You are on page 1of 12

Associaci Cultural Macarella

PLAERDEMAVIDA - 42
Revista de cultura i opini de Bonreps i Mirambell
TARDOR - HIVERN 2012

Opini Histria Local Notcies dac i dall Humor Recomanacions Cincia

La joia pura del carrer ens va reblir les mans de tendres grapats daigua Vicent Andrs Estells

www.macarella.org

LAIXETA

ARA LI DIUEN PAINTBALL


Nobels de la Pau demanen la retirada dun programa de lNBC nord-americana per lloar la guerra, llegit a el quinze dagost al peridic Levante-emv em pregunte, ja fa dies que mho demane a mi mateix, si no deurien retirar les autoritats bonrepostines i mirambellanes linefable camp de Paintball del terme municipal. Segurament largumentari dels promotors de la brillant idea justificar a bastament la installaci, abans al camp de futbol, ara vora el polgon i el parc municipal. Igual, vist el que est caient, no est de ms preparar-se per la guerra, per em sembla que no toca. Dedicar qualsevol esfor a aquesta mena dentreteniments em sembla llevar-nos temps per tractar qestions de ms profunditat: reflexionar sobre les nostres accions, les seues causes i conseqncies ara com ara encara s necessari. Igual estem jugant per damunt de les nostres possibilitats, fra ms econmic fer servir les installacions que ja tenim i no fer-ne de noves. Lluny del temps de jugar als soldadets o batalletes, jocs als que vaig dedicar un cert temps a la infantesa perduda, ho reconec, crec ms saludable fra fomentar al comen del segle XXI valors com ara la pau i la justcia social, amb la convicci ms vehement i sincera. Ja s que ho fan aix de pacificar els militars cascs blaus de lONU, per qu volen que els diga: les armes, encara que disparen pintura, les carrega el diable, i es comena per ac i sacaba en desfilades patritiques el dia de la ptria nica i indivisible. Perdonen o disculpen per alg ho havia de dir i escriure, que si no rebente. Que no nhem tingut prou de guerres? Que no en tenim prou als telenotcies de cada dia? Que no han hagut prou morts i ferits i vctimes de tota mena de terrorismes i genocidis? No vam jugar a la guerra ja prou de xiquets per continuar ara de grans? Cadasc que jugue al que vullga. Amb la mateixa llibertat de jugar mempare per escriure aquestes ratlles. Noms espere que amb el joc ens estalviem vctimes principals i collaterals. Si hi hagus un referndum sobre el particular el meu vot no el tindrien s clar, tant de bo que tampoc se lesperarien els promotors de la iniciativa. Per, en conscincia, ms profit trauria la ciutadania indgena de plantar al camp de batalla arbres i gespa, rosers i plantes aromtiques, tot creant un lloc on poder gaudir dun jard bell, harmonis, que convidara a la fraternitat solidria, al reps relaxat , a la conversa serena, a lamor romntic i a les passejades tranquilles.

EL PLANETA DELS SIMIS

LA CRISI SAKABA B segons Lloren dArbia


Vull recordar efusivament que fa cinquanta anys (lany 1962 per a ser ms exactes) sestrena als cinemes una pellcula mtica, Lawrence dArbia. Dirigida per David Lean, amb msica de Maurice Jarre i protagonitzada, entre altres, per Peter OToole, Omar Sharif, Alec Guinness, Anthony Quinn i Claude Rains La pellcula guanya 7 scars de lAcadmia de Hollywood. Els primers quatre mesos de rodatge de lesmentada pellcula es desenvolupen a Jordnia. Diversos problemes fan que el rodatge continue a Espanya (i al Marroc). La ciutat de Sevilla es transforma: la plaa dEspanya s el Centre de Comandament de les tropes angleses a la ciutat del Caire, lHotel Alfons XIII s el club dels oficials anglesos a la ciutat del Caire, un antic casino es converteix en el lloc de la ciutat de Damasc on fracassa la reuni del Consell rab... A Sierra Nevada es roden les escenes del castell on Lawrence es refugia desprs de ser torturat. A Almeria es roden les escenes del sabotatge a la lnia frria, la mort de Farraj i la matana del batall turc. A la platja de lAlgarrobico (al municipi de Carboneras, a la provncia dAlmeria) es construeix la fortalesa turca dqaba (o kaba). Actualment, un hotel illegal ocupa i desfigura la platja de lAlgarrobico. Com ens confirma un documental de la 2, lautntica qaba continua existint avui, s una ciutat porturia i turstica que pertany a Jordnia. Els fets histrics que conta la pellcula esdevenen durant la Primera Guerra Mundial (anys 19141918). Britnics i turcs lluiten en bndols diferents durant aquella Gran Guerra: els aliats (Gran Bretanya, Frana, Rssia i ms tard tamb Itlia i els Estats Units dAmrica) senfronten als anomenats imperis centrals (Alemanya, ustria i Turquia). Egipte s una colnia britnica amenaada pels turcs La revolta dels rabs compta amb lajut dels britnics (loficial Thomas Edward Lawrence entre ells) i serveix per a debilitar la fora dels turcs a la zona del Prxim Orient. El punt culminant daquesta revolta i de la pellcula esdev quan els rabs, encapalats per Lawrence i contra tot pronstic, ataquen per terra i conquesten la fortalesa turca dqaba. Els turcs tenien coberta la banda del mar, tots els seus canons apuntaven cap al Mar Roig. Latac agafa desprevinguts als turcs perqu havien comprat la quietud dels rabs i per tant no esperaven cap atac per la banda de terra. HERRIZ RIPOLL, Alejandro. Gua para ver y analizar Lawrence de Arabia, David Lean (1962). Nau Llibres, Octaedro.

