Divendres, 30 de novembre de 2012 nm. 2.181 www.diarimes.

com

AVUI
TARRAGONA

Aquells que vulguin gestionar la Tarraco Arena Plaa hauran doferir actes que siguin de qualitat. P3 Tarragona Impulsa organitza unes jornades per explicar els seus serveis. P6
REUS

Tarragona es queda sense tres noves llars dinfants per la crisi

CIUTAT Sn les que havien danar ubicades als barris de Sant Pere i Sant Pau, Joan XXIII i la Mra; les empreses que van guanyar el concurs pblic hi renuncien per motius econmics. P2
CRISTINA AGUILAR

Per evitar acomiadaments el Pere Mata haur de tornar a retallar sous. P12

CAMP DE TARRAGONA

El POUM dAlcover preveu la construcci de mil habitatges. P14

ESPECIAL

Un treball del cinema i ngel dena reben es Premis Tarragons

CAMP DE TARRAGONA Laltre premiat s lAssociaci Cultural Sant Fructus; tots tres rebran una dotaci econmica de 2.450 euros. P13

El guard es va entregar ahir al Teatre Metropol de Tarragona.

REUS ESPORTS

P17-26 ESPORTS

TARRAGONA

Julio Salinas: La televisi mou milions. Abans, qualsevol podia visitar la Masia. P31

Finalment no hi haur mancomunitat entre Tarragona i La Canonja per manca dacord

Aquesta havia de servir per gestionar la recaptaci de tributs i impostos del municipi canong. P4

Govern i oposici topen a causa del pressupost del Grup Salut, que ascendeix a 150 milions deuros
PSC, Ara Reus i la CUO creuen que aquestes xifres estan molt allunyades de la realitat i el govern vota en contra de suprimir dietes. P10

Caldern es lesiona i ja s la tercera baixa del Nstic pel duel dInca

Avui se li realitzaran ms proves, que determinaran labast real. P28

diarims 30/11/2012

TARRAGONA
CEDIDA

SEGURETAT

Sant Pere i Sant Pau, Joan XXIII i la Mra es queden sense llar dinfants
Les empreses que havien guanyat el concurs pblic han renunciat per qestions econmiques
Laia Daz
ROSER SANS

ENSENYAMENT

Superant el lmit de velocitat a Torreforta

Aques passat dimecres 28 de novembre, la Gurdia Urbana va realitzar un control de radar al carrer Francol. Es van controlar 496 vehicles, dels quals 20 van ser denunciats per superar els lmits de velocitat. En total, suposa la prdua de 46 punts del carnet de conduir. Redacci

SOCIETAT

Sopar anual del Collegi Oficial de Graduats socials avui a la nit

El Collegi Oficial de Graduats Socials de Tarragona celebrar aquest aquest vespre una nova edici del seu tradicional Sopar Collegial en un acte que reunir ms de 280 persones. Shi donar cita el collectiu dels graduats socials i els seus familiars, aix com agents socials i econmics del nostre mbit territorial, les empreses collaboradores del Collegi i diverses autoritats. En el transcurs del Sopar Collegial 2012, lIllustre Collegi Oficial de Graduats Socials de Tarragona concedir la medalla dOr al Mrit Collegial a Francesc Blasco i tamb altres guardons com ara la medalla al Mrit Professional, la medalla Corporativa al Mrit en el Treball, la medalla de Sant Josep Artes i la placa Commemorativa. La trobada se celebra al Tinglado nm. 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona. Redacci

Tarragona havia de tenir el curs vinent tres noves llar dinfants amb un total de 282 places ubicades als barris de Sant Pere i Sant Pau, la Mra i a la zona de Joan XXIII, per, finalment, no sen construir cap de les tres. Les dues empreses que van guanyar el concurs pblic convocat per lAjuntament de Tarragona per la seva construcci i posterior explotaci (durant quinze anys) han acabat renunciant a lobra. Dau Bressols, SL shavia dencarregar de la de Sant Pere i Sant Pau i de la que havia danar a la zona de Joan XXIII, al costat del collegi Tarragona. Quan va presentar el seu projecte tenia concedit un crdit amb lantiga Caixa Laietana, s a dir, amb lactual Bankia. Quan hi va haver tota la qesti del rescat de lentitat bancria sels hi va retirar el crdit amb la qual cosa lempresa es va quedar sense finanament per tirar endavant lobra. El regidor dEnsenyament de lAjuntament, Joan Sanahujes,
RECONEIXEMENT

La Generalitat ha denegat a lAjuntament una prrroga per construir-les el 2013

aixecar ledifici ja que el solar on havia danar estava massa proper al mar. Era un terreny massa tou i calia foradar fins a onze metres lequivalent a quatre pisos dalada per poder trobar un sl prou slid per enclavar-hi els pilars que havien de subjectar lestructura. Davant la impossibilitat del consistori de trobar un altre terreny i segons el regidor, lempresa deia que tampoc veia que una llar dinfants fos rendible en aquella zona, la Xarxa tamb ha renunciat. Aix doncs, no es far cap de les tres llars dinfants que estaven previstes. Cada una havia de tenir 94 places, que shaguessin dividit de manera que cadascuna disposava de vuit places per a nadons, s a dir, per infants de quatre mesos fins a un any, 26 per a nens de preescolar de nivell 1 i 60 per a infants de P-2.

Shavien de crear 282 places noves a la ciutat (arxiu).

va explicar que els responsables de lempresa havien comunicat al consistori que hi havia la possibilitat que de cara al 2013 els hi tornessin a concedir els diners. s per aix que lAjuntament va demanar a la Generalitat que prorrogus el programa de construcci de llars dinfants que finalitzava aquest passat setembre, moment en qu segons el que estava establert shavien de comenar a construir els centres. Ara b, la resposta de la Genera-

litat a la prrroga va ser negativa, amb la qual cosa sha perdut loportunitat daixecar-les ms endavant. Tampoc es far la de la Mra La tercera llar dinfants que estava prevista s la que havia danar ubicada a la zona de Llevant, on els vens feia anys que la reclamaven. En aquest cas lempresa adjudicatria, la Xarxa Santa Tecla, havia de fer-se crrec dun sobrecost de 400.000 euros per poder
TERRITORI

El Gremi de Pagesos lliura avui els Premis a la Fidelitat

El sal de Plens de lAjuntament de Tarragona acollir aquest vespre el lliurament dels XIV Premis a la Fidelitat a la Setmana Santa que atorga anualment el Gremi de Pagesos de Sant Lloren i Sant Isidre. En aquesta ocasi els guardonats sn Ros Claravalls Llus per la Pietat i Xavier Virgili Foj pel Sant Sepulcre. Lacte comenar a les vuit del vespre. Daltra banda, el Gremi tamb collabora aquest cap de setmana en lorganitzaci de lesmorzar popular que es far dem dissabte al mat en el marc de la Festa de lOli que se celebra aquest cap de setmana a la Rambla Nova (al tram que hi ha davant del collegi les Teresines). A partir de dos quarts de deu es podran comprar els tiquets (a 2,50 euros) que donaran dret a degustar pa amb tomquet amb embotits i beguda i, com no, una raci doli nou.
Redacci

Urbanisme podria desencallar el POUM el prxim 17 de gener

El text refs de lesperat Pla dOrdenaci Urbana Municipal (POUM) de Tarragona es podria aprovar el prxim 17 de gener. Aix ho va explicar ahir el director general dUrbanisme a Tarragona, Agust Serra. Actualment lestem valorant, va manifestar Serra, que va apuntar que si totes les modificacions requeries es compleixen el text refs saprovar. De fet, lAjuntament de Tarragona porta ms dun any treballant en aquestes modificacions. Aix, la prxima Comissi dUrbanisme podria desencallar el POUM, un nou pla que preveu un creixement potencial de ms de 2 milions de metres quadrats i una poblaci de fins a 185.000 habitants. A banda, i entre altres qestions, aquest pla urbanstic tamb ha de regular el pla parcial on est previst que subiqui la tamb esperada multinacional sueca Ikea. Esther Valcrcel


ACTUALITAT

TARRAGONA
Tarragona tamb proposa laprovaci de lexpedient per a ladquisici de ledifici de Caixa Tarragona -ubicat entre els carrers Pere Martell i Higini Angls- per destinar-lo com a seu corporativa de BASE-Gesti dIngressos, aix com per a dependncies de diversos serveis de lens supramunicipal. La subhasta de CatalunyaCaixa va aturar el procs de venda ledifici. Ara, per, fonts de la mateixa Diputaci asseguraven ahir que independentment del que passi a CatalunyaCaixa loperaci tirar endavant, la voluntat s ferma. Les mateixes fonts apuntaven que el preu de ladquisici de ledifici segueix sent el mateix que es fa fixar mesos enrerre, 8,7 milions deuros. A banda, lens supramunicipal tamb hauria de pagar 3 milions deuros, aproximadament, per adaptar lespai actual. Lnica cosa que es podria modificar en el procs dadquisici sn els terminis de pagament, els quals sallargarien.

30/11/2012 diarims

Oferir actes de qualitat, la principal condici per gestionar la Tarraco Arena

El ple de la Diputaci proposa aprovar avui el plec de clusules que regiran el contracte dexplotaci
Esther Valcrcel

Una bona oferta econmica i, sobretot, espectacles de qualitat. Aquestes sn dues de les condicions que les empreses interessades en explotar la Tarraco Arena Plaa (TAP) hauran de complir si volen ser les guanyadores del concurso pblic que la Diputaci de Tarragona -propietria de lequipament- obrir en qesti de setmanes. Ens interessa ms que lempresa ofereixi espectacles de gran qualitat que no pas la quantitat que pugui aportar pel que fa al preu del lloguer, avanaven ahir al Diari Ms fonts de la Diputaci de Tarragona, que tamb apuntaven que una altra de les

principals condicions fixades recau en el comproms de cedir lespai per celebrar els actes rellevants com ara el Concurs de Castells, els esdeveniments programats en les festes majors i les futures activitats emmarcades en els Jocs del Mediterrani 2017. En el ple de la Diputaci de Tarragona, que se celebra aquest mat, sha de votar laprovaci del plec de clusules administratives que regiran el contracte de larrendament i explotaci de la Trraco Arena Plaa per part dun tercer; i lobertura de la licitaci. Si saprova aquest plec de clusules, el prxim pas ser la publicaci en el Butllet Oficial de la Provncia (BOP) de Tarra-

gona i lobertura del concurs. En aquest sentit, les mateixes fonts de la Diputaci van avanar que el perode establert per a la presentaci dels projectes sallargar, com a mnim, dos mesos i que tot indica que abans del segon

esdeveniments les que shavien mostrat interessades per explotar lantiga plaa de braus de Tarragona. Es tracta dun espai que, desprs de la profunda remodelaci que ha experimentat des lany 2006, sha convertit en

Lens supramunicipal tamb tindr en compte loferta econmica de les empreses interessades
trimestre del 2013 La Tarraco Arena Plaa ja ser gestionada per una empresa externa. A finals del passat octubre ja eren unes 14 empreses especialitzades en lorganitzaci de grans

Un altre dels criteris importants s respectar els esdeveniments previstos a la ciutat

lequipament cobert ms gran de les comarques tarragonines. La seu de Caixa Tarragona Daltra banda, en el mateix ple daquest mat, la Diputaci de

diarims 30/11/2012

TARRAGONA
TRIBUNALS

Tarragona i La Canonja no es posen dacord i no hi haur mancomunitat

Finalment el municipi gestionar la recaptaci dels seus tributs de manera independent
Laia Daz

MUNICIPAL

Condemnen a sis mesos de pres a un home per agredir a un funcionari

Els fets van tenir lloc a les oficines del SOC
Silvia Jimnez

Finalment no hi ha hagut acord. Tarragona i La Canonja no crearan una mancomunitat per gestionar la recaptaci de tributs i impostos del municipis. Desprs de molts mesos de negociaci els dos consistoris no han trobat la manera de trobar punts en com per crear aquesta instituci. Aix ho va confirmar al Diari Ms lalcalde de La Canonja, Roc Muoz, per s que, a ms, un dels punts de lordre del dia del ple que se celebrar avui a Tarragona a les nou del mat ser el de deixar sense efecte lacord aprovat el mar de 2011 per comenar a constituir la mancomunitat que havia de prestar serveis de
MOBILITAT

gesti tributria. Aix doncs, a partir del 2013 La Canonja comenar a fer-se crrec ella mateixa de la recaptaci dels impostos dels seus vens. Per fer-ho demanar els serveis de lorganisme de gesti dingressos de la Diputaci, BASE, perqu se nencarregui de la recaptaci de lIBI o limpost de circulaci dels vehicles, entre daltres, mentre que el mateix ajuntament nicament recaptar el IAE. Lalcalde canong assegurava que, tot i aix, les relacions amb Tarragona sn perfectes i afegia que ells entenen perfectament que nosaltres tenim aquesta potestat i ni a uns ni altres ha acabat interessant crear la

mancomunitat. Aquesta decisi, per, no far variar lacord econmic aprovat loctubre del 2006 dins de la memria de segregaci del municipi en qu sestablia que La Canonja arribaria a cobrar la totalitat dels ingressos procedents del polgon petroqumic sud, el 85% del qual est al seu terme municipal. En aquell document sestableix que, de partida, el poble rebi el 40% daquests ingressos. Progressivament, laportaci a les arques canongines sanir incrementant entre un 3% i un 5% cada any fins a arribar, en quinze anys, s a dir, el 2021, a rebren el 100%. Tot i aix, hi ha daltres acords que ja existeixen entre els dos

municipis que no es trencaran com ara els que fa referncia a la recollida descombraries i incineraci de la brossa, al servei de la grua municipal o el funcionament de les lnies dels autobusos urbans. Lnic servei, juntament amb la recaptaci dimpostos, que de moment tamb es deixar de contractar a Tarragona ser el de seguretat, ja que el municipi est immers en la creaci del seu propi cos de seguretat que entrar en funcionament a principis de 2013. Durant tres mesos treballar conjunament amb la Gurdia Urbana, per a principis del segon trimestre de lany la policia tarragonina deixar de patrullar per La Canonja.

La Cambra acull la jornada sobre lautomoci en lhoritz del 2025

Se celebrar el proper dijous dia 13 al mat a la seu de la corporaci
Redacci

La Cambra de Tarragona acollir el proper 13 de desembre, de les nou a dos quarts de dotze, la jornada Visi i estratgies de futur de lautomoci en lhoritz de 2025, organitzada per Enginyers Industrials de Catalunya. En el decurs de la jornada sanalitzar el futur de lauto-

mbil, limpacte en el medi ambient, la societat i les empreses, els materials i les fonts denergia necessries per a la seva evoluci, aix com els canvis requerits en les infraestructures que en permetin la seva popularitzaci. Albert Abell, president de la Cambra; Llus Maestre, president de la Demarcaci de Tarra-

gona del Collegi Oficial dEnginyers Industrials de Catalunya i Francesc Garriga, president de la Subcomissi dAutomoci del Collegi Oficial dEnginyers Industrials de Catalunya, seran els encarregats de presentar les jornades. Les ponncies aniran a crrec dOriol Gallem, Enginyer In-

dustrial de lEscola Tcnica Superior dEnyinyers Industrials de Barcelona (Universitat Politcnica de Catalunya) que parlar de Paradigma del vehicle. Francesc Daz, doctor en Fsica Aplicada i Catedrtic de Materials de la Universitat Rovira i Virgili, parlar de Materials del vehicle. Ricard Font, director general de Transports i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, parlar de Infraestructures. La jornada s gratuta si b es prega confirmaci dassistncia a nsilvestre@cambratgn.org o b al 977 21 96 76.

Un home ha estat condemnat a sis mesos de pres per un delicte datemptat. Limputat va agredir un dels funcionaris del Servei Catal dOcupaci per no haver cobrat una prestaci. Els fets van succeir el passat 7 de novembre, quan lacusat, A.C.C., es va dirigir a un quart donze del mat a les oficines del Servei Catal dOcupaci, al carrer Antonio Maria Claret de Tarragona. Segons apunta la mateixa sentncia, lacusat es trobava molt molest per qu se li havia denegat una prestaci i considerava que el SOC li estava allargant innecessriament les seves sollicituds. Tanmateix lhome es va presentar molt alterat donat que tenia una gran necessitat econmica, segons consta a la sentncia. Lhome es va dirigir a la taula on hi era un dels funcionaris i, desprs dacostar-se a ell li va recriminar el fet que no lhagus avisat que li faltava un paper. Seguidament, lacusat li va donar una bufetada i un cop de puny al funcionari i aquest va caure contra un extintor que hi havia penjat a la paret. Desprs va colpejar tamb la cadira on era asseguda la dona a la que estava atenent el treballador i aquesta es va donar un cop contra la taula. La dona, desprs de ser atesa, va increpar lagressor i aquest

no noms la va insultar sin que tamb la va amenaar a ella i al funcionari. Desprs va treure una pedra de gran volum que portava a la butxaca i va llenarla contra la usuria tot ferint-li la cama. El jutge obliga a limputat a indemnitzar lhome i la dona amb 240 i 300 euros respectivament i t la prohibici dacostarse a una distncia inferior a vint metres a tots dos durant tres mesos. El judici es va celebrar al jutjat del Penal nmero dos de Tarragona. Sierra condemna lagressi Sobre aquesta agressi al funcionari i a lusuria del Servei Catal dOcupaci el subdelegat del Govern a Tarragona, Jordi Sierra, ha manifestat que condemno aquest tipus dagressi injustificable. Aix mateix, el subdelegat del Govern ha remarcat que puc assegurar que els treballadors pblics el que fan, en aquesta difcil situaci que atravessem, s multiplicar els seus esforos per tal de continuar prestant un servei pblic de qualitat. Amb els sacrificis que sels hi ha demanat per tal de reconduir la situaci econmica que viu Catalunya i Espanya, s intolerable que ning, sigui quina sigui la seva situaci, ho pagui agredint-los fsicament.

El Tarragona Convention Bureau present a la Fira EIBTM de Barcelona

El Tarragona Convention Bureau (TCB), est present aquests dies Fira EIBTM de Barcelona, considerada la gran cita anual del sector dels congressos i les reunions a nivell europeu, que enguany sha celebrat entre el 27 al 29 de novembre. En collaboraci amb el Costa Daurada Convention Bureau, i juntament amb dos dels seus membres associats, El Palau de Congressos de Tarragona i PortAventura Business&Events, formen part de lestand del Catalunya Convention Bureau, a travs del qual es pretn mostrar i oferir de forma global, les potencialitats del territori per acollir tot tipus desdeveniments (congressos, convencions, incentius, reunions dempresa).
Redacci

PUBLICITAT

30/11/2012 diarims

diarims 30/11/2012

TARRAGONA

Tarragona impulsa presenta els seus nous serveis a partir de dilluns

Obrir les noves installacions a la Tabacalera en unes jornades que es faran entre el dia 3 i el 5
Redacci
CEDIDA

EMPRESA

Tarragona Impulsa organitza els propers 3, 4 i 5 de desembre unes jornades dedicades a explicar a la ciutadania i empreses de la ciutat els nous serveis que els pot oferir. Aquesta iniciativa, anomenada Tarragona impulsa el teu projecte, es dur a terme a les noves installacions que Tarragona Impulsa disposa a lEspai Tabacalera. El tinent dalcalde de Treball i Activaci Econmica, Javier Villamayor, va afirmar ahir que el context econmic i social actual, amb una taxa datur que supera qualsevol previsi i un ndex de tancament dempreses com no shavia vist mai al nostre pas, la potenciaci de serveis com els que ofereix Tarragona Impulsa s ms necessria que mai. A ms, afegia que des de Tarragona Impulsa volem contribuir a millorar les possibilitats dinserci laboral dels treballadors de la ciutat i la creaci i consolidaci dempreses que generin noves oportunitats pel territori. Hem devitar que la gent que tingui idees no spiga

Les jornades les va presentar ahir Javier Vilamayor.

com canalitzar-les. Les jornades estan destinades a treballadors, persones emprenedores i empreses de Tarragona i tenen lobjectiu de donar a conixer els projectes i serveis que

Tarragona Impulsa els pot oferir a travs de xerrades, ponncies, debats i tallers a crrec de professionals. La iniciativa sha dividit en tres dies. El primer dia, dilluns

3 de desembre, s una jornada dedicada a la presentaci de Tarragona Impulsa i les seves noves installacions a les entitats collaboradores. A dos quarts de dues del migdia de dilluns es realitzar la inauguraci de les noves installacions de Tarragona Impulsa al mateix Espai Tabacalera. A lacte hi assistiran lalcalde, Josep Flix Ballesteros i el subdelegat del Govern, Jordi Sierra. Dimarts 4 de desembre, ser el dia dedicat a locupaci i a la formaci. Dimecres 5 de desembre, ser la jornada centrada en temes demprenedoria i empresa. El tinent dalcalde ha destacat que estem molt satisfets ja que la demanda per assistir a les Jornades ha superat les nostres expectatives. La participaci a les jornades s gratuta per cal fer la inscripci a travs del web: http://tarragonaimpulsa.tarragona.cat. Cal destacar que Tarragona Impulsa sha traslladat a les noves installacions de lEspai Tabacalera. Tots els seus serveis se situen al segon i tercer pis.

MONOGRFIC
EMPRESA Laura Gmez

30/11/2012 diarims

Makro Tarragona ha encetat ja la seva campanya de Nadal i, enguany, ho fa de manera molt especial i s que aquest establiment celebra el seu des aniversari. Durant aquest temps, Makro Tarragona ha ofert un servei de qualitat als clients professionals de la provncia tarragonina, en la seva majoria pimes del sector de lhostaleria. Fa pocs dies, Makro celebrava aquest aniversari amb un acte en el qual hi van assistir diverses personalitats, com Patrcia Anton, Consellera delegada de Comer i Turisme, Xavier Villamayor, Conseller delegat de Treball i Activaci Econmica i Joventut. Ambds van poder conixer les installacions daquest gran establiment comercial de la m del seu gerent Rafael Prez- Armenteros, que els va mostrar algunes de les seccions de les qual Makro ns especialista, com la fruita, carn, el peix i, per descomptat, el celler. Aix mateix, els clients que es van apropar al centre el dia de la celebraci van gaudir de la demostraci de cuina del Catering Xef, i una degustaci amb el sommelier del centre, Marc Zapater, de vins duna quinzena de cellers locals que sn provedores de Makro. Els productes locals Makro aposta fermament per la gastronomia local i prova daix s que en les seves diferents seccions els clients poden trobar un assortiment amplssim dels productes locals. De fet, durant la celebraci del des aniversari, Rafael PrezArmanteros va afirmar que Makro t un doble comproms; oferir als seus clients all que es demanda i per altre, procura ajudar a la dinamitzaci de leconomia de la comarca comptant amb provedors de productes de proximitat com s el calot de Valls, la patata de Prades, els diferents olis de Siurana, el peix blau de Tarragona, el marisc del Delta de lEbre, lavallana de Reus i tamb els vins de les diferents Denominacions dOrigen, com D.O Tarragona, D.O Montsant o D.O Priorat, entre molts altres. De fet en la demostraci gastronmica de Catering Xef es van utilitzar alguns daquests productes de proximitat.

MAKRO, 10 ANYS AL SERVEI DEL SECTOR DE LHOSTALERIA

Aquesta cadena t com un objectiu primordial la creaci de llocs de treball

que permet un estalvi del 30% a ms de treballar, tamb, amb marques lders del sector. Aix mateix, aportem un gran assortiment de grans productes de quarts i cinquena gamma, fet que facilita la tasca a les cuines dels hostelers. Creaci de llocs de treball Un altre dels objectius de Makro i del seu model de negoci s la creaci de llocs de treball, una tasca basada en tres estratgies principals. En primer CRISTINA AGUILAR lloc, Makro disposa de gestors de clients que estableixen una relaci comercial a mitj termini amb els empresaris hostalers i que assessoren aquests perqu millorin en la gesti del seu negoci en tot el que Makro els pot oferir. En aquests dos ltims anys, sha generat 200 llocs de treball de gestors de clients, 7 en concret a Tarragona. Una segona estratgia s la de delivery que s el programa de servei de productes a domicili. Aquest aspecte innovador fa que Makro es converteixi en lnic majorista amb servei multicanal. Per acabar, Makro ha revisat el seu assortiment i ofereix la seva prpia marca, Horeca Select, productes de quarta i cinquena gamma i productes frescos, a ms de tenir una relaci molt estreta amb els seus provedors, fet que permet ajustar les seves comandes a la demanda. Certificaci Top Employer Per aquesta voluntat de creaci de llocs de treball Makro ha estat certificada amb el Top Employers Espaa 2012/ 2013 arran de lestudi que porta a terme CRF Institute, especialista en el camp de lanlisi internacional de la gesti de RRHH i condicions laborals. Makro s una de les poques empreses que han rebut la certificaci. Les empreses analitzades han estat avaluades en els criteris de beneficis primaris, beneficis secundaris i condicions laborals, formaci i desenvolupament, carrera professional i cultura dempresa. Noms aquelles que compleixen tots els criteris, com s el cas de Makro, reben aquesta certificaci. A Makro valoren i potencien els treballadors i prova daix s aquest reconeixement que han rebut recentment.

Makro disposa dun gran ventall de productes de proximitat de les comarques de Tarragona.

