INTRODUCCIÓ  

El  curs  de  Literatura  de  tercer  de  BUP  del  departament  de  Valencià  ha  estat  des   del   curs   1992-­‐93   eminentment   pràctic,   sortejat   en   tres   blocs   literaris:   la   Narrativa,   que   era   i   continua   sent,   la   part   més   llarga,   el   de   Poesia   i   finalment   el   d’Història   de   la   Literatura.  El  curs  girava  al  voltant  d’un  treball  pràctic  de  lectura  i  de  creació:  Lectura   de   fragments   diversos   i   d’obres   literàries   variades   i,   conseqüentment,   la   creació   de   textos   propis   dels   alumnes   que   es   basaven   en   la   seua   lectura   i   en   la   seua   experiència   com  a  lectors.       Els  apunts  de  l’any  1992  van  madurar  i  van  donar  pas  a  uns  altres  resultants  de   la  pràctica  quotidiana,  de  la  tasca  docent  que  s’estableix  entre  professors  i  alumnes  de  la   nostra   assignatura   i   van   adaptar-­‐se   encara   més   al   disseny   curricular   que   ordenava   la   nova  llei  de  l’ensenyament.       Els   actuals   apunts   tenen   ara   cinc   blocs   literaris,   als   anteriors   hem   afegit   el   de   teatre   i   el   d’assaig,   dos   gèneres   que   als   apunts   antics   estaven   disseminats   dins   el   bloc   d’Història.   Al   mateix   temps   hem   reestructurat   la   narrativa,   la   poesia   i   la   història,   amb   nous  textos,  amb  noves  activitats  i  amb  la  teoria  tot  acompanyant  la  pràctica,  així  com   hem  pal·liat  les  brosses  i  lapsus  que  apareixien  als  primers  apunts  de  l’any  1992.       El   curs   pot   continuar   sent   eminentment   pràctic   o   pot   enfocar-­‐se   d’una   manera   més   teòrica,   dependrà   de   la   dinàmica   que   enfoque   el   departament   o   la   dinàmica   educativa  del  professor  i  l’alumnat.       La  part  de  teatre  ha  estat  esbossada  per  la  professora  del  seminari  Roser  Sastre,   la  qual  ha  animat  la  nova  elaboració  dels  presents  apunts.  La  professora  Isabel  Ferrer  i   el   professor   Gabriel   Garcia   del   nostre   departament   han   estat   sempre   molt   receptius   i   han   escorat   els   apunts   que   us   presentem,   així   com   tots   els   alumnes   que   ha   passat   per   l’institut  de  Batxillerat  d’Oliva,  que  han  hagut  d’haver  llegit  i  treballat  els  apunts  i  que   majoritàriament   han   estat   crítics   i   al   mateix   temps   receptius   dels   textos   que   els   hem   presentat.       Allò   de   més   constructiu   que   té   el   present   material   didàctic   és   l’oportunitat   que   dóna  al  professorat  d’anar  rectificant  i  millorant  curs  a  curs  tant  la  tria  de  les  activitats   com  la  de  nous  textos  més  adients,  acurtant  o  allargant  els  d’anys  anteriors,  tot  això  en   definitiva  repercuteix  positivament  en  el  nostre  alumnat.       Una   darrera   aclaració:   segurament   no   es   podran   fer   detalladament   tots   els   exercicis   que   es   presenten,   el   professor   haurà   de   triar   aquells   que   li   semblen   més   adients   per   aconseguir   els   objectius   marcats   a   la   programació   anual   del   departament,   així   com   també   controlar   el   temps   dedicat   a   cada   activitat   encara   que   és   recomanable   respectar  les  sessions  marcades.   Josep  Vicens.   Professor  de  Valencià.   Llengua  i  Literatura  Catalanes.  

Narrativa.

Presentació del bloc de narrativa:
El gènere literari anomenat narració consisteix fonamentalment en contar esdeveniments humans situats en un espai i un temps. Tots contem o hem contat històries però cal adonar-se i fer servir tècniques diverses per a poder narrar i delectar-nos quan llegim o quan narrem i així poder comunicar-nos millor. S'anomena història als fets humans encadenats en el temps i situats en l'espai. No segueixen un ordre lineal sinó múltiple. És a dir que als diferents personatges d'una història els passa coses, realitzen fets, tenen sentiments, pensaments, en moments diversos, de vegades simultanis i també en els mateixos espais o diferents. Direm discurs lingüístic a l'organització de materials lingüístics per a detallar la història. El discurs sempre ha de seguir un ordre lineal. És a dir que comencem, i acabem de contar unes seqüències darrera de les altres. La dificultat per tant, consisteix en escriure de forma lineal una història que té aspectes múltiples, en altres paraules que de vegades haurem d’escriure sobre un personatge i recordar temps passats mesclant-los en pensaments actuals o escriure una seqüència que és simultània a una altra o de diversos personatges etc. Podem esquematitzar el relat de la següent manera per poder estudiar-lo: RELAT, NOVEL·LA O NARRACIÓ Història: Fets, esdeveniments Personatges Espais Temps cronològics Significació, tema. Discurs lingüístic: Temps del discurs El narrador i els punts de vista o aspectes. Modes del discurs: narració, diàleg i descripció. Enunciat fònic, lèxic i morfosintàctic del discurs. Relació entre text i discurs. Al bloc narratiu que comencem, anireu sobretot llegint textos, analitzant-los, escrivint comentaris, activitats diverses i finalment en acabar cada sessió, n’hi haurà una explícitament dedicada a l’elaboració d’una vostra narració, aplicant totes aquelles pràctiques que farem en les sessions diàries.