LLoren dArbia

UN POBLE EN MOVIMENT

30 ANYS CANTANT
La can no s sols una forma espontnia dexpressi, constitueix un excellent mitj de formaci humana. La msica coral s un element quotidi de convivncia i formaci personal. Setembre de 1982 comena un nou curs al collegi de Bonreps i Mirambell, un grup de pares dalumnes posen en marxa una iniciativa msico-coral per potenciar leducaci de lalumnat de lescola. Tot es posa en marxa i a finals de 1983, sota la direcci de Carmina Moreno Llabata, i apadrinada pel grup Aula de msica el cor ofereix el seu primer concert amb un programa de nadales a lesglsia parroquial. Des daleshores cada any el concert de Nadal anava sent una cita obligada per als amics de la msica del poble. Els anys segents van ser de treball i consolidaci del projecte que cada vegada augmentava el seu nombre de coralistes. El cor comenava a participar activament al moviment coral valenci, incorporant-se a la Federaci Valenciana de Cors i realitzant diferents intercanvis amb nombrosos cors de la nostra terra. Lany 1989, dins del Cor de Bonreps i Mirambell, es crea el Cor Juvenil, que agrupar als coralistes de ms de 14 anys, i que vindr a donar continutat al treball realitzat des del 1982 amb els xiquets/es del poble. EI Cor Juvenil es presentar tamb sota la direcci de Carmina Moreno Llabata. Lactivitat del Cor al poble de Bonreps i Mirambell augmentava any rere any, oferint diversos concerts, fi de curs o de primavera, b a lesglsia parroquial o b a lermita de Mirambell, la missa dedicada a la Verge del Pilar durant les festes majors del poble, prenent part a trobades corals de carcter internacional com el IV Festival Internacional, de Msica per a Joves de Gaia a Portugal (abril de 1990), i preparant als xiquets i xiquetes del poble per a entrar a formar part del Cor, mitjanant la collaboraci dels membres de la prpia coral. Lany 1991 el Cor Juvenil realitza la seua segona eixida internacional, participant en la XXVIII Europeade celebrada a Rennes (Bretanya, Frana).Al 1992 commemora el seu X Aniversari, on participen el Cor Cant i Cantors dAlaqus, la Coral Frotola, la Coral Allegro de la Fundaci O.N.C.E. de Valncia, els Petits Cantors de Valncia i els Cors Infantil i Juvenil del poble. A ms del festival, el Cor va organitzar un concert oferit pel Cor de Xiquets de Leverkusen (Alemanya). EI mateix any el Cor Juvenil participava en altres festivals, i emprenia un viatge a Praga per cantar al festival coral juvenil daquesta ciutat. Una llarga llista de trobades, festivals i concerts arreu del mn ha estat oferint el nostre cor al llarg daquests 30 anys, les seues veus shan escoltat per nombroses poblacions i ciutats properes i llunyanes, Barcelona, Mallorca, Dinamarca, Blgica... EI ltims 10 darrers anys la gent del Cor ha anat canviant, per altra banda alguns components han deixat el cor per motius professionals o personals i a poc a poc, sha convertit en un cor de cambra, amb poques persones per veu. Tot i aix el Cor no ha deixat de funcionar i ha continuat acumulant experincies molt gratificants. AI llarg de tots aquests trenta anys el repertori ha estat molt variat, amb un arxiu musical on apareixen al voltant de 400 obres, en la seua gran majoria a quatre veus. Actualment el cor compta amb 30 coralistes sota la direcci de Vicent Ros Muoz, ve del poble, organitzant nous projectes (Juan de la Encina, Gospel rtmic, Reis del Pop&Rock, pera de cor, Nadales del mn...) amb molta illusi per part de tots els components i el mateix director. Aquest any celebrem el nostre 30 aniversari, i estem molt contents de fer-ho. Vos convidem a cantar amb nosaltres i a qu seguiu participant i animant-nos com sempre ho heu fet. Moltes felicitats i moltes grcies.

