LA TRACA.

LA REVISTA DE CASALS // OCTUBRE 2012 // NÚMERO 8

LA

REV

DE I S TA

CAS

ALS

FREE PALESTINE

VISC-A LA REVOLUCIÓ

LA QÜESTIÓ PALESTINA ARRIBA LA TRANCADA LA MERTXE 2012

COM GESTIONAR L’€CONOMIA DE LA NOSTRA ENTITAT I NO MORIR EN L’INTENT

L’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya som una federació que agrupa associacions juvenils que fomenten la participació dels i les joves, des de la pròpia organització i sota els principis d’autogestió, democràcia, laïcitat i transformació social El sentit de la federació respon a la voluntat de treballar conjuntament

amb la idea que la xarxa d’inèrcies ens permeti a tots els casals optimitzar recursos, ser més capaços d’incidir en les temàtiques que ens afecten com a col·lectiu, intercanviar experiències i poder donar suport a tots els projectes que, sota els principis que compartim, vulguin sumar-s’hi. Definim un casal de joves associatiu com a projecte juvenil que, compromès amb la societat, aglutina les inquietuds dels i les joves, que ens mobilitzem per trobar un espai comú d’intercanvi d’experiències i un projecte que ens permet rea-

litzar-nos com a persones, tant a nivell intel·lectual com expressiu, lúdic, d’integració, etc. Per tant, el Casal de Joves Associatiu és un projecte que està implicat amb la societat de manera que analitza el seu entorn i intenta transformarlo per millorar-lo. Entenem que la promoció de la participació juvenil és la fórmula que tots i totes compartim per tal d’aconseguir el canvi social. Per fer-ho desenvolupem activitats de lleure juvenil que, independentment de la seva tipologia, busquen la implicació dels i les joves.

TERRITORI BADALONA AJ Demasiats Canyadó AJ La Rotllana La Salut CJ El Lokal La Pau - Santaco KAJA Gripau Blau La Morera CJ Kan’piki’pugui Sant Crist TERRIRORI BARCELONA AJ TEB Raval CJ El Racó Les Corts CJ Guineueta Guineueta CJ Les Corts Les Corts CJ Queix St. Antoni CJ Queixal d’en Xöves Horta CJ Xiroc Fort Pienc

TERRITORI LLOBREGAT Granja Garrafot Castellbisbal JIS L’Hospitalet CJ La Forja Cornellà CAJ La Mola Molins de Rei CJ Casablanca St. Boi TERRITORI VALLÈS-OSONA AJ Kndurgnt Canovelles Algo Diferentes Sabadell El Crit l’Amentlla del Vallès CJ Enfarrats Palau-Solità i P. CJ Obriu Pas Barberà del Vallès La Guspira Caldes de Montbui OJU Ullastrell JOENACC Hostalets de Balenyà

Associació de Casals i Grups de joves de Catalunya c/ Avinyó, 44. 08002 Barcelona T 93 601 16 16 // M casaldejoves@casaldejoves.org // W casaldejoves.org