La valoraci de la jornada del des aniversari va ser molt positiva, ja que Makro ho va poder celebrar amb els clients de sempre i els ms recents. Al servei de lhostaleria i de la societat Una de les mximes de Makro s facilitar a lhostaler la gesti del seu negoci

i sobretot, ara que sapropen les festes de Nadal i on els dinars i sopars dempresa ocuparan gran part de lactivitat hotelera. En els darrers temps, tant difcils, Makro ha vist un canvi en la manera de comprar dels hotelers, un canvi al qual sha adequat perfectament i s que aquest establiment facilita tres tres

maneres destalvi per als hostalers. En primer lloc, de temps i s que amb una sola compra a Makro, lhosteler pot abarcar fins a 5 provedos diferents. En segon terme, sestalvia diners, ja que Makro disposa de 1.500 productes bsics a preus baixos i de carcter permanent a ms de la seva marca prpia

diarims 30/11/2012

TARRAGONA
CEDIDA

CULTURA

Tarragona compta amb un eina per conixer el llegat patrimonial

Prop de 200 persones, a la Tarraco Biennal
Redacci

Vora de 200 persones, entre cientfics i congressistes, participen en Tarraco Biennal, un projecte de la Fundaci Mtua Catalana que ha aglutinat a totes les entitats que treballen a Tarragona pel patrimoni arqueolgic i rom, la seva fora ha perms engegar aquest Congrs Internacional dArqueologia i Mn Antic. El president de la Fundaci, Joan Josep Marca, ha inaugurat el Congrs que se celebra a lAntiga Audincia, remarcant la illusi del qu suposa veure feta realitat una necessitat per a Tarragona, tots els agents implicats amb el

patrimoni rom treballant conjuntament, un fet sobre el qual han posat lmfasi les autoritats que ha pres part en lacte inaugural daquest congrs, ja que permetr socialitzar millor el coneixement del patrimoni rom. En aquesta edici saborden temes relacionats amb el govern i la societat a la Hispania romana, novetats epigrfiques, i un homenatge a Gza Alfldy. Els anys parells tindran lloc els congressos de Tarraco Biennal, amb ponncies i sessions, mentre que els senars es presentaran les conclusions, els estudis i les descobertes enregistrades en els dos darrers anys. Aix es garan-

Joan Josep Marca, president de la Fundaci; Josep Flix Ballesteros, lalcalde de Tarragona, Quim Nin, Delegat del Govern, i Isabel Rod, directora de lICAC.

teix una continutat en aquesta activitat, que busca projectar Tarraco al mn. Compta amb un pressupost duns 80.000 euros, finanats amb recursos propis de la Fundaci, el 75%, i el 25% restant amb les aportacions dels patrocinadors, Diputaci de Tarragona, el Port, Ematsa i Fiatc, i les collaboracions de lAjuntament de Tarragona que cedeix

els espais- i el departament de Cultura de la Generalitat. Tarraco Biennal s un projecte que busca aportar un eix vertebrador per a totes les coses que es fan, des dentitats histriques com la RSAT, o des de les administracions pbliques (Museu Nacional Arqueolgic, l Institut Catal dArqueologia Clssica, el Museu dHistria de Tarragona),
COMER

a ms de la Universitat Rovira i Virgili. Tamb lAjuntament i la Generalitat de Catalunya. A la vegada, comporta diverses coses per a la ciutat: complementa loferta de Tarraco Viva; suposa posar en valor la gran marca del patrimoni de Tarragona, que s Tarraco, la Fundaci aporta un nou element a la condici de Patrimoni Mundial de la ciutat i finalment, engegarho enguany t el valor simblic de contribuir a la celebraci que Tarragona ostenta la capitalitat de la cultura catalana. La inscripci s gratuta, i se nhan registrat 160. Els actes sn oberts, aix com els actes dhomenatge a Geza Alfoldi: la inauguraci de lexposici de dimecres i els actes dhomenatge que tindran lloc dem, dia 1. Durant aquests dies, en total es presenten 25 treballs entre ponncies i comunicacions. La procedncia dels cientfics s dels indrets ms emblemtics del passat rom a la Pennsula, per tamb nhi ha set deuropeus.

El Corte Ingls collabora amb la campanya El Gran Recapte dAliments

El Corte Ingls de Tarragona esdevindr per segon any consecutiu establiment collaborador en la campanya El Gran Recapte dAliments, organitzada per la Fundaci Banc dels Aliments. Entre el dia davui i el proper 1 de desembre, voluntaris de la Fundaci Banc dels Aliments duran a terme aquesta campanya de sensibilitzaci entre els clients de lestabliment tarragon, els quals podran donar aliments bsics de llarga durada, com ara sucre, arrs, pasta, llegums, llet, llaunes de conserva o oli, entre daltres. El Gran Recapte dAliments t com a objectiu sensibilitzar la ciutadania i donar resposta a les urgncies alimentries de les persones ms necessitades de Catalunya.

Mercadona obre avui una nova botiga al barri de Camp Clar

Ha suposat una inversi de tres milions deuros
Redacci

Una nova botiga del supermercat Mercadona obrir avui les seves portes al barri de Camp Clar a Tarragona. La installaci daquesta nova botiga ha suposat una inversi de tres milions deuros i la creaci de 39 nous llocs de treball fixos. El nou su-

permercat, amb una superfcie de 1.500 metres quadrats de sala de vendes, disposa de zones de descans i vestuaris per als treballadors, i incorpora una sala de formaci (tamb destinada a la plantilla). Lhorari dobertura al pblic s dun quart de deu del mat a un quart de deu de

la nit, de dilluns a dissabte. El supermercat compta amb totes les caracterstiques de la Botiga per ambients de Mercadona, un format comercial que va nixer quan la companyia va decidir revolucionar el concepte de supermercat per adequar-lo millor a les necessitats de tots els seus clients. Al nou supermercat de Camp Clar shi poden trobar les seccions de carnisseria, xarcuteria, peixateria, perfumeria, alimentaci envasada, begudes, drogueria, forn, fruita i verdura. El nou Mercadona de la ciutat de Tarragona disposa de ms de 225 places daparcament.


SOCIETAT

TARRAGONA
CRISTINA AGUILAR

30/11/2012 diarims

Xavier Jornet, nou president dHotels de Tarragona en substituci de Segarra

Xavier Jornet, ha estat escollit nou president dHotels de Tarragona, en substituci de Carlos Segarra Cilleros, qui portava mes de deu anys al capdavant duna sectorial que representa els interessos dels establiments hotelers de la ciutat. El relleu sinscriu dins el procs normal de renovaci dels rgans de govern de la AHT. Jornet va agrair i va reconixer la tasca desenvolupada pel seu antecessor en el seu crrec, de qui va dir que ha posicionat el sector i li va donar la visibilitat que es mereix. El nou president es va comprometre a treballar per tal de que els interessos del sector siguin escoltats quan i a on calgui i a atendre les demandes dels professionals del turisme en uns moments complexos.

Medalla de la Ciutat a la Fundaci Casa Sant Josep de Tarragona

LAjuntament va atorgar ahir la Medalla de la Ciutat a la Fundaci Casa Sant Josep de Tarragona, que enguany compleix 100 anys de la seva fundaci, i el Diploma al Mrit Cultural, a ttol pstum, a larqueleg Xavier Dupr. Dupr va ser limpulsor de la creaci del Taller Escola dArqueologia (TEDA) que va facilitar la recuperaci del passat rom de la ciutat amb excavacions importants com la de lAmfiteatre i el Circ Rom.

Mirades interculturals, avui a lEspai Kesse

Avui, a les sis de la tarda lEspai Jove Kesse projectar lltim documental del 2012. Es tracta del documental Mirades Interculturals, dirigit pels joves comunicadors i periodistes Ane Pujol i Oriol Montes. El documental ha comptat amb la collaboraci de deu entitats del territori confiant les aportacions dels seus referents al llarg del projecte. Cal destacar la participaci directa de 15 joves de la ciutat.

ADOPCI

Paquito t tres anys, s un mascle molt b i dcil. Est castrat i conviu b amb altres gossos i gats. Necessita una famlia. Actualment, en acollida. Contacte: anai_mot@yahoo.es

10

diarims 30/11/2012

REUS
Navarro. Tal com van indicar ahir des de loposici, sobre ara un perode dincertesa. No sabem qui gestionar ara aquest pressupost, va recordar ahir Guaita. Negociacions per la Funerria En el marc del Consell dAdministraci, Gomis tamb va informar sobre el procs de privatitzaci de la Funerria. Desprs que el concurs queds desert, el govern ja sha reunit, i sest reunint, amb diverses empreses que, en lnies generals, demanen reduir el nombre de treballadors i una rebaixa del preu 9,5 milions deuros. Des del govern sest plantejant abandonar el procs o redactar un altre plec de condicions. Nmines assegurades Per la seva banda, des del comit dempresa del centre sha enviat una carta a la direcci, que va ser repartida ahir als membres del Consell dAdministraci, en la qu demanen la paga extra de Nadal. Des del comit recorden la retallada que han patit, fruit dun pacte entre treballadors i direcci, del 5% del salari. Tot i que les nmines daquest mes estan assegurades, Gomis va confirmar ahir que els centres concertats on sinclou lHospital Sant Joan rebran avui noms el 60% de la factura daquest mes, mentre que el 40% restant no sabonar fins el dia 10.

Els pressupostos del Grup Salut tornen a enfrontar govern i oposici

Els consellers del PSC, Ara Reus i la CUP shi oposen i titllen els comptes, de 150 MEUR, dallunyats de la realitat
Susanna Cases

MUNICIPAL

Virtuals, incerts i allunyats de la realitat. Aix van desciure ahir els regidors del PSC, Sandra Guaita, dAra Reus, Cori Fargas, i de la CUP, David Vidal, els pressupostos per al 2013 del Grup Salut, la branca dInnova que agrupa lHospital Sant Joan, el Centre MQ, Gecohsa, Reus Esport i Lleure (Rellsa) i la Funerria. Sn uns pressupostos irreals i virtuals, que no corresponen a la realitat ni del 2012 ni dels 2013. La sanitat de Reus pot veures afectada durant el perode 2013 i la incertesa s important, va afirmar ahir la regidora dAra Reus, Cori Fargas, abans de sortir dun Consell dAdministraci que va durar quatre hores. En aquesta lnia tamb es van expressar la regidora del PSC, Sandra Guaita, que va qualificar els comptes dimaginatius i el regidor de la CUP, David Vidal Aix, ms enll de no desglossar sous i externalitzacions de serveis, els tres consellers del
SUCCESSOS

Grup Salut van coincidir en criticar que els comptes dun dels pilars a la ciutat no preveuen, duna banda, ni les noves retallades que la Generalitat ja ha anunciat per encara no ha detallat, ni lincrement de volum de facturaci que representaran les mtues que, aquest any, han aportat un benefici per a lHospital de 3 milions deuros. 150 milions deuros Aix, sense tenir en compte les noves retallades del Govern catal, el Consell dAdministraci del Grup Salut va aprovar ahir, amb el vot en contra de loposici, un pressupost de 150 milions deuros per a lany vinent. Del que sha marcat al que ser hi haur una variaci de 360 graus, va indicar ahir Fargas, augurant que aix repercutir als treballadors i als proveedors. Per la seva banda, la presidenta del Grup Salut, Teresa Gomis, va afirmar ahir que sha dut a terme amb els pressupostos una

feina molt acurada per que representen un brindis al sol, per les diferncies un cop sexecutin. Sobre lactitud de loposici, Gomis va qualificar el Consell dAdministraci de convuls.

el PSC i Ara Reus, per renunciar a les dietes de cada reuni. Ja per un fet moral, no podem deixar pacients amb atenci mnima, treballadors sense paga i nosaltres seguir cobrant, va comen-

El govern va votar en contra de suprimir les dietes a cada reuni, que sn 195 euros nts
Sempre estan a la grenya. No aporten res, simplement critiquen, va afirmar. Arran de les reiterades denncies del regidor de la CUP sobre la manca dinformaci demanada que es passa des dInnova, va assegurar que la informaci se li dna. No renncia a les dietes Daltra banda, en un Consell dAdministraci marcat per laprovaci dels pressupostos, els consellers del govern de CiU i PP, van decidir tombar una proposta de la CUP, a la que shi va sumar

Les nmines estan assegurades per la Generalitat fragmentar la factura daquest mes
tar ahir Vidal, que hi renunciar igualment. Segons va afirmar, les dietes al Grup Salut pugen a 300 euros bruts 195 euros nts. Eliminaci del cash pooling Tot i que de forma inesperada, ja que no es preveia a lordre del dia, el Consell dAdministraci del Grup Salut tamb va aprovar portar a la Junta General dInnova la supressi del cash pooling un sistema, a mode de caixa nica, que permet, amb els excedents de les societats municipals, deixar-se diners entre
OLVIA MOLET

societats. Sha de reestructurar perqu t sentit quan les empreses tenen beneficis. Lhem de dissoldre perqu cada empresa pugui ser autnoma, va explicar ahir Gomis. Per la seva banda, la CUP shi va abstenir, ja que han portat aquesta sistema a la Fiscalia. No sha administrat en relaci a lobjectiu que el va fer nixer. Sha utilitzat per coses que no shagus hagut dutilitzar, va afirmar ahir Vidal. La marxa de Garca Navarro El Consell dAdministraci del Grup Salut dahir tamb va servir per ratificar la marxa del fins ara director general del Grup Sagessa, Jos Augusto Garca Navarro, amb diferents ofertes laborals. Tot i que havia de ser a principis de desembre, Gomis va assegurar ahir que es quedar unes setmanes ms, potser fins la liquidaci dels comptes. Tant el govern com loposici lloen la tasca desenvolupada per Garca
EMPRESA

Un incendi crema a la vora de la T-11

Ensurt ahir a primera hora de la tarda a la T-11. Passats dos quarts de quatre, es va originar un incendi al quilmetre 8 de la carretera que uneix Tarragona amb Reus, prop de la sortida per la rotonda de Misericrdia. Tot i que el foc noms va cremar una zona de vegetaci duns 20 metres quadrats, les flames, al costat de la carretera, van alertar fora conductors. Hi va intervenir una dotaci dels Bombers.

300 persones participen en dues jornades a FiraReus

Unes 300 persones van participar ahir en dues jornades tcniques que van tenir lloc a FiraReus. Duna banda, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitria, CAMFIC, va realitzar una jornada dactualitzaci en temes relacionats amb la diabetis, a la sala dactes nmero 1. Aquesta jornada va aplegar uns 120 professionals que van participar en les diferents taules rodones, debats i conferncies que es van dur a terme des de les nou del mat i fins a les dues del migdia. Daltra banda, lAuditori Antoni Gaud i el Foyer Mari Fortuny va acollir una jornada tcnica organitzada per Repsol i que amb el nom de Somos refino va aplegar a ms de 170 professionals de la seu tarragonina de Repsol. El programa preveia la realitzaci diverses videoconferncies via fibra ptica amb les diferents seus de Repsol a lEstat Espanyol.

REUS
HISTRIA

30/11/2012 diarims

11

Lempresa Gas Reusense a travs dun llibre i una mostra

Repassen levoluci del que va ser la quarta fbrica de gas a Catalunya
Redacci

OLVIA MOLET

Un reps a levoluci de la indstria del gas a Reus. Aix s el que planteja el llibre Un model dempresa energtica local: Gas Reusense (1854-1969), que va ser presentat ahir al Centre dArt Cal Mass de la m de la Fundaci Gas Natural Fenosa. Lacte va comptar amb la presncia de Carles Pellicer, alcalde de Reus, Pere-A. Fbregas, director de la Fundaci Gas Natural Fenosa i de Florent Moyano, autor del llibre i doctor en histria per la URV. En aquesta lnia, Moyano, que va dedicar la seva tesi a la histria del gas de Reus als segles XIX i XX, se centra en els orgens de Gas Reusense, qui va iniciar la seva histria, al 1854, produint gas a partir de carb, un element modernitzador i dinamitzador de la ciutat. Uns anys desprs, va passar a generar electricitat i va guanyar el concurs municipal per lenllumenat elctric de Reus, entrant en un nou mercat. El 1983, amb larribada del gas natural a Reus, Gas Reusense va arribar a un acord amb Catalana de Gas
SOCIAL

y Electricidad lempresa que va donar lloc a lactual Gas Natural Fenosa, ja que lempresa de Reus no disposava dels mitjans per renovar el material i les installacions i adaptar-se als nous temps. El llibre, dividit en tres parts, explica els diversos perodes histrics que va travessar la societat i el lligam entre lactivitat de lempresa i levoluci de la societat de lpoca que, amb larribada del gas, va veure els seus hbits canviats. De fet, lempresa va ser la quarta fbrica de gas de Catalunya. Lempresari Maci Vila amb altres socis locals va ser limpulsor de la societat, i qui va transformar la illuminaci de Reus, on els fanals de gas van passar a ser els protagonistes. Lexposici El Gas i Reus Coincidint amb la presentaci del llibre, el Museu del Gas de la Fundaci Gas Natural Fenosa ha organitzat i comissariat una exposici, El Gas i Reus, inaugurada ahir. La mostra, basada en el llibre, sexposa al Museu dArt i Histria fins el 13 de gener.

Lexposici, que gira entorn la figura de la fbrica i que mostrar objectes de la Collecci, Catalana de Gas, informaci grfica i audiovisual, representa un viatge al Reus del segle XIX. El Gas i Reus gira al voltant dels canvis produits en la ciutat, els fets, les persones i el gas com a nou producte.

El Centre dArt Cal Mass va acollir ahir lacte de presentaci del llibre, de Florent Moyano.

El programa de recuperaci daliments rep 6 mil euros

La regidoria de lrea de Benestar Social de lAjuntament de Reus va ser lescenari ahir de lacte simblic de donaci de 6.000 euros per part dels treballadors de lempresa Cargill al Programa de recuperaci i distribuci daliments frescos per a persones sense recursos econmics. Uns diners que han servit per comprar la furgoneta frigorfica, en la qual es transporten els aliments frescos des dels supermercats i el Mercat del Camp fins al Taller Baix Camp i des daquest centre fins a les entitats que distribueixen els aliments frescos, un cop fet el triatge, a les persones sense recursos econmics de la ciutat. La furgoneta frigorfica s clau per tal que en cap moment no es perdi la cadena de fred dels aliments frescos i que aquests arribin en bon estat als beneficiaris. La regidora, Montserrat Vilella, va agrair pblicament aquesta nova aportaci.

12

diarims 30/11/2012

REUS
OLVIA MOLET

El Pere Mata aplicar noves retallades salarials per evitar acomiadaments

El grup buscar amb els sindicats un conveni similar al dels treballadors de la sanitat pblica, incrementant la jornada laboral i baixant els sous
Mnica Prez

SANITAT

El gran problema del sector privat s que hem de negociar amb els sindicats per veure si el que ha passat a la sanitat pblica ens pot passar a nosaltres. Pretenem salvar tots els llocs de treball, per llavors necessitem pactar una reducci salarial i augmentar les hores de feina. Sn paraules de Joan Amig, Conseller Delegat del grup Pere Mata, en el marc de la presentaci ahir de la nova Residncia El Bosc, la pedra angular de la revoluci assistencial en qu treballa Villablanca. El projecte ha suposat una inversi de 2,5 milions deuros, procedent dels beneficis recollits en els darrers anys per aquesta entitat privada que ofereix serveis pblics en latenci a persones amb discapacitat intellectual. Al grup hi treballen actualment al voltant de 1.500 persones. La reducci del pressupost

va comenar al 2010, i fins ara sha anat superant sense patir una davallada en el servei assistencial per tres motius: lesfor immens del personal, la reducci dels salaris i la disminuci del consum de farmcia, explica Amig. En els dos ltims anys, el Conseller Delegat explica que la Generalitat ha redut laportaci per al Pere Mata dels 95 milions deuros fins als 90. El que preocupa ara al grup s la possibilitat que finalment es faci efectiva la previsi de retallades per al 2013 en el pressupost a Catalunya. Dels 4.000 milions deuros anunciants inicialment, uns 1.300 afectarien als serveis sanitaris, segons Amig. Si no ets una entitat gran no pots tenir accs als millors professionals, els equipaments i les tecnologies, puntualitza amig sobre el creixement del grup Pere Mata i tamb de Villablanca.En la ma-

teixa lnia, el representant del grup assegura que des del Pere Mata es far el mxim possible per intentar mantenir tota la plantilla, i subratlla que fins ara no han tingut lloc acomiadament, malgrat que no shan cobert les baixes per jubilaci i algiuns contractes temporals no han estat renovats. Residncia El Bosc Villablanca, el nom a travs del qual el grup Pere Mata ofereix serveis en latenci a persones amb discapacitat intellectual, va presentar ahir la renovaci de la Residncia El Bosc, que incorpora avenos destinats a millorar la qualitat de vida del collectiu. Shan invertit 2,5 milions deuros per renovar completament la residncia, segons el model assistencial definit per la Generalitat. El projecte ofereix 67 places per a persobes amb discapacitat greu i
La sala destimulaci multisensorial amb qu compta la nova Residncia El Bosc.

Amig destaca que no sha prescindit de cap treballador, tot i que no shan cobert vacants
profunda, dels quals un 81% pateixen pluridiscapacitats fsiques i sensorials. Les places estan concertades amb el Departament de Benestar Social i Famlia de la Generalitat. 30 daquesta ja han
EDUCACI

Les renovades installacions ofereixen 67 places concertades amb Benestar Social

estat ocupades per pacients en els darrers sis mesos, i els 37 restants ho faran a partir del gener. Les obres han suposat una renovaci a fons de ledifici per fer una nova distribuci i crear

cinc unitats de convivncia ubicades en una nica planta. Cada unitat s independent de les altres i funciona com un pis amb habitacions dobles i individuals, lavabos, espai com de menjador i terrassa. Cadascuna delles t una capacitat de 12 persones. Entres els nous equipaments destaca la sala destimulaci multisensorial, que empra estmuls lumnics i el tacte.

La crisi obliga a adaptar els Plans Educatius dEntorn

No rebran cap aportaci de la Generalitat
Redacci

Mas Pintat collabora per segon any amb la Creu Roja en la recollida de joguines
La regidoria de Famlia i Gent Gran de lAjuntament de Reus, a travs de Mas Pintat, lequipament municipal que dna suport a la infncia i a les famlies, collabora, per segon any consecutiu, amb la campanya de recollida de joguines de Creu Roja. Els usuaris del centre i tothom que ho desitgi poden aportar del 3 al 20 de desembre joguines noves o en bon estat, que no siguin ni blliques ni sexistes. La campanya t lobjectiu de regalar les joguines recollides a nens i nenes que duna altra manera no rebrien cap joguina aquest Nadal. En els darrers temps, amb motiu de la crisi econmica, ha augmentat la pobresa infantil. Per aix, a Mas Pintat ens hem proposat que aquest Nadal cap nen de Reus es quedi sense joguina. I estic convenuda que, tot i la difcil situaci econmica de moltes famlies, rebrem moltes joguines, comenta la regidora de Famlia i Gent Gran de lAjuntament de Reus, Misericrdia Bonfill. La Creu Roja Joventut, encarregada de la campanya, s una associaci juvenil de la Creu Roja.

El presupost dels Plans Educatius dEntorn de Reus, pendent encara de tancar, es veur afectat enguany perqu no hi ha aportaci del departament dEnsenyament i perqu lAjuntament de Reus ajustar la seva aportaci amb motiu de la crisi econmica. Les dues administracions, per, han mostrat el comproms de continuar fomentant les dinmiques de treball en xarxa ja establertes. Aix, es mantindran totes aquelles actuacions que ms aporten a la comunitat educativa i que es poden portar a terme amb un cost redut, amb els recursos propis de les dues administracions implicades i amb el suport dentitats i voluntaris. Algunes daquestes actuacions seran activitats de refor escolar, activitats artstiques i culturals, aix com tallers daproximaci a entorns laborals o actuacions educatives al voltant de lAny Fortuny. Calia reinventar els Plans

Educatius dEntorn de Reus per tal dadaptar-los a les noves circumstncies econmiques i enfocar-los cap a unes noves prioritats: la contribuci a la millora de lxit formatiu, laugment de la implicaci de les famlies en leducaci dels seus fills i el foment de la cohesi social, la regidora de Formaci per la Integraci, Montserrat Duch. En aquesta lnia, la regidoria i el departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya renoven els Plans Educatius dEntorn de Reus per al curs 2012-2013 amb un nou enfoc que prioritza la millora de lxit acadmic, la implicaci de les famlies en leducaci i el foment de cohesi social. La renovaci del projecte es visualitzar amb un nou logotip i un nou lema, Reus educa i forma. Els Plans Educatius dEntorn fomenten el treball de la xarxa entre centres educatius, associacions de pares i mares i collectius socials diversos, a dins i fora de les escoles.


CULTURA

CAMP DE TARRAGONA

30/11/2012 diarims

13

El TSJC obliga a enderrocar 32 habitatges a Alcanar amb llicncia nulla

El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya (TSJC) ha confirmat una sentncia dun jutjat de Tarragona que obliga a lAjuntament dAlcanar a derruir 32 habitatges del carrer Buguenvllea perqu es van construir a partir duna llicncia urbanstica nulla. Els habitatges es van edificar a partir duna llicncia urbanstica declarada nulla lany 2006 pel mateix jutjat de Tarragona en considerar que no sajustava a la legalitat urbanstica respecte a la seva densitat i tipologia. Daquests 32 habitatges, situats a cases plurifamiliars, 24 sn propietat de particulars, la majoria segones residncies, i la resta sn de la promotora. Disposen de 10 dies hbils per donar coneixement de lacte i iniciar lenderroc.

