You are on page 1of 2

5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monz reflecteix la societat contempornia i amb quins recursos literaris ho fa.

Quim Monz (Barcelona, 1952) s autor duns quants llibres de contes 1 , alguns excepcionals, en els quals no ha usat mai aquella llengua ortopdica que va convertir bona part de la literatura catalana en un cadver encarcarat. La millor referncia de la seua narrativa curta la tenim en Vuitanta-sis contes (1999). Els contes de Quim Monz sorprenen i pertorben. La seua lectura permet advertir el rigor de lautor en la tcnica d'armar la narraci curta i la uniformitat d'un estil que no t res a veure amb la simplificaci lingstica. Cada una de les paraules que escriu Quim Monz s insubstituble i fascinadora. La seua prosa captiva perqu no tendeix a l'ornament ni a la retrica, sin perqu cada paraula, cada frase, aconsegueix desfer-se del seu s diari neutre, assolint d'aquesta manera la restituci del seu valor original; aix, les frases fetes deixen de ser tpiques. Es pot dir que la prosa de Monz s tan inimitable com la de tots els grans escriptors. Els seus contes sn un reflex de la societat contempornia perqu una bona quantitat se centren al voltant dels conflictes sentimentals, tant per l'espai dedicat a narrar la solitud de les parelles com pel que es fixa en els trasbalsos i les contrarietats que ha de patir i superar un individu solitari per aconseguir qualsevol companyia. Monz fa que les histries esquiven qualsevol temptaci melodramtica i, optant per una mirada violenta i seca, narra els trasbalsos quotidians del sexe i l'amor amb fredor. Un altre fil temtic s el que converteix la narraci en una guia contempornia de la vida exasperada duna gran ciutat. La solitud, la desesperana, l'avorriment i els actes incomprensibles i rutinaris de cada dia queden reproduts en les voltes que peguen els personatges de Monz entre les cares annimes dels vens dels carrers i els clients dels bars, insegurs i a la recerca de no se sap ben b quina illusi. Aquests camins sense rumb que emprenen els protagonistes de molts de contes de Monz solen convertir-se en una barreja indefinida de ritu i joc. Sn estratgies per a retardar la bogeria i la desolaci. Un altre grup temtic s la faula moral, aix com els que exploren lactivitat d'escriure i crear, les paradoxes, les ambigitats i els enigmes que acompanyen lacte de fer literatura. Els seus contes admeten diverses lectures perque Quim Monz ha tingut el suficient respecte pel lector per traar mltiples i desconcertants camins.
[400 paraules]

Self Service. Barcelona: Iniciativas Editoriales SA, 1977. Uf, va dir ell. Barcelona: Quaderns Crema, 1978. Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury. Barcelona: Quaderns Crema, 1980. L'illa de Maians. Barcelona: Quaderns Crema, 1985. Hotel Intercontinental. Barcelona: Quaderns Crema, 1991. El perqu de tot plegat. Barcelona: Quaderns Crema, 1993. Guadalajara. Barcelona: Quaderns Crema, 1996. Vuitanta-sis contes. (Uf, va dir ell, Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, L'illa de Maians, El perqu de tot plegat i Guadalajara). Barcelona: Quaderns Crema, 1999. El millor dels mons. Barcelona: Quaderns Crema, 2001. Tres Nadals. Barcelona: Quaderns Crema, 2003.

http://www.vilaweb.tv/?video=5361

http://www.vilaweb.tv/?video=5019 http://www.tv3.cat/videos/395459/Quim-Monzo http://www.ducros.biz/corpus/index.php?command=show_news&news_id=27 http://images.google.com/images?hl=ca&source=hp&q=quim+monz%C3%B3 &gbv=2&aq=0&oq=Quim+