You are on page 1of 33

ROBOT MUNYIDOR

volia provar d’ofegar-la amb un coixí m’agradava veure els moixos quan es rostien dins el forn de ma mare em vaig guanyar la seva confiança quan ell va triar un tipus a l’atzar i jo el vaig matar sense dir ni mu sense dubtar-ho ni un instant tot fou el que vulgueu tret d’un relació idíl.lica em podeu dir iceman com ell traficar amb pornografia i revendre-la als Gambino Konservativ saps que els futuristes de Marinetti foren quasi la meitat dels presents a la primera reunió “feixista” el març de 1919 die Wendendug zum totalen Staat des-fer canis cane le musée de la bestialité en realitat o en veritat m’és possible descriure clínicament com vaig sentir de sobte la primera estirada irrefrenable cap a un cos mort no podia ser més ters més elàstic més jove veure dues noies joves allargades a la morgue del cementiri de capdepera a principis dels anys 60 del segle XX dues poncelles embolicades amb dos

llençols amb el ventre molt inflat per l’aigua de mar que havien ingerit sabia que eren nues i que eren davall de tot nues que l’horror era aquell l’embolic no la nuesa un concepte un environament oh adéu siau vides que he viscut de plàstic no em podia aturar de pensar a llançar-m’hi a sobre i llepar-les fins que jo també morís de tremolor i de fàstic sé que som mort ja no puc tornar arrere mal no hagués viscut mai tota la vida que m’ha caigut damunt com una morta com puc parlar ara amb algú viu vaig tenir un col.lapse el millor de la pèrdua de la memòria és el tall de l’angoixa continuada el que m’empeny a penetrar una morta és la repulsió del seu cony no saps mai germanet si t’omplirà el membre de cucs és possible armar amb tals condicions? El seu nom corria pels carrerons i els xibius com un oratge de difunts també matar una dona i congelar-la per despistar la poli quan la
1

descongeles molt temps segles després ha ha ha bomben mit bomben oh adéu a la vida ningú ha descrit el Remei el robot de la desesperació esper que ho facin els robots domèstics que tendreu l’infinit l’Infinit podreu arribar a l’infinit a la seva categoria (és tot imaginació?) una robota per a mi desempallegueu-vos de tot prejudici s’ha acabat si li vull fotre una pallissa de ca la podré cardar i insultar la podré menystenir no caldrà res podré arribar a la puresa absoluta a la llibertat de no haver d’estimar i podré estimar tal com em roti estirats i estufades a ca una puta la vostra llibertat és la meva més egòlatra llibertat el que compta em cago en la merdosa bona consciència en la vaporosa solidaritat no he rebut res mai més enllà de l’enveja vet aquí la meva ira i si és trista passió com escopí Llull me la passo per l’engonal hòstia puta us rebentaria a tots per poc que pogués un escamot d’afusellament haurien de ser els meus vint dits donaria l’ordre de foc com un alè molt gros quant de foc colgat dins la meva memòria ara és quan visc la vida més dura m’he d’aturar d’escriure de tanta ràbia que ara m’escanya la gargamellla el sexe i l’escriptura han de ser ràpids Chris Ofili representa els dotze apòstols com a macacos a la Tate hi va haver un moment que cal situar entre finals dels anys seixanta i començaments dels anys setanta del segle XX i molt concretament a la ciutat de Mallorca un instant gairebé eteri insubstancial intangible com una beina que conté un llegum de mutacions imprevisibles no estudiades d’on vindrà de bell nou la mort la mort sempre viva en el seu moviment i en la seva termodinàmica ah sí hi va haver un moment que ja jo el vaig viure com un brot de desesperació una selecció de noies joves van adoptar els hàbits higiènics de les noies joves que durant un decenni havien donat lliçons de llibertat un estiu amb Mònica en podria dir Igmar Bergman és així com s’imposava la meva mutació cel.lular són el més semblant a una morta les epidermis blanques de les putes poloneses són el més igual a una morgue estibada de mortes una puta brasilera tanmateix darrere què vaig darrere què vas Josep Albertí? Ara mateix un préstec de mig milió d’euros Bernardo Provenzale t’han fotut a la garjola nano i estàs més jove que mai als teus setanta-tres anyets tan ben conservat quaranta anys és clar que ja has estat amagat com si fos una trena ja et pots acomiadar de la vida però quina vida si sempre has estat amagat l’home sense qualitats algú et pot tallar fàcilment el múscul àzig de l’úvula punxar-te a l’elevador de la parpella superior cal que estudiem física ja no cal que estudiïs res més la teva matèria s’abraça a l’immaterial i a l’humus a la pols que ens fa esternudar a la febre del fenc in this work have compared the selectivity of the “traditional” diamond and an “experimental” square mesh in the codend, under commercial conditions, in the deepwater crustacean trawl fishery off the Balearic Islands a mi els que em fascinen Beatriu Guijarro i Enric Massutí són els taurons els cansmarins els esquals la seva introducció de joves dins l’esperit de les dones la visió nítida d’una mare de déu plorant perquè viu
2

dins un bordell no em tragueu de polleguera no em faceu estar a la gatzoneta vora les vostres ideologies tenc per la mecànica i els grans camions una tirada irresistible ara que sé què és un carcinoma basocel.lular a la punta del nas com han passat els anys capellà blanc escura les pallisses de la moral i teràpia del riure escarnir tot l’univers en un punt escopir a mahoma com injuriam jesús de natzaret quan la pasma entra al teu correu electrònic quan la pasma entra al teu web quan la pasma entra bon minyó ja està fet de tu ja has begut oli veu sempre construeix i deconstrueix sempre les teves nenes totes nues com si fos un fil de saliva com aquell sèu antic dels varadors no pots dir que és elemental estimar les noies sense vèll els has de dir que són ells els tarats que són les nines que et busquen pels cantons de les catedrals gòtiques pels patis d’armes dels recintes emmurallats no pas dins els xibius on l’èxtasi líquid menja els cervells dels fillets i filletes dels campions de la construcció dels campions de les sabateries de les fusteries de les electrohidràuliques és talment com quan els nanos de la fai entraven a casa teva per emportar-te a passejar per l’Arrabassada talment com quan els nens del Marquès de Zayas a culatades fotien la porta a terra i et convidaven al got més lluent al got més lluminós del món ple fins a vessar d’oli de ricí imagina-te’l al cony de marquès ara que té un nebot que va d’ecologista a la dreta Carlos pèl blanc jo sóc un home sexdigitat et fa res que m’unti la cicatriu del nas amb crema cicatritzant? Una factoria a la lluna del meu pensament torbadora dels bords Duce, da sette anni sono al servizio di vostra figlia, la Contessa Ciano, in qualità di cameriera que ningú rebutgi la riquesa la novel.la o el poema no són més que partícules del cosmos de la textualitat de la història el tot és la guerra civil de 1936 els seus apèndixs són tot el demés el context internacional els antecedents com a mínim del segle XIX la Setmana Tràgica per exemple les creacions de tipus científic mèdic sanitari industrial químic físic memorístic plàstic textual com podré suportar el que m’espera? el que ja és aquí aquest desesper per fugir cap al silenci sense haver de suportar aquestes veus i aquestes presències tot allò i els que m’enutgen tan sols de veure’ls l’activitat llunàtica és una posició davant la vida els nostres objectes creatius són un lil.liputenc reflex ara me mires estúpida mort hi ha un efecte estimulant sobre les glàndules sexuals que també afecta les femelles l’ànec domèstic impúber hòstia no en vull parlar més és escriure amb el cansament insuportable una forma de masoquisme sí cal repetir-ho amb disciplina de governanta l’annereta impúber a partir dels sis mesos pot arribar a la maduresa sexual i pondre ous el mamífer mascle homínid representa l’acte de ser munyit per una infantona com el resplandor del cel l’esclat del cel el que ens arriba no sabem d’on mai d’aprop la història humana de l’angoixa les glàndules de Bartholin lubrifiquen les dones oh mestre que descobrires un continent de llim evocaria Estellés si em deixàssiu colla de perdularis millor que mai és un
3

poc al.lucinat pensar que l’home primitiu va concebre la idea del vestit quan va comprendre que el fetus era embolicat amb membranes ja ets la meva interlocutora em cal una alçada de comprensió dels fenomens teratològics molt considerable de les meves dèries l’ansietat només minva amb dues coses amb el riure i amb l’audició constant del meu discurs la sexualitat és un altre món és el meu riure de la follia genital tot com a genitalitat sóc violent com exigent espasme de vegades veig rates que em passen per davant escarabats centpeus sí sempre és dins les cases m’estic dins una cambra qualsevol i comencen a desfilar ortòpodes animalons davant els meus ulls ric sempre em dóna alegria sempre m’agrada em relaxa algun cop veig passar molt aviat el fantasma de ma mare na Magdalena Tacó darrere un canterano a una raconera d’un dormitori entre el menjador us he contat mai el que els putes gavatxos anomenen le coup d’éventail quan el senyor Deval cònsol de França fou insultat pel dey d’Alger? la síntesi de tot és una beina un espai molt reduït on es desenvolupa per una voluntat física minúscula per un compendi o una paradoxa química l’espai d’un ouet sempre he pensat que el nucli de París en el surrealisme potser no s’hagués desenvolupat sense els grans pulmons de la perifèria bruta violenta i enormement sexual i que “Cahier d’un retour au pays natal d’Aimé Césaire és superior a la poesia “culta” i prestigiosa del segle XX no parlem dels tòpics manyuclats dels quartets d’Eliot no es pot desvincular l’amor de l’olor de la merda però avui el concepte l’enunciat la definició és genital totalment? potser no pel disforjo pes de la “kultur” mai no oblidarem l’estimar de Dalí (un altre que és superior textualment i plàstica als cànons) com el menjar la merda de l’estimada res de ser més obert als altres aquesta xusma que no està a la meva alçada que no està a la punta del rave del nostre col.lectiu Taller Llunàtic del nostre grup afectivitat teranyina on la part o el tot és la trivialitat el passar l’espai bioquímic vital sense sensacions fortes no hi ha cap ferida que no sagni si és burxada Kipling dius angoixa soledat no hi ha res d’això estic orgullós de no haver participat a tota la parafernàlia de l’homenatge a Joan Miró fet per aqueix porc xivato de policia que sempre ha estat Pere Serra el 1968 el vol de l’alosa quan vaig veure “Peeping tom” vaig saber el que volia matar Theo van Gogh el 2005 no és tornar obligar Europa sencera a contemplar com Vincent van Gogh es talla l’orella i la lliura a una puta i com es pega un tir? l’homosexual acaba de ser transgressor des del moment que es casa amb el seu home/dona deixa de ser màscara fulgent per esdevenir sòrdida pantomima antiquada afirm contundentment que els llimacs representants d’Espanya per l’extermini de Catalunya com Carlos Barral els Goytisolo Ana María Moix Jaime Gil de Biedma Juan Marsé etc són una colla de merdes sentimentals com escriptors tan sols observables com a residus històrics de la infàmia contra la nostra sodomitzada llengua mai he estat tan tendrament netejat de semen
4