Narrativa

Unitat 1. Introducció a la narrativa.

Presentació de la unitat La primera unitat de narrativa ens serveix d'introducció al món literari de la narrativa, per això necessitem conèixer els punts de vista dels elements que intervenen en la comunicació: l'emissor general (autor o escriptor real) i el receptor (lector real). A la present unitat llegirem textos escrits per autors i les seues opinions sobre els processos que fan servir per a escriure. També examinarem les posicions i les actituds dels lectors en enfrontar-se a la possibilitat de la lectura. Finalment en una darrera sessió començarem a fer un esbós de la narració pròpia, tot i basant-nos en els textos llegits en la present unitat.

-4-

Unitat 1. Els escriptors i els lectors. (Sessió 1)

Sessió 1: Els Escriptors.

ACTIVITATS 1- Lectura del TEXT 1a: Postil·la El Nom de la Rosa d'Umberto Eco. 2- Comenteu què vol dir Umberto Eco quan escriu: Els títols més respectuosos
envers el lector són aquells que es redueixen al nom de l'heroi epònim.

3- Quina és la raó que té Umberto Eco per a escriure una novel·la? Quin és l’origen de la novel·la El Nom de la Rosa? 4- Què va fer Umberto Eco el primer any d'elaboració de la seua novel·la, escriviu-ho. 5- En grup reduït escriviu tres títols de novel·les que siguen d'heroi epònim. Escriu què significa que són més respectuosos envers el lector? 6- En grup reduït escriviu 3 títols de novel·les que hàgeu llegit i la relació entre el títol i l'argument. Podeu consultar-vos dins el mateix grup. 7- Lectura del TEXT 1b: Combat de nit de Josep Maria Espinàs. 8- Activitat individual sobre lèxic: Els autors solen inventar-se paraules, si busqueu al diccionari el verb "encamionar-se" no el trobareu, Josep Maria Espinàs se l'ha inventada, és fàcil deduir què vol dir, perquè posa un sinònim, quin és? Inventeuvos uns quants verbs que no estiguen al diccionari. Consulteu-lo per a realitzar aquesta activitat. 9- Activitat individual: Resumiu les idees principals de cada paràgraf del fragment de Josep Maria Espinàs. 10- Individualment imagineu-vos de què anirà la novel·la que va escriure Josep Maria Espinàs i escriviu un resum del que trobeu que serà la història. Penseu que el títol Combat de nit és un indici i pot orientar-vos una mica. 11- En grup reduït: A quin tipus (o subgènere) diu que es pot col·locar la novel·la Combat de nit? Qui ho diu?

Narrativa

TEXT 1a: Postil·la1 El Nom de la Rosa d'Umberto Eco
(...) El títol i el sentit (...) Un narrador no ha de fornir2 interpretacions de la pròpia obra, altrament no hauria pas escrit una novel·la, que és una màquina d'engendrar interpretacions. Però un dels obstacles principals per a l'acompliment d'aquest propòsit virtuós és precisament el fet que una novel·la ha de tenir títol. Malauradament, un títol ja és una clau interpretativa. Hom no es pot sostreure a les suggestions engendrades3 per El roig i el negre o Guerra i pau. Els títols més respectuosos envers el lector són aquells que es redueixen al nom de l'heroi epònim4, com David Copperfield o Robinson Crusoe, però fins i tot la referència a l'epònim pot constituir una ingerència indeguda per part de l'autor. Le Père Goriot centra l'atenció del lector en la figura del pare vell, mentre la novel⋅la és també l'epopeia de Rastignac, o de Vautrin, àlias Collin. Potser caldria ser honestament deshonestos, perquè és clar que Els tres mosqueters, en realitat, és la història del quart. Però són luxes rars, i potser l'autor només se'ls pot permetre per error. La meua novel⋅la tenia un altre títol provisional, que era L'abadia del crim. El vaig descartar perquè fixa l'atenció del lector exclusivament en la trama policíaca i podia induir il⋅lícitament els dissortats5 compradors que busquessin adeleradament històries d'acció, a abraonar-se6 sobre un llibre que els hauria decebuts. La meua idea era intitular-lo Adso de Melk. Títol força neutre, perquè Adso no passava de ser la veu del narrador. Però els nostres editors no tenen gaire tirada als noms propis7(...) No hi ha res més consolador per a un novel⋅lista que el fet de descobrir lectures que no li havien passat pel cap, i que els lectors li suggereixen. Quan escrivia obres teòriques la meua actitud envers els crítics era de tipus judicial: ¿han entès o no el que volia dir? Amb una novel⋅la és ben diferent. No dic pas que l'autor no pugui denunciar una lectura que li sembla aberrant, però ha de callar, en qualsevol cas, a d'altres persones pertoca de refutar-la, amb el text a la mà. D'altra banda, la gran majoria de les lectures fan descobrir efectes de sentit en els quals hom no havia caigut.(...)

