seria interessant que aquesta observació fos dirigida pel/la mestre/a, tot indicant els passos que cal seguir per arribar a la informació desitjada. Un cop ja s’hagués observat tot el que es pretenia, caldria deixar que els nens i les nenes busquessin més informació de forma lliure. I després d’això, seria interessant obrir un

58

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

torn de preguntes, per deixar que els nens i les nenes preguntessin possibles dubtes que els haguessin sorgit, curiositats, ... Per últim, i si fos possible, seria molt enriquidor pels/les alumnes poder participar en una campanya de recollida d’aliments impulsada per alguna de les ONGs estudiades. Això permetria que els mateixos nens i nenes participessin i actuessin en una campanya per ajudar a totes aquelles persones que passen gana. Si no es pogués participar en cap campanya relacionada amb aquesta temàtica, es podria participar en una altre campanya de recollida d’altres productes (sabó, material escolar, ...). Cal dir que aquest tipus d’activitats en què l’alumnat rep informació, i després la discuteix, la reelabora i arriba a fer-se-la seva, són molt útils i importants. Amb aquesta, el que es pretén, és que l’alumnat construeixi el seu propi coneixement en cooperació amb els altres, ja que implica parlar, debatre, acordar, dissentir, etc.

 Recursos
• Ordinadors amb connexió a Internet.

Avaluació
Aquesta sessió no està pensada per ser avaluada, ja que el que es pretén és que els nens i les nenes rebin informació sobre les actuacions que estant duent a terme les ONGs que visitessin l’escola i per poder participar, si és el cas, en una campanya impulsada per aquesta associació. Una única cosa avaluable seria la participació dels alumnes, la capacitat de realitzar preguntes coherents i en sentit amb el que s’està estudiant, l’actitud de respecte pels conferenciants,...

59

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

SESSIÓ 11: QUÈ HEM APRÈS? Desenvolupament de la sessió
Durant aquesta sessió, recordarem totes les activitats realitzades i farem una recopilació i una síntesi dels aspectes més significatius que hem treballat i après durant aquestes deu últimes hores de classe. Aquí, el paper del/la mestre/a és molt important. Aquest/a, igual que a la primera sessió, ha de fer de guia tot formulant qüestions (Annex 1), per tal d’aconseguir que vagi sortint tot el que s’ha treballat durant aquests últims dies. És molt important deixar que tothom faci aportacions, tot preguntat directament, si cal, a aquells/es alumnes que no participin. Aquesta sessió, també ha de servir per aclarir possibles dubtes que veiem que han quedat sense resoldre. Un cop ja haguem fet aquest recordatori, i haguem comprovat que tothom té clar que és el que hem treballat. Els explicarem i repartirem una fitxa (Annex 2) en la qual hi haurà dos requadres. En el primer, és demanà als/les alumnes que l’omplin amb el que els ha sorprès o interessat més de tot el que han après. En el segon, en canvi, es demanà que hi escriguin les actuacions que ells/es, a nivell personal, intentaran realitzar a partir d’ara per intentar que al món no hi hagi ningú que passi fam. Després d’esperar una estona perquè tothom pugui completar la seva fitxa, posarem en comú de forma oral i en gran grup, les respostes que hagin escrit dins del primer requadre. Pel que fa a les respostes del segon requadre, en el qual s’havia de dir quines actuacions podríem fer nosaltres per evitar que al món hi hagi gent que passi gana, demanarem a un/a nen/a que surti a la pissarra i escrigui totes les actuacions proposades. Això servirà, perquè l’alumnat sigui conscient de la gran quantitat de coses que podem fer nosaltres per ajudar a aquestes persones. A continuació, si es veiés que una d’aquestes actuacions proposades es pot dur a terme des de la mateixa escola, seria interessant fer-ho.

 Recursos
• Fitxa: Què hem après?