NOTCIES DAC I DALL

NOTCIES BREUS
Una de bona.- LAcadmia Valenciana de la Llengua ha declarat lany 2013 Any Estells amb motiu de commemorar-se el 20 aniversari de la seua mort. Tamb la Diputaci de Valncia acord donar suport a les activitats culturals que se celebren als pobles referents a lobra literria del poeta de Burjassot. Vicent Andrs Estells s el poeta valenci ms gran (i nhi ha molts grans poetes al nostre Pas) desprs dAusis March. LAssociaci Cultural Macarella celebrar el sopar dEstells el dia 28 de setembre de 2012 i tamb dedicar la Setmana Cultural i el Recital Potic de Nadal al nostre gran poeta. Una de dolenta.- Pensvem que el poble milloraria en tres installacions culturals que no tenen les condicions mnimes necessries: La biblioteca municipal, lescola de persones adultes i la Llar. Les dues primeres funcionen en locals xicotets i mal dotats i la Llar s un espai construt amb voluntarisme per la gent del poble fa molts anys, per que no reuneix les condicions suficients per fer teatre. Doncs, no sols no milloren, sin que dara endavant encara la biblioteca se redueix de mida. Com s possible si ja era massa menuda? I lescola dadults seguir en un local que s com un armari, sense noves tecnologies, sense taules per poder treballar amb comoditat i sense espai per fer activitats pedaggiques ms enll de classes magistrals, com si estigurem al segle XIX. La Llar, desprs del conveni amb lesglsia no ha rebut cap inversi seriosa que millore ni la seguretat ni laccessibilitat dels espectadors, ni les condicions dels actors, actrius i tcnics de llum i so. Nosaltres volem un poble ms culte i educat, vosts tamb,no? I un anunci.- Ja tens samarretes dels 10 anys de lAssociaci Macarella? Ens en queden algunes de xiquet per vendre i sn baratetes! Cada any som ms socis i scies, tu ja thas apuntat? La quota noms s de 10 euros a lany incloses les 3 revistes Plaerdemavida!

Illustraci d Antoni Tpies extreta del llibre Mural del Pas Valenci de Vicent Andrs Estells editat per 3i4 lany 1996

Macarella s cultura, s diversi, s tradici, s ... el que tu vulgues! Apuntat

HISTRIA LOCAL

Captol 3r Entrades al poble. Obertura de nous carrers. Zona industrial.


Introducci.
Els qui heu tingut la pacincia de llegir els anteriors captols de la Histria de lUrbanisme a Bonreps i Mirambell i vos en llegireu el present , convindreu amb mi que el perode de temps que va de 1954 a 1970, coincidint amb lalcaldia del senyor Aurelio Rodrigo, s el de ms activitat urbanstica en projectes i realitzacions. En aquesta poca se senten les bases de la configuraci urbanstica del poble amb una gran preocupaci de futur: Obrir carrers, facilitar entrades per la carretera de Barcelona, modernitzar i embellir el poble, engrandir-lo, etc. Els alcaldes que li seguiren acabaren molts dels seus projectes. Tamb, pensem que la Corporaci Gran Valncia s una entitat que assessora i aprova els plans parcials.