Explicar el procés
1

lit Glossa, nota breu feta al marge o al peu d’un escrit per aclarir-ne el text. 2 p ext Notes de comentari impreses a peu de pàgina o al final del volum. 2 Donar, proveir, produir... 3 El lector pot quedar suggestionat o influenciat... 4 Personatge, el nom del qual és posat al títol. 5 Sense sort. 6 Llançar-se (en sentit figurat) 7 És a dir que els editors no són partidaris de posar com a títol de novel·la, el nom propi d'algun personatge. Això mateix va dir-ho Isabel-Clara Simó en una conferència que impartí el curs 1994-95 a l'Institut Gregori Maians d'Oliva.

-6-

Unitat 1. Els escriptors i els lectors. (Sessió 1)

L'autor no ha pas d'interpretar. Però pot explicar per què i com ha escrit. Els anomenats escrits de poètica no sempre serveixen per entendre l'obra que els ha inspirats, però serveixen per entendre com es resol el problema tècnic de la producció d'una obra (...) El qui escriu (el qui pinta o esculpeix o el qui compon música) sempre sap el que fa i quant li costa. Sap que ha de resoldre un problema. Es pot escaure que les dades de partença siguin obscures, instintives, obsessives, que no siguin sinó un desig o un record. Però després el problema es resol escrivint, interrogant la matèria sobre la qual hom treballa, matèria que té les seues lleis naturals però que, alhora, comporta el record de la cultura que arrossega (el ressò de la intertextualitat).(...) Quan l'escriptor (o l'artista en general) diu que ha treballat sense pensar en les regles del procés, només vol dir que treballava sense ser conscient que coneixia la regla. Un nen parla molt bé la llengua materna, però no seria capaç d'escriure'n la gramàtica. Però el gramàtic no és pas l'únic que coneix les regles de la llengua, perquè també les coneix perfectament, sense saber-ho, l'infant; el gramàtic no és sinó aquell que coneix per què i com l'infant coneix la llengua.(...) Vaig escriure una novel⋅la perquè me'n van venir ganes. Crec que aquesta és una raó suficient per posar-se a narrar. L'home és una animal fabulador per naturalesa. Vaig començar a escriure pel març del 78, mogut per una idea seminal8. Tenia ganes d'emmetzinar9 un monjo. Crec que una novel⋅la neix d'una idea d'aquest gènere, la resta és polpa10 que s'afegeix tot fent camí. (...) Em vaig posar a llegir o a rellegir els cronistes medievals, per agafar-ne el ritme i el candor11. Ells parlarien per mi i jo quedaria lliure de sospites. Lliure de sospites, però no pas dels ressons de la intertextualitat. Així és com vaig redescobrir allò que els escriptors han sabut sempre (i que ens han dit tantes vegades): els llibres parlen sempre d'altres llibres i cada història explica una història ja explicada. Això ho sabia Homer, ho sabia Ariosto, per no parlar de Rabelais o Cervantes. Per aquesta raó la meua història no podia sinó començar amb el manuscrit retrobat i també ella seria una citació (naturalment). Així vaig escriure de seguida la introducció, posant la meua narració a un quart nivell d'inclusió, dintre de tres narracions més: dic que Vallet deia que Mabillon havia dit que Adso va dir... (...) La novel⋅la com a fet cosmològic. Entenc que per contar cal, primer que res, construir-se un món, tan moblat com siga possible fins als darrers detalls. Si construís un riu, dues vores, i a la vora esquerra hi posés un pescador, i si atribuís a aquest pescador un caràcter colèric i un certificat de penals poc net, llavors podria començar a escriure, traduint en paraules allò que no pot deixar de passar. ¿Què fa un pescador? Pesca (i vet ací tot un seguit més o menys inevitable de gestos). I després què passa? Hi ha peixos que piquen, o no n'hi ha. Si n'hi ha, el pescador els pesca i en acabar se'n torna a casa tot cofoi12. I s'ha acabat la història. Si no n'hi ha, com que és colèric, potser s'enrabiarà. Potser trencarà la canya de pescar. No és gaire, però ja és un esbós. Però hi ha un proverbi indi que diu: "Seu a la vora del riu i espera; el cadàver del teu enemic no trigarà a passar". ¿I si al llarg del corrent passés un cadàver -ja que aquesta possibilitat és inclosa dins
8 9