com per les mans d’una puta més jove però tan rodona com les de Fernando Botero no la que em va convèncer sense mots que el pírcing a la llengua ja és imprescindible per mamar-la bé sobretot per sobre del condó és gairebé igual que nedar vestits o despullats com la droga quan ho has provat ja m’agrada més assaltar mercadets benèfics de llibres de segona mà on les brutes cretines velles vídues o esposes de militars espanyols no tenen ni puta idea d’escriptura i sempre em diuen si em podré llegir tot el que compro o si tenc una llibreria o si vull estar ben informat segons la beatitud banal i banastre de cadascuna que trescar per les llibreries convencionals no fumar o deixar de fumar és una forma de puresa em besà a la cuina una dona vella i és ella que em tria no jo a ella com amb les putes no hi ha res pitjor (¿) no suporto la Barcelona descrita amb aquesta decadència o spleen nostàlgia dels de l’escola de Barcelona en canvi és la netedat d’un trinxet que acaba de llescar pa i no s’embruta gens la Barcelona d’André Pieyre de Mandiargues a “El Marge” si ara em condiciona l’autòpsia feta a un gos les fotos que he mostrat a un fill meu resplandents i que no ha pogut contemplar és en canvi pel meu fàstic d’un noranta per cent del quotidià Bruno Richard és el millor escriptor viu en llengua europea l’habitació dels meus pares la tomba dels meus pares es donen els genitals el mobiliari de 1948 tot negre amb regusts de l’art deco és complet com un axioma hi

5

ha els comodins el llit de matrimoni l’armari gran una butaca les dues làmpades són fetes miques ta’teix queda el peu d’una les he de refer des d’un helicòpter Kizette va llançar les cendres de la seva mare dins el cràter del Popocatepetl adéu també a tu Tamara de Lempicka qui pot viure sense els teus retrats “la bella Rafaela” de 1927 i les imatges del teu cos la perversitat més alta del teu temps l’exemple li vaig descriure minuciosament es tracta d’un impuls poderosíssim que m’assetja sense treva estic pràcticament segur que em passarà aniré pel carrer amb una concentració tan extrema que no veuré res del que passi al meu costat que cada passa serà un pou buit de negror resplendent contrastada amb la lluentor d’una moneda perduda al seu fons hi haurà una obstinada curolla un caprici alguna cosa indicible que me mourà sé que serà a una avinguda però de

vegades se m’insinua la idea podrida que potser sigui dins un carreró de la ciutat levítica del que estic més segur tanmateix és que arribaré a asseure’m dalt les branques d’algun arbust urbà i còmode em pixaré a sobre feliç sense importar-me ja res llevat del meu pensament i regalimarà l’orina fins el terra o tendré l’esma de descordar-me els pantalons treure’m la titola i banyar el món si ara digués que amb cinc cents mil euros es pot resoldre tot la línia d’eixos l’hèlice la botzina i la tremenda força d’un motor marí Caterpillar de mil cavalls tota la instal.lació elèctrica de la nau la doble

6

instal.lació hidràulica la caldereria les instal.lacions electròniques i informàtiques encara faria curt vora la visió del futur que és la mort la malaltia el futur serà pitjor que ara segur hi ha tan sols la incertesa augmentada si la vida és incerta més ho és la meva vida hem definit la malaltia anomenam la malaltia entre nosaltres uns pocs l’homosexualitat quan diem malaltia ens referim a un o una homosexual per què aquesta accepció nova tot ve possiblement dels principis de la sida entre la sida i la deformació de l’invertit ara també del ridícul però també del sinistre del tètric del dramàtic de l’homosexualitat del revoltat oligarquia o democràcia sempre hi haurà els mateixos perills deia Aristòtil fa unes quantes setmanes jo puc afirmar que les fotografies d’Antoni Esplugas dels seus nus femenins són de les més pertorbadores que he pogut contemplar mai que tan sols el pertànyer a una cultura esclafada com és la nostra catalana ha impedit en el temps el seu coneixement i alta valoració mundials les

mentalitats obtuses es caracteritzen per demostrar contínuament la seva capacitat repressiva estic fart de les noves màscares del bon ciutadà renaixença dels antics tabús temors i pors normes i hàbits del reaccionarisme aquesta televisió de xafarderies de concursos cridaners de programes insulsos no s’ha de prohibir si no la vull veure només he d’espitjar un botó el contrari és censura la gran capacitat de censura de censors que hi ha entre els intel.lectuals és disforja què cony que s’embruteixi el poble el perfum “Shocking” d’Elsa Schiaparelli el 1935

7

entra de ple dins el xoc mediàtic és per a dones provocatives totes aquelles que no volen passar desapercebudes joc de feromones feroç colors roses fúcsies per les poques coses honorables per les quals pot ser recordat Louis Aragon ben cert després d’”El cony d’Irene” és per la dita que assegura que la dona és el futur de l’home enganyar-les em va dir l’únic que pots fer és enganyar-les amb un somriure als llavis amb la seriositat d’un mort amb la fesomia d’algú que parla com si fos la darrera vegada que ho fes els/les halterofilistes creus que en certa manera són com els desesperats que coneixes gent amb problemes d’intoxicacions per alcohol o altres drogues gent obsessionada per una mania o l’altra enganxats a la pràctica del sexe com un tremolor constant halterofilistes del pensament això és el que som nosaltres dins el taller llunàtic el criteri de raça no té cap base científica segons Craig Venter si tenim entre vint-i-sis mil i vint-i-set mil gens només

8

ens calen set mil o vuit mil gens més que un cuc per existir pràcticament els mateixos que una rata bé no t’encaparrotis a resoldre tots els problemes d’una sola tacada no hi ha problema sense temps oh esburbats del mantra el temps la gran goma d’esborrar me cago en Déu ara que me n’adono ja no es pot fer la vertadera història del barri xinès de Palma ara que tenc les fotos de Christer Strömholm de les putes més tètriques a les mans ara precisament els carrers i les escaletes de la Ferreria i de Santanyí dels marines americans etc són fosos esvaïts anorreats tota la seva estructura de medina àrab de madina mayurka ha estat enderrocada el brut-brut i el brutnet divisió entre el més i el menys sòrdid de l’entrunyellat viari urinari ovari ja no existeix la biblioteca de l’esperma els grans bancs de brac de Palma on la prostitució era guia del blanc de la mort s’han enlairat al cel dels bordells privats tancats moderníssims amb televisors gairebé vaginals amb el putam de telesèrie ah tu Roma magnífica agenollat davant la Palma teva crucifica els segles i escup a la vida pels tubs d’escapament dels cotxes luxosos i dels iots malgastadors tot de mans foradades porten el món a la catàstrofe jo escric i no vull morir deia Bataille conec un Joan Martorell que és de meravellós que avui al segle XXI hi hagi un mateix nom i cognom que fixin el segell de foc de la memòria de Joanot Martorell que explica el seu cas de rinofília aquesta alta afecció intel.lectual que ens permet excitar-nos sexualment amb les olors vet aquí que el seu desenvolupament neix ben aviat i dura sempre jugava a olorar-se ell i una púber ensumar-se per tots els cornalons del cos cada un dels racons i les vastes planures de pell i pèl el viatge per antonomàsia la geografia en majúscules viurem més de cent anys? Illots pancreàtics de cadàver cors infartats de ratolins investigació biomèdica mundial fàrmacs específicament dirigits a adobar les alteracions genètiques del tumor les famoses dianes mol.leculars distints biomarcadors permetran seguir la resposta de cada pacient al tractament com qui res davant tota aquesta endemesa ara veig assegudet a la seva taula amb tot de flascons i ben tranquil l’oncòleg Joan Massagué i veig també aquest rostre que sempre m’ha pertorbat tan desfigurat ell del gran investigador Mariano Barbacid i el de Josep Baselga a la Vall d’Hebron oh sants màrtirs de la certesa de les visions espantoses que el temps rapinya damunt el genoma investigau per
9

nosaltres idiotes de l’espècie humana bases inferiors de la beneitura i la follia baules de la mania i la incapacitat poderosa rialla tan sols del cosmos però en ella mateixa medicina antiga i eterna contra la mort com no hem de plorar si ara veim Costa i Llobera resant però també Narcís Monturiol navegant salvar de la mort fascinat amb la mort és “La mort que encalça el ramat humà” de James Ensor

les grans masses que fugen sempre de la mort tant a aquest quadro del 1896 com al gran tsunami televisat quasi en directe el 2004 al nord de Sumatra saps que Ensor descarregava la seva ràbia amb inesperats assalts al piano amb atacs verbals de vegades tot és molt senzill a l’univers sencer no ho sé però a aquest planeta on visc hi ha moments d’una placidesa tan sols comparable a un alè molt gros al darrer alè anava a dir és el moment quan el concepte queda arrodonit minuciosament quan sembla a la raó humana que ja no es pot fixar més el que hom vol expressar per exemple dir era ateu com ho pot ser un infant August Strindberg no ho podia millorar que ho era de dolenta “Stress es tres, tres” d’en Saura te’n recordes ah sí amb en Juan Luis Galiardo l’hauria de tornar a veure del 1968 ençà ha plogut molt potser ara hi trobaria un petitíssim detall que em va passar per alt i si la provaves de veure amb un bon tros de pastís de xocolata i maria al ventre? Hòstia tu conec un tipus que ara es despenja d’internet totes les pel.lis de Jacques Tati no les recordo gens no era un puta còmic gavatxo? Sí hei mira aquells dos quina llet s’han fotut amb la moto el que jo miro és la tia aquesta iogurt quin pinyol que té doncs a mi em sembla més aviat una governanta d’incògnit tito vas ben mamat calla no fa ni una hora que he vist un bocí d’un reportatge de la filmació de “Repulsion” del Polanski i era de collons de mico tio Polanski amb Catherine Deneuve joveníssims en blanc i negre com la pel.li ella de vint anys assajant l’escena on li passa el raor pel clatell a l’amo del pis quan va a cobrar és que el paio es transforma
10