Histria de lUrbanisme a Bonreps i Mirambell

Entrades al poble.
Considerem lobertura i urbanitzaci del carrer Pintor Lluch la primera entrada al poble per la carretera de Barcelona, aprovada al setembre de 1954, per, en sessi plenria de 24 de gener de 1966, lalcaldia presenta una moci perqu es tinga en compte la convenincia que el carrer Pintor Lluch arribe fins a Mirambell i nencarreguen el projecte tcnic. El cam dentrada per lermita de les Cases de Brcena tamb seixampla. En sessi plenria de 3 dagost de 1964 sacorda que es faa un projecte tcnic, que es duga a terme leixamplament del cam dentrada al poble per lermita de la Verge del Pilar de les Cases de Brcena i que les obres siguen realitzades per lAjuntament de Valncia. En ple de 10 de mar de 1966 sexplica lacord amb lAjuntament de Valncia per a leixamplament i la urbanitzaci de lentrada al poble per lermita de Cases de Brcena: LAjuntament de Valncia proporcionar els rastells per al tram de Bonreps i el cobriment amb rec asfltic per a la zona de Valncia, el cobriment de la squia que fa de lmit i la collocaci de rastells. Lalcalde vor que la despesa no supere els donatius. Per fi, en plenari de 20 dagost de 1968, es dedica un vot de grcia a lalcalde Aurelio Rodrigo i al tinent alcalde Vicent Romero Pellicer per la bona gesti que han fet amb lAjuntament de Valncia per a la urbanitzaci del cam dentrada al poble per lermita Verge del Pilar. Lobra comenar immediatament.

Zona industrial.
En sessi plenria de 9 de febrer de 1863 es considera que cal fixar la zona industrial del poble en la partida del Rincn i llindars, se nencarrega el projecte a larquitecte Antonio Gmez Llopis i saprovar si s conforme. El 12 de novembre de 1965, desprs dexposar al pblic i publicat al Butllet Oficial de la Provncia (BOP), el projecte de zona industrial saprova. El 6 dabril de 1967 sacorda visitar la Corporaci Gran Valncia per tal daccelerar laprovaci definitiva de la zona industrial. El 29 de desembre de 1967 lesmentada corporaci requereix un projecte diferent, en concret un pla parcial per a la zona industrial.

Pla parcial de la plaa sant Ferran i obertura de carrer al seu entorn.


En sessi d11 dagost de 1965 es revisa una certificaci del plnol durbanitzaci del sector que afecta terrenys entre casa Ricardo Nicsio en carrer Jos Antonio i carrer sant Ferran n 8, ja que quedaria una plaa fins a la vivenda de Julio Ros Ros i la de Vicente Ros Devs, fins a enllaar amb el carrer citat en projecte que va del carrer Calvo Sotelo, en direcci a la carretera de Barcelona sobre la part lateral de Santiago Ros Nicsio.
Projecte plaa de sant Ferran.

HISTRIA LOCAL

Sacorda que sen faa el projecte, sexpose al pblic sincloga ledicte al BOP i es remeta a la Corporaci Gran Valncia, que es rectifiquen algunes lnies del plnol i que sestudie b i detingudament i que isca, finalment, un projecte bo per al futur. El 14 dagost de 1965 torna a parlar-se de la futura plaa de sant Ferran i es prohibeix tota llicncia dobres o parcellaci de terrenys, durant un any, en eixa zona. En sessi plenria de 14 de Juny de 1966 la Gran Valncia aprova leixamplament del carrer sant Ferran.

Obertura de carrers.

Plnol de Gran Valncia.

El 12 de novembre de 1965, el mateix dia que saprova el Projecte de Zona Industrial, sacorda aprovar la moci de lalcaldia dobrir el carrer desquena a la carretera de Barcelona des de Pintor Lluch al Parc dAutomobilisme i sacorda encarregar-ne el projecte tcnic, s el carrer Doctor Flming. En juny de 1970, ja en lalcaldia Jos Amig, es tracta de lobertura de carrer en zona industrial. El 24 de juny de 1971 sacorda que sbriga un carrer en projecte, perpendicular a Pintor Lluch entre esta via i lavinguda dAlmssera, entre finques de Devs i terres de germans Laguarda Sabater, aix com encarregar a laparellador el projecte tcnic, s el carrer Joan XXIII. Tamb sacorda lobertura dun carrer perpendicular al carrer Jos Antonio (ara carrer del Mig) en terreny de Fermn Laguarda, llindant amb la finca de Alfred Ros Molina, s el carrer dels Llauradors. El 5 de juny de 1974, sent alcalde Vicent Lpez Alcaiz ,es proposa lobertura dun carrer que vaja del carrer Major al grup de vivendes Verge del Pilar. Aquest carrer ara sanomena Mari Benlliure. El 29 de juny de 1984 sacorda urbanitzar el carrer Mari Benlliure en II fase, carrer El Parc. El 27 de gener de 1978 sobri el carrer que va de la carretera de Barcelona a Bronzes Pradas i surbanitza durgncia. El 28 de febrer de 1979 sacorda retolar el carrer amb el nom de Pintor Gabriel Esteve. El 12 de novembre de 1981 se sollicita la inclusi en el Pla dObres i Serveis de la Diputaci per a les obres durbanitzaci dels carrers Gabriel Esteve i Lepanto (ara El Parc). Perqu vegem el que costen les obres i la realitzaci dels projectes, el 25 de setembre de 1980 es diu reconeixement de terrenys cedits per Emilio Nicsio, per Amparo Trenco, Vicente Sanchis i Vicente Traver Nicsio per a la construcci i urbanitzaci de la plaa de sant Ferran , a condici que no cedeixen la propietat i quan realment surbanitze la plaa els altres vens hauran de pagar-los.