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // OCTUBRE 2012 // NÚMERO 8

EDITORIAL

PER UNA SOLUCIÓ JUSTA I VIABLE
No li sorprèn a ningú que diguem que el conflicte àrab-israelià no té una solució fàcil. De fet, no només no ens sorprèn, sinó que aquest és el marc que habitualment fem servir per analitzar la situació d’allà. Tanmateix, si traslladem la situació a qualsevol altre país, segurament arribem a una conclusió diferent: la solució és tan senzilla com fer acomplir la resolucions internacionals i, en general, la carta dels drets humans, que tant i tant defensem en altre casos. I és que el que l’estat d’Israel està fent, a dia d’avui encara, és passarse pel forro qualsevol acord. No és nomes que la creació de l’estat d’Israel fos, en el seu origen, un atemptat als drets humans, sinó que l’ocupació d’avui (especialment els assentaments colons i la construcció del mur) no té cap justificació legal, lògica ni racional. L’ocupació d’avui només pot ser titllada d’inhumana i d’assassinat massiu. De fet, només cal passejar-se pocs minuts pels carrers de Cisjordània, per adonar-se que això és així. No cal tenir cap idea prèvia per veure, al passar per allà, que la situació que viuen les persones palestines no és resultat d’un conflicte polític entre iguals, sinó que és fruit d’una opressió sense mesures. I és justament aquest el plantejament que els i les companyes promotores de la campanya BDS han volgut adoptar: un plantejament que diu les coses pel seu nom i que només demana que la gent observi, pensi i es posicioni. Un plantejament que suposa denunciar allò que, a ulls de qualsevol persona, és injust. Agafant com a referència el procés de Sud Àfrica, en el qual la comunitat internacional es va posicionar a favor de la llibertat i en contra de l’apartheid, la comunitat palestina s’ha posat d’acord per a demanarnos, al món, quelcom similar: que no fem costat a un estat que no respecte cap dret de les persones. Que no comercialitzem, que no negociem, que boicotegem i que demanem als nostres estats el mateix: que no tinguin relacions amb un país criminal. El BDS (Boicot, Desinversions i Sancions), doncs, neix amb aquesta pretensió: aconseguir que la comunitat internacional digui prou, amb el ferm convenciment d’assolir 3 objectius: la finalització de l’ocupació i colonització de totes les terres àrabs i el desmantellament del mur; el reconeixement dels drets fonamentals dels ciutadans àrabs d’Israel per a una igualtat completa; i la promoció dels drets dels palestins refugiats a retornar a casa seva i a les seves propietats, tal i com ho va estipular la resolució 194. Així, el BDS torna a situar el conflicte en el lloc que li correspon: en el lloc de trobar una solució justa. En el lloc de trobar una solució viable. En definitiva, en el lloc del sentit comú. Des de Casals de Joves, per tant, tot el nostre suport.

¿ANEM CAP A UN MÓN ORWELLIÀ?
Rellegint 1984, ens adonem de les grans similituds que hi han entre la societat narrada en aquell llibre i la societat actual. Sí, és cert que no tenim ministeris de Pau, ni de Veritat, ni un Gran Germà que ho controli tot, però també és cert que estem entrant en un món consumista, on la tecnologia cada vegada és més sofisticada, que no sabem per qui està controlat. Un món en el qual s’esta desenvolupant una societat on la desconfiança (por) guanya poder, on els que manen fan servir la por per tenir-ho tot controlat i on l’única manera d’estar contenta es consumir tot el que sigui possible i més... Mitjans de comunicació massius, brossa televisiva, sobreexplotació de la cultura i ofegament de la vida social i associativa de les persones. En realitat no estem expressant res de nou, és només una petita reflexió. La part positiva de tot això és que encara ens queden espais on poder dir la nostra i on intentar canviar la realitat que ens envolta. Espais on conscienciar-nos a nosaltres mateixes i des dels quals poder mostrar a la resta del món una alternativa, mitjançant les coses que fem cada dia.
3