Un treball sobre linici del cinema rep el guard dels Premis Tarragons
El barton ngel dena i lAssociaci Cultural Sant Fructus sn els altres dos premiats
Esther Valcrcel

CRISTINA AGUILAR

El Vendrell comena la campanya comercial de Nadal amb lencesa de llums

Amb lencesa de lenllumenat nadalenc, avui divendres, sinicia la campanya comercial de Nadal al municipi del Vendrell. A partir de les cinc de la tarda sencendran els llums dels barris martims i a dos quarts de set, a la plaa Vella, sencendr lenllumenat del nucli del Vendrell. Tot i la reducci en un 20% dels punts de llum, hi haur un total de 23 carrers amb illuminaci, la qual ha estat possible per la collaboraci de 211 comeros. Pel que fa a les activitats que shan organitzat per dinamitzar lactivitat econmica del Vendrell durant la campanya de Nadal, sha presentat un ampli ventall per a tot tipus de pblic. Els dies 7, 8 i 9 de desembre, la plaa Nova acollir el Vine... Tast.
FELICITACIONS

Lentreteniment ms important del segle XX, el cinema, s el protagonista del treball que aquest any ha rebut la beca dinvestigaci Lucius Licinius Sura dels Premis Tarragons impulsats des del Consell Comarcal. Els inicis del cinema als pobles del Tarragons s el ttol daquest treball que, grcies a aquest premi, que consisteix en una dotaci econmica de 2.450 euros, es podr tirar endavant a partir dara a la Unitat dInvestigaci del cinema de la Universitat Rovira i Virgili (URV). A banda de la beca dinvestigaci, el premi tamb ofereix loportunitat de publicar el treball en el termini dun any a la collecci Els llibres del Consell. Lobjectiu s esbrinar de quina manera el cinema va traspassar les fronteres de les grans
MUNICIPAL

ciutats i va arribar als pobles, va explicar ahir un dels responsables del projecte, Pedro Nogales, que va apuntar que les entitats socials i lesglsia van tenir una gran importncia en les primeres projeccions cinematogrfiques als pobles. El premi es va atorgar ahir al vespre en el marc dun acte al Teatre Metropol que va aconseguir reunir desenes de persones. Lactor i presentador Ferm Fernndez va ser lencarregat de presentar aquest esdeveniment que tamb va comptar amb un concert de Joan Reig & Refugi. A banda de la beca dinvestigaci, els Premis del Tarragons tamb van atorgar dos guardons ms. Un dells s el dotz premi de Creaci Lucius Anneus Florus que va anar a parar al barton tarragon ngel dena en reco-

El grup Joan Reig i el Refugi va amenitzar la vetllada.

neixement a la seva trajectria artstica que li ha perms actuar als escenaris ms importants, consagrant-se com un dels bartons ms emblemtics de la seva generaci. dena, que va mostrar la seva illusi per haver sigut un dels premiats va destacar la importncia que t la cultura. s molt important que en aquest temps de crisi la cultura no es menystingui. La cultura s

una inversi de futur, va manifestar el barton tarragon. LAssociasi Cultural Sant fructus va ser la tercera guardonada i la que va rebre el dotz premi de Difusi Eutyches en reconeixement a la seva trajectria i en el rigor en la recuperaci i divulgaci arqueolgica i histrica del cristianisme primitiu a la societat. El nostre objectiu s que el patrimoni i la histria de
PATRIMONI

Tarragona siguin coneguts arreu del mn, va afirmar el president de lAssociaci, Joaquim Gali. Aquesta ha estat la catorzena edici dels Premis Tarragons, un acte que cada any es realitza en diferents municipis de la comarca i que aquest 2012 sha portat a terme grcies a la collaboraci de Repsol, empresa que tamb garantir lesdeveniment en els prxims dos anys.

La policia dAltafulla detecta un increment de vehicles sense ITV vigent

Sha detecta un augment del 35 per cent
Redacci

La Policia Local dAltafulla ha detectat un increment del 35% de denncies a conductors de vehicles que no duien vigent la ITV (Inspecci Tcnica de Vehicles). Sn dades comparatives respecte al mateix perode denguany al del 2011. Per la seva
Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

banda, la Policia Local dAltafulla va realitzar ahir un curs sobre la ITV, on a ms del cos de seguretat altafullenc, tamb hi van assistir agents daltres cossos policials municipals com els de Tarragona, Salou, Torredembarra, Roda de Bar, Vendrell, Calafell, Barcelona i Montblanc.

El curs de formaci va tenir lloc a la sala de plens de lAjuntament dAltafulla. El contingut del curs va consistir en la formaci pel que fa a definicions i categories dels vehicles, masses i dimensions mximes; senyals en els vehicles, accessoris i utensilis que han de portar els vehicles i noves places de matriculaci, aix com tamb es va impartir la normativa sobre modificaci del Reglament General de Vehicles, tipificacions de les reformes, entre daltres. El curs va ser impartit per Josep Cases, de lempresa Iteuve Applus, com a cap de la zona de Tarragona.

Un detingut a Querol per estafar vuit milions deuros

La Policia Nacional ha detingut en diverses localitats catalanes entre aquestes Querol a 22 persones acusades destafar suposadament ms de 8 milions deuros a prop de 200 vctimes a travs de dos complexos entramats dempreses sense activitat mercantil real radicades a Barcelona i que operaven com xiringuitos financers. Segons la policia, els detinguts, molts dells britnics que operaven des dels dos xiringuitos financers ubicats a Barcelona, captaven sobretot els estalvis de compatriotes a travs de campanyes telefniques en qu oferien productes dinversi que eren inexistents. En loperaci es van detenir a deu persones a Barcelona, sis a lHospitalet de Llobregat (Barcelona), dues a Arenys de Mar (Barcelona) i una a Castelldefels (Barcelona), Sitges (Barcelona), Breda (Girona) i una ms al municipi de Querol (Tarragona).

En Pau ha fet 2 anys i mig. Moltes felicitats guapo!!!

Moltes felicitats Andrea en el dia del teu Sant.

14

diarims 30/11/2012

CAMP DE TARRAGONA

PATRIMONI

Detenen 3 persones que robaven linterior dun immoble

La policia municipal del Vendrell ha detingut tres presumptes autors dun robatori a linterior dun habitatge de la urbanitzaci del Francs. La intervenci policial va tenir lloc la nit del dimecres al dijous. Dos dels detinguts van ser identificats quan la patrulla els va veure sortir del jard duna casa, saltant la tanca. La tercera persona va ser detinguda a linterior de lhabitatge, al qual els
ACTIVITATS

tres detinguts hi havien accedit pujant pel balc. La tercera persona va ser detinguda a linterior de lhabitatge. Els detinguts, de nacionalitat espanyola, responen a les inicials A.D.G., de 22 anys i ve de Badalona; C.J.R., de 27 anys i ve de Tarragona, i M.L.M., de 21 anys i ve de Tarragona. Loperaci es va posar en marxa arran la investigaci oberta per lonada de robatoris a la zona i a Roda de Ber.

Saprova el POUM dAlcover, que preveu 1.000 nous habitatges

Sespera que la poblaci incrementi un 50% en els prxims 20 anys
Esther Valcrcel

URBANISME

El municipi dAsc vota les partides del pressupost municipal de lany 2013
Tots els vens dAsc majors de 15 anys estan cridats a les urnes a partir daquest dissabte a les quatre de la tarda i fins el proper dimarts per tal de decidir a qu es destinen fins a 400.000 euros del pressupost municipal de lany 2013. L inici de les votacions tindr lloc aquest dissabte coincidint amb lobertura de la Fira de Nadal i II Mostra del Cava, en una urna installada a lestand de lAjuntament. El director del Programa dInnovaci i Qualitat Democrtica de la Generalitat, Enric Vendrell, i el delegat de la Generalitat a les Terres de lEbre, Xavier Pallars, assistiran a l inici de les votacions i a les sis de la tarda participaran en la inauguraci de la Fira de Nadal i II Mostra del Cava. Els horaris de votaci sn els segents: dissabte, de quatre a nou; diumenge, de deu a una del migdia i de quatre de la tarda a les nou, tamb a lestand de lAjuntament. Dilluns i dimarts, 3 i 4 de desembre, la votaci es traslladar al vestbul principal de lAjuntament dAsc, i es podr exercir el dret a vot de deu a dues i de cinc a sis.

Cambrils reviu els primers anys del turisme

Aquest diumenge 2 de desembre, Cambrils reviur els primers anys del turisme a travs de la ruta histrica El naixement del Cambrils turstic (1950-1962). Lorganitzen lArxiu Municipal de Cambrils, el Museu dHistria de Cambrils i la Biblioteca Pblica Municipal de Cambrils. Comenar a les deu del mat davant de loficina del Patronat de Turisme de Cambrils. En aquesta activitat es donen la m lurbanisme, la
AEQT

histria i els records personals. Els assistents a la ruta recorreran al llarg del mat carrers del barri del Port on es va viure de manera especial la primera dcada de lesclat turstic a Cambrils. Grcies als testimonis que shan entrevistat, als textos i a les fotografies que shan localitzat, es parlar del primer cmping, dels primers restaurants, del primer hotel, de les cases on sallotjaven els turistes i dels nous costums, entre daltres.

La Comissi dUrbanisme de Tarragona va aprovar ahir definitivament el nou Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (POUM) dAlcover, un pla que feia 6 anys que sestava treballant i que substitueix el planejament vigent des de lany 1992. El nou POUM preveu la construcci de fins a 1.000 nous habitatges que saixecaran en els sectors que restaven pendents per desenvolupar i els nous que shan planificat. Segons el director general dUrbanisme, Agust Serra, aquest fet comportar que la poblaci dAlcover, que actualment compta amb 5.150 habitants, augmenti fins a un 50% en els prxims 20 o 25 anys. Tot i aix, Serra va apuntar que el ms important s que aquest creixement sacompanyi dun augment en el nombre dinfraestructures i dequipaments. Hi ha dhaver un equilibri, va manifestar el

director General dUrbanisme. Per la seva banda, el delegat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin, va destacar que tot i les previsions de creixement que sestableixen en el pla urbanstic, la voluntat s que Alcover segueixi sent el poble que s. El nou POUM, que tamb preveu un lleuger increment de 15 hectrees del sl ordenat, ser el full de ruta que seguir Alcover en els prxims 20 anys. Pel que fa al llarg procs sis anys que sha hagut de seguir fins arribar a laprovaci definitiva daquest pla, Serra ha reconegut que la redacci duna pla urbanstic daquestes caracterstiques s difcil, ja que ha de passar per diferents fases com la de participaci i informaci pblica; i han de participar els consells sectorials de les diferents administracions implicades. Daltra banda, la Comissi dUrbanisme de Tarragona

tamb va aprovar provisionalment la modificaci puntual del Pla general dordenaci urbana de Reus que afecta lmbit de la carretera C-14, a la zona del cementiri. Tamb va informar favorablement lavan del Pla especial urbanstic del Centre dEstudis Superiors dAviaci (CESDA) en sl no urbanitzable per, segons Serra, donar reconeixement a les installacions actuals i a futures ampliacions. Lavan concreta els usos que es poden donar en aquest mbit de 4 hectrees. A banda, durant la reuni dahir tamb es va donar llum verda a lavan de la modificaci del conjunt histric de Siurana, a Cornudella de Montsant. Lobjectiu s donar valor i protegir els elements i el patrimoni que hi ha al nucli, tot buscant estratgies de recuperaci del Castell de Siurana i altres monuments, va explicar Serra.

La qumica, imprescindible en la construcci sostenible

El sector qumic treballa per obtenir materials que ajudin a la sostenibilitat
Redacci

Dacord amb els principis de lAny Internacional de la Qumica, i el mandat de l ONU al sector per donar resposta als problemes i reptes del futur la humanitat, la qumica aporta solucions als problemes ambientals en tots els sectors de

producci. En la construcci la principal tendncia ha estat a la producci de materials relacionats amb parmetres deficincia energtica. Aix, els materials allants dels habitatges poliuretants i poliestirens- shan generalitzat en els projectes de construcci sostenible. Sha

comprovat que poden ajudar a reduir fins a un 80% el consum energtic i, com a conseqncia la reducci dels gasos defecte hivernacle que semeten des dels edificis. La construcci no seria possible sense la qumica, que proporciona els materials nous i de

mltiples aplicacions: revestiment de faanes amb panells slids, rajoles fabricades a partir de composite 100% reciclable; biocompostos de fusta i plstic i, des de ja fa dcades el clorur de polivinil (PVC). Aquest material per a les canonades no soxida ni reacciona qumicament amb laigua, amb una qualitat constant per al consumidor. El desenvolupament de materials qumics delevades prestacions ja sn del segle XXI. Els vidres es poden recobrir amb productes intelligents per tal de reflectir o absorbir el calor del sol. Entre altres materials, shan

desenvolupat cllules de parafina en microcpsules que, incorporades als murs dels habitatges es comporten com amortidors trmics. Aquesta soluci limita les necessitats daire condicionat i redueix entre el 15 i el 30% el consum energtic. Altres innovacions en aquesta lnia han estat els aerogels de capacitat allant, que equivalen a la capacitat allant trmica de 10 a 20 vidres, o els nous papers pintats fabricats a partir de poriestir expandit i partcules de granit, que reflecteixen la radiaci trmica i redueixen les prdues de calor.

Els darrers anys tamb sha incrementat ls de materials que substitueixen la fusta, generalment els polmers. El PVC s un dels ms generalitzats en la construcci i, en concret, es tracta dun dels materials millor valorats per la construcci per la seva versalitat, per ser innocu i per permetre un gran estalvi de recursos a causa de la resistncia i de la duraci en el temps. Les aplicacions que la qumica ha aportat a la construcci dels habitatges sostenibles sha desenvolupat per a la millora de la vida, de casa en dins, per tamb per fer un entorn ms sostenible.

FESTES MAJORS
CELEBRACIONS
CEDIDA

30/11/2012 diarims

15

DIARI MS

A lesquerra, una de les actuacions dels diables de La Selva del Camp. A la dreta, un grup dinfants participen en la gimcana que es va organitzar lany passat amb motiu de la festa de Sant Andreu.

La Selva del Camp celebra la seva Festa Major dHivern

Joan Masdu presenta el seu nou format de trio acstic aquesta nit al Castell i la colla infantil de diables celebrar el seu cinqu aniversari dem
Redacci

La localitat de La Selva del Camp finalitza el mes de novembre i enceta el desembre de festa i s que celebra la seva Festa Major de Sant Andreu. Per aquesta ocasi, lAjuntament de la localitat ha presentat un ventall de propostes per a tots els pblics. Les festes senceten avui i duraran tot el cap de setmana. De fet avui s Sant Andreu, per aix el dia es llevar a toc de tronada i repic de campanes i hi haur la celebraci de la missa major i tamb el cercavila amb els Gegants, Nanos, els diables infantils i el Nano Galdric entre daltres elements de la cultura popular. Un dels actes ms destacats de la jornada s el concert de Joan Masdu que el Castell acollir a partir de les deu de la nit. El cantant reusenc presenta a La Selva del Camp el seu nou format de trio acstic, juntament amb Quim Xicoira, al baix i Joan Lpez a la bateria i percussi. En aquest nou espectacle, Joan Masdu despulla les canons del seu primer disc en solitari CasaMurada i les revisita amb uns arranjaments ms crus que potencien limmediatesa de les seves melodies. Precisament la msica ser un dels plats forts de Sant Andreu al municipi i s que a banda del concert de Joan Masdu tamb hi haur el Dj Coco, el recital de la Coral de Jubilats, el concert de la Banda de Msica de La Selva i el de Rock & Punk; o b el concert dOrgue de Festa Major, que tindr lloc dem dissabte a les nou

Els infants tamb tenen les seves propostes de Festa Major per passar uns bons dies
del vespre a lEsglsia Parroquial. Pels ms menuts tamb shan organitzat diferents activitats ldiques com la gimcana que va a crrec del Grup de Colnies Roure, lespectacle infantil Fira Mercat de tardor de la companyia Pas de Xauxa, el Parc dinfables o b el cinema infantil amb la projecci de la pellcula Stuart Little. Un ratol a la famlia. En escena, Clochard Un altre dels actes programats s la posada en escena a la Defensa Agrria de lobra que porta per ttol Clochard, dirigida per Paco Mir dEl Tricicle. Lobra explica la histria dun executiu primmirat, amant del treball i de lordre, que t vries trobades amb un rodamon, en Clochard, que viu al seu aire i gaudeix amb el poc que t; que s res. Els diables tindran el seu protagonisme dem dissabte i s que portaran a terme els actes del 5 aniversari de la colla infantil amb una gran carretillada a la plaa Sim de Salvador, on tamb participaran algunes colles convidades. Per tots aquells que vulguin seguir la Festa de Sant Andreu de La Selva del Camp sense pedres cap activitat, poden consultar la programaci completa dactes a la pgina web municipal.

16

diarims 30/11/2012

CATALUNYA-ESPANYA-MN
ECONOMIA

Mor la cinquena vctima de la festa celebrada al Madrid Arena

La jove de 20 anys va morir com a conseqncia de les lesions cerebrals que la mantenien en coma
EFE
ACN

SUCCESSOS

LOCDE insta lEstat a recuperar limpost de successions

Vol control sobre els pressupostos autonmics
ACN

La jove Maria Teresa Alonso, de 20 anys, que va resultar ferida en lallau ocorreguda a la matinada de l1 de novembre a la festa celebrada al recinte Madrid Arena, va morir ahir a la Fundaci Jimnez Daz a dos quarts de dues del migdia. La cinquena vctima mortal de la festa de Halloween del Madrid Arena va morir com a conseqncia de les lesions cerebrals severes que patia desprs de lallau humana que ja havia costat la vida a quatre joves. Alonso, que va nixer a Madrid el 5 dabril de 1992, estava ingressada des del passat 1 de novembre a la UVI de lhospital madrileny amb ventilaci assistida i en estat de coma. La mort de la jove eleva a cinc el nombre de vctimes mortals en aquesta tragdia, les altres sn una noia de 17 anys i tres de 18 anys, que tamb van morir aixafades en lallau humana que es va produir en un dels passadissos del pavell. Les mortes van ser Katia EsFELICITACIONS

Un grup de joves recordant a les vctimes (arxiu).

teve Casielles, Roco Oa Pineda i Cristina Arce de la Fuente, totes elles de 18 anys i mortes el mateix dia de la tragdia, i Beln Langdon, de 17, que va morir el 3 de novembre. Desprs del succs, el vicealcalde de Madrid, Miguel ngel Villanueva, va explicar que lesdeveniment complia amb tots

els requisits legals i tcnics per a la seva celebraci i que, segons la informaci facilitada per lempresa organitzadora, Diviertt, es van vendre 9.650 entrades de les 10.600 disponibles. No obstant aix, el recompte final de les vuit urnes dentrades trobades per la policia dna una xifra de 16.791 tiquets, el

que supera en un 58,4 per cent a laforament perms per lesdeveniment, segons van informar dimecres fonts jurdiques. Hores desprs del que havia passat al Madrid Arena, lalcaldessa de Madrid, Ana Botella, va anunciar que lAjuntament es personaria com a acusaci particular si el jutge acaba determinant que lempresa organitzadora t responsabilitat directa en la tragdia i va assegurar que, mentre sigui alcaldessa, no es cediran mai ms espais municipals per a esdeveniments similars a aquest. En els dies segents a la tragdia els partits de loposici i diversos collectius van criticar la gesti del govern municipal en relaci amb la festa de Halloween i posar en dubte les dades inicialment difoses pel vicealcalde, la gesti va ser expressament avalada per Botella. LAjuntament de Madrid va aprovar per unanimitat la constituci duna comissi dinvestigaci sobre el cas que va comenar a treballar el passat dimarts.

LOCDE va fer pbliques una dotzena de recomanacions a lEstat que inclouen la recuperaci per part de lAdministraci Central de lImpost de Successions, ara en mans dels territoris. No s lnica mesura que afecta les autonomies, perqu aquest organisme tamb li aconsella seguir amb el control de les poltiques pressupostries de les regions, que introdueixi a escala regional una supervisi i avaluaci de leficcia dels serveis de collocaci i de les poltiques actives docupaci, que moderi les barreres dentrada imposades pels governs regionals a les grans superfcies de venda al per menor i que liberalitzi els horaris comercials a les comunitats on subsisteixin restriccions. Les recomanacions formen part de linforme econmic sobre lEstat que situa la caiguda del PIB del 2013 en un 1,4% i una recuperaci al 2014 del

0,5%, i que tamb recomana un augment dels bns i serveis sotmesos a lIVA general, ms impostos mediambientals i una rebaixa de les indemnitzacions per acomiadament. El secretari general de lOCDE, Jos ngel Gurra, va avalar les poltiques econmiques del govern espanyol i va reclamar ms suport internacional per a leconomia espanyola. Ho va fer des de Madrid, on aquest dijous es va reunir amb el president espanyol, Mariano Rajoy, amb la ministra dOcupaci, Ftima Bez, i amb el ministre dEconomia, Luis de Guindos. Linforme est ple de referncies a les comunitats autnomes i apunta a la necessitat de recuperar limpost de successions per evitar que els territoris competeixin en el terreny fiscal. Precisament en aquest camp que faci permanent laugment dels impostos sobre bns immobiliaris i redueixi tamb la tributaci de les transaccions immobiliries.

Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

Hola Salvador, el prximo domingo es tu aniversrio, muchas felicidades y muchos xitos en tu vida privada, laboral y deportiva. Disfruta del da.

Tus compaeros/as te deseamos que en esta nueva etapa de jubilada aprendas a disfrutar de la placidez de la vida y de la serenidad de tu entorno.

Muchsimas felicidades cario, disfruta de este da tan especial. Si lo vis felicitarle. Un besazo enorme de parte de Ani.

Este buen mozo maana cumple 15 aitos. Felicidades Eloy!

FELICITATS JAN!!! Fins i tot muntant a cavall ets un triomfador!!! Passa-tho molt b a la festa!!! Testimem molt!!! El teu cosinet Eloi & family.

Ull, avui al Jordi fa 39 anys, quant al veieu pel carrer no oblideu de felicitar-lo. Moltes felicitats de la teva famlia i que passis un bon dia.

18

diarims 30/11/2012

CONSTRUCCI I HABITATGE
CRISTINA AGUILAR

ACTUALITAT

El sector de la construcci es reactivar grcies a les Smart Cities

Tarragona vol ser capdavantera en termes de ciutat intelligent i eficincia energtica
Redacci

El sector de la construcci no passa pel seu millor moment, la situaci es complica per moments a causa de la crisi econmica i per la falta de mitjans i inversions que est afectant de ple aquest sector professional. Moltes sn les persones daquesta branca dactivitat que en aquests anys que la societat porta immersa en aquesta situaci econmica greu han perdut la feina. Tot i aix, i els mals auguris que alguns encara anuncien, el sector de la construcci no est mort. Encara hi ha esperances perqu torni a agafar embranzida sent conscients, per, que els nivells de negoci i activitat no tornaran a ser els mateixos que fa cinc o sis anys enrere.
ConsTrUCCI

Els experts ja fa temps que anuncien que la rehabilitaci pot ser un dels camins per sortir de la crisi. A aquest aspecte se li ha dafegir un de nou que ha aparegut recentment i amb fora. s lanomenat moviment de les smart cities (ciutats intelligents) que sn el model de gesti de les ciutats en un futur proper. En aquest marc de les smarts cities, els experts del sector de la construcci veuen una sortida i s que en aquest nou concepte sengloba la construcci dedificis energticament eficients i ladequaci dels que ja existeixen en aquests termes. Per tant, per molts pot ser el punt de dinamitzaci de les activitats professionals com larquitectura i la construcci, a ms dels altres sectors que indirectament tam-

Les smart cities sn ciutats pensades per al ciutad, connectades amb les noves tecnologies i eficients energticament.

b shi veuen influenciats. De fet, la ciutat de Tarragona ha apostat fermament per aquest concepte i ha posat en marxa el projecte Tarragona Mediterranean Smart Cities que es posava en marxa amb lassig-

naci de la ciutat tarragonina com la seu dels Jocs del Mediterrni del 2017. El projecte t com objectiu que Tarragona esdevingui capdavantera en portar a terme aquestes innovacions per esdevenir una autntica ciutat

intelligent. Per aix tot el treball gira a lentorn de cinc grans eixos com sn la mobilitat, la gesti de laigua, lenergia, la salut de la ciutadania vinculada amb la dieta mediterrnia i lexercici fsic i el patrimoni i la cultura.

Aquest mes de novembre Tarragona ha acollit dos dies de jornades on alguns experts van exposar en diferents taules rodones algunes de les idees que sestan treballant a lentorn de les smart cities del futur.

Segons un informe, la construcci espanyola remuntar al 2015

Pasos com Alemanya, Frana, Itlia o el Regne Unit ja presenten els primers signes de recuperaci
Redacci

CEDIDA

Segons linforme Arch-Vision, el sector de la construcci espanyola comenar a remuntar el vol a partir del 2015. Aquesta s una de les conclusions daquest informe que inclou les tendncies en el sector en pasos com Alemanya, Frana, Itlia, Espa-

nya, Regne Unit i Pasos Baixos a travs de les dades de les carteres dencrrecs dels arquitectes. El mercat combinat daquests estats est comenant a donar els primers signes de recuperaci, tot i que, caldr esperar fins al 2015 per veure un creixement real de lactivitat professional.

En els dos propers anys lactivitat contructiva a Europa continuar baixant, per cada vegada ho far en menor percentatge. Pel que fa als encrrecs, els arquitectes espanyols desprs de dos trimestres relativament estables, el tercer trimestre de lany sels ha presentat una mica

difcil. Molts dels arquitectes han assegurat que sels ha redut novament el nombre de projectes, mentre que alguns asseguren que han augmentat. En lnies generals els espanyols tenen el tant per cent ms alt de projectes iniciats en el tercer trimestre, per sn pessimistes.

Els arquitectes espanyols encara sn pessimistes davant la crisi.

CONSTRUCCI I HABITATGE
EMPRESA RECOMANADA

30/11/2012 diarims

19

Valldosera unifica els magatzems de Tarragona i obre unes noves installacions

Aquestes estan situades a la N-340 crulla amb lautovia de Salou, a Tarragona
Redacci

CEDIDES

Amb la convicci i lobjectiu de ser un referent a la demarcaci de Tarragona, lempresa Valldosera Gamma de materials de construcci aposta per un projecte agoserat obrint un punt de venda de 10.000m2 a unes noves i millors installacions a la ciutat de Tarragona. A ms dels magatzems de Torredembarra i lAmetlla de Mar, fins ara el Grup Valldosera disposava a Tarragona dun magatzem al Polgon Entrevies i de la seva gran Exposici de Cermiques, Banys i Cuines al Polgon Francol, aquest dos ltims tanquen les seves portes per posar en marxa el nou projecte. Amb aquesta reestructura-

ci els clients tindran en un sol punt de venda a Tarragona tot el necessari pel que fa a materials de la construcci, productes per rehabilitaci, cermica, mobiliari de banys i cuines tot limprescindible per a la llar. Millors installacions El grup Valldosera sha traslladat a lantic magatzem logstic de Cervesa Damm, a la N-340, crulla amb lautovia de Salou, al costat duna coneguda cadena comercial alimentria. Aquest nou centre disposa de 10.000m2, amb una molt bona ubicaci amb aparcament pels clients, on el Grup Valldosera podr donar millor atenci, millor

Valldosera Gamma disposa dun ampli ventall de materials per a la construcci en el seu magatzem de Tarragona.