Pla General dOrdenaci Urbana del poble.


En plenari de 26 de novembre de1969 es demana que larquitecte municipal, don Antonio Gmez Llopis actualitze el plnol de 1950 al temps actual, sobre tot en la zona del futur mercat i la seua connexi amb Mirambell, en la zona escolar, i que se suspenguen les llicncies dobres en eixes zones. El plnol del poble s objecte de moltes preocupacions perqu en plenari de 5 de febrer de 1971 es diu: feta la modificaci del plnol pels tcnics municipals, la corporaci en ple de 29 de mar de 1971, examinat lesborrany de plnol, rectifiquen algunes lnies i es torna al topgraf. I sencarrega el projecte tcnic. El 12 de novembre de 1975, sent alcalde Francisco Sabater Gil, sinsisteix en la necessitat de confeccionar un Pla General dOrdenaci Urbana per al poble. Es diu que noms nhi ha un que s de 1953, que desprs, en 1973, sen feu un altre; per que no saprov, per tant no s legal i ara quan es dna llicncia es t en compte el de 1973.

Roser Santolria
La informaci est treta de les actes municipals. Agrament a la secci durbanisme de lAjuntament.

RESSENYES

Una vida llogada. Manel Hurtado i Juan. Editorial Sunya


Motiu dagrament i alegria s rebre i ressenyar una novella feta per un ve del poble. Lautor ens proposa un viatge pel temps i lespai que no deixa un sol moment de treva al lector. Tenim al davant un text que parla de sentiments i lamor mou als personatges duna manera decisiva. La histria de la parella conformada per Jaume i Jlia es configura com la central i al seu voltant sarrengleren les dems. La recerca de la veritat, del perqu les coses passen com passen, apareix com la motivaci de la redacci de lobra i alhora ens esperona a avanar captol rere captol. Una vida llogada esperem siga el comen duna obra rica i fecunda i, amb Manel, desitgem endinsar-nos en la vida literria per fer de la de cadasc una vida plena.

Brins de literatura universal. Jordi Llovet. Galxia Gutemberg. Cercle de lectors


La lectura daquest extens recull darticles del professor Llovet esdev font inesgotable de propostes de lectura i de suggeriments per al lector dels nostres dies, tantes vegades cridat a respondre a la pregunta i ara qu llegirem? La nmina dautors des de lpoca arcaica i clssica fins la contempornia s molt rica, i aquest recorregut per la literatura de tots els temps un viatge que paga la pena. Estem davant dun llibre de llibres, convit a gaudir de bones lectures. Sense menystenir els diferents camins pels que podem arribar a llegir un llibre, aquest treball esdev ferramenta formidable per situar-se i abocar-se al fascinant mn de la lletra impresa. Els brins daquesta literatura universal es completen amb un recull darticles del mateix autor sobre poltica literria, cultural i educativa, de la que anem tan necessitats.

Nosaltres els valencians. Joan Fuster. Edicions 62


50 anys desprs de la seua escriptura i primera publicaci, la lectura daquest volum esdev tamb una destacable aportaci per fer balan provisional, aix s, don rem i on som. Per, si sem permet de dir-ho, el llibre continua essent text cabdal per saber qu o qui som els valencians, per crear conscincia i per projectar-la al futur. Sovint sevita o disfressa amb tota mena de maniobres el plantejament daquesta qesti i, molt ms encara, la seua resposta. Preguntar i respondre, segons qu, s poc oport, i molt perills. Els temps de temptacions abolicionistes de lestat dit autonmic, de crisi econmica catastrfica que justifica el desballestament de lestat del benestar i all pblic, despanyolisme olmpic, fan si ms no, encara ms necessria la relectura del text fusteri, acostar-se a les seues planes amb nim de coneixement, amb nim de canvi com demana lautor. Tot aquest esfor intellectual, dun home excepcional, des daleshores sha projectat en una tasca de recerca dinvestigaci i pensament que no ha fet sin fer-nos crixer com a poble i millorar-nos com a persones, reconixer-ho, en aquest mig segle de vida, s de justcia. Per acabar: apuntar que tota aquesta reflexi sha concretat en una certa acci poltica que voldrem esperanadora i transformadora.