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // OCTUBRE 2012 // NÚMERO 8

INTERNACIONAL // CASALEROS VIAJEROS

LA QÜESTIÓ PALESTINA
En esclatar la Primera Guerra Mundial (1914), Turquia va fer de Palestina la seva base d’operacions contra Egipte, ocupat per Gran Bretanya. En acabar el conflicte, Palestina va ser ocupada per les tropes britàniques. Ja abans de la signatura de l’armistici, els britànics, a l’anomenada “Declaració Balfour” (2 de novembre de 1917), preveien la possibilitat de crear a Palestina una llar hebrea, tot i que sense perjudicar en res els interessos de la resta de comunitats religioses del territori. L’any 1922, la Societat de Nacions va atorgar el comandament de Palestina a Gran Bretanya, que va afavorir l’establiment a aquesta regió de nombroses colònies jueves. Les persecucions nazis van incrementar la immigració jueva, frenada per la pressió àrab sobre els britànics, el que va originar activitats de guerrilla i terroristes d’algunes organitzacions jueves. abans 1947 pla de 1947 Gran Bretanya traslladà el conflicte a l’ONU, on l’any 1947 va decidir la partició de Palestina en dos estats independents: un hebreu i un altre àrab, quedant Jerusalem sota l’administració internacional. Àrabs i jueus van refusar el pla i, en finalitzar el mandat britànic sobre Palestina i la retirada de les seves tropes l’any 1948, els jueus van proclamar l’estat d’Israel. Els estats àrabs van atacar el nou país, però van ser derrotats i Israel va augmentar els seus territoris a costa d’aquests, quedant Jerusalem dividida entre palestins i israelians (1949). Més de mig milió d’àrabs palestins es van refugiar als països veïns. Jordània va annexionar-se, l’any 1950, els territoris a l’oest del riu Jordà, Cisjordania i el sector àrab de Jerusalem, mentre Gaza va quedar sota l’administració egípcia. A la tercera guerra àrabisraelí (1967), Israel va ocupar Cis1967 2005 jordania i la península del Sinaí, fins al canal de Suez. L’any 1964 es creà l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OLP). Mitjançant la lluita de guerrilla i el terrorisme, l’OLP pretenia la desaparició de l’estat d’Israel i la creació d’un estat laic que englobés a àrabs i jueus a Palestina. L’ONU va reconèixer l’OLP, legítima representant del poble palestí i observadora permanent a l’ONU. La política israeliana d’assentaments en els territoris conquistat va ser contestada per l’OLP amb bombardeigs des del sud del Líban, el que va motivar la invasió d’aquest país per part de les forces israelianes l’any 1982. El desembre del 1987 els i les palestines de Gaza i Cisjordania van iniciar un moviment de protesta, anomenat “intifada”, contra les forces israelianes, al temps que Jordània renunciava a l’administració de Cisjordania. Al Consell Nacional d’Alger, el novembre de 1988, l’OLP proclamà l’Estat Palestí, condemnant el terrorisme i acceptà les resolucions 242 i 338 del Consell de Seguretat de l’ONU, que reconeixia a Israel. L’any 1991 es va celebrar a Madrid una conferència internacional que va reunir per primera vegada als representants d’Israel i als dels palestins. Les negociacions secretes a Oslo de l’OLP amb el govern de Rabin van acabar amb l’acord signat a Washington el 13 de setembre de 1993 (els anomenats acords
4

LATRACA. TRACA.LA LAREVISTA REVISTADE DECASALS CASALS// //OCTUBRE JULIOL 2012 // NÚMERO 8 7 LA

INTERNACIONAL // CASALEROS VIAJEROS

d’Oslo). Els i les palestines van rebre l’administració autònoma de Gaza i la zona de Jericó l’any 1994, ampliada a tota Cisjordania l’any 1995. El gener de 1996, les primeres eleccions als territoris autònoms van donar un sòlid recolzament a Yasser Arafat, escollit president de l’Autoritat Nacional Palestina. El juliol de 2000, el president Clinton va presidir una nova reunió a Camp David entre Iàssir Arafat i el primer ministre israelià Ehud Barak amb l’objectiu de revifar el procés de pau, però les converses van fracassar davant la incapacitat de trobar una sortida consensuada a l’estatut de Jerusalem, reivindicada com a capital

tant per israelians com per palestins. A més, l’endarreriment en la culminació del procés de pau i l’agreujament de la situació entre l’ANP i Israel van conduir, l’any 2000, a l’esclat de la segona Intifada quan Ariel Sharon –líder del Likud i responsable de les matances de Sabra i Xatila de 1982– va visitar la mesquita d’Al-Aqsa, espai sagrat dels musulmans. Com a conseqüència de l’aixecament palestí, els laboristes de Barak van perdre el poder a les eleccions de 2001, donant pas a un nou govern del Likud de Sharon, marcat per l’agressivitat vers la causa palestina. A més, entre els