Valldosera vol ser una empresa referent a la provncia de Tarragona en material de construcci El grup est portant a terme la liquidaci de mobiliari de bany, cuina, sanitaris, mampares, etc.
accs i ms varietat de productes i serveis a oferir. El Grup Valldosera s una empresa de referncia en la venda de material de construcci, ce-

rmiques, banys, cuines, bricolatge, jard i tot el que els seus clients necessitin per a la seva llar. Descomptes especials Daltra banda, lexposici que t Valldosera al Polgon Francol segueix obrint les seves portes presentant ofertes i grans descomptes del 60%, 70% i fins i tot el 80% en tots els seus productes dexposici de banys, mampares, sanitaris, aixetes, mobles de cuina... Pels interessats, lhorari s de dilluns a divendres de 10 a 13:30 h i de 16:30 a 20h.i dissabtes de 10 a 13:30h.

20

diarims 30/11/2012

CONSTRUCCI I HABITATGE
CEDIDA

PROMOCI

Habitatges de dos i tres dormitoris de protecci oficial a la localitat de Salou

Lentrega dels immobles es far aquest mes de desembre i els compradors es podran beneficiar de lIVA redut al 4% en la seva adquisici
Redacci

SAPE, S.A. de Promociones y Ediciones est comercialitzant una promoci dhabitatges de protecci oficial nica a Salou. Aquesta promoci, de la qual sha avanat la seva entrega als compradors al proper mes de desembre perqu es puguin aix beneficiar de lIVA redut al 4% i poder-se acollir a la desgravaci del 15% de limport total de les quotes de la hipoteca en la seva declaraci de la renta durant tot el termini del prstec, est formada per habitatges moderns i flexibles que sadeqen a les necessitats de les famlies. Sn pisos que estan adaptats a les persones amb mobilitat reduda i de fcil accs. Cal destacar que la seva ubiPORTES I FINESTRES

caci s immillorable, i s que est al centre de Salou, a quinze minuts del mar, set quilmetres de Port Aventura i a nou quilmetres de laeroport de Reus. Els habitatges estan en una urbanitzaci de luxe, amb mplies zones verdes, equipaments i transport pblic, parvulari, escola primria i secundria i amb installacions esportives a tan sols 100 metres. Habitatges de primera qualitat Aquests habitatges estan dotats dallament trmic i acstic i sn de darrera generaci, amb una zona comunitria interior amb arbres i amb places daparcament en el soterrani. Els immobles tenen dos i tres dormitoris amb sal menjador, cuina office, bany complet, sa-

Una de les imatges daquesta promoci que comercialitza S.A. de Promociones y Ediciones.

freig amb possibilitat de convertir-se en el segon lavabo i plaa daparcament inclosa en el preu. Dentre les qualitats que disposen aquests habitatges hi ha el parquet laminat, persianes motoritzades i finestres oscilla batents. Aix mateix, disposen daire condicionat fred i calor, mobiliari de cuina complet, portes de fusta macissa lacada en blanc i sistema elctric reforat

per la collocaci de radiadors elctrics, entre daltres aspectes. El procediment dadjudicaci que posa en marxa SAPE s lliure i directament a qualsevol persona que ho solliciti i que compleixi els requisits destar empadronat a Catalunya o lestat espanyol, acreditar uns ingressos mnims de 15.000 euros i uns mxims de 51.000 i no disposar de cap habitatge de propietat, o

b si sen t una que el seu valor catastral no sigui superior al 40% del preu de lhabitatge que es vol adquirir. Aix mateix, els sollicitants poden accedir un prstec convingut dacord amb el conveni firmat entre CaixaBank i el Ministeri de Foment, del 80% del preu de lhabitatge. Val a dir que SAPE sencarrega de les gestions davant de lAgn-

cia de lHabitatge de Catalunya, per al visat del contracte de compra-venda i el seguiment de la subrogaci de la hipoteca amb CaixaBank, per tant les facilitats de compra sn perfectes. Per tots aquells interessats en obtenir ms dades sobre aquesta promoci i poder visitar alguns dels pisos, hi ha a disposici una pgina web amb tota la informaci a www.vpo-salou.com.

Incoplast ofereix finestres i portes de PVC de primera qualitat

Aquesta empresa treballa amb la perfileria de la casa alemanya VEKA
Redacci

CEDIDA

Incoplast s una empresa que porta 25 anys dedicada a la fabricaci, venda i distribuci de tot tipus de finestres, portes i altres complements de PVC. Aquest establiment treballa amb els millors materials pel que fa a la qualitat, prova daix s que treballen des dun inici

amb lempresa lder de perfileria de PVC, la casa alemanya VEKA, de qual Incoplast s distribudor autoritzat a la provncia de Tarragona. Un dels valors de lIncoplast s que ofereixen un ventall de productes molt ampli, a ms que els porten a terme en el propi taller, garantint daquesta ma-

nera una fabricaci professional i acudada. Aix mateix, a banda del servei de distribuci personalitzat per a cada client, ja siguin particulars o empreses, els montadors i distribudors installen les finestres i balconeres en una mplia gamma de colors i acabats amb la mxima confiana i professionalitat.

Una de les obres realitzades per Incoplast. AJUDES

A Incoplast shi pot trobar finestres, balconeres, portes interiors i exteriors, aix com tot tipus de complements com persianes de PVC i alumini, mallorquines, porticons interiors i mecanismes automtics de persianes. Aix mateix, tamb fabriquen tanques de PVC per al jard en mesures estndar i estan pensades per trobar tots els elements necessaris, com els suports de fixaci i pestells a qualsevol ferreteria. Incoplast posa a labast dels seus clients la seva experincia i professionalitat en aquest sector, adaptant-se a les necessitats dels seus clients i a les seves butxaques.

Subvencions per millorar laccs i la supressi de barreres arquitectniques

LAgncia de lHabitatge ja ha obert el termini
Redacci

LAgncia de lHabitatge de Catalunya ha obert el perode per sollicitar subvencions per a la millora de laccessibilitat i la supressi de barreres arquitectniques als edificis ds residencial que estan gestionats per la ma-

teixa Agncia. Aquesta ha obert la nova convocatria, tot i les restriccions pressupostries, per tal de donar continutat al programa dinstallaci dascensors que prioritza la vessant social de les rehabilitacions. Les comunitats de propietaris

que ho sollicitin i compleixin amb els requisits, podran reduir els costos dunes obres que afavoreixen laccessibilitat de les famlies residents. Les actuacions que se subvencionen sn: la creaci dun itinerari global que comporti la installaci dun ascensor; la installaci dascensors en edificis pluirfamiliars; la supressi de barreres arquitectniques entre la via pblica i lascensor existent i / o la creaci de nous accessos des de lascensor existent als habitatges. La subvenci dependr del nombre dhabitatges que contingui limmoble.

CONSTRUCCI I HABITATGE
Noms el 3% dels expedients resolts amb els bancs acollits el codi de bones prctiques acaba amb la daci
El Ministeri dEconomia i Coneixement ha fet balan dels tres primers mesos daquest codi i ha informat que en aquest perode han entrat al bancs un total de 568 peticions, de les quals shan resolt 285 expedients i 283 estaven pendents de resoluci. En linforme sexplica que de les 285 tramitacions que es van acabar, 278 que corresponien a prstecs amb un deute de 36,5 milions (131.000 euros per unitat) van quedar definitivament resoltes i en els set casos restants els afectats van decidir retirar la petici. El Ministeri informa que de les 278 sollicituds que es van tancar, noms en 8 casos la resoluci va acabar amb la daci en pagament del deute, poc menys del 3%. En el cas de 226 expedients, lentitat financera va negar aquesta possibilitat allegant que el deutor no complia amb el requisits establerts en la lletra del codi de bones prctiques. En els 44 casos restants, el deutor i el banc van acabar negociant un acord de refinanament del deute. Dels expedients rebuts, el 73% procedia de deutors dAndalusia, Pas Valenci, Catalunya i Madrid. El Ministeri ha valorat que encara s aviat per treure conclusions perqu noms es disposa dun historial de tres mesos duna legislaci que mai shavia estat vigent a lestat espanyol. En la mateixa nota, el Ministeri adverteix que en aquests ltims mesos shan posat en marxa diferents iniciatives per ampliar els supsits daplicaci daquest Codi de Bones Prctiques. El Consell de Ministres del 15 de novembre va decretar una moratria de dos anys que aturi els desnonaments per a lhabitatge principal per a collectius amb ingressos inferiors als 19.170 euros. ACN

30/11/2012 diarims

21

Promotors i entitats financeres comencen a tenir un pes important en la morositat de les comunitats
El Collegi intenta formar correctament als seus collegiats perqu desenvolupin les feines amb la mxima professionalitat
CEDIDA

Esteve Mart. President del Collegi Oficial dAdministradors de Finques

Laura Gmez

La situaci actual est passant factura a les comunitats. La principal conseqncia s la morositat daquestes. Com safronta aquesta situaci des del Collegi dAdministradors? Des del Collegi intentem formar adequadament en els nostres collegiats, amb les jornades tcniques, xerrades i conferncies corresponents, per tal de desenvolupar les nostres tasques diries amb la mxima professionalitat, buscant les solucions que legalment es pugin aplicar. Si parlem de les causes daquesta morositat, la ms comuna s la situaci de crisi econmica i que moltes famlies no arriben. Aquesta problemtica pot comportar conflictes en la gesti? Evidentment. Les comunitats depenen dels pressupostos anuals que cada any saproven en les reunions preceptives. Si noms un dels propietaris no pot contribuir en els ingressos corresponents, sorgeixen els problemes de tresoreria que tot administrador ha de saber gestionar el millor possible, proposant solucions a la junta per tal de mantenir els serveis a ledifici. A Tarragona hi ha moltes comunitats endeutades? En un article es comentava que la morositat s variable depenent la zona de la ciutat, s aix realment? Entenc que la mateixa que a la resta del pas. En la meva percepci, sobserva un desequilibri entre les zones centrals de les ciutats, i les perifriques de barris i costa. A les zones centrals els edificis no solen tenir crregues financeres, la propietat est ms consolidada i les despeses ms controlades. En els barris o

Esteve Mart s president del Collegi dAdministradors de Finques.

Cal augmentar el fons de reserva a les comunitats per tal dequilibrar els pressupostos i fer front a la morositat
zones de costa s on la crisi ha estat ms dura tant per la feina com per les hipoteques. Quines solucions es poden donar des del Collegi? En aquesta situaci, a nivell general caldria augmentar els fons de reserva de les comuni-

A la ciutat de Tarragona hi ha 507 edificis que estan obligats a passar la Inspecci Tcnica dEdificis
tats per tal dequilibrar els pressupostos. A nivell de cada comunitat, replantejar-se les despeses i els serveis que tenen, els que poden assumir i aplicar les retallades que calgui. Els desnonaments tamb juguen un paper important en

la morositat. Com afecten els desnonaments en el conjunt de limmoble i la comunitat? Cada comunitat t les seves particularitats. Sajunten diverses situacions familiars, de venatge, damistat, dintegraci, dedat, etc., que normalment colpeix amb duresa el conjunt de les persones que viuen a ledifici. Qu poden fer els vens quan tenen en el seu edifici un immoble desnonat i, a sobre, amb deutes de comunitat? Seguir els trmits legals que la normativa indica, reclamant a lentitat financera com a nova propietria, arran de lexecuci de lhipoteca, els deutes de lltim any ms al corrent i els successius, el que comporta normalment una crrega financera addicional per la resta de vens si tenien deutes anteriors. Sn les famlies les niques moroses en les comunitats o hi ha promotores o fins i tot els bancs? Est clar que els promotors i les entitats financeres comencen a tenir un pes important en la morositat de les comunitats. Els primers perqu no poden vendre les finques i les crregues sn cada cop ms importants i, en molts casos no poden afrontar-les; i els segons retarden el mxim possible no tant sols els pagaments a les comunitats de les finques que sadjudiquen, sin que endarrereixen la seva inscripci en el Registre de la Propietat, entorpint aix que la comunitat prengui les mesures legals contra els propietaris reals. Una altra qesti que afecta a les comunitats de vens s la Inspecci Tcnica dels Edificis. Com senfoca aquesta qesti des del Collegi?

Informant a tots els collegiats daquesta normativa. Programant jornades tcniques conjuntament amb els Arquitectes i Aparelladors de Tarragona, i collaborant amb la Generalitat de Catalunya per fer divulgaci daquestes inspeccions. Qu s el que ms temen les comunitats daquesta inspecci? I s que aquesta s obligatria no? Els edificis shan de mantenir i conservar adequadament. El problema s que en aquests moments de crisi econmica s molt possible que nombrosos edificis, que un cop passada lITE, hagin de realitzar una srie dobres que si sn denvergadura ser difcil la seva execuci en un termini raonable per la manca de fons existents. No diem, si a ms tenim morosos a limmoble, que aleshores el problema sagreuja. En concret, a Tarragona, hi ha moltes comunitats que hagi de passar aquesta inspecci? Amb carcter obligatori, shan de sotmetre a lITE, bsicament els edificis plurifamiliars, i segons lantiguitat de ledifici el termini mxim previst per demanar a lAgncia de lHabitatge de Catalunya el Certificat dAptitud corresponents que sn: - Anteriors a 1930 fins el 31/12/2012. - Entre 1931 i 1950 fins el 31/12/2013. - Entre 1951 i 1960 fins el 31/12/2014. - Entre 1961 i 1970 fins el 31/12/3015. A partir de 1971 fins el 31/12 de lany que ledifici assoleixi els 45 anys dantiguitat. Segons el Collegi dAparelladors, Arquitectes Tcnics i Enginyers dEdificaci de Tarragona, a la ciutat sn 507 els edificis que estan obligats a passar aquest any la Inspecci Tcnica dels Edificis.

22

diarims 30/11/2012

CONSTRUCCI I HABITATGE
Xavier Tarrs. President del Servei Municipal de lHabitatge de Tarragona
DIARI MS

El grau de satisfacci pels habitatges socials s molt alt entre els sollicitants
Laura Gmez

El Servei Municipal de lHabitatge t previstos projectes, tant dhabitatge com dactuaci urbanstica
Quina s la situaci actual a la ciutat de Tarragona pel que fa a lhabitatge i a les promoci ons? La situaci actual de lhabitatge s que lndex de promocions que es porten a terme a la ciutat, no noms de carcter pblic sin tamb privat, s inferior si ho comparem amb les xifres de 2006 o 2007. Nosaltres, ara el mes de desembre, entregarem la promoci del Rodolat del Moro que ofereix condicions molt beneficioses. Un dels aspectes que porteu a terme des del Servei Munici pal de lHabitatge s la promo ci dimmobles de protecci oficial. A les acaballes daquest 2012, heu vist augmentada la demanda daquest tipus dha bitatges? El ritme de sollicituds, que segueix constant, ha estat similar a daltres promocions. El qu hem vist s que hi ha persones que per les seves circumstncies
PROMOCI

econmiques han hagut doptar per aquest tipus dhabitatges. Un altre aspecte s que aquest sector de la societat no t tantes facilitats per accedir als habitatges tot i que des del Servei de lHabitatge hi posem totes les facilitats al nostre abast. Cal destacar que fins el desembre hi ha lIVA redut del 4% i sn habitatges que tenen ajudes directes a lentrada dels pis, a fons perdut de la Generalitat de Catalunya; i els preus realment sn molt assequibles. A ms, cal recalcar que el grau de satisfacci entre els sollicitants s alt i es veu latent en la darrera promoci feta, que difereix una mica del concepte arquitectnic habitual dels habitatges socials. Molts ciutadans queden impactats per loferta del Rodolat del Moro i del preu que es demana. Quin s el perfil dels sol licitants? Nhi ha de tot. Els pisos que nosaltres oferim, de tres habitacions, normalment els solliciten famlies joves o no, parelles i per-

sones que volen un primer habitatge per poder viure. A banda de la promoci de lhabitatge tamb teniu el servei de mediaci. En qu consisteix? El Servei de lHabitatge no noms s una oficina de promoci sin tamb s una empresa dactuaci urbanstica i porta a terme projectes dexecuci dobres i de plantejament urbanstic. Actualment el ms conegut s el Pla Parcial, 10 on anir Ikea. Ara b, un altre servei s el de la mediaci on hi ha una srie de tcnics que intervenen en casos on les execucions van a compte de dues administracions o en casos de mediaci entre propietari i llogater, o b desnonaments. Tamb heu treballat els Plans Integrals. Quin s lestat actual de les accions portades a ter me? El Pla Integral de Campclar est finalitzat i shan dut a terme moltes actuacions, no noms dequipaments com el Centre Espai de Trobades, sin a la zona

esportiva, de jardineria i de comunicaci en el barri. I pel que fa al Pla Integral de la Part Alta, com que aquests plans es fan amb una aportaci del 50% des de lAjuntament i laltre 50% de la Generalitat i, de moment, ladministraci catalana no est aportant el qu li toca, lAjuntament est fent un gran esfor per no paralitzar les actuacions. Quines sn les perspectives de futur, de cara lany vinent, pel que fa al Servei Municipal de lHabitatge i Actuacions Ur banes S.A? Teniu previst altres projectes o promocions? Pel que fa al futur, hi ha molts projectes de demanda de lloguer i el qu volem s explotar el que sanomena lloguer en sl dotacional, s a dir, aquells terrenys que estan catallogats per equipaments per que es destinen a habitatges. Aix mateix, tamb hi ha previst la construcci de 30 habitatges a lantiga caserna de la Gurdia Civil. A ms, tenim altres intervencions urbanstiques

Xavier Tarrs s el president del Servei Municipal de lHabitatge.

en molts plans parcials aprovats pel POUM, com el pla parcial 10 on hi anir ubicat Ikea i 1.200 habitatges de promoci privada. Lactualitat prima en el sec tor de lhabitatge, sobretot pel que fa a desnonaments. A Tarragona hi ha hagut alguns casos. Com es treballa des del Servei de lHabitatge? El Servei Municipal de lHabitatge est seguint aquests casos que sestan treballant conjuntament amb el Servei a les persones

de lAjuntament. El que estem realitzant s una srie de trobades amb el Collegi Oficial dAdvocats de Tarragona i amb les entitats bancries per establir convenis dassitncia legal i perqu els afectats estiguin ben assessorats en els casos que estiguin en fase judicial. En pocs mesos hi haur els resultats daquestes converses. Sabem que s complicat incidir en el domicili privat, per hi ha solucions per evitar aquestes situacions tan desagradables.

Aquest desembre sentreguen les cases adossades del Rodolat del Moro
Aquesta s la darrera de les actuacions que ha portat a terme el Servei Municipal de lHabitatge
Redacci

CEDIDA

El Servei Municipal de lHabitatge i Actuacions Urbanes, S.A de lAjuntament de Tarragona t previst aquest proper mes de desembre entregar les cases adossades i habitatges de protecci oficial que sha portat a terme en el marc de la promoci que situada a la zona de Rodolat del Moro. Aquesta urbanitzaci est situada en un lloc immillorable, al costat de Sant Pere i Sant Pau i a pocs minuts del centre de Tarragona, una urbanitzaci envoltada de natura. Els immobles que sentregaran, i dels quals encara en queden alguns disponibles, consisteixen en cases adossades de 3 habitacions, ms bany i lavabo i amb aparcament exterior, a ms de dos jardins, un davant i lal-

tre darrere en ms de 90 metres quadrats construts. Aquestes cases tenen un preu de 154.000 euros ms lIVA del 4%. Aix mateix, hi ha els pisos de dues habitacions amb prquing exterior que surten per 95.680 euros ms lIVA del 4%. Els nous residents pagaran una quota mensual de 490 euros, una xifra inferior al que es paga actualment per un habitatge de lloguer. Ambds tipus dimmobles tenen lIVA redut i a ms tenen la desgravaci fiscal en la renda. Aix s destacable, ja que a partir del gener aquests avantatges ja no estaran vigents; aix doncs s una oportunitat nica. A ms, cal afegir que s lltima promoci dhabitatges de protecci oficial que t ajudes directes a lentrada

La promoci del Rodolat del Moro consisteix en cases adossades de tres habitacions i pisos de dues habitacions a preus assequibles.

a fos perdut per part de la Generalitat de Catalunya. Per altra banda, aquests habitatges ja tenen una hipoteca concertada del 80% del valor del preu de les cases i els pisos daquesta promoci sense cap

tipus de despeses de constituci de prstec, a ms al ser habitatges de protecci oficial estan exempts dimpostos de transmissions patrimonials a la Generalitat, noms sha de pagar el notari i inscripci en el Registre.

A ms, el Servei Municipal de lHabitatge i Actuacions Urbanes S.A dna plenes garanties i facilitats per al pagament a lentrada. Per aquells interessats a adquirir els immobles que queden disponibles poden passar per

les oficines al carrer Descalos, 15, en horari de vuit a tres de la tarda de dilluns a divendres i els dimarts i dijous tamb de quatre a dos quarts de set de la tarda o a travs del telfon dinformaci 977 24 40 56.

CONSTRUCCI I HABITATGE

30/11/2012 diarims

23

Els pisos de protecci oficial de la Patacada seran de lloguer per adaptar-nos a la demanda
LAjuntament de Reus treballa en diferents lnies per cobrir les diferents demandes que planteja la realitat social actual
Laura Gmez

Miquel Domingo. Regidor dArquitectura i Urbanisme

CEDIDA

Quina s la situaci actual pel que fa als habitatges de protec ci oficial a Reus? LAjuntament de Reus, a travs de lempresa Gesti Urbanstica Pblica S.A. (GUPSA), promou lhabitatge de protecci oficial a la ciutat, i per accedir-hi cal que els sollicitants compleixin uns requisits determinats que poden variar segons les promocions. Per exemple, els pisos de protecci oficial de Granja Mass, a banda de marcar uns requisits generals sobre els seus sollicitants, sn especficament per a joves. En canvi, els habitatges de Mas Bertran II estan oberts a tota la poblaci, sempre i quan compleixin amb els requisits que marca la promoci sobre la renda, lempadronament.... Des que GUPSA es va posar en marxa, quantes promocions dhabitatges de protecci oficial shan realitzat? GUPSA ha portat a terme tres promocions diferents amb un total de 114 habitatges. Lany 2007 es va iniciar el procs de lloguer de dues promocions: Mas Bertran I, al costat del Pavell Olmpic, que disposava de 36 habitatges; i la Granja Mass, propera a lavinguda Sant Bernat Calv, amb 16

habitatges. Actualment, la tercera promoci, anomenada Mas Bertran II, que s la ms gran de les tres amb 68 habitatges, es troba en procs dadjudicaci. Lactual crisi econmica est provocant un augment en la demanda daquest tipus dhabi tatges? La complexa situaci econmica actual s evident que ha canviat la tipologia de demanda dels habitatges. Les famlies opten principalment per llogar ms que per comprar un habitatge, en primer lloc per lenduriment de les condicions creditcies, i tamb perqu els preus de pisos de compra continuen sent excessius per a moltes famlies. A banda, en el cas concret dels pisos de protecci oficial, a GUPSA ens estem trobant que hi ha un increment en la demanda daquesta tipologia dhabitatges, per que una part important dels sollicitants no compleixen amb els requisits mnims per accedirhi. Aix ens planteja la necessitat de treballar altres poltiques dhabitatge que tamb donin resposta a aquests sectors de poblaci. Quins sn els perfils de sol licitants? Des de lOficina dHabitatge de Reus sestudia quina s la demanda dhabitatges a travs dun

registre de sollicitants dHabitatge de Protecci Oficial, que ens serveix per fer una radiografia de les necessitats actuals. El registre posa de manifest que un 32% dels sollicitants tenen uns ingressos anuals dentre 10.000 i 20.000 euros, i serien la poblaci que podria optar a habitatges de protecci oficial de lloguer o compra. Ara b, el registre tamb exposa que ms dun 50% dels sollicitants no complirien amb els requisits mnims dingressos per accedir a un HPO. En aquest sentit, lOficina dHabitatge est desenvolupant diferents actuacions en lmbit de lhabitatge per ajustar loferta a la demanda. Quines sn aquestes polti ques complementries? A banda de les promocions dhabitatge de protecci oficial que promou GUPSA, lAjuntament de Reus est treballant en diferents lnies per poder cobrir les diferents demandes que planteja la realitat social del moment. LOficina dHabitatge actua com a intermediari amb el mercat privat a travs de la borsa dhabitatge que gestiona, amb la finalitat de recuperar espais residencials que actualment estan buits. Lobjectiu daquesta actuaci s oferir als propietaris dhabitatges buits un

A dalt, la promoci Mas Bertran II. A lesquerra, el regidor Miquel Domingo.

LAjuntament de Reus disposa des del mes de mar del servei dassessorament sobre el deute hipotecari
lloguer amb garanties, i per laltra garantir als llogaters uns contractes justos a preus assequibles.. Quines sn les segents ac tuacions previstes en el marc de lhabitatge de lrea dArquitec tura i Urbanisme? B, continuar amb la tramitaci del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (POUM), que tamb s una eina de planificaci dhabitatge, ja que el POUM ens permet ordenar i planejar lubicaci de nous habitatges en el futur i la seva tipologia, aix com ordenar els que ja tenim, i tamb planificar les poltiques dhabitatge de caire social del futur. Una de les altres tasques que realitzarem tamb s conseqncia directe del POUM, i s que amb la tramitaci de lavan del POUM hem comprovat que cal una revisi del Pla Local de lHabitatge de lany 2009, ja que

no sajusta a la realitat actual, i cal redefinir els objectius, per tal que continu sent una eina til de planificaci en lmbit de lhabitatge. Per altra banda, GUPSA t una quarta promoci dhabitatges en trmit, la Patacada, que disposar de 46 habitatges. Aquesta promoci inicialment estava prevista com a pisos de protecci oficial de venda, per sha canviat el seu rgim, i el procs dadjudicaci ser a travs del lloguer. Aquesta decisi sha pres perqu cal ajustar la promoci pblica a la demanda actual, que s la de pisos de lloguer. Quines accions est portant a terme lAjuntament en casos de desnonament? El govern de lAjuntament de Reus ha estat molt conscient des del primer moment de les dificultats que algunes famlies sestan trobant per poder pagar les quotes hipotecries dels seus habitatges. Per aquest motiu, vam ser un dels primers ajuntaments de Catalunya en obrir un servei dassessorament sobre el deute hipotecari a la ciutat, que est ubicat a lOficina de lHabitatge de Reus. El mes de mar vam signar un conveni amb lAgncia de lHabitatge de Catalunya per poder obrir aquest servei. Lobjectiu s assessorar als ciutadans que tinguin dificultats per pagar la hipoteca, i sobretot mediar amb les entitats financeres per una resoluci justa del conflicte, i oferir una sortida amb possibilitats de recuperaci per al particular. Les dades fins el moment sn molt positives. Amb 9 mesos, aquest servei ha ats 102 visites, ha resolt 55 expedients, dels quals 8 shan resolt amb una daci en pagament del deute, i 2 amb una daci en lloguer social; per altra banda, actualment hi ha 47 expedients en trmit.

24

diarims 30/11/2012

CONSTRUCCI I HABITATGE
que permetin que una situaci evitable no sigui tractada o considerada. De fet, la informaci que sha de moure ha de ser la ms sinttica possible, amb una intencionalitat de voler transmetre la concreci dels riscos i de les mesures preventives a considerar, ja que lobjectiu s reduir el seu possible efecte sobre les persones que treballen o han de treballar-hi. Definitivament, la prevenci ha de fer que en tot moment pensem en el qui treballa o hagi de treballar-hi, per sense oblidar les obligacions i necessitats de documentar les activitats que es realitzen, ja siguin controls de les condicions del treball, els controls de lactivitat dels qui treballen, las senyalitzaci, les normes i un etctera dactivitats que conformen el conjunt de les previstes per les normes, per que si no fos per les normes que estableixen obligacions tamb interessarien fer-se per aconseguir una gesti adequada de lempresa. Ara, ms que mai, s quan es necessita disposar dun concert de prevenci amb professionals, que reculli la realitzaci dactivitats amb eficcia i que realitzi activitats reals. Un concert de prevenci no s una assegurana; implica que treballi el servei assessor i que treballi, tamb, lempresa. Bona gesti en una empresa, necessita bona prevenci.

La prevenci de riscos laborals, a les obres petites i rehabilitacions

Sp.Activa assessora a les empreses perqu les seves activitats preventives puguin tenir ms eficcia
Redacci

EMPRESA RECOMANADA

En el sector de la construcci, les caracterstiques de les activitats que es realitzen han variat substancialment respecte a les que es feien fa pocs anys i aix fa que hagi dhaver una adaptaci. Aquesta vol dir canvis i aquests canvis tamb han de tenir en compte la prevenci del risc respecte a les persones que hi treballen. Ni que una obra sigui petita, les conseqncies dun risc mal tractat no es redueixen. A lactivitat actual hi tenen un pes important les obres noves petites i la rehabilitaci i de vegades en totes aquestes hi pot haver la sensaci que els riscos sn menys importants, afegint-hi el fet que aquesta prevenci pot quedar poc considerada per les preocupacions per altres objectius que shan daconseguir per a poder mantenir la subsistncia i/o continutat de lactivitat de lempresa. Una prevenci adequada s
FIRA

una necessitat no noms respecte a les persones, sin que tamb s una necessitat econmica, en aquest moments sha de gestionar b i reduir les possibilitats que es produeixin successos no desitjats que puguin fer perdre alguna cosa: materials, temps, les capacitats duna persona per motiu daccident, etc. Mantenir un bon grau de prevenci vol dir que a lempresa hi ha una bona gesti global i si saconsegueixen bons resultats en prevenci, s a dir, que no han causat cap o poques prdues, t un efecte directe sobre el bon funcionament de lempresa. Atents als treballador El fet que el volum de determinades activitats de construcci que ara es fan no impliquin la necessitat delaborar un Pla de Seguretat i Salut, no vol dir, ni ha dimplicar, que la prevenci quedi descuidada. Sempre, per en aquests moments encara ms,

sha de tenir un gran respecte per les persones que sn les que fan lactivitat econmica per tamb les que poden patir si es produeix aquesta davallada dinters per la prevenci. Ara s hora destar atent a com treballen les persones, tant en formar-les per a qu spiguen b qu han de fer per prevenir

i cermica i ltimament el de la fusta, han anat incloent unes exigncies mnimes de formaci que sn una bona base per a qu la prevenci a lempresa pugui realitzar-se. Per s important que no soblidi que aquesta s la formaci de base, per que cal complementar-la amb la de les particularitats relacionades amb

Sha de tenir un gran respecte per les persones que sn les que fan lactivitat econmica
els riscos o els seu efectes, com en vigilar amb insistncia que es segueixen i apliquen les pautes preventives necessries. Actualment, la formaci que han anat incloent els convenis laborals dels sectors que tenen relaci amb la construcci, com sn el propi conveni de la construcci, el del metall, ferralla, vidre

A les obres petites o les de rehabilitaci tamb es produeixen necessitats de coordinaci empresarial
lactivitat de lempresa, per a qu conjuntades tinguin un major efecte. Servei dassessorament Com a servei de prevenci de riscos laborals, a Sp.Activa sest al costat de lempresa, entenent com a empresa tot el conjunt de persones que la formen, per
OBRES DE MILLORA

a fer i/o assessorar en les activitats preventives que puguin tenir ms eficcia i donar suport a les que ja es tenen implantades. A les obres petites o a les de rehabilitaci tamb es produeixen necessitats de coordinaci empresarial entre les empreses que coexisteixen a la zona de treball, ni que sigui, de vegades, per una coexistncia curta, o fins hi tot, la successi duna empresa desprs duna altra, com a continutat dun treball conjunt. En els dos casos indicats, tant si hi ha coexistncia o si es produeix successi, els riscos que duna puguin a afectar a laltra, desprs que no shagin pogut eliminar o reduir ms, han de ser coneguts per les persones que els puguin patir. En molts casos no calen grans documents de comunicaci de riscos i mesures preventives, per si que cal fer activitat en aquesta lnia, no hi poden haver sorpreses, no hi poden haver desconeixements

La Fira Construmat de Barcelona se celebrar entre el 21 i 24 de maig

Hi haur un frum de projectes internacionals
Redacci

entre daltres. Encara sest organitzant aquesta edici, per una de les activitats que ja es coneix s el Foro Contract. Foro Contract per empreses Aquesta activitat, que es dur a terme durant els quatre dies de la fira, ser un punt de trobada per a les empreses darreu del mn que presentaran els projectes internacionals de construcci, amb lobjectiu de trobar provedors europeus o de qualsevol altre part del mn per portar-los a terme. Una oportunitat nica de conixer la manera de fer en el sector de la construcci.

Constructors catalans reclamen lIVA del 4% per a la rehabilitaci

Lobjectiu de la petici s evitar el frau fiscal
Redacci

El sector de la construcci t una cita inaludible a Barcelona i s que cada dos anys se celebra la Fira Construmat, un espai de trobada de professionals de tots els sectors que estan implcits en la construcci i lhabitatge. Aquest

2013 es portar a terme entre el 21 i el 24 de maig, de la qual ser la 18a edici i on es reuniran els sectors de maquinria, protecci i instrumental, estructures, allaments i impermeabilitzaci, acabats, equipaments i installacions o serveis i tecnologia

El Gremi de Constructors dObres i la Cambra de Contractistes dObres de Catalunya (CCOC) han reiterat la seva petici daplicar lIVA redut en les obres de rehabilitaci i renovaci dhabitatges, per evitar el

frau fiscal i leconomia submergida. Els professionals alerten de lelevat risc de frau que comporta el gravamen real del 21% en les obres domstiques, a ms del risc que assumeixen els ciutadans amb treballs que no tenen la qualitat requerida per

evitar aquest pagament, el que tamb comporta una competncia deslleial per a les empreses del sector que s que compleixes la llei. Tamb demanen ampliar el concepte de renovaci i rehabilitaci dhabitatges perqu puguin optar a beneficis fiscals un major nombre dobres i empreses. Els constructors defensen la introducci de nous requisits de transparncia i qualificaci professional en lmbit de les reformes. A Catalunya ja hi ha CONSTA, promogut pel Gremi i la CCOC que agrupa empreses i professionals que compleixen amb les obligacions tributries.

CONSTRUCCI I HABITATGE
HPO TARRAGONA

30/11/2012 diarims

25

Ara s el moment per adquirir un immoble amb tots els avantatges fiscals
Fins a finals dany, els compradors es poden beneficiar de lIVA redut del 4% en la compra daquests pisos de primera qualitat a preus immillorables
Redacci

CRISTINA AGUILAR

Lempresa HPO Tarragona ha fet durant aquests ltims cinc anys una aposta molt ferma i real pels pisos de protecci oficial i de preu concertat. Prova daquesta voluntat sn les promocions que ha realitzat i continua portant a terme tant a Tarragona com a Cambrils, Salou o Sitges. Mxima qualitat dels immobles La qualitat dels habitatges daquestes promocions es fa latent en el qu es veu i en el qu no. Totes les promocions dHPO Tarragona ofereixen una qualitat superior en els seus habitatges que compten amb una insonoritzaci entre pisos i amb lexterior, la climatitzaci amb un sistema especial dalumini i vidres segons els nous estndards de qualitat del nou Codi Tcnic de lEdificaci i amb totes

les comoditats dun habitatge de mxima qualitat. Beneficis de comprar ara Ara s el moment dadquirir un pis de les promocions de HPO Tarragona, com la de Joan XXIII i s que fins el 31 de desembre els compradors es poden beneficiar de lIVA redut del 4%, ja que a partir del 2013, aquest passar al 10%, fet que suposar un increment de 9.000 euros en el preu de lhabitatge. Aix mateix, HPO Tarragona tamb ofereix una ajuda directa en lentrada del pis per un import de fins a 10.200 euros. Els compradors podran gaudir de la desgravaci fiscal en la renda, si adquireixen abans de final dany el seu immoble. La desgravaci fiscal comporta que per una hipoteca mitja de 450 euros al mes, lestalvi fiscal m-

Els habitatges shan construt seguint els nous estndards de Codi Tcnic de lEdificaci Lestalvi total comprant ara un immoble dHPO Tarragona s de ms de 43.500 euros
nim anual s duns 810 euros; i per 30 anys suposa un estalvi de 24.300 euros. Lestalvi total mnim comprant ara s de ms de 43.500 euros. Promocion Joan XXIII Les promocions de Joan XXIII consten de tres edificis. Aquests estan en una zona immillorable de la ciutat de Tarragona, em-

Imatges de les promocions de Joan XXIII dHPO Tarragona.

marcada per la zona verda ms gran de Tarragona, el Parc del Francol, i al costat de tots els equipaments necessaris, com hospital, centres educatius, llar dinfants i amb una comunicaci immillorable. Aprofiti loportunitat per comprar un daquests pisos de la promoci Joan XXIII i beneficiar-se de tots els avantatges fiscals, a ms dels preus molt assequibles. Val a dir que qualsevol pis de lloguer a la ciutat tarragonina de les mateixes caracterstiques que els habitatges que HPO Tarragona ha construt a la zona Joan XXIII, sortir molt ms car. Aix doncs, ara s el moment!

26

diarims 30/11/2012

PUBLICITAT

CATALUNYA-ESPANYA-MN
Els centres sanitaris concertats rebran noms el 60% de la factura aquest mes
El Govern de la Generalitat de Cataluanya abonar aquest divendres noms el 60% de la factura daquest mes als centres sanitaris concertats i el 40% restant es retardar fins el 10 de desembre, segons van confirmar a lACN fonts dels departaments de Salut i Economia. Fonts dEconomia van reconixer aquest petit retard en el pagament i van assegurar que aquest noms afecta els centres sanitaris concertats i no altres mbits de concertaci, com les escoles o les residncies de gent gran, com havia passat anteriorment. Tant el Servei Catal de la Salut com el Departament dEconomia han informat daquest retard durant els darrers dies als centres a travs de les patronals. ACN

30/11/2012 diarims

27

ERC reitera que es mantindr a loposici tot i la insistncia de CiU

Els republicans asseguren que garantiran el dia a dia de lexecutiu dArtur Mas
ACN

POLTICA

Baqueira Beret obrir aquest dissabte amb 89 quilmetres esquiables

Lestaci Baqueira Beret obrir aquest dissabte 1 de desembre lestaci desqu desprs que les darreres nevades els hagin deixat gruixos dentre 50 i 70 centmetres de neu. Lestaci obrir amb un total de 89 quilmetres de pistes dels 120 totals i amb 27 remuntadors funcionant dels 33 possibles. Els quilmetres de pistes saniran ampliant progressivament fins a obrir la totalitat de lestaci de cara al pont de la Purssima. Pel que fa al nmero de pistes obertes seran 60 de les 78 que t lestaci dels tres sectors: Baqueira, Beret i la Bonaigua. Aquest fet permet qualificar linici de temporada 2012/2013 com un dels millors dels ltims anys. Tamb obriran Nria, La Massella i La Molina. ACN

El govern fort que reivindica CiU es pot garantir amb ERC a loposici. Aquesta s la posici de la qual els republicans no tenen intenci de moures durant les negociacions que shan obert entre les dues formacions poltiques. La secretria general dERC, Marta Rovira, va insistir ahir que al partit estan convenuts que la millor opci s mantenir-se a loposici i defensar conjuntament amb el Govern els aspectes clau de la legislatura. Aquesta s loferta que fa ERC, que el president i el cap loposici puguin treballar junts per convocar un referndum i per garantir lestabilitat del dia a dia, va sentenciJUDICIAL

ar malgrat la insistncia de CiU perqu acabin formant part de lexecutiu. ERC est convenuda que la millor manera de garantir un govern fort que pugui convocar un referndum s a travs de lestabilitat parlamentria, va explicar Rovira. Una estabilitat parlamentria que els republicans creuen que es pot assegurar millor amb ERC liderant loposici i no pas deixant que ho facin PSC i PPC, els partits que segueixen a Esquerra en lordre parlamentari i tots dos contraris a la convocatria duna consulta per la independncia de Catalunya. Desprs de la reuni que el president republic, Oriol Jun-

queras, va mantenir aquest dimecres amb el president en funcions del pas, Artur Mas, la secretria general republicana va explicar que durant els propers dies les dues formacions comen-

Els republicans volen negociar la investidura, els pressupostos i el referndum

aran a entrar en els detalls de les negociacions. Rovira va reiterar el comproms dERC amb la governabilitat del pas i, tal com va deixar clar Junqueras, ERC negociar laprovaci de la investidura de Mas, dels pressupostos,

la convocatria del referndum i lacci exterior del pas com a temes ms destacats. La secretria general dERC va afegir, a ms, que considera clau que es mantingui la figura de cap de loposici en cas que alg shagi plantejat la seva eliminaci. Una figura important per la potncia meditica que tindria que el president del pas i el cap de loposici presentessin junts quin s el cam que volen que segueixi Catalunya. Un missatge que Junqueras es va ocupar que queds ben clar durant la campanya i que confia que desprs de les eleccions, i amb ERC com a segona fora al Parlament, pugui materialitzar-se.

Quatres bancs del Regne Unit podrien necessitar ms capital

Els quatre principals bancs del Regne Unit, Barclays, Royal Bank of Scotland, Lloyds i HSBC, haurien delevar les seves reserves de capital per protegir-se davant de possibles nous sotracs econmics, ha avisat aquest dijous el Banc dAnglaterra. Les entitats podrien necessitar fins a 35.000 milions de lliures, uns 43.0000 milions deuros. El banc central comenar a analitzar la situaci. ACN

Bustos lamenta que es faci un judici parallel del cas Mercuri

Lalcalde de Sabadell diu que lAjuntament seguir treballant com fins ara
ACN

Lalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, va lamentar que els mitjans de comunicaci estiguin fent un judici parallel del cas Mercuri de presumpta corrupci urbanstica i va reiterar la seva innocncia. Mai he participat en cap trama de corrupci urbanstica ni de cobrament de

comissions, va afirmar el batlle sabadellenc. Bustos va afegir que sempre ha treballat per a la ciutat i que el respecte per la instituci est per sobre de qualsevol altra consideraci. Lalcalde va assegurar que lAjuntament de Sabadell continua treballant amb normalitat i complint, com

sempre ha fet, amb els procediments legals establerts, alhora que es va posar a disposici de la justcia per collaborar en lesclariment dels fets. Bustos va emetre un comunicat de premsa aquest dijous on, precisament, demanava que el procs judicial sigui el ms rpid possible perqu es puguin

aclarir els fets amb celeritat. Continuar collaborant al mxim amb la justcia, va reiterar lalcalde, que va afegir que tamb treballar incansablement per defensar la seva honorabilitat i perqu el poble de Sabadell recuperi la confiana en el seu Ajuntament. Entenc que la investigaci judicial s una garantia democrtica per a tothom, va comentar Bustos. Daltra banda, tamb va insistir que en inters de la ciutat, del bon nom dels meus collaboradors i del meu propi, posar tot el meu afany en collaborar perqu sesbrini la veritat.

LONU decideix lentrada de Palestina com observador

En el tancament daquesta edici, lAssamblea General de les Nacions Unides estava votant la resoluci que reconeixer lAutoritat Nacional Palestina (ANP) com a Estat Observador de lONU. Amb el suport duna important majoria de pasos europeus i llatinoamericans i loposici dIsrael i Estats Units, caldr veure el resultat final duna votaci que les autoritats palestines qualifiquen ja dhistrica.

28

diarims 30/11/2012

ESPORTS
El Palams ha de ser la propera vctima de la Pobla en la lluta pel play-off
El CF Pobla de Mafumet continua amb el seu cam i realitzant un espectacular inici de temporada vivint, contra tot pronstic, a la zona deliminatries dascens a Segona Divisi B. Diumenge un nou rival visitar el municipal poblet, com ser el Palams, conjunt en hores baixes que lluita pel no baixar a la Primera Catalana. Els pobletans estan acumulant una gran ratxa de resultats, ja que han sumat deu dels dotze darrers punts en joc. A ms, dels sis partits que lequip dIvn Moreno ha jugat aquesta temporada, cinc han acabat amb victria local, convertint el municipal en tot un fort a excepci de la derrota patida davant del potent Cornell (1-2). De sumar els tres punts, el filial del Nstic sasseguraria, com a mnim, continuar en places de play-off dascens a Segona B, tot i que si aquest resultat es dna i lEuropa no s capa de derrotar a terreny propi el Castelldefels, la Pobla salaria cap a la tercera posici ara s quarta. De cara al duel, Moreno no podr comptar amb Abel Rita, Vctor Bertomeu, Jos ngel Bueno i Joselu, pendents de si Javi Salamero convoca Oribe pel primer equip. Per la seva banda, el Palams, a la zona baixa, fa tres jornades que no perd, en les quals ha sumat tres punts. Lnica pega per a la Pobla s que els dos enfrontaments que ha guanyat aquest equip ho ha fet fora de casa. Vicente

FUTBOL

Caldern cau lesionat i suneix a les baixes dAlbert Virgili i De Lerma

El futbolista pateix una lesi fibrillar a lisquiotibial esquerre i avui se li realitzaran proves complementries
CRISTINA AGUILAR

Vicente M. Izquierdo

LALINEACI

Ms maldecaps per a Javi Salamero. El tcnic del Nstic compta amb una nova baixa de cara al duel de diumenge, al camp del Constncia (dotze del migdia), la qual provocar que el tcnic hagi de tornar a recomposar lequip, de cara a un duel que es presenta vital pels interessos dels visitants. Joaqun Caldern va caure lesionat durant lentrenament dahir, una sessi que va resultar molt peculiar. El mitja punta pateix una lesi fibrillar al seu isquotibial esquerre, fet que el far romandre algunes setmanes de baixa, les quals especificaran els serveis mdics del Nstic desprs de les proves complementries que se li realitzaran avui. La seva baixa suneix a les dAlbert Virgili, lesionat i de Carlos De Lerma, sancionat. En la sessi, desenvolupada al Nou Estadi a causa del vent, Javi Salamero va voler posar en situaci els seus jugadors, els quals es trobaran un Nou Camp dInca fora ple, ja que lentrada ser lliure a causa de la celebraci del 90 aniversari de lentitat, que precisament se celebra diumenge. Daquesta manera, durant el partidet els jugadors del Nstic van poder escoltar un Nou Estadi que els escridassava, a causa del
FUTBOL

Constncia (IB3, diumenge 12 h.)

Fullana Nacho Juan Vich Mateo Ferrer Nene Guasp Cristian Jaime Vctor Gaspar Esteban

Gimnstic
David Haro Rodri Aleix Coch De la Espada Eugeni Xisco Campos Dani Quintana Joaqun Caldern, durant una entrada. Bezares Fran Vlez Rubn Prez Alberto Benito

DVD que es connectava quan el director esportiu, Jos Sicart, actuant de mestre dorquestra, aix ho demanava. En aquesta sessi no es va poder treure aigua clara sobre

quins seran els titulars, ja que Salamero va actuar amb onzes fora barrejats, encara que tot apunta a qu Rubn Prez ser el porter; de dreta a esquerra defensaran Alberto Benito, Aleix

Coch, Xisco Campos i Fran Vlez; Juanjo Bezares i Rodri ocuparan la medullar; amb Vctor Oribe tocant la porta, en principi les bandes seran per a Dani Quintana i David Haro, amb, possi-

blement, Eugeni Valderrama a la mitja punta. De la Espada ser, sense cap dubte, el davanter grana. En el cas de qu Salamero opts per dos puntes, Jon Uriarte seuria Rodri o b Eugeni.

M. Izquierdo

El Reus necessita trencar la ratxa per no caure al descens

Lequip de Castillejo acumula tres derrotes de forma consecutiva
Vicente M. Izquierdo

Reus
Duran lvaro Sergio Len Marqus Taranilla Robert Ahufinger Nando Socas Edu Vives Ferran Asensio ngel

El derbi entre el Morell i el Torreforta marca la jornada a Primera Catalana

Aquest cap de setmana tindr lloc la tretzena jornada del grup segon de Primera CAtalana, en la qual el Morell i el Torreforta mesuraran forces entre ells, en un duel per sortir de la zona baixa. Aquest, es desenvolupar a partir de dos quarts de cinc de la tarda. Mitja hora abans, un Torredembarra molt necessitat rebr la visita de lAmposta. De cara a diumenge, el Reddis jutar al camp del Tecnofutbol, a les dotze del migdia, en un duel perqu el filial del Reus torni a fer cap a la zona alta de la taula classificatria. A les cinc de la tarda, el Valls, cuer destacat de la categoria, visitar el camp de lIgualada. Exceptuant el Reddis, la resta dequips ocupen places de descens a Segona Catalana. Redacci

El CF Reus no aixeca cap i necessita reaccionar ja. Per aquest motiu, lequip que entrena Santi Castillejo sha fixat com a objectiu nic i principal el de sumar tres punts diumenge davant del Binissalem (a casa, a les dotze del migdia), per no precipitar-se a labisme del descens. Les tres derrotes consecutives que ha patit el conjunt de la capital del Baix Camp han provocat que els reusencs hagin quedat a noms un punt de les places de descens directe a Tercera Divisi, tot i realitzar un bon inici de temporada. La gran igualtat que regna en el grup tercer de la Segona Divisi B provoca que dues o tres ensopegades seguides fa-

cin que un equip caigui diverses posicions a la taula classificatria i que signifiquin gaireb un daltabaix. A ms, la negativa ratxa del

El Binissalem arriba de guanyar el Prat i posar les coses difcil al conjunt reusenc
Reus coincideix amb el fet de qu el Binissalem arriba al duel desprs de derrotar clarament el Prat (2-0) i que, tot i que prviament havia perdut set partits de vuit, t la salvaci a noms dos punts. De cara al duel, Castillejo podr recuperar dues pedres

angulars del seu equip, com seran Edu Vives i Ferran Asensio, que deixaran a la banqueta Ricky i Sangr, dos dels catorze jugadors que van participar en la golejada rebuda pels reusencs a LHospitalet. Daquesta manera, amb lindiscutible ngel a la porteria, la defensa locuparan, de dreta a esquerra, Edu Vives, Ferran Asensio, Enric Socas i Robert Ahufinger. En el centre del camp, Nando lvaro i Marqus acompanyaran, possiblement, Taranilla i Duran, que actuaran a les bandes. Sergio Len, com sempre, ser lencarregat dintentar foradar la porteria contrria. Len ja ha anotat sis gols en el que va de temporada.

Binissalem
Javi Fernndez Mart Noceras ngel Camacho Tito Plata Bernat Alomar Ricardo Calonge Rubio

Contreras

ESPORTS
HOQUEI PATINS HOQUEI PATINS

30/11/2012 diarims

29

El Vendrell vol demostrar que est a lalada del totpoders Bara

Juga a la Ciutat Comtal diumenge a la una
Vicente M. Izquierdo

El Reus Deportiu desplega el full de ruta que ha de cobrir el forat negre

Retallades en les aportacions a les seccions i renegociacions del deute, els punts clau del nou pla
Mnica Prez
olvia molet

Duel dalta volada el que disputar el Moritz CE Vendrell aquest diumenge, a partir de la una del migdia. El conjunt de la capital del Baix Peneds mesurar les seves forces amb el FC Barcelona, a pista contrria, en un duel en el que, si els locals sumen la victria, hauran de suar sang per aconseguir-ho. El de diumenge s el BaraVendrell ms igualat de tota la histria, ja que nicament tres punts separen els dos equips a la taula classificatria. Els cuers, segons classificats amb 22 punts, disten a tres del lideratge i ja han patit un empat i una
HOQUEI PATINS

derrota en el que va de campanya. Per la seva banda, els vendrellencs, desprs dun inici lliguer fulgurant, sn tercers, a noms tres punts del Bara, i en clara disposici daspirar a finalitzar en posicions de Lliga Europea. El Liceo jugar dissabte Ambds equips, a ms, jugaran el partit desprs de conixer el sreultat del lder del campionat, un HC Coinasa Liceo que haur jugat el dia abans contra el Muralla Optica i que, o b shaur distanciat ms, o donar opcions a qu Bara i/o Vendrell sacostin al lideratge.