UNA DE CONTES

AL BOU PER LES BANYES


Aix era que: en un poble xicotet per molt bonic, on hi havia parcs, places, una escola de msica i una escola pblica, vivia una xiqueta anomenada Marieta. Marieta tenia 8 anys, el cabell castany fosc, els ulls marrons, era alta, guapa, molt simptica i molt bona. A Marieta li agradava molt anar a escola i, sobretot, a lescola de msica, a ella li agradava tocar el saxfon i el piano, jugar amb els seus amics i passejar amb bicicleta amb els seus pares i germana, era una xiqueta feli. A ms eixe any prendria la comuni i ella estava molt illusionada amb els regals. Un dia Anna, que aix sanomenava sa mare, els va contar a ella i a la seua germana que estava malalta, que lhavien doperar, per que tot passaria rpid i per a la comuni ja estaria bona. Marieta es va posar molt trista, per no va voler que sa mare sadonara i quan per fi va arribar el dia de loperaci, i la seua mare va haver d anar-sen de casa, Marieta es va posar a plorar. Van ser uns dies molt tristos, per quan la seua mare va tornar a casa Marieta lajud en tot. Als pocs dies destar a casa els van dir que la malaltia de sa mare no shavia curat amb loperaci i que havien de tornar a operar-la. Anna no va voler que loperaren fins desprs de la comuni, i per a Marieta eixe dia va ser molt bonic. Lendem de la comuni, Marieta es qued a casa amb sa mare i no va anar al collegi, entre les dos van arreplegar i van guardar tots els regals i, en acabant de dinar, Marieta ajud a Anna a preparar la bossa per a lhospital. Quan va arribar son pare, sen van anar tots a lhospital i Marieta es va sentir important perqu havia estat ajudant a sa mare. Quan Anna va tornar a casa, Marieta la va cuidar molt i, com Anna estava de baixa, passaven molt de temps juntes i es contaven moltes coses. Anna, com es va adonar de com de valenta era la seua filla i com li agradava ajudar-la, li va contar que li anaven a posar una medicaci que era molt forta i que se li anava a caure el cabell, i li va demanar a Marieta que lacompanyara a triar una perruca. Marieta es va sentir molt important, van anar a triar perruques, i Anna es va provar un munt de perruques i estava molt guapa amb totes. Al final van triar una cabellera com la que tenia Anna. Quan a Anna se li va comenar a caure el cabell, Marieta lacompany a tallar-sel i la va animar dient-li que estava guapa de tota manera i que el seu tio Pep, que sempre havia sigut calb, era molt guapo. Anna, a qui se li queien les llgrimes junt amb el cabell, es va posar a riure. Va passar el temps i Anna va acabar amb la qumio, i va comenar amb la radioterpia, i encara que la van haver doperar un parell de vegades ms, amb lajuda de Marieta i la seua famlia, es va fer forta i va superar el cncer. Un dia Marieta, que estava parlant amb sa mare de tot el que havien passat durant la malaltia, li va contar que la primera vegada que sen va anar de casa per a operar-se, va ser quan pitjor ho havia passat, perqu no sabia qu passava, per les altres vegades, com ella li ho havia contat tot, va ser ms fcil, i que com ella quasi mai estava en el llit, no pareixia una malalta. Marieta li va dir tamb a sa mare que es recordava dun parell de frases que ella havia dit moltes vegades durant la malaltia voler s poder i al bou per les banyes, i que ella no va entendre llavors, ara, desprs de dos anys, podien dir que les dos eren molt bones toreres, havien capotejat molt b a la malaltia. Anna li va dir que estava contenta perqu encara que ho havien passat malament, havien aprs moltes coses i que aix les havia fet ms fortes i que quan es posa voluntat en una cosa al final quasi sempre saconsegueix. Ara Anna ja t els cabells curtets i arrissats i Marieta s una xiqueta feli.

Marina Ros Ros


Aquest conte va guanyar el Premi Sambori comarcal lany 2012. s el concurs literari infantil i juvenil amb ms participants de tota Europa, lorganitza Escola Valenciana i tots els contes estan escrits en valenci.

Moltes felicitats Marina!