palestins van guanyar terreny les opcions més radicals representades per l’islamisme de Hamas, que va utilitzar novament el terrorisme per atacar Israel. Mort Arafat (2004), els acords sobre el control de Gaza, de novembre de 2005, van obrir novament la possibilitat de resolució del conflicte, però el triomf de Hamas a les eleccions palestines de 2006 va comportar un nou allunyament entre israelians i palestins. Així, encara avui, els enfrontaments i la convivència entre jueus i palestins continuen sent molt conflictius, sense que els esforços de la comunitat internacional per aconseguir una solució al problema d’Orient Mitjà acabin d’arribar a bon port.

PATRIARCAT DE MIL CARES
Després de la nostra estada a Palestina durant uns quants dies, torno amb el cap una mica remogut. Òbviament, per la vivència sobre el conflicte, però també per haver constatat que res és el que sembla en relació al paper de les dones allà. Encara no sóc capaç de tenir una idea clara sobre quines són les cares del patriarcat entre el poble palestí, però, de moment, puc fer una afirmació: el patriarcat és patriarcat sigui korànic, bíblic o ateu. Un exemple d’això és que, com aquí, l’espai públic és dels homes. Si bé és cert que cada vegada hi ha més dones palestines reconegudes i que a la universitat vam veure moltes noies, també és cert que al llarg de la nostra estada hem interactuat majoritàriament amb homes. Crec que podríem comptar amb els dits d’una mà amb quantes dones hem parlat i crec que podríem afirmar, també, que amb la majoria d’elles ho hem fet perquè estaven vinculades a projectes per a dones. I clar que això no té perquè voler dir res, però, com a mínim, crida l’atenció. Ara bé, si agafem les estadístiques del “nostre” món associatiu, veurem que el resultat no dista tant: les presidències són pels homes, els discursos els fan els homes i el reconeixement públic és per ells. Una altra observació és la referent al cos. És veritat que a Palestina (a Cisjordània) no es presenta a les dones com a objectes de desig en l’espai públic. No hi ha anuncis de cossos seminus anunciant cotxes, ni cartells de Corporación Dermoestética pels carrers; i és que l’estètica provocativa ni està ben vista ni és símbol de feminitat. Ara bé, al mateix temps existeix cert culte al cos en l’àmbit privat. A Nablus, per exemple, una ciutat teòricament amb valors tradicionals molt arrelats, vam veure diverses botigues de roba interior que podien ser, com a mínim, titllades de llenceria fina. És aleshores que la dona és objecte de desig només per al marit? És aquesta opció, una opció més lliure que la de les dones occidentals amb escot? I és que al final, el patriarcat s’adapta allà on calgui. Troba el seu espai i s’acomoda. I ho fa en el debat sobre el cos, però també en el de l’espai públic. Al final, pel patriarcat el com és el menys important.

5

TERRITORIS // BARCELONA

REIVINDIQUEM UN ALTRE MODEL...

@jaume_fv

@suriac
@MarcPuntos Aquesta nit tornaràs a néixer a la Festa Major Jove de Barcelona @edufortpienc Ninja Pastori la peta amb Bobobo #mertxe12 @Lluis9B Escalfant motors! #mertxe12 y tu de quien eres?! @celmi909 Les Marujas Sound Sistema estem calentant per aquesta nit. Se va a haber un follon! @casalsdejoves Gràcies a tots i totes les reporteres que heu documentat la #mertxe12 @klareto gràcies a vosaltres per sacsejar aquesta BCN grisa i tecnòcrata en què hem de sobreviure.