magistralment en un porc tu en un autèntic porc que bo de quin any és “Repulsion” em sembla que del no no ho sé ha de ser per la meitat dels anys seixanta del XX esclar quina música més de puta mare jazz a tota ni idea de qui era la banda sonora però un dels detallets que més m’agraden encara és aquella orquestrina miserable que toquen els platerets al carrer sí una banda d’esguerrats em sembla no? Merda a mi el que em flipava era sentir per primer cop els gemecs de la germana de la Deneuve quan es donava a aquell bergant i la Deneuve es tapava el cap amb el coixí del llit per no sentir-los quins bramuls tu com s’escorria la tia nano i què me’n dius de “Cul de sac” i d’”El ganivet a l’aigua” ja no és tan fort però tot plegat el millor nen el millor del Polanski l’enlluernament místic avui l’impacte de la posada en escena de la religió catòlica em va provocar el 1993 un fort atac de rialles compulsives l’exposició dins la Llonja gòtica de Palma de Guillem Sagrera “Eucharistia. Art eucarístic” fou el desplegament amb quasi tota seguretat més important diríem més provocatiu de les eines més

luxoses de la superstició catòlica se m’acut el títol grandiós de Bruno Richard “Pornographie Catolique” jo hi era amb el meu fill Arnau i les custòdies els calzes els sagraris els hostiers que omplien el recinte civil esclatant de cop em parlaven i em deien que fins i tot pels camins del fals i del no-res hom ha estat capaç de fer la bellesa més alta amb tot el seu anti-cientifisme com ha estat la religió saps qui ha fet centcinquanta anys en Freud tito en Freud me’n record com si fos ara de quan el va dibuixar a Londres en Dalí aquell crani que sembla un caragol saps qui m’han dit que està molt xerec en Llorenç Villalonga però si fa vint-i11

cinc anys que és mort pardal no me’n puc avenir no m’havia temut de res expressa-li el meu condol a dona Teresa pobreta que n’ha hagut de sofrir de capbuitades d’aquell belitre mira que n’arribà a dir-ne d’enverinades als seus articles a “El Día” i altres papers devora don Francesc de Borja Moll que sempre ha estat un sant també és mort però i ara què dius tan jove sí ningú ho diria al cel sia ell i tots los morts amèn quan Palma tenia setanta mil habitants i Odón de Buén i del Cos acabava les seves conferències de biologia marina a Madrid just ara fa cent anys el mes de maig de 1906 com si ara el veiés proclamava solemnement que “En el laboratorio biológicomarino de Baleares ha de instruirse y educarse nuestra juventud universitaria” per poc no el maten el 1936 a aquella Palma emporcada de mossons i botifarres que encara piulen per les boques espanyoles dels seus fills i néts l’instint és el sagrat un tractat pràctic de la fotografia digital del cervell que pensa sense posar esment si el pensament és positiu o negatiu des del punt de vista social polític jo encara vaig conèixer la Riba del moll de Palma tota la puta mossoneria que ha empestat d’espanyolisme la terra tota on és trepitjada tota expressió catalana no la Palma idíl.lica i nostàlgica dels José Carlos Llop dels Valentí Puig dels Eduardo Jordá que només han vist dels putes despatxos dels seus familiars fatxes no la Palma on hom se saludava més per por que per respecte la del Puig de Sant Pere i la Drassana de la Llonja i Santa Catalina la Palma d’esglésies estibades de tipus forçats a ser-hi paradigma dels nous fenòmens inquisitorials amb conversions al catolicisme a punta de totes les pressions imaginables bancs arrenglerats i foradats de creus el maleït bisbe Jesús Enciso potejant la plaça de Cort on vint anys enrere la gent havia cridat a l’ample l’ateisme i el batle Darder havia entronitzat el cientifisme Palma farcida d’uniformes de monja de capellà de soldat de guàrdies urbans de civils Palma de parets brutes negres d’un Born suorós i esplèndid fum de tabac i escopinades per tot menjar poc i brut el pare Peyton quan jo tenia quinze anys omplia l’esplanada dels instituts amb el seu cony de Creuada Mundial del Rosari no em digueu res d’una Palma que es manifestava en suport a Franco el desembre de 1970 ramats d’imbecils també trepitjant Cort això és la vostra Palma de les nostàlgies dels bons nois avui és el temps vostre el temps dels mediocres “válalas el diablo, y locas son estas mallorquinas” diu la Lozana de Delicado cossos acolorits m’empenyen gossos adolorits cossos acolorits vet aquí el terme del cromosoma que basteixen la cromatina nuclear és tan colossal la saviesa com la ignorància la perfecció seria que no s’hagués de desfer cada cop que es desfà el cos humà d’un temps ençà em formulo preguntes dins aquest segment jo patesc d’alteracions fenotípiques que produeixen anomalies autosòmiques com retard mental o no he desenvolupat les disciplines científiques que ara voldria estrictament per raons orientatives? Oh lòbul temporal i lòbul occipital oh massa cerebral que sembles un munt de cossos nus i units com és possible que et
12

facis i et desfacis? Tu totsol cervell ets tot el cos ets un cosset sencer dins el crani arribarà un dia que fins i tot els cretins i els endarrerits mentals coneixeran habitualment les branques dorsals dels nervis raquidis o els nervis de la llengua els nervis del perineu masculí i del perineu femení la profecia sempre ha estat molt fàcil aparició-desaparició una altra cosa és saber la profecia ser profeta adéu vasos limfàtics adéu xarxa limfàtica dorsal mitjana el guany la pèrdua o la reestructuració de material genètic pot donar lloc a un nombre pràcticament infinit de variants de la fórmula cromosòmica ha escrit M Lluch la poesia ha de començar per aquí si no és això no és poesia ah terrible món insuportable vida que només el glaç de la intel.ligència pot foragitar els espectres que ens aclaparen microcefàlia peu equino-var llavi leporí paladar fes polidactília flexió irreductible de mans i dits urèter doble si la perfecció no existeix per què hi ha un mot per definirla? Els filòsofs que jo no entenc són uns porcs ara també podem matisar aquest axioma de Breton els filòsofs que no entenc és que són xerrameca vàcua lluny del clar esborrany de la vida dels grans un dia em contaré a mi mateix quins són els grans tanta paraula tudada tant de paper fet malbé però i si una desviació mental produís a algú un plaer foll davant un o altre artefacte filosòfic merdós? La meva immersió en un mode de producció occidental és sempre a condició d’abandonar el treball des de la descreença del tot hei professor com putes hem de fer els seminaris avui si els dos grans blocs d’aquells anys mítics mode de producció capitalista/mode de producció socialista s’han fosos amb influències mútues la morgue de Bagdad rep entre seixanta i cent cadàvers cada dia això et va bé? No t’agradaria donar-hi una volteta? En sé més d’un que hi aniria a veure si pot trobar-hi alguna cosida i descosir-la amb unes quantes empentes amb el

13

rave si hem de parlar de tot nano ara el que me mola és el possible fitxatge de Maurizia Cacciatori a l’equip d’Alaró de Mallorca recordes el topònim àrab Alarun una model de passarel.la tu i alhora mentre duri una de les millors esportistes del món hòstia tio està com un tren jo he vist fotos només de conya tu una filla de Carrara del setanta-tres a veure si ve i ens la calçam vaja una puta pudor de suor més trempadora deu fer quan juga sí i quan va de model els millors sabons i perfums un cop vaig llegir no sé on l’estupidesa més cabota que he sentit mai un malparit cristià preguntava si es pot resar mentre es fuma i un cony de jesuïta feia la pregunta a l’inrevés si es pot fumar mentre es resa ha ha ha la Palma que pocs anys abans de la meva infància havia vist com Matilde Landa es tirava de dalt d’una escala a la presó de dones de can Salas i es matava poc abans de ser obligada a convertir-se al catolicisme era la tarda del vint-i-sis de setembre de 1942 i les truges que l’havien encorralada perquè es convertís eren parentes de prohoms de la nostra Escola Mallorquina Bàrbara Pons i Marquès i Catalina Ferrà i Juan els filòsofs no han seguit el ritme de la moderna evolució de la física i de la biologia i el resultat és que les seves discussions semblen cada vegada més obsoletes i fora de lloc no es pot liquidar la ciència com un mer detall tècnic Darwin la biologia molecular i la

cosmologia moderna han determinat un canvi pregon a la forma que ens veiem nosaltres mateixos i el nostre lloc a l’univers la filosofia hauria de reflexionar sobre aquests aspectes si no es vol convertir en un banal joc lingüístic si ho diu Stephen Hawking jo també no podeu ser més enzes del