El Pat Calafell visita la pista del Lloret, per amb un estat dnim diferent
Els verd-i-blancs volen continuar sumant
Vicente M. Izquierdo

El Club Pat Calafell Tot lAny viatja dem a Lloret de Mar per disputar un partit difcil. LHC Lloret s el rival dels calafellencs en la desena jornada de lOK Lliga 2012-2013. s un rival recentment ascendit, per amb una dilatada experincia a la categoria i que sha reforat molt. Tanmateix, els verd-iblancs afronten aquest encontre amb nims renovats desprs de la victria de la passada jornada davant lEnrile PAS Alcoi. Lentrenador del Pat Calafell, Pere Varias, s conscient de la dificultat del Lloret: s un rival directe perqu juga a

la nostra lliga. Per dels equips que juguen a la nostra lliga s potser el ms complicat. s un equip amb molta experincia. Tot i que prov de Primera espanyola, tots els seus jugadors tenen experincia a lOK Lliga. Tant els que ja hi eren com els que han fitxat enguany per reforar-se. Per tant, s un partit difcil, i ms jugant a casa seva. Per Varias, el partit torna a ser una altra final. Per s que tots els partits que jugarem fins a final de temporada seran finals. Tant de bo sacabin aviat les finals en qu estigui implicada la permanncia i comencin les finals.

LAssemblea General del Reus Deportiu va aplegar ahir a les installacions del club 197 dels 7.851 socis amb qu compta lentitat. El punt clau, exposar la delicada situaci econmica heretada daltres anys i el canvi de gesti imprescindible per a la viabilitat del Reus Deportiu. Sn paraules de Mnica Balseslls, presidenta de lentitat roig-i-negra i encarregada ahir de comunicar als socis el que ja es coneixia: el forat de ms de 1,4 milions deuros que llastra el club i a resultes del qual sha donat forma a un pla de tresoreria que ha de guarir els mals del Reus Deportiu a tres exercicis vista. De moment, la previsi s que el proper es tanqui amb un deute que sopbrepassar els 400.000 euros. El pressupost va ser aprovat ahir pels vots favorables de 138 socis. La posada en ordre dels comptes del Reus Deportiu, segons va explicar ahir la prpia junta, passa per una restricci en les aportacions del club a les diverses seccions. Aquesta no s, per, lnica condici per a fer efectiva una viabilitat del lentitat que el mateix Pere Rubio reiterava en lAssemblea. Sha posat en marxa ja un pla de renegociaci del deute amb quatre pilars: aplaar durant cinc anys les quotes patronals de la seguretat social, aplaar tamb una part de les liquidacions de lIVA i lIRPF, fer efectiu el pagament de les nmines del primer equip dhoquei en dos anys el 50% durant aquest exercici i la meitat en el segent i sollicitar a lInstitut Catal de Finances dos anys de carncia. Gran part del deute de lentitat roig-i-negre prov de crdits demanats en el passat que encara no han estat tornats, situaci

LAssemblea General celebrada ahir va comptar amb la participaci de 197 socis de lentitat.

Sha aprovat el nou pressupost, que preveu finalitzar lexercici amb un negatiu de 400.000 euros
que suneix a una caiguda continuada en el nombre de socis se nhan desvinculat del Reus Deportiu fins a 900 en els darrers dos mesos i tamb a la prdua de patrocinadors. El pla dausteritat proposat per la junta directiva ha de retornar lentitat a les xifres positives en un mxim de tres anys. Lexposici del nou full de ruta del Reus Deportiu, el pla estratgic de tresoreria, va anar precedida de linforme de presidncia, en qu Balsells feia balan. Les nostres administracions estan

Lentitat garanteix que no es pujaran les quotes per als socis, actualment un total de 7.851
endeutades fins al coll. Sha reduit laportaci de les empreses tot i que estem buscant nous patrocinadors, hem centralitzat la contabilitat per aprofitar els recursos globals de lentitat. Fa unes setmanes vam treure a concurs el contracte dels socorristes i ho farem en breu amb els serveis de neteja, explicava la presidenta. Quant a la memria esportiva, la directiva va fer reps de renovacions en les installacions del club, com ara ladquisici de desfibriladors o la moficicaci del sistema de cli-

matitzaci. El torn de precs i preguntes va posar latenci en dos punts. Duna banda, el debat a lentorn del contracte amb Alnimar, posat sobre la taula per un membre de lantic equip encarregat de les auditories del Reus, i que va posar en qesti lexistncia del document de venda sobre el terreny en qu subica la pista de bsquet, i que hauria signat lanterior president Joan Sabater. De laltra, la barraca que el Reus Deportiu va organitzar amb lobjectiu de recollir fons per a la secci de patinatge i el viatge del Grup Xou Gran a Nova Zelanda, i la legitimitat que aquesta no hagus estat oferta a altres seccions que formen part igualment del club i que haurien estat interessades.

30

diarims 30/11/2012

ESPORTS
CRISTINA AGUILAR

BALLS DE SAL

El catorz Spanish Open espera aplegar 10.000 persones en 4 dies

Es desenvolupar els dies 6, 7, 8 i 9 de desembre al Pavell Municipal dEsports de Salou
Vicente M. Izquierdo

Derrotes dels equips del Nstic de tennis taula de Nacional i victries a la provincial
Aquest dissabte el Gimnstic de Primera Divisi Nacional de tennis taula va naufragar per Sant Joan Desp contra lAteneu 1882, un enfrontament on els locals no van donar peu a una possible remuntada i es va finalitzar amb un resultat de 5 a 1, un marcador massa sever per la igualtat en el joc. Els granes van arrencar lencontre amb un 3-0 advers, tot i que en dues partides es podia haver arribat en el cinqu joc. Primer era Xavi Vizc aino cedia per 1-3 contra Adrin Araqu, desprs lvaro Barreneche en 3 jocs contra Juan Daz i Marc Lari per 1-3 contra Josep Torell. Seguidament, el lder tarragon, Barreneche, anotava lnic punt visitant en guanyar en 3 jocs a Araqu. Duna possible remuntada a la sentncia dels santjoanencs. Vizcano no podia fer res davant a un excampi dEspanya, Torell, que el derrotava en 3 sets. En la darrera partida i sense res en joc, Lari perdia en 3 jocs contra Daz, deix ant el 5-1 final. Per la seva banda, lequip de Tercera Nacional va derrotar el Balaguer, a pista contrria, per cinc a un. Redacci

Salou segueix sent un dels epicentres catalans en matria esportiva, per diversos motius. El primer, s el pas del RalliRACC Catalunya-Costa Daurada i el segon, lSpanish Open de Balls de Sal, que la propera setmana arriba a la seva catorzena edici, amb un nivell competitiu inferior a causa de qu parallelament es disputa el Campionat del Mn, per amb la mateixa participaci que lany passat. Concretament, sn 3.617 els participants que shan apuntat a lesdeveniment fins ara, tot i que lorganitzaci ha posat un lmit de 2.000 parelles, i es preveu que unes 10.000 persones passin a veure lespectacle. La competici es desenvolupar els dies 6, 7, 8 i 9 de desembre, esdevenint el priBSQUET

mer dia lentrems del que ser un no parar de ballar al Pavell Municipal dEsports de Salou. Com cada any, senregistraran fins a sis programes de televisi de 55 minuts de durada cadascun i que seran emesos per diversos pasos. Des de lorganitzaci de lesdeveniment es mostren molt satisfets pel fet que la Televisi de Catalunya emeti el dia 25 o el 26 de desembre un especial de Nadal, o perqu el 31 de desembre Esport3 emeti set hores de la competici, des de les deu de la nit. Televisi Espanyola i Tac 12 tamb emetran algunes de les competicions que shi disputaran. Gemma Sol, delegada territorial dEsports de la Generalitat de Catalunya a Tarragona,

Organitzadors de lesdeveniment i autoritats, al restaurant Villa Alexander de Salou.

Com a novetat hi haur ball en cadira de rodes i competici de discapacitats

es felicitava perqu Salou torni a acullir el campionat i apuntava que ajudarem en temes de tecnificaci o ajuda directa de la Federaci Catalana, a qu Llus

Va, president de la Federaci Espanyola de Ball Esportiu, afegia que donem el suport que podem. Dues modalitats noves Tots aquells que decideixin acostar-se al pavell salouenc podran contemplar dues modalitats que no shan pogut veure en les anteriors edicions. Una delles estar destinada a persones amb Sn-

drome de Down o altra discapacitat fsica, que tamb competiran, ja sigui amb una persona no discapacitada o amb una que s. Per altra banda, vuit parelles de ballarins en cadira de rodes faran acte de presncia. En aquest cas, lorganitzaci ha decidit subvencionar a cada parella amb 500 euros pel cost que t ballar amb tantes dificultats i perqu es tracta de cadires adaptades.

El CBT vol tornar a demostrar el seu poder quan juga lluny del pavell del Serrallo
Els tarragonins visiten dem la pista de lOpentach Bsquet Pla, a dos quarts de set de la tarda
Vicente M. Izquierdo

CEDIDA

El Club Bsquet Tarragona juga dem a la pista de lOpentach Bsquet Pla, a partir de dos quarts de set de la tarda, en el partit corresponent a la dotzena jornada lliguera del grup C de la Lliga EBA. Els de Berni lvarez tindran

el repte de sumar un triomf que provoqui ms distncia amb el segon classificat, el Sabadell Sant Nicolau, que juga a casa tamb dissabte, per a les vuit, contra el Club Bsquet Cornell. Els tarragonins, a ms, tenen lassignatura pendent de tornar a demostrar que sn un equip

capa de guanyar lluny de la seva pista, ja que el darrer desplaament del CBT va acabar amb derrota, a la pista del Mollet. Tot i aix, el lder intractable del grup ha sumat nou victries en el que va de campionat, per noms dues derrotes patides, unes xifres que el converteixen

en el mxim candidat a lascens de categoria, tot i que encara queden per disputar-se quatre partits de la primera volta. Per la seva banda, el rival dels blaus, acumula dues derrotes consecutives, a casa contra el Sabadell Bsquet Naci i a la pista del Mollet.

El CBT continua intractable a la Lliga EBA.

ESPORTS
Gemma Abant aconsegueix el premi UPC a la millor trajectria esportiva
El passat dimecres va tenir lloc lacte de Cloenda de la Competici Esportiva Uni versitria del curs 20112012 amb la presncia del Rector de la Universitat Politcnica de Catalunya, representants dels centres i els esportistes guar donats. Es van entregar els diplomes als guanyadors de les diferents competicions de la UPC i als medallistes en els diferents campionats de Cata lunya i dEspanya. En el trans curs de lacte de lliurament de diplomes de la competici esportiva del curs 201112 es va lliurar el Gran Premi UPC a la millor trajectria esportiva a Gemma Abant, estudiant que ha finalitzat els seus estudis a lEET i que ha format part del programa esportistes alt nivell UPC els darrers anys.

30/11/2012 diarims

31

El cor del futbol que sest jugant avui pertany a la meva poca
Els que fos integrant del Dream Team de Johan Cruyff aprofita el seu pas per Salou per desgranar lactualitat futbolstica
Mnica Prez

Julio Salinas Exdavanter del FC Barcelona

La Federaci Catalana de Motonutica posa punt i final a la temporada

El passat dissabte 24 de no vembre va tenir lloc a les installacions de Caves Gra mona, de Sant Sadurn dAno ia, lacte oficial de lliurament de premis de la Federaci Ca talana de Motonutica, en el transcurs del qual es van lliu rar els trofeus acreditatius als campions de Catalunya de les diferents categories aix com diferents premis i guardons. Lany 2012 ha estat molt posi tiu per la Federaci Catalana de Motonutica, tota vegada que quatre dels seus espor tistes han aconseguit ttols europeus absoluts, a ms de tres subcampionats del mn i dos subcampionats dEuropa. Lequip Zodiac Racing de Ri card Masabeu i David Tllez va aconseguir el ttol europeu de la classe PR550.
PDEL

Com ha fet cap a Salou? He aprofitat el dia per veu re un amic. Ambds som col leccionistes de plaques de cava. A Catalunya cada cop hi ha ms malalts daix i he fet algun in tercanvi. La meva primera in versi amb els diners que havia guanyat al futbol va ser com prarme un pis a Salou, a la plaa dEuropa. A la meva mare li agra dava molt venir, era el seu caprici i jo mho vaig poder permetre. En qu ha canviat el futbol des que va penjar les botes? No t res a veure en cap dels aspectes. La televisi mou mili ons, abans tothom podia anar als entrenaments, qualsevol podia visitar la Masia. Et trucava Jos Mara Garca o De la Morena a les dotze de la nit, la una del mat o les quatre de la tarda. A lpoca dels vuitanta hi havia entrades criminals, jugar fora era fins i tot perills. Treure un empat a domicili era una cosa terrible. La prova s que Cruyff mai no hi volia anar. Era una altra histria. Messi o Cristiano? A mi magradaria ser fsica ment com Cristiano i jugar com ho fa Messi. Guardiola o Vilanova? El Bara guanyar ttols amb Guardiola, amb Vilanova o amb qui vingui. Amb aquest equip no guanyar s impossible, la dificul tat est en guanyar amb el Le vante o el Valencia. Tito ho est fent b i era complicat recollir el llegat de Pep. T ms qualitat aquest Bara que el seu? No hi ha color. Tamb s veri tat que abans guanyar era difcil. En aquell moment marcar 38 gols com ho va fer Hugo Snchez

era una fita gaireb impossible. Avui dia se superen els 50. Arri bar a la mitjana anglesa de vic tries a casa i empats a domicili era el mxim, i ara no pots perdre ms de dos partits a lany. Continuaran dominant el futbol a nivell mundial? Sense cap dubte. Tenen una serie de jugadors que sn els mi llors del mn. Que juguin onze futbolistes de la pedrera era una cosa impossible en el Bara. Sem bla que el Bara per decret tingui lobligaci de canviar cromos per tenir els millors del mn, per s que els onze que van jugar laltre dia sn internacionals, i sn internacionals titulars. Estic parlant donze homes que sn ti tulars en la millor selecci. Ara el que toca s exportar futbolistes des daqu, la generaci de futbo listes catalans i espanyols s tan gran que no pot tenir rival. La Lliga acostumava a ser cosa de dos. Com valora el paper de lAtltico de Madrid? La lliga s cosa dun, s del Bara. Per si dic que s cosa de dos ho faig incloent lAtltico de Madrid i no el Madrid. Onze punts han de suposar moltes equivocacions. Pedre punts en una Lliga en qu es guanya tan fcil... s veritat que el Bara ha viscut desfetes, per ha de ser una davallada fortssima. Del Bara o de lAthletic? Jo sc basc , de Bilbao, del cen tre i fanfarr. He sigut de lAthle tic sempre. I ho sc. Per porto 20 anys a Barcelona i la ciutat mho ha donat tot. Em sento basc i catal. A qui mestimo? Als dos. Qui vull que guanyi? Depn del partit. Ha passat a la histria, en part, com un davanter amb en-

OLVIA MOLET

Lexdavanter blaugrana, ahir al Club Nutic de Salou.

cert en les situacions compromeses que deixava escapar gols ms clars. s un tpic. Els diaris sempre em definien com a treballador per desafortunat. Clemente em deia que era al contrari, que tenia calitat per no treballava. S que he sigut un jugador rendible, i aquesta s la millor carta de pre sentaci Qu li va aportar Johan Cruyff? I al futbol? Un canvi de model. Va arribar al Bara i va crear un estil de joc

que encara continua avui. El cor del futbol davui s daquella poca. Va fallar una ocasi determinat en el Mundial 94. Hi ha pensat molt? No tho imagines. La paraula fallar s molt relativa. Vaig fallar jo o el porter va estar encertat? Fallar s llanarla fora, i el por ter la va aturar. Vaig poder can viar el signe del partit. He vist la jugada 50.000 vegades i he patit molt, pels meus pares i tamb per Clemente, perqu mutilitza

ven a mi per criticarlo. Per tinc unes esquenes molt amples. Sha plantejat ser entrenador? S, em vaig treure el ttol amb Guardiola i Luis Enrique. Jo vull continuar lligat al futbol i noms hi ha tres maneres: secretari tc nic, entrenador o als mitjans de comunicaci. A les dues prime res has de tenir contactes, algun amic que aposti per tu. Si pogus entrenar al Bara... Es veu capa? Si em vaig atrevir a participar a Mira quin baila!... Aquell s que era un tema que no domi nava i que em va fer patir, molt ms complicat. Al final, entrenar s tenir un bon equip i un bon preparador fsic, envoltarte de la gent adequada. Noms has de ser un bon psicleg, motivador, ser lder. I jo sempre he tingut aquest carisma. Per va triar els mitjans. Formava una curiosa parella amb Andrs Montes. Era un home especial, dife rent, un crac, un professional enorme. La meva imatge sempre anava vinculada a la seva. Per aix al final ens van acomiadar de La Sexta als dos. Qui es mereix la pilota dor? Iniesta o Xavi. Potser no aquesta temporada. Noms pot ser, dic. No s lgic, s injust que passi tota la seva vida esportiva sense haverne guanyat un, per qu han sigut els catalitzadors de tot aquest canvi prodund a la Selecci. Li ha quedat algun somni futbolstic per complir? Guanyar un Mundial, una Eu rocopa, ser pitxixi de Primera Di visi, guanyar la pilota dor... me nhan quedat moltssims.

Global Pdel Sports celebra lltim Gran Slam de lany

Del proper 3 al 8 de desembre Global Pdel Sports celebra a les seves installacions lltim Gran Slam de la temporada. Lesdeveniment, organitzat per Global Pdel Sport, aplega les millors condicions esportives per jugar al pdel de competici de mxim nivell, ja que hi hau r disponibles per als jugadors i jugadores 12 pistes, 6 interiors i 6 exteriors. Per als interessats en prendre part daquest ltim Gran Slam, les inscripcions estan obertes fins avui divendres, i es poden de fer a travs de la pgina web de la Federaci Catalana de P del, www.fcpadel.com. Amb quadres masculins i fe menins de diferents categories, els jugadors participants op ten a 3.500 euros en premis, a ms del welcome pack i sorteig de regals dels patrocinadors daquesta trobada esportiva. En definitiva, un esdeveniment dalta competici.

32

diarims 30/11/2012

OPINI

Les cartes al Diari Ms, poden fer-les arribar a la redacci per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 de Reus), o mitjanant el correu electrnic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicaci de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el mxim de vint lnies. Les cartes han danar signades indicant el nmero de D.N.I. i el telfon de contacte.

EDITORIAL

ALS QUATRE VENTS

Govern i oposici buscaran un cam com

Sembla ser que Catalunya es prepara per donar una nova lli de poltica, democrcia i diplomcia al Govern de lEstat i, ja de pas, al pas sencer. ERC sembla haver trobat ja el seu lloc i es mant ferm en el seu posicionament daprofitar el seu lloc com a segona fora per fer una oposici constructiva. El govern fort que reivindica CiU es pot garantir amb ERC a loposici. Aquesta s la posici de la qual els republicans no tenen intenci de moures durant les negociacions que shan obert entre les dues forma cions poltiques, segons savanava ahir. La secretria general dERC, Marta Rovira, insistia ahir que al partit estan conven uts que la millor opci s mantenirse a loposici i defensar conjuntament amb el Govern els aspectes clau de la legislatura. Govern i oposici podrien caminar junts cap al referndum. La imatge sembla que cada cop salbira ms clara i ms ntida des de les files republicanes. Des dERC, daltra banda, es considera clau que es mantingui la figura de cap de loposici en cas que alg shagi plantejat la seva eliminaci. Daquesta manera es reforaria aquesta imatge de Govern i oposici buscant un espai com per assolir lobjectiu de la independncia. Aquest era el missatge que es mantenia des dERC durant la campanya i sembla que aquesta formaci t hores dara una millor visi poltica que daltres a les que els resultats electorals els ha posat de peus a terra.
+ CONFIDENCIAL

Pares i mestres
JAUME PUJOL Arquebisbe de Tarragona

Art i simbolisme
Lart abstracte o amb referncies simbliques sempre deixa espai a la imaginaci de cadasc. I sin que li ho preguntin als perio distes que van assistir ahir a la presentaci dels Premis Tarrago ns del Consell Comarcal que es feia en el decurs duna roda de premsa prvia a la gala de lliurament dels guardons. A la roda de premsa, els organitzador hi van portar el premi, una magnfica escultura realitzada per lescultor Bartolozzi. Laigua, com a re ferncia a la mar Mediterrnia que envolta part del Tarragons, una columna, recordant el patrimoni antic que predomina a la zona i a la seva capital, i un podall, smbol de les terres de linte rior, eren les tres referncies que Bartolozzi va unir en una sola escultura i que composaven el guard dels Premis Tarragons. Per, lart abstracte, ja se sap, pot portar a la confusi i alguns dels periodistes que van assistir ahir a la roda de premsa van creure veure un ocell en el que era, en realitat, la uni dels tres elements abans esmentats.

El fams general Wellington, temps des prs de vncer a Napole, va tornar a visitar lacadmia on shavia format, i va comentar: Aqu en realitat es va guanyar la batalla de Waterloo. Amb aquesta ancdota sobre la importncia de la formaci, introdueixo el tema davui, en la lnia dels textos del concili Vatic II amb motiu del seu cinquantenari. Es tracta del document Gravissimum educatio nis, referit a lextrema importncia de ledu caci en la vida de lhome. Abans dentrar en les consideracions, pen so que cada un de nosaltres podria esmen tar la influncia que va tenir en la seva vida determinat collegi o certs professors. Potser un li va fer amable una assignatura i daix es va derivar en el futur lelecci duna carrera, potser dun altre va aprendre algun valor in tangible per real com lesfor, la humilitat, la puntualitat o el bon humor Personalment sempre agraeixo a Du leducaci que vaig rebre dels Germans Maristes, sense que amb

aix faci qesti de si lensenyament ha de ser pblic o concertat. Limportant en lordre educatiu s lestima a la veritat i la manera com els mestres aconsegueixen desenvolu par les capacitats dels alumnes, fsiques, intel lectuals i morals. El text conciliar parla de la necessitat de formar els nens i joves, i tamb de la for maci continuada dadults, per tal que tots assoleixin una major capacitat per a escollir la veritable llibertat, conreant el coratge, la

lEsglsia. La Gravissimum educationis, alhora que exalta la tasca del professorat, en tots els nivells, recorda que la prioritat educativa pertany als pares. Sha dit, amb ra, que les principals llions saprenen a sota del llum del menjador. Els pares, primers educadors a casa, tenen tamb el dret descollir escola per als seus fills dacord amb la seva forma de pensar i les seves creences. LEstat no pot pre tendre suplantar aquest dret, sin que el seu

Els escolars tenen dret a rebre una educaci integral, tamb en valors morals
constncia, lesfor, la comprensi dels temes i lacceptaci del debat de les idees entre les persones. Sense necessitat que es formin en collegis religiosos i aqu vull aprofitar per agrair la magnfica tasca que aquests collegis fan a larxidicesi els escolars tenen dret a rebre una educaci integral, tamb en valors mo rals, que de fet seran els ms tils per a la seva vida i per a la convivncia. I els escolars que estan batejats han de poder conixer gradu alment els misteris de Salvaci proposats per

Ning no en pot ser excls per la seva raa, religi o per altres raons
paper s subsidiari, encara que pugui i hagi de controlar el funcionament correcte del siste ma educatiu. Leducaci universal s un dret de la huma nitat. Ning no en pot ser excls per la seva raa, religi o per altres raons. En aquests temps de crisi sabem, a ms, que leducaci obre moltes portes que duna altra manera es tarien tancades, perqu ajuda a pensar, a de cidir i a esforarse per assolir uns objectius. Aix s, per a lxit educatiu, la collaboraci entre pares i mestres s indispensable.

TRIBUNA

Las derrotas del 25N

ALEJANDRO CABALLERO Secci de Mobilitzaci del PSC a lAgrupaci de Tarragona

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Director General: Carles Abell

Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magran Cap de distribuci: Jaume Caada

Directora: Slvia Jimnez. [redaccio@mestarragona.com]

Redacci: Laia Daz, Vicente Izquierdo, Susanna Cases, Mnica Prez. Especials: Laura Gmez. Tancament: Mario Lpez. Fotografia: Cristina Aguilar, Olvia Molet. Edici de publicitat: Sara Sorando. Distribuci: Marta Lpez. Administraci: Nria Clos Publicitat: Maria Molleda, M. Jess del Hierro, Merc Ripoll, Antnia Turull. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 REUS 977 32 78 43 Fax 977 31 09 41
Amb la collaboraci de:

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 21 47 21

Distribuci controlada:

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

El 25 de noviembre los catalanes y las catala nas nos aproximamos a las urnas para ejercer nuestro derecho a voto y dar a conocer nu estra opinin sobre la situacin poltica de nuestro pas. Del resultado electoral del 25N quiero ha cer referencia al desastre convergente, al que el tiro le ha salido por la culata y la derrota sin paliativos del Partit dels Socialistes de Cata lunya, que continua en cada libre. La prdida de 12 escaos por parte de CiU es una muestra de que la mala gestin se paga, por mucho que se quiera tapar con otros debates, aunque estos sean identitari os. Pero sobretodo demuestra que la ciuda dana no gusta de despotismos y mesianis mos como los que CiU y sobretodo Mas han practicado durante esta campaa. Adems ha quedado demostrado que los electores entre una copia y el original siem pre se quedan con el original, y el original en cuanto a independentismo en Catalunya es ERC y no los que se han querido subir al carro en los ltimos meses como es el caso de CiU. Respecto al PSC decir, que entiendo la pseudoalegria de algunos la noche electoral, pues todas las encuestas indicaban que la ca da en votos y escaos iba a ser mayor, pero ya ha pasado y no tenemos motivos para es tar contentos, ningn motivo. Podemos perder el tiempo pensando que mayor ha sido la cada de CiU, pero eso no har que recuperemos escaos, ni que volva mos a ser el referente de la izquierda en este pas.

En los ltimos cinco procesos electorales el PSC ha perdido ms de la mitad de sus es caos, de 52 en 1999 a los 20 actuales. Unas veces lo hemos tapado porque hemos gober nado, otras porque el desplome se esperaba mayor y ahora algunos lo quieren tapar con el fracaso estrepitoso de Mas. Pero la realidad es que el PSC arrastra un problema electoral en Catalunya desde hace 10 aos, y algunos parece que no lo quieren ver o no son capaces de verlo. Hoy somos segunda fuerza en votos y terceros en escaos en Catalunya, pero hay que mirar ms all. El PSC se ha convertido

til para la ciudadana, hemos de volver a co nectar con el entramado social, cultural, aca dmico de nuestra sociedad. Se ha de aban donar la endogamia propia de las estructuras clsicas de partido. Se han de modernizar nuestras estructuras para permitirnos ser permeables con nuestro alrededor. Hemos de democratizar nuestra toma de decisiones y la eleccin de nuestros repre sentantes, haciendo que todos los militantes sean partcipes de estos nombramientos y de la aprobacin de nuestro perfil poltico. Y te nemos que incrementar nuestro debate que para ser ms rico, deberamos establecerlo

Lo que necesitamos es recuperar el valor que jams debimos perder

en tercera y cuarta fuerza poltica en multi tud de municipios y sus porcentajes de voto estn entorno al 14% en la mayor parte del territorio, incluso inferior en algunos puntos concretos. Un partido con esos indicativos no es alternativa de nada, y si tenemos esos resultados es porque hay cosas que se estn haciendo mal. La prdida de un mensaje claro de izqui erdas, no tener un discurso inteligible en cuanto al modelo territorial, las diferentes voces internas generando confusin a nues tro mensaje y el habernos convertido en mul titud de ocasiones en meros gestores y no en transformadores de la realidad que nos rodea mediante nuestra accin poltica, han hecho que el PSC hoy no sea un referente til para la ciudadana. El resultado es la prdida constante de vo tos, que nos pueden llevar a la total irrelevan cia poltica si no ponemos remedio. El PSC ha de volver a ser una herramienta

Toca trabajar muy duro y nimo a las personas que se sientan socialistas
con las puertas abiertas y/o en los propios mbitos donde se desarrolla la vida social de nuestros ciudadanos mediante nuestra pro pia implicacin. Porque el compromiso po ltico de izquierdas es insuficiente si solo se pretende ejercer desde en un partido poltico. Tenemos lo ms importante que es miles de militantes y simpatizantes dispuestos a trabajar y que todava creen en nuestro proyecto. Lo que necesitamos es recuperar el valor que jams debimos perder, el de un partido socialista, claramente de izquierdas y que sea la herramienta ms til para la ciu dadana en la voluntad de cambiar nuestra sociedad. Yo lo tengo claro, toca trabajar muy duro y animo a todas aquellas personas que se si entan socialistas y a las que el partido haya podido defraudar en los ltimos aos a que vuelvan y nos ayuden a hacer posible el cam bio necesario para que un nuevo partido so cialista sea posible.

BELLESA I SALUT
ESTABLIMENT RECOMANAT PROPOSTES

30/11/2012 diarims

33

Tractar problemes com el dolor crnic, el tabaquisme o lansietat amb la hipnosi

Hipnosi Professional s un nou gabinet a Tarragona que soluciona amb tcniques de la hipnosi tot tipus de trastorns de la conducta
Laura Gmez

Educaci prosocial de las emociones, valores y actidudes positivas, de Blume

Leditorial Blume presenta aquest vo lum que proporciona elements per a leducaci de les emocions i proposa ac cions educatives en aquest sentit.

Quan parlem dhipnosi la gent sol recordar el vist en pel lcules i televisi, sense saber que aquestes visions sn molt distants del qu realment s la hipnosi s. Molta gent pensa que sota els efectes de la hipno si poden ser manipulats contra la seva voluntat, perdre la me mria o b quedar submisos a la voluntat de lhipnotitzador. Totes aquestes afirmacions, cla rament causades per la televisi i la manca dinformaci, sn er rnies i estan molt distants de ser reals, ja que per comenar el client sempre s conscient i s impossible ferlo actuar en con tra de la seva voluntat. Hipnosi, derivat de Hipnos, i tradut com Du del Son, s una tc nica que ja era coneguda i usada per les ms antigues civilitzaci ons, com a lndia, Xina, Egipte o Grcia. Des daquests temps tan llu nyans fins avui dia la hipnosi sha usat i ha anat evolucionant amb els avenos cientfics. En

ella, igual que en altres cincies neurolgiques, sha anat inte grant ls daparells cientfics cada dia ms avanats. Actu alment la hipnosi es considera un abordament cientficament aprovat tot el mn. Actualment se sap que la hipnosi no t res

especialista explica que mitjan ant labordament amb hipnosi saccedeix directament al sub conscient del client i daquesta manera saconsegueixen ome tre els filtres conscients de les persones, accelerant el perode del tractament.

Lobjectiu de la hipnosi sn laprenantatge i els canvis de conducta a les persones

a veure amb el somni, i que es tracta datenci focalitzada se lectiva, estreta i sostinguda. Arreu del mn hi ha especi alistes que, mitjanant ls de latenci sostinguda, tracten des de simples depressions fins greus problemes crnics. Un daquests especialis tes, Andriy Buldyak (collegiat nmero E025) ha obert una consulta a Tarragona, a la pla a General Prim 6, 31. Aquest

La hipnosi aporta molts beneficis, com que sn tractaments ms rpids

Daquesta manera, accedint al subconscient del client la seva conducta s modelada directa ment i aix es modifiquen ms rpid els hbits problemtics. Un dels beneficis de la hip nosi ms destacables s que aquesta fa servir tcniques cognitiu conductuals i aquestes sn ms rpides i eficients. Alguns dels trastorns i pro blemes que se solucionen amb les sessions dhipnosi sn, per

exemple, lestrs, la depressi, les fbies, obsessions, com pulsions, problemes sexuals, pnics i un llarg etctera. Com s lgic, uns problemes porten menys temps que altres a ser tractats, per sens dubte lapli caci de la hipnosi comporta una considerable millora de la qualitat de vida. El mtode a seguir El modus operandi que se se gueix s molt senzill. El primer s fer entendre al client que s realment la hipnosi i que s el que saconsegueix amb aquesta. El pas segent s fer una prova dhipnosi, ja que cada persona t una predisposici diferent a assimilar aquestes sessions, per independentment daix, qualsevol persona pot ser hip notitzada. Finalment, el client i lespecialista tenen una en trevista estructurada amb tests perqu lespecialista pugui ela borar un pla dabordament es pecfic per al problema de cada client.

34

diarims 30/11/2012

DEFUNCIONS
DEFUNCIONS

Tarragona Maria Isabel Mena Alarcn. Ha mort als 60 anys. El seu funeral ser avui a les 11 h. al Tanatori. Anna Ascaso Girn. Ha mort a ledat de 87 anys. El seu funeral ser avui, a les cinc de la tarda, a lesglsia de Sant Joan. Reus Marcel Grcia Abell. Ha mort a ledat de 76 anys. El seu funeral ser avui a les 12h a lesglsia de la Purssima Sang. Aurelia Alcolea Prez. Ha mort a ledat de 92 anys. El seu funeral ser avui a les 15:30h a lesglsia de Sant Joan.

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Andreu i Justina.

CINEMA. Cartellera
TARRAGONA / OCINE TARRAGONA 1 Las aventuras de Tadeo Jones 16.15 1 En la casa 18.20 1 En la mente del asesino 10.30-22.40/dv:00.45 2 Campanilla 16.15-18.00 19.45-22.15/dv:00.15 2 El hombre de los puos de hierro 3 La vida de pi - 3D 17.00-20.00-22.30/dv:00.45 4 Hotel Transilvania 16.30-18.30 4 Golpe de efecto 20.30-22.40/dv: 4 Sinister 00.45 5 James Bond 007: Skyfall 16.15-19.15-22.15 6 Fin 16.15-18.20-20.30-22.40/dv:00.40 7 Lorigen dels guardians - 3D 16.30-18.30 7 El origen de los guardianes - 3D 20.30-22.40/dv:00.40 16.00-18:10 8 Persiguiendo Mavericks 8 Argo 20.15-22.30/dv:00.45 9 La saga Crepsculo: Amanecer 2 17.00-19.15-22.00/dv:00.15 10 Invasor 16.00-18.15-20.30-22.40/dv:00.45 11 Lo imposible 16.15-18.20-20.30-22.40/dv:00.45 12 El capital 17.00-19.30-22.15 13 La saga Crepsculo: Amanecer 2 16.00-18.15-20.30-22.40/dv: 00.45 14 Astrix&Oblix 16.00-18.15-20.30-22.40/dv:00.45 15 La vida de pi 16.15-19.15-22.00/dv:00.30 16 El origen de los guardianes 16.00-18.00-20.00 16 Fnix 11*23 22.00/dv:00.30 VILA-SECA / OCINE VILA-SECA 18.10-20.20-22.40/dv:00.45 1 Astrix&Oblix 2 Fin 18.00-20.00 2 En la mente del asesino 22.15/dv:00.15 18.15 3 Hotel transilvania 3 El hombre de los puos de hierro 20.15-22.15/dv:00.40 4 El origen de los guardianes 18.30-20.30-22.30/dv:00.30 5 La vida de pi 19.00-22.00/dv:00.30 17.30-19.45-22.00/dv:0.15 6 La saga Crepsculo: Amanecer 2 7 Lo imposible 18.10-20.30 7 Argo 22.30/div: 0.45 8 La saga Crepsculo: Amanecer 2 18.15-20.30-22.45/dv:00.50 19.15-22.00/dv:00.35 9 James Bond 007: Skyfall 10 El origen de los guardianes - 3D 18.00 10 La vida de pi - 3D 20.00-22.30/dv:00.50 1 La vida de pi 16.00-18.15-20.30-22.45 2 Hotel Transilvania 16.00-18.15 20.15-22.30 2 Argo 3 Astrix&Oblix 16.00-18.15-20.30-22.30 4 El origen de los guardianes 16.00-18.15-20.30-22.30 5 La saga Crepsculo: Amanecer 2 16.00-18.15-20.30-22.45 7 Campanilla 16.00-18.15 7 James Bond 007: Skyfall 20.30 8 Lo imposible 16.00-18.15-20.30-22.45 Ms informaci al telfon 977 754 978 LAUREN REUS MULTICINES 1 El origen de los guardianes 16.10-18.20-20.30-22.35 2 Fin 16.20-18.30-20.35-22.35 3 Fnix 11*23 18. 35-20-35-22.35 3 En la mente del asesino 16.10 4 James Bond 007: Skyfall 16.30.19.20-22.10 5 Astrix&Oblix 16.00-18.10-20.25-22.40 6 La saga Crepsculo: Amanecer 2 16.00-18.15-20.30-22.45 7 Lo imposible 16.00-18.10-20.25-22.40 16.15-18.25-20.35-22.40 8 Invasor Ms informaci i venda anticipada dentrades: www.laurencinemas.net EL VENDRELL / OCINE 1 Fin 16.15-18.10-20.15-22.20/dv:00.20 2 La saga Crepsculo: Amanecer 2 16.00-18.15-20.30-22.45/dv:01.00 2 La saga Crepsculo: Amanecer 2 16.30-19.10 3 James Bond 007: Skyfall 22.00/div:00.40 4 Hotel Transilvania 16.10-18.10 4 El hombre de los puos de hierro 20.15-22.15/dv:00.15 5 Campanilla 16.30-18.25 5 Lo imposible 20.20-22.40/dv:00.50 6 Astrix&Oblix 16.10-18.20-20.30-22.40/dv:00.50 7 El origen de los guardianes 16.15-18.15-20.15-22.15/dv:00.15 8 La vida de pi 15.45-18.05-22.25-22.45/dv:01.00 OCINE: 902 170 831 / 977 660 778 ALTAFULLA / MCB 1 El origen de los guardianes - 3D 18.10 1 La vida de pi - 3D 20.00-22.20/dv:00.40 2 La vida de pi 17.45-20.10-22.30/dv:00.45 3 El origen de los guardianes 18.10-20.10-22.20/dv:00.20 4 Fin 20.30 4 El hombre de los puos de hierro 18.30 4 Lo imposible 22.30/dv:00.40 5 La saga Crepsculo: Amanecer 2 18.10-20.20-22.30/dv:00.40 6 Invasor 18.30-20.30-22.30/dv:00.30 7 Astrix&Oblix 18.10-20.20-22.30/dv:00.30 VILALLONGA DEL CAMP / Sala de Cinema del Centre Recreatiu Si de verdad quieres 17.00 - 19.15 (Diumenge 2 de desembre) REUS / REUS PALACE

SERVEIS
TELEVISI. Programaci LHORSCOP

30/11/2012 diarims

35

TV3
06:00 08:00 12:56 14:00 14:24 14:30 15:35 15:48 16:33 18:17 19:58 20:18 21:00 21:51 22:23 00:21 01:51 01:54 03:31 Notcies 3/24 Els Matins Rex Telenotcies comarques El medi ambient Telenotcies migdia Cuines La Riera Divendres Josphine Espai Terra El Gran Dictat Telenotcies vespre Zona zping La gran pellcula: Tres-cents Pellcula: Lladres de ments TR3S C Divendres Ritmes & Blues a lestudi

CANAL SUPER3
15:59 16:23 16:35 17:02 17:51 17:58 18:09 18:59 19:30 19:46 20:25 21:04 Iron Man Capit Bceps Asha mic 3 Una m de contes Papawa Sabrina Els Dalton Info k El llibre de la selva Tom i Jerry Bola de Drac Z Kai

ESPORT 3
12:32 Les aventures culinries de Sarah Wiener 13:00 Flaix 13:41 Efectivament 14:48 Mars del mn 15:33 Astries: la mirada del vent 16:08 Els 60 animals ms perillosos del mn 17:05 Prxima parada 17:59 Flaix 18:26 NBA.cat 18:55 Bsquet Eurolliga 20:40 Esport Club 20:58 Futbol sala 21:42 TN Esports 21:53 Futbol sala 22:39 Bsquet Eurolliga 00:05 Tot lesport 00:28 Zona zping 00:54 Futbol de somni

RIES
21/03 al 20/04
Durant aquests dies us sentireu amb ms claredat didees, encara que tamb poden pesar alguns impediments prctics.

TAURE
21/04 al 21/05
Si hi ha mar de fons en una relaci, podreu suavitzar la situaci. Pot ajudar-hi que laltra persona aflaqui les seves reserves.

BESSONS
22/05 al 21/06
Podreu tenir algun avantatge en el camp laboral. Per el dia tamb s favorable per a tot all relacionat amb millores de salut.

CRANC
22/06 al 23/07
Continua molt dmfasi en el sector de les relacions, especialment amb els fills. s adient que els dediqueu ms temps i atenci.

CANAL 33
21:35 22:17 22:48 23:37 00:06 01:00 La Riera Odissees Thalassa Amb filosofia El documental Territoris Film-Fest

LLE
24/07 al 23/08
Si darrerament heu tingut dificultats a la llar o problemes amb algun familiar, avui la conjuntura s propcia per redrear-ho.

VERGE
24/08 al 23/09
Torneu a gaudir de la millor empenta i no s cosa de desaprofitarho, sobretot per aplicar-la a desenvolupar el que us agrada.

BALANA
24/09 al 23/10
En uns mesos complicats en lmbit econmic, en els quals potser us haureu destrnyer el cintur ms que la majoria.

ESCORP
24/10 al 22/11
Venus al signe t avui millor cara que ahir, afavorint un major dinamisme i un esperit positiu. Per segueix de fons leclipsi dahir.

TVE1
06:30 09:00 10:15 14:00 14:30 15:00 16:05 16:15 16:30 17:35 18:30 21:00 22:15 22:30 00:30 00:45 01:35 03:10 Telediario Matinal Los desayunos de TVE La maana de La 1 Informativo territorial Corazn Telediario 1 Informativo territorial El tiempo La seora Amores verdaderos + Gente Telediario 2 El tiempo Cine: Las dos caras de la verdad As se hizo... Stamos okupa2 Cine: Turbulence 2: Miedo a volar La noche en 24H

TV2
12:00 13:45 14:30 14:45 15:35 16:05 18:00 18:30 19:00 19:30 20:00 20:15 21:00 22:00 22:15 23:15 00:40 Para todos La 2 En portada Zoom net Docufilia Saber y ganar Grandes documentales Jara y sedal El escarabajo verde La Casa Encendida Soy cmara Cmara abierta 2.0 Frasier Un mundo mejor La suerte en tus manos El documental de La 2 Imprescindibles Cortometraje: Machado en Baeza 01:00 Cine: El final de la noche 02:25 Conciertos de Radio-3

ANTENA 3
04:30 06:30 09:00 12:15 12:45 14:00 14:30 15:00 16:15 17:15 18:30 19:45 21:00 22:00 01:45 02:30 04:30 Videos musicales Las noticias de la maana Espejo Pblico Karlos Arguiano en tu cocina La ruleta de la suerte Los Simpson: El Ziff que vino a cenar Los Simpson: Un coche atropella a Bart Antena 3 Noticias 1 Bandolera El secreto de Puente Viejo Ahora caigo! Atrapa un milln Antena 3 Noticias 2 El Dorado Equipo de investigacin Ganing Casino Videos musicales

SAGITARI
23/11 al 21/12
Bon dia per prendre iniciatives de caire econmic. No obstant, en una relaci personal poden seguir pesant problemes de fons.

CAPRICORN
22/12 al 20/01
Les circumstncies sn millors que ahir si heu de prendre alguna iniciativa. Tot i aix, seguiu en el perode de baixa vital.

AQUARI
21/01 al 19/02
Segueix sent un bon moment pel que fa a les aspiracions professionals. Aprofiteu-ho per fer contactes que puguin afavorir-vos.

PEIXOS
20/02 al 20/03
Avui s un dia par ticularment propici per tirar endavant qualsevol projecte professional, ja sigui de tipus collectiu o personal.

AGENDA TARRAGONA. Exposicions: Inauguraci de Rossell Experimental Da Vinci. A la sala del Sarcfag del Pretori (plaa del Rei, s/n) a les 19.00 hores. TARRAGONA. Teatre: Clssics a escena. Ave Salve. Al Museu Nacional Arqueolgic a les 21.00 hores. REUS. Cinema: A Dangerous Method. Al Teatre Bartrina a les 21.00 hores. REUS. Exposicions: Inauguraci de Blanc i Negre. A la Galeria Antoni Pinyol a les 20.00 hores SALOU. Msica: Concert Solidari. Obra Social Banc dAliments. Al teatre Auditori a les 19.00 hores FARMCIES TARRAGONA: - Oliete Mathioux, Amlia- local 8 edf. Parking de Riuclar (Riu Clar) zona oest - 977.54.92.09 (Dirn) - Perpia Piqu, Francesca- Eivisa, 7-9 ( junt plaa dels Braus )- 977.22.13.23 (24 Hores) REUS: - Llevat Brianso, Josep. -General Moragues,107 977.31.30.46 (Dirn) - Guillen-Navs-Sentis-Villanueva , - Av. Paisos Catalans, 116 dreta - 977.32.27.51 (24 Hores)

CUATRO
07:00 08:30 09:30 10:25 11:30 12:30 14:00 14:50 15:45 16:30 17:45 18:15 20:00 21:00 21:30 22:30 23:30 00:30 01:30 02:30 El zapping de Surferos Top Gear Alerta Cobra Alerta Cobra Alerta Cobra Las maanas de Cuatro Noticias Cuatro Deportes Cuatro Castle Castle Castle Te vas a enterar Noticias Cuatro Deportes Cuatro Supernanny Supernanny Callejeros Diario de... Diario de... NBA

TELECINCO
02:00 Premier casino 05:00 Fusin sonora 06:30 Informativos Telecinco matinal 08:55 El programa de Ana Rosa 12:45 Mujeres y hombres y viceversa 14:30 De buena ley 15:00 Informativos Telecinco 16:00 Slvame diario 20:00 Pasapalabra 21:00 Informativos Telecinco 22:00 Deluxe 02:00 Premier casino 05:00 En concierto 05:15 Fusin sonora 06:45 I Love TV 08:00 La Voz: Los elegidos

LA SEXTA
02:00 06:00 07:45 09:30 10:40 11:25 12:25 14:00 14:55 15:35 16:20 17:15 18:05 20:00 20:55 21:30 22:25 01:45 02:15 06:00 Astro TV laSexta en concierto Al rojo vivo Crmenes imperfectos Crmenes imperfectos Crmenes imperfectos Al rojo vivo laSexta Noticias laSexta Deportes Alguien tena que decirlo Bones Bones Ms vale tarde laSexta Noticias laSexta Deportes laSexta Columna El club de la comedia 1.000 maneras de morir Astro TV laSexta en concierto

CANAL REUS TV
15:00 15:30 15:45 16:00 16:30 17:00 17:30 18:00 18:30 18:45 19:00 19:30 20:00 20:30 21:00 21:30 22:00 22:30 23:00 23:30 Notcies. Edici migdia Criteris Territori Catalunya Notcies. Edici migdia Extraradi Notcies. Edici migdia 10 Comarques Notcies. Edici migdia Criteris Territori Catalunya Notcies Extrarradi Notcies Esports en xarxa Notcies Extrarradi Notcies Escenaris Notcies Extrarradi

TAC 12
13:30 14:00 14:30 15:00 15:30 16:00 16:30 18:00 18:30 19:00 19:30 20:00 20:30 21:00 21:30 22:00 22:30 23:00 23:30 00:00 Gaudeix la Festa Notcies 12 Auditori Gaudeix la Festa Caminant per Catalunya Notcies 12 Reemissi Notcies 12 Auditori Gaudeix la Festa Esports enXarxa Notcies 12 IdEntitats Fanzivid Aventurat Notcies 12 IdEntitats Fanzivid Aventurat Notcies 12

NITRO
07:33 08:00 09:30 10:15 11:00 12:03 13:07 14:11 15:15 17:00 17:45 18:30 19:22 20:15 21:07 22:00 22:45 23:30 00:15 01:00 Zoorprendente Impacto Total Walker Texas Ranger Walker Texas Ranger MacGyver MacGyver MacGyver MacGyver Cine: Un beso inolvidable Ley y orden Ley y orden Walker Texas Ranger Walker Texas Ranger Ley y Orden Ley y Orden Sea Patrol Sea Patrol Flashpoint Flashpoint World Poker Tour

36

diarims 30/11/2012

CLASSIFICATS
Altres poblacions
PaLLarESoS, obra nuEva junto al pueblo casas con jardn de 4 habitaciones, 2 baos, 1 aseo, amplia cocina, lavadero, gran saln comedor, garaje para varios coches con puerta automtica, zona comunitaria con piscina, casas de buena calidad y diseo desde 280.000 euros. www.pallaresosgreen.es 977 25 09 93 MIN. CORTE INGLS). 5 HABITACIONES, COCINA 16 M2, SALN 27 M2, 2 BAOS, 1 ASEO. GARAJE. ESPECTACULARES VISTAS. SLO 240.000 . TEL: 671.868.896 Unos 500 m2. Precio 150.000 euros.T.977.25.09.93.
vEnTA dE TrASTErOS y pArkingS en tarragona centro (2 ltimas plazas). Trasteros desde 4.500e + ivA y financiables!!. varios tamaos. 977.214.713

IMMOBILIRIA Venda Tarragona

EL SErraLLo, obra nuEva, pisos con 2 habitaciones, totalmente equipados con muebles y electrodomsticos, cuqusimos, edificio Ser Marino, acabados modernos y de diseo. Con solrium de 25m2. Desde 150.000 euros. IVA incluido.T.609.44.22.39 C/ IbIza. PISo ESquInEro totalmente reformado. 3 habitaciones, 1 bao, cocina, galera, terraza, exterior, soleado, precioso. 135.000 Negociables. 977.25.09.93 bonIto PISo CErCa av. Catalunya, 4 habitaciones, 1 bao, soleado, reformado, a/a, bomba calor, 124.000e. Noches. Tel. 667.925.470 vEnta dE PISo via roma. Amplio. 125m2 tiles. 4 habitaciones dobles. Muy buen estado. 320.000e. TEL: 977.25.09.93 PErE MartELL, zona P. imperial. Piso de 80m2 tiles, 3hab, 2 baos, cocina, galera, terraza, impecable, vivienda totalmente reservada, cocina, baos, con muy buenos acabados de diseo y calidad, bien conservada, calefaccin y aire acondicionado. 186.000 EUROS. T. 977.25.09.93 rovIra I vIrGILI, PISo rehabilitado nuevo 125 m2, Alto Standing, 3 hab, 1 Suite, 2 baos, cerca Rambla Nova, 450.000e. Info. 696.104.521 oCaSIn! PartICuLar vEndE PISo nuevo a estrenar en Tarragona. 3 habitaciones y prking incluido: 127.000 euros. Interesados, llamar al 650.455.719

bany, moblat, exterior, ascensor, com. incl. Pk opcional. 300 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

calefacci, ascensor, com. incl. 400 / mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

SErraLLo-Port. CaLLE GravIna. aLquILEr con muebles. 2 habitaciones + trastero. Aire acondicionado.450e. TEL: 977.25.09.93 PLaa . CaStELLErS , pis reformat de 4 dorm. s-menjador, cuina amb galeria, 1 bany, exterior, calefacci + a/a, ascensor, pk opcional, assoleiat. 550 / mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 CErvantES, PISoS dE 2 dorms. sala menjador, cuina amb vitro, bany complert, amb mobles, comun. incl., exterior, 450/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 rbLa, nova, PIS dE 2 dorm.s- menjador, cuina , 1 bany, subministres d alta i com. incl. 500 mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

Maspujols. A 50m del poble, masia rstica reconstruda de 80m2, en 2 plantes (1 tipus golfes) piscina, aigua i llum. vallada. Terreny de 3000m2. preu: 115.000. Tel.: 615.620.161

Almoster. plaa Centre de la vila. Casa individual de 270m construts i parcella de 240m2 al costat amb possibilitat de construir un 2 habitatge. La casa consta de 3 plantes i planta baixa. distribudes en 3 habitacions, 1 banys, cuina office, menjador amb sortida a terrassa de 40m2. preu de tota la finca; 186.000 Tel.: 615.620.161

tErrEnoS En La SECuIta. DESDE 500 M2 A 1.700 M2. COMPLETAMENTE URBANIZADOS.DESDE 40.000 / 60.000 . TEL: 671.868.896

SALOU. Zona Estival. Casa impecable 200m2 construidos garaje 3-4 coches, 4 habitaciones (1 en planta baja). Cocina con despensa, obra vista manual, buenos acabados, zona comunitaria con piscina, 390.000 euros. TEL: 977.25.09.93 -609.44.22.39

SE ALqUiLAn piSOS dE ObrA nUEvA en Tarragona centro. pisos de 1 y 2 habitaciones en el complejo royal Tarraco, cercano a la parquet, universidad. aacc, instalaciones deportivas y piscina exterior. parkings disponibles. desde 450e/mes. 977.214.713 web: royal. promysa.com

SE ALqUiLA CASAChALET En Tarragona ii, de ObrA nUEvA. 155m2 con patio y jardn privado. Cochera doble y piscina comunitaria. Tambien dispone de terraza solarium y buhardilla. Opcin a compra si se desea. Mas informacin en el 977.214.713

Sant PErE, SErraLLo PIS de 1 dorm., s- menjador amb balc, cuina americana, 1 bany, moblat. com. incl. 325 mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

fELIP PEdrELL, PIS S/ nou de 3 dorm., s- menjador amb terrassa molt gran, cuina officce amb galeria, 2 banys, ascensor, bomba fred/ calor, exterior, vistas, parquing doble. 650 / mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

Gran CaSa En PaLLarESoS pueblo. 2.200m2 terreno, piscina, jardines, pista deportiva, barbacoa. Muy bien situada, buenas calidades. 950m2 construidos, 450m2 de aparcamiento para 6/7 coches y varias dependencias. Casa con 10 habitaciones, 120m2 saln, cocina 35m2, 6 baos, porches y terrazas. 1.300.000 euros negociables. TEL: 609.442.239

vEndo ParquInG GrandE al lado Torres Roma. Tel: 609.303.285 tErrEno dE 700M2 Pra la construccin de 2 casas con proyecto 170.000 EUROS.T. 977.25.09.93 SaLou, zona PuEbLo tErrEno para unifamiliar de unos 600 m2, consultar precio. T. 977.25.09.93.

