1

O]4E4)EOC-_g
EL GEGANTISME CEREBRAL
DE TALLER LLUNTIC

Josep Albert & Bartomeu Cabot


2

"L'apetit de destrucci resta tan ancorat
en nosaltres que ning no aconsegueix extirpar-lo"
E.M. Cioran
(trad, Joan M. Marn)

A Joan Melich Ledesma, detingut per sisena vegada
1
amb motiu de la meravellosa malaltia que el converteix en
metge de nines petites per auscultar-les minuciosament, fins i tot entre els pls tendrssims que els hi creixen
entre el cul i la catxofeta (perineu). Sol.licitam la seva absoluta posada en llibertat sense crrecs, i alhora que se
li faci un monument tot nu, per subscripci popular, instal.lant-lo a la Comuna de Llorito. Perqu tanmateix
Melich ja s de TALLER LLUNTIC.


Sembla mentida, per l'aberraci de TALLER LLUNTIC encara no ha estat compresa ni en la
seva mnima expressi. TALLER LLUNTIC no t portes d'entrada ni de sortida. Per s t
noms i llinatges d'aquells que hi combreguen donant pel sac al Bon Jess --Albert, Cabot--, i
aquells que aparentment hi participaren i que, o ben aviat o al llarg dels anys, s'han desdit, s'han
trat, s'han autosanat, s'han baixat els pantalons, s'han aigualit, han hagut de tastar la seva prpia
merda, s'han hagut de posar a les ordres dels seus propis enemics, etc. Casos com Miquel
Barcel, Biel Mesquida, Llus Maicas, els bessons Terrades --el Nin i el Nene--, ngel Terrn,
Andreu Vidal i Sastre (A.C.M.S = Al Cel Maric Sia), Jaume Sastre, Jaume Gual, etc,
2

responen perfectament a aquestes claudicacions. Si TALLER LLUNTIC t una cosa clara s
no tenir amics ni beneficis. Si dins les seves violentes crtiques --textuals, plstiques o fsiques--
s'hi troben gent de tota mena --Dami Huguet, Teodora beda, Pere Serra, Nicole Blancheri...;
tanmateix els que en un moment o altre signaren la seva adhesi a la nostra filosofia lluntica,
repugnant i degenerada, i desprs han renegat d'ella, han rebut ms merda dins la boca que tota
l'altra xeremiada de comparses. El fenomen ms pals en aquest moment s el de Jaume Sastre
(lies La Dona Barbuda) que no obri boca --a la premsa, en catal o en espanyol, del cacic Pere
Serra-- sense que no rebutgi, fent afirmacions contradictries, tot el seu passat amb TALLER
LLUNTIC. Com s possible, si no, que asseguri --en espanyol i entrevistat pel qui en altre
temps havia acusat de lacai de Pere Serra, Lloren Capell!
3
-- que Josep Meli s "un referente
dignsimo", quan havia dit pestes de l'autor d'"Els Mallorquins", tant a la seva conferncia de
1988, citada al nostre "Sab fluix de camp de concentraci"
4
, com a "L'Estel de Mallorca": en
teniu un exemple flagrant en el text "Josep Meli, l'autoodi del nacionalisme i.lustrat" (1 agost
1990)
5
? Com s possible --a la mateixa entrevista-- que afalagui el cacic Serra com l'espriu ca
que s'ajup sota el fuet, o abans amb un article, "Lletra de batalla pel MAC de Palma",
6
de
defensa del Museu d'Art Contemporani del Baluard de Palma de Pere Serra (joc mafis
denunciat paradoxalment per la premsa espanyolista de Mallorca com "Diario de Mallorca" i
"El Mundo/ El Da de Baleares"
7
)? Parlant de contradiccions en voleu una de ms grossa que
el silenci absolut (no admetem ms que un llenguatge assass per qualificar el que direm) de
"Lobby per la Independncia"
8
davant l'afronta, l'insult, la putada ms grossa dita mai contra les
nostres cotorres de "raa autctona", els nostres conys sagrats, els millors del mn, que han
significat els mots de Pere Serra, ni ms ni manco que dirigits, de la manera ms colonitzada de
la terra, a la reina d'Espanya Sofia, filla de culer: "A MS DE REINA DE TOTS ELS
ESPANYOLS, PUC DIR QUE T EL TTOL DE LA MALLORQUINA MS MALLORQUINA
DE LA NOSTRA ILLA"
9
? Vora aix, una altra perla. Sabeu qu en pensa Serra de tot Du que
es dedica a la poltica --sigui quina sigui aquesta, no ho justifica ni amb la defensa de la nostra
independncia? Doncs vet aqu els seus mots, tan sols un mes desprs dels precedents: "La


3
poltica s un refugi de gent fracassada"
10
.
A "Sab fluix de camp de concentraci" ja assenyalrem els paral.lelismes entre el
caciquisme de principis de segle XX i els de finals de centria i principis de l'actual. Aix
comparvem la figura de Joan March i Ordinas (Santa Margalida 1880- Madrid 1962) amb la de
Pere A. Serra i Bauz (Sller, 1928). Esmentvem el titnic treball d'Isabel Pearrubia sobre els
partits poltics i el caciquisme, i les relacions de dependncia dels intel.lectuals des del moment
que entren a col.laborar en un mitj de comunicaci com "El Da" de March. Avui les tcniques
de control no han variat, s'han perfeccionat ms. Amb posterioritat a l'assaig de Pearrubia, Pere
Ferrer Guasp ens ha ofert una primera part de la biografia de Joan March que encara perfila i
s'acosta ms aclaridorament a les arrels de submissi que configura la vidal social, poltica,
econmica i cultural entre nosaltres. "La xarxa caciquista, s'escampava fins al darrer conf del
territori", afirma Ferrer. "Joan March, per la magnitud i el carcter dels seus negocis, havia
creat una extensa malla de dependncies a tot arreu", conclou l'autor
11
. La figura del cacic --ho
hem de tenir clar-- s la que ven tant el colonitzador com el colonitzat. Sempre t un peu dins
cada bndol. La seva llengua s un mitj de comer que serveix per col.laborar, en el cas de
Serra, amb funcionaris --com el militar Jimnez Riutord--, feixistes militants espanyols --com
Alfonso Ussa
12
--, i entabanar independentistes --Lobby per la Independncia, Alternativa per
Mallorca i altres herbes de torcar-se el cul--, confiats que salvaran el poble grcies als
periodistes que els treuen a primera plana --com els germans Margalida i Lloren Capell--. El
caciquisme s'immisceix dins tots els sectors ms visibles, ms pblics, per detectar les seves
caractersques i febleses, i diluir-los quan conv a fi que no puguin obrir boca. El caciquisme del
segle XXI s el que Guy Debord ja anunciava el 1967. Fort especialment dins els mass media,
assimiladors de tota la prria que vol aparixer a la premsa i que es baixa els pantalons pel seu
quart d'hora de popularitat. Aix va poder fer el seu diagnstic a "La societ du spectacle" i
tronar d'una manera precisa amb uns mots que feim nostres, absolutament vigents: "Jo he
considerat sempre accions culpables el parlar amb periodistes, escriure als peridics, sortir a
la televisi, s a dir, col.laborar, per poc que sigui, amb la gran empresa de falsificaci que
duen a terme els mass media". Exacte, Debord, ha dit dels periodistes:"Em semblen tots iguals.
I no tenc una opini millor dels seus lectors"
13
. El mateix 2001 s testimoni de la manipulaci
d'imatges en un fet tan meravells (la millor performance mai vista) com la destrucci de les
Torres Bessones de Nova York l'11 de setembre.
Tot plegat ve a compte d'aclarir a la puta Humanitat que l'accs a TALLER LLUNTIC
(tot el contrari de les cagarades que acabam d'anotar), s una entrada gratuta a l'estadi
compulsiu de conseqncies imprevisibles, on conceptes com "futur", "xit", "prestigi", "ptria",
"religi", "poble", "ironia", etc, automticament van a prendre pel cul. Escrivim aix, tamb,
amb motiu de la conversa telefnica que Bartomeu Cabot mantingu amb Miquel Font --davant
Sebasti Vidal-- dia set de juny d'enguany --2001. Ho deim tant pel que fa a les paraules
creuades entre Cabot i Font, com pel que fa a les de Vidal dirigides a Cabot immediatament
desprs. Qui s, per, Miquel Font i Poquet? Doncs es tracta del fill de l'editor mallorqu
Miquel Font i Cirer, llicenciat en Filologia Catalana, de vint-i-set anys, que es declar admirador
de TALLER LLUNTIC, per que, ell, per edat (tamb sn mots seus), no havia pogut viure
els nostres esdeveniments (desesperats, violents, sacrlegs i pornogrfics, incmodes fins a
l'exasperaci, afegim nosaltres, per a tots aquells, sobretot, que avui sn a les mans del
caciquisme que quan "eren lluntics" havien combatut: en concret Jaume Sastre i Llus Maicas).
Font alhora manifestava a Cabot que li agradaria veure i comprar obra seva a l'estudi. La
resposta fou que totes les consultes tcniques les fes, per favor, per escrit. Que TALLER
LLUNTIC no mant cap tracte amb porcs, amb pintors, galeristes, comissaris, etc. Tot al
contrari, elements com Jaume Reus i Mara Jos Corominas varen ser elevats a la categoria de


4
fills de puta i degudament apallissats en llurs experincies del desig frustrat que tenen tots
d'integrar-nos i d'assimilar-nos al convencionalisme putrefacte i polticament correcte tan de
moda dins la joventut filla de puta.
Per cert, ara que hi som dins la bassa de comissaris, vegem la doble darrera repressi,
prohibici, censura i mariconada contra TALLER LLUNTIC. Ben pblica i publicitada, sense
que ning s'hi hagi oposat ni cridat amb la boca torta, bavosa i desencaixada, amb la mirada
esglaiada i sangonosa com ara tenim nosaltres. En primer terme: per nosaltres el mot comissari
sempre designar un puta espia que ordena i prova de desactivar un missatge o una icona de la
seva capacitat transgressiva. Vet aqu, doncs, que el comissari Joan Carles Gomis, crtic de
plstica durant anys del Grupo Serra, membre del Consell de Direcci d'aquest moc intitulat
"Gran Enciclopdia de la pintura i l'escultura a les Balears" (Palma, 1986), ha organitzat una
exposici a l'auditrium de "Sa Maniga" de Cala Millor --ciutat modernssima de vici turstic de
la Mallorca actual-- sota el lema d' "Erotisme a la plstica contempornia a les illes Balears" (7
juliol-4 agost 2001). No ens enganyem, amb operacions com aquesta, tant Gomis com les
verdureres de cony assenyat Cristina Ros i Pilar Ribal, que signen uns textos al catleg, no
pretenen ms que establir un seguit d'afirmacions destinades a fer amable i digestiu all fosc i
brut, criminal i foll que s el sexe i la sexualitat, l'erotisme i la pulsio de mort. "La tolerncia
occidental creixent ha arribat tamb al fenomen editorial, i, pel que fa a sexualitat i erotisme,
la feina de compilaci duta a terme en els darrers anys s, sense dubte, de gran valor
sociolgic i demostra que queden poques coses que puguin ofendre o sorprendre" (pg, 14),
afirma la pocavergonya de na Ribal. "Hom podria pensar que avui s ms difcil expressar i
provocar l'erotisme, desapareguts els condicionants socials i abolida tota possibilitat
d'escndol. Per aix no s aix, perqu el fet s que avui l'ertica ja no es representa amb els
tpics propis d'una situaci repressiva. Ara, l'erotisme s ms particular i divers que mai, i a
cadasc correspon expressar les seves obsessions , fantasmes, luxries i desigs", escriu un altra
truja podrida de la quadra Serra, Cristina Ros (pg, 19). I aix ho diuen desprs de totes les
prohibicions que es fan arreu del mn de l'erotisme, i amb les qu elles col.laboren decidides
quan consenten la que s'escomet amb Cabot... Amb botigues com aquesta, insistim, no es fa ms
que continuar el tradicional provincialisme que ha ofegat aquesta illa des de temps
immemorials. La mediocritat de les obres exposades d'un Antoni Socias
14
, l'anacronisme de
realitzaci i idea d'un Menndez Rojas, l'encarcarament antiqat d'un Joan i un Pere Bennssar,
la repetici oiosa d'estils com l'expressionisme, el cubisme, el fauvisme... --Maria Carbonero
sempre incapa de moure's d'all mateix--, l'oportunisme plagiari sense cap personalitat prpia
de Miquel Barcel, fets avui no poden suposar ms que l'esclerosi vigent en tanta obra plstica
com la que esbutzam. Es ms, el gran flaix que suposa l'obra de Mati Klarwein, DMZ. (1994),
la curiositat de Jaume Canet, la simple crida de l'arrel atvica i ertica de Guillem Nadal,
s'empetiteixen enmig d'aquest corral de grimpadors. Concretament "Erotisme..." s una cpia
borda, nana, autocensurada, mediocre, falsa i castradora de la magna exposici, rigorosa,
universal i autntica que es va fer el 1999, a Barcelona, al Palau de la Virreina i al Centre
Cultural Tecla Sala, comissariada per Victria Combalia, per amb l'aportaci decisiva d'un
immens material per part de Marcel Fleiss de la Galerie 1900-2000 de Pars. El ttol de la
mostra barcelonina es fu sota el lema de "Jard d'Eros" .
I ara, vet aqu la segona part de la doble censura. TALLER LLUNTIC va ser cridat per
Combalia a fi que un sol dibuix del nostre insuperable llibre "Sab fluix de camp de
concentraci" figurs a la mostra. Davant la nostra arrogant i raonada resposta (lletres indites:
de Combalia a Cabot, faxos del 25-XII-1998 i 11-I-1999, telefonada el 20-I-1999, de TALLER
LLUNTIC a Combalia del dia de Sant Sebasti Maric de 1999) a la nostra vella torturada
Vicky Combalia (volem amb tota la lgica del mn que fos un exemplar sencer i no fragmentat


5
el que s'exhibs a Barcelona) aquesta va prescindir de nosaltres. Puta! Una cosa porta a l'altra.
A Cala Millor la censura ja es va fer pblica i no reduda a l'mbit, fins ara, noms de les cartes
creuades entre nosaltres i Combalia. A la publicaci de la programaci de l'audirrium de "Sa
Maniga" dels mesos juliol, agost i setembre del 2001 s'anunciava l'exposici amb la llista de
participants triats per Gomis. A la llista hi havia Bartomeu Cabot. Als reportatges de premsa
tamb hi apareixia el nom de Cabot. Aix al "Diari de Balears" del 22 de juny del 2001, i a
l'"Ultima Hora " del 15 de juliol del 2001, hi tornava haver el nom de Cabot. Doncs b en
visitar l'exposici a Cala Millor ens cagrem en la mare que va parir tots els comissaris de
policia i de puteria en no veure per cap banda cap obra de Cabot; ni tampoc al catleg, que aqu
s que s'havien encarregat prou de fer desaparixer com nima de Robert el nom
impronunciable, per incmode i fastigs de Bartomeu Cabot. De cap de les maneres, com es por
imaginar, s'anomenava el paper decisiu que ha tengut, t i tendr TALLER LLUNTIC dins
l'erotisme i la pornografia planetries.
s, aquesta, una repetici obsessiva del que sabem massa b i saben massa b de
nosaltres els porcs de la poltica, de la literatura i de les arts plstiques? Afirmatiu absolut.
Tanmateix la conversa telefnica esmentada va tenir una faceta particular (faccetta nera, bella
vicina _) provinent d'un cos les aixelles del qual pot produir una hiperhidrosi paral.lela a la de
Bartomeu Cabot, degut a les proporcions monstruoses del seu ventre: Sebasti Vidal. Un
fantic de les pilositats desproporcionades i exagerades a les parts ntimes femenines, tant com
la seva aversi manitica als bancs. Volem dir que Sebasti Vidal i Juan (nt del nostre fotgraf
primitiu pornoreligis, Jeroni Juan Tous), coautor amb Enric Massut del llibre cientfico-
sensual "La llampuga, un mite de tardor" (1997), en haver sentit el dileg entre Cabot i Font,
adre al primer unes paraules el pes de les quals ara ser deslletigat. Vidal digu a Cabot que
en tot moment es referia a TALLER LLUNTIC com a una conspiraci noms formada per
Josep Albert i Bartomeu Cabot, que era clar que no el volem dins la secta, etc, etc.
Davant aix TALLER LLUNTIC ha de declarar, un cop ms, que no ha negat mai a
ning l'entrada dins la seva sala d'armes, i molt manco que tampoc hagi expulsat mai ning.
Nosaltres hem superat en tot el que els acadmics i professors de literatura anomenen "les
avantguardes histriques"
15
. Nosaltres no hem tengut mai cap idealisme ni cap creena. Hem fet
nostra la divisa de Friedrich Nietzsche: ""Ja no crec en res ms".-- Aquesta s la manera
correcta de pensar d'una persona creadora".
16
Nosaltres ens hem creat la prpia toxina
botulnica, un dels verins ms eficaos contra la sudoraci excessiva de les mans deguda a la
inseguretat, la traici dels propis conceptes de volanders com Jaume Sastre, Jaume Gual --
festejador, per cert, de la puteta acadmica Mara Kos Mulet, de qui Vidal tradueix del castell
al catal el seu treball sobre la fotografia a Mallorca--, els bessons Terrades --que ara tan sols
poden cagar nostlgia traginant amunt i avall les seves niques escorregudes satifactries:"Neon
de Suro"
17
--; Biel Mesquida, Miquel Barcel, Llus Maicas, etc, etc.
En definitiva les proves demostren que TALLER LLUNTIC no ha practicat mai all
que per exemple Jaume Reus anomena com a semblances nostres amb els surrealistes: purgues,
jerarquitzaci...
18
, etc. Ben al contrari, sn els autoexclosos --com Sastre i Maicas amb les seves
nervioses i diarreiques puntualitzacions de les dates de la seva estana a TALLER
LLUNTIC
19
-- els qui xerren pels colzes i anul.len la seva prpia prctica (o pur testimoniatge i
adhesi, tan sols) lluntica. I d'altra banda tampoc ha dit mai que no a la demanda de qui sigui
d'entrar dins la nostra planificaci i execuci de l'assassinat, de la nostra admiraci del
monstrus, del nostre odi als gitanos, de la nostra escopinada damunt la puta santssima de tota
poltica. (Si parlam de poltica, reiterem un cop ms la transformaci del fenomen
independentista catal en actes "ldics i festius", renunciant tamb a tot el seu passat, aconduits
ara de la m del caciquisme de la premsa --"Encara un segle ms amb peridics i totes les


6
paraules faran pudor", tornem citar Nietzsche
20
-- per les vies pacfiques desactivadores. La
Diada Nacional de Catalunya que commemora el genocidi ms imperdonable del mn i la seva
puta histria, s'ha transmutat en una festeta de pallassos, titellaires i someretes de Sant Bernat.
S'ha arribat a l'extrem de baixesa de baratar les manifestacions serioses, violentes, crispades,
cridaneres i verament reivindicatives i odioses cap a l'Espanya eterna contra Catalunya, per la
covardia, la submissi, el canguelo i l'abandonament total de la guerra a mort contra la porca
Espanya amb el mxim acte de claudicaci que fou la desconvocatria dels actes de la tarda de
l'11 de setembre de 2001 amb motiu --tan sols-- d'una acci cinematogrfica nordamericana que
va succeir el mateix dia amb una mica de desgrcia a Nova York. On s'ha vist mai suspendre
l'escopinada anyal que fotem als infectes espanyols per quatre petards i una traca a
Manhattan
21
?).
Ara b, no s igual entrar a TALLER LLUNTIC el 1976 que el 2001. "Ser de
TALLER LLUNTIC" implica una srie de requisits sadomoquistes d'una duresa d'acer que
cap dels autodisidents ha suportat. La imperiosa necessitat d'aquests de relacionar-se amb tota la
colla de fills de puta intel.lectuals els ha fet tombar el coll d'haver de maleir TALLER
LLUNTIC. Per descomptat no dubtam que Sebasti Vidal coneix aquests requisits i sap molt
b que basta que signi qualsevol text o acci lluntics per "ser de TALLER LLUNTIC". Sap
que basta que uneixi el seu esperma al nostre de la manera que consideri ms creativa. Sap que
basta que ens digui que vol fer-ho.
TANMATEIX tamb sap que suposaria la seva mort immediata que no practics, a
partir del moment que fes avant en "ser un lluntic", una conducta estrictament lluntica. Per
exemple amb una fascinaci hipntica sense pal.liatius pel nazisme --si vol boixant-se la sempre
admirada Leni Riefhenstal de noranta-nou anys quan redactam aquest escrit--, el comunisme
22
,
l'exhibicionisme i l'egoisme amb el rebuig, l'insult, l'agressi, la grosseria, el mal gust i tota la
incorrecci possibles, i si s'escau amb tot tipus de vexaci i menyspreu dels seus putes drets
humans, de tots els enemics de TALLER LUNTIC. Aix caldr que observi una posici
violenta davant individus covards, falsos i tradors que es pot trobar pel mn com Antoni
Guiscafr (a qui haur de fotre una pedrada a la seva bruta caparrota calba), els ja anomenats
Terrades (ah, per cert, a Sara Gibert, com que ara ja s una puta vella se la pot tirar, segons la
seva afici de cardar moribundes), Sastre, Maicas, etc. Per "ser de TALLER LLUNTIC" cal
comprendre totd'una, i acceptar-ho sense reserves, que el discurs d'aquell intrpret que era un
pres alemany que parlava castell amb entonaci efeminada, s d'un candor infantil. Ens
referim, s clar, a la descripci que fa el magistral Joaquim Amat-Piniella al seu colossal llibre
"K.L. Reich": "Acabeu d'entrar en un camp alemany d'extermini. Aqu veniu a treballar i a
obeir i, com s natural, no podreu pas protestar tal com s costum vostre. No cal que pregunteu
res; tot est prohibit i els cstigs als que es pensen ser espavilats sn molt severs. Recordeu que
la ms petita relliscada es paga moltes vegades amb la vida. Aqu se us imposar la ms rgida
disciplina que us podeu imaginar. Us passaran les ganes de riure per sempre ms... --Maricn-
-, digu l'Emili."
23
Figurau-vos, doncs, com han de ser les nostres condicions --que es van
revisant constantment a fi que no acabin sent tradici, costum i cultura popular, entesos?-- per
ser lluntics. Adoraci de la societat de consum, dels diners pels diners, del mn de la
pornografia, de l'escatologia, del sacrilegi, etc.
Com s natural no podem deixar de parlar d'un tema cabdal pel que fa a relacions
humanoides. L'amistat. Vet aqu un dels odis ms virulents de TALLER LLUNTIC. Hem
deixat aquesta tifa molt clara en tot moment i en els nostres textos, les nostres accions, les
nostres imatges. Tanmateix volem insistir que un lluntic no pot tenir amics. Noms perqu
Cicer ja ho va definir, i devia pensar que durant els segles XX i XXI nosaltres ho farem pals.
"L'amistat noms pot existir entre homes bons", va dir aquell rom de tant de coneixement
24
.


7
Contrriament nosaltres tenim l'encarnadura dels animals i plantes salvatges, no domesticats,
desesperats i sempre voraos, la histria dels quals va des del meravells miotragus balearicus
fins a la caulerpa taxifolia, passant per la depredaci dels marts, dels mostels, la metzina de les
tarantes, de les serps, dels escorpins, de les aranyes de cap negre, la nocturnitat i l'expeditivitat
de les libes, dels mussols, de les milanes, dels voltors, de les genetes, del ca mar, de la
tintorera, del cap d'olla, del tremolor, de la morena, de l'aranya fragata, de la rata. Nosaltres som
com aquests animals, sempre a l'aguait, matam quan menys s'ho esperen. La pietat i el perd,
aquests sentiments repugnants que tots els intel.lectuals i poltics empren quan els conv, han
estat sempre foragitats de TALLER LLUNTIC. L'oblit interessat davant les porcades del
poder (sigui quin sigui), no ha trobat mai recs entre nosaltres. Per aix no podem creure en
l'amistat, i s un timbre d'alarma que ens indigna com poques coses, quan la veim anomenada
tan sovint entre tots els compares i comares que hem esmentat Quines animalades!
Finalment us volem cridar l'atenci sobre el nostre poder visionari --que empram, per
descomptat, per fer ms mal. El 1998 intitulrem la introducci del nostre llibre-bacteri "Sab
fluix de camp de concentraci": "ntrax. La soluci final". Avui l'ntrax s el cosmtic-pnic
de moda del Poder. TALLER LLUNTIC no desitja res ms ferventment que la desaparici,
per comenar, de tot involucrat en la poltica a travs de la pols del carbuncle. MORIU-VOS
D'UNA PUTA VEGADA, CRETINS!

TALLER LLUNTIC
Josep Albert & Bartomeu Cabot
La Ciutat de Mallorca, 7 de juny- 3 de desembre del 2001.

NOTES
1.Vegeu "El Da del Mundo" 20-X-2001, i "Ultima Hora" dem. La millor descripci que s'ha fet de la gesta de
Melich s la de "Diari de Balears" del mateix dia: "Un fals metge assetja una menor de 13 anys al seu pis de
Palma" per V. Amengual. Tot i que cap dels peridics donen el nom complet --escriuen Juan M[elich]. L[edesma]--
, nosaltres hem deduit que es tracta del nostre heroi perqu seguim la seva carrera cientfica --amb un quadre clnic
de tipus paranoide molt elaborat-- des de fa molts anys. Vegeu, per exemple, "Diario de Mallorca" 4-I-1994, on,
amb nom i llinatges es conta quan tamb vestit de doctor va procedir a fer un reconeixement a una menor del Pont
d'Inca. En aquella ocasi fou transcrit un petit fragment d'una de les sentncies que l'han condemnat on se'l
desqualificava amb la definici positivssima per nosaltres de "retard mental" o "feblesa mental". Hem escrit sobre
ell --...I QUE TENIM AL NOSTRE INSTITUT FORENSE "JOAN MELICH LEDESMA"..., a "Matances i
clitoridectomia pb(l)ica a la cultura catalana", dins "El gos del poeta" Albert Roig (ed.), Editorial Empries,
Barcelona, 1994, pg, 52--, i ara volem transcriure el text esmentat d'Amengual: "La Policia Nacional ha detingut
novament Juan M.L., de 47 anys, que dilluns va assetjar una menor de 13 anys a casa seva. El presumpte
pederasta ja ha estat arrestat sis vegades pel mateix delicte entre 1982 i 1990, data en qu ingress a la pres.
Segons fonts policials, en tots els casos Juan M.L. va emprar la mateixa estratgia per apropar-se a les vctimes:
armat amb un malet i un estetoscopi, el detingut es presenta a una casa particular, on sap que hi ha menors, i
explica a la mare que molts infants han ingressat a l'hospital per culpa d'una determinada epidmia i que han de
realitzar una revisi als infants.
En aquest darrer cas, per exemple, el fals metge assegur a la vctima que moltes nines havien ingressat a
l'hospital per culpa del consum d'un oli en mal estat, motiu pel qual li havia de realitzar una revisi. La menor, en
un principi, es mostr recelosa, per al final va accedir-hi. Fou llavors quan el pederasta revis la boca i les
orelles a la menor, per tal de donar fora a la seva coartada, i seguidament li deman que es pugs el jersei fins
als pits. La menor, per, no obe la seva petici, i tamb es neg a abaixar-se els pantalons del xandall i les calces
a la fora; aleshores la vctima es pos a cridar i el sospits fug precipitadament del pis.
Grcies a la descripci donada per la vctima i al fet que Juan M. L. sempre s'ha fet passar per metge per
atacar les seves vctimes, pels agents encarregats del cas fou fcil identificar el detingut, que fou arrestat dimecres
horabaixa a Palma, dos dies desprs que es produs l'agressi". No cal dir que TALLER LLUNTIC posa a la
mateixa alada la criminalitzaci que fa de nosaltres tota la prria intel.lectual i poltica espanyola per ser catalans



8

enaltidors de la nostra raa, del nostre semen i de la nostra sang menstrual, i la mentalitat moralista repugnant del
periodista Amengual, farcit de mots infectes com "vctima", "delicte", "agressi", aplicades en contra de Joan
Melich, un geni portador d'una imaginaci desbordada, un benefactor de la infncia nostrada i un pensador de
primera magnitud.
2.Tots aquests cucs han renovellat els rituals histrics de la traici als seus propis principis de plaer. Per aix han
estat pagats socialment amb l'"xit", el perd a la seva pertinena a un col.lectiu com TALLER LLUNTIC i la
requalificaci dins les classificacions culturals. No cal dir que aquests antics "lluntics" seran sempre els que
provaran de minimitzar els que hem mantingut i desenvolupat l'nica obsessi que sempre hem mamat: la del
llibertinatge. Barcel, per citar noms un intent recent de ferir TALLER LLUNTIC, ha escampat mentides sobre
Josep Albert --fixau-vos-hi-- des d'una entrevista oral, car no sap escriure, no pas des d'un text rigors i amb proves.
Ha afirmat al llibre de Jaume Reus "Art i conjuntura. La Jove Plstica a Mallorca 1970-1978" (Di7 edicions,
Palma, 1999, pg, 138) que l'exposici "Cadaverina 15" noms va ser idea seva (i aix ho ha fet constar a
curriculums, catlegs, etc), que el procs de degradaci de l'escriptura fou negat per Albert precisament quan s
aquesta la idea fonamental de "Cadaverina 15". El procs degradatori tant de la matria com de l'escriptura (una
altra matria) en una concepci que no tenia res a veure amb la moda que aleshores seguia Barcel. Volia que
Albert es drogs i ell no, volia al capdavall exercir una jerarquia, un comandament sobre Albert que aquest mai no
ha consentit. Barcel com Sastre i tants altres no sn ms que capitans aranyes que embarquen els altres mentre
resten amb la seva covardia i els projectes i realitzacions com si fossin seus i seves. Per cert, al llibre de Jaume Reus
esmentat, hi trobareu l'exemple ms exacte d'idealista tronat, fracassat i mediocre, imbcil que no ha tengut mai el
ms mnim sentit i capacitat creatives. Ens referim a Miquel ngel Femenies, avui fantasma de la plstica dels anys
70, zombi que suara treu el capet de fava, podrit de sentiments tan porcs com l'amistat --que el dugu a mantenir una
gran relaci amb un emmerdat dels concursos pictrics, Angel Sanmartn, alhora que protestava i s'escridassava
contra els concursos de pintura amb el col.lectiu "Criada 74". Femenies pretenia igualment aturar la participaci de
les "criades" al 1er Premi de Pintura Jove Joan Mir (ple de clusules convencionals, edats de participants, mides i
un jurat fill de puta al capdavant del qual hi era Alexandre Cirici Pellicer, que acab donant el premi pel cul, a dos
joves que no eren de Criada, Pere Miquel Gelabert, i, mira per on, al nen de la casa, Enric Irueste), de la puta
xuetona Sala Pelaires de Palma, mentre ell i Pep Canyelles ja havien presentat respectives obres personals, sense dir
res a ning. Tanmateix quan Cabot convoc una reuni de "Criada 74", es destap la traidoria i l'acabament, el
desprestigi definitiu de Miquel ngel Femenies. Que no vngui doncs, ara, des del seu infecte exili a Barcelona, a
voler treure pit de radical afirmant que si guanyava el premi donaria els diners a un grup anarquista (!). Cf, "Art i
conjuntura...", op, cit, pg, 76. Per qu Femenies fins el 1991 no descobreix la seva covardia per assaltar bancs, i
continua amagant les identitats del "grup A"? Avui, 2001, sabent com sabem l'evoluci de trajectries de
simpatitzants anarquistes dels anys 60 i 70, com Basilio Baltasar, avui al servei del gran capital que abans blasmava
(s director de la Fundaci Bartomeu March, vid, "Diari de Balears"4-XI-2001), hem de sospitar i suposar que el
grup A de Femenias no era ms que un cau de fills de puta traidors al servei de la policia espanyola. De radicals dels
anys setanta nosaltres noms en volem veure de penjats. Precisament de porqueries d'aquestes ja dins la jovenea n'ha
sorgit la plstica postmoderna actual ms venuda a la baixa.
3. Vegeu el suplement dominical del Grupo Serra "Brisas" 28-VII-2001. Cf, tamb nota 22 del nostre llibre "Sab
fluix de camp de concentraci" Procs a la Cultura Catalana VII. Pavell d'esquizofrnics i paranoics. (la ciutat de
Mallorca, 1998).
4.Vegeu nota 22, op, cit, pg, 25.
5.Reprodut dins el llibre "Mossegades" (Edici de l'autor, Palma, 1995, pp, 75-82). Vet aqu el que deia Sastre
deu anys abans del "referente dignsimo" Josep Meli: "CONCLUSI: Josep Meli est empastifat de merda fins a
l'arrel dels cabells. Ell mateix ho sap i per dissimular-ho ens vol fer creure amb aquest prleg que tothom est tan
corromput com ell i que no hi ha un pam de net". Tan sols un poc ms amunt, fent memria tal com li agrada a
Sastre i que ara nosaltres feim per ell i la seva puta caparrota de seminarista fill de la puta Santssima, recordava uns
mots seus sobre Meli: "En aquest sentit, s l'enemic ms perills de Mallorca ja que s un sicari que delata a
l'invasor tots els secrets i punts febles de la nostra reraguarda..." pg, 81. El subratllat s de Sastre.



9

6.Revista "Quatre Illes" 22 de mar/4 de'abril de 2001.
7.Vegeu aquests diaris palmesans a partir del 14-II-2001, on, sobre tot a "Diario de Mallorca", es denuncia Pere
Serra com un vertader cacic de finals de segle que es fa pagar tot un museu d'art contemporani per tots els ciutadans
a travs de les intitucions porques que acalen el cap davant la seva llarga m de represlies contra aquells que no se
li sotmeten. B, doncs davant aix Jaume Sastre l'nic que fa s envestir el director del diari esmentat, un galleg de
nom Eduardo Iglesias, oblidant tota la documentaci que ofereixen altres redactors --com Josep J. Rossel-- durant
els dies de la polmica. Tanmateix aix no s el pitjor de la dona barbuda; el pitjor s la seva dimensi lingstica, el
registre lingstic als antpodes de TALLER LLUNTIC. A on s l'humor lluntic que tant reivindicava Sastre?
Doncs a ca una puta cristiana. No existeix. Avui tot s defensa d'institucions, "patrimoni cultural", "promotors
culturals". Fixau-vos-hi b. Qu diria un lluntic a un Pere Serra qualsevol que regala un iot al puta rei d'Espanya?
Li diria com escriu Sastre "Per descomptat que a mi, com a independentista, em fa mal als ulls veure el nom de
Pere Serra inscrit en la Fundaci del iot del Rei."? Fill de puta, aquesta era la teva ambici en abandonar TALLER
LLUNTIC. Per qu no li dius que es mereix que li peguin un tir, ara?
8.Sobre el Lobby vegeu nota 54 del nostre "Sab fluix..." op. cit, pg, 27. Sobre aquesta fantasmada de grup avui ja
podem dir que s el ridcul ms incoherent i la hipocresia militant. Aix a la trobada de Bartomeu Cabot amb Maria
Antnia Font el 18 de setembre del 2001, quan Cabot li va insultar Jaume Sastre qualificant-lo de porc i de covard,
Font no va tenir ovaris per defensar-lo. Recordem que ella no signa mai textos del Lobby per va de comparsa a les
manifestacions d'aquest, catliques, dretanes, gonellistes i profundament anacrniques com les de la romeria de Sant
Bernat o el pagament pacfic, ldic i festiu --com els agrada anomenar-los-- de la multa imposada amb motiu de la
Feria de Abril del 2000. Vid, "Diario de Mallorca" 18-VII-2001. Es tracta, tanmateix, de gent desinformada. Font
va demostrar no sebre res de "Sab fluix..." quan aquest llibre assass nostre s un atac directe, amb proves i
documents a l'independentisme d'evoluci cada vegada ms moderada i contradictria, com el Lobby per la
Independncia. Tampoc no s gens defensora dels seus, tots un covards, doncs.
9."Diari de Balears" 2-VIII-2001.
10."L'Hiperblic", publicaci peridica universitria, nm. 20 Setembre 2001.
11.Vegeu "Joan March. Els inicis d'un imperi financer", Edicions Cort, la Ciutat de Mallorca, 2 edici: mar 2000,
pp-301-302. Vegeu tamb nota 21, pg, 24 d'op, cit, "Sab fluix..."
12.Aquest fill de puta espanyol, anticatalanista militant, escriptor arnat i tronat tpic de la metrpoli madrilenya, s
protegit adesiara pel Grupo Serra. Aix el 27 de novembre del 2000 pronunciava una conferncia ni ms ni menys
que al "Club Ultima Hora", on cap independentista, per cert, l'escridass ni li tir merda per la cara, no fos cosa que
perdessin l'almoina que els ofereix el "Diari de Balears". Vegeu l'anunci de la conferncia a aquest diari el 22 de
novembre del 2000, i la crnica sense signar del 28 de novembre on es decobreix que el presentador mallorqu, a
ms del fantasma espanyol J. A. Segurado, fou el misser colonitzadssim --noms cal veure'l per televisi als
informatius en catal quan sempre parla espanyol-- Rafael Perera.
13.Citat per Jos Luis Pardo, "El Pas", 28-VIII-2001. La traducci s nostra.
14.Qui hagus hagut de dir que Antoni-o Socias, tan crtic amb la gent de "Neon de Suro" perqu no li publicrem
el seu, com va deixar escrit en una nota a l'exposici "Aproximaci a l'avantguarda a Mallorca, 1959-1982", (La
Llonja de Palma, mar-maig 1996), avui es destaparia com el mamaire, amic de molts anys enrere del colonitzador i
traidor a la seva terra, l'ex-president del Govern Balear del Partido Popular, Jaume Matas, del qual ha pintat el seu
retrat oficial, acadmic i donat pel sac, per figurar a les parets del Consolat de Mar. Vegeu "Diari de Balears" 29
setembre 2001. Sobre aquest fill de puta de Socias vegeu tamb els judicis d'afusellament al "Neon de Suro" "News
Neon York" :"Vendetta in New York" de Bartomeu Cabot, mar de 1982, i a "Lletra pornogrfica d'un brutanxo a
una monja" tamb de Cabot, dins "La vida pornogrfica de Jesucrist: boixar porcs", la ciutat de Mallorca, 1986,
pp-201-203.
15.La feina bruta dels crtics d'art d'avui mateix --ja ho hem vist amb les putarres Ribal i Ros-- s menysvalorar i



10

anul.lar la capacitat corrosiva i crtica de les creacions plstiques. Recordem els mots d'Anselm Jappe al seu assaig
sobre Guy Debord, doncs per molt que es repeteixin mai no ho seran prou: " La neutralisation des avant-gardes
artistiques devient par consquent l'une des principales proccupations de la propagande bourgeoise", dins "Guy
Debord", traduit de l'italien par Claude Galli, Via Valeriano, Marseille, 1995, pg, 99.
16. "Llibre de sentncies", Traducci i edici a cura de Joan B. Llinares, col.lecci Xnius, 7 i Mig editorial de
poesia, s.l. Benicull de Xquer (Valncia), 2001, pg, 57.
17.Vid, el catleg "A l'entorn de Neon de Suro 1975-1982. Col.lecci Rafael Tous", Fundaci Mir (en Mir
mirava i en Pic picava), Palma, 1999, i l'article de la mariconamitjapoma Biela Mesquida "Lleida: un paisatge de
sabers", "Diario de Mallorca", 24-IV-2001. Perqu vegeu l'encarnadura d'aquesta genteta, volem cridar l'atenci
sobre el fet hipcrita i imbcil, contradictori i absolutament desqualificador protagonitzat per Andreu Terrades. El
mes de novembre del 2000 quatre pintors, mossons palmesans, pijos espanyolistes, etc, es manifestaren contra la
gesti cultural de l'ajuntament de Palma al Casal Solleric. Entre la xusma concentrada, sense cap imaginaci, al pati
del Solleric, entre els artistes hi figurava Andreu Terrades (vid, "Diari de Balears" 19-XI-2000). Doncs b, amb el
mateix equip municipal, amb el batle Fageda amb la regidora Feliu, smmum de les cursileries, les mossoneries,
l'espanyolisme dins el recte, el porc d'Andreu Terrades, amb el seu posat de bon al.lot, pacfic, modest i assenyat,
exposa al Solleric noms un any desprs un exposici de consagraci antolgica dels seus darrers trenta anys, amb
les benediccions de tothom (vid, "Diario de Mallorca" 15-XI-2001). Aix ha estat mai un lluntic?
18.El text de Reus pertany al seu llibre "Art i conjuntura...", op, cit, pg, 161. Concretament Reus diu, a l'entrevista
amb Andreu Terrades: "Parla tamb de la similitud que podrem fer entre aquest grup [TALLER LLUNTIC] i el
dels surrealistes: jerarquitzaci, purgues, cert esperit antisistema i una actitud provocativa i escatolgica, etc."
19.Vegeu per exemple la contraportada del llibre de Jaume Sastre "Mossegades", edici de l'autor, Palma, 1995. O
la solapa del llibre "Viatge al cor" de Llus Maicas, "Los Iconos de Fern" (ho, ho, ho!), les edicions de Bitzoc,
Palma, 1997.
20.Op, cit, pg, 67.
21.Tota la premsa es fu ress de la destrucci de les Torres Bessones de Nova York, i d'una part del Pentgon de
Washington. Naturalment nosaltres no ens creim res de tots els muntatges de culpabilitzaci. El que s sabem s que
tan sols organitzacions d'una enorme complexitat i poder econmic i poltic poden dur a terme una acci aix, com
la CIA o el Mossad. TALLER LLUNTIC la fa amb la imaginaci cada dia. Tanmateix el que ens importa aqu s
constatar la variaci immediata d'activitats i plans dels nostres pobres poltics colonitzats. La celebraci que s'havia
de fer durant la tarda de l'11 de setembre del 2001 a Sant Boi de Llobregat, en commemoraci del vint-i-cinqu
aniversari de la Gran Diada de 1976, va quedar com una process de ploradores. Vegi's "El Pas" 12-IX-2001, per
exemple, on fins i tot es ressenya que aquesta buscona, budell i putot de Gemma Nierga torna condemnar la
violncia. Aix mateix la nostra fel.ladora de trotons Maria Antnia Munar va suspendre --amb anuncis als diaris--
les festes de la Diada de Mallorca. Aix s, res de suspendre les putes i intolerables manifestacions religioses. Vegeu
el text de la desconvocatria i el convit a la "missa en honor de la Mare de Du de Lluc": "Diari de Balears" 12-
IX-2001. O sigui que el nostre greuge dels espanyols malanats als catalans de l'11 de setembre del 1715 s redut a
un segon pla.
22.Talment com pel nazisme TALLER LLUNTIC observa una escrupolosa febre pel comunisme en tant que
aquest s una indstria de liquidaci humana. El gulag, Lenin, Stalin, Beria, Mao, Pol Pot, etc, sn al costat del
nostre deliri. Exigim que hom estudi a fons l'obra disforja "Le livre noir du communisme. Crimes, terreur,
repression", diversos autors, ditions Robert Laffont, Paris, 1997.
23. Celebram amb marcial.litat d'SS la nova edici --ara sense censura-- del nostre llibre-fetitxe de tants anys "K. L.
Reich" de Joaquim Amat-Piniella, a cura de David Serrano i Blanquer, El Balanci", 412, Edicions 62, Barcelona,
2001. La citaci pertany a la pg, 38.
24.Un resum de tots els defectes i tares mentals de l'amistat i la seva gangrena el podeu trobar al ja clssic inventari



11

de Pedro Lan Entralgo "Sobre la amistad", "Selecta de Revista de Occidente", Madrid, 1972. Sobre Cicer vegeu
pg, 43 i ss.


Les imatges daquesta creaci lluntica pertanyen al llibre
immens, excepcional i trastornador SYNDROMES OF THE
HEAD AND NECK de Robert J. Gorlin, Jens J. Pindborg i M.
Michael Cohen, Jr. (Versi en castell dA. Jornet Cases,
Ediciones Toray, Barcelona, 1978).