14

que sou creients de merda si un astrofísic heroic que adoro tant pel seu cervell vivíssim i creatiu com per les característiques monstruoses de la seva malaltia on com en el cas de Barbacid exciten els meus instints de matar o salvar sí musulmanets i cristianets colloneres la teratologia és la meva ciència Hawking ho diu ben clar i tothom ho sap sense dir-ho la ciència respon cada vegada més a més interrogants que abans eren el reducte de la religió l’únic camp que avui pot reivindicar la religió és el de l’orígen de l’univers però fins i tot en això la ciència està avançant i aviat donarà una resposta definitiva a l’enigma de com va començar tot en ple segle XXI en ple 2006 veus que els intel.lectuals bandarres encara reten homenatge a textos plens d’arnes i olor de floridura els centenaris imbecils per exemple d’”Els fruits saborosos” de Carner són testimoni de l’aposta per la regressió i l’ancoratge dins l’invàlid no sé per què fer-ho tan complicat copular ha de ser i és com cagar m’encanta aquesta mecànica subjugant de l’evolució de la vida a la terra va començar deu fer uns quatre milions d’anys si uns organismes unicel.lulars es desenvoluparen en un procés gradual cap a d’altres organismes pluricel.lulars els meus cinquanta trilions de cèl.lules em diuen que ho ets de fill de puta Josep Albertí mataries per mig euro enganyaries i mentiries només pel plaer de fer-ho sobretot la part fosca dels hemisferis cerebrals la part que no hi entra ni l’investigador més sagaç policia entrenada a assaltar nuclis de narcotraficants adéu àtoms adéu radioactivitat enllaços i mol.lècules cristalls mescles i compostos adéu reaccions químiques àcids i acidesa adéu química del carboni polímers adéu electroquímica i anàlisi química ones sonores electricitat estàtica magnetisme ordinadors i telecomunicacions adéu a tot tot m’agrada d’aquest món fins i tot el que no m’agrada gaudeixo tant de la contemplació similar a l’au de presa immòbil dins una espècie d’eternitat com de l’acció de conduir a cent-seixanta per hora il.legalment

15

per una carretera abans de prendre-la m’ha dit tu et penses que com que mai ningú t’ha estimat no t’estima ningú i jo t’estimo ha ha ha ha he dit jo què et sembla nana poemes d’amor qui ha entès la meva mecànica escrita eh ho pregunto sí jo tinc doscents-sis ossos no sóc dels que tenen un parell més de costelles tanmateix en una exploració mèdica a través de radiografies es va confirmar que tenia les darreres vèrtebres de la columna tortes tara potser congènita car el meu padrí patern un altre Josep Albertí també n’era afectat entre el sacre i el còccix què t’empatolles el que ara m’interessa és veure com farem un bon pastís de maria que ens col.loqui a tots el terme sudaca és considerat despectiu referit als sud-americans entre els catalans tot sovint volem designar especialment els argentins perquè de les onades d’immigrants que ens han arribat posem per cas els darrers decennis del segle XX i començaments del XXI són els oriünds de l’Argentina els que més se senten amb el seu accent decidit en llengua espanyola tenen a sobre la dictadura militar dels Viola Videla Galtieri dels anys vuitanta del segle XX la ferotge carnisseria i el caos econòmic posterior que encara dura o durarà no seria políticament correcte menystenir-los però els catalans i el món sencer que ens escolti i pugui saber i veure la nostra situació de genocidi cultural i lingüístic exercit sobre nosaltres des de segles enrere per Espanya haurà d’arribar a la conclusió que per molt difícils que siguin o hagin estat les condicions a l’Amèrica del sud l’arribada d’argentins que potser semblin més loquaços ens és negativa i col.labora decididament a augmentar tota la merda espanyola abocada sobre nosaltres els catalans si són odiosos els espanyols per considerar Catalunya d’Espanya ho són tant una ampla majoria d’imbecils que dins terra catalana s’inflen d’orgull de la madre patria i de la puta llengua que aquesta puta madre patria els va imposar altre temps mentre consumava un genocidi autèntic a sang i a foc en conseqüència ja ens poden titllar de racistes o de feixistes quan vulguin perquè estam ben disposats a escopir a la seva cara tota la nostra història també la doctora Miren Pérez de Mendiola i Roig em diu si perds la memòria amb tot el que has llegit i has fet a la vida serà gros les coses que diràs jo vendré a escoltar-te asseguda a una cadira devora tu com si anàs al cine ha ha ric jo em sembla que deu fer molts cursos i li recordo que fa cent-cinquanta anys que va néixer Freud ròtula tíbia fèmur carps estrep cúbit cal catalanitzar a fons la medicina la ciència la tecnologia m’agrada el comportament compulsiu dels bipolars de vegades s’arrisquen per no res de vegades un atac de por els retreu dins una habitació tan fosca i silenciosa com el seu cervell però sobretot m’exalta el seu impuls de comprar sense traves és la seva prova de llibertat és la gran metàfora de la llibertat quan principalment elles es diuen a si mateixes fashion victims sí sí víctimes de la moda dissabte vint-i-set de maig de dos mil sis de nit davant un televisor tot de flaixos i càmeres a l’entrada de la casa de la cantant popular espanyola Rocío Jurado molt malalta d’un
16

carcinoma de pàncrees tothom creu que agonitza espectacle de Tele5 de morbositats diverses i sentimentalismes sempre de moda de cop un descobriment que m’alegra la nit na Cofeta conta com si fos dins una vetleria gabellina de mitjan segle passat que aquesta Rocío Jurado és lesbiana i que precisament una bollera de la meva edat i que jo conec des de l’infància Maria Serapio famosa perquè fou també la primera a “internacionalitzar” la seva inversió s’havia donat a na Jurado molts anys enrere una nit furiosa de sexe dins el Madrid de finals dels seixanta del segle XX Serapio havia contat tanmateix i això té un gran encant que na Jurado quan la veure comparèixer l’endemà per continuar li va donar passaport la va tractar com un pedaç brut li va dir que amb una nit en tenia prou repetim-ho tot és fugisser no ens cansem de repetir-ho tempus fugit passen els feixismes els comunismes els sindicalismes o es transformen les relacions econòmiques laborals tot passa per damunt els mil anys de Catalunya però Catalunya segueix existint aquest és el nom que ens ha de fascinar perquè és amb aquesta llengua catalana que ens mirem el cos i la mort l’inert no va engendrar el viu “espontàniament” sinó gradualment durant milers d’anys Darwin va proposar aquesta noció fonamental la durada ens ho explica Joël de Rosnay sempre et pots suicidar tirant-te de dalt de la torre Agbar hauràs estat potser el primer a fer-ho des l’arquitectura fàl.lica de Jean Nouvel a Barcelona a la síndrome d’Asperger els límits entre el trastorn i la normalitat són molt imprecisos l’SA és un trastorn del desenvolupament de base neurobiològica que afecta el funcionament social i l’espectre d’activitats i interesos vinculat a una disfunció de diversos circuits cerebrals atès que és un trastorn del neurodesenvolupament comparteix característiques pròpies dels problemes del desenvolupament del sistema nerviós en general oh trastorn obsessiu compulsiu mai no desapareixeràs fins que el món no torni a l’estat gasós d’abans de tot d’abans del Big Bang em regira m’espanta en tant que em defineix com ésser humà em veig en tot el que ha de venir i penso que l’allò freudià ja s’esborra és mort és la mort toc toc trastorn obsessiu compulsiu no t’agrada cap relació humana altrament no vols no pots cap relació humana absència d’empatia conducta estereotipada perseveracions rutines interessos restringits reaccions catastròfiques davant canvis de l’entorn conductes compulsives reaccions emocionals inapropiades i repetitives manca d’originalitat i creativitat poca habilitat per a organitzar activitats futures són alguns símptomes relacionats amb lesions frontals segons el doctor Josep Artigas m’encanta fer-me pets però només en privat va dir Samantha Eggar a Dalí una vegada en resposta a la pregunta del diví sobre si era vera que les americanes no es feien pets ho conta aquell marieta Carlos Lozano al seu llibre de memòries que va dictar a Clifford Thurlow t’imagines aquella gran poltra d’”El col·leccionista” la pel·li d’hòstia i mitja de William Wyler de 1965 co-protagonitzada amb Terence
17

Stamp segrestada els grans pets que es devia tirar sobretot amb la gran tensió interpretativa d’una claustrofòbia brutal m’he de baixar d’internet “El col·leccionista”d’una puta vegada ja “Mallorca fingeix un continent en miniatura” va dir Miquel Ferrà al pròleg de “Terra i somni” de Marià Villangómez no puc comprendre com no s’ha fet servir aquesta divisa com el major reclam publicitari del turisme ja no hi ha definició més precisa mira si n’hi ha hagut de temps de 1948 ençà m’agradava llegir els llibres també en miniatura de Villangómez de l’editorial Moll anys quaranta anys cinquanta segle XX eren el resum un reflex més que de la postguerra de la línia plana del no-res del silenci de la inexistència del moviment físic gairebé un cert academicisme i un cert misteri com si la guerra civil ho hagués esborrat tot i calgués descriure-ho tot de bell nou com si la modernitat no hagués existit mai no com si aquesta s’ignorés l’impossible de practicar-la encara que l’autor de “La Miranda” va ser sempre machadià i ribià el temps aturat en suspens glaçat tanmateix coneixia bé Baudelaire i tots els altres no n’hem de parlar pus de cada dia més la poesia és la ciència faré que m’engrillonis amb els grillons que em va regalar un guarda jurat maricó així per la cara mira si ho són els espanyols de sexistes que en diuen “esposas” no et desagrada del tot eh és que tu ets bona governanta de vegades me n’adono que et pago la vida perquè assisteixis al meu monòleg l’entrada més cara d’un espectacle la pago jo la pago en perjudici del meu cor la pago en perjudici del meu cervell ets carn de xinxa maleïda raboa puta barata jo també sempre escolto una d’aquelles veus que no voldríem sentir dins de nosaltres aquella veu que va dient que m’he gastat massa diners per ella te’n recordes del text de Gabriel Ferrater nunc est bibendum va dir Horaci ara és l’hora de beure Horaci si veiessis els carrers de Punta Balena sí aquí ben aprop de la Palma romana si veiessis els rius de cervesa i de vi que els hooligans britànics de la llunyana Britannia beuen tot el món és Roma encara quedaries astorat bé tu no et regiraves per res Horaci el que et vull dir és que res canvia dins aquest món llevat de la mort sí la mort canvia bé t’escric aquest correu perquè sàpigues que m’agrada fer excursions adesiara per Magaluf (antropònim jueu potser quina destrucció us havien de portar els jueus un dia romans sobretot la puta religió d’un) de nits tot són tavernes enceses d’esperit i força jovenil volen cadires i taules quan hi ha batussa entre tots ells i elles volen ampolles fins i tot finestres i un invent que tu Horaci identificaries com a meledicció de l’Hades ni més ni menys que una columna prima d’un temple que es diu neó i que fa una llum blanca com una vestal que en plena nit s’hi veu millor que amb els milers de torxes de Roma peguen els hooligans i destrueixen la guàrdia pretoriana que ara ens sotmet es diu guàrdia civil i són ells i elles també que es posen a prova enfrontant-se amb els salvatges bàrbars del nord el cònsol dels quals és el típic home flemàtic d’aquelles illes no perd la calma però no sap què dir vet-ho aqui Horaci de
18