Original, origen. Que pertany a la llavor. Enverinar. Part carnosa. 11 Absència de malícia. 12 Sinònim de content.
10

Narrativa

l'àrea intertextual del riu? No oblidem que el meu pescador té brut el certificat de penals. ¿S'arriscarà a ficar-se en embolics? Què farà? ¿Fugirà, farà veure que no ha vist el cadàver? ¿Creurà que té la cua de palla perquè, fet i fet, el cadàver correspon al de l'home que odiava? Colèric com és, ¿s'enfurismarà perquè no ha pogut executar ell mateix la venjança desitjada? Ja ho veieu, n'hi ha hagut prou amb molt poc per moblar el propi món, i ja tenim un començament d'història. El problema és construir el món, els mots vindran sols.(...) El primer any d'elaboració de la meua novel⋅la va ser esmerçat13 a construir el món. Llargs repertoris de tots els llibres que hom podia trobar en una biblioteca medieval. Llistes de noms i fitxes censuals de molts personatges, molts dels quals després han estat exclosos de la història. Val a dir que també havia d'esbrinar14 qui eren els altres monjos que no apareixen en el llibre i no calia que el lector els conegués, però els havia de conèixer jo. Qui ha dit que la narrativa ha de fer la competència a l'Assessoria d'Urbanisme. D'aquí les llargues recerques arquitectòniques, amb fotos i plànols manllevats15 de l'enciclopèdia de l'arquitectura, per determinar la planta de l'abadia, les distàncies, i fins i tot el nombre d'esglaons16 d'una escala de cargol. Marco Ferreri em va dir una vegada que els meus diàlegs són cinematogràfics perquè duren el temps just. Era obligat, perquè, quan dos dels meus personatges enraonaven tot caminant des del refectori fins al claustre, jo escrivia amb el plànol al davant i quan hi arribaven paraven d'enraonar. (Pàgines 535-543 El nom de la rosa d'Umberto Eco. Llibres a mà nº23, maig 1985.)

13 14

Utilitzat, invertit, usat. Saber, distingir. 15 Trets. 16 Escalons.

-8-

Unitat 1. Els escriptors i els lectors. (Sessió 1)