Avaluació
Aquesta sessió ens servirà per avaluar diverses coses. Per una banda, podrem observar el grau de participació dels alumnes. També podrem avaluar, a partir de les aportacions que realitzin, si realment han après tot o una gran part del que nosaltres
60

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

preteníem. Per altre banda, podrem observar l’evolució que han fet els nostres alumnes, tot comparant els seus coneixements previs, amb els que han assolit ara. A més, l’activitat de la fitxa, ens permetrà veure què és el que consideren més significatiu de tot el que s’ha treballat.

Annexos
Preguntes que poden servir de guia per el/la mestre/a per fer el recordatori de Fitxa: Què hem après? (Annex 2).

tot el que s’ha treballat (Annex 1).

61

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

ANNEX 1

Guia pel mestre:
Exemples de preguntes que es poden formular per fer el recordatori de tot el que s’ha après
1. Què vol dir passar fam? 2. Què ens passa quan no mengem? 3. A quines zones del món es passa gana? 4. Quin país hem treballat? 5. Quin nen i quina nena ens n’han donat informació? 6. Com viuen en aquest país? 7. Poden alimentar-se igual que nosaltres? Per què? 8. Que podem fer nosaltres per ajudar a totes les persones del món que passen gana?

62

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

ANNEX 2

QUÈ HEM APRÈS?

Què és el que t’ha sorprès o interessat més de tot el que has après?

_________________________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________

Ara que saps que al món hi ha molta gent que passa gana, et comportaràs igual que abans, o intentaràs ajudar-los? Què podries fer?

_________________________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________________

63

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

RELACIÓ AMB EL CURRÍCULUM DEL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT
El currículum és l’eina fonamental que serveix de guia i base al docent per a planificar i portar a terme el programa que estableix i que haurà d’aplicar a l’aula amb els alumnes. Hi ha determinats currículums per les diferents etapes educatives: Infantil, Primària i Secundària, i aquests contemplen dues vessants, que són la dels objectius i la dels continguts, a més de donar un seguit d’orientacions didàctiques pels docents. A més està separat per àrees de coneixement que es treballen, com ara coneixement del medi natural, del medi social, llengües, ... Cal dir, en referència, que tot i ser una proposta pensada per ser treballada i aplicada a l’àrea de Coneixement del Medi Natural, alguns dels objectius i continguts que es pretenen assolir són de caire social, ja que el tema que presentem treballa molts aspectes que podrien ser perfectament tractats a l’àrea de Coneixement del Medi Social.

RELACIÓ AMB ELS OBJECTIUS Centrant-nos més en la relació entre el que estableix el currículum i el que hem plantejat per la nostra proposta didàctica, volem destacar els següents aspectes en comú entre els objectius que nosaltres hem proposat (tant propis com del currículum) i els que es troben en aquest mateix currículum del Departament d’Ensenyament respecte l’Educació Primària. Així doncs, algunes d’aquestes semblances es troben en els objectius. Podem establir una temàtica d’objectius comuna entre el que proposa el currículum i les finalitats que nosaltres hem establert que el complementen, que és: 1. Interès per a conèixer la realitat Aquesta és una finalitat que és molt important en la nostra proposta. En efecte, es tracta d’un objectiu general que des de diverses perspectives es mostra tant en el currículum com en el nostre plantejament de finalitats (que són tant de creació pròpia com extretes del mateix recurs). D’aquesta manera, es pot comprovar una relació comuna pel que fa a

64

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

l’objectiu general de conèixer la realitat del nostre entorn, quant a que, a tall d’exemple, nosaltres proposem: Estimular l’interès per conèixer la realitat que ens envolta i ampliar-ne la visió. I amb el que estableix el currículum en l’àrea de Medi Natural: - Reconèixer fets que s’esdevenen en el nostre entorn.
2.