EL POALET DE LA CINCIA

TOTS SOM QUASI IDNTICS


En 1953 els investigadors Watson i Crick descobriren lestructura de lADN. Possiblement, la investigaci amb ms repercussi i conseqncies de la biologia. Cinquanta anys desprs, el 24 dabril del 2003, es va presentar la primera seqncia completa del genoma hum. Tres mil milions de dlars invertits en conixer la composici de la molcula que posa ordre en les cllules que componen les persones. La longitud i complexitat de lADN depn de cada organisme. No passa el mateix amb la composici, ja que en tots els ssers vius, excepte alguns virus, est composat per quatre bases. Les bases sn unes molcules molt senzilles que normalment es representen amb les lletres: A, T, C i G. En el cas de les persones, lADN s una combinaci de tres mil milions destes quatre molcules. I, encara que parega increble, no estan ordenades a latzar i seguixen un ordre determinat i ben establert que fa que siguem com som. Han passat nou anys des daquella presentaci tan famosa i important i la cosa, en compte de baixar en intensitat, sha posat ms interessant. Les tcniques de seqenciaci de lADN han millorat tant que ara s possible obtindre el genoma duna persona en dues setmanes i a un preu quasi un mili de vegades ms barat. De fet, nhi han projectes en els que sestan seqenciant milers de genomes, com el projecte anomenat 1000 genomes. Comenaren amb lobjectiu de seqenciar i analitzar 1000 genomes, per noms un any desprs, el nmero final havia augmentat a 2500 genomes distribut en 25 poblacions de tot el mn. I per qu este gran esfor? Per intentar conixer les peces moleculars que fallen quan es desenvolupa una malaltia. Eixa s la ra principal, entendre la composici del nostre genoma i intentar detectar les mutacions i els canvis en lADN que poden provocar malalties. Una mutaci es defineix com un canvi duna base en lADN. Nhi han de bones i de dolentes. Les bones sn les que no provoquen malaltia en els individus. Per contra, les dolentes sn aquelles que s les provoquen normalment perqu sn capaces de desbaratar un gen. Un gen s la unitat funcional del genoma i en alguns casos una nica mutaci en un dells pot causar malaltia. En altres ocasions, shan de modificar molts gens. Els estudis de seqenciaci de genomes ens aporten informaci molt interessant sobre estos dos tipus de modificacions i els gens en els que es localitzen. Sn moltes les mutacions dolentes que han sigut relacionades amb el desenvolupament dalgunes malalties durant els ltims anys. I els gens on shan trobat estes mutacions han sigut associats directament amb les malalties corresponents. Aix, si es trobara alguna mutaci en un gen deste tipus significaria que quasi segur anaves a tindre la malaltia. Estos estudis de seqenciaci massiva ens han demostrat que esta relaci no s tan directa. Sorprenentment, tots nosaltres tenim mutacions que ens deurien causar alguna malaltia, no obstant aix, estem sans. Imagina que algun dia tens la possibilitat o tofereixen seqenciar el teu genoma. Desprs danalitzar-lo, trobarien que tens una mutaci en un gen associat a no s quina malaltia, una altra que et conferix alta predisposici a tindre una deficincia cardaca i una altra que te situa en un percentatge mitj de patir algun tipus de cncer. I tot aix significar que vas a caure mal? Segurament no, per s que et donar informaci sobre com han de ser els teus hbits en el futur per no fer-ho. I qu passa amb les mutacions bones? Doncs sn les que ens permeten que tots siguem diferents. Els trets que ens diferencien entre nosaltres com poden ser la forma del nas, el color dels ulls, la grandria dels peus o el color de la pell... sn conseqncia de petits canvis en la nostra seqncia dADN. Ni els bessons iguals sn genticament idntics al 100%, i aix que vnen de la mateixa cllula! De fet, el nombre de mutacions que t una persona est en lordre de desenes de milers. I si ens comparem persona a persona? Doncs si et compares amb ton pare o ta mare, tindrs aproximadament un 50% de mutacions diferents. Front a un ve, el percentatge augmentar. I si et compares amb una persona dun altre pas, augmentar ms encara. Per en tots els casos ser un percentatge molt per que molt petit. En definitiva, tots som prcticament iguals. I en este punt radica la ignorncia del racista. Com alg pot ser racista o marginar una altra persona per estes diferncies tan insignificants? Tots som iguals i al mateix temps diferents. I encara que cadasc tenim una seqncia prpia dADN, tots formem part del mateix grup, sigues com sigues.