TEXT 1b: Combat de nit de Josep Maria Espinàs Vaig escriure aquesta novel×la al cafè Salduba, a la Granvia xamfrà Muntaner. Encara hi és, i em sembla que és l'únic que queda dels diversos cafès barcelonins on jo solia instal×lar-me per escriure. Normalment seia en una de les tauletes de dalt, d'aquella mena de petit entresol on es pujava per una escala molt dreta i estreta. Com que hi anava regularment, el cambrer em coneixia, però mai es va interessar per saber qui era jo ni què era allò que escrivia. Era un indret tranquil, amb pocs clients, la majoria habituals. A vegades hi venia un músic, que copiava o corregia unes partitures. Dos o tres homes que, havent sopat, prenien cafè i feien tertúlia. Potser alguna parella més aviat avorrida. Combat de nit, l'aventura dels camioners i de la carretera, va néixer per constrast en aquest racó tan quiet. Íntegrament aquí, i a mà, és clar, com he escrit totes les meves novel×les; als cafès no podia ser pas d'una altra manera. Però en un moment determinat vaig interrompre l'escriptura de Combat de nit, perquè vaig sentir que necessitava l'experiència d'haver fet un viatge en camió. En les novel×les anteriors jo descrivia, sovint, personatges i situacions que desconeixia, però amb algunes referències parcials la imaginació ja en tenia prou per a treballar. En l'estudi sobre la meva narrativa que Joan Triadú va escriure per a encapçalar el primer volum de novel×les d'aquesta O.C., es pot llegir que "si la imaginació no precedís l'observació, o almenys no l'hagués posat al seu servei, la novel×la no hauria precedit el reportatge". És curiós que Miguel Delibes, en una crítica que va publicar sobre aquest llibre a El Norte de Castilla, la situés dins el gènere novel×la-reportatge que va acreditar Hemingway. El fet és que aquell any 1958 jo necessitava observar i experimentar, molt més que no pas abans, per escriure la novel×la dels camioners. Em sembla que quan n'havia escrit una vintena de pàgines vaig decidir que, per continuar-la, havia d'aproximar-me a la realitat. L'única solució era trobar un camió, i uns camioners disposats a acollir-me. O sigui, acostar-me a un bar de camioners. Si no recordo malament, me'n vaig anar a l'Udala, prop de la plaça de Tetuan. El destí m'era igual, i suposo que quan vaig dir-ho així mateix l'amo del bar no ho va entendre, però no em va preguntar res. Va ser el primer indici de la discreció que imperava en aquell món. Que algú vulgués aprofitar un camió per anar a un altre lloc no era una raresa, però sí que ho era que un desconegut demanés d'anar a qualsevol lloc. L'home del bar em va dir que s'informaria, i que ja m'avisaria quan algun camioner acceptés de dur-me amb ell. L'oportunitat no va trigar gaire. El dia i l'hora que em va indicar em vaig presentar al bar, disposat a embarcar-me -o a encamionar-me-, però no va ser possible, i el camioner em va donar una explicació: és veritat que jo tenia reserva, per dir-ho així, en aquell viatge, però aquella mateixa tarda s'havia presentat un noi a qui se li havia mort el pare, i li calia anar immediatament cap a Galícia, que era on anava el camioner. Que si no em sabia greu... És clar que me'n feia càrrec. Vaig veure com el noi, amb una petita bossa a la mà, s'enfilava a la cabina. Me'n vaig tornar a casa amb el convenciment que havia de superar la frustració, que ho provaria una altra vegada. L'home del bar va fer una nova gestió, i uns quants dies després era jo qui pujava en una cabina. Les primeres pàgines de Combat de nit són l'evocació d'aquella estona al bar, abans de marxar.

Narrativa

El camió anava a Valladolid, i el duien dos homes, un de més gran i un de més jove, que s’anirien alternant al volant durant el llarg viatge; mentre l'un conduïa l'altre s'estirava a l'estreta llitera que hi havia darrera els dos seients, un dels quals, doncs, sempre l'ocupava jo. Recordo molt bé la impressió que em va fer, en iniciar el trajecte, travessar tot Barcelona en la cabina d'un camió. Ja era fosc, i els llums de la ciutat, les botigues, els carrers, tot era diferent. (Pàgines 489-491 Apèndix documental de l'Obra Completa volum 3 de Josep M. Espinàs. Edicions La Campana, febrer 1992)

- 10 -

Unitat 1. Els escriptors i els lectors. (Sessió 2)

Sessió 2: Els lectors.
ACTIVITATS 1- Comenteu oralment, dins el grup reduït, la frase que diu Umberto Eco: No hi ha res més consolador per a un novel⋅lista que el fet de descobrir lectures que no li havien passat pel cap, i que els lectors li suggereixen. 2-Trobeu que l'ambient on escriu Josep Maria Espinàs serà el més usat pels escriptors? Raoneu per què. Comenteu en grup, quines són les millors condicions per a llegir i després pot fer-se un debat o senzillament una enquesta ràpida amb resultats a la pissarra sobre les contestes. 3- Dibuixeu en el grup classe i en esquema la idea de nivells d'inclusió d'Umberto Eco que apareix a la frase "...Així vaig escriure de seguida la introducció, posant la meva narració a un quart nivell d'inclusió, dintre de tres narracions més: dic que Vallet deia que Mabillon havia dit que Adso va dir..." 4-Lectura dels textos de la sessió. 5-Quina relació hi ha entre el TEXT 1c: Rei de mi de Joan Cavallé i el TEXT 1d: Rei de mi de Joan Cavallé. Per què és diferent el disseny de la pàgina? 6-Quina relació hi trobes entre el TEXT 1e: La Punyalada de Marià Vayreda i el TEXT 1f: Article periodístic. Per què és, també, diferent el disseny de la pàgina? 7- En el grup classe feu el mateix dibuix esquema de nivell d'inclusió per a explicar el procés que es realitza en la novel⋅la La Punyalada. 8- Activitat individual inventeu-vos un esquema de nivells d'inclusió per a Rei de mi. 9- En grup reduït comenteu primer i després escriviu individualment dos o tres factors que us fan decidir per llegir un llibre determinat (sense obligació acadèmica). 10- Elaboreu en grups reduïts unes preguntes per poder enquestar fora de l'institut sobre la lectura en general, la literària o sobre el gènere preferit, o la llengua en què lligen les obres. 11-Segons el TEXT 1g: Bons lectors i bons escriptors de Vladimir Nabòkov, podem concloure que les novel·les han de ser verídiques i basar-se en fets reals? Per què?