Saber aplicar el treballat-exploració-experimentació

Aquest és un plantejament que nosaltres hem proposat com a objectiu de la nostra unitat didàctica, i que vam poder comprovar com també es reflectia perfectament en el conjunt d’objectius del currículum. Com que ens vam adonar que la finalitat exposada en el currículum era molt fidel a la nostra proposta d’activitat, vam decidir d’adoptar-la com a objectiu propi. Per tant, hi ha una gran similitud i coincidència. Aquest objectiu és: - Simular mitjançant jocs de rol i dramatitzar fets i esdeveniments que exemplifiquin situacions reals d’altres realitats. 3. Prendre els alumnes actituds de treball El plantejament de les actituds i habilitats de treball per part dels alumnes i les alumnes és molt present en la unitat didàctica, tant en els objectius com en els continguts. En el currículum aquest aspecte hi és present, i d’altra banda, nosaltres també l’hem proposat; per tant, hi ha una relació de correspondència i de coincidència entre els objectius d’ambdues fonts. D’aquesta manera, en les nostres finalitats, plantegem: - Fomentar la participació dels alumnes per tal que expressin els seus coneixements i opinions, així com una actitud de respecte envers els pensaments dels altres. I, en la mateixa direcció, en el currículum, parteix: - Prendre consciència de la necessitat de fer aportacions personals a la vida col·lectiva, participant i col·laborant amb els altres, utilitzant el diàleg com a forma per resoldre conflictes.

RELACIÓ AMB ELS CONTINGUTS Quan a la relació entre el que estableix el currículum i el que hem plantejat per la nostra proposta didàctica, remarquem els següents aspectes en comú entre els continguts

65

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

que nosaltres hem proposat (tant propis com del currículum) i els que es troben en aquest mateix currículum del Departament d’Ensenyament respecte l’Educació Primària. Així, de mateixa manera que en el currículum establert, hem dividit els continguts segons siguin de fets i conceptes, de procediments i d’actituds, valors i normes. A continuació presentem els continguts que la proposta didàctica pretén desenvolupar, els quals, coincideixen amb el currículum: 1. Continguts de fets i conceptes Pel que fa als continguts de fets i conceptes, en la proposta , per la temàtica tractada, no els hem trobat al currículum, per tant, no es contemplen en aquest document. Amb tot i davant d’això, creiem que és molt important portar a terme projectes que girin entorn el tema tractat, per tant, el més idoni seria promoure’n una promoció des d’aquest currículum. Tot i el que acabem de dir, és necessari remarcar que el currículum conté diversos eixos transversals, els quals s’han de tractar de manera interdisciplinària. Entre aquests, hi ha la diversitat intercultural, que sí fomenta el treball que nosaltres proposem en la nostra unitat. Els eixos transversals, no tenen explícits ni objectius ni continguts, per aquest motiu nosaltres no els hem pogut trobar. 2. Continguts de procediments Respecte els continguts de procediments, els que coincideixen amb el currículum són els següents  Expressió verbal.  Expressió no verbal (escrita i corporal).  Síntesis d’informacions.  Utilització i interpretació de mapes.  Escolta de testimonis personals.  Identificació de relacions causa-efecte. 3. Continguts d’actituds, valors i normes Els continguts d’actituds valors i normes que es treballen amb la nostra proposta i coincideixen amb el currículum són els següents:  Autoreflexió davant els fets i els fenòmens que succeeixen al seu voltant.

66

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

 Demostració d’iniciativa personal.  Foment d’una actitud crítica i constructiva davant de la realitat.

8. METODOLOGIA
La nostra proposta d’unitat didàctica, destinada a alumnes de 3r curs d’Educació Primària, orientativament, i centrada en l’estudi de la situació de l’alimentació i la presència de fam en un país de l’Àfrica, com a representació i exemple d’una realitat que existeix en tot el territori Africà, així com en d’altres zones del món (en més o menys mesura), l’hem elaborat i plantejat amb una metodologia educativa actual, activa, significativa, de valors, que té en compte i contempla de manera satisfactòria tant la vessant conceptual com especialment la de formació de la identitat pròpia, desenvolupament de la consciència i valors. És, en definitiva, una estratègia d’ensenyament educatiu enriquidor tant pel que fa als docents com pels discents.

Primerament, cal explicar i constatar que la metodologia que hem plantejat per a la nostra proposta didàctica es fonamenta, essencialment, en el mètode conegut i anomenat:

Mètode constructivista Aquest model d’ensenyament propugna la tasca d’un/a mestre/a que, portant a terme una actuació de conducció i guiatge en el procés d’instrucció (és a dir, en tot el desenvolupament de l’ensenyament-aprenentatge), consideri i potenciï la construcció del propi coneixement per part dels/les alumnes, és a dir, que ells/elles mateixos el vagin cercant, creant i reflexionant. D’aquesta manera, el que nosaltres pretenem és que, en tota aquesta unitat, el coneixement i valors que els proporcionem per a que adquireixin siguin compresos i assimilats de manera significativa, interioritats, i que els nens i nenes siguin capaços d’aplicar-ho en situacions i contextos diversos. Per a aconseguir aquests últims propòsits, que creiem que educativament conformen una de les pràctiques més adequades i positives, cal tenir en compte els coneixements previs dels/les alumnes; per aquest motiu, en la gran majoria de sessions que hem dissenyat, les activitats que les conformen parteixen d’aquests coneixements i experiències que els nens/es ja tenen assimilats i apresos, i el que s’ha d’aconseguir a continuació és que tinguin la capacitat i potencialitat de relacionar-los amb els nous conceptes i fets que estan aprenent.

67

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

D’aquesta manera, nosaltres ens hem proposat portar a terme un ensenyament que es caracteritzi per ser, fonamentalment, actiu. És a dir, que la construcció del coneixement i el protagonisme en el procés d’ensenyament -aprenentatge recaigui en gran mesura en l’alumne/a. Així doncs, a les funcions que teòricament ja estan determinades per al mestre/a i per l’alumne/a, respectivament, nosaltres creiem que cal donar-los-hi un enfocament innovador i significatiu, potenciant l’autonomia i la recerca pròpia, tot fomentant una tasca orientadora en el primer, i una vessant d’autoconstrucció i aprenentatge creat i assimilat per un mateix, en el segon. Així doncs, en la majoria de les nostres activitats s’ha plantejat i confiat en un rol de mestre/a que no sigui dictatorial, autoritari, negligent, submís, manaire, sinó que sigui un mer guia, conductor del desenvolupament del procés d’instrucció en els/les alumnes, que hi sigui per a guiar i realitzar tasques d’orientació al llarg de tot aquest cicle, i per a ser d’ajuda quan sigui convenient. D’altra banda, hem considerat que l’alumne/a és el principal i màxim protagonista del procés d’ensenyament-aprenentatge, i ha de desenvolupar un aprenentatge fonamentalment significatiu; per aquest motiu, des de la nostra perspectiva pensem que ha de potenciar aspectes (habilitats, àmbits...) que ho permetin i complementin, i és per això que els hem considerat i tingut en compte en l’elaboració de la nostra proposta didàctica. Aquests, entre d’altres, són: la participació (activa, evidentment); l’observació; la interacció; el diàleg com a eina d’intercanvi d’idees, coneixements i opinions, per a arribar a punts comuns; el raonament; la reflexió conscient; la relació de conceptes, idees i fets; el treball en equip i els factors que comporta (entesa, consens, aportacions, respecte...); i la capacitat creativa i d’imaginació. A aquest plantejament metodològic que nosaltres hem volgut donar a la nostra

proposta didàctica, que creiem que és el més positiu i interessant per a un màxim desenvolupament de totes les capacitats i potencialitats dels/les nostres alumnes, així com de la seva identitat personal, també li hem pretès donar una perspectiva molt centrada en els aspectes actitudinals i de valors. En efecte, doncs, la nostra unitat didàctica està orientada, sense deixar de banda el foment dels coneixements conceptuals, a potenciar especialment aquestes dues vessants. Així, d’aquesta manera, el mètode de treball que hem pensat i aplicat a la proposta didàctica està encaminat a treballar i emprar, pel que fa a les actituds a adoptar: el respecte per un mateix, envers el treball i els companys; escoltar els altres; el diàleg i no l’ús de la força o violència; valorar el que es fa i fan els altres; mostrar empatia envers la temàtica i els companys/es de classe, etc. En aquesta mateixa direcció, sobre l’aspecte dels valors: prendre una consciència justa i crítica amb nosaltres mateixos i l’entorn (tant proper com llunyà); conèixer amb fidelitat la realitat del món en que vivim;

68

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

construir o fomentar l’esperit cooperativista i de solidaritat; valorar les possibilitats i les comoditats que aquí tenim; etc. Així doncs, en definitiva, hem plantejat i intentat proporcionar a la nostra proposta didàctica una metodologia enfocada de manera actual i qualitativa, en la qual hi esdevé el fonament de l’ensenyament constructivista, i l’aprenentatge significatiu (tot tenint en compte els coneixements previs de l’alumnat), amb una perspectiva d’ensenyament actiu, i una orientació especial i important al foment dels aspectes actitudinals i de consciència i valors, tant envers el propi treball, com a la realitat en la qual ens involucrem i submergim.

69

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

9. AVALUACIÓ
Per tal de poder desenvolupar de forma correcta una unitat didàctica, cal presentar el període d’ensenyament – aprenentatge i el període d’avaluació, com una mateixa cosa, és a dir, cal que el/la mestre/a estigui present en tot el procés d’aprenentatge dels seus/ves alumnes, i que no es limiti únicament a realitzar una avaluació final que no és justa pel seu alumnat, sinó que tingui en compte tot aquest procés. Per això, en la nostra Unitat Didàctica pretenem portar a terme una avaluació que passi per les tres fases següents:    Avaluació inicial Avaluació formativa Avaluació final

L’avaluació inicial és la que ens permet descobrir els coneixements previs que tenen els nostres alumnes sobre el tema que pretenem desenvolupar. Per això, és molt important realitzar-la durant les primeres sessions de la unitat (activitats inicials), ja que així podrem concretar els objectius, i per tant, sabrem cap on hem d’orientar la resta d’activitats. A més, al final de la unitat també ens servirà, juntament amb l’avaluació final, per observar l’evolució que han realitzat els/les alumnes. És important doncs, que la mestre prengui notes de forma general d’aquests coneixements previs. L’avaluació formativa consisteix en fer un seguiment dia a dia de les activitats realitzades per l’alumnat. Tal i com hem dit, cal que el/la mestre/a sigui present en tot el provés d’aprenentatge del seu alumnat, per això és necessari que aquest/a interaccioni contínuament amb ells/es per tal d’establir feed – back (el/la mestre/a ha de conèixer tots els problemes que pugin anar sorgint per tal d’intentar-los solucionar durant el procés). A més, cal que vagi sistematitzant la informació que reculli de l’observació planificada del treball dels seus alumnes. Per poder sistematitzar i enregistrar aquesta informació es pot utilitzar una taula semblant a la següent:

70

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

ASPECTES A AVALUAR DE LA UNITAT DIDÀCTICA: LA GANA AL MÓN

Nom dels alumnes

Sap treballar en grup Sap expressar-se oralment Participa a la classe Respecte vers els companys Tolerància per les idees dels altres Extreure conclusions i idees comunes Capacitat de síntesi Cura i polidesa en el treball Nivell de comprensió del coneixement Conscienciació problema estudiat Adquisició de valors vers el