vegades enmig de les trifulques m’agradaria dir alguna oda teva sé que recordaria quan Vicent Andrés Estellés t’evocava també ah tot és viu i tot és mort vaig prendre una negra que havia estat operada de les baules i la silicona no fou ben col.locada tot era una rialla quan parlen de mi no ric solen dir eh un pit era més gran que l’altre li tocaves tu i notaves uns regruixos que provocaven el riure bé com que hi ha clíniques que ofereixen uns serveis magnífics hom queda estupefacte que passin aquestes coses augmenten els llavis et corregeixen el nas et fan líftings t’estiren la pell de la cara i del coll com més avanço més m’excita et treuen les bosses de sota els ulls tens un excés de pell a les parpelles zas tot fora et corregeixen les orelles i el mentó per dir-ho més ordinari la barra i aquí ve el més bo i el millor que et fan el que vulguis amb els pits tia ho has de provar que es morin de fam a l’Àfrica tu gasta’t els euros els dòlars els rubles els yens tot el diner que tinguis amb el nou fang amb què el Creador fa avui la dona no hi ha més Creador que la Ciència nena t’augmenten la pitralla com deim a Capdepera te la redueixen te l’aixequen ah et fan un airbag perfecte que tens un sobrant de pell als braços i a les cuixes talla i cus liposucció lipoescultura remodelació corporal reconstrucció d’abdomen! Shoei Imamura és mort saps què et dic vaig a colgar-me hi ha dies que no estic per res junyit a aquesta roda i que no falti diu aquell de sobte comparegué un home d’uns seixanta anys al consultori mèdic de la casa de la mar l’agafen una infermera i la meva doctora car no podia caminar diabètic li posen al descobert un peu i a poc a poc surten els cuquets d’entre els dits sí era carn de vas en un home que anava tot xalest pel món el més descansat del món ets quan pots veure la Torre de
19

Canyamel de Mallorca il·luminada dins la nit fulgent oh bocí de sol a la tenebra tros de tumbaga gegant rival d’una tempesta elèctrica que ben aprop a Ciutadella de Menorca provoca un rissaga de les seves barques del bou amb l’orla destrossada reputes quina endemesa Remei Varo va fer una campanya publicitària per a la casa Bayer són uns quadros fantàstics molt bons contra el reuma el lumbago la ciàtica hòstia com és viva tanta gent que és morta Nicole Kidman té un dels apartaments de luxe del 165 Charles Street de Nova York l’edifici que dissenyà Richard Meier on diuen que hom pot fruir d’unes vistes que la dita gabellina de “són vistes!” es fa més que realitat unes postes de sol majestuoses el que m’agrada també segons les fotos que he vist és l’enorme transparència puc pensar un loft nítid pell de vidre on s’hi poden encabir grapats d’humans amb orgies espectaculars ben a la vista Nicole Kidman estàs esplèndida a la darrera pel·li de Kubrick “Eyes wide shut” deixa’l anar a aquest mariconet nanet que tenies per espòs i que se n’anà amb la puteta espanyola Penélope Cruz Tom Cruise dels collons bé no ho fa malament del tot si és dirigit per un bon director com Stanley Kubrick però això de ser un adepte de la religió aquesta de la Cienciologia no té conhort foteu-vos tots rival del món deia sempre Blai Bonet és ben hora que te’n digui unes quantes de fresques ets de puta mare Blai de cas garriguer i ho ets tant que les patums de tota la cultura catalana no poden consentir que les seves editorials editin les teves obres completes que els bons minyons que tu prendries ara mateix llegeixin aquell broll de líquids seminaristes transformats en visc de beurada per aglapir els ocells més tendres que fan crecrec quan trenques els seus ossets amb les dents encara diries que jo tenc ràbia ràbia de no res mira si avui ha quedat ja ben detallada tota la meva ràbia de tot tercer concert per a piano i orquestra de Beethoven escoltar-lo ara que tot és adéu suprem quan Nicole Kidman s’asseu al vàter i pixa i es torca a “Eyes wide shut” m’envesteix la idea que tenc un carcinoma de gola tos seca que em desperta de nit que em grata de dia si em trobo amb el principi fonamental de Hegel com el defineix senzillament i nítida Engels és que el món és impossible d’entendre si se’l veu únicament com un sistema complex de coses acabades només es pot entendre si és vist com un sistema complex de processos mentre existeixi la propietat privada tot ho regularà la competència assenyalà també Engels els economistes veneren la competència mira si n’han passades de coses Friedrich i allà on no hi ha hagut competència hi ha hagut gulag allà on hi ha hagut idealisme ha romàs l’engany del feixisme tan sols l’avió de la tècnica aterra

***********

20

explica’t em diu qui m’explica la vida abans de la vida la vida després del que he viscut “De res no serveix el fet de viure mentre es treballa”, va dir André Breton a “Nadja” quantes hores perdudes el plaer sempre contra tot potser la traïció no sigui més que un carcinoma del plaer ja et pots cercar a tu mateix Josep Albertí no hi ha droga que et pugui treure del pou ara mateix de la feina que no és més que un senzill parany i ja saps que sempre el més senzill és el més eficaç quan William Burroughs escriu a “Junkie” després d’una dosi que si déu ha fet alguna cosa millor se l’ha guardada per a ell bé hi ha un raonament que s’acosta a la veritat (he escrit el mot amb un aire fred a les cames aire d’un ventilador mòrbid) i diu que potser tot plaer sigui allleujament “Excel.lències, senyores, senyors. Deixeu-me començar dient-vos la particular joia que sento en nom del Führer, i del Govern del Reich, i donar-vos els seus agraïments més sincers per l’activitat que heu portat en el transcurs d’aquest congrés” ara que hi pens és als dibuixos de Bartomeu Cabot on es representa ara més obsessivament el fet de menjar o mossegar on el cicle menjar i excretar es fixa enmig d’un grapat d’objectes escampats que tenen/no tenen caràcter simbòlic és d’un alt valor que als meus ulls li dóna més sub-versió que si empràs codis estrictament freudians així podem veure un mirall del meravellós a través de la història que és sempre present en el detallisme del “Retaule de Sant Jordi” de Pere Niçard que en ple segle XV pintava ossos i calavera amb una minuciositat esfereïdora vora el drac que Sant Jordi fàl.lic occia sang a pressió vora els objectes avui Cabot
21

dibuixa telèfons mòbils o galletes trossos de revistes pornogràfiques demà em diràs putarrona que vols diners que he de fer el cap viu perquè tot rutlli això sí sense cap maldecap per part teva voleu això tothom ho voleu enveja i exigència menyspreu i oblit tant de bo m’oblidessiu per sempre que el meu sistema nerviós seguís fins que rebentés però amb la soledat més absoluta de vosaltres vull pensar i escriure com si fos el darrer que fes que és com ho he fet sempre com si amb allò m’hi anés la vida com si fos el darrer acte de la vida sí adéu tot allò que ja no podré fer (però que faré per poc que pugui assedegat i desesperat) veure les mil pel·lícules que em fan gola i llegir els mil llibres que els meus ulls tan cansats com els d’Espriu (ara que hi pens també és mort pobret) no podran i sentir a fons els mil discos de la meva banda sonora de la meva vida sí ara tot és possible el meu desig és canviar la vida com Rimbaud i ser absolutament modern com també demanà en tenc prou tanmateix en baratar de vida de relacions liquidar un grapat de persones de la meva visió i paraula enviar-vos a ca una puta els que m’envoltau tret d’uns pocs poquíssims que sou la meva vida el meu sistema limfàtic el meu cervell revoltat “...la causa del film, que és, inqüestionablement, una de les barques més modernes de la creació artística” què te pareix secretari en Goebbels en persona fent metàfores no us sona allò de Majakovskij de la barca de l’amor? el millor de tot però és quan infla pit “Nosaltres rebem amb plaer tot estranger lleialment disposat a comprendre bé i a concebre l’esperit, d’altra banda molt clar, que presideix la reorganització del Reich i a judicar-lo amb objectivitat, a la llum de les particularitats nacionals i de la mentalitat del propi poble alemany” espècies d’assassinat amb cordes és com si ara aterrés a l’illa de Malta un espècimen amb el tronc migpartit i un micropaleontòleg mallorquí navegués fins allà a estudiar-lo cadafets cartolins picuecos animalets no pregueu per Israel que és Palestina no la Palma nostàlgica doncs la del passat que sempre fou millor dels reaccionaris no no és aquesta la meva jo arribat de Capdepera poc després de la gran nevada de 1956 la Palma del carrer del vi i el col·legi dels Teatins on combregava el maig de 1958 amb una hemorràgia nasal que em tacà el vestit de mariner l’itinerari que feia trenta anys abans Bartomeu Rosselló-Pòrcel des del carrer de Sant Llorenç quantes vegades vaig pujar les seves escales també amb calçons curts per dur encàrrecs a la patrona
22