Narrativa

TEXT 1c: Rei de mi de Joan Cavallé L'ECLÈCTICA Rei de mi és un homenatge a les lectures juvenils de l'autor, on es planteja una revisió del mite de Robinson feta amb ulls moderns. El nàufrag d'aquest relat , però, ens és més proper i pateix moltes de les inconveniències amb què un occidental d'avui s'hi enfrontaria. Aquest relat és, també, una petita biografia de la Humanitat escrita en clau d'humor. Joan Cavallé (Alcover, 1958) viu a Tarragona on dirigeix el Centre de Normalització Lingüística. Entre la seua obra destaquen traduccions diverses, peces teatrals i el recull de narracions Les flors verinoses (1990). Amb Rei de mi obtingué el Premi de Novel⋅la Ciutat d'Alzira 1993. (Contraportada de Rei de mi de Joan Cavallé. Edicions Bromera. 1993.) TEXT 1d: Rei de mi de Joan Cavallé En què s'inicia el relat explicant-ne el caràcter verídic i se n'avisen algunes condicions M'alço en cronista de mi mateix cregut que al món potser hi ha algú a qui pot interessar, mal sigui de biaix, la meva vida. Aquest algú serà aquell a qui agraden les històries certes, avalades per un conspicu17 jo hi vaig ser, bastides sobre el sòlid fonament d'un desesperat vaig veure-ho amb aquests mateixos ulls que ara et contemplen. Mol més encara si la història se sustenta en un aquell que es passeja per aquestes planes amb la mirada trista i el gest retret era jo, pobre miserable. Efectivament, cada ratlla de les que segueixen, amb els punts i les comes que les acompanyen, les hibèrboles18 i les metàfores19, els anacoluts20 i els pleonasmes21,
17 18

Atreu l'atenció per la seua excel·lencia. Exageracions. 19 Paraules que expressen un altre concepte. 20 Sense concordança sintàctica. 21 Paraules de significat semblant usades en una mateixa frase.

- 12 -

Unitat 1. Els escriptors i els lectors. (Sessió 2)

els enigmes i les cites, no són fruit de cap innòcua fantasia d'escriptor vocacional, sinó la descripció detallada, afeixugada de dades i arrodonida amb reflexions, dels fets que van esdevenir-me i em van convertir en un cas anacrònic22. Sóc conscient que una història com la meva no hauré estat el primer a explicarla. D'altres que en saben més que no pas jo ho confesso, n'han imaginades de semblants abans que a mi em passés i n'han fet sengles novel⋅les. Les he llegides totes; i totes, absolutament totes, m'han agradat, de la més eixelebrada23 a la més simple, de la més plana a la de més farcida complexió. Deu ser que en totes m'hi identifico una mica. (Pàgina 5 de Rei de mi de Joan Cavallé. Edicions Bromera. 1993.)

22 23

No propi de l'època. Feta sense reflexió.

Narrativa

TEXT 1e: La Punyalada de Marià Vayreda. PRÒLEG. (...) Però la Meca de les meues aficions d'excursionista era el mas Bardal, del terme d'Albanyà, on a l'entrada o a la sortida de la muntanyosa Garrotxa, feia sempre cap, per a saludar i conversar llargament amb l'ermità d'aquella casa, el vell Albert. Era aquest una mena d'anacoreta24 esborrat dels fulls del llibre de la Mort, que anava fent anys i més anys arrossegant una vida de xacres i malgams25, ja que, com deia ell, ara mateix no tenia en tot el seu cos res que valgués 'tres pitus'. (...) Sols per referències se sabia que havia passat moltes trifulques, que algun temps havia patit molt, i que totes les seues xacres provenien de ferides i galipàndries atrapades a darrera dels trabucaires, als que, junt amb altres joves del seu temps, havia feta molta guerra. (...) Després de repetides visites, acabí per congeniar, en quant era possible, amb aquell caràcter enfellonit26 pels anys i les xacres (...) Un dia en què estava més d'humor, després de contar-me alguns casos concrets, al veure l'interès amb què l'escoltava, acabà per fer-me mostra de les recordances que d'aquells temps guardava. (...) -Sabeu que això és interessantíssim? Quina llàstima que no ho tingueu escrit! diguí jo... -Escrit! -féu ell-. Ho voleu encara millor escrit? -i em mostrava les seves 27 nafres . -Però vós morireu, i el llibre es perdrà! Vull dir escrit en paper i lletres de 28 motllo , per a recordança d'una època característica de nostra història i per a medecina de les ànimes malaltes. Ell féu un gest especial d'espatlles, fixà la mirada uns moments sobre els calaixos del canterano29, i després, com repensant-se, em mirà amb sos ulls malaltissos, tot dient: -I qui creieu que llegiria aqueixes misèries, el dia d'avui? Quins són els malalts d'aquesta mena que volen guarir30? Tots se creuen amb salut per vendre. Ademés, ni jo en sé, d'escriure pels altres, ni els vells saben de lletra, i els joves... molts d'ells, més valdria que no en sabessin. Passaren molts mesos, i quan ja me preparava per a reanusar mes excursions anyals, rebí la visita d'un subjecte que es digué marmessor31 de l'Albert dels Bardals, qui, després de fer-me saber la mort d'aquest, manifestà que entre sos papers s'hi havia trobat un paquet clos32 adreçat a mon nom, per lo que creia interpretar la voluntat del difunt fent-me'l a mans. Obert el paquet amb tots els respectes deguts a la memòria de qui procedia, resultà contenir tota una recopilació d'impressions, relacions de fets, observacions i
24 25