71

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

Aquest registre pot ser tant numèric com de lletres, però el que és important és que sigui útil per el/la mestre/a per poder fer un seguiment del seu alumnat. Finalment, cal dur a terme l’avaluació final. En aquest cas, com podem veure, els nens i les nenes no s’ho juguen tot en un examen final, sinó que el/la mestre/a és present en tot el procés que el/la nen/a ha seguit per arribar a aconseguir uns determinats resultats, i per tant, aquesta avaluació final, es converteix en una part més de l’avaluació continua que s’ha realitzat durant tot el procés d’ensenyament – aprenentatge. Així doncs, la prova o activitat final, no és l’únic que es té en compte quan s’ha de posar la nota, sinó que és simplement una part més, que serveix per recordar i consolidar coneixements. És important destacar que per poder desenvolupar aquesta avaluació continua, alhora de pensar i crear les activitats, cal tenir sempre molt en compte que n’hi hagin dels següents tipus: per explorar els coneixements previs (primeres sessions: avaluació inicial); per presentar els continguts nous, per facilitar-ne la comprensió i d’aplicació (les sessions centrals: avaluació formativa); i de síntesi i avaluació final (últimes sessions). Permetent sempre que se’n pugui extreure informació per tal de poder realitzar el seguiment de forma correcte. A més, per facilitar-la, a cada sessió, hi hem inclòs un apartat que porta per títol: avaluació; en el que especifiquem en que cal fixar-se de cada sessió. Veiem doncs, que l’avaluació proposada es basa en un procés de recollida sistemàtica d’informacions que ens permet analitzar els aprenentatges i les evolucions dels nens i nenes, per a valorar els seus progressos i les seves dificultats, amb l’objectiu de proporcionar-los l’ajuda necessària per a continuar progressant. Donant més importància al procés i a la evolució, que no pas als resultats. Ja per acabar, voldríem dir, que realitzar aquesta avaluació, significa fer habitualment una avaluació de la pràctica de l’aula per canviar-la i millorar-la. És a dir, no avaluem només els aprenentatges que ha assolit un/a alumne/a, sinó que estem avaluant tot el procés seguit, la planificació, els mètodes utilitzats, ... i fins i tot al mateix/a mestre/a.

72

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

10. COMENTARI PERSONAL VERS ELS ASPECTES A MILLORAR DE LA PROPOSTA DIDÀCTICA
L’elaboració de la proposta didàctica presentada ens ha permès posar en pràctica els continguts i conceptes apresos durant l’assignatura, tot interioritzant-los de manera significativa, desenvolupant així, moltes habilitats necessàries com a futures docents, habilitats tals com: portar a terme un treball en grup on hi hagi cooperació, respecte vers les opinions, companyerisme, habilitats comunicatives,... Segons això, pensem que l’elaboració d’aquest projecte ha estat gratificant i positiu ja que ens ha permès portar a terme una tasca de mestre/a i, a la vegada, entendre una mica millor quina és la millor forma d’actuació davant projectes com aquests, quines són les qualitats que hem de tenir,... Amb tot, i com és lògic, un cop elaborat el nostre treball, hi ha hagut una anàlisi crítica i hi hem trobat tan aspectes que pensem que són positius i innovadors com aspectes que no ens acaben d’agradar o que potser hi trobem a faltar. Per exemple, una de les qüestions que ens agradaria remarcar és la falta de temps per portar a terme la proposta didàctica, és a dir, la temporalització prevista per desenvolupar el projecte a les aules. Segons el nostre punt de vista doncs, aquesta ha estat la causa que ha fet que la nostra proposta didàctica manqués en alguns aspectes que ens hauria agradat proposar per ser treballats amb el grup d’alumnes a qui l’hem dirigit: Les noves tecnologies: Hagués estat interessant treballar mitjançant aquests nous recursos ja que estan molt presents a les vides dels nostres alumnes i tot i que avancen en un temps mínim, els docents han d’estar preparats per portar a les aules un ensenyament que els tingui en compte. Així doncs, hagués estat interessant portar a terme una activitat a l’aula informàtica en la que, a més d’aprendre a utilitzar i familiaritzar-se amb una de les tecnologies més actuals i a l’abast dels alumnes, haguessin seguit amb la proposta tot continuant amb la formació que els volíem donar, aprenent els conceptes i els continguts necessaris per tal que aquesta fos efectiva i tingués el sentit que preteníem. Una de les altres qüestions pendents, és l’ampliació del tema tot proposant un estudi de la fam i la pobresa en l’entorn més immediat dels alumnes. Creiem que és molt important que aquests sàpiguen que les situacions de penúria i amb enormes precarietats no es troben només lluny del seu entorn, en altres continents i en
73

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

comunitats diferents a les seves sinó que, en el seu propi país, ciutat i fins i tot poble, molta gent no pot satisfer les seves necessitats més bàsiques per tenir una vida digne. Aquest treball doncs, s’hagués pogut portar a terme mitjançant la col·laboració d’una entitat que tractés aquesta problemàtica com per exemple Càrites, tot estudiant-la, visitant-la i fins i tot col·laborar amb ella en algun dels projectes que es portessin a terme com la recollida d’aliments, de roba,... fent un estudi d’investigació del seu entorn més proper. Això, s’hagués enfocat amb un sentit molt clar: conscienciar als i a les alumnes de l’existència de la pobresa aquí i de les petites accions que poden realitzar per tal d’ajudar als més necessitats. La última activitat que hagués estat interessant hagués estat portar alguna persona a la classe que hagués passat per una vida similar a la d’en Denis, un immigrant que els pogués explicar de forma directa i contundent quina és la situació exacte de la majoria de la gent que viu en aquests països amb tants problemes per a la subsistència, tot fent-los obrir una consciència de reflexió per adonar-se dels avantatges amb els que es troben, dels enormes recursos de què disposen davant altres nens i nenes que segurament mai podran portar una vida com la d’ells i elles, amb greus problemes per alimentar-se i sobreviure. Malgrat la mancança presentada en aquest punt, l’hem intentat suplir mitjançant la visita d’algun col·laborador d’una ONG que els pugui explicar situacions reals i viscudes en primera persona vers persones que viuen en zones on la supervivència és molt dificultosa. Com hem dit anteriorment, aquests han estat en grans trets els temes que al final no hem inclòs en la nostra proposta didàctica degut al límit de temps de duració de la proposta didàctica.

74

Unitat Didàctica de Naturals

La gana. Un problema a l’Àfrica

11. BIBLIOGRAFIA
Recursos literaris BLUME, en col·laboració amb Intermón – Oxfam (2003). “Una vida com la meva. Com viuen els infants arreu del món”. ZEGLER, Jean (2000). “La fam al món explicada al meu fill”. Ed. Empúries.

Recursos audiovisuals El Sol de la Nit. Capítol 1: La gana. Televisió de Catalunya. (DVD: durada total= 12,50’). Tam – Tam viatja per Àfrica. Intermón – Oxfam. (Vídeo: durada total= 19 minuts).

Recursos de caire pedagògic Maletes Pedagògiques. Programa “Educar per la solidaritat”. Equips de treball: “Àfrica al Sud del Sàhara”, “Medio Ambiente y Desarrollo” i “ Comerç Just, consum responsable”. Intermón – Oxfam. Web Pàgines web:
-

www.xtec.es/recursos/socials/fam www.agoranordsud.org www.cidob.es/castellano/publicaciones/dcidob/80/explicadaalmeufill.pdf www.creuroja.org www. omco.org/elconsumidor/economia_in.htm www.ntafrica.org www.educalia.org www.fao.org www.edu365.es www.xarxaconsum.org www.cv.uoc.edu/ ˜amnisitia/educa www.bcn.es/agenda21 www.amnistiacatalunya.org/educadors

-

-

75