TArrAgOnA, CnTriC pis moblat, tot exterior, sol, calefacci, ascensor, 1 habitaci matrimoni, bany complert, cuina, sal, serveis contractats, 450e. particular. Tel. 660.726.827

valls. Terreny rstic a crta. valls-Alcover de 3700m2 amb casa escripturada de 70m2 i altell, 3 hab., 1 bany, cuina, aigua i llum amb plaques solars. preu: 99.500 Tel.: 615.620.161

boMont. CaMPo dE GoLf. Amplio apartamento 120m2 + terrazas 45m2. 3 habitaciones, 2 baos, gran saln-hall, cocina independiente, 2 plazas de parking y trastero. Bien ubicado y amueblado. Piscina comunitaria. 330.000 euros.Tel: 609.44.22.39

Lloguer Tarragona
av. PaSoS CataLanS, estudi s/ nou , cuina americana,

unI, PIS rEforMat dE 2 dorm, s- menjador, cuina amb vitro, bany complert, estudi i traster, ascensor. com. inclo. 550 mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 rovIra I vIrGILI, PIS reformat de 2 dorm., s- menjador , cuina office amb vitro, 1 bany,

Locals, Oficines, Naus, Prquings, Terrenys

SaLou, zona EStIvaL, tErrEno urbanizado para construccin de una casa.

La SECuIta. CaSa En vEnta obra nuEva (3 MIN. AVE / 10

CLASSIFICATS
Uni, pis reformat de 2 dorm, s- menjador, cuina amb vitro, bany complert, estudi i traster, ascensor. com. inclo. 550 mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 tarragona plaa . Castellers , pis reformat de 4 dorm. s-menjador, cuina amb galeria, 1 bany, exterior, calefacci + a/a, ascensor, pk opcional, assoleiat. 550 / mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 rambla nova , pis de 4 dorm.,s- menjador, cuina office amb vitro, 2 banys, armaris encastats, assoleiat, ascensor , 2 pk i com. inclosa. 800 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 Higinio angles, pisos alto Standing de 135 m2, SIN MUEBLES, esquineros, mucha luz, 4 Hab. 2 Baos, cocina amplia, rehabilitados, ltimas unidades. Informacin 635.125.576 rbla, nova, pis de 3 dorm.s- menjador, cuina , 1 bany, subministres dalta i com. incl., ascensor . 600 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 rovira i virgili, pis reformat de 3 dorm., s- menjador amb terrassa, cuina office amb vitro, 1 bany, calefacci, ascensor, com. incl. 460 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 Y96 - 609 309 507 serrallo. piso 2 HabitaCiones. Amueblado. Nuevo a estrenar, muy bonito y muy cuco. Terraza con solrium. 550 euros/mes. TEL: 977.25.09.93 alforja, pis s/noU de 2 dorm., s- menjador , cuina americana, 1 bany, a/a, ascensor, pk i com. incl. 315 / mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 Cambrils, pis semi noU de 1 dorm., s- menjador , cuina amb vitro, 1 bany, ascensor, terrassa, a/a, moblat, com. incl. 400 / mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 montbri, pis de 3 dorm., s- menjador amb balc, cuina amb vitro, 2 banys, moblat, pk i tr i com. incl. Zona com. amb piscina. 450 / mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 reUs. piso nUevo Cam de Riudoms 48, 2 habitaciones, 2 terrazas, amueblado, 490e. Tel. 651.826.272 vila-seCa, C/ folCH i Torres, pisos de 2-3 dorm., s- menjador, 2 banys, cuina office, pk i zona amb piscina. Opci mobles ... 520 / mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 pont d armentera, pis dplex de 2 dorm., s- menjador amb terrassa, cuina office, 1 bany, golfes amb terrassa, ascensor i com. incl. 425 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 llogUer. passeig. prim. pis de 90m2, 3 hab, 2 banys complets, balcwonera. Calef. Ascensor. Preu: 450euros/ mes. Telf. 652.960.787 BITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 llogo prqUing plaa Castellers. 75 . tel: 977 22.32.97 reUs. se alqUila loCal 140 m2, apto para taller o cualquier negocio, luz, agua, 400e. Tel. 977 75.18.36 alqUilo parqUing c/ Doctor Mallafr. 60 . tel: 607.947.746 llogUer prqUing avda. roma n9 tel. 977 21.53.18
LOCAL COMERCIAL, CARRER COLON 22 inmillorable situaci 120 m2, disposa de Aire Acondicionat, a 25 mts Mercat central. Info al Telf. 635.125.576.

30/11/2012 diarims

37

talacin elctrica, telefona y telecomunicaciones. Aire acondicionado. Cierre exterior mediante persiana enrollables a motor. PROMOCIONES JOSE LUIS- 977.21.79.50

pintor eConmiCo. tel: 669.161.419 . www.pinturascobo.com

TAROT
tarot amanda 806 499 500 Slo mayores 18 aos Leandro Hernndez, Urb/el Bosque,363 (46370) chiva, `precio max red fija 1,21 y red movil 1,57 euros/min. VISA 961 040 613

Trasps
gran oportUnidad. se traspasa (por jubilacin) BAR RESTAURANTE Can Toms- C/ Reial. Buen precio. Tel: 626.482.236 UrgeiX traspassar botiga roba infantil. Preu negociable. Tel: 699.480.021 tarragona. CafeterarestaUrante, zona nueva y moderna. Oportunidad nica!! Clientela fija y fiel. Tel. 610.791.094

COMPRES
PRUDIX COMPRO ORO JOYAS EN GENERAL, MEJOR PRECIO (SIN ENGAOS) PAGAMOS AL INSTANTE, ODONELL N25-27 REUS. 977 32.82.24, EN BENVINGUT SOCIAS N32 (EL VENDRELL) 977.18.15.15

AMISTAT
agenCia maisol. vols trobar la teva parella estable? Club damics. Tel.695.410.052 www.maisol. com

Altres poblacions
pobla de mafUmet, pis s/ n de 2 dorm. s- menjador amb terrassa, cuina amb vitro, 2 banys, balc, ascensor, moblat , pk i tr. i comunitat incl. 400 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507 la pineda. pisos nUevos a estrenar. Con y sin muebles. Preciosos. Modernos. De calidad. 2 habitaciones, 2 baos. Cocina independiente. Grandsima terraza. Ideal para todo el ao. Desde 550 euros con posibilidad de parking. TEL: 609.44.22.39

TREBALL
treballa Com a tCniC Professional en TanatoprxiaTanatoesttica i Operari Funerari. Prctiques en tanatoris i gesti de feina.Tel 977 27.32.57 bUsCamos ComerCiales 651.086.122

via aUgUsta, loCal de 35 m2, installacions fetes. 295 euros/mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

COMPRA DE ORO MXIMA COTIZACIN, RESCATE DE PLIZA DE EMPEO MONTE DE PIEDAD. MC ORO PLAA PASTORETA N 2 REUS PARKING GRATUITO . TEL 977.33.33.10

ES LLOGA PRKING C/ FREDERIC MOMPOU. AL COSTAT PARC CENTRAL. TEL. 660.604.770

trabajar desde Casa www.trabajarYa.Com. Tel. 93.100.01.10 bUsqUem personal per repartir publicitat. Enviar C.V.: comeccv@gmail.com se neCesita dependienta Con experiencia en costura. TARRAGONA. Tel. 977 23.69.20

CHiCo 45 bUsCa CHiCa 3045 para relacin estable. Tel: 698.266.185 me gUstara enContrar seor atractivo, buena presencia, educado, espaol. Que le guste salir, bailar, con coche. Tel. 608.389.704

en av. roma 6. Local comercial de 275 m. Actualmente oficina comercial. Sala direccin, archivos, sala difana y lavabos. Equipamiento: instalaciones elctrica, telefnica y telecomunicaciones. Aire acondicionado. Cierre exterior mediante cristaleras. PROMOCIONES JOSE LUIS. 977.21.79.50.

COMPRA Y VENTA DE ORO BERMUDEZ. Cansado de que digan 1 precio y luego sea otro? Bermdez garantiza 25 euros gr. Tambin compramos plata. C/Gandesa, 30 Torreforta C/20,56 Bonavista Tel. 692.228.340

REFORMES LLAR
lampista tel. 649.178.296 albaileria realizamos toda Clase de trabajos. Presupuestos sin compromiso. Sr. Codina. Tel. 977 54.12.34 /609.240.935
DINERO AL INSTANTE COMPRA DE ORO Y JOYAS MC. Mxima tasacin. Raval Mart Folguera, 27 Reus Tel 977 321 727, Tarragona C/ Caputxins,28. 977.24.21.84

SE ALqUILA DESPAChO-OFICINA en el vivero empresarial del complejo Royal Tarraco. El vivero dispone de 13 oficinas de distintos tamaos, salita de espera, sala de reuniones, baos y parking. Espacio de coworking para autnomos. Sin costes de alta. Parking incluido. Derechos especiales para el complejo deportivo. Desde 150e/mes. 977.214.713

SE OFRECE PALETA para hacer reformas en general. Econmico y serio. Tel. 615.891.932

seora bUena presenCia sin cargas familiares, le gustara encontrar seor educado y con buena presencia que le guste salir, bailar, con coche. Tel. 638.355.639

MASSATGES
maYCa : Excelentes masajes, precios adaptables. Deleitoso final Tel. 977. 20.26.20 masajista titUlada, teraputico, sensitivo. Confirmar. Tel. 647.757.630 (zona Joan XXIII) Econmico ejeCUtiva alt standing. Gaudeix de moments de relax... Particular. Tel: 636.172.823

MOTOR
pintores-albailes presupuestos econmicos. tel. 600.776.788 reparaCiones trodomstiCos. 698.294.777 eleCtel:

COMPRO COChES - FURGONETAS. No importa estado. Con/Sin embargo, deudas. 698.828.641

Lloguer Despatxos, Oficines, Terrenys, Naus, Prquings, Locals

pol. franCol. naU de 700 m2,- 850 euros mes. NOU H-

loCal ComerCial en tarragona C/CASTELLARNAU. Obra nueva, 100m2 de superfcie interior, 135.000 euros. 977.24.08.12 en C/ beetHoven, en edificio comercial despacho de 75m. Sala difana, archivo y lavabos. Equipamiento: ins-

38

diarims 30/11/2012

CLASSIFICATS
MASAJISTA LATINA 23 aos. Hago masajes relajantes, sensitivos. Reus. Tel. 605.389.701 MASAJISTA MAScuLINo. Teraputico-Ertico. Tel. 685.254.812 TARRAGoNA MIRIAM rabe, supergustosa, morbosa, cachonda. Tel. 603.282.635 SeGuR SILVIA. Catalana, madurita, todos los servicios. Tel. 672.503.016 AbueLA cAchoNdA. hace de todo. tel. 642.740.412 NoVeTAT cATALANA, 39a, molt atractiva, ulls blaus, cames precioses. Particular. Gemma. Tarragona. Tel. 627.812.989 cLAudIA MAduRA, muy cariosa. Reus. Tel. 619.658.520 bReNdA bRASILeA de sangre caliente, 28 aos, nueva en Reus. Tel. 655.240.370
PROFESORA EN PARO. PRIVADO. CREIXELL 653.021.726

cRReTe La fiesta con bLANcA, 27 aos. 650.801.498 24h. LA ReINA del sexo CASANDRA. 638.467.736 MARINA RuSA 120p. Besucona, sin tabs, 25 completo. Reus. Tel: 676.740.880 AbueLA cAchoNdA joven. 689.091.995 24h. ReLLeNITA, MAduRITA. S a todo Tel: 693.731.224 chIcAS cALIeNTeS jvenes y maduritas buscan hombres para relaciones espordicas. Mayores de 18 aos. 803.544.009. boLIVIANA. JoVeN, cariosa. Todo de todo. Reus. Tel: 603.649.911 MAduRITA. ecoNMIco, solo espaoles. Tel: 622.856.384 Reus TARRAGoNA. JuLIANA rubia, 120 pecho, espectacular. Tel: 651.045.349 eSPAoLAS 30 , jvenes, muy viciosas, cariosas. Tel: 608.452.305 - Reus GuAPSIMA JoVeN, cuerpo impresionante, masaje completo, 40e. Atrvete!! Tarragona. Tel. 669.262.608 MARTA cANARIA, cariosa, complaciente, 25 completo. Reus. Tel: 659.377.652. NoVedAd NRdIcA, viciosa, rubia, joven, besucona, completa, masaje. Tarragona. Tel. 669.262.608 cASA cLeoPATRA Tarragona. Super novedad. Espectaculares chicas complacientes, 24 hrs. Cntrico. Fcil aparcamiento. Tel: 977- 07.99.72 cASA beLINdA. Seoritas dispuestas complacer tus deseos. Torreforta. Tel: 683.127.568 RuSA cAchoNdA oLGA, a todo s. 648.726.243 SeoRITA MAduRITA y elegante recibo sla. Mxima discrecin. Tel. 698.390.293 TARRAGoNA PALAceTe. 5 chicas s a todo. Tel: 977 11.20.90 VIcKY cATALANA. Conejito peludo, besitos, griego, francs completo. Reus. Tel: 660.056.981 TARRAGoNA. LoLA andaluza, completa, especialidad griego profundo. Tel: 685.725.676

dANIeLA NueVA en Reus, 19 aitos, traviesa y juguetona. Tel. 688.468.522 IVoN 25 euros. Reus. Tel.

bELLA SEORITA. masajes profesionales en la camilla. 622.577.745

Se ALQuILA habitacin por horas, para relax, especial parejas y chicas independientes. Tel. 615 383 697 KASANdRA 28 a. Hago toda clase servicios. Tel: 683.407.729 TARRAGoNA VIKY 23a, griego profundo. Tel. 698.375.362 TARRAGoNA. eSMeRALdA colombiana, 23 a. Multiorgsmica. Tel: 603.282.635 chIcA RAbe. Sexy, bonita. Atiendo en casa. Salou. Tel. 608.387.770

698.371.550 ALIcANTINA. 628.179.115 bLGARA 26A, complaciente. Tel. 692.426.496 SALOU coLoMbIANA 25A, francs natural. Tel. 698.215.419 MAduRITA,

peludita. 30 . Reus. Tel:

RELAX
TARRAGoNA 50e 1 hora de massatge. Tel. 687.320.302 JoVeN eSPAoLA, masajista profesional. Mxima discrecin. Dulzura y elegancia. Tambin salidas. Tel: 608.996.179 TARRAGoNA. PAoLA modelo en paro, caera, fiestera. Tel. 672.548.437 ofRezco TRAbAJo chalet relax. Tel. 653.103.491 ReuS NoeMI catalana, estudiante, muy rellenita. Tel. 632.251.198 PuRI. PechuGoNA atractiva. Recibo sla. Concertar cita. 649.191.271 - Pido discrecin. NoS eNcANTARA que experimentaras con nosotras tus fantasas ms ocultas.... Muy econmico. Tel. 606.386.967 MIcheLe NueVA en Reus. 18 aitos. Inicindome... Tel: 654.361.338 ReuS. MAduRITAS, picantonas, cachondas, todos los servicios. Tros, parejas. Tel. 698.245.569 bRbARA 30 a. besucona. S a todo. Reus. Tel: 698.308.645 NIcoLe 23 a. Todos servicios. Partir 20 . 24 hrs. Tel: 653.613.385 eSPAoLA 23A. Todos los servicios, partir 20e. Tel. 648.132.051 ALeX GuAPo, carioso. Apartamento privado. Salidas. Tel. 660.851.172 cARMeN cATALANA. 28 anys. Reus. Tot de tot. Tel: 977/ 27.72.05 ANGeLA MAduRITA. Nueva en Reus. Francs sin. Tel: 683.116.136 TARRAGoNA eSTheR. Rubia catalana, 110p. Todos los servicios, supersensual. Tel. 674.744.720 SeGuR PAoLA. Brasilea, jovencita, todos los servicios, 24h. Tel. 672.948.139

SALOU mASAjISTA titulada real, muy atractiva, camilla, piedras calientes, aceites... masajes varios. Particular. Tel. 634.838.843

CASADA ESPAOLA, ejecutiva. No profesional. CREIXELL 608.411.781

NoVedAd SofIA espaola, Chica todo terreno. 24 hrs.Tel: 648.827.815 cLAudIA, SeoRA sexy, independiente. Privado. Tel: 602.891.065. Salou NueVAS JoVeNcITAS dispuestas a jugar contigo, muchsima variedad. Tel. 608.252.696 15 euRoS. Cubana 39 a. Tarragona. Tel: 680.907.818

SALou TRAVeSTI 22a, activapasiva,

ESPAOLA, mORbOSA. Francs natural hasta el final. SEGUR-PLAYA 615.252.553

superdotada.

Tel.

644.461.169 RuSA-fRANceSA, muy discreto, profesionales. Reus. Tel. 652.026.477

SALou. MINuTo 1euro, jovencita, rellenita. Mucha discrecin. Tel. 679.775.016

NoVedAd PISo relax. Reus. Tel. 977 32.72.04 dISfRuTA!!! MASSATGeS 4 mans. Tel: 658.666.227

mADURITA TORREDEmbARRA frances 15e completo 25e. Tel. 635.905.696

SALOU REALmENTE sola y desnuda, 38 aos, guapsima, super pechos, cuerpazo, discrecin. Tel. 698.468.684

TARRAGoNA. ciente,

MNIcA Tel.

oriental 22a, muy complacompletsima. 651.045.359 TARRAGoNA. cLAudIA jo-

NoVedAd. MAduRITA, complaciente...sin prisas, sin lmites (privado) Salou. Tel. 688.244.380 ucRANIANA 28A, piso privado, 30e. Reus. Tel. 619.658.520

vencita, 120 p., completsima. chIcA JoVeN simptica, recibo sla, 30e 1h 50e -Salou. Tel. 644.675.508 ReuS. MARITXeLL catalana, madura, dulce, complaciente. Tel: 688.313.590 ReuS. doS AMIGAS exquisitas, hacemos dplex, lsbico real. Econmico.Tel: 648.266.866 VIcToRIA GALLeGA 39a, muy cariosa, complaciente, absoluta discrecin. Horario 9:30h16:30h Tel. 606.928.176 Tarragona Llmame repetirs!! Tel: 672.548.444 SoNIA MAduRITA.120 pecho. Todo de todo. 25 completo. Reus. Tel: 659.903.773

mALAGUEA. Grandes pechos. Recibo sola. mxima discrecin. Tarragona 658.044.799

DANIELA. 20 . Salou. 602.426.161

TeToNA ALEJANDRA,

150 22

naturales aitos.

cAP SALou NATALIA madura, nueva jovencita, guapa, delgada, masaje, todos los servicios. Discreto. Econmico. Salidas. Tel. 628.892.397 coRdobeSA 25 a. Muy cachonda. Todos los servicios. 30 . Tel: 634.073.849 - Reus eSPAoLA MAduRITA, pechazos, nueva, 30e. Tel. 696.255.672 Reus. VeNGo de barcelona, gatita en celo busca macho, atiendo en braguitas. Discreto. Parking. Tel. 698.460.490

628.380.505 24h. heIdY 22 aitos, cariosa, juguetona. 681.065.772 24h. NIATA JuGueToNA cRIS-

TRAVESTI 30 COmPLETO. Sin prisas y sin tabs. 697.630.642. Reus

TINA, 20 aitos, 636.737.720 24h. beSucoNA ATReVIdA, 22 aitos VANESA, 681.058.450 24h. eSPAoLA 25 aitos, belleza, simpata, sensualidad y elegancia. Todos los servicios. 699.242.637

2 AMIGAS maduritas en Reus, serviciales. Tel. 698.419.707 ANdReA TARRAGoNA. rubia, completsima. Tel: 603.240.442

CLASSIFICATS

30/11/2012 diarims

39

40

diarims 30/11/2012

A LLTIMA
Napi

Jordi Figueras De Torredembarra a Rio de Janeiro (Brasil)

CEDIDA

LACUDIT

Jordi Figueras davant de lestadi de Maracan, el ms gran de tot el Brasil.

EL TEMPS

Patrocinat per:

12

Mxima

Estat del cel Es preveu un predomini de lambient assolellat amb el pas de bandes de nvols alts arreu del pas. Per una altra banda, hi haur intervals de nvols baixos a punts del sector central del litoral, i de forma ms dispersa i sobretot durant el mat en els dos extrems. Independentment, al vessant Mnima nord del Pirineu el cel estar entre poc i mig ennuvolat fins a primera hora del dia.

A lhivern a Europa la gent llueix jerseis, aqu com que no fa fred llueixen el cos
Aquest torrenc de 21 anys collabora amb diversos mitjans de comunicaci esportius, tant espanyols com brasilers
Laia Daz

SUDOKU
Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les celles buides amb un nmero de l1 al 9, sense repetir cap nmero en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Nivell mitj

Com va fer cap a Rio? La professi estava cada dia pitjor. Un dia parlant amb els meus germans vaig veure loportunitat: Brasil acollir una Copa Confederacions, un Mundial i unes Olimpades. Ser el centre de la notcia esportivament parlant, com a mnim, durant quatre anys. El gener de 2012 vaig comprar uns bitllets davi i vaig comenar a estudiar portugus. Quina va ser la primera impressi del pas? Feia molts anys que somiava en venir al Brasil i magradaria que queds clar que no s com es diu des dEuropa. Tenen moltssima feina per davant, en tots els mbits. Per molt que com a potencia econmica estigui creixent molt, els diners, com a molts llocs, no van al poble i noms cal passejar per adonar-ten. Va ser sorprenent el canvi? Es diu que s un pas molt insegur i que a Rio de Janeiro has de vigilar molt. No dic que no ho sigui, per tampoc es respira la por que molta gent creu. Si vas amb roba de marca, un rellotge

car i amb un Iphone pel carrer, en segons quins llocs pots tenir un ensurt, per tamb et pot passar el mateix a determinats llocs del panorama catal. Quines sn les diferncies ms grans amb Tarragona? Lalimentaci t molta influncia americana, no tot sn fruites tropicals i sucs i hi ha molts restaurants tipus bufet on et cobren en funci del que pesa el que has agafat. Daltra banda, el culte al cos crida molt latenci. Un brasiler mexplicava que a Europa a lhivern la gent compra roba per anar a la moda i lluir-la. Com que aqu no fa fred i no necessiten jerseis prefereixen cuidar el cos per exhibir-lo. Com sest vivint la crisi econmica al Brasil? Hi ha molts ms impostos que a Espanya, per el poble no t el sentiment de sortir a protestar al carrer. Tenen assumit que s impossible evitar la corrupci. A ms, hi ha molta gent fent feines no necessries o que permetrien fer guanyar ms diners a lempresa. Mexplico: al supermercat hi ha persones encarregades de

posar tot el menjar en bosses de plstic. Noms fan aix. Amb la meitat de persones sen sortirien, per de gent que no en falti. Hi ha oportunitats per trobar feina? s difcil, per trobes feina ms aviat que a Espanya. Ara b, la inversi econmica que es fa de cara als futurs esdeveniments esportius fa que molta gent solori una caiguda important de la feina a partir de 2016-2017, per tant shaur danar en compte. Qu troba a faltar? El pernil i el fuet, ja que aqu els hi sona a xins i les platges poc massificades de la Costa Daurada. Per tamb trobo molt a faltar els miradors dels Munts i la famlia. Tornar aviat? La intenci era quedar-me fins al Mundial del 2014, per fer papers s fora difcil. Fins al mar tinc visat de turista, aix que desprs anir tres mesos a Buenos Aires o Bogot i al juny tornar a Torredembarra ja que sem casa un dels dos assessors ms importants que tinc, el meu germ mitj!