Classe de persona solitària. Ferides i malalties. 26 Enutjat, aïrat. 27 Ferides. 28 Lletres d'imprempta. 29 Caixonera, calaixera. 30 Curar. 31 Persona encarregada d'executar l'última voluntat d'un difunt. 32 Tancat.

- 14 -

Unitat 1. Els escriptors i els lectors. (Sessió 2)

reflexions, totes elles de caràcter personalíssim, íntim per millor dir, plenes d'ingenuïtat i fins moltes vegades de compunció33, més punyenta per la cruesa i pel realisme amb què fets i conceptes eren sovint presentats. No crec convenient fer més comentaris sobre lo que, baix la meua responsabilitat, m'atrevesc a donar l'estampa34. Sols per a justificar-me, transcriuré alguns fragments de la carta acompanyatòria que es trobava al cap de la documentació. Deia aixís: "Bon amic, quan rebreu aquesta jo ja dormiré al solelló, sota els xipresos de la parroquial. Déu m'hi do bon son i vulga acollir ma ànima amb Ell, amén. "Ja que un dia me parlàreu d'escriure mes memòries, tinguí intent d'omplir-vos les butxaques d'aquesta paperada; resistí, no obstant, amb la idea de fer-ne un repàs, selecció i ordenació. Encara més: tocat un poc de la vostra dèria, volguí refrescar mos records, grats i esblaimats35 uns, com somnis d'infant, i altres vius i punyents com dagues36, a fi d'empeltar saba nova a l'obra de què ja 'in mente' vos ne feia hereu. (...) (Pàgines 18-23 de La Punyalada de Marià Vayreda. Edicions 62 i "la Caixa". Juliol 1980.)

33 34 35

Remordiment. Dolor a la consciència produït per la sensació d'haver comès un dany. Portar a imprimir. Descolorits, no molt clars. 36 Punyals.

Narrativa

TEXT 1f: Article periodístic

TV3 estrena la versió televisiva del drama rural 'La punyalada'
elevisió de Catalunya (TVC) estrenarà avui la versió televisiva del llargmetratge La Punyalada, que consta de tres episodis de seixanta minuts de durada cadascun. Els protagonistes de la sèrie que compta amb un destacat repartiment, són els francesos Christian Vadim, fill de Roger Vadim i Catherine Deneuve, i Sophie Renoir, néta del conegut realitzador francès Jean Renoir. La Punyalada s'emetrà dins l'espai Gran estrena, per TV3 a les 22.20. La sèrie, que ha estat produïda per TVC i Ideas y Producciones Cinematográficas, és la versió per a televisió del llargmetratge homònim37 per Jordi Grau segons la novel·la homònima de Marià Vayreda. Situada en els paisatges de l'alta Garrotxa, zona que ha servit com a escenari natural per al rodatge de la producció, La Punyalada narra una història d'amor i de venjança que té lloc en un petit poblet de la rodalia dels Pirineus a finals del segle XIX. En aquella època, les petites poblacions similars a la triada com a centre de l'obra vivien sota l'amenaça constant dels grups armats de bandolers. L'acció arrenca quan les persones del poblet on es desenvolupa l'acció fan una celebració a l'ermita de Sant Aniol, on mossèn Jeroni, víctima de la bàrbarie dels bandolers, increpa durament els parroquians, acusant-los per la seva covardia i el seu col·laboracionisme, que afavoreixen cada vegada més la impunitat dels fora de la llei. Drama amb tres personatges Amb tot, la trama se centrarà en els personatges d'Ibo (Christian Vadim), Albert (Luis Fernando Alves) i Coral (Sophie Renoir). Els dos nois estimen
37