que ens venia el peix la Patrona Blanco vaig caminant ara mateix pels carrers de la mà del meu padrí cap a la plaça de Cort on Franco és el 1960 i jo no he fet els deu anys fa un discurs que em fa tremolar de por por de no sé què però por amb aquella veu aflautada plena de ces evocant les platges mallorquines Franco sí tot bucòlic ell el reputa els crits dels falangistes que m’acabaren de regirar des del carrer Colom sí aquesta és la meva Palma Adolf Eichmann és penjat a Palestina aquesta és la meva Palma ja ho he cridat dins París jo vaig veure ganivetejar una dona per un marginat al carrer del vi de Palma jo he vist la sang fer un riuet davant casa quan me n’anava a escola d’una brega mortal entre dos maricons dins la taverna can Novell però sobretot cada vegada em veig més present a la Palma que no es privava de res pel que fa al crim que sempre és a la moda la violació i l’assassinat de Paquita Garrido no em vingueu amb nostàlgies putes escriptors de merda enfonsats en els records dels raconets dels cafès de les placetes que ja no hi són a mi parlau-me d’una Palma on un taxista en ple 1965 quan jo ja sé perfectament què és el sexe on un taxista anomenat Miquel Reynaldo el Beatle se’n du una nina de set anys i la força i l’ofega vora la central elèctrica de Sant Joan de Déu i la llença al mar de cala Gamba sí entre aquells companys puters que vaig conèixer pocs anys després n’hi havia un i ja no el coneixeria ni de nom que era amic de Reynaldo que hi anau de malament si m’heu de venir amb ximpleries jo tenc el cor que no és el mateix de fa un minut jo tenc el cervell liquat no pot ser que els records encara hi siguin on vas a parar com sona Goebbels en català Antoni Flaquer “Netzer” me mostra una adreça escrita en un paper d’una platja prop de Canes on s’hi fan orgies multitudinàries em diu que ell ho ha vist per televisió hi hem d’anar res de perdre temps cap romanticisme cap ritual presexual o amorós eh ara mateix tinc a casa una colombiana que hi vaig portar ahir a la nit i si et fa net l’apartament? què se’n pot dur el televisor no hi tens cap diner? no putes pelat com un jonc tinc el pis és que no t’he dit que la tinc tancada amb pany i clau ha ha ha hòstia et pot denunciar per segrest alerta a aquesta xusma colombiana què dius tio si dorm tot el dia em va dir tepperodurmiendomiamor ha ha ha ha bé cal que us fixeu per Palma hi circulen una bona quantitat de cotxes d’alta potència i molts euros de preu esportius o tunning pilotats per jovenel.los vestits amb música i roba molt cara d’estil hip hop espanyols per descomptat o producte de la porqueria espanyola de sudamèrica cotxes Honda Mitsubishi Nissan Toyota Celica no em diguis que els cadells del narcotràfic no van ben a lloure l’altre dia el fill de la Paca a la Porta de Sant Antoni de Palma amb el seu Ferrari o Masseratti no sé ben bé la marca sense assegurança del cotxe i sense carnet de conduir s’emportaren el cotxe la poli foté un xivarri de l’hòstia tanmateix dos dies després anà a la prefectura i tornà armar un merder perquè no retornaven el cotxe el nen sens dubte William Burroughs no fou un model de feminisme ni serà mai
23

una icona del feminisme ni del progressisme els més tranquils d’aquests ismes el qualificarien de cínic però ara caldria valorar-lo “...l’amor juga un paper molt petit a la meva mitologia, que és un mitologia de guerra i conflicte. Jo crec que el que anomenem amor és sobretot un frau, una barreja de sexe i sentimentalisme que ha estat sistemàticament degradada i vulgaritzada pel virus del poder. Cel i infern existeixen a la meva mitologia. L’infern consisteix a caure en mans enemigues, en mans del virus del poder, i el cel rau a alliberar-se un mateix d’aquest poder, oassolir una llibertat interior, llibertat dels condicionaments. Puc afegir que cap dels personatges de la meva mitologia és lliure” ho va dir a “Snack” em sabríeu concedir la gràcia de no fer-me més putades? aspiro a la soledat tot el que gravaren els “Sex pistols” tot el que gravaren els “Beatles” recorda que a la pel.li sobre Sid Vicious i la seva xicota Nancy passejant per Londres un dels punk li diu a l’altre una cosa així com que ja no veia un tipus que coneixia perquè li agradaven massa els “Beatles” no oblidis que tant t’injectares els grups anglesos i nord-americans com Johnny Halliday i Bonet D’Efack Rosell Raimon Serrat Sisa Subirachs Montllor etc és evident que quan les propostes de textos com “L’adolescent de sal” i “L’anarquista nu” de Mesquida i de Fernàndez es rebaixaren o desapareixeren la militància gai fou immediatament vista i integrada com un pastitx com un kitsch i com un artefacte tan reaccionari i ridícul com qualsevol altre hi ha molt per dir ja us despatxaran pixapolits però ara anem a les dones que és allà on hem d’anar sempre de sobte véns tu i me mostres la teva biblioteca de perfums setanta-dues ampolles a la lleixa de la cambra de bany ah amor meu la higiene és la biga mestra de la modernitat tant com de la salut de la medicina i el perfum la porta de totes les decadències la de Roma la primera però la porta del voluptuós ara et gires i et regires pell neta i olorosa forats nets i olorosos temps molt de temps estic molt més assossegat he oblidat el temps amb tu el que m’espera l’egoisme de l’infern tota la desesperació del món l’exterior no el teu ventre saps què em va dir aquell tipus doncs que quan jo ja no tingués ereccions em penjaria de veritat que vaig riure però la rialla se’m va congelar dins la puta boca m’ha donat voltes durant anys tot el gran cinema que he vist a la meva vida tot el cinema oblidat per tantes generacions de dropos m’ha donat voltes tantes vegades aquella escena de “Ciao maschio” de Marco Ferreri on Gerard Dépardieu es talla el rave amb un ganivet elèctric pel carrer m’he trobat Jaume Alemany un tipus que tot i els anys que li passen per sobre té un caràcter molt viu sarcàstic jove li dic que sempre em recorda l’actor Christopher Walken (ah “El caçador” de Cimino fins i tot el personatge un poc de “comic” de “Coses per fer a Denver quan estàs mort”) tot seguit dues putes sudaques sensuals tot sexe se’m passegen al meu costat un individu que conec de vista sé que era contramestre de la marina però del qual ignor el nom em diu que la més vella serveix per fer bon brou jo li dic
24

que puc amb totes dues ahir vaig veure “El delator” de John Ford vaig amb peus de plom jo amb Ford un director de cine carca mite dels nostàlgics dels progres que li perdonen tot tanmateix sempre m’ha interessat molt la figura del delator i aquí tot i el temps que fa del rodatge 1935 la caricatura un poc esperpèntica ara la focalització excessiva del protagonista Victor MacLaglen assoleix l’atmosfera del Dublin d’aleshores i sobretot el que em convenç comprovar l’esquema sempre anàleg del delator del xivato de l’acueta les situacions sempre paregudes i paradoxalment difícils de fer creure de fer sospitar dins el col.lectiu humà dins els grups més o menys clandestins dels nacionalismes sempre hi ha informadors no tan sols per trair i desfer projectes sinó narrar el dia a dia de l’organització al film de Ford però com a tants altres seus el que sobta és la feina interpretativa els actors són precisos en els seus gestos en els seus moviments el paradigma fou anys més tard John Wayne en la seva expressió corporal quin estalvi i exactesa de moviments quina minuciositat la novel.la de Liam O’Flaherty la tenc en la traducció catalana de 1973 de Jordi Arbonès el pròleg del qual em va agradar molt quan el vaig llegir prou ignorant de la causa irlandesa però sempre he tingut una prevenció molt grossa tan grossa com la simpatia que sento per la gesta de salvar el gaèlic per lluitar per la independència he tingut una prevenció dic per la gent per tanta gent que creu en Déu i que porta l’estendart de la llibertat i de la religió com tants i tants irlandesos no m’hi lligo jo ni als d’allà ni als d’aquí quan hi ha Déu per enmig i això que sempre torno al fons del problema si és possible la traïció cal fer-la impossible fa anys que vaig descobrir l’obra de Margret Bovery sobre la traïció al segle XX Hamsum Pound si les veiessis ara avui Arthur Schopenhauer les dones tu que les retratares tant al teu temps (no fa gaire li vaig entimar a un individu si et coneixia i em respongué aquella frase pagesa “no ha vengut a temps meu”) si les veiessis dirigint empreses fent d’arquitectes d’advocades de metgesses de fiscals de professores si coneguessis les putes d’avui Arthur jo he vist la transició jo he vist el pas lent i que encara dura perquè encara puc veure dones gairebé com les teves en parlaríem riuríem Arthur sempre recordo la teva reflexió-definició de les dones quan deies que eren idònies per a tenir cura i ser educadores de la nostra primera infantesa precisament perquè elles mateixes són infantils betzoles i curtes de gambals en una paraula són de per vida nens grans una mena de graó intermig entre el nen i el varó el qual és la persona humana pròpiament dita quina pallissa et daran les feministes Arthur sort en tens que avui no et llegeix gairebé ningú bé algun malalt com jo la prostitució hauria de ser declarada d’immediat un bé públic si cada dia avancem més en la medicina i les altres ciències i la medicina ja no és sotmesa com abans a l’imperi pudent de la religió tot i les sempiternes contradiccions terràquies dels i de les metges creients si la medicina ja té autoritat per intervenir en les prevencions de les malalties de
25

transmissió sexual i el que és tant o més important en la prevenció de naixements si la medicina avança i ha avançat amb l’arrelament de la higiene va cap a intervenir dins el camp magnètic de la sexualitat tot plegat tanmateix no pot derivar cap a un control i una prohibició o el que també succeeix una inhibició davant fenòmens que han esdevingut substancials de la condició humana com són totes les anomenades “perversions” sexuals si avui es fan fires eròtiques que són pornogràfiques si hom pot comprar tot tipus de pornografia al quiosc a internet o per qualsevol altre mitjà la medicina ha d’enfocar donar llum a la sexualitat més encara del que ho fa ha de cridar l’atenció que la prostitució és la forma més simple de ser animal i el ser animal ha de ser entronitzat perquè és l’únic que som perquè si hi ha animals considerats lletjos segons els cànons de bellesa sobretot femenins i aquests animals no tenen accés a la sexualitat compartida la solució és la prostitució que els baldats i els tetraplègics els poliomelítics i els deformes i totes les seves variants masculines o femenines tinguin accés a la sexualitat encara que sigui o millor que sigui pagant tan solidaris/es que són els/les progressistes però no poden acceptar la prostitució perquè és la llibertat la competència el rebuig de la seva comandera l’escopinada damunt tot poder àdhuc el seu encara que hi hagi prostitució mascle o femella esclavitzada si la prostitució fos vida quotidiana per tothom no hi hauria cap tipus d’esclavatge sexual grassa dislèxica i lesbiana i xicana aquesta gran fotògrafa anomenada Laura Aguilar em posa amb les seves imatges de dones grasses que confonen els seus regruixos amb els

regruixos de la terra ah quin guster escriure regruixos m’agrada el camí que havia emprès Aguilar l’autodestrucció fins que el seu germà li regalà una
26

càmera amb la què començà a experimentar vet aquí un qüestionament dels cànons de bellesa vet aquí del que parlem chocolat factory una botiga exquisida a Porto Pi on trobar aquesta droga que és la xocolata sempre insisteix la meva memòria quan sóc al centre comercial penso enmig de l’abundància del consum que adoro penso en la batalla de Porto Pi de les tropes del rei en Jaume I contra les tropes musulmanes mallorquines sento els crits i l’olor del fum tants morts just aquí a la vora just vora meu mentre prenc un gelat de xocolata sentir una flàvia que et diu que t’estima amb aquells ullons mig tancats i saber i sentir-te a tu mateix per dintre que tu t’enfots que passes d’ella que no et refies de ningú i no tornar-li contesta ni per compliment que et pixes de riure per dintre perquè saps que quan vols li pots fotre un clau i però que t’importa un rave ah quina satisfacció que és en veure i sentir el panorama sents alguna cosa especial olores ensumes quelcom únic no ho sé del cert però és molt bo potser recordo ara l’actor Robert Duval quan a “Apocalypse now” de Coppola diu allò sobre un camp bombardejat amb napalm allò de fa olor de de victòria! així sí així em sento em sento superior hei quan saps que ella és una miserable que t’ho diu pel futur perquè a la llarga t’hi gastis diners com sempre és una inversió en tu que fa la molt puta m’ho he rumiat molt bé fa dies que li dono voltes i he arribat a la conclusió que el clan Flaquer tot i ser més petit en gent és molt semblant al clan Kennedy catolicisme arrelat gran passió per la política per l’estudi brillants i alhora vici públic és molt curiós salvades totes les distàncies no sé si la meva mare fou una anorèxica perquè el meu pare sempre ha estat un dèspota quan Cabot va dibuixar l’os dèspota per a “El Correu de Son Coc” número vuit sempre vaig pensar en la representació del meu pare “L’apetit veneri és insaciable. La higiene i la moral es posen d’acord per a fixar-li els límits. La sobrietat sexual no és només necessària per a la salut del cos sinó que també interessa la vida de l’ànima i és condició essencial per a la unió espiritual i santificadors dels esposos. No cal que les aproximacions es practiquin moltes vegades amb intervals curts, ni prolongar-les més de la mesura: la còpula enèrgica i curta és suficient per a satisfer l’apetit carnal i assegurar el fi del matrimoni. Els abusos veneris afebleixen les forces i el temperament, i són origen de mals tan diversos com temibles” vet aquí una de les moltes perles de dom Josep M. Gassó i Buxó monjo de Montserrat en el primer volum d’aquella col·lecció Blanquerna d’Edicions 62 a la seva cinquena edició de 1968 (la primera fou del 1963) mireu com jugava el puritanisme (i això que aquests monjos eren el més liberal del país) a favor del més reaccionari aquest discurs ara ja no és tan públic ja no ho pot ser però això sí els progres els catalanistes els independentistes sempre han respectat “l’amor al país” dels putes capellans si un capellà parla català i estima la terra aquest és el que té bul·la davant els partits d’esquerra i és mal vist per la dreta bé el joc de l’enfadós que ningú s’enganyi el nacional-catolicisme no
27

era només en llengua espanyola el discurs catalanista té com les de Gassó pautes de repressió tan idiotes ridícules imbecils com les del sermó espanyol els tòpics generals de l’afebliment pel sexe el fals cientifisme que avui no es pot sostenir de cap manera eren la magna policia que no podem oblidar un sol moment perquè infiltrada dins els grups “democràtics” d’ara la seva influència es pot fer de cada dia més gran cal tallar d’una puta vegada amb tot allò que tingui la més mínima relació amb la mentida estúpida de la religió sense embuts així em situaria jo a dalt de tot del món i el xuclaria com una sangonera que simbolitza els elements primordials de la composició de l’univers he tornat veure “La grand bouffe” de Marco Ferreri fa uns mesos una nit d’hivern vaig provar de tornar-la a veure casualment quan la feien a un canal de tevé qualsevol no em va agradar la vaig abandonar com s’abandona una puta que no t’ha agradat gens tot i tenir un bon cony (que ho ets de vulgar i comú comparar una pel·lícula amb una dona de sexista de masclista) els colors interiors marrons obscurs la lentitud m’irritaren i jo sabia que m’havia commogut quan la vaig veure per primer cop és del 1973 aquesta setmana també de nits la vaig trobar just començada al TCM jo acabava de sopar no pas un àpat abundós sinó ben sa amanida i llesques de pa integral amb salmó marinat tamateix em vaig posar davant el televisor amb la darrera bocinada a la boca i de cop em vaig veure submergit dins el clos tancat de la gran vega de Ferreri amb els immensos Piccoli Tognazzi Mastroianni Andrea Ferreol sense límits em va semblar que tenia durant tot el transcurs de la projecció el mos a la boca de l’estómac vaig estar tot el temps entre el fàstic i la fascinació que és el territori ideal per assaborir la mort vaig recordar una frase d’aquell llibre que va estar de moda els anys setanta del segle passat “L’atzar i la necessitat” de Jacques Monod aquella que diu els éssers vius són màquines químiques el creixement i la multiplicació de tots els organismes exigeixen que siguin acomplides milers de reaccions químiques o l’organisme és una màquina que es construeix a si mateixa “La grand bouffe” seria davant això una màquina que es deconstrueix a si mateixa la mort a través del menjar la representació real de la promiscuïtat sexual com a via per al suïcidi ah com m’ha tornat enganxar aquesta puta pel·lícula la seva música crepuscular de final del temps d’acabament de tot com si fos un altre plat exquisit que ens ajudàs a rebentar d’una maleïda vegada mira que és senzill tot el que vull però un robot munyidor de la saba de la vida estira cap al país de l’inútil del bajà tota una activitat frenètica per no res no em pregunto si és veritat el big bang em pregunto si caldria un nou big bang però res no ens indica que els fenomens que ja són més amunt del mite real o imaginari es puguin repetir les tres maneres de morir de les estrelles quan esdevenen nana blanca estrella de neutrons o un forat negre són les maneres humanes també de representar la mort no ens enganyem tot és sotmès al llenguatge no hi ha res sense llenguatge i el primer que fa la
28

veritat que no vol dir veritat amb un altre llenguatge que no sigui humà és el llenguatge humà oh núvols de gas que animats de moviment de rotació formeu les galàxies ah tipus morfològic lluminositat intrínseca no sou una manera de descriure l’humanitat? oh partícules protons neutrons i electrons radiació de frenada efecte Cerenkov caieu sobre nosaltres i feu-nos immortals desterreu la mort em pregunto si és possible que hi hagi cervells més propensos a la comprensió de la física a la comprensió de les matemàtiques si hi ha cervells o si simplement hi ha addiccions per què distingim entre bellesa i lletjor? sempre les mateixes preguntes són les preguntes que em porten a la mort perquè les reaccions químiques obeeixen a les preguntes que li fa el cervell no no no és la mort l’autèntica follia? ho vols dir tot de cop com un infant infans el que no parla això és un infant no el que no té llenguatge el que és fora del poder del llenguatge de la dictadura del llenguatge ho vols escriure tot de cop com un cavallet jove que frissa perquè l’instint no una veu li diu que s’ha d’esbravar que té una data de caducitat secreta molt amagada que l’ha de matar et vols escórrer totd’una com un nen per poder-te escórrer una i una altra vegada només pensar amb el teu corbam jo no escric de dret com Hemingway per mor de les hemorroïdes a mi el que m’agradava era la seva néta aquella que va protagonitzar el film “Lipstick” crec que era Muriel Hemingway vés-te’n d’una puta vegada no remenis més la merda prova-ho d’anar-te’n beneita tu saps que em perdràs a mi i perdràs els diners ja pots fer tota la comèdia que vulguis ja no m’han d’ensenyar què és fer comèdia la veig d’enfora fa estona que em vaig fer el propòsit de no aturar ningú que se’n vulgui anar del meu costat sempre hi he guanyat és als que arriben que he de tenir esment però a una puteta boja com tu retenir-la per mi te’n pots anar a l’infern d’on has vingut antany quan vaig voler aturar algú d’anar-se’n del meu costat sempre me’n vaig penedir ara vaig bé jo i el meu plaer jo sóc el meu plaer jo i el meu caprici no fer res per ningú la meva conveniència no sóc una casa de caritat jo què t’has cregut ulls de perdigó bandarra a mi ningú no em comanda ja ets passat ho dictamino jo fiat voluntas mea hi hauria d’haver concursos de bellesa per l’interior dels cossos els millors ronyons la melsa més ben formada etc quina gran idea quan la diu Jeremy Irons tot fent el paper dels bessons metges a la pel·lícula “Inseparables” de David Cronenberg ara no hi ha res de Cronenberg com “Crash” tot són idees en Cronenberg tot són idees magnífiques de tan boges mira que passar gust amb els accidents de cotxes ja és l’hòstia tu bastir tota una perversió sexual i narrativa en l’excitació que hi ha en provocar-se un accident com a motiu d’excitació sexual i molt més que això quina puta idea més macabra més tètrica representar el xoc del porsche de James Dean en viu com un espectacle clandestí hi ha d’haver de tot a la Califòrnia viciosa tot ho trobes allà pollosa brutona adéu ho saps saps tot el que hi ha al món més del que puguis imaginar és a això precisament redéu al que
29

hem de dir adéu la ranera de la mort llarga és tota una altra vida la visió la representació més perfecta de la vida la gran diferència és que la dona pot fingir l’orgasme i l’home no la sopa primitiva quin títol tu vet-ho aquí he aconseguit un autògraf de la campiona de waterpolo que juga a Sicília però és de Vinaròs Blanca Gil què et sembla tu i les teves mitomanies per no parlar dels teus fetitxismes vosaltres continueu amb els vostres rituals bords kitschs i ridículs de culte a la mort cultural que jo me les piro cap a la meva semença com a continent de vasos i carreteres comunicants xarxa immesa de sorpreses i plaers de rialles espera’m a aquell racó on puguis veure una Cala Rajada amb pocs estrangers però molt viciosos una Cala Rajada amb el bar sin nombre instal·lat al xalet de la patrona Lluís ran del nostre trast on hi teníem pruneres clàudies llimoneres i aquell forn i la caseta tot s’ha fus tot s’ha desintegrat és més que si una bomba atòmica s’ho hagués empassolat res buit pla però jo encara sóc viu i t’ho puc recordar a tu Magdalena Terres a tu Toni Nadal a tu Toni Coix a tu Maria Bauçana a tu Pere Mestre que hi tens la botiga elèctrica ara el bar sin nombre era una reunió constant de disbauxa que llençava les botelles de ginebra buides i els primers tàmpax que vaig veure dins el nostre trast el primer món que ja venia a perbocar dins el nostre tercer món tot ho relaciono perquè té un mateix fil conductor amb els anys trenta podeu contemplar aquella foto de Pere Sanxo que es diu “Festa a Cala Rajada” i la data a finals dels anys quaranta jo penso en canvi que és a mitjans dels anys trenta poc abans de la guerra civil de 1936 dones i homes barrejats a un local que cap església aprovaria fesomies lluentes d’alcohol i desig llibertinatge silici amorf per a cèl·lules solars llum informàtica sistemes de memòria per als ordinadors del futur robots llestos per a la indústria robots al rescat anticossos monoclonals contra el càncer dels canals iònics a la memòria i el comportament podridura de la fusta: amiga i enemiga animals fets per encàrrec enginyeria de proteïnes llavors artificials conseqüències dels gens mòbils són capítols de llibre científic no títols de llibres de ciència ficció mireu si en teniu de probabilitats imbecils literats i vosaltres sempre doneu voltes sobre la mateixa nostàlgia pudenta els mots exhausts em cago en vosaltres les transferències d’embrions a animals receptors produiran races que superaran la vostra puta malura nosaltres ens estàvem convertint en biòlegs moleculars autodidactes va dir el professor Marc Van Montagu al laboratori de genètica de Gant deixeu doncs la mística clàssica betzols no hi ha més profecia que la dels laboratoris nosaltres els del Taller Llunàtic a la vora de tot plegat ens estàvem convertint en monstres de planta de fissió nuclear quin dia ens podríem veure i llegir en veu alta el Tractat de Capdepera? no ho sé demà potser faig el seixanta-nou però em beses el cul vellarda i m’escorro damunt les teves baules baules de dona que sempre ha estat orgullosa d’elles com un membre diferent mentre jo et llepo la patata tu em llepes els ous el perineu i tot el cul i comproves que tot és net com un
30

infant acabadíssim de banyar i tan sols no t’adones del meu vessament ben al mig dels pits la pregunta és com formular la pregunta si ara sabia plorar ploraria per tu però sobretot per mi tan cansat estic crec que escric perquè estic molt cansat una escriptura en tensió la raó d’existir avui de la meva escriptura és el cansament de tot el que he vist i veig però això sí ja tan carregat com la nau Columbia aquest vehicle orbital unit a dos coets impulsors de combustible sòlid i un tanc dues mil tones mètriques de pes total bé ja ho sabeu fanàtics de l’astronàutica dos minuts després d’haver-se enlairat els coets impulsors es desprenen com un residu com un desperdici d’un cos viu com la nostra fema com el nostre semen com la nostra suor i cauen molt prop de la base de llançament tot molt humà una humana metàfora així és el poder de la humanitat i poc abans també d’entrar en òrbita el tanc es desprèn i cau a l’oceà sí el vehicle se situa en òrbita entre els doscents i els mil cent quilòmetres d’alçària per què féu tot això pocasoltes doncs perquè tu puguis viure amb el teu puta telèfon mòbil amb el teu televisor que et preveu cada dia amb més exactesa el temps què t’he d’anar a dir que tu no sàpigues bé ets tan fotudament i volguda ignorant com tots els envejosos que posen traves per tot les empreses les missions principals del Columbia i de totes les naus són experiències científiques com l’experiència d’aquest text que ara s’escriu gairebé automàticament avui ja podem escriure automàticament amb més precisió ajudats per la tecnologia millor que el temps de “Les champs magnetiques” de Breton i Soupault futures col·locacions i manteniment de satèl·lits la tornada a la terra és on t’hi vull veure menuda l’entrada en l’atmosfera provoca una fricció que fa que la proa i el ventre del giny es posin en estat candent no hi ha poema que ho superi això nana meva vulva meva llepada pel solc central de la meva llengua sóc el foc que posseeix els baixos del Columbia quan vinc a veure’t sóc el metall que es fon quan brunzeix pels carrers o les carreteres cap a tu jo em cremo tot em faig pols em desintegro a mi ningú no em protegeix bé sí les pastilles per a la tensió sanguínia amorosament protegit el Columbia és protegit amb materials de ceràmica resistents et pregunto si sóc mort i tu em respons que tu ets morta es diu Zuzú i és groga cada dia ets més racista una petita història no sé ara si em va dir que tenia tretze o catorze anys és xinesa el meravellós és que entén una mica el català i en diu unes poques paraules treballa amb els seus pares i el seu germà petit a la botiga sol rojo un basar típic oriental amb tot de productes kitsch barats deliciosos i eines pràctiques per a la vida quotidiana Zuzú és fada i és la meva fada he pensat més de dues vegades a oferir una quantitat de diners al seu pare per a prendre-la (avui he rigut molt quan he vist l’edat d’una milana que no em toca més remei que cardar sexanta-dos anys he rigut per les butxaques Sebastià Vidal t’imagines tu que saps que jo no puc sentir ni parlar de les dones velles dones mortes quan ja tenen una vintena d’anys) heus ací la història moderna de la meva Plaerdemavida inacabada
31

no hi ha cap història tancada no és veritat? per cert quina merda de pel·lícula que ha fet Vicente Aranda sobre el Tirant lo Blanc què es pensava que faria aquest cabró anticatalanista un fracàs rotund i això que Aranda ha fet coses bones com Amantes quines merdes també has fet Martin Scorsese amb Gangs of New York i L’aviador no sé com és possible bé sí tota la merda de Hollywood quan comanda us trinca a tots a tu i a Ridley Scott etc tu que arribares a l’estratosfera amb Taxi Driver i Casino no us en sabríeu avenir padrina Magdalena si aixecàssiu el cap de la tomba de tantes coses que han passat això sí jo tenc esment de les dues cases juntes l’antiga i la “nova” la “botiga” diners perquè no caiguin hem rehabilitat (el vostre fill el meu pare sí encara és viu té vuitanta-quatre anys ningú no havia viscut tant a la nostra nissaga) la casa de pedra la de la padrina Valera i el conco en Joan Valero i jo hi visc els caps de setmana a altes hores de la nit sobretot a l’hivern ventós i inhòspit jo convoc aquelles dues animetes sota el conjur espiritista i ambdós arriben ansiosos davant mi i em fan mil preguntes (a Capdepera sempre serem espiritistes) ploren padrina el conco en Joan plora no ho haguéssiu dit mai aquell home com un roure que va morir caçant a les muntanyes de Sos Sastres el 1947 i el dugueren damunt una civera que encara alenava jo ho sent com si hagués estat a aquest món com si ja hi fos i no em faltassin tres anys per néixer tots dos em pregunten per en Sebastianet Roiç i jo sempre els dic que sí que encara és viu que jo som el seu fill pobil que el capet li fluixeja a la mala que pren Exelon per la memòria però ni hi val el seu germà Bartomeu és mort però no arribà als setanta pobret i venga plors sempre dic que no els cridaré pus que serà la darrera vegada tant d’estralls feim quan ens reunim padrina Magdalena les fotografies són una rella contra la mort una arada romana contra la mort un gatzoll contra la mort he posat dues fotos mida dina4 una vora l’altra una del conco en Joan i l’altra de n’Arnau el meu fill els dos fadrins de la nostra raça bé no us ho volia dir padrina Magdalena però la vostra única néta Magdalena la vostra nina que va passar aquella infància feliç al corral devora vós es va casar dins la capella de la marededéu de l’Esperança al castell del nostre benvolgut poble de Capdepera es va casar amb un artanenc tot molt com toca com el seu germà beneïts per la nostra protectora dels sarraïns tanmateix quan els seus pares el vostre fill Bartomeu i la mare Antònia foren morts mesquinets es va “desseparar” i es va juntar amb un de Barcelona que vivia a Arbúcies i quedà plena totd’una té un nin preciós que nom Ferran com podeu veure padrina tot ha fet ull ja no hi ha moral ni coneixement un nin sense batiar us ho havia de dir padrina sé el disgust que tenguereu quan jo em vaig casar fora de l’Església idò la vostra néta també ha pres males passes com jo el vostre besnét això sí el nin és innocent del tot simpàtic viu i eixerevit i el pare viu com si fossin casats amb na Magdalena t’he somiada anit t’he somiada i tota tu eres llavors llavors que el vent se’n duia a la membrana
32

timpàtica arribaven renous de tots els anys bons ah si et podia veure bé mai t’he pogut veure el funcionament del cervell bé et passa el membre per damunt la llengua les papil·les caliciformes que formen la v lingual senten el pes dolç armat com de cautxú passa pel pilar anterior pel pilar posterior entra a l’istme de la gola toca l’epiglotis i arriba a l’úvula tot el vel del paladar és ple de brac t’ofegues nina petita barbie de foc farcida de maquillatge reina de concurs nord-americà de bellesa infantil t’ofegues mira per on jo que vaig provar d’ofegar-te amb un coixí Josep Albertí Taller Llunàtic Estiu de 2006.

“De re medica”. Editio tertia. Eli Lilly & company. Indianapolis. Indiana. USA. 1951. fotos plate 22, 23, 24, 25.

33