10

Jorge Jimnez

www.piratasdelaciencia.com/blog

LA RATETA DIGITAL

(recomanacions per no perdres entre programes del cor i webs porno) Desgraciadament, cada vegada ens trobem ms limitats a lhora doferir-vos propostes audiovisuals ja que en els ltims mesos hem rebut dos decepcionants notcies, per una banda, la negativa del govern espanyol a admetre a debat la ILP televisi sense fronteres que ha recollit 651.650 signatures dels ciutadans i que va ser promoguda per Acci Cultural del Pas Valenci per poder rebre en clau recproca les emissions de TV3 i Canal33 al nostre pas; i per altra, els efectes de les retallades en els mitjans audiovisuals valencians, la supressi de vries rdios i televisions locals, i sobretot lanunci de lERO de la Rdio Televisi Valenciana (Canal 9, Punt2 i Rdio9), que pretn despatxar el 76% de la plantilla, 1295 treballadors de la nostra televisi i rdio pbliques, cosa que far que sexternalitzen i privatitzen molts dels programes que fins ara viem i escoltvem. Alguns destos efectes ja els estem veient, aix sha suprimit el magazine cultural dAmlia Garrigs Alta fidelitat de la graella radiofnica, una de les nostres propostes en anteriors nmeros del Plaerdemavida. Per tot aix noms ens queda solidaritzar-nos amb els treballadors de RTVV ja que sn, com nosaltres els valencians i valencianes, vctimes duna mala gesti per part de la direcci de la empresa que ara pretn acomiadar-los sense depurar responsabilitats.

MITJANS DE COMUNICACI

AUDINCIES. www.au-agenda.com/audiencies/
Us oferim un 2x1 cultural, per una banda, una web on podreu trobar tota lagenda cultural de la ciutat de Valncia la web AU (Agenda Urbana) i per laltra un projecte creat amb la intenci de donar a conixer la msica duna forma diferent, tant la que es fa a hores dara a Valncia com la dels msics de fora que ens visiten. Aix, AUdincies ens ofereix una srie de petites gravacions que ens mostren la immediatesa a lhora de transmetre les canons, en versi acstica i despullades de qualsevol artifici tcnic, en la qual podrem vore la implicaci dels msics per tamb dels espectadors. Que ho disfruteu!

VEUS. www.veusvalentia.blogspot.com.es/
Aquest projecte s la uni dautors valencians de teatre que, amb lobjectiu de propiciar lescriptura de peces teatrals en un marc dintercanvi i dileg entre ells i amb lajuda de directors, actors i la resta equip tcnic i artstic, sn capaos de produir nous processos de creaci escnica. A ms daquestos objectius, el projecte pretn fomentar la creaci escnica fora de censures o condicionaments empresarials i en valenci! El ms recent treball daquest collectiu s VALENTIA, una pea teatral que naix de la convulsa realitat valenciana marcada per les retallades en els serveis pblics. Una obra que ens ajuda a reflexionar sobre el menyspreu i la crueltat que el poder pot infligir sobre els ciutadans i que podreu tastar a partir de novembre a la sala Matilde Salvador de la Universitat de Valncia i a la Casa de la Cultura de Picassent.

@la rateta digital 11

Incendis devastadors el dAndilla i el de Cortes; per lestiu trrid i sec, per culpa les retallades. Hi ha sis-cents mil valencians que busquen algun treball. Eixirem daquest malson entre tots tirant avant ? Els governants els primers, els banquers els seguiran: qui ha furtat, que torne els euros i a la foscor castigat. Els joves que estudien molt, que preparen el futur: tenen dret a un treball digne conforme a sa formaci. Dos llibres shan publicat que esclareixen la qesti: Valncia la tormenta perfecta del professor Vicent Boira Mis queridos constructores de Sorribes Monrabal s una altra reflexi sobre Valncia ciutat. Que els lligen els que ens governen; que escolten nostres talents no com fins ara, que els lladres eren els seus amiguets.
Hem escrit al Plaerdemavida-42: Marina Ros, Jorge Jimnez, Alexandre Ros, Rosella Antol, Llus Antol, Trini Martnez, Santi Ros, Roser Santolria i Vicent Ros Illustracions: Neus Arazo i Patossa Disseny i muntatge: Rosella Antol i Tamara Folguer Coordinaci: Rosella Antol Correcci lingstica: Alexandre Ros Impressi: Grfiques Bolea de Meliana Edita: Associaci Cultural Macarella Dipsit Legal: V-2407-2004