T

Redacció BARCELONA

Coral, però l'estranya personalitat de la noia, que és incapaç de decidir sobre el seu futur, abocarà els dos pretendents a un enfrontament. Les contínues bromes d'Ibo provoquen en Albert un sentiment de dubte, cada cop més irracional, sobre les intencions de Coral. La jove evitarà que Albert mori en una baralla amb Ibo. Malgrat això, aquest, despitat38 , jura que es venjarà i marxa cap a les muntanyes per unir-se als bandolers, dels quals acabarà per ser el cap. Poc abans del casament entre Coral i Albert, Ibo segresta la noia i se l'endú amb ell. Albert es disposa a buscar-la i a enfrontar-se amb Ibo per matarlo. El repartiment de la sèrie compta també amb la participació de Fernando Guillén, que dóna vida al cap dels mossos d'esquadra que lluiten contra els bandolers de la zona, Fermí Reixach, en el paper de Rafael, Patxi Bisquert (Pep), José Maria Cañete (Bilot), i José Vivó, que interpreta el personatge de l'Avi, el cap dels bandolers a qui Ibo treu el poder.

Que té el mateix nom.

38

Irritat a causa del desdeny que algú mostra.

- 16 -

Unitat 1. Els escriptors i els lectors. (Sessió 2)

TEXT 1g: Bons lectors i bons escriptos de Vladimir Nabòkov39

La literatura és invenció. La ficció és ficció. Qualificar un relat d'història verídica és un insult a l'art i a l'arxitramposa Naturalesa. La Naturalesa sempre ens enganya. Des de l'engany senzill de la propagació de la llum fins a la il⋅lusió prodigiosa i complexa dels colors protectors de les papallones o dels ocells, hi ha en la Naturalesa tot un sentit meravellés d'enganys i sortilegis. L'autor literari no fa més que seguir l'exemple de la Naturalesa. (Vladimir Nabòkov. Bons lectos i bons escriptors.)

39

Nabokov, Vladimir (Peterburg 1899 — Montreux, Vaud 1977) Escriptor i entomòleg rus, educat a Anglaterra i naturalitzat nord-americà. Lolita (1955) és la seva principal novel·la. És autor també de Pale Fire (1962), The Defense (1964), Transparents Things (1972), Look at the Harlequins (1975) i l’autobiografia Speak, Memory (1960).

Narrativa

Sessió 3: Activitats de reforçament i Relat Propi 1.

ACTIVITATS
1-Escriviu les expressions dels autors dels textos de les sessions 1 i 2 que diuen que la novel⋅la es basa en l'experiència o que incideixen en la importància de la imaginació. Autor Umberto Eco Josep Maria Espinàs Joan Cavallé Marià Vayreda Vladimir Nabòkov 2-En grup reduït ompliu la graella següent, col⋅locant els títols dels textos. Expressió

un apèndix o explicació

una ressenya

una contraportada

un fragment de novel la

un assaig literari

3-Temes o idees principals: Activitat en grup reduït, escriviu les idees principals de cada text. 4-Hi ha un tros del pròleg de La Punyalada on l'Albert reconeix que no sap escriure. Escriviu-lo individualment i opineu en grup sobre els comentaris que fa sobre els vells i els joves. Es pot fer un debat, tot preparant alguna enquesta per a la propera sessió. 5-Activitat individual: Després de llegir i considerar les principals parts (títol, text (a-fitxa: actors, director etc. b-resum de l'argument) de la ressenya periodística de la pel⋅lícula La Punyalada, escriviu-ne una, sobre una pel⋅lícula si pot ser basada en una novel⋅la (El nom de la rosa, La Plaça del Diamant, Mecanoscrit del segon origen, etc.). 6-Escriviu de forma individual les marques lingüístiques (sobretot verbs i pronoms) del primer paràgraf de Combat de nit (Vaig escriure...aviat avorrida) que serveixen per a poder identificar el narrador. 7-Optativa en grup classe: lectures de l'activitat 5 de la present sessió.

Unitat 1. Els escriptors i els lectors. (Sessió 3)

Relat Propi 1.

ACTIVITAT INDIVIDUAL. Rei de mi, novel⋅la de Joan Cavallé, té un text de contraportada on es presenta un resum de la història i una petita biografia. Escriviu un fragment semblant però aplicat a vosaltres imaginant-vos que sou un escriptor que ha editat una novel⋅la. Intenteu que siga una història que us agrade perquè és prou important el resum que feu ja que pot servir-vos com a esbós i començament de les activitats diverses que anireu fent sobre la vostra narració o història que penseu escriure. Haurà de tenir una extensió entre mitja i una pàgina. Constarà, com el text, d’una primera part que parle sobre l’argument de la història i una segona part on hi haja referències biogràfiques de l’autor, que en aquest cas heu de ser cadascú de vosaltres.