@CJGuineueta Discurs institucional a càrrec de Piketon Dulzón @CasalJovesBCN Horta, Guineueta, Roquetes, Les Corts, Fort Pienc... Barris units per la #mertxe12
Casal de Joves Xiroc http://cjxiroc.wordpress.com
Com totes sabreu aquesta setmana han sigut les festes de la Mercè 2012. Com a Casal de Joves Xiroc estem del tot en contra del model d’oci que aquest tipus de festes comporten. Per què, si són les festes de la nostra ciutat, no podem ser-hi, tant com per pensar-les com per a organitzar-les? Es per això que des de l’Associació de Casals de Joves de Catalunya vam engegar el projecte de la MERTXE 2012. El nostre objectiu és alhora fer una denúncia de la manera a què l’Ajuntament de Barcelona ens aboca al consumisme més inconscient (amb “l’ajuda” d’empreses com Estrella Damm) i oferir un model de festa alternatiu amb un missatge al darrere.

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // OCTUBRE 2012 // NÚMERO 8

DE FESTA MAJOR!

@LauraBers Piketón Dulzón a la #mertxe12! Per unes festes majors obertes i participatives!

@jmontes15
@picasoques1 Preparant la #mertxe12 al @CJXiroc.

@Lluis9B

7

ACTIVITATS // TRANCADA

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // OCTUBRE 2012 // NÚMERO 8

TERRITORIS // VALLÈS-OSONA

ELS CASALS DEL VALLÈS

APOSTEM PER LA FORMACIÓ

COM GESTIONAR

de la nostra entitat
i no morir en l’intent
El 29 de setembre va ser la data escollida pel territori Vallès-Osona per realitzar la seva formació anual. La formació es va realitzar a l’Espai Jove la Roma de Barberà del Vallès. I sobre què hem decidit formar-nos? Doncs sobre economia! No sabem si serà la crisi, si serà que som de lletres o què, però la qüestió és que ens cal relacionar-nos millor amb l’economia de les nostres entitats si volem sobreviure als temps que corren!

l’€ C o N o Mi A

i
Pots demanar més info a valles-osona@casaldejoves.org

9

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // OCTUBRE 2012 // NÚMERO 8

TERRITORIS // BADALONA

LA FESTA MAJOR ÉS DEL POBLE!
Molta gent es pensa que a Badalona la festa major és al maig, però no! La festa major és a l’agost. Aquest any, fins i tot el govern de l’Ajuntament s’ho pensava... i és tan tossut que va decidir no posar ni un duro per a celebrar-la... La veritat és que, en certa manera cal donar-li les gràcies, i és que arran d’aquesta decisió ha nascut la molt esperada Comissió de Festes, que ha muntat la festa amb el suport de la gent i amb sense el de l’ajuntament. Això estat gràcies a la feina feta per tres grans coordinadores d’entitats locals: la Coordinadora de colles de cultura popular, la Coordinadora popular de festes de maig i el Consell de joventut. Des de la Comissió s’ha fet molta feina, contractar policlins, buscar punts de llum, muntar barres i fer moltes reunions, i tot en tres setmanes! Però la millor feina que s’ha fet és treballar per crear una xarxa potent d’entitats, algunes de les quals ni es coneixien. Mentrestant l’ajuntament demanava reunions d’urgència sota la consigna: però què està passant? Passava que les persones i les entitats comencen a organitzar-se i que havien decidit tirar milles. La festa, muntada amb quatre duros i molta voluntat ha estat de les millors que es recorden, doncs la gent s’hi ha bolcat, ha sortit al carrer, les entitats han aportat tot el material que han pogut per a que a la festa no li faltés de res: cercavila, concert i envelat, dinar popular i bany nocturn de bèsties i diables... L’ajuntament, però, també va voler aportar-hi el seu granet d’arena i va enviar la patrulla omega a marcar paquet i fer acabar el concert tres quarts d’hora abans del que s’havia pactat... us sona? L’organització de la festa major d’agost ha de ser un exemple per a totes, amb una moraleja ben clara JUNTES PODEM! I un missatge ben clar cap a aquells a qui s’han escaquejat d’organitzar la festa major, l’any que ve no ho podreu fer! Si voleu veure com va anar aquí en teniu un vídeo resum: http://tinyurl.com/badalonafesta Visquen les festes majors populars!

10

LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // OCTUBRE 2012 // NÚMERO 